It's Joget, it's Joget, back to the track!
Umami, wasabi, carpaccio, Joget, pastrami, tandori, parmigiano, Joget,
Zabasco, aioli, sicili con carne, Joget, Joget, caspaccio, cedro, anaconda, Joget,
Herpes simplex, herpes duplex, hepatitas, Joget, belegrino, ecoli, legionella,
Joget, Joget, Joget.
Veus de la parròquia
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esberra.
Amics oïdors de Ràdio d'Esberra, a veus de la parròquia, l'espai,
i l'encíclica ecològica del bisbe de Roma, Francesc.
Fa quatre setmanes vam començar aquest curs presentant aquesta encíclica,
el lluvat sigueu, o l'audat trossí, que el papa Francesc ha adreçat als homes de bona voluntat, com diu ell.
Ultrapassa una mica els límits de la pròpia Igreja Catòlica per tocar un tema que afecta tota la humanitat,
que és la cura de la naturalesa i l'educació o el sosteniment del medi ambient.
Per parlar d'això i també per donar-nos la seva opinió en torn dels temes que passin sorgint al llarg del programa d'avui,
tenim dos contartoris.
Un habitual, Roger, ben trobat.
Bona tarda.
I en Jordi Agulló.
Bona tarda.
que és membre de l'Alnus Cepa de Sant Josep Verne.
Digues'ns tres paraules què és Alnus Cepa.
Alnus era un grup local d'agrupació en defensa de l'entorn i lluitem en tots els temes mediambientals.
També fem una petita aforestació en el torrent de Can Cortés, que jo soc el responsable del manteniment.
Hi ha com uns cent arbres des de fa 18 anys, els índils de Roures, també.
També pensem que no solament hi ha que criticar i criticar, sinó que hi ha que posar-s'hi.
Molt bé.
El tenim aquí, en Jordi, és a resposta amablement a la invitació de Reu d'Esvern,
com a persona preocupada pel mediambient i pels temes de l'entorn de l'home.
Tot el que és l'autoresa, l'aigua, l'aire, la terra mateixa, etcètera, etcètera.
I nosaltres voldrem també veure sobre, en aquest món del mediambient,
una mica dels militants, d'ecologistes,
com ha sentat que hi hagi una persona, com el papa francès, que hagi escrit una carta.
Roger, fem una primera pregunta.
Doncs la primera pregunta aniria a l'entorn de si la situació de la natura amb el canvi climàtic,
que ha de dir més evident, és tan greu com perquè el papa francès
hagi fet una encíclica especialment i únicament dedicada a l'obligació moral de cuidar el nostre entorn natural.
Perquè, esclar, sembla una cosa com molt gran, una encíclica,
i que justament en un tema que mai abans s'havia tractat
i que ultrapassa, com deia el Lluís, els límits de l'Església catòlica,
o dels temes habituals,
doncs és la meva primera pregunta en aquest sentit.
Bé, veiem cada dia que la terra que habitem
és limitada, el creixement democràtic, l'esgotament dels recursos,
tots aquests problemes que des de l'any 80 va començar a haver més consciència,
del segle passat va començar a haver més consciència,
ara s'han agrautjat.
I constatem que n'hi ha un gran problema en el model de desenvolupament,
en l'axioma, en el paradigma principal del capitalisme,
que és créixer, créixer i créixer.
I ahí n'hi ha una contradició, en una terra limitada,
créixer i créixer és realment una utopia,
és un impossible.
I des d'aquest punt de vista només tenim una natura,
no es coneix ninguna més,
cada dia ens diuen coses més grans els astrònoms,
que l'univers és 5.000 anys lluny
i encara hem arribat allà al final,
que no sabem que n'hi ha alguna cosa tan gran.
O sigui que això que n'hi ha aquí a la Terra i la vida
és com una relíquia realment impressionant.
I si no es cuida,
no es té cura,
al final es pot convertir com en mar,
en roca, en roca pura i dura.
