Doncs la gent ens acompanya al final de l'informatiu, però encara tenim temps de fer un resum del més assecat en titulars. Són les 7 i 25 minuts. Un centenar de persones han sol·licitat la subvenció per pagar l'IBI de 2013 que atorga l'Ajuntament de Sant Just. Fins demà hi ha temps per demanar aquest ajut econòmic a l'oficina de gestió integrada. Aquest any la convocatòria s'ha ampliat amb més col·lectius.
Fins dilluns es pot consultar el 100 electoral per a les eleccions del Parlament Europeu del 25 de maig. Durant unes setmanes s'exposa per consultar-lo i fer reclamacions. En total s'establiran 11 col·legis electorals el dia de les eleccions, el 25 de maig. La mineria com a font d'energia és el tema principal de la propera conferència de la CEAS. Serà divendres de la mà de l'historiador i divulgador científic Sergi Falguera, que parlarà dels recursos miners energètics més importants de Catalunya.
I prop d'una vintena de joves belgues visitant Sant Just aquesta setmana és un intercanvi amb el grup de teatre social del Casal de Joves. Divendres representaran una obra de teatre social que estan treballant conjuntament.
Com us dèiem, aquesta està tota la informació del Sant Just Notícies edició vespre d'avui dimecres 9 d'abril. La informació local tornarà demà al matí a partir de les 10, el Just a la Fusta i també els bolletins horaris de Ràdio d'Esvern i a la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com i també a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí, que acabeu de passar un molt bon dimecres. Fins demà.
Bona nit.
Bona nit.
It's where my demons hide. It's where my demons hide. Curtains call us the last of all. When the lights fade out, all the sinners crawl. So they dug your grave and the masquerade will be calling out at the mess you've made.
Fins demà!
It's where my demons hide It's where my demons hide They say it's what you make I say it's up to fate It's woven in my soul I need to let you go Your eyes, they shine so bright I wanna save that life I can't escape this now Unless you show me how
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. 60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Fins demà!
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert. En tots vostès, veus de la parròquia. Com cada dimecres, i a nosaltres ens toca un cop al mes, bona tarda, Montserrat. Hola, bona tarda. Presentem el programa Paraula Viscuda. I si recorden, sempre tenim una persona amiga, en aquest cas molt, molt amiga, que ens parlarà d'un llibre que li ha agradat i ens dirà el per què.
Bona tarda, Carme. Bona tarda. Ara la Montse ens explicarà, bueno, els citarà una mica, que és molt coneguda de tots vostès, qui és la Carme. Bé, o sigui, la Carme és Carme Pedrosa i Selma, és una Sant Justenca de Sot Carrel. Potser el fet que estigui tan arrelada Sant Just serà el desllorigador del llibre que ella ha escollit, sí?
Ella va ser alumna de l'escola Núria, per tant, ha viscut moltes pàgines d'infància amb moltes persones que encara avui la coneixen i la tracten. El temps que els seus fills eren petits, perquè és mare de dos nois, va ser delegada del club de hòquei. Possiblement fos de les primeres dones que estaven delegades en un club esportiu.
A l'altre diria que potser no, era una mica més gran. Quan la sentiu parlar reconeixereu la seva veu perquè ella atracta moltes persones de Sant Just a través de la seva feina.
i les tracta i moltes vegades la seva feina va una mica més enllà del que és el que podríem dir físic perquè el tracte personal hi posa el cor amb el tracte personal i ara ja passem al llibre que la Carmen ens ha triat Carmen quin llibre has triat? Donde el corazón te lleve
Donde el corazón te lleve, casi la majoria dels oïdors possiblement l'han llegit. És un llibre molt tendre, o sigui a grans rasgos, és un llibre molt tendre en les quals una àvia li escriu a la seva neta i li va fent com una recopilació de totes les coses que ha fet durant la seva vida perquè l'ha criada. L'àvia va tenir la filla, mare d'aquesta neta,
i la relació que va haver amb la seva filla no va ser tot l'esplèndida, tot l'afectiva, podríem dir, encara que estimava moltíssim, i aleshores això no vol que la neta sàpiga tot el per què.
