Música
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out,
l'eswood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
Música
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Come on tomorrow.
Smooth jazz club. T'hi esperem.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
d'informació i història.
Bona tarda a tots.
Avui farem el programa
amb el format original,
o sigui, començant per les notícies
i dedicant la segona part
a la història
de la nostra parròquia.
La primera notícia
és per dir-vos que el ministre
de Cultura, Manel Iceta,
va visitar la catedral parròquia
de Sant Feliu de Llobregat.
El dia 14 d'octubre,
el bisbe Agustí Cortés
va rebre el senyor Iceta
en una visita a la catedral de Sant Llorenç
de Sant Feliu de Llobregat,
on va tenir l'oportunitat de resseguir
els diferents espais de la catedral
i palpar les necessitats urgents
de rehabilitació i sanejament
del monument.
La regidora de Cultura,
Lourdes Borrell, i el patronat
de la catedral de Sant Llorenç
feia temps que preparaven aquesta reunió
per tal de trobar noves vies d'ajut
que permetin la consolidació
d'aquest patrimoni cultural
declarat com a bé cultural d'interès local.
Miquel Iceta,
escoltar les explicacions del director
del patronat de la Fundació Laurentius,
Salvador Biols,
acompanyat pel secretari del Bisbat,
mossèn Joan Pere Polidó.
L'església de Sant Feliu de Llobregat,
edificada de nova planta després de la Guerra Civil,
sobre les ruïnes de l'església destruïda
pels revolucionaris, de la que només es va conservar el Campanar,
va ser consagrada l'any 1946.
I mai s'hagués imaginat que l'any 2004,
per un decret del papa Joan Pau II,
es convertiria en la catedral més jove d'Espanya.
Un dia us faré una explicació detallada d'aquesta catedral,
que no es va construir mai per ser una catedral,
però que també és interessant de conèixer.
La visita del senyor ministre ha estat important
per poder buscar línies conjuntes
que permetin impulsar noves possibilitats
per dur a terme els treballs de rehabilitació i restauració
que necessita el monument
i que no es poden demorar infinitament.
La segona notícia és de la inauguració
que va fer el cardenal Omella el dia 16 d'octubre
al Museu Diocesà de Barcelona
de l'exposició titulada
L'experiència d'Ignasi, el poder transformador d'una ferida.
Una exposició preparada per commemorar
el 500 aniversari de l'arribada d'Ignasi de Loyola a Manresa.
El nom d'aquesta exposició val acostar al públic
l'experiència mística que va viure el Sant.
Jo vaig tenir la possibilitat d'anar-la a veure
i m'hi vaig estar més d'una hora.
A part de totes les coses exposades,
com a l'espasa autèntica de Sant Ignasi
que han portat des de l'Església del Sagrat Cor
dels Jesuïstes de Casp
i de la pintura de Montserrat Lugudiol
que representa a Ignasi amb el seu vestit de sac
que tenen al Santuari de Manresa,
és molt interessant de seguir el recorregut
escoltant les explicacions
a través d'una aplicació del telèfon mòbil.
Si no teniu mandra,
us recomano que baixeu a Barcelona
i l'aneu a veure.
Val molt la pena.
Ara ja podeu anar preparant les crispetes
perquè, com cada any,
durant la segona quinzena de novembre
hi haurà alguna projecció de temàtica espiritual
molt a prop de casa vostra.
La dinovena edició de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya
posada l'accent aquest any en les dones lluitadores
contra les injustícies de les seves societats,
amb una sèrie de pel·lícules fetes per directores
que volen mostrar la lluita per la llibertat,
com ara l'Estació de les Dones
de la directora Elena Iadab,
que tracta dels matrimonis pactats a l'Índia.
Papitxa, Somnis de Llibertat,
de Moïna, Medur,
que explica la lluita per organitzar una desfilada de moda a Argèlia,
o Déu és dona i es diu Petrunya,
de Theonastrugar,
que es basa en la participació de les dones
en tradicions considerades masculines a Macedònia.
Però la mostra és polièdrica
i conté diversos centres d'interès.
I com no podia ser d'altra manera,
també es projectaran les pel·lícules
Vam arribar de nit, d'Imanol Uribe,
i El camí ignasià, de Jordi Roger,
dins del cicle dedicat als 500 anys
de l'arribada d'Ignasi de Loyola a Catalunya.
