Seixanta i més
El magazín fet per gent gran
per a tothom que ens vulgueu escoltar
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia
divulgació de temes interessants, entrevistes
tot allò que paga la pena de ser comentat
Tots els dimecres a les 8 del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí
Recordeu, seixanta i més
Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram
i ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610 777 015
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu
Veus de la parròquia
Esteu a la sintonia de Ràdio d'Esvern
en el 98.1 de la freqüència modulada
Avui, dia 13 de juny, festivitat de Sant Antoni de Padua
Bon temps perquè germini la llavor que dona bon fruit
com escoltarem ara
Us acompanyen les veus de Joan Algarra i Pere Oliver
amb en Carles Hernández Rius
a la part tècnica
Iniciem el programa
amb la lectura de l'Evangeli del proper diumenge
dia 17, 11 de durant l'any
Lectura de l'Evangeli segons Sant Marc
Jesús deia encara
Amb el regne de Déu
passa com quan un home
sembra la llavor a la terra
tant si dorm com si està despert
de nit i de dia
la llavor germina i creix
sense que ell sàpiga com
La terra sola dona fruit
primer brins
després espigues
i finalment
blat granat dins les espigues
i així que el gra és a punt
aquell home fa córrer la fals
perquè arriba al temps de la cega
Jesús deia també
A què compararem el regne de Déu?
Amb quina paràbola en podríem parlar?
És com quan sembrem un gra de mostassa
que és la més petita de les llavors de la terra
però un cop sembrada
va creixent
i arriba a fer-se més gran
que totes les hortalisses
amb unes branques tan grosses
que els ocells del cel
poden fer nit a la seva ombra
En moltes paràboles semblants
Jesús anunciava la paraula a la gent
de la manera que ells
eren capaços d'escoltar-la
No els deia res sense paràboles
però en privat ho explicava
Què hem vist a la lectura d'aquest evangeli
del proper diumenge?
Doncs que les coses ben fetes
requereixen temps
que Déu ens deixa lliures
deixa fer el nostre ritme natural
té paciència i espera
Avui ens preguntem com seria escriure una paràbola
en l'època de les noves tecnologies
L'ordinador processa informació
i aviat veiem els resultats
La naturalesa és més sàvia
dona temps al temps
i el temps és aprenentatge
exigeix esforç
necessita humilitat i paciència
Les bones persones creixen com els arbres
ben arrelades a les virtuts
els braços oberts al vent de la fraternitat
acollidores sense condicions ni diferències
És possible
creixem sense adonar-nos-en
en el silenci de la nit
i de l'anonimat
en l'escalf de la pregària
Déu es manifesta
a qui confia
en el seu amor
Qui espera
rep els seus dons
i es sent molt coratjós
meravelles de la història de la salvació
però sovint
ens costa comprendre-ho
En l'escala de la petitesa
de la humilitat
pugem quan baixem
i aprenem
quan reconeixem la nostra ignorància
El pare sap perfectament
el que necessitem
sapiguem dir-li
en confiança
que es faci
la vostra voluntat
Notícies d'Església
Sempre per nosaltres
la primera i gran notícia
és la bona nova
de la paraula de Déu
Ara
comentarem el sentit
del que signifiquen
les celebracions
dels diumenges
de durant l'any
i el sentit
de les paràboles
Recordem que el nom
diumenge
prové del llatí
Die Dominico
o Dia del Senyor
Això és degut al fet
que entre els cristians
és el dia
en què Déu
va crear la llum
però sobretot
és el dia
en què Jesús
va ressuscitar
ressuscitar
El primer polític
a decretar el diumenge
com a dia festiu
fou constantir primer
el gran
l'any 321
declarant-lo
dia de repòs
obligatori
i de donar culte
a Déu
Inicialment
el diumenge
estava dedicat
a una deitat solar
i per això
en alguns llenguatges
es diu encara
Dia del Sol
com Sunday
en l'idioma anglès
Cal recordar
que l'estat espanyol
no va regular
oficialment
el diumenge
com a dia festiu
fins l'any 1904
seguint el model alemany
que ho havia regulat
el 1891
I tornant ara
a la litúrgia cristiana
recordem
que el temps