Aquesta carta del Papa Francesc
ajudarà a que la gent prengui consciència
i que els governants dels estats
també s'hi posin, en aquesta defensa?
Sí, pot ajudar,
perquè, a més a més,
el Gran és una organització gran,
de fa anys d'estudiar,
i que ho hagi fet és molt important,
perquè justament els estats són els que són reacis
a tocar els temes mediambientals seriosament.
Seriosament estic parlant,
perquè quan requereix un canvi de rumb,
això vol dir tocar molts interessos
i molt potents.
I que tocar molts interessos i molt potents
els estats s'aniveixen.
Escoltem ara
les reflexions
que en Ramon Maria Nogués,
professor de la Universitat Autònoma de Barcelona,
fa
a l'entorn
del que ell mateix titula
el repte de cuidar la terra.
Entre d'altres reflexions,
el professor de la Universitat Autònoma
estableix que hi ha variables de risc
que no depenen dels humans,
com podrien ser
alguns aspectes
de l'escalfament global,
siguin deguts a
àmplis cíclics geològics
i controlables.
Però n'hi ha molts
que certament depenen
de les nostres conductes,
des del desenvolupament demogràfic,
l'ús d'energies fòssils
o la contaminació del medi
fins a la reducció de la biodiversitat
associada a la nostra mateixa presència.
Seríem procedent,
considera,
a establir que no es pot fer res
per preveure el futur
i deixar-se portar
per una mandrosa
inèrcia quasi criminal.
Entre d'altres coses,
és això el que ens estableix.
I es fa una última reflexió.
Què es pot fer
de cara al futur?
Què es pot fer de cara al futur
amb la situació que tenim actualment?
Jordi, què et sembla?
Es pot fer
racionalitzar les polítiques,
es poden dir
un rei sell
de globals
preservar l'aigua
com un bé comú
i un patrimoni comú.
Hi ha tota la genesta
que defensa
el paradigma
de la
neoliberal
que diu
que s'havia de privatitzar,
que tot s'ha de privatitzar.
De tal manera
que fins a l'aire que respirem
s'hauria de privatitzar,
que en algun lloc
està privatitzat,
que, curiosament,
els agents s'estranyaran,
però sí,
en el Japó,
en la capital,
val no sé quants
llens
que tenen allà,
em sembla que la moneda,
ara no ho sé,
i agafes una màquina
i et respires
l'oxigen pur
perquè allà està
molt contaminat.
Hi ha altres ciutats
també que ja ho tenen.
Això és el paradigma
del capitalisme
total.
I l'aigua,
també hi ha una gran lluita
perquè l'aigua
sigui privada
i fer el negoci
de l'aigua
i hi ha la gran lluita
ara que ens alegra,
que la Pava també,
que aquests béns comuns
són patrimonis
de tota la humanitat,
com la Terra.
Molt bé.
Fem un petit descans musical
amb un disc
de la collita
al Medi Ambient
que ha editat
Intermonos Fam.
No hi ha
Vist
potrecer
Fui promessa de samba melancolia
Jurei-te a mar
Na saúde, na doença e na dor
É bom cumprir as juras de amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amb aquest fons d'en Carlin Jusbraun
continuem el programa de Veus de la Parròquia.
Estan escoltant ràdios d'Esvern
en l'espai
l'encíclica ecològica del bisbe de Roma
Francesc
Jordi, encara voldríem
unes paraules teves
sobre la gent que nega
el rescalfament
aquest canvi que porta un rescalfament
les estadístiques
ens estan dient
que l'any 2016
serà el de més temperatura
des que hi ha registres
superant l'any passat, el 2015
com es pot negar això?
Sí, però mira, hi ha
hi ha persones
i jo no...
Són interessos
Són interessos això?
