. . . . . .
Veus de la parròquia Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme, d'arreu on es produeix la notícia.
Recordeu que Veus de la Parròquia s'emet tots els dimecres a aquesta hora, o sigui, a dos quarts d'avui del vespre. I en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí.
Sempre a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Com sempre, la lectura de l'Evangeli inicia l'audició d'avui. Diu Sant Joan.
En aquell temps, Jesús parlava així. Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal, i tant se li endona de les ovelles. Llavors, el llop les destrossa o les dispersa.
Jo sóc el bon pastor. Tal com el pare em coneix i jo conec el pare, jo reconec les meves ovelles i elles em reconeixen a mi i dono la vida per elles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat. També les he de conduir jo i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor.
El pare m'estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me l'aprèn. Sóc jo qui la dona lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del pare.
Notícies d'Església Aquesta setmana marca, en el nou calendari, les dues festivitats més assenyalades pel sentiment religiós de Catalunya.
El passat dilluns, Sant Jordi, patró del nostre país, i el proper divendres, demà passat, la celebració religiosa més sentida, dedicada a la Mare de Déu, Santa Maria de Montserrat. Escoltem el que diu mossèn Joaquim Rius amb motiu d'aquestes celebracions religioses. Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. Dues diades per les festes dels sants patrons de Catalunya.
Tant un com l'altre, amb la seva particularitat, honoren la identitat de la nostra gent i, en general, del nostre poble. Sant Jordi és el signe de la valentia i el coratge davant la dificultat que suposava viure com a cristià enmig d'una societat totalment adoradora dels ídols romans i personalitzada en l'emperador. Amb tot, va lluitar i defensar la seva condició
de seguidor de la doctrina evangèlica de Jesús, per sobre de les llegendes que se li han anat afegint al llarg dels segles. Sempre es va ornar el personatge amb el drac i la donzella que alliberava. Sembla que prové de l'antiga tradició persa del déu cavaller. Sant Jordi és honorat i provinent d'Orient Mitjà.
Amb els segles s'ha representat el sant amb moltes variacions, però fer-lo més popular i proper en el camp de l'apodogia imaginativa infantil i daica s'accentuen les qualitats del cavaller Sant Jordi. Cal dir que el que l'identifica com a sant resta, en general, és la fermesa d'aquest personatge, màrtir cristià oriental que, segons la tradició, va ser martiritzat dins l'imperi romà.
Se suposa que no volgués retre el culte a l'emperador, sinó a l'únic Déu veritable. Per aquesta virtut i fermesa de la fe, se'l reconeix en el culte de l'Església des del segle IV. La seva festa a tot el Principat ho és des del 1456. El culte propi com a patró el concedí al papa Gregori XIII el 1574.
És aquesta fermesa de fer davant les proves enmig de la societat la que l'ha caracteritzat la gent del nostre poble català, especialment si ens considerem cristians. La Mare de Déu de Montserrat, com a patrona principal de Catalunya i singularitzant aquesta vocació de la Mare de Déu amb la muntanya serrada, identificava la nostra nació i és abocadora de valors humans i cristians,
provats en la lluita per tirar endavant el país en tothom que som o estem a Catalunya. La història de la nostra terra ha estat i està marcada per la lluita a favor d'una manera de ser i de viure amb els valors que la marquen. La muntanya de Montserrat n'és el símbol d'aquesta lluita ferma com la roca i aprovada per la serrada que se li fa en el transcurs dels anys
en molts aspectes, de la vida social i política. Amb les arrels cristianes del nostre poble...
Hauríem de vetllar perquè no les perdéssim a l'hora de viure la nostra identitat i de cercar camins de futur com a cristians. El patronatge de la Mare de Déu hauria de favorir les virtuts de Maria en la nostra gent. Senzillesa, humilitat, diàleg respectuós, recerca de la veritat i tot amb la fermesa com ella, si cal, fins al peu de la creu. La participació dels cristians en la vida social de casa nostra
sense caure en provincialismes, hauria de revestir-se de la fermesa i la valentia de Sant Jordi i de la senzillesa d'un servei autèntic amb horitzons amples com l'esperit obert de Maria, la Moreneta, nostra dona de Montserrat. Signat mossèn Joaquim Rius.