I també trobareu altres documentals de producció catalana,
com Protestants, la història silenciada,
de David Casals, Sergi Martí i Júlia Soler.
Sofisme Barcelona, Espiritualitat, Música i Ecologia,
de Pedro Barruezo i Francesc Esteve,
o La part dels àngels, de Roger Roca i Albert Serrador.
La mostra estarà present
en tots els centres penitenciaris catalans
amb les pel·lícules La família que tu tries
de Tyler Nilsson i Champions,
o Champions, de Xavier Frazer.
Esteu atents a la programació del Cine Baix?
perquè ben segur que en projectaran alguna.
Si més no, també les trobareu
a les plataformes virtuals.
Els dies 4, 5 i 6 de novembre,
la parròquia organitzarà
la tradicional romeria a Montserrat,
amb la participació d'unes 30 persones.
Aquesta romeria és la més tradicional
que acostumen a fer moltes de les parròquies de Catalunya,
sobretot del Baix Llobregat.
I enguany es va tornar a fer,
com ja s'havia fet abans de la pandèmia,
durant tot el cap de setmana,
per tal de poder viure de prop
les pregàries dels monjos
i gaudir de la companyia i de la natura
a la muntanya de Montserrat.
Es va preparar un programa ple d'activitats,
on cadascú podia participar amb tota llibertat
i es va enfocar al pelegrinatge d'aquest any
en el 75è aniversari
de l'antronització de la Mare de Déu
al tron del Cambril, on la veia Mare.
Es va sortir del Parador
el divendres dia 4
a dos quarts de 5 de la tarda
i l'allotjament va ser
en les tradicionals cel·les.
El dia 5 hi va haver llibertat total
per fer les coses que es volguessin fer.
Anar a la Santa Cova,
assistir a les laudes i a la missa conventual,
fer un tros del Camí de Santiago
que passa pel Camí dels Degotalls,
anar a Sant Miquel,
visitar l'exposició que hi ha
a la Sala Sant Jordi de l'Hotel Abad Cisneros
sobre el 75è aniversari
de l'antronització de la Mare de Déu, etc.
I a les 5 de la tarda
es va poder assistir
a una conferència molt interessant
del pare Maiol,
rector del Santuari,
que va versar
sobre els 75 anys d'aquesta efemèride,
on es va explicar,
molt ben explicat,
com es van organitzar les coses,
qui va dissenyar i fer el tron,
els mosaics, les llànties,
d'on van arribar els diners,
com es va desenvolupar la cerimònia
amb gent arribada de tot Catalunya
que va omplir totes les places
i els camins del santuari.
Aquesta conferència havia estat
organitzada per la nostra parròquia,
però com que vam coincidir amb la parròquia
de Sant Sadurní de Noia,
els vam convidar i també la vam poder escoltar.
La conferència va ser tan interessant
que va durar més del previst
i no vam poder assistir a la rebuda
que la comunitat benedictina
va fer dins de la basílica
a tots els peregrins,
però sí que qui va voler
va poder anar al res del rosari
i a les vespres.
A les 8 es va fer un sopar de germanor
a l'edifici Abat Garriga,
que és el que està al costat
de la Batis Neros,
amb menjar i beguda preparada a casa
que cadascú va portar per compartir entre tots.
Va ser una iniciativa
que va agradar molt a tothom
i va fer aberatir el pressupost.
A les 10 de la nit,
els de la parròquia de Sant Sadurní
ens van convidar a la vetlla de Santa Maria.
Aquesta vetlla de Santa Maria
és una tradició molt antiga
que feien els peregrins antigament
i consistia en passar
tota la nit a l'església
batllant i resant.
Sant Ignasi de Loyola
també la va fer
i després va deixar a la Mar de Déu
la seva espasa del soldat.
Una còpia d'aquesta espasa
està en una vitrina
a la dreta de la paret
que hi ha al passadís
per pujar al Cambril.
Va ser una cerimònia molt bonica
a la que només van assistir
tres persones de Sant Just.
Doncs els altres estaven molt cansats.
mossèn Xavier
va dir que havia sigut
una cerimònia enriquidora
i molt espiritual
i que l'any que ve
s'ha d'estar més preparat
per anar-hi.