Sí, interessos, sí, no estic dintre del seu cap
sé que els experts lliures no ho fan
el que passa és que hi ha molts experts
que no es toca més remei que treballar per la Monsanto
treballar per aquí veia i tenen que callar
o es acomiaden
i els salaris i la vida assegurada que tenen
es fan el pacte de la gana
i no es toca més remei que
ara mateix el que no ha anat el tromp
per acullar el medi ambient
és justament un portaveu
de les mineros
del carbó dels Estats Units
l'ideòleg
Si tenim temps al final
parlarem d'aquesta plaga
que sobrevola des de fa una setmana
per aquí sobre
El papa francès
en el seu capítol primer
de l'encíclica
Laudato Si
parla
precisament d'això
el que està passant a casa nostra
Enumerarem
una gèria de conceptes
mediambientals
sobre els quals
ell té unes paraules
però
que podrien ser comentades
pels contartolis
d'aquí mateix
En primer lloc
ell parla
de la contaminació
de l'aire
però també de la terra
de les escombraries
que generem
i de la cultura del rebuig
això
que us haig gastar
i en comprem una altra
genera
una quantitat de rebuig
que la nostra terra
no pot assimilar
i
ja va sortir
el programa passat
del qual
pateixen
més que ningú
la gent del tercer món
Qui
qui
s'ofreix més
la degradació ambiental
de la terra
són els pobres
Què en diu Jordi
de la contaminació
les escombraries
i la cultura del rebuig
Entra
dintre
del
del paradigma
de funcionament
que estàvem parlant
hi ha solucions
hi ha solucions
solucions
que tornem a la
per exemple
a la llet
en l'or d'Europa
i parlem d'exemples
que estan funcionant
ja no
fan ampolles
de plàstic
tu vas a la teua lletera
i són
unes grans
cubes
de
acer inocidable
que tu
el col·loques
és litros
que vol
dos
cinc
i tal
i te la portes
a casa
i s'ha estalviat
un fum
de
després
les llaunes
i això en Estats Units
també
funciona
estan valoritzades
en deu cèntims
per dir
alguna cosa
i per tant
la gent
les recicla
o si les deixes
en els papeleres
hi ha gent
que les rebusquen
perquè
és la seva forma
de guanyar-se la vida
i
encara això
estalvia un fum
el que passa
que quan això
ja van tastar consciència
fa deu anys
en Europa del Nord
van dir
les empreses
de fabricació
de plàstic
per Espanya
que estan
deficitaris
de llocs de treball
i les tenim aquí
les empreses
i sempre fan
el xantatge
dels llocs de treball
a més de fer
una transició
sempre hi ha
el xantatge
que fan a la societat
de tants llocs de treball
que mouen
i aquí van venir
a parar
totes les empreses
de plàstic
i aquí
usar i tirar
usar i tirar
ineternes
i després
tenim tant
amunt de brossa
que no se sap
què fer
amb ella
no recicla
sinó que la
volen cremar
i si la cremes
diuen
que desapareix
no, no
cremes
que queden
les cendres
queden els fums
queden tal
això
puja amunt
cauen
contaminen
tot l'entorn
contaminen
les verdures
penetran
en les vies
respiratòries
és molt més
i després
la pols
que queda
aquelles cendres
són
terriblement contaminants
i si no
s'exporta
el tercer món
això sí
si no
sí
tota la chatarra
que és
perillosa
s'exporta
el tercer món
el desmuntatge
de baixells
i tota la chatarra
s'exporta
el tercer món
i ahir
els crios
i tal
sense
metjans
de precaució
ni res
ahir estan
treballant
diu el papa
una altra qüestió
l'aigua potable