I aleshores al llarg d'aquesta laneta se li en va de casa, ja quan és més gran, li demana permís i li diu que sí, que la llibertat és una cosa que la té que fer, no li posa cap imposició, però l'enyora, l'enyora molt. I li va escrivint les seves vivències i li explica també un secret de la família, que si vostès llegiran el llibre ja s'entraran, perquè si no ja els hi traiem tot l'intríngulis del llibre.
Però al llarg de tota aquesta narració que diríem que són aquestes cartes de l'àvia, doncs té moments que li dona uns consells molt importants i se li veu tot l'amor d'aquesta àvia envers la filla. I ara la meva pregunta per la Carmen és, per què l'has triat? Doncs perquè aquest llibre el vaig llegir amb molt de carinyo, me'l va regalar la meva tieta, la germana de la meva àvia,
I sempre que l'he fullejat, l'he mirat i el vaig llegir, sempre l'he recordat amb ella amb el carinyo i la tendresa que ella m'explicava que me'l llegís perquè coneixent-me com soc m'agradaria molt. T'agradaria.
a més jo en aquesta en el personatge de la novel·la me l'imagino com ella donant els consells i no és que la seva vida fos com la d'aquesta senyora però de la manera que li escriuen a la neta donant-li els consells i explicant-li les coses la ve amb ella més que la teva àvia la teva tieta
i va ser ella qui me'l va regalar va ser ella Maria si tindràs un record aneu sempre perquè aquest llibre sempre l'he aconsellat perquè li va agradar molt és que és una transmissió de sentiments d'una persona adulta amb una persona més jove a la qual l'estima i a la qual
Potser no és que vol forçar-li res, no és un llibre que, com si diguéssim, són instruccions precises perquè segueixi, sinó és d'una manera dolça, planera, una manera que li va dir a la neta totes les coses que ell havia vedat i que no les faci.
Per exemple, una d'elles, doncs, ho tenim quan li diu, anem llegint petits bocinets, i n'hi ha un d'ells que diu, l'amor, no, això mateix, amb una a la pàgina 58, diu, l'amor no convien a los perezosos para existir en plenitud, exige gestos fuertes y precisos. ¿Comprendes? Yo había disfrazado mi cobardía y mi indolencia con los nobles ropajes de la libertad.
Esclar, aquest, encara que sembli una cosa petita, però quan li parla d'això, dice, no conviene l'amor. Tu diries, què diries sobre això? Què pensaries sobre que l'amor no conviene a los perezosos?
Però s'han d'esforçar molt. Jo diria... Què et sembla si diem que l'amor tampoc no és una cosa massa fàcil? No. L'amor el pots tenir, el pots sentir, el pots experimentar, però en realitat portar l'amor a l'extrem de ser el verdader amor no és gaire fàcil. No.
i sempre et sorprenen moltes coses i després quan estàs convençut encara més si pensem que estimar és donar per donar és això, s'ha de ser actiu i tant no es pot ser mandrós ni cosa que s'hi sembli això que se li pregunti a una mare perquè si una mare jo fa l'afecte que l'altre dia no sé què li deia és que no s'acaba mai
Sí, mira, li deia a aquell amic nostre que tu i jo anem perquè de quan acab tenim el nostre vici ens anem a prendre un talladet, no?,
I amb el xicot que està esperant un bebè, també li dic, mira com és el xiquet, ja veuràs tot el que vindrà després, no? I tant. I després també és molt important, perquè aquesta senyora, al llarg d'aquestes cartes, li va donant consells, és el que he dit abans, no? I un d'ells, com ella ha de jutjar la seva filla, perquè la seva filla, doncs, potser hi ha ella mateixa, eh? Aleshores, aquí n'hi ha una cosa, també, que és molt xula, i que diu...
perquè no jutgem ningú, no? Diu... Antes de juzgar a una persona... Això era com un lema que tenien els índies americans, que... Hi ha moltes coses dels índies americans, eh? O no aquí, sinó en un altre llibre que es diu Los cuatro acuerdos. Bueno, i diu... Antes de juzgar a una persona, camina durante tres lunes con sus mocasines...
