Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més.
Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al Refugi.
Ràdio d'Esvern, 98.1.
Ràdio d'Esvern, 98.1.
Veus de la parròquia.
Programa d'informació i història.
Com han anat les festes?
Ja tornem a començar un nou any.
Sembla ahir que canviàvem de mil·lenni i entràvem a l'any 2000.
I goita, ja han passat 25 anys.
25, eh?
Aquest any té un número molt bonic, 2025.
A veure què ens està guardant.
Aquest any, a Roma, se celebra l'any sant.
Espero que de poder parlar d'aquesta efemèride que passa cada 25 anys a la ciutat eterna.
Però crec que de jubileus ja en sabeu una mica, perquè n'hem parlat altres vegades.
El papa Francesc vol centrar aquest jubileu del 2025 en l'esperança.
És, doncs, el jubileu de l'esperança.
Tant de bo que no la perdem mai, l'esperança, nosaltres.
Celebrant el jubileu, es rep el do de la indulgència.
O sigui, peregrinant a la ciutat de jubileu, en aquest cas Roma,
i visitant les quatre basíliques majors, Sant Pere del Vaticà, Santa Maria Major, Sant Pau del Laterà i Sant Pere Extremurs,
et queden perdonats tots els pecats.
Però no tothom pot anar a Roma.
Llavors, a cada diòcesis s'han designat uns llocs jubilars per poder rebre el do de la indulgència.
Aquests llocs jubilars de la nostra diòcesi són
la Catedral de Sant Llorenç, a Sant Feliu de Llobregat,
el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat,
la Basílica de Santa Maria, a Vilafranca del Penedès,
el Santuari del Sant Crist de Piera,
el Santuari de la Mare de Déu del Foix, a Torrelles del Foix,
el Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, a Subirats,
el Santuari de la Mare de Déu del Vinyet, a Sitges,
i l'Ermita de la Mare de Déu de Bruguers,
agavar.
Per rebre el do de jubileu, no val anar a aquests llocs fent de turisme,
s'hi ha d'anar amb una preparació,
participant en una missa o en una pregària,
i rebent els sagraments de la penitència i la comunió,
i també pregant per les intencions del Sant Pare.
No sé si des de la parròquia es té la idea
de fer el peregrinatge jubilar a algun d'aquests llocs.
No és necessari, però, anar-hi en grup.
Es pot fer individualment.
De totes maneres, aquí al nostre programa,
avui no, que tinc altres coses,
us explicaré i aniré descrivint aquests llocs,
per si voleu anar,
sobretot els que són més desconeguts per nosaltres.
Ara parlarem d'una cosa
que no crec que torni a passar mai més aquí,
a la nostra parròquia.
Parlarem de l'agraïment
que va fer la Comunitat Cristiana de Sant Just
el dia 1 de desembre
en Josep Maria Romagosa.
Per la gent que no el coneix,
en Josep Maria Romagosa és, jo crec,
la persona que ha estat més anys
vinculada a la parròquia,
tenint cura de la nostra església
com si fos la nineta dels seus ulls.
Des de ben jovenet
i sense donar-se en compte,
va començar a fer de sacristar
i ha estat desenvolupant aquest càrrec
58 anys.
Es diu aviat, eh?
58 anys.
Com que sé que no li faria massa gràcia
que jo ara em posés a explicar
la vida i miracles de la seva feina,
començaré a fer-ho una mica genèric
i a explicar-vos qui és
i què fa un sacristà.
El sacristà és el primer que entra a l'església
i l'últim que se'n va.
Pot ser un religiós o un laic,
encara que normalment
els sacristans dels santuaris,
si és un santuari important
com ara Montserrat o el Pilar,
n'hi ha més d'un,
són religiosos.
És un càrrec que ve de molt lluny,
doncs ja hi havia sacristans
al temps dels primers cristians.
És la persona que té cura
de tot el que està relacionat amb l'església.
No és ni un ajudant del mossèn,
ni un subordinat
o un secretari.
Fa molt tipus de feines.
Col·loca, encén
i apaga les espelmes dels altars.
Posa i treu els gerros de flors.
Prepara el que faci falta
per dur a terme les celebracions.
Instala i posa en funcionament els micròfons.
Posa els llibres al lloc corresponent
per ser llegits durant les celebracions.
Prepara les vestidures dels sacerdots
i vigila que a l'altar estigui tot correcte.
Quan entra el sacerdot a la sacristia,
ell ja li ha preparat les vestidures
i l'ajuda a revestir-se.