i neta
representa una qüestió
de primera importància
perquè és indispensable
per a la vida humana
i per a sustentar
els ecosistemes
terrestres
i aquàtics
les fonts d'aigua dolça
abasten sectors
sanitaris
agropataris
industrials
el proveniment d'aigua
va restar relativament constant
durant molt de temps
però ara
hem invad
què en podem dir
de l'aigua
aquest bé
tan necessari
s'està esgotant
provocarà reaccions
fins i tot
enfrontades
entre els estats
l'aigua
per dir una zona
la zona del Sàhara
la zona del sur
del Sàhara
que està estenent
vivint
de la ramaderia
intensiva
i anaven
d'un lloc
a l'altre
en els seus
bàquils
i els seus tors
i s'ha secat
no n'hi ha
plutges
no n'hi ha tal
i el drama
és mort
milers i milers
de morts
i desplaçats
l'aigua
l'aigua
és un bé comú
que s'ha de saber
treballar
en això
en l'edat
de l'època
dels musulmans
que en sabien
molt
pujaven
tu vas
allà
a la serra
de Granada
on surt el nom
i en plena muntanya
hi ha
3 quilòmetres
de
picatge a la terra
perquè
clar
com es van obligar
a pujar a dalt
quan
van guanyar
els cristians
llavors
tenien que sustentar
una població enorme
en muntanya
tenien que fer
agricultura
fins a l'últim racó
a dos pams
els conreueven
però necessitaven aigua
i l'aprofitaven
100%
aquí teniu una
cultura
de no saber
la riqueza
que tenim
en l'aigua
que costa molt
de reciclar
també
això és
molta
molta energia
que s'ha de fer
jo ara recordo
que un dels treballs
que vas fer
és passar
a totes les cases
individuals
del poble
donant un folleto
de Barna Mil
perquè
poden ser
en plaques
solars
i estudiessin
si tenien terreny
de fer
una cisterna
i he de dir
que hi ha
més de mil cases
en el poble
perquè
vas passar
per tot
d'entregant
el folleto
perquè
poden ser
en plaques
solars
per escalfar
l'aigua
que és rendible
als 3 anys
i als 5
ja s'ha amortitzat
i dura 20 anys
i llavors
i
que no hi ha terreny
com tu ho tens
per cert
que es facin cisternes
que estudien la possibilitat
de fer cisternes
i a més
que tindrien
el gran descans
que en moment de crisi
ells tenen aigua
a la cisterna
per dutxar-se
per cuinar
per tot el aspecte necessari
i per veure
si la buien
també
és esperançadora
aquesta visió
es fa
a sota
del jardí
i es fan
aquestes
i a més
la gent
en general
dels mil
pot ser la meitat
no tots
que pel problema econòmic
no és
però
es demana solidaritat
en la comunitat
en la terra
això és el que fa el papa
també
demana solidaritat
si estalviu
si teniu aigua
per a les vostres piscines
els vostres jardins
tan grans
i tal
i no agafeu de la comuna
la despesa
no és tan enorme
socialment
si no
s'han de fer
aquestes bestieses
de fer
11 quilòmetres
de túnel
per la muntanya
aquí
per connectar
una banda
i l'altra
si n'hi ha
por l'any
que ja
recordem
el 2003
quan van tenir
aquella
que els pantans
ja estaven
quasi a zero
i aquella
situació
tan extrema
s'està perdent
la biodiversitat
el nombre
d'espècies
animals
i vegetals
està minvant
sobre això
també hi ha
possibilitats
d'aturar-ho
podem llançar
un missatge
optimista
té solució
a veure
nosaltres
hem de compartir
la terra
que és limitada
en el
en tots els animals
sent realistes
claro
els porcent
no en cabem
més que 600
aquí en Coixerola
per tant
s'ha de regular
per què?