Celebració de la Mare de Déu de Montserrat a la nostra parròquia. La missa, pel fet de ser dia feiner, la celebrarem a les 8 del capvespre de divendres. Bé, i ara parlem de la sortida del dia primer de maig, del Portam de Crist, que aniran al Monestir de les Avellanes, a Os de Balguer, i el preu, recordeu, que és de 60 euros. Autocar, visita el monestir i dinar. Si voleu venir...
Encara us podeu apuntar a la parròquia.
Venda de les manualitats que ha treballat la gent gran del casal Núria es farà els dies 28 abans i després de la missa de les 8 del vespre i 29 d'abril després de les misses d'11 i de la 1 a la sala terres de la parròquia.
Nova fase per l'itinerari diocesà de renovació cristiana. S'enceta sota el lema Vine i veuràs i amb la qual es llança una crida a renovar la trobada amb Jesucrist o bé escoltar un primer anunci de l'Evangeli en un clima obert de pregària i diàleg. Escoltem les frases amb les quals ens conviden a participar-hi. Diu
Si tens ganes de parlar-ne, t'oferim la possibilitat de trobar-te amb altres persones inquietes com tu per escoltar la paraula de Jesús de manera viva i nova. Són trobades obertes, de lliure assistència. No hi tens res a perdre. Per què no ho proves? Per què no vens i en parlem? Potser han passat molts anys des que vas sentir parlar de Déu. O potser recordes vagament allò que et van explicar...
que semblava bonic però que et queda lluny. O potser et sorprèn que encara hi hagi gent que es manifesta creient en Jesús. O potser has viscut una mala experiència d'Església. Si sents que la fe que vas aparcar fa anys potser ara t'ajudaria a viure. Si passes una mala temporada i voldries trobar una ajuda, un sentit. Si et fas preguntes sobre Déu o si no hi has pensat mai.
Si et preguntes, és possible creure en Déu en el segle XXI, són compatibles ciència i fe? Si la teva vida és molt feliç i dius, què més em pot donar la fe? Si has viscut a prop tu la malaltia, el dolor, la mort i et faig moltes preguntes. Si busques una vida més humana per tu i per el món. Si et preocupa la vida i la formació dels teus fills, si vindries...
Si voldries que ells visquessin el que tu vas viure de jove... Si has sentit a parlar de nova evangelització, t'agradaria saber de què va. Vine i veuràs. Aquesta és l'ocasió que tenim d'assabentar-nos d'aquestes trobades espirituals. Esplugues de Llobregat
al poble veïnostre. Se celebrarà la propera trobada el divendres dia 27 d'abril a les 21 hores 9 de la nit al casal de la plaça Santa Magdalena número 13. Podeu informar-vos al telèfon 93 371 01 38.
La trobada dura una hora aproximadament. I aquí a Sant Just la trobada serà el proper dia 25 de maig, també a les 9 de la nit, als locals de la parròquia, plaça de l'església número 4. Informació al telèfon 93 371 12 97.
Aquestes han estat les notícies d'Església. Fe i actualitat. L'abat de Montserrat
Josep Maria Soler, relata al cercle del Liceu la vivència del monestir en una crònica de Maria Paz López publicada a La Vanguardia diumenge passat. No és freqüent que un clerga transiti pels salons del cercle del Liceu, el club cultural i social d'estil anglès creat l'any 1847 per amants de l'òpera a Barcelona. Va passar aquest mateix dimarts
quan l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va compartir estovalles amb una cinquantena de socis per explicar-los el dia a dia del monestir benedictí i algunes impressions sobre la vida monàstica. Montserrat és un santuari, un menestir de cultura i té personalitat catalana. És potser únic per això el món benedictí, va argüir. És el més nombrós d'Espanya i potser també d'Europa.
En l'actualitat hi ha a l'abadia una seixantena de monjos amb edats que van dels 32 als 94 anys. Des del segle VI les decisions es prenen en comunitat que s'encarrega d'erigir abat. Cada monestir és independent i qui ingressa per fer-se monjo s'hi queda, no va a cap d'altre monestir. Va recordar Josep Maria Soler,
que va néixer a Santa Eugènia de Ter. Això fa, va recalcar, que els monestirs benedictins estiguin molt arrelats al territori. I això explica que Montserrat estigui tan imbuït de cultura catalana així com de la seva promoció i defensa. El 2011 va rebre 2.300.000 visitants. El nostre desig...