Què has vist amb això? Aquestes coses que estic dient més o menys són les que la Carmen vol dir-se d'aquest llibre, no? Digues. Doncs que abans de poder jutjar amb una persona o de...
Sí, de jutjar-la o de menysprear-la o de... Abans de saber res d'una persona t'has de posar en el seu paper o posar les seves sabates, com diu ella, i caminar de la manera que ha caminat ella per poder arribar fins on ha arribat ella, no? O fins on ha volgut arribar.
I amb tots els entrebancs. Perquè això segurament portarà a comprendre la persona, la situació que viu... Exacte, exacte. La seva manera de ser, la seva manera de fer, moltes coses, perquè a vegades... En canvi, o sigui, tendim a jutjar... A jutjar les persones abans de conèixer-les. Exacte, això és el que...
Es basa moltes vegades en converses que són fent judici sobre l'altra persona sense conèixer-la. Després una vegada la coneixes, penses, ostres. Però no solament no conèixer-la, sinó que és que ha dit tres lunes. I tres lunes m'imagino que signifiquen tres mesos, perquè seria la luna cada vegada, si és plena o si és o no. I, ojo, i amb les mateixes sabates.
que són les mocacines vull dir que no és solament conèixer-la per el que sigui és a dir, posa't en la pell d'aquesta persona posa't en la pell i camina amb les seves sabates que potser són les sabates que apreten o no apreten encara que els mocacines mai apreten això mateix
El mocosín també és un calçat que pots trobar totes les pedres. Troba les pedres però s'adapta al preu. És com una lliçó, no? És com una lliçó que et fa pensar. I n'hi ha un altre punt, perquè anem buscant, o sigui, saltejant per al llibre, no?,
que també li parla, dice, desconfie de qui és perfecte, o desconfia, me sabia, desconfia de qui és perfecte, de qui té les solucions ja listes en el bolsillo. Desconfia de tot, salvo el que te diu tu coraçó. Això és una altra de les coses que te diuen aquí en el llibre.
I és veritat, perquè a vegades pensem que algú és... Bueno, digues tu el que diguis. Que tots tenim les nostres coses i... Aquí tenim un problema. Ah, aquí gràcies que tenim un tècnic que és magnífic.
I aleshores es veu que en els micros tenim un aparell que no acaba de sentir-se prou bé. Bueno, això és les gràcies del directe, eh? Menys mal que no ens veuen per televisió i aleshores ja no veuen que no portem plaquillatge. Gràcies, Carles. Ah, sí que es veu, diu el Carles.
Bueno, doncs aquesta també és molt important. A vegades també pensem que la gent, doncs, que verdaderament... Que ningú és perfecte. Primer que no és perfecte. O segona, saps una cosa, penso jo, i no sé si estareu d'acord, quan algú t'ha donat la solució,
O sigui, te dones solucions. Les solucions, els consells, a vegades no. Fica't amb l'altre i fes-lo pensar. Exacte. Els pots escoltar, però tens que ser tu qui realment ha de solucionar la cosa. Acceptes els consells, però...
Qui ho ha de fer-ho finalment és un mateix. Ara has tornat a repassar aquest llibre, el feia poc, quan me l'has deixat perquè el volies comentar, i t'ha tornat a agradar? Sí, molt. Has tornat a mirar totes aquestes coses. Hi ha trossos molt bonics, són poètics. El que estigui una mica deprimit, potser que no se'l llegeixi ara, perquè a vegades és entendre que et fa volar. Però a vegades també ajuda. A vegades també ajuda.
És una descarga d'adrenalina que va molt bé i aleshores et trobes tot també molt bé, no? I tu comentaves molt i et feia molta gràcia que potser la part que més m'ha agradat del llibre és el final. Que així acaba el llibre i el llegirem i aleshores aquí tindràs que parlar, Carme, eh?