El diumenge dia 6
qui va voler
va poder assistir a les laudes
a dos quarts de vuit del matí.
Una mica d'hora, no?
Però els freres
abans ja havien fet
la pregària de les maitines
i després a les 11
com és tradicional
es va anar
a la missa conventual
concelebrada per mossèn Xavier
i els mossèncs de les altres romaries.
En aquesta missa
es va llegir la nostra pregària
molt curteta
però molt entranyable.
Què era?
Hem vingut de la parròquia
del Sant Just i Pastor
de Sant Just d'Esvern
al començament d'un nou curs
a saludar a la nostra mare
la verge de Montserrat
per donar-li gràcies
cercar el seu favor
i el seu ajut.
Com ens ensenya la Mare de Déu
volem escoltar-la
escoltar la paraula
i meditar-la
amb la confiança
de què tornarem
enriquits espiritualment
i també
per fer-la
arribar
als familiars
i amics
que no ens han pogut
acompanyar.
Vam coincidir
amb dos cors
de Sant Feliu de Llobregat
el de l'Ateneu
Sant Feliueng
i el de la Ciutat
de les Roses
que després de la missa
van fer un petit concert
a la Basílica.
El dinar del diumenge
el vam fer
al bufet lliure
del restaurant dels Apòstols
i abans d'agafar
el cremallera
per tornar a Sant Just
es va fer la pregària
de comiat al Cambril.
Va ser una romeria
molt intensa
en la que es va tenir
temps de tot
de gaudir
de la companyia
de tots
cosa que fa
que ens coneixem
una mica més
de resar la Mare de Déu
d'estar al mig
de la natura
i fins i tot
de contemplar
les estrelles
que es pugui organitzar
durant molts
i molts anys.
I ara
com a notícia
d'última hora
dir-vos
que el passat 19 de novembre
es va celebrar
a la parròquia
el 25è aniversari
de l'ordenació sacerdotal
de Moussens Xavier.
Moussens Xavier
va ser ordenat
per a veure
a la catedral de Barcelona
per l'arcabisbe
Ricard Maria Carles
l'any 1997
i ha estat exercint
el seu ministeri
a Sant Boi de Llobregat
Castelldefels
i ara des de fa dos anys
aquí a Sant Just.
En aquesta celebració
el van acompanyar
la seva mare
i alguns familiars
i amics
i membres
de les comunitats
perruquials
on havia estat
així com l'alcalde
Joan Bassaganyes
i alguns regidors.
Durant la homilia
ell va explicar
alguns aspectes
de la seva vida
i la seva vocació
que eren inèdits
i moltes de les persones
que eren allí
no coneixien.
I al final
el van obsequiar
amb una casulla verda
que és aquella casulla
que es fa servir
per a les celebracions
del temps
de durant l'any.
Acabada la cerimònia
els locals
de la rectoria
es va servir
una copa de cava
i tothom
que va voler
el va poder felicitar
personalment.
Cap a molts anys
mossèn Xavier.
I
i a la part de història
avui parlarem
de les creus de terme
i altres creus
de Sant Jus d'Esvern.
La creu de terme
és una creu monumental
feta de pedra
que està situada
a l'aire lliure
a l'entrada
de les poblacions
i monestirs
o a vora de camins
i la seva funció primordial
era
delimitar els termes
de les poblacions
donar la benvinguda
o acomiadar
a les persones
que passaven
i deixar ben clar
que s'estava en terra
de cristians.
Acostumen a estar
decorades
amb temes
de la crucifixió
o temes heràldics
i s'alcen
sobre un pedestal
de base poligonal
amb graons.
Aquestes creus
estan documentades
a Catalunya
ja a partir
del segle X
i potser
la més ben conservada
que tenim
al nostre bisbat
és la creu
de Vegas
del segle XIV.
També podem admirar
la del monestir
de Sant Cugat del Vallès
i la creu
de Pedralbes
que no és una creu
de terme
no és la creu
de terme
de Barcelona
ni és una creu
medieval
doncs encara
no té 80 anys.
És obra
de l'arquitecte
Lluís Bonet
Garí
i es va col·locar
l'any 1946
en homenatge
i record
a totes les creus
destruïdes
pels revolucionaris
a principis
de la guerra civil.