de durant l'any
va des de la fi
de les festes nadalenques
fins al dimecres
de cendre
i de l'endemà
de la Pantacosta
fins al final
de l'any litúrgic
La paraula
litúrgia
que per cert
ve del grec
la trobem
en tota mena
de rituals
des del teatre
fins als cerimonials
de caràcter laic
o religiós
A partir
del segle IX
s'implanta
la litúrgia catòlica
d'arrel romana
que té
en la celebració
de la missa
el seu màxim
exponent
El mot llatí
missa
ve del terme
comiat
i té
missa est
que es pot traduir
com
marxeu
és el comiat
si ho prenem
al peu
de la lletra
però el sentit
de la missa
és molt més
que això
ja que es tracta
de la posada
en escena
del misteri
de la salvació
que representa
la passió
i la resurrecció
de nostre
Senyor Jesucrist
i la trobada
i la trobada real
amb ell
a través
de l'eucaristia
també s'anomena
sopar del senyor
molt especialment
a les esglésies
de la reforma protestant
on el fet
de combregar
té un caràcter simbòlic
però no
a l'església catòlica
on la comunió
és una realitat
objectiva
quan el pa i el vi
es converteixen
en el cos
i en la sang de Crist
quan ho invoca
el sacerdot
en l'acte
de la consegració
combregar
ens compromet
per tant
a ser fidels
a la paraula
i als manaments
del senyor
ja que
els rebem
amb l'esperit
i amb veritat
no podem acabar
aquest breu repàs
al sentit
de la litúrgia
sense recordar
el significat
del mot
paràbola
que ve del llatí
i vol dir
senzillament
comparació
la paraula
és una alegoria
que conté
un ensenyament moral
i ja
les feien servir
els grecs
com per exemple
les paràboles
de la república
de Plató
que aludeixen
a les ombres
de la caverna
algunes paràboles
de les sagrades
escriptures
com la del bon samarità
o la del fill pròdic
a més del seu
exemple moral
han servit
d'inspiració
per a nombroses
obres literàries
i tornem ara
una setmana enrere
perquè em sembla
molt important
el que va escriure
mossèn Joaquim Rius
el full informatiu
de la parròquia
número 22
del dia 3 de juny
a propòsit
de la diada
de Corpus
on ens va parlar
de la feina
que Càritas
porta a terme
que no pot ser
només
l'aportació
d'un sol dia
ja que
degut a la situació
actual
les necessitats
són
de tot l'any
Càritas
va fent feina
en aquesta diada
del Corpus
de nou
trobem
en les nostres
parròquies
cartells
tríptics
col·lectes
que ens posen
de manifest
el problema greu
que tenim
en la societat
de persones
amb bon nombre
d'infants
que pateixen
per no poder
disposar
del necessari
per alimentar-se
cada dia
ja que
o bé
no disposen
de treball
o si en tenen
són sous baixos
que no permeten
atendre
les primeres
necessitats
de vivenda
llum
aigua
aquest col·lectiu
que va creixent
cada dia més
és el resultat
d'una política
i administració
que no funciona
Caritas
està treballant
en tots els àmbits
possibles
per anar ajudant
a que les persones
i també famílies
senceres
puguin tirar endavant
no es tracta
de sortir
a donar solucions
regalades
sinó de cercar
entre uns
i els altres
el camí que cal fer
per assolir allò
que tenen dret
totes les persones
posant-hi cadascú
el seu esforç
només així
es pot assolir
el que perduri
com a solució
de les mancances
en el que una família
es troba
o es pot trobar
aquest és el programa
que es proposa
Caritas
com a mitjà
que fa servir
la nostra comunitat
eclesial
de Sant Feliu
de Llobregat
vull però
aterrar concretament
en l'espai
més limitat
però realista
de la nostra població
de Sant Just
d'Esvern
més o menys
és conegut
el treball
que es fa
des de Caritas
per atendre
en col·laboració
i coordinació
amb els serveis
socials
del nostre ajuntament
a les necessitats
d'alimentació
de famílies
que ens fan arribar
les seves necessitats
com es pot suposar
per la disponibilitat
econòmica
que poden fer servir
d'aquesta coordinació
de les dues entitats
s'arriba
on es pot
cal dir
que l'esforç
és gran
i que caldria
que tothom
de la comunitat
parroquial
prenguéssim
consciència seriosa
de la responsabilitat
social
que tenim
a partir
del manament
únic
de Jesucrist
en el seu
evangeli