perquè abans
el regulava el llop
el llop no pot estar aquí
com en normal
el llop pot estar
a Cantàbria
o a l'Alpirineu
però
dintre d'això
hem d'entendre
que la natura
és de tot
i dels animals
també
que nosaltres som natura
i si no
cuidem la natura
es quedarem sols
si jo va dir
un
natiu
de l'Estats Units
diu
quan l'últim
ha desaparegut
es tindreu que menjar
l'or
ho ha dit
a principi
del segle XX
ja ho ha dit
i a veure
hi ha que córrer més
allà
tenien 50 milions
de bisons
i
se'n queden
100.000
en reserves
doncs
hi ha que fer reserves
les Isles Medes
és una reserva
que va
tu vas allí
i hi ha
una quantia de peix
en aquest tros
impressionant
doncs això s'ha de fer
ara acaben de fer
una a l'Antàrtida
també
per les balenes
de moltes hectàrees
s'han d'anar fent
qüestions
d'aquest tipus
per poder
compartir
la terra
i perquè
l'equilibri general
també depèn
que existeixen
les abelles
que existeixen
les abelles
que estan
boges
per cert
ara arriben a casa
vosaltres ho vereu també
i estan com
atontades
degut a tots els productes
fitosanitaris
t'arriben
i estan com
tontes
atontades
i les fiquen
a casa
i les veus
com borratxes
com drogades
i això
és un gran
efecte
en
la polinizació
general
continuant llegint
del papa
Francesc
si tenint en compte
que l'ésser humà
també és una criatura
d'aquest món
que té dret a viure
i a ser feliç
i que a més
té una dignitat
especialíssima
no podem deixar
de considerar
els efectes
de la degradació
ambiental
de l'actual model
de desenvolupament
i de la cultura
del rebuig
en la vida
de les persones
avui advertim
per exemple
el creixement desmesurat
i desordenat
de moltes ciutats
que s'han fet
insalubres
per a viure-hi
a causa
no solament
de la contaminació
originada
per les emissions
tòxiques
sinó també
del caos urbà
aquesta
degradació
de la qualitat
de la vida humana
en les grans urbs
sobretot
torrem-ho a dir
en les urbs
d'Àfrica
d'Àsia
d'Amèrica del Sud
això
és un clam
que crida
el cel
i el creixement
és
tan
caòtic
exponencial
però
molt quantitatiu
molt bèstia
la ciutat de Mèxic
té 20 milions
d'habitants
això
i Mèxic
és molt gran
perquè
s'arriba a fer
aquestes besties
i el govern
no reorienta
els temes
parlant de prop
aquí a Barcelona
si el creixement
de 2 o 3%
del producte brut
de cada any
i l'any següent
és suma
és més gran
i el 2%
sobre el 3%
és més gran
vol dir que
als 15 anys
s'ha doblat tot
si tu dobles
Barcelona
que té 4 milions
d'habitants
en 15 anys
s'anirà a fer
fins a Mataró
fins a Tarragona
tot serà
Barcelona a la costa
i a la part de darrere
és tot deshabitada
la part de sort
i tota la part
de dret
és deshabitada
això és irracional
totalment
això no té
no té ni peu ni cap
però
els tècnics
van fent
un pont
túnel
en metres
se'ls demana
que és
el que parlàvem fora
d'ondes
se'ls demana
que troben solucions
un pont elevat
un altre
d'estrar
la bèstia
d'autopitxen
i anem fent
una complexitat
quan
podria
reorientar-se
les coses
però és un exemple
tornem a fer una pausa musical
amb el mateix
Carlinhos Browns
per a tots vosaltres
a
Fins demà!
Estàs bailando
Con el corazón cansado de sufrir
Jurar, juré
Juré que jamás
Iba por nada llorar
Fue promesa
Encara ens queda una qüestió per plantejar amb en Jordi
i amb el doctor Roger i a mi mateix
sobre les manifestacions en la cil·lidra del papa francès.
Diu que la feblesa de les reaccions
tant a nivell individual com col·lectiu
davant els problemes mediambientals del món
és més que evident.
És a dir, no hi ha una consciència...
En general, eh?
No hi ha una consciència individual
de fer sostenible el món
de reaccionar, de posar això a les plaques
de fer la classificació correcta, etc.
I sobretot, als estats
els costa, Déu i ajut,
posar-se d'acord.
