Fins demà!
Just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Bet de la parròquia
L'audició de Ràdio d'Esvern que porta a casa vostra tota la informació de la parròquia del Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
Tots els temes de caire, religiós, humà i social que es produeixen en el moment, procurem tratar-los en aquests minuts de ràdio, que són amb vosaltres tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Sempre en aquesta sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Iniciem l'audició en la lectura de l'Evangeli del proper diumenge. En aquell temps, Jesús parlava així. «Jo sóc el bon pastor».
El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir llop, fuig i abandona les ovelles perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li endona de les ovelles. Llavors, el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor.
Tal com el pare em coneix i jo conec el pare, jo reconec les meves ovelles i elles em reconeixen a mi i dono la vida per elles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat. També les he de conduir jo i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor.
El pare m'estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me l'aprèn. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del pare.
Podeu escoltar ara Notícies d'Església.
Demà passat, divendres, dia 24, des de les 12 del migdia, reunió dels preveres d'Arxiprestat a la Casa de l'Església a Sant Feliu.
Pel proper dia 1 de maig, els portants del Sant Crist han programat la seva sortida anual. Aquest any serà a la 9 de Berguedà. Sortiran des del Parador a les 8 del matí. El preu serà de 40 euros, tot inclòs, en el ben entès que el nombre d'inscrits sigui el mínim de 30. Si és inferior, el preu s'incrementarà en 6 euros, o sigui 46.
A la parròquia de Sant Miquel de Molins de Rei s'han renovat 13 vitralls dissenyats per l'arquitecte molinenca Andrea Ortega i realitzats per vitralls Bonet de Barcelona. Els 10 de la façana representen la creació i els 3 de la capella del Sant Crist representen la muntanya del Calvari.
El proper diumenge, 26 d'abril, a la una del migdia, hi haurà l'acte d'inauguració i benedicció dels nous vitralls i el dissabte, 9 de maig, a les 12 del migdia, hi haurà una visita guiada a tots els vitralls de la parròquia a càrrec de Jordi Bonet de Tallers Bonet.
Festa de Sant Benito Meni en la cloenda del seu centenari. A l'Hospital Sagrat Cor de Martorell hi ha diversos actes programats, en particular la celebració eucarística de divendres 24 d'abril a les 11 hores a la sala d'actes del centre hospitalari,
I la conferència del mateix dia, a les 12.30, o sigui dos quarts d'una del migdia, a càrrec de Joan Torrents, director de Càritas Sant Feliu de Llobregat, sobre aquesta entitat diocesana. TZ. Catalunya, una amistat que perdura.
Les delegacions diocesanes de pastoral juvenil i diferents grups de persones properes a la comunitat de Tesé s'uneixen als actes commemoratius que organitza la comunitat ecumènica de Tesé al llarg de l'any 2015 amb motiu del centenari del naixement del germà Roger i del 75è aniversari de la seva arribada al poblet de Tesé a França. Això va ser l'agost de 1940.
Per aquest motiu, dissabte 16 de maig d'aquest any 2015, hi ha una trobada oberta a totes les generacions al Seminari Conciliar de Barcelona a partir de les 10 del matí i una pregària d'acció de gràcies a les 19.30 hores, dos quarts de vuit de la tarda, a l'Església de Santa Maria del Mar.
Per a més informació, podeu consultar la web
Cinquè centenari de Santa Teresa de Jesús. Recorrent els llocs teresians en l'any jubilar, la parròquia de Sant Joan Baptista de Sant Feliu de Llobregat, amb motiu de l'any teresià, organitza un pelegrinatge als llocs més emblemàtics de Santa Teresa de Jesús, Sòria, Àvila, Alba de Tornes, Salamanca, Medina del Campo i Burgos,
Les dates són del 27 al 31 de juliol i el preu és de 483 euros tot inclòs. Inscripcions fins al 3 de maig. Més informació al telèfon 618 354 530. Repetim. Telèfon 618 354 530.
Digues passats, el papa Francisco va visitar Nàpols i Pompeia i va demanar als qui promouen organitzacions criminals que es converteixin a Déu i abandonin la mala vida.
També va protagonitzar una anècdota molt simpàtica. No va dubtar posar-s'hi un casc de motorista per col·laborar així a la campanya que vol promoure l'ús del casc protector, sobretot entre els joves napolitans.