Cada vez que te sientes, li diu al final de tot, perquè aquesta senyora també està malalta i ella està segura que quan arribi la neta que està a Amèrica, està a New York, em penso, doncs potser ja no trobarà res, només que trobarà aquests records que li deixa a les cartes, aquestes que li deixa a l'àvia. N'hi ha escenes boniques, també n'hi ha una escena molt bonica perquè aquesta nena ja de petita demostra molta personalitat.
i volia un gos. I quan van a buscar un gos, van a la perrera, buscant, buscant, i l'àvia s'acusa que ell hagués agafat el més maco, el més bonic, i en canvi la nena va agafar el que ja estava malaltor. I més coix, que el havien tirat d'un cotxe. Sí, és a dir, que sabia el que volia i sabia que volia ajudar. I per tant, és una nena amb un cor, una nena que ja és un adolescent, ja ha de ser adulta ara. Ara jo crec que sí. Sí.
I a la última part, quan això s'acaba el llibre, diu... Cada vegada que te sientas extraviada, confusa, piensa en els arbres. Recuerda su manera de crecer. Recuerda que un árbol de gran copa i pocas raíces és derribat per la primera ràfaga de vient. En tant que un árbol amb moltes raíces i poca copa, a dures penes deja circular su savia. Raíces i copa han de tenir la mateixa medida.
Ha de estar en las cosas y sobre ellas. Solo así podrás ofrecer sombra y reparo. Solo así, al llegar a la estación apropiada, podrás cubrirte de flores y de frutos. Y luego, cuando ante ti se abran muchos caminos y no sepas cuál recorrer, no te metas en uno cualquiera al azar. Siéntate y aguarda.
Respira con la confiada profundidad con que respiraste el día en que viniste al mundo, sin permitir que nada te distraiga. Aguarda y aguarda más aún. Quédate quieta, en silencio, y escucha tu corazón. Y cuando te hable, levántate y ve donde él te lleve. Aquí es el título del libro. ¿Y ahora qué?
Ara tenim la Carme, que també s'ha emocionat una mica, i que pensa, bueno, el meu cor on m'ho porta, eh? A mi el dia 24 de què més em porta el cardiòleg que tinc una revisió, eh? Però aquest no té... Bueno, això és per treure una mica de transcendència a la lectura. O sigui, tu te'n recordes d'això? Sí, sí, perquè, bueno, té raó, no?
No pots prendre les decisions precipitadament. I sempre has de pensar, com diu ella, amb el cor o amb el cap moltes vegades. O clar, és que... Intentar no equivocar-te, no? A tu no t'ha passat també a vegades que a vegades dius, i tu què faries? I l'altre diu, el que et digui el teu cor. Dius, carambes, tu i ara el cor a mi no em diu res, potser estic sol, no?
No, però és així, no? A la vida n'hi ha molts... Hi ha molts entrebancs i és veritat. Has de pensar una mica abans de... Jo penso que no ens hem de precipitar. Que a poc a poc a vegades surten millor les coses. Hi ha moments que no, eh? Hi ha moments que necessites decidir-te o... O explotar. O explotar, no? Però a mi em va agradar molt. Me va agradar molt i bueno, ja et dic, jo me l'he llegit amb molta tendresa i molt de carinyo
perquè em recorda, doncs, això. Sobretot a les persones grans, no? I com que estic envoltada de persones grans, doncs... M'agrada, m'agrada escoltar-les i... Aquest trosser que acaba de llegir l'Alina, doncs, si fixeu, és com una continuació de l'altre, no? O sigui, és una constant, amb aquest reflexionar i aturar-se, va sortint com una constant, no?
I potser una de les coses que a mi m'ha cridat l'atenció és que, o sigui, coses que ella, doncs, reflexiona, reflexiona, o sigui, la Ciro porta a reflexionar coses que ella ha fet d'una determinada manera,
i de coses que se'n fa culpable. Se'n fa culpable quan actualment el que trobes en llibres de psicologia és que les persones som responsables, però no culpables. I aquesta culpabilitat també és una constant que l'anem trobant.