Ha de conèixer quin color ha de preparar.
Doncs hi ha quatre colors litúrgics.
Vermell, verd, blanc i morat.
I segons l'època de l'any
o de la festivitat del dia,
les casulles són d'un color o d'un altre.
I està atent perquè no falli res.
El sacristà coneix pam a pam la sacristia.
Sap on està una determinada cosa.
Fins i tot coses
que es fan servir només un cop l'any,
com les figures del pessebre.
Si estan dins d'un calaix,
en un prestatge de l'estanteria,
dins un armari,
coneix el que és un turiferari,
una píxide,
un corporal,
un encencer,
una neveta.
Paraules que potser vosaltres
és la primera vegada que sentiu.
Sap el que es necessita
per a cada celebració.
Bateig, matrimonis, exèquies,
primeres comunions
i celebracions especials,
com ara Setmana Santa i Nadal.
Ha de controlar que les vestidures
dels sacerdots escolans
i les estovalles dels altars
estiguin netes i ben planxades.
També que hi hagi suficient aiga,
hòsties,
pa i vi per la comunió,
espelmes i siris,
encens i mistos.
Ha de controlar també
i avisar els sacerdots
si es necessita
de comprar alguna cosa
que s'ha fet malbé
o si s'ha d'arreglar
algun desperfecte.
Prepara les lectures del dia,
posant sobre la taula
de la sacristia
els llibres
oberts per la pàgina precisa
on hi ha la lectura,
perquè el mossèn ho verifiqui
abans de començar.
A part d'això,
fa feines humils,
com ara escombrar
davant de la porta
de l'església
plena de confeti,
arròs i paperets
després de la celebració
d'un casament.
Recollir els fulls dominicals
i els cantorals
que la gent
ha deixat al banc
i fins i tot
arrencar els xiclets
que han enganxat els bancs.
Quan acaben les celebracions
i la gent surt,
ella apaga les espelmes,
ordena les coses
que s'han fet servir
i prepara les coses
per la pròxima celebració.
Controla que no quedi ningú
a dins de l'església,
tanca les finestres
i la porta
i se'n va.
No hi ha estudis específics
per fer de sacristà,
se n'aprenen amb el temps,
però ha de ser
una persona observadora,
molt ordenada
i amb molta paciència,
amb una gran capacitat
d'adaptació
als diferents sacerdots
que aniran passant
per la parròquia,
cadascun
amb les seves peculiaritats.
Si se li acaba la paciència,
em pot demanar
a Sant Abondi de Roma,
patró dels sacristans,
que va ser
al segle V,
sacristà de la Basílica
de Sant Pere,
una persona venerada
per la seva humilitat
i servei als altres,
com han de ser els sacristans.
Fa la festa
el 14 d'abril.
La feina de la sacristia
és bonica
perquè té la possibilitat
de tractar i conèixer
molta gent,
sempre des del respecte
i la humilitat,
però té la pega
de què es té de treballar
sempre els diumenges
i les festes de guardar.
En Josep Maria
el va entrevistar
la Maria Barranco
al programa
Línia de Servei
d'Esplugues Televisió
el dia 13 de desembre
i del que va explicar
en aquell programa
i de l'escrit
que li van fer
al full informatiu
de la parròquia
del dia 1 de desembre,
he mirat
de fer-vos un resum
de qui és
i de què ha fet ell
durant tots aquests anys
a la parròquia.
En Josep Maria
ha estat tota la vida
dins la parròquia,
doncs ha fet de sacristar
58 anys.
Va començar
quan en tenia 15,
fins ara
que en té 73
i que encara continua
al servei
d'una manera voluntària.
No va tenir
cap formació específica,
ni havia fet mai
d'escolar.
Va començar
d'una manera així
informal
quan va començar
a treballar a Barcelona
després d'anar
a les escoles Núria.
Un dia
mossèn Ramon Graner,
que era de Sant Feliu
i que coneixia
el seu pare,
que també era de Sant Feliu,
li va dir
«Hapa, Josep Maria,
vine cap aquí,
tu seràs el sacristà».
I ell,
que no en tenia ni idea
de què era un sacristà,
va entrar directament
a la sacristia
sense haver fet mai
d'escolar,
sense tenir cap formació
ni haver fet cap curset.
Tampoc
cap mossèn
li va suggerir
que fes res.
Ell sempre
ha fet el que
el rector
li va encomanar.