estimeu-vos
com jo
us he estimat
que vol dir
concretament
positivament
l'acció
concreta
d'ajuda
als germans
necessitats
siguin
quins
siguin
és impossible
assumir
la diversitat
de problemes
que comporta
la situació
de crisi general
i atendre
totes les necessitats
en l'àmbit
de tota la diòcesi
nostra
de Sant Feliu
sí que s'atenen
molt més camps
de la vida social
a les possibilitats
parroquials
les veiem obligats
a restringir
i concretar
per arribar
a més generosa
ajuda
al terreny
de l'alimentació
la nostra comunitat
parroquial
cal que prengui
més consciència
de l'ajuda
que prestem
entre tots
la generositat
solidària
cal no
oblidar-la
per dur
la terme
amb raó
no es tracta
de justificar
la pròpia consciència
donant
sinó fixar-se
si la quantitat
que s'aporta
respon
a les possibilitats
de la generositat
de cadascú
ara sí
és el moment
en aquest escrit
de reconèixer
i agrair
el servei
de tot el voluntariat
de Càritas
per tot el temps
que dediquen
en el projecte
del nostre
rebost de Sant Just
i el de tots els altres
que es duen a terme
arreu de la nostra
diòcesi
al costat
de personal
professional
contractat
lògicament
signat
gràcies
a totes
i a tots
en nom de
mossèn
Joaquim
Rí
i tot seguit
donem lectura
al full
de diumenge
passat
acabament
del curs
posant-nos
en sintonia
amb l'ambient
familiar
aquests dies
ja comencem
a ser
dies
de certa
tensió
perquè tot
el que envolta
el camp
de l'ensenyament
el cultural
el dels grups
de diferents
objectius
s'apropa
al temps
de vacances
uns seran
més que objectius
d'altres
per deixar llibres
o continuar
aprofundir
a l'estiu
allò
que hem llegit
abans
que no s'ha fet
a l'hivern
d'altres
perquè és bo
pels grups
que
els membres
que els formen
tinguin un temps
per a d'altres
activitats
i d'altres
que amb responsabilitats
continuades
disposaran
d'uns dies
per actuar
reposar
o freqüentar
ambients
realitats
grups
amb unes finalitats
que ajudin
a deixar
la personalitat
i a fer-la
créixer
objectius
de la vida
serveix
a finalitats
socials
l'esplai
la cultura
la natura
el descans
merescut
tota aquesta riquesa
n'és la causa
del temps
de vacances
que et disposen
a moltíssimes
persones
val la pena
que tothom
sapiguem ser
realistes
i fem front
a les vacances
no portats
per les propagandes
del consum
i que centren
molts dels seus objectius
en el subjecte
concret
i sense donar
cap valor
a la dimensió
cultural
i col·lectiva
de valors
més socials
de descoberta
de realitats
humanes
a les que es pot oferir
col·laboració
en objectius humanitaris
participació
en projectes
de natura
propostes
d'aprofundiment espiritual
trobades
enriquidores
de molts camps
de la persona
fent-ho
en grup
on
podrà objectar
que tot plegat
és fer
una altra feina
i que no té
res de vacances
crec que el sol fet
de canviar
en el ritme de vida
de les preocupacions
diàries
amb ocupacions
diferents
i si els altres
són l'objectiu
encara és més
enriquidor
per ser més humanitari
i a favor
de la pròpia persona
en els valors
interiors
que s'exterioritzen
i es converteixen
en d'altres
altre any
serà
he fet referència
en el meu comentari
a pensar
que en la nostra
espiritualitat
i enriquiment
en la fe
no hi ha vacances
i si és un temps
oportú
pel fet de tenir
més estones
lliures
o de tranquil·litat
es pot fer
lectura
de temes
que ajudin
a aprofundir
el sentit
de la vida
de la fe
analitzar
com vivim
els valors
de l'Evangeli
per aprofundir
en la persona
i amistat
amb Jesucrist
sospessar
si col·laborem
amb accions
d'ajuda social
també
hi ha
el camp d'estones
de pregària personal
o amb família
o amb parella
crec
que les vacances
no són
per fer-nos res
que també
segons el ritme
de l'any
són
per descobrir
la gran riquesa
del que portem
dins nostre
i la gran riquesa
en tot
el que ens envolta
és un temps
que ens pot ajudar
a donar gràcies
a Déu
per la natura
que ens ha regalat
i molt
que podem fer
per salvaguardar-la
sense oblidar-nos
de les persones
perquè tots
vivim
dins de la mateixa
casa
al nostre món
i hem de respectar