El creixement
de les ciutats
va fer que
moltes d'aquestes creus
que estaven
originàriament
a l'exterior
dels pobles
o ciutats
acabessin
entregades
dins del núcle urbà
com la que va donar nom
al carrer
de la Creu Coberta
de Barcelona.
Val la pena
aclarir
que no totes les creus
que trobem
a l'aire lliure
són creus
de terme.
Pels nostres camins
podem trobar
creus
del Via Crucis
padrons
o comunidors
creus
que recorden
un enterrament
que són
un monument
expiatori
que es van erigir
en record
d'un vot
col·lectiu
o simplement
que van ser
col·locades
per fomentar
la devoció
dels caminants.
Les creus
de terme
són com
les fites
que delimiten
les poblacions
o les parròquies
però hi ha creus
que no són
creus de terme
i delimiten
propietats privades
espais
destinats
a enterraments
i també
n'hi ha d'altres
de col·locades
a vora
de les esglésies.
Després d'aquesta
explicació
us puc dir
que a Sant Just
tenim documentades
en el nostre
espai públic
quatre creus
i s'hi filem
una mica
prim
cinc.
La creu de terme
coneguda també
com creu
de l'hostal vell
que es va situar
i avui encara
es pot veure
a l'entrada
del nostre poble
pel camí de dalt
que venia
d'esplugues.
Arredors d'aquesta creu
que estava al costat
del camí
s'hi va construir
l'hostal de la creu
nom obvi
que més tard
es va anomenar
i ara es va anomenar
hostal del garrofer
i ara també
hostal vell.
I al voltant
s'hi van formar
un dels nuclis
de població
més antics
de Sant Just
amb dos carrers
que encara avui
s'anomenen
carrer de la creu
i carrer
del rebal
de la creu.
No sabem exactament
quan es va erigir
però per les restes
que ens han quedat
suposem que
deuria ser
de la segona meitat
del segle XVI
per tal
que deduïm
que és una creu
feta
amb un incipient
estil
renaixentista.
El que sí sabem
és que va ser
aterrada
durant la revolució
de l'any 1868
i no s'ha conservat
en la totalitat
del conjunt
però encara llueix
el tiba
amb peces autèntiques
al carrer de la creu
quasi a l'entrada
del carrer del Pou
de la creu
actualment anomenat
carrer de baix.
És
com podeu comprovar
si hi passeu
una creu de pedra
que consta
de tres esglaons
octogonals
que formen
el sòcul.
Un bloc de pedra
de secció
troncopiramidal
i de base
octavada
i una columna
formada
per sis blocs
de pedra
també de planta
octogonal
i de proporcions
similars.
El nus
continua
amb un perfil
de vuit cares
en cadascuna
de les quals
on hi havia
els relleus
dels sants
i dels evangelistes
i que en la nostra creu
podem distingir
molt bé
Sant Andreu
i Sant Jaume.
A la creu
hi havia una imatge
de la Mare de Déu
amb el nen
als braços.
Després del seu enderroc
els fragments
de la creu
van estar separats.
Una part del capitell
es va guardar
durant molts anys
a la propera casa
de Cal Diego
fins que va passar
a ser custodiat
a la biblioteca pública.
Uns trossos
de les pedres
de la columna
del fust
van estar
molts anys
formant part
d'un mur
del carrer
Miquel Reverter
al llindar
dels terrenys
de Can Sagrera
fins que l'any
1990
amb motiu
d'unes obres
es van recuperar
i van passar
a formar part
de l'arxiu municipal.
L'any 2008
la creu
es va reconstruir
i les esmentades peces
van tornar
al seu lloc original.
La peça
que no va tornar
és la imatge
de la Mare de Déu
que és la que suposem
que presidia
una de les cares
de la creu
i que està
encastada
a la paret exterior
de la capella
del Santíssim
de l'Església
parroquial.
Però a part d'això
encara tenim
dues altres creus
que també podríem
considerar
creus de terme
a Sant Just.
la creu
d'en Lavallol
i la creu
d'en Montaner.
La creu
d'en Lavallol
està localitzada
a la carretera
de Vallvidrera
entre la torre
Bonaire
i el torrent
de Lavallol.