és que els que hi pugen com a turistes en baixin com a pelegrins, va dir Soler, que va ser a la Gita Bat l'any 2000. Montserrat desplega, a més, el seu museu demà, dijous, 26 a les 12.30 del matí, que inaugurarà l'exposició Donacions 2000-2012. Un editorial, ens costa, que el 1499 va arribar al monestir un impressor alemany
i es van començar a publicar llibres, i l'escolania, que amb 52 nens, és de les més antigues d'Europa en exercici. Els uns records de l'abadia... És l'únic monestir masculí d'Espanya que ha tingut continuïtat fins ara. Només amb dues fractures va explicar l'abad al cercle, ja que va ser suprimit tot just quatre anys al segle XIX per la desamortització de Mendizábal, i després...
durant la Guerra Civil. I en tots dos casos, els monjos que hi van poder tornar eren els mateixos que van haver d'anar-se'n. A la Guerra Civil van morir 25 monjos, dels quals 23 van ser assassinats i els altres dos van caure en combat, cada un en un bàndol i a la mateixa batalla de l'Ebre. El 1947, va abocar l'abat, les festes d'antronització de la Mare de Déu
van suposar un primer intent de reconciliació. Entre els organitzadors hi havia gent dels dos bàndols i va ser la primera vegada que es va parlar català en públic. L'abadia, crítica amb el règim franquista, es va convertir cada cop més en reducte de catalanitat, esperit que segueixen els monjos basats en la regla de Sant Benet del segle XVI, molt més abans.
condensada en el cèlebre hora et labora, que apliquen, no com un codi, sinó com a pautes de gestió d'una comunitat. La regla és un estil de vida. La regla
Fa solament dos dies que hem celebrat el dia del llibre. També els llibres de temes de fe tenen els seus lectors fidels. Un dels que ha tingut més èxit ha estat el que porta per títol Aliment per al desig infinit que publica Editorial Claret. El signe Francesc Granet.
I els teòlegs Rovira Belloso, Francesc Torralba i Sergi Gordo avalen el llenguatge secular i místic d'aquest llibre que en paraules senzilles i entenedores ens parla de l'Eucaristia. Oriol Domingo, en el seu espai de religió que els diumenges publica a La Vanguardia, fa una acurada ressenya d'aquest interessant llibre que veus de la parròquia també us recomana. Partir i repartir el pa.
La simbologia de la fe cristiana és difícil de comprendre en una societat occidental indiferent al fet religiós. El laic Francesc Graner, periodista i director del centre Edith Stein, n'és conscient en el seu llibre Aliment per al desig infinit, com hem dit abans d'editorial Claver. Francesc Graner explica l'eucaristia en un llenguatge secular, simple i clar, sense perdre el seu sentit profund.
Una vella introducció mostra que cada diumenge milions de persones arreu del planeta Terra i des de fa 2.000 anys es reuneixen per lleixir uns textos, per menjar un tros de pa i beure una mica de vi.
a Barcelona, a Roma, a qualsevol ciutat i país. Comenta, cada diumenge, a través d'aquest acte, milions de persones diuen que transformen l'absurditat de la vida en una vida plena de significat. En diuen Eucaristia, que vol dir acció de gràcies. Graner recorda que Jesús explica la vida interior i el contacte amb Déu a través de la metàfora del pa. Partir el pa és la forma com la Eucaristia
va ser anomenada inicialment. A l'últim sopar, Jesús fa el gest d'entregar-se ell mateix. Diu... Ell mateix s'entrega. El pa que reparteix en aquell sopar és ell mateix. El vi que bebeu és la seva sang. A l'epíleg de la petita obra, Granet lliga desig infinit, pa i eucaristia. El desig infinit es transforma en donació absoluta.
La fam. La fam de plenitud humana que es troba únicament en l'entrega amorosa, tendra, quotidiana. Cita l'Evangeli de Joan. Jo sóc el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. Com hem dit abans, el llenguatge secular i místic emprat per Graner en explicar l'Eucaristia
Disposa de l'aval de tres prestigiosos teòlegs que n'han recomanat la lectura en presentar el llibre a la dinàmica llibreria Claret. El laic Francesc Torralba deixa clar que el desitge és el cor de l'antropologia cristiana i és expressat per Sant Agustí.
