VEUS DE LA PARRÒQUIA
Esteu a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Avui, dia 4 de desembre, tornem a ser amb vosaltres, molt agraïts, que ens escolteu i ens trobem de nou.
Cada dia és un començar diferent i també ho és cada programa, perquè ens permet sempre fer les més variades reflexions.
Hem entrat de ple en el temps d'Advent, on la litúrgia sempre ens convida a revisar la nostra fidelitat i la necessitat de conversió.
Ser creient no vol dir estar sempre en estat de gràcia i ens convé revisar les nostres actituds envers Déu i els germans.
Intentarem, com sempre, expressar-nos, amb tota claredat i senzillesa, amb les veus de Joan Algarra i Pere Oliver i en Carles Rius a la part tècnica.
I ens preguntem avui què vol dir la conversió.
Si som creients practicants de tota la vida, ens cal convertir-nos?
Tots els grans teòlegs coincideixen en afirmar que sí.
Perquè tot, i que no sempre en som plenament conscients, l'existència humana tendeix a davallar, a caure en rutines que no ens ajuden a créixer.
Així com les aigües flueixen avall per naturalesa, també la persona tendeix a deixar-se caure, a seguir els propis instints.
Per tant, ens cal fer revisió de vida i obrir-nos a la salvació fins a donar-ho tot per ella.
Convertir-se vol dir no excusar-se com els convidats al banquet de noces, sinó acceptar la invitació, deixar-ho tot i venir.
I no un dia o una vegada per sempre, sinó que cal un procés constant de conversió, fidelitat i infidelitat, allunyament i retorn.
El camí de la fe és una mena d'ondulació plena d'als i baixos, i sovint ens agafem els nostres interessos.
Darrere la conversió hi ha una actitud de fons, la inquietud de cor, la que fa que no estem satisfets i tancats en nosaltres mateixos,
sinó desperts en el camí de renovació vers la plenitud i la pau.
Sempre podem canviar de direcció si ens deixen guiar per la fe i l'amor.
Però no és un camí fàcil.
Sovint ens sembla que són els altres els que hi han de canviar, sense adonar-nos del mal que portem en el propi cos.
No s'hi val allò de jo no faig mal a ningú, no mato, no robo.
Per convertir-se no cal sentir-se culpable de fets concrets, sinó que cal un canvi de conducta, és a dir, canviar la nostra escala de valors.
Canviar els prejudicis i les falses seguretats, el desig de poder, de tenir, de ser protagonistes i centre d'atenció.
Canviar aquests criteris, trencar-los i adoptar objectius evangèlics.
Per tant, proclamen el que ens diu l'Evangeli el proper diumenge d'Advent, dia 8 de desembre.
Solemnitat de la concepció immaculada de Maria.
Lectura de l'Evangeli segons Sant Lluc
El sisemés, Déu envia l'Àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natseret, a una noia verge, compromès en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep.
El nom de la noia era Maria. L'Àngel entrar a trobar-la i li digué
Déu te guarda, plena de gràcia del Senyor, ell és amb tu.
Ella es va atorbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així.
L'Àngel li digué
No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu.
Concebràs i tindràs un fill i li posaràs de nom Jesús.
Serà gran i l'anomenaran fill de l'Altíssim.
El Senyor Déu li donarà el tron de David al seu pare.
Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob.
I el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l'Àngel
Com podrà ser això si sóc verge?
L'Àngel li respongué
L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra.
Per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran fill de Déu.
També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves belleses.
Ella, que era tinguda per estèril, ara ja es troba al sisemers,
perquè per a Déu res no és impossible.
Maria va dir
Sóc la serventa del Senyor,
que es compleixi amb mi la seva paraula.
I l'Àngel es va retirar.
Ens agrada reflexionar sobre l'Evangeli d'avui.
Aquest diumenge d'Advent fixem la mirada en Maria.
Déu, com diu Sant Pau als Èfasis,
ens elegia en l'abans de crear el món
perquè fossin sants i reprensibles als seus ulls.
Per a amor ens destinasse fills seus per a Jesucrist.
Aquesta és la nostra dignitat.
Som fills i filles de Déu
cridats a viure la vida divina de la mort.
El llibre del Gènesi, però,
que també llegirem aquest diumenge,
ens presenta l'inrevés d'aquesta situació.