S'ha limitat
sempre
a estar al costat
del rector.
No ha portat mai
sotana ni roquet.
Sempre ha assistit
a les celebracions
amb alba blanca.
De primer,
quan treballava
a Barcelona,
a la tarda
després de la feina
i arribava a Sant Just,
anava cap a la parròquia
i s'hi estava
fins que acabava
la missa.
Podia complementar
la seva feina
amb la de sacristà.
Doncs,
a la parròquia
hi estava
sobretot
els dissabtes
i els diumenges.
Després
es va quedar
a l'atur.
Llavors,
com que la parròquia
anava molt bé,
va passar
a fer de sacristà
en horari complet.
O sigui,
va passar
a ser
un treballador fixe
cobrant
el seu salari.
I combinant
la feina
amb treballs
a les escoles
Núria
i altres llocs,
es va jubilar
treballant de sacristà
després de 20 anys
cotitzats
com a treballador
de la parròquia.
Actualment,
una parròquia
no podria
suportar
una despesa
d'aquesta categoria.
El sacristà,
diu en Josep Maria,
és de fet
la persona
que està permanentment
a la parròquia.
No és el secretari
del mossèn
i no té
cap poder
de decisió.
La seva feina
consisteix
en estar
alerta
que totes les coses
funcionin,
que hi hagi
lometes
a les imatges
del Sant Crist
i de la Mare
de Déu
de Montserrat.
Encara que ara
són elèctriques
i ja no les té
de controlar.
Preparar els vestits
que portarà el mossèn
durant la celebració.
Abans,
posava per ordre
totes les peces
damunt de la taula
de la sacristia,
vigilant el color
litúrgic
de les mateixes
perquè el mossèn
se les anés posant
sense buscar res.
Ara ja no ho fa
perquè el mossèn
les treu ell mateix
de l'armari.
Revisar
i deixar
els llibres
de les lectures
del dia oberts
per la pàgina
corresponent
perquè el mossèn
perquè el mossèn
ho pugui
revisar
abans de sortir
a celebrar.
Doncs les lectures
de les misses
són cada dia
diferents.
Abans,
quan no hi havia
telèfons mòbils
atenia les trucades
sobretot
als dies de despatx
i apuntava
les misses
que li demanaven
o donava dates
de bateig
i casaments.
Ara ja no.
Ho fa tot el mossèn
directament.
Ell no ho diu
però jo l'havia vist
pel barri gòtic
de Barcelona
fent encàrrecs
per la parròquia
com ara comprar
cera
o buscar
o portar
alguna cosa
del bisbat.
Durant aquests 58 anys
tota una vida
ha sigut
sacristar
de 5 rectors
mossèn Ramon Graner
mossèn Miquel Alairac
mossèn Anton Roca
mossèn Joaquim Rius
i ara
mossèn Xavier Sobrevia.
A més a més
d'altres capellans
que han vingut a ajudar
com ara
mossèn Àngel Galícia
que era el capellà
de la residència
i d'algun vicari
i també del pas
per la nostra parròquia
de Monsenyor
Joan Enric Vivés
ara
arcabisbe d'Urgell
quan era bisbe auxiliar
de Barcelona
i vivia
a Sant Just.
I també
una pila immensa
de feligresos
i persones
que en un moment
o altre
han passat
per l'església.
Cada capellà
diu
té les seves
particularitats
i quan venia
un mossèn nou
ell intentava
adaptar-se
i fer les coses
com ell volia.
Agafar unes altres
rutines
o uns altres horaris
però sempre
intentant
de fer-ho
el més bé possible.
Ell va viure
molts anys
a la casa
del vicari
que nosaltres
dèiem Calajuana
a la mateixa
plaça de l'església.
Primer sol
i després
molts anys
amb la seva mare
que planxava
totes les estovalles
dels altars.
Ara viu
a la residència
de Nostra Senyora
de Lourdes
on també
voluntàriament
col·labora
en tot el que pot
sobretot
atenent els telèfons.
Han sigut
molts anys
tants
que la seva
presència
i el seu
treball a l'església
ha sigut constant.
Per això
i per agrair-li
aquesta forma discreta
però eficaç
de fer les seves coses
la comunitat cristiana
d'una manera
no tan discreta
li ha volgut
agrair
aquesta tasca
regalant-li
un ordinador portàtil
que ell tan volia.
Jo des d'aquí
li suggereixo
que escrigui
les seves vivències
a la parròquia.