I llavors penso que aquí és on potser trobaríem la diferència dels anys en què aquest llibre està escrit. No són massa els anys per això. Però això tampoc no et canvia tant que la persona era culpable de l'hotel i se sentia culpable. Per tant, jo penso que això és una cosa que va sortint i també a mi el que m'ha cridat l'atenció és que li va dient aquelles coses de paraula
No s'ha atrevit a dir-li. Bé, clar, és una manera de... Com que reflexiona, escriu... A més a més, com que fa molt de temps que ni es veuen, ni es parlen, ni res, doncs ella amb aquestes lletres vol arribar a ella i que potser també la neta l'entengui a ella, no? Exacte. O sigui, que totes dues arribin a...
Ella ha passat lo seu i la neta també. Com que no hi ha hagut una sintonia plena, llavors ella està segura que quan ho llegeixi serà capaç d'entendre fins al màxim. I això és una de les coses que a mi m'ha cridat l'atenció. Són cartes, no cartes...
Són com narracions o explicacions, no? Com un diari, un diari. Ella que inclús va enumerar... Sí, ella decideix escriure-li perquè ella té un atac de cor o com alguna cosa i es desmalla en el jardí i els veïns la porten al metge. Ella està uns dies que no sap qui és ni sap res i quan el metge li diu que ella no està per estar sola,
que hauria d'anar a una residència i ella li diu que no, que ella vol anar a casa seva i quedar-se a casa seva. Llavors, bueno, ho decideixen així i així se'n va i els veïns li diuen que està viva gràcies al gos. I ella prefereix morir-se a casa i estar sola que no estar en una residència que...
Això també és una part bonica del llibre. És bonica perquè, o sigui, ella fa l'elecció de viure a casa i també t'ajuda... I sapiguem el que li espera, perquè ella sap que està malalta. Però també t'ajuda a entendre que la vellesa es vulgui viure a casa i no en un altre lloc, sinó, evidentment, perquè... I després hi ha una cosa important, té uns veïns...
que la cuiden moltíssim, això del veïnatge i de l'amistat, doncs aquí queda plasmat amb què ella pot arribar a fer allò que és viure a casa perquè té un entorn que la cuida. També abans de llegir, o sigui, just a sobre del que hem llegit últimament, n'hi ha també unes línies que són molt boniques que li diu, cuida-te.
Cada vez que al crecer tengas ganas de convertir las cosas equivocadas en cosas justas,
Recuerda que la primera revolución que hay que realizar es dentro de uno mismo, la primera y la más importante. Luchar por una idea sin tener una idea de uno mismo es una de las cosas más peligrosas que se puede hacer. És a dir, tots són petits consells que li donen. Si dius, bueno, tant que parles, ara això no té res a veure perquè això és un programa que dintre de tot ha de ser religiós, que veiem també...
la religiositat que n'hi ha en algunes d'aquests consells, però seria el caperramenta que tenen ara en el Senat i en tot això, que cada un està d'aquesta manera. Però és així la cosa. Si un només que mira el seu i no sap ben bé i no ha mirat el cor...
et trobes que potser el cor... Jo crec que el cor t'està dient coses, no? Jo crec que sí. Hi ha un tros que també és molt bonic perquè parla de Déu. El reino de Dios está dentro de nosotros. Repetia para mis adentros el tiempo que caminaba por la casa vacía.
Ella en cap moment manifesta que vagi a l'Església, però en canvi sí que està ple de petites coses espiritualitzades, de referències. Hi ha un tros que fins i tot parla de l'Evangeli...
O sigui, l'oració que fan aquell ocellet que es more, és aquesta tendresa i llavors aquesta espiritualitat que veus que tota persona porta dintre i que la manifesta, no? Que cadascú manifesta com sap o com vol o com...
Perquè aquí encara que dic, nosaltres encara que sigui la cosa religiosa, sempre respectem molts de més. I qui ets tu per jutjar els altres? Escolta, perquè uns ballen a missa i pesa-me, pesa-me, senyor, i surtin a fora i fumen... Te tienes que poner los mocasines. Ah, això mateix, te tienes que poner los mocasines, eh? I bueno, sobretot... I també aquella cosa de l'alegria, no l'hem llegida, oi que no l'hem llegida o de l'alegria? Li diu que una cosa és buscar la felicitat i l'altra, ara això me'n recordo...