Quan l'home,
quan nosaltres no posem Déu en el centre de la nostra vida
i volem ser els nostres mateixos déus,
queda manifestada la nostra noesa,
sentim por i ens amaguem de Déu i dels altres.
És el contrari a un cor net i purificat.
És el pecat.
És la no estimació.
Maria, en canvi,
la dona oberta a la paraula divina,
el seu voler sense ombra de mal.
La seva mirada està centrada en Déu
i acollint la seva paraula,
el seu sí,
tota la seva vida esdevé pura i immaculada.
Per això tenim en Maria
un model per a la nostra vida de cristians.
Demanem-li que ens ajudi a dir el nostre sí a Déu
tal com ella ho va dir.
Esperem, doncs, amb goig, aquest diumenge
per viure una vegada més
la joia de la celebració litúrgica.
És un bon costum,
deia un oncle meu,
celebrar el dia del Senyor.
No hi pot haver diumenge
sense la missa d'onze,
el tortell i la vanguardia.
Però la missa és molt més
que un costum o un precepte.
Es tracta del memorial
de la ressurrecció del Senyor.
Molts viuen el diumenge
com un pur relax material,
però un creient
ha de ser una ocasió
d'explicar i viure plenament la seva fe.
El diumenge és el dia de l'assemblea
i de la celebració comunitària.
És la plec dels fidels reunits
entorn de l'altar.
L'eucaristia es defineix com a cristians
perquè, tots junts,
celebrem en nom de Crist
i, proclamant la paraula,
preguntant i cantant,
escoltant i combregant,
participem de la joia i l'amor de Déu.
Notícies d'Església
El físic i poeta David Jou i Miravent
és el nou president de la Fundació Joan Maragall.
Membre del patronat des de 1933,
pren el relleu de Josep Maria Carbonell,
que ha complert dos mandats de quatre anys.
David Jou és investigador en termodinàmica,
amb sis llibres publicats
i 200 articles de recerca
en revistes internacionals.
És també autor d'una àmplia obra poètica i assagística,
amb 27 títols de poesia
i 11 d'assaig entre ciència i humanisme.
I ha participat activament
en la divulgació científica
amb més de 400 conferències públiques.
Ens informa Catalunya Religió
del llegat de Pancho Botell
a la mexicana Missió de Chimillal,
al poblat de Maconi.
A tres hores i escaig de la ciutat de Mèxic,
per carretera,
es descobreixen petits grups dispersos de cases.
Els ranchitos,
que són casetes de planta baixa
a mig construir permanentment
on viuen famílies molt pobres.
Allà va arribar,
al principi de la dècada dels 70,
el sacerdó d'Escolapi,
català,
Francesc Botell,
per compartir la seva vida
amb esperit evangèlic
en centenars de persones
que es trobaven soles
i explotades en aquella terra.
La missió va començar
com un lloc de treball i estudi
per a joves novicis escolapis
i va acabar
sent un lloc d'orientació pedagògica
i formació de valors humans i cristians
per a tots els camperols d'aquell indret.
Actualment segueixen la batalla
per a un món més just,
acollidor i fraternal,
tot seguint l'exemple del pare Botell.
Mantenen tallers de manualitats
i un consultori mèdic,
escola per a petits i adults
i aprenentatge de diversos oficis.
I el més important,
que amb molta dignitat
i amb les seves mans endurides i cansades,
però també plenes d'amor i d'esperança,
continuen fent real i present el Regne de Déu.
I ara una bona notícia
sobre la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.
L'afluència de fidels
obliga a doblar la missa dominical al temple.
Fa un parell d'anys,
la Basílica va iniciar la celebració setmanal
de la missa de diumenge a la nau central.
Sovint s'havien quedat fora
alguns centenars de persones
per haver completat l'aforament.
Per tant, des del mes passat,
se celebra també l'Eucaristia
cada dissabte i vicília de festiu
a les vuit del vespre.
També ens ha semblat molt interessant
l'aliança de la catedral
Santa Maria del Mar i Sant Pau del Camp.
Des del mes passat,
es poden visitar amb una entrada única
durant tres dies consecutius
als tres temples barcelonins.