Va ser enderrocada
durant la Guerra Civil
i reconstruïda
després.
Estaria
al límit
del terme
municipal
de Sant Just
i el de Vallvidrera.
És també
una creu
de pedra
que del conjunt
original
només es conceba
el sòcul esglaonat.
La resta
és una reconstrucció
posterior
a la Guerra Civil
que recorda
les antigues
creus romàniques.
El sòcul
consta
de dos graons
de blocs
de pedra
de planta octogonal
i té un tercer graó
molt més petit
de planta circular
i una secció
motllurada.
La columna
és de superfície
llisa
i també
de forma
buitavada
coronada
amb una motllura
de forma
que recorda
una campana
estilitzada
decorada
amb relleus
i motllures.
La creu
té una forma
romboidal
dins d'un quadrat
imaginari
amb unes
ones
convexes.
Els braços
de la creu
estan ressaltats
per unes
boles de pedra.
A l'estat
pràcticament
al mig del bosc
suposo que
molta gent
de Sant Just
no l'ha anat
a veure
mai,
encara que
com la creu
de l'hostal vell
forma part
de l'inventari
del patrimoni
arquitectònic
de Catalunya.
La creu
d'en Montaner
també forma part
del patrimoni
arquitectònic
de Catalunya
i encara que
està inventariada
com a patrimoni
de Sant Joan
d'Espí
també podria
pertànyer
a Sant Just
doncs el seu
emplaçament
original
era just
a la meitat
del camí
entre el nucli
urbà de Sant Joan
d'Espí
i el nucli
urbà
de Sant Just
d'Esvern.
D'aquesta creu
no en tenim
cap document
gràfic
encara que
els centres
excursionistes
de Catalunya
tenen el negatiu
d'una fotografia
denominada
Creu
d'en Montaner
de l'any
1917
on veiem
que la creu
ja no estava
sencera
i que només
tenia una part
de la base
d'esglaons circulars
i de la columna
de forma cilíndrica
de superfície estriada
acabada
en una
mullura
troncopiramidal.
Pel que deduïm
d'aquesta
fotografia
pensem que la creu
era de ferro
i no de pedra
com les altres
i que es va anar
malmetent
i ningú
la va reposar.
Les restes
d'aquesta creu
van estar
fins als anys
70
en la zona
on avui passa
l'autopista
A2
i amb les obres
va ser
enretirada
i guardada
a l'ermita
del Bon Viatge
on va estar
molt de temps
amagada
entre els vestidors
del Pessebre
i altres
andròmines.
És curiós
però
estava situada
estratègicament
a 1.300 metres
de l'església
parroquial
de Sant Joan d'Espí
i a 1.500 metres
de la de Sant Just
i també
com a curiositat
l'església
de Sant Just
està situada
a 1.500 metres
de l'església
d'Esplugues.
I ara
parlarem
de la creu
del Padró
que és potser
la creu
més famosa
de Sant Just
encara que aquesta
sí que no és
una creu
de terme.
És una creu
que es va erigir
l'any 1919
en record
de la santa missió
de penitència
que s'havia celebrat
a la nostra parròquia
pocs dies alans.
El lloc escollit
per posar
aquesta creu
va ser
el Padró
un turonet
situat
a sobre
de la masia
de Can Freixas
a prop
d'on ara es troba
l'escola Canigó
que llavors
era un indret
solitari
per on passava
el camí
de Vallvidrera
i des d'on es dominava
la població
de Sant Just.
Aquest lloc
tenia el nom
del Padró
doncs al costat
esquerre del camí
hi havia una fita
o padró
de grés
amb un petit relleu
d'una creu.
Aquesta petita creu
podria considerar-se
la primera
de les tres creus
que ha tingut
aquest lloc.
Cada 3 de maig
quan es celebrava
la festa
de la Santa Creu
a cada poble
de Catalunya
i suposo
que també
d'Espanya
s'acostumava
a beneir
el terme
des de la creu
de terme.
però Sant Just
aquesta benedicció
presidida
per una processó
solemne
es feia
a la creu
del Padró
potser perquè
era la creu
que estava
més a la vora
de l'Església
i perquè
al tenir
una situació
elevada
es veia
tot el poble.