El nostre cor està inquiet i ho estaria indefinidament si tu no m'equietessis. Afegeix, aquest llibre tracta l'Eucaristia en un llenguatge secular i fronterer. Si hagués de regalar un llibre sobre l'Eucaristia a un amic agnòstic, li regalaria aquest. Mossèn Josep Maria Rovira Viloso, amb la seva reconeguda saviesa, confessa que calia que s'escribís el llibre tal com s'ha escrit.
Diu, el misteri és el rerefons de la vida quotidiana. Ens cal un llenguatge el més secular possible. Llenguatge quotidià, però trofat per un sentit místic i extraordinari. Aquell llibre ho fa. Mossèn Sergi Gordo, secretari general de l'Arquivisbat de Barcelona, sosté que el llibre de Graner convida a tastar Déu i assolir-ne una experiència profunda. Comenta, quan ens referim a tastar i tenir experiència de Déu,
Parlem de l'experiència raonable pròpia d'aquell qui troba Déu en la quotidianitat d'una Eucaristia freqüent ben viscuda, d'una reconciliació que ens refà el camí, d'un fecunt servei als més necessitats, d'un contacte familiar amb la paraula de Déu i una pregària assídua.
Parlarem ara de la vuitena entrega històrica que sobre la presència i radiació dels caputxins a Catalunya ha escrit
Fra Valentí de Manresa. És una ressenya de l'historiador Albert Manent publicada al diari La Vanguardia del passat diumenge. Fra Valentí de Manresa, resident al convent de Sarrià, acaba de publicar la vuitena peça sobre la presència e i radiació dels caputxins de Catalunya. Es titula La predicació dels framenors caputxins des de l'arribada a Catalunya al Consell i Vaticà II 1578
1965. Aquesta és una obra mestra que és fruit d'un investigador excepcional de la història de la nostra societat catalana i de la nostra església. Amb una abundosa documentació inèdita i amb la seva coneguda meticulositat, l'autor analitza les fonts, els sermons i estudia el fonament de les devocions populars d'inspiració franciscana. Ens ofereix una visió geogràfica de la irradiació pastoral dels caputxins
des de la seva arribada al segle XVI a Catalunya. El 1996, Fra Valentí comença amb la publicació del primer volum dedicat a la seva tesi doctoral, dirigida pel sacerdot Joan Boada, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, rigorós expert de la història de l'Església barcelonina, catalana i universal. Tots els volums de Fra Valentí han aparegut
a la Col·lectània de Sant Pasià que edita la Facultat de Teologia de Catalunya. Fra Valentí de Manresa ha sabut situar la seva investigació en el camp de la història de les mentalitats. Val la pena tenir en compte les èpoques estudiades i recordar que les prèdiques eren l'única formació religiosa del poble, atès la força que tenia aleshores l'analfabetisme.
Precisament per aquest motiu, l'oralitat constituï una veritable escola d'evangelització. L'autor de la predicació dels fremenors caputxins des de l'arribada a Catalunya al Concili Vaticà II, 1578-1965, com hem dit abans, també fa anàlisi de la predicació sobre moral, social i política. A més, destaca l'anticlericalisme
d'alguns moviments obrers i les dificultats amb la jerarquia catòlica per la seva relació amb les classes dirigents. Fra Valentí de Manresa analitza el contingut dels sermons, les temàtiques de caire reaccionari, la progressiva politització en el context de la Guerra Gran i el caràcter patriòtic durant l'ocupació napoleònica. L'acte de presentació d'aquest volum 100 de la Colactània Sant Passià
Va ser el 17 d'aquest mes d'abril a la Facultat de Teologia de Catalunya, signat Albert Manent, historiador.
Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. El proper dia 29 d'abril, diumenge, del Bon Pastor, se celebra la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. A iniciativa de les delegacions de pastoral vocacional, joventut i vida consagrada, a les 17 hores hi haurà una trobada a la Casa de les Iglesias de Sant Feliu. Per...
Tots aquelles persones que treballen com a voluntaris en els diversos àmbits de l'Església. El germà Miguel Martín iniciarà el diàleg amb els assistents al voltant de la vocació com a servei. La trobada acabarà amb la participació a l'Eucaristia de les set de la tarda, presidida pel bisbe Agustí a la catedral de Sant Llorenç, que serà animada litúrgicament per l'Orfeo Vicentí de Sant Vicenç dels Orts.
Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. Avui amb les veus de Joana Algarra i Pere Olidec. Ha controlat el so i les músiques en Marc Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores a tothom. Adeu-siau. Adeu-siau i a reveure.
Bona nit.