És una cosa
que ell diu
que no ho pensa fer
però dedicant-li
només un aureta
cada dia
sortiria
un llibre
molt interessant.
Seria com
anar passant
la vida de Sant Just
durant aquests
mig segle
veient com
anaven canviant
les coses.
Ara
ens seria impossible
de no veure
el tombant per allà
per això
encara que hagi decidit
de viure a les monges
continuarà fent
de voluntari
i estant
a la nostra parròquia
perquè no el trobem
molt a faltar.
Moltes gràcies
Josep Maria
i repeteixo
escriu les teves vivències
no et demanem
les teves vivències
personals
et demanem
les vivències
de la parròquia
perquè suposem
que ets la persona
que en sap més
i si no ho fas tu
tota aquesta memòria històrica
es perdrà.
El dia 20 de gener
es celebra
Sant Sebastià
i qui era
Sant Sebastià?
Sant Sebastià
era tribu
de l'exècid romà
va néixer
a Roma
l'any 255
els emperadors
dioclesià
i maximilià
que governaven junts
el van fer
santorió
i cap de la cohort
era cristià
i no participava
en els sacrificis
i festes paganes
feia conèixer
els seus soldats
qui era Jesús
i visitava
i ajudava
els cristians
empresonats
els seus companys
el van descobrir
i el van denunciar
a l'emperador
Maximilià
que li va proposar
escollir entre
la vida militar
o la fe religiosa
i ell va decidir
de ser cristià
llavors
l'emperador
es va emforismar
perdó
llavors
l'emperador
es va emforismar molt
i el va condemnar
a mort
els soldats
el van portar
a l'estadi
el van lligar
a un tronc d'agra
i li van llençar
una pluja de fletxes
fins que el van deixar
per mort
els seus amics
el van anar a recollir
i en veure
que encara estava viu
se'l van emportar
a casa
i el van curar
li van aconsellar
que se n'anés de Roma
però ell
en lloc de marxar
es va presentar
l'emperador
qui desconcertat
perquè es pensava
que estava mort
el va fer assutar
llavors
quan sí que es va morir
el van llençar
a les clavegueres
però els seus amics
el van recollir
i el van enterrar
a la via Augusta
on avui en dia
hi ha les catacombes
de Sant Sebastià
és un sant
molt estimat
i venerat
tant per l'església oriental
com per l'occidental
i potser sigui
un dels sants màrtirs
més representats
artísticament
és molt fàcil
de reconèixer
durant l'edat mitjana
es representava
vestit amb luxe
i portant l'arc
i les fletxes
i a partir del renaixement
es representa
amb el tors nu
lligat a un tronc d'arbre
amb dues o tres fletxes
clavades al seu cos
com la imatge
que tenim a l'església
ara es podria fer
una llista
dels artistes
que han representat
a Sant Sebastià
però si en voleu veure
un de molt bonic
està en el retaule
que hi ha
a la catedral
de Barcelona
de finals de 1400
encarregat
a Jaume Oguet
però fet
pels seus deixebles
Rafael Bargós
i Pere Alemany
està representat
ricament vestit
i també us diria
que si teniu temps
busqueu
una fotografia
de l'escultura
de l'Onso Berruguete
o de la pintura
del martiri
de Sant Sebastià
del greco
Sant Sebastià
és un sant
a qui s'invoca
quan hi ha
una epidèmia de pesta
malaltia
que feia estralls
entre la població
i que s'anava repetint
periòdicament
era una malaltia
tan temuda
que encara avui en dia
podem veure
a la porta
de la muralla
de ciutats
per on entrava
més gent
la capelleta
amb la imatge
de Sant Sebastià
perquè controlés
que els microbis
de la pesta
no hi entressin
aquí a Catalunya
moltes ciutats
i pobles
havien fet
a Sant Sebastià
el vot del poble
què vol dir això
del vot del poble
una prometença
que es fa
una població
a un sant
quasi sempre
a Sant Sebastià
perquè els alliberi
del flagell
de la pesta
llavors
el dia
de la seva festa
fan una missa solemne
el porten
en processó
li resen
una novena
i fins i tot
aquell dia
no van a treballar
aquesta prometença
es renova
cada any
aquí
al Bas Llobregat
encara fan
el vot del poble
cada any
a Vallirana
i a Sant Vicenç
dels Hors
i per ells
és dia festiu