Aquesta processó
es va deixar
de fer
quan la República
va implantar
unes lleis
més laiques.
Les missions
de penitència
o missions
populars
eren un conjunt
de prèdiques
lliçons
doctrinals
i exercicis
pietosos
com ara
via crucis
o processons
que es feien
de manera intensiva
en una localitat
durant un parell
de setmanes.
Les predicaven
uns missioners
que eren
frares
i que podien ser
de diferents
ordres religioses
jesuïtes
franciscans
domínics
especialitzats
en aquestes
celebracions.
I a Sant Just
van venir
el gener
de 1919
uns pares
pauls
i van fer
aquesta missió
que va durar
13 dies
amb la participació
de la gran majoria
dels habitants
de Sant Just
i l'últim dia
es va beneir
i col·locar
una creu
feta
amb pedra
nomolítica
de Girona
que tenia
un pedestal
de pedra
sense desvastar
al cim
del padró.
Era bastant
freqüent
que la gent
de Sant Just
de llavors
anés a fer
petites passejades
fins a la creu
especialment
a les tardes.
Aquesta creu
va ser enderrocada
i trossejada
pels revolucionaris
el juliol
de 1936
i el 14
de juliol
de 1940
es va col·locar
i beneir
el mateix
padró
que llavors
encara era un lloc
força solitari
una altra creu
en substitució
de l'enderrocada
aquest cop
de ferro forjat
realitzada
per Antoni
Trullent
als seus tallers
de forja
i foneria
qui també
va regalar
el material.
Així doncs
la creu
no va significar
pràcticament
cap cost
ni al municipi
ni a l'església
però ja no es va
tornar a beneir
el terme
des d'allà
sinó que
es va continuar fent
des de la plaça
de l'església.
Aquesta creu
amb el seu pedestal
de pedra
que és encara
la que tenim ara
té una alçada
de dos metres
i una envergadura
d'un metre.
L'any 1943
va tenir en lloc
a Sant Just
una segona missió
i la creu
va recuperar
un cert protagonisme.
Als anys 50
es va començar
la urbanització
de la zona del Pedró
es va ampliar
el camí
i van col·locar
la creu
a l'altre cantó
i a poc a poc
la zona del Toronet
es va convertir
en una zona
completament plana
i es van anar
urbanitzant
fent-hi parcel·les
edificables
el que va fer
que s'eixamplés
al camí rural
i passés
a transformar-se
en un carrer
que es diu
carrer de la creu
del Pedró.
L'any 1990
la creu
ja tenia 50 anys
i s'anava deteriorant.
S'havien rovellat
algunes zones
s'havien perdut
algunes filigranes
i l'Ajuntament
la va fer
sanejar
i repintar.
Malgrat
aquesta conservació
s'anaven construint
edificis
i carrers
al seu voltant
fins que va quedar
relegada
en un racó
i quasi no es veia.
Finalment
l'any 2011
després de
diverses
reivindicacions
sobretot
del Centre d'Estudis
Sant Justens
es va traslladar
a un nou
emplaçament
situat
185 metres
més amunt
en un petit turó
artificial
enjardinat
des d'on
continua sent
una creu
molt estimada
per tots
els injustens.
Hem dit
que la primera
creu del padró
del 1919
es va
enderrocar
per culpa
dels revolucionaris
i va quedar
tota escampada
per terra
durant tota la guerra.
Després de la guerra
en Jaume Bosch
i altres escolans
la van recollir
sobretot
la peça de la base
que havia quedat sencera
i la van portar
a mossèn Antonino.
i mossèn Antonino
va fer posar
aquesta base
al vell mig
de la taulada
de la façana
de l'església
i a sobre
hi va muntar
una creu moderna.
La base
d'aquesta creu
seria doncs
la primera
creu
del padró.
Així doncs,
des d'aquí,
ara,
us animo,
persones que sortiu
a caminar
perquè podreu estar
actives
o perquè el metge
us recomana,
a que tot caminant
aneu a visitar
les nostres creus.
I com a sempre,
si ens voleu tornar
a escoltar,
estarem en antena
una altra vegada
el proper dissabte
a dos quarts d'onze
del migdia.
Fins llavors.
Fins llavors.
Let me tell you
about a place
Gràcies.