Això ho va explicar el cardenal Queixencio Sepe, arcabisbe de Nàpols. El casc que es va posar a Francesc portava la inscripció que la verge t'acompanyi, però qui condueix ets tu, tenint en compte que sembla mentida que no sigui obligatori ja portar el casc als nois de Nàpols. Sí, però si heu dit a Nàpols, heu vist que és una ciutat molt caòtica.
A Itàlia, en totes les ciutats són caòtiques. Però a Nàpols especialment més. Roma, d'un i do, també. Però a Nàpols ho és bastant més, perquè és un camp i qui pugui, allò. Bé, doncs, què hi farem? Que la Verge t'acompanyi, però ets tu qui condueixes. Aviam si ho tenen en compte.
El govern de la Generalitat ha concedit la creu de Sant Jordi d'aquest any al sacerdot Josep Maria Aragonès i Rebollar pel seu compromís cívic i la seva activitat espiritual exercida especialment a Torrelevit, al Penedès.
També hi ha estat concedida la creu de Sant Jordi al grup de treball estable de les religions que fa 10 anys i a la comunitat benedictina del monestir de Sant Daniel de Girona, integrada per set monges. Fins aquí, notícies d'Església.
Obrim ara l'espai, fe i actualitat. Demà l'Església celebra la festivitat del caballer i màrtir Sant Jordi, patró de Catalunya i de molts més indrets d'arreu del món. No cal dir que la nostra celebració religiosa es veu complementada amb l'obsegui a les senyores i senyoretes d'una rosa i els senyors amb un llibre.
Em direu que és un costum imposat pel comerç, però no es pot negar que referma la importància de la festivitat religiosa. Amb aquest motiu destaquem la senzilla narració que escriu Josep Maria Alimbau al full dominical del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Com l'autor escriu en castellà, respectem la llengua en què s'expressa, Sant Jorge i la Rosa.
Un padre de familia que conocí me contó lo siguiente. Por San Jorge compro tres rosas. Una para mi esposa, otra para mi hija pequeña y la tercera para un chico que padece una minusvalía psíquica desde su nacimiento. Se llama Narciso. Nos encontramos en la calle. Le digo...
Buen día, Narciso. Oye, San Jorge. Él no puede hablar. Me contesta con sonidos guturales. Sí, sí, y le ofrezco una rosa. Narciso empezó a dar saltos de alegría, como un niño pequeño. Con la rosa en la mano y dando brincos por las calles, la mostraba a todos cuantos encontraba que llevaran también en su mano una rosa.
El relato termina así.
tan solo con una pequeña rosa. Los chicos y chicas de un colegio de unos 14 años quedaron sorprendidos de la reacción de Narciso que consideraban disminuido psíquico al ver y comprobar los sentimientos que tenía mostrando su rosa con gran contento y alegría. El pequeño príncipe de Saint-Exupéry afirma los hombres cultivan 5.000 rosas en un jardín y no encuentran lo que buscan.
Los ojos son ciegos, hay que mirar con el corazón. Signat, José María Alimbauch.
L'avantguàrdia de diumenge passat, a la seva pàgina de religió, publicava un article d'Eusebio Bal, corresponsal a Ciutat del Vaticà, amb el títol La teoria de gènere és donar un pas enrere. Paraules del papa Francesc en les seves audiències dels dimecres.
El Sant Pare no té pas por d'opinar sobre tota mena de temes delicats, ja sigui en política internacional o bé en qüestions d'ètica. Això queda demostrat en el fet que les seves paraules de dies passats van provocar gairebé un seriós conflicte diplomàtic amb Turquia al denunciar la massacre contra el poble armeni de 1915, del qual es complien 100 anys.
També, poc temps després, va tocar de manera molt crítica la teoria del gènere, demostrant que en assumptes morals, fonamentalment manté una continuïtat molt definida en la línia de Benet XVI i Joan Pau II. L'Audiència General del passat dimecres fou dedicada a la complementarietat entre l'home i la dona.
Com ja ha passat en d'altres temes, en són la paternitat o la bellesa, el Papa ha aprofundit de nou en la seva reflexió sobre aquest projecte i aquest assumpte juntament amb l'audiència d'avui mateix.
Ell està molt convençut de l'eficàcia d'aquests cicles tipus catequesi durant els quals s'hi tracten amb molta cura aquests temes i d'altres que són importantíssims i que posen de manifest el seu criteri. Sempre porta escrit el text, però sovint inclou pensaments sobre la marxa que semblen improvisats però que en realitat no ho són.
El Sant Pare ha citat en dues ocasions el llibre del Gènesi per insistir en la idea que fou decisió de Déu crear l'home i la dona com a éssers diferents però complementaris l'un de l'altre.