I l'altre és l'alegria. L'alegria. L'alegria és una cosa que es posa... És innata. És innata. I que et surt en moments. Sí. Aleshores jo diria, i alguna vegada ho hem comentat aquí, que l'alegria potser és aquesta mica de tranquil·litat i pau que un pot tenir dintre pensant que el que fa el millor que sap. Exactament.
O sigui que la Carmen té en els ulls l'alegria perquè ella fa el millor que està. Avui sí. Ara ens queda... I és que som uns ulls blaus transparents. Sí, aquests són els que pots mirar per dintre. N'esteu fent posar marmella. No, bueno, no et deuen, no t'amoïnis. Sí, no.
Nosaltres, com vostès ja saben, llegim l'Evangeli, que aquest diumenge es llegirà a la parròquia. Però, si recorden, l'Evangeli que estic a llegir aquest diumenge, que és el diumenge de Rams, és el que abans li deien la passió. Jo feia gràcia perquè deia la passió. I són aquells personatges que surt tot el procés en el moment de la crucifixió. És tan llarg que no el llegirem.
Direm que la Carmen ens expliqui o que doni un consell als suïdors per què els diria que comprensin el llibre o comprensin o el deixin a buscar a la biblioteca, parlem-ne, que els temps estan de crisi, però per què els recomanaries?
Te'l va regalar una tieta. Me'l va regalar una tieta i és el seu. Jo t'ho dic perquè estic intentant que diguis el que em vas dir. És un llibre que parla de l'amor de la família. Sí, sí. Això no ho has dit, eh? No, en cap moment. Perquè si t'escolten els de la família que ho sàpigen, eh? Sí, és veritat.
Un dels valors més importants és la família i l'amor o els valors que ens transmeten des dels nostres antepassats fins nosaltres ara als nostres fills.
Per nosaltres és molt important, la família. I sempre hem estat unida. Espero que sigui sempre. Però que sí, que ens hem... De la rebel·lia dels joves. Però, bueno, a mi sí. A mi em va agradar això, sobretot per això. I, a més a més, pels valors que aquesta senyora li ensenya o li vol ensenyar a la seva neta. Que, a pesar de tot, l'estima moltíssim, no se n'ha entès mai, però l'estima molt i l'enyora. Perquè tota...
tot el llibre fa referència com un crit i que amb ella jo m'imagino que li agradaria veure-la abans que se n'anés perquè sempre li està dient en els últims pàrrecs li diu això que quan tu vinguis potser ja no ho seré encara que hi hagi distància encara que això que no s'entenguin hi ha aquest nucli sí, total un lligam
Saps què diu? A vegades diu que no es pot trencar el cordó umbilical Exacte Doncs el cordó umbilical no es trenca i quan se mor la mare es trenca I s'ho dic de veritat Jo era gran però es va molir la meva mare i em vaig sentir orfa
És aquesta, i no és que especialment, bueno, jo no estava com aquesta àvia, jo tenia bona relació i tal, el mateix que tu amb la teva mare, que la tens que cuidar. Sí, clar, i tant. I totes aquestes coses. Però sí que és veritat que n'hi ha alguna cosa que... Home, és que és que llavors sí que hi ha realment... I dius, i ara tota la responsabilitat és per tu, eh? Parlem-ne, perquè sempre tenies aquell post on puguem anar, que diria ell, eh?
Bueno, senyors, això s'està acabant i no volem passar del temps perquè ens renyaran. Hi ha coses importants a fer. Si vostès volen escoltar aquest programa, el tornarem a repetir, si de vol, d'una manera diferida, el dissabte a dos quarts d'onze. Se supone que sí, que no hi haurà cap tormenta que la no. Ara aquí tenim el tècnic bo que diu que sí, que això està gravat i tot.
Carme, ha estat un plaer tenir-te aquí. A mi també m'ha agradat molt. Ja estic més tranquil·la. Ara ja estàs més tranquil·la. Moltes gràcies per haver vingut, Carme. Et donem molt les gràcies per haver vingut. Gràcies a vosaltres per haver-me convidat. Per haver-me convençut. Però la Carme era molt bona alumna i per tant segur que ho feia i a més ho feia bé.
I ho he fet amb carinyo, eh? Sí, sí. O ja, ja ens ho imaginem, eh?