Ànima medieval
és el nom d'aquesta nova proposta
dissenyada dins l'àmbit eclesiàstic.
Amb l'entrada conjunta,
es pot visitar el monestir
de Sant Pau del Camp, al Raval,
fundat fora de les muralles,
al segle X,
i és una de les poques mostres
de l'arquitectura romànica
que hi ha a Barcelona.
A Sant Pau del Camp
es poden visitar,
a més de l'església,
la sala capitular i el claustre.
A la catedral es pot pujar
no només a la taulada,
sinó també al simbori,
que ofereix unes vistes espectaculars
de la ciutat.
I a Santa Maria del Mar
podem veure,
entre altres espais,
la cripta i les tribunes,
tot gaudint
d'una esplèndida unitat d'estil
amb el millor interior gòtic
que existeix.
El fet que el temple
es va construir
en només 56 anys
és el que li dona uniformitat
sense barreges arquitectòniques
de cap mena.
L'entrada conjunta
per visitar les tres basíliques
s'ofereix al preu
de 14 euros,
amb entrada reduïda
a 10 euros
per estudiants i jubilats.
Fé i ogres.
l'actualitat.
Els bisbes catalans
aposten per alguna cosa més
que l'aplicació de la llei.
En un comunicat conjunt
afirmen
que cal respectar
la sentència del Tribunal Suprem,
però asseguren
que l'assoliment
d'un recte ordre social
que permeti
un bon desenvolupament
necessita superar
l'aplicació de la llei.
La Conferència Episcopal
Tarraconense
va fer públic
poc després
de la publicació
de la sentència
un comunicat
de dues pàgines
en el qual
parlaven
d'entreveure solucions
per alleujar
la pena
al cor
que suposen
tants anys
de presó
per als detinguts
i les seves famílies.
Segons els bisbes,
Catalunya
no és una societat
violenta,
tot i que
en els darrers anys
han invadat
la qualitat
de la convivència
per la via
d'un cert
refredament,
la ignorància
o el menyspreu.
En aquesta línia
aposten
per la via
de la misericòrdia
per tal
de desactivar
la tensió
acumulada
i emprendre
un seriós camí
de diàleg
entre els governs
català i espanyol
que permeti
trobar
una solució
política
adequada.
Tot projecte humà
s'assosté
en la recerca
comuna
de solucions
negociades.
També
des de l'abadia
de Montserrat
es va emetre
un comunicat
per valorar
la situació
política i social
que estem vivint.
L'abad
Josep Maria Soler
apuntava
que la llibertat
dels condemnats
per la sentència
del Tribunal Suprem
facilitaria
trobar camins
de sortida
al problema.
En el mateix sentit,
el grup estable
de treball
de religions
ens recorda
que les persones
creients
hem de ser
promotores
i actives
en favor
de la pau,
l'entesa
i el diàleg,
a la vegada
que ens cal
oferir
tot el nostre
suport
a les persones
privades
de llibertat
i a les seves
famílies.
Està bé
la litúrgia,
però sobretot
acompanyar
les persones,
així entén
com ha de caminar
l'església
en Ventura
Puigdomènic,
que és capellà
i viu des de fa
22 anys
en un desert
de pedres
a Tamanrasset,
Algèria.
A dalt la muntanya,
a Sicrem,
en Ventura
es cuida
de quatre ermites.
És el lloc
on va viure
Carles de Focol,
profeta
del segle XX.
La gent
hi puja
a fer els 40 dies
de desert
de Jesús.
El desert
és on t'adones
que amb gairebé res
pots viure
profundament
i ajuda
el context
eclesial
del nord
de l'Àfrica
molt diferent
del nostre.
L'església
algèria
és social
i espiritual.
Són homes
i dones
de pregària
molt forta
que posen
en pràctica
el principal
manament
amor a Déu
i al germà.
La pregària
que practiquen
no té res a veure
amb l'examen
de consciència.
Allò
d'anar-te
matxacant
a tu mateix
que s'hi ha fet
allò
que s'hi ha fet
això altre
més aviat
és una pregària
d'acció
de gràcies
d'estar
despert
a tot
el que
t'envolta
i caminar
en pau
conscients
que el Déu
esperit
és amb nosaltres.
I d'Algèria
passem a Mallorca
on els caputxins
han recuperat
una antiga
obra
de teatre
de tradició
medieval.