a Sant Just
també s'havia fet
el vot del poble
però aquesta tradició
fa molts anys
que s'ha perdut
i encara que molts
de vosaltres
no ho sapigueu
Sant Just
d'Esvern
té a Sant Sebastià
com a copatró
o sigui
que si les coses
haguessin seguit
el seu curs
tindríem
per Sant Sebastià
la festa major d'hivern
Sant Sebastià
ja s'invocava
contra la pesta
l'any 680
més tard
el Consell
de Cent
de Barcelona
el va declarar
advocat
contra la pesta
i copatró
de la ciutat
i celebrava
una festa votiva
a la Basílica
dels Sants
Just i Pastor
de Barcelona
exposant
i venerant
la relíquia
en un reliquari
de plata daurada
que era propietat
de l'Ajuntament
he anat a buscar
l'arxiu perruquial
i el llibre
de notes històriques
de mossèn Antonino
per veure
com veneraven
els Sant Justencs
el seu copatró
es veu que
des de temps
molt antics
la nostra església
tenia un altar
dedicat a Sant Sebastià
l'any 1595
és la primera vegada
que tenim constància
que hi ha un altar
dedicat
a aquest Sant
el rector
antic terres
que va estar a Sant Just
des de 1618
a 1649
va revitalitzar
molt el culte
d'aquest Sant
i fa constar
en els seus escrits
que la festa
de Sant Sebastià
celebrava Sant Just
com a vot
del poble
però sembla ser
que anteriorment
el 1551
degut a una gran
mortandat
d'una epidèmia
de pesta
que fins i tot
van haver d'enterrar
difunts
fora del cementiri
la gent va acudir
a suplicar
Sant Sebastià
i li va fer
la prometença
del vot del poble
celebrant
perpetuament
la seva festa
el rector
Sebastià
Clarís
i Boixaderes
que va regir
la nostra parròquia
de 1668
a 1687
suposo que
per afinitat
al seu nom
va valoritzar
molt
aquesta festa
l'any 1813
li fan un altar nou
un altar que comparteix
amb Sant Isidre
i Sant Antoni de Pàdua
amb una imatge
feta de fusta
magníficament tallada
de mida natural
l'any 1823
Don Alonso de Castilla
i Muñiz
li va fer fer
un rictabernacle
de format
molt refinat
decorat
en plata
estic copiant
les paraules
de mossèn Antonino
destinat a portar
la imatge
de Sant Sebastià
en processó
i que també
es feia servir
per la festa
de Sant Isidre
i la festa
de Sant Antoni de Pàdua
aquest rictabernacle
va desaparèixer
com tantes altres coses
en l'incendi
revolucionari
de 1936
un cop reconstruïda
l'església
i restaurada
la capella
la van dedicar
els mateixos sants
i van posar
les imatges
de Sant Isidre
Sant Sebastià
i Sant Antoni de Pàdua
com eren abans
aquestes imatges
van ser pagades
per les germanes
Modalell-Gener
el senyor
Antoni Trullent
i el sindicat
dels pagesos
ja fa una colla
d'anys
que les imatges
de Sant Isidre
i Sant Antoni
estan dormint
a les golfes
i ara només
hi venarem
a Sant Sebastià
mossèn Antonino
ens continua
dient
que en els seus temps
la gent més antiga
es recordava
sovint
de Sant Sebastià
sobretot
en cas de malaltia
li portaven
molts siris
el dia de la seva festa
i durant l'any
es feien celebrar
misses
però tot això
ha anat minvant
després de la guerra
a l'arxiu
de la parròquia
existeix
el llibre
de l'administració
de l'altar
de Sant Sebastià
els administradors
dels altars
eren persones
que s'ocupaven
de la neteja
de l'altar
del canvi
de les flors
organitzaven
la festa
del Sant
i portaven
els comptes
de les despeses
d'aquests llibres
se'n conserven
uns quants
són unes llibretes
escrites a mà
amb molt bona lletra
sembla ser
que per la mateixa persona
on després
d'explicar
la història
de la capella
o altar
apunten
les despeses
que genera
la celebració
de la festa
any rere any
i després
la firma
el mossèn
fins l'any 53
totes estaven firmades
per mossèn
Antonino
cada any
les feia explicació
l'any 57
la firma
és de mossèn
Pere Montserrat
i el 31 de desembre
de 1960
en època
del rector
Josep Martorell
es dona per abolida
aquesta administració
ja no s'hi apunta
res més
en aquell magnífic
recull
dels fulls
parroquials
que també es guarden