Ara, després, si vostès veuen els succesos algun cop de pedra, no sàpiguen que tot està bé, tot està bé. Moltes gràcies i tornarem. No sabem si la setmana que ve es fa el programa, Carles? No. La setmana que ve, com és Setmana Santa i nosaltres seguim un programa, podríem dir, com un curs de col·legi, doncs la setmana que ve tenim la festa... Cancat per vacances. Això mateix, sí. Ells suposo que treballaran una mica, nosaltres ja no.
Així és que els nostres companys dintre de dues setmanes. I ara la Montse... Per nosaltres, és la Setmana Santa, que és aquest ponalgi de la nostra religió, de la nostra fe i del nostre compromís, que també ens porta a reflexionar com vivim i què fem. I que tenim uns models, se'ns presenta un model de vida per poder estimar
Moltíssim. O sigui que estimem a tots els uïdors i uïdores, com diu la Montse. I n'hi ha una cosa que, si vostès em permeten, és que demà n'hi ha una cursa per a totes les persones que són del CAP.
I m'han dit, si vas a la ràdio digue-ho, digue-ho, perquè les senyores que vulguin que s'apuntin o els senyors per fer una caminata. Bona tarda i fins la propera. Gràcies, Carme. Bona tarda. Parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi ha una premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar classificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. 98.1
Seixanta i més. Bé, tornem a ser aquí, com cada dimecres, per saludar-vos i per donar-vos la benvinguda al nostre programa. I tant que sí, i tant que sí. Avui en diferit, avui no us podem dir que ens truqueu perquè anem en diferit. Són coses de la tècnica i són coses del dia a dia.
El que sí que és cert és que avui és 9 d'abril, és el 99è dia de l'any del calendari gregorià i els centen els anys de traspàs. Però com que no és de traspàs, a nosaltres només ens queden 266 dies. Déu-n'hi-do, els podem disfrutar encara. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Els podem viure a poc a poc, sossegadament. Sobretot sossegadament. Sossegadament, perquè encara que tenim una edat fem tots moltes coses i molt de pressa. Massa de pressa. O sigui, preneu-vos la vida amb calma.
El que dèiem la setmana passada, allò del bombó, mirar-se'l a poc a poc, amb les arestes que tenia, fer una llapadeta... I amb totes aquestes coses ha passat tranquil·lament 10 minuts i el cervell s'ha buidat i realment tornem a ser capaços de reemprendre les activitats.
Moltes gràcies pel bon consell, perquè a mi el cervell no se'n buida mai. Quan em menjo un bombó, em veu un acudit sobre bombons i llavors em poso a dibuixar. Has de buidar el cervell i serà la manera que entres d'una manera laxa i tranquil·la a la vida. Que bonito. Vaciem els nostres neurones i parlem una mica dels esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui.
Mira, el 1413, Enric V és coronat rei d'Anglaterra. Que bé. I el 1767 a Espanya es publica a Màlaga un banc ordenant l'expulsió immediata de tots els jesuïtes. Els jesuïtes... Pobres, han rebut per tot arreu. Han rebut moltes vegades. Bufetades de tot arreu.
Moltes vegades. Jo recomano que aneu a l'Oiola, si podeu, aquests dies de Setmana Santa, i veureu el recolliment i les propostes dels nous membres de la Companyia de Jesús. La Companyia de Jesús està més viva que mai.
El 1865, als Estats Units, després de la victòria del general Ulisses Grant davant del general Robert Lee, apotomax, apotomatox, desalueu aquest nom, és ben complicat. És ben complicat. No, més que res que és indí. És que és indígena, no és anglès, clar, no és anglès. Jo et porto els noms amb anglès, però és que... No té traducció. No té traducció. No t'has parat a traduir-ho, no? No, no en sé, no sóc traductor.
Es rendeixen els exèrcits confederats. És el final de la guerra de secessió dels Estats Units. I el 1940, d'això molts de vostès, persones grans també, ja ho van viure i en van sentir parlar, perquè en la nostra memòria de nens d'això se'n parlava. El 1940, a la Segona Guerra Mundial, Alemanya envahia Dinamarca i Noruega.