Sí, perquè ja ho havia apuntat una mica abans
els interessos de les grans empreses
i interessos immediats
de les grans empreses
i juguen els llocs de treball
no permet que es faci l'alternativa
que es construeixi l'alternativa.
En Espanya és evident
hi posem un exemple perquè tot diguem més fàcil
Alemanya té plaques solars
i molines de vent.
Han tingut un més
que ha cobert
tota la situació
de despesa d'energia
perquè n'hi ha el vent,
sobretot pel vent.
Alemanya té una valoració
del sol del 36%.
Espanya el té d'un 70%.
Però Espanya està castigat
ara tenir aquesta plaques solars
a alguna cosa insòlida.
L'impòs solar.
Sí, sí.
una cosa realment
que no s'entén res.
Des de fa 20 anys
saber aplicar
el que dèiem
els ecologistes a Espanya
ja no tindria que...
ja tindria suficient
per abastir
totes les ciutats i tot.
Les indústries pot ser
que algunes no,
però les ciutats i tot
estarien abastides
en plaques solars,
en molinets, etc.
Hi ha molinets
que són preciosos.
És com els fanals.
Estan damunt dels fanals
i el fanal és autònom.
Canviant de tema,
ja anem arribant
al final del programa.
Aquests dies
l'Església Catòlica
està tancant,
concloent
l'any
de la misericòrdia.
El Papa
ens recorda
que hi ha
set obres de misericòrdia
corporals
i espirituals.
Entre les corporals,
per exemple,
donar menjar qui té fam,
donar de beure qui té set,
etc.
Entre les espirituals,
ensenyar qui no sap,
donar consell
a qui va de menester,
etc.
Però,
el Papa
considera
que se n'haurien d'afegir
dues més
en aquesta tradició,
que són
obres de misericòrdia
en relació
al medi ambient.
Francesc,
ai Roger,
gràcies,
encara no.
Com està plantejat això?
Doncs,
concretament,
com a obra de misericòrdia espiritual,
afegeix la contemplació
agraïda del món,
perquè,
segons ell,
ens permet descobrir
a través de cada cosa
algun ensenyament
que Déu ens vol transmetre.
I com a obra de misericòrdia corporal,
insisteix
en els simples gestos quotidians
amb els quals trenquem
la lògica de la violència,
de l'aprofitament,
de l'egoisme.
En el seu missatge,
Francesc recorda
diversos comportaments
concrets,
respectuosos,
amb la creació
que ja anunciava
en l'obra
que estem tractant aquests dies,
laudat o sí.
Com, per exemple,
fer un ús prudent
del plàstic,
del paper,
no malgastar l'aigua,
el menjar
i l'energia elèctrica,
diferenciar els residus,
tractar amb cura
els altres éssers vius,
utilitzar el transport públic
i compartir el mateix vehicle
entre diverses persones
entre altres
a maneres de procedir.
Tenim un minut
per acabar el programa.
Passem una mica
de la glòria
o l'infern
del papa Francesc
al Donald Trump.
Quina opinió
sobre el medi ambient
et mereix, Jordi,
l'elecció
d'aquest president
dels Estats Units?
Solament hi ha que veure
que ha posat
per a l'agència
del medi ambient,
que jo hi diu això,
l'agència,
no el ministeri,
ha col·locat
el representant
del carbó
que tenien,
l'intel·lectual representant
que tenien
les fàbriques
o l'obbi del carbó.
Per tant,
no hi ha esperances
en aquest sentit?
Bé,
racionalment pessimistes
i optimistes del cor.
Molt bé,
moltes gràcies
Jordi Agulló,
moltes gràcies
Ramon Poll,
Carles Hernández,
feliçment recuperat
a les vies de so.
Us he parlat
en nom de
Beus de la Parròquia,
també en Lluís Segura.
Adeu-siau
i fins a la repetició
d'aquest programa
el dissabte
a dos quarts d'onze.
No us ho portéssiu.
Adeu-siau
a onun.
A la seta
se pariu-nas.
Recぇda!