a l'arxiu
i que van
des de 1926
fins a 1936
escrits per mossèn
Antonino
podem trobar
la descripció
acurada
de com es celebrava
la festa
de Sant Sebastià
a les 7 del matí
hi havia missa
resada
a les 10
ofici solemne
cantat
per les dues
seccions
del cor
parroquial
la homilia
era predicada
per un predicador
forani
a l'ofertori
es veneraven
les relíquies
i en acabar
es repartien
estampes del sant
fetes expressament
per la nostra parròquia
després hi havia
una processó
portant la imatge
del sant
pels carrers
plaça
Can Preciós
carrer de la Sala
Rambla
Monistrol
Bonavista
i Badó
cantant
els goig
i a les 3 de la tarda
resava el rosari
la celebració
de la missa solemne
tal com està anotat
el llibre
de l'administració
de l'altar
costava
113 pessetes
el cor parroquial
cobrava 23 pessetes
l'organista
25
el predicador
50
i el campaner
15
i a més a més
es tenien de pagar
les despeses
de cera
electricitat
del dia de la festa
i de durant l'any
que es compartien
amb la celebració
de la festa
de Sant Isídeu
que pagava
el sindicat
de pagesos
i la de Sant Antoni de Pàdua
que pagaven uns devots
aquests fulls parroquials
que també descriuen
les coses
s'estronquen
el juliol de 1936
i no se'n tornen a publicar
fins a 1940
llavors
estan tots
escrits en castellà
i suposo
que les 4 fulles
que tenien
3 venien escrites
pel bisbat
i eren les mateixes
per totes
les parròquies
i no es podien modificar
i l'última
estava escrita
pel rector
on hi posaven
les proclames matrimonials
les misses dedicades
i poca informació més
el 30 de desembre
de 1953
mor
mossèn Antonino
i l'any 1954
els fulls parroquials
canvien de format
ja suposo
que hi ha més llibertat
en els escrits
encara que es fan
tots en castellà
el corresponent
a la setmana
de la festa
de Sant Sebastià
hi ha una descripció
llarguíssima
amb un vocabulari
barroc
i recarregat
que comença
amb
festivitat
de Sant Sebastián

7.30 del matí
o assistir a l'ofici
solemne de les 10.30
cantat
cantat pel cor parroquial
on hi haurà
adoració
de la relíquia
i cant
dels boig
o sigui
que fa 70 anys
encara hi havia
a Sant Sebastià
una devoció
i la gent
hi anava
a posar espelmes
al dia de la seva festa
ara
quasi res
bé
en temps de mossèn
rius
posaven a l'altar
de la seva imatge
el dia de la seva festa
un ram
de roses vermelles
ja se sap
què passa
amb els copatrons
sobretot
si s'escauen
a l'hivern
però és qüestió
que algun alcalde
dins de les seves possibilitats
o algun museu
perdó
és qüestió
que algun alcalde
dins de les seves possibilitats
o algun mossèn
recuperi la festa
exemples
ja en tenim
fa uns 35 anys
a la diada de Santa Eulàlia
no se celebrava
a part de la gran festa religiosa
que es feia a la catedral
la ciutat de Barcelona
no feia res
i passava de puntetes
per sobre la seva patrona
però Pasqual Maragall
amb molt bon criteri
tot que no va aconseguir
que el dia 12 de febrer
fos dia festiu
va recuperar
la festa de Santa Eulàlia
ara
es posa el panor
de Santa Eulàlia
al balcó d'Ajuntament
tots els museus de la ciutat
i el mateix Ajuntament
tenen dia
de portes obertes
i es fan tot d'activitats
per celebrar
Santa Eulàlia
o sigui
que amb una mica
de bona voluntat
potser podríem
ressuscitar
la festa major d'hivern
i ara
ja ho sabeu
si ens voleu tornar a escoltar
estarem un altre cop
a antena
el dissabte
a dos quarts de 12 del migdia
i també
si voleu veure
l'entrevista
que li va fer
la Maria Barranco
a en Josep Maria Romagosa
a la Televisió d'Esplugues
connecteu
amb Televisió d'Esplugues
a la carta
el programa
Línia de Servei
del dia 13 de desembre
segur
que us agradarà molt
a la Televisió d'Esplugues
a la Televisió d'Esplugues
a la Televisió d'Esplugues
a la Televisió d'Esplugues
a la Televisió d'Esplugues
a la Televisió d'Esplugues
a la Televisió d'Esplugues
a la Televisió d'Esplugues
Fins demà!
Fins demà!