Segons el seu criteri, l'ésser humà necessita la reciprocitat entre tots dos. Ha continuat la seva exposició amb molts altres conceptes, entre d'ells la llibertat de l'acció de sexe, però sense referir-se directament a la homosexualitat.
o qualsevol de les inclinacions de l'ésser humà, ha parlat sobre la cultura moderna i contemporània que ha obert nous espais, noves llibertats i nous enteniments per l'enriquiment en la comprensió de les diferències, però que alhora ha introduït molts dubtes i molt d'escepticisme.
El papa es pregunta si aquesta anomenada teoria del gènere pot ser la mostra d'una manera de frustració i resignació, perquè no se sap com enfrontar-la. De fet, eliminar la diferència és el problema, no la solució.
El pare Francesc anima a les parelles a tractar-se per conèixer-se millor i estimar-se més amb sinceritat i respecte per tal de fer possible que la seva unió matrimonial duri tota la vida. Pensa que el vincle matrimonial és una cosa molt seriosa, no solament pels creients, sinó també per la resta de la societat, i acabat amb aquestes paraules.
voldria exhortar els intel·lectuals a no deixar de banda aquest important tema per tal d'aconseguir una societat més lliure i més justa.
Després d'haver-nos referit a aquestes dues audiències del Sant Pare, volem divulgar el principal tema que encapsala el full informatiu de la parròquia de diumenge passat. Quatre punts molt interessants sobre doctrina social que consten en el document Evangeli Gaudium que va publicar ja fa un temps el papa Francesc. Diu en el punt 53 d'aquest document
Així com el manament de no matar posa un límit clar per assegurar el valor de la vida humana, avui hem de decidir no a una economia de l'exclusió i la iniquitat. Aquesta economia mata. No pot ser que no sigui notícia que un avi que viu al carrer es mori de fred i que sí ho sigui una caiguda de dos punts a la borsa. Això és exclusió.
No es pot tolerar més que es tiri menjar quan hi ha gent que passa fam. Això és inequitat. Avui tot entra dins el joc de la competitivitat i de la llei del més fort, on el poderós es menja el més feble. Com a conseqüència d'aquesta situació, grans masses de la població es veuen exploses i marginades, sense treball, sense horitzons, sense sortida.
Es considera el ser humà en si mateix com un bé de consum, que es pot usar i després tirar. Ja no es tracta simplement del fenomen de l'explotació o de l'opressió, sinó que el com nou, amb l'exclusió, queda afectada en la seva rel, la pertinença a la societat en què es viu. Punt número 54.
En aquest context, alguns encara defensen la teoria de tot creixement econòmic que afavoreix la llibertat de mercat, assoleix provocar per si mateixa major equitat i inclusió social en el món.
Aquesta opinió, que mai ha estat confirmada pels fets, expressa una confiança burda i ingenua en la bondat dels qui tenen el poder econòmic i en els mecanismes sacralitzats del sistema econòmic imperant.
Mentre tant, els exclosos segueixen esperant per poder sostenir un estil de vida que exclou els altres, o per poder entusiasmar-se amb aquest ideal egoista que s'ha desenvolupat en una globalització de la indiferència.
Quasi sense adonar-nos, ens tornem incapaços de competir-nos davant dels clamors dels altres. La cultura del benestar ens anesticia i perdem la calma si el mercat ofereix quelcom que encara no hem comprat, mentre totes aquestes vides troncades per manca de possibilitats ens semblen un simple espectacle que de cap manera ens altera.
Diu el punt 55. Una de les causes d'aquesta situació es troba en la relació que hem establert amb el diner, ja que acceptem pacíficament el seu predomini sobre nosaltres i les nostres societats. La crisi financera que travessem ens fa oblidar que en el seu origen hi ha una profunda crisi antropològica, la negació de la primacia del ser humà.
La crisi mundial que afecta les finances i l'economia posa de manifest els seus desequilibris i, sobretot, la greu carència antropològica que redueix el ser humà a una sola de les seves necessitats, el consum. Diu el punt 56.
Mentre els guanys d'uns pocs creixen exponencialment, els de la majoria resten cada vegada més lluny del benestar d'aquesta minoria feliç. Aquest desequilibri prové d'ideologies que defensen l'autonomia absoluta dels mercats i l'especulació financera. D'aquí que neguin el dret de control dels estats, encarregats de vetllar pel bé comú.