i vetllar
perquè tothom
té dret
a gaudir-lo
signat
mossèn Joaquim Rius
Fe i Actualitat
La política
està avui
més que mai
a l'ordre del dia
per això
us recomanem
que llegiu
l'article
Rassó de la Paraula
el full domincal
del Bisbat
de Sant Feliu
on el nostre
bisbe Agustí
ens parla
d'oracions polítiques
i ens convida
a pregar
amb els salms
per trobar-hi
el que és essencial
per a la regeneració
moral
en la nostra manera
de fer política
Per actuar
amb eficàcia
en la política
ens cal
l'experiència
de la trobada
orant
amb la font
de tot bé
que és
Jesucrist
com anàlem
veure reconeguda
la integritat
de polítics
compromesos
amb el projecte europeu
com alguns
ens han demostrat
en moments
de la història recent
diu el senyor Bisbe
i en cita
exemples
com el de Monet
de Gasperi
i Adenauer
entre molts d'altres
Trobareu
l'article sencer
al full
número 23
del passat 10 de juny
on també
hi podeu llegir
l'article
d'en Francesc Torralba
sobre les raons
de creure
que ens faran
avançar
per camins
de plenitud
a l'agenda
del mateix full
hi trobareu
l'anunci
de la trobada
de final de curs
dels delegats
diocesans
serà el dijous
de la setmana
vinent
dia 21 de juny
a dos quarts
de cinc
de la tarda
a la casa
de l'església
de Sant Feliu
hi trobareu
informació
també
de la celebració
dels 800 anys
de l'obra
mercedària
amb tot un seguit
d'actes
que culminaran
amb una eucaristia
solemne
el 24 de setembre
al col·legi
de la Mare de Déu
de la Mercè
de Sant Feliu
ho trobareu
tot detallat
a la web
del Bisbat
bisbatsanfeliu.cat
i ja que hem citat
la web
fem memòria
que tots els programes
de veus
de la parròquia
els podeu trobar
a la web
de Radio d'Esvern
radiodesvern.com
barra
coixinet
barra
programes
barra
veus
parròquia
dit així
sembla molt llarg
però aquesta adreça
la teniu escrita
al dors del full informatiu
de la parròquia
número 22
del passat dia 3 de juny
al mateix full
hi teniu també
l'adreça d'enllaç
online
on es podeu seguir
a través d'internet
ah i no ens oblidem
de recordar
que el proper divendres
dia 15
a dos quarts de 9
del vespre
a l'església
tindrà lloc
el concert
de l'escola
Malgama
Jovni Singers
d'Esplugues
de Llobregat
recordem que
ens ho va dir
el mossèn
l'altre dia
que no hi haurà
no hi haurà missa
aquest dia
no
ni divendres
ni dissabte
ni divendres
ni dissabte
a la nit
al vespre
els altres dies
tot normal
i teniu
la nostra senyora
de l'Urdes
teniu
esplugues
i teniu
un bé de Déu
de lloc
si voleu anar
a la celebració
a prop d'aquí
i tant
Qui era
Antoni de Padua?
Parlem ara una mica
d'aquest sant
tan popular
des de fa segles
a causa dels miracles
que on li atribueix
ens referim
a Antoni de Padua
el celebrem avui
data en què
fou canonitzat
un 13 de juny
però de l'any
1232
pel papa
Gregori Nové
Tot i l'apel·latiu
de Padua
Antoni va néixer
a Lisboa
l'any 1195
el si d'una família noble
que descendia
del croat
Gudufreu de Bullón
per això
Portugal
és conegut
i venerat
com
Sant Antoni de Lisboa
El seu nom de baptisme
era
el de
Fernando Martín
de Taveira Acevedo
i va ser educat
a l'Escola Catedralícia
de Lisboa
en contra dels desitjos
de la família
va ingressar
a l'abadia
Agustina
de São Vicente
de Fora
els monjos
de la qual
eren coneguts
per la dedicació
a l'estudi
va estudiar-hi
filosofia
i teologia
especialment autors
com
Sant Geroni
Sant Agustí
Gregori el Gran
i Bernat de Claravall
a més
de les Sagrades Escriptures
i coneguts
clàssics
com
Ovidi
i Sènica
va continuar
l'estudi
a l'abadia
de la
Santa Creu
de Coimbra
on va ser
ordenat
L'estiu
de 1920
va arribar a la ciutat
les restes
d'un grup
de franciscans
que havien estat
martiritzats
al Marroc
l'efecte d'això
va fer que deixés
els Agustins
i entrés
a l'hord
de franciscà
llavors va adoptar
el nom
d'Antoni
en honor
de Sant Antoni Abad
a qui estava dedicada
l'ermita franciscana
on vivia
Van anar
al Marroc
a demanda seva
però va ser enviat
cap a Europa
per problemes
de salut
de camí de retorn
el seu aixell
va ser desviat
pels vents
i va arribar
a Sicília
on va trobar