Bé, en 1945, a Alemanya, el pastor i teòleg luterà Dietrich Bonhoeffer, membre de la resistència alemanya contra el nazisme, és penjat al camp de concentració de Flossenburg. 1945, quina edat tenies tu, Joana?
Doncs una cosa així com 7 anyets. Exacte, i d'aquesta edat dels 5 i 6 anys en tenim memòria del diari de Barcelona, aquelles cobertes d'en Florid, i els records primers, els primers impactes que teníem de nens de la Segona Guerra Mundial. Jo del 45 me'n recordo l'alegria de la meva mare quan va sentir el comunicat que s'havia acabat la Guerra Mundial.
O sigui, va sentir com era una forofa de la ràdio, portava els seus auriculars posats i diu, gràcies a Déu, els japonesos s'han rendit, s'ha acabat la guerra. El meu pare m'ho va llegir des del diari de Barcelona. Mhm.
I ara passem al 1973, perquè si ens entretenim molt amb l'efemèrides, aquí ens hi podem passar el dia. Israel llença l'operació Primavera de Joventut al Líban amb la finalitat d'assassinar a importants dirigents de la OLP, l'Organització per l'Alliberament de Palestina, com a reacció a la massacre de Múnich.
El 1977, Espanya, per sorpresa, era dissabte sant, el govern legalitza el Partit Comunista d'Espanya. Cosa que ara torna a estar ben vigent, ja que han sortit... Sí, arrel de la mort del president Suárez. Arrel de la mort del president Suárez, no cal que repetim tota la quantitat de llibres que estem anunciant cada dia per televisió. Oh, és que s'acosta a Sant Jordi, eh? I tothom a arrimar l'asqua su sardina.
No hi ha dia que en qualsevol canal de televisió anunciin un llibre en diversos programes, com els hàgim de comprar tots. Oh, no tenim pressupost, per tant, eh? La gent gran no tenim pressupost. Mira, anirem a la biblioteca. Això anava a dir, tenim biblioteca, tenim la biblioteca Joan Margarit, on tenim a l'abast totes les novetats o gairebé.
Bé, i ara, a quin any som? El 1989, no? Sí. A la tragèdia del 9 d'abril a Tbilisi i Georgia. Una manifestació antisoviètica és esclafada per l'exèrcit Roig. Com veieu, la humanitat, la pau aquesta que... No, no, no, és pura fantasia.
No, no és pura fantasia. Que sí que és fantasia. La pau. No, més que una fantasia, una utopia. Una utopia. No sé si l'aconseguirem mai. En parlarem, en parlarem, perquè precisament en la xerrada que vam anar sobre Pere Casaldàliga per Clara Segura, ens va parlar que aquesta utopia, precisament, només es pot aconseguir sent molt honestos amb nosaltres mateixos i aconseguint cadascú la pau dins de nosaltres. Però, si...
És una preciosa utopia, però recordem que utopia la va escriure Tomás Moro amb aquella il·lusió que algun dia fos certa. Sí, però imagina't si fa anys hi ha plogut i encara no s'ha aconseguit. I plourà, i plourà. I el 2003, a Bagdad, l'Iraq, les tropes dels Estats Units...
prenen el control de la ciutat i inciten el poble a abatre, amb la seva ajuda, una colossal estàtua de Saddam Hussein. I semblava que amb l'estàtua d'arribada de Saddam Hussein s'havien acabat els problemes. Ah, a la televisió va ser una gran festa, l'estàtua per terra, i jo ho estava mirant i pensava, fa l'efecte, que molta il·lusió, però no sé, sembla que han sortit del foc i ens hem posat a les brasses.
Les litúrgies del Gran Teatre del Món, un cop acabada la celebració, hi ha un relax. Ja hem fet l'acte. Ara continuem la vida. És com una gran tragèdia de teatre grec o de qualsevol acte en què participen les masses i on protagonistes, antagonistes i deuteragonistes fan la gran celebració davant de la massa. I com hem parlat moltíssim, posa una mica de música, Carles, sisplau.
Fins demà!
Fins demà!