L'obra
narra la vida
de Sant Francesc
de Sis
adaptada
al llenguatge
actual
i publicada
per Editorial
Mediterrània.
I de Mallorca
ens n'anem a la lluna
ja que fa 50 anys
que l'home
hi va posar els peus
per primera vegada.
Destaquem
el fet
que l'astronauta
Bruce Aldrin
com a bon cristià
va donar gràcies
a Déu
pel feliç allunatge
i va veure
vi consagrat
que s'havia portat
en un calze
de la seva
parròquia
de Houston.
Tornant
a la festa
de Maria Immaculada
que celebrem
diumenge
constatem
que sempre és actual
venerar la verge
i es feia
durant
els primers
segles
del cristianisme
tot i que va ser
l'any
1644
quan es va
proclamar
festa oficial.
Des del segle
XIV
però
hi ha documentades
a Catalunya
i a la resta
d'Espanya
nombroses
confreries
en honor
a la verge.
Només cal donar
un cop d'ull
als nombrosos
gossius
i poemes
clàssics
que lluen
les virtuts
de la Mare de Déu.
des de Gonzalo
de Barceo
al segle XI
fins a Lope de Vega
al segle d'Or
o al nostre estimat
i admirant
mossèn
Cinto Verdaguer.
A una estrella
que ens guia
la comparen
tant Lope
com Verdaguer.
Ho escoltem.
Hoy nace
una clara estrella
tan divina
i celestial
que con ser estrella
és tal
que el mismo sol
nace d'ella.
De Ana
i de Joaquín Oriente
d'aquesta estrella divina
sale su luz
clara i vina
de ser pura
eternamente.
El alba
más clara
i bella
no le puede ser igual
que con ser estrella
és tal
que el mismo sol
nace d'ella.
No le igual
alumbre alguna
de cuantas pueblan
el cielo
porque és el humilde
suelo
de sus pies
la blanca luna.
Nace en el cielo
tan bella
i con luz
tan celestial
que con ser estrella
és tal
que el mismo sol
nace d'ella.
i deia
mossèn cinto
en el seu cant
a la Verge Maria
Oh Verge Immaculada
per vostra concepció
d'Espanya
reina amada
salveu
nostra nació.
Concebuda
sou Maria
és l'ocàntic celestial
que a la terra
el cel envia
com un himne
triomfal.
concebuda
sou Maria
sens pecat original
vos Maria
sou l'estrella
que ens guia
vers el nou món.
La de l'alba
hermosa i vella
de la glòria
que se'ns pon
Oh Maria
hermosa estrella
resplendiu
del cel al front.
Vos
d'Espanya
sou la glòria
vos
és l'ussol
del Principat
nostra pàtria
i nostra història
vos
Oh Verge
ens heu donat.
Però no som
ben plens de glòria
Covadonga
i Montserrat
ompliu
la nostra memòria
de bellesa
i de bondat.
I dels 21.000 sonets
que va escriure
Lope de Vega
molts d'ells
eren pregàries
i han triat
aquests
dedicats
a la Mare de Déu.
Yo me muero
de amor
oh Virgen mía
aunque diestro
en amor
cosas del suelo
que no pensaba
yo que amor
del cielo
con tal rigor
las almas
encendía.
Si llama
la mural
filosofía
deseo
de hermosura
amor
recelo
que con mayores
ansias
me desvelo
cuanto es más alta
la belleza mía.
Amén
la tierra vil
que necio amante
o luz del alma
viendo de buscaros
qué tiempo
que perdí
con ignorarte
mas yo os prometo
ahora de pagaros
con mil siglos
de amor
cualquier instante
que por amarme
a mí
dejé de amarte.
m蝶
Bé, i acabem amb el full informatiu de la nostra parròquia,
a la qual mossèn Joaquim ens parlava el diumenge passat
que comencem l'any nou en la litúrgia.
Diu així.
Arriba el primer diumenge advent,
iniciem el recorregut d'un nou any
en les celebracions dels diumenges especialment,
però també en totes les celebracions litúrgiques
i en la pregària seguida dels salms,
en els dies feiners,
en les seves hores assenyalades del dia.