els franciscans
de Messina
que anaven
al capítol general
de l'Orda
que tindria lloc
a Assis
on els va acompanyar
Va ser enviat
com a prevera
a un llogaret
de les muntanyes
de Monte Paolo
i passat un any
de retir
el 1222
va començar
la seva activitat
com a predicador
viatjant
per moltes ciutats
d'Itàlia
i també de França
va ensenyar
teologia a Bologna
va escriure sermons
per a totes les festes
de l'any
i va conèixer
Francesc de Sis
amb qui va compartir
el seguiment
de Jesús
i la seva doctrina
l'any 1226
va ser nomenat
Provincial d'Itàlia
del Nord
i va seguir
predicant
la Bona Nova
el que li restà
de vida
el 1231
predicant
per Quaresma
la ciutat
de Venècia
acusar
els primers síndromes
de malaltia
i esgotament
i va morir
el juny
d'aquell any
a la ciutat
de Padua
on era molt estimat
actualment
és venerat
a la basílica
de Sant Antoni
de Lisboa
edificada
sobre la casa
on havia nascut
i també
a la de Sant Antoni
de Padua
lloc on va passar
els darrers anys
de la seva vida
i on va morir
aquesta és
una breu semblança
del sant
que celebrem avui
Sant Antoni
de Padua
una breu semblança
treta
amb informació
del Sant Oral Romà
informació
de la Viquipèdia
i hasta
hi podíem afegir
informació popular
que diu que
era molt i molt popular
perquè totes les persones
que hi casava
eren feliços
i d'aquí
hi ha una tradició popular
que hi ha
moltes noies
que
en molts pobles
que busquen nòvio
o antigament és així
o ara parelles
que volen estar
volen viure juntes
invoquen a Sant Antoni
no és en aquest temps
quan es fa
la gran festa
dels nubis
a Sant Antoni
de la Florida
a Madrid
clar
ara t'ho anava a dir
i les auques
les aleluies
a Sant Antoni
de la Florida
les auques populars
tan auques
com aleluies
a Sant Antoni
amb un bé
de Déu de Rodolins
n'hi ha a Dojo
que aquí ja no ens dona
temps de llegir-los
però que en coneixem
bastants
són molts
són molts
vinga
doncs ens queda
un minutet
per
llegir
algun tuit
del Papa Francesc
endavant
això mateix
aviam
ser pobres
en el cor
actuar
com humill
mensuetut
saber plorar
amb els altres
buscar la justícia
en fam i set
mirar i actuar
amb misericòrdia
això és la santedat
la paraula
feliç
o benaurat
esdevé sinònim
de sant
perquè la persona
fidel a Déu
aconsegueix
en el lliurament
de si mateix
la veritable felicitat
el sant
és una persona
d'esperit
durant
que necessita
comunicar-se
amb Déu
no hi ha santedat
sense pregària
la santedat
a la que
crida el Senyor
creix a través
de petits
bons gestos
de la vida
quotidiana
veiem que hi ha
una certa semblança
entre el pensament
del Papa
per les coses
que diu
i la de
Francesc de Sis
i la de
Sant Antoni
de Pàdua
també
també
es van a una
estem tots
cridats
a ser sants
vivint
amb amor
i oferim
el nostre
testimoni
en les
ocupacions
diàries
l'Església
és jove
perquè
l'Evangeli
és com
una linfa
vital
que el regenera
contínuament
aquest m'agrada
molt
l'Església
és que avui
que hem parlat
de les paràboles
les paràboles
tenen 4 o 5 mil anys
sí
però semblen
de cada dia
sí
però Jesucrist
fa 2.000 anys
que les feia
però hi ha
llarges
i n'hi ha
de molt més
antigues
qui té cura
dels infants
està de part
de Déu
vens
la cultura
d'un sol ús
alliberem
els infants
de qualsevol
forma d'explotació
Déu ens demana
poc
i ens dona
molt
ens demana
un cor
obert
per acollir
a ell
i als germans
sobretot
els més dèbils
els més febles
hem arribat
als moments
finals
de
Veus
de la parròquia
avui us hem parlat
Joana
Algarra
i Pere Oliver
ha posat les músiques
i ha controlat
el so
en Carles
Hernández
Rius
Recordeu
que aquesta audició
serà repetida
el proper dissabte
a dos quarts d'onze
del matí
i recordeu
a l'adreça d'internet
ens podeu escoltar
tot l'any
Fins aleshores
molt bona nit
a tothom
o bé bon dia
si ens escolteu
en dissabte
a l'adreça d'internet
a l'adreça d'internet
a l'adreça d'internet
a l'adreça d'internet
ara escoltes
ara escoltes
ràdio d'esfern
sintonitzes
ràdio d'esfern
la ràdio de
Sant Jus
98.1
Carave
un programa
per arqueòlegs
de la música moderna
Carave