En aquest sistema, que tendeix a orientar tot en ordre, a fer créixer els beneficis, qualsevol cosa que sigui fràgil, com el medi ambient, resta indefensa davant dels interessos de mercat divinitzats, convertits en regla absoluta. Fragments del document del papa Francesc Evangeli Gaudium.
Fins demà!
De dijous a dissabte es va celebrar a Montserrat el quart congrés litúrgic de Montserrat. En l'acte de Cloenda van ser presentats els arcabisbes de Barcelona, Martínez Istacs, de Tarragona, Jaume Pujol i d'Urgell, Joan Enric Vives i també a l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler. Ha estat la rememoració del centenari del primer congrés celebrat l'any 1915.
Aquests congressos contribueixen a reivindicar la importància de la litúrgia en l'Església, tal com ho va fer constar en l'acte inaugural el bisbe de Lleó, Julián López Martín, tot abocant la figura del bisbe Pare Pere Tena.
El divendres, el monjo Bernabé del Mau va comentar la història d'aquests congressos i l'impuls inicial fet pel doctor Lluís Carreres, clerga de Sabadell.
I ara? Meditem amb els salms. Fins a arribar al final de la nostra audició. Doncs endavant. Salm 122. Anem a la casa del Senyor. Quina alegria quan em van dir anem a la casa del Senyor. Ja han arribat els nostres peus al teu guindar, Jerusalem.
Per amor dels meus germans i dels meus amics, deixeu-me dir que hi hagi pau dintre teu. Per la casa del Senyor, el nostre Déu, et desitjo benestar. Monsenyor Carlo Maria Martini ens fa veure que el pelegrinatge a Jerusalem és un gran símbol del camí humà, de la vida de tots els homes i dones considerats com a col·lectivitat. Si la vida humana s'agafa com un pelegrinatge,
No és un vegà sense finalitat, i menys una fugida del paradís mancada d'esperança. És un caminar vers una fita. I si reconeixem que aquest camí té un sentit i una fita, esclata la joia. Quina alegria! Aquest salm ens esperona a pregar i treballar per la pau i la justícia.
Ja hem recordat vàries vegades que aquest salm és un molt bon treball preparat pel grup nostre dona de la parròquia de Sant Just. Diu el salm 146, Lloa el Senyor, ànima meva. Lloa el Senyor, ànima meva. Lloaré el Senyor tota la vida. Cantaré el meu Déu mentre sigui al món. No confieu en els poderosos, homes incapaços de salvar.
Ell es manté fidel per sempre, fa justícia als suprimits, dona pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presos. El Senyor dona la vista als secs. El Senyor redreça als qui ensopeguen. El Senyor estima els justos. El Senyor guarda els forasters. Aquest salm ens transmet confiança. Moltes persones amb càrrecs públics fan el que prometen, però d'altres no.
Tenen l'obligació de fer el possible perquè les injustícies desapareguin. En canvi, Déu cuida a qui pateix opressió, a qui està abandonat i allibera els presos. Hi ha moltes formes de presons, les limitacions que ens posem nosaltres...
Les limitacions reals que venen de fora, també d'una vista al sex, no es tracta d'una ceguesa física, sinó espiritual. Hem d'anar obrint camins que abans havien estat tancats. És el camí que Jesús ens va mostrar a l'Evangeli. La confiança posada en ell ens dona la veritable felicitat.
Diu el Psalm 40. Tenia posada l'esperança en el Senyor i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam, ha plantat els meus peus sobre la roca i m'hi sento segur. Com heu pensat en nosaltres, Senyor, Déu meu? Quantes meravelles heu fet a favor nostre, Déu incomparable! Per això us dic, aquí em teniu, com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat.
Guardo la vostra llei al fons del cor. En aquest salm és primer l'acció de gràcies i després la súplica. Quan repassem els favors rebuts de Déu en comptes de fer la llista de totes les nostres necessitats, pors i peticions, ens surt del cor dir gràcies.
I al donar les gràcies ja s'esvaeixen les nostres angúnies perquè sabem que ens podem refiar, ens sentim estimats i sabem que el Déu, Pare, Mare, vella per nosaltres i ens mira amb la tendresa en què nosaltres solem contemplar els infants. I davant d'aquest amor matent no ens queda més remei que dir a qui em teniu que es faci la vostra voluntat.
Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. Avui us hem parlat Joana Algarra i Pere Oliver. Han posat les músiques i ha controlat el so en Carles Hernández Rius.
Recordeu que aquesta audició serà repetida el proper dissabte a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, molt bona nit a tothom o bé bon dia si ens escolteu en dissabte. Adeu-siau.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.