Aquest ritme és conduït per la lectura de la paraula de Déu,
que en cada any es va alternant l'ordre dels quatre evangelistes
i d'altres parts de la Bíblia.
L'important, però, és assumir l'esperit
que els textos de la Sagrada Escriptura
ens van oferint per entrar en la dinàmica
que pretenen situar-nos al voltant de les festes centrals
que celebrem cada temps.
Properament serà Nadal amb tot l'entorn de festes nadalenques
que van seguint el recorregut d'un matrimoni de Nazaret,
Josep i Maria,
i més tard, amb el seu fill, Jesús.
Farem un salt que ens farà posar l'accent en la vida d'adult de Jesús,
en el que coneixem per la seva vida pública
i que arribarem a la Quaresma.
Centrarem l'atenció en tot el recorregut
fins a la passió, mort i ressurrecció.
Aquesta primera part de l'any litúrgic
amb la infància de Jesús
i tot seguit de la seva vida
com a persona humana, madura i lluitadora
per donar a conèixer la manera d'obrar del Pare
ens conduirà a la victòria de Déu sobre la mort
amb la ressurrecció del ser humà
gràcies a la redempció
que ens ha ofert Jesús amb la seva mort.
El camí de tot l'any
ens ofereix una vegada més
la possibilitat d'identificar-nos amb aquell
que també es va identificar
amb la nostra condició humana
perquè ens adonéssim
de la nostra condició divina i espiritual que tenim.
Proclamem i procurem
avançar per aquest camí
que està il·luminat per l'Evangeli
i que el Senyor espera que, com ell va dir,
jo soc la llum del món
i vosaltres sou la llum del món.
Cal estar molt atent al missatge
que diumenge res a diumenge
és proclamat en les celebracions de l'Eucaristia
i si ens anem identificant amb el Mestre
sabrem com hem d'atendre el que ell ens diu.
Adonem-nos, doncs, que hem d'evitar estar distrets
i oblidant que Jesús
sempre espera de nosaltres
el testimoniatge, sincer i senzill, del que som,
però amb sinceritat i veritat.
La roda del temps, dies, mesos, anys,
va passant amb nosaltres a dintre.
No hem de permetre que ningú ens suplanti.
Tots som amos de la nostra condició cristiana.
Hem de vetllar per actuar mostrant la nostra condició
sense avergonyir-nos
i amb tot el convenciment possible
per a ser veritables testimonis del Crist
enmig del món.
Sense avergonyir-nos
i amb el front ben alt,
no amb un orgull fals,
sinó amb sinceritat de servei,
demostració del missatge de Jesús
i de l'Església
en l'ambient que home es mou cada dia.
Signat,
mossèn Joaquim Rius.
Twitter del Papa Francesc
Estem cridats
a set testimonis i missatgers
de la misericòrdia de Déu
a oferir al món llum
allà on hi ha tenebres,
esperança allà on regna la desesperació,
salvació allà on abunda el pecat.
Aprenguem a cridar les persones pel seu nom
com el Senyor fa amb nosaltres
i a renunciar als adjectius.
Demanem al Senyor
que observant els màrtirs
d'avui i d'ahir
puguem aprendre a viure
la fidelitat quotidianament
de l'Evangeli.
Quan entrem en la tibiesa espiritual
esdevenim mig cristians
sense substància.
Per contra,
el Senyor vol la conversió
avui i sempre.
D'actualitat sempre
els fulls dominicals,
el nostre abast
i les webs corresponents
ens posen al dia
amb el ressò de la paraula
al Bisbat de Sant Feliu,
la carta dominical
a l'Arxidiócesis de Barcelona
i
aneu mar endins
al Bisbat de Terrassa
o les paraules de vida
al Bisbat de Tortosa.
I molts més segons el lloc on es trobeu.
Fins aquí el nostre programa d'avui
Veus de la Parròquia.
Us esperem el proper dimecres
a dos quarts de vuit del vespre
amb l'espai
Paraula Viscuda
a càrrec de Montserrat Giró
i Lina Santa Bàrbara.
També tots els dissabtes
a dos quarts d'onze del matí.
Fins aleshores,
adeu-siau.
A reveure.
La ràdio de Sant Junts
Fins aleshores,
Fins aleshores,
Fins aleshores,
Verge.
Fins aleshores,
Fins aleshores,