que van fer de tipus oficial va ser prohibir d'aliments als bosnians quan la guerra va ser. Sí, si me'n recordo perfectament, sí. I les manifestacions que van fer perquè la guerra s'aturés i no es vingués una tragèdia com va esdevenir. Realment va ser horrorós. Llavors, nosaltres, l'activitat que fem, que durant l'any ens posem en els temes més actuals i que afecten a la població, a la gent,
que ens afecta a tots. Naturalment, aquest any ha sigut un punt bastant important la qüestió de la crisi econòmica i de manca de treball. Continuarem aquest any també una mica en aquesta línia. La pròxima reunió la farem el dia, aprofito per indicar-vos, que la pròxima reunió la farem el dia 17 d'octubre, que és dimecres,
a la parròquia. I esteu convidats els que voleu assistir. Per informar-vos realment de la tasca que porta a terme justícia i pau. Amb la qual sempre va bé que vinguin persones del poble per poder acostar-se al nostre costat. Llavors també fem un article mensual o bimensual a la Vall d'Avers explicant una mica els temes que tractem
Després, unes conferències que fem a nivell de poble. L'any passat vam fer dues a l'Arcadi Oliveras i dues sobre les noses alternatives. Ara, centrat en el poble d'Egipte, que ens va venir un periodista del poble, Quim, que ens va fer una introducció molt interessant. I a part d'això, fem unes conferències amb testimonis petites, reduïdes,
de persones que poden ser interessants a sentir la seva veu. A Ràdio Desvern estem un cop al mes, com el programa com aquest, participem a la regidoria de solidaritat amb els temes que són d'aquest interès en el poble i també donem informació a la regidoria perquè també estigui informada
dels punts de conflicte que hi ha tant a nivell de poble... Jo em recordo sobretot des del principi que feies molt de... o sigui amb l'assumpte de les beques de dolègi, de menjador, perquè és clar, llavors no era tan punyent com ara, imagina't. Sí, és un dels temes que van treballar al grup.
per fer... vam arribar a fer un greuge, un escrit de greuge al sindicat, i va respondre bé. El que passa és que aquesta crisi ha portat, en què la conselleria d'infants de la Generalitat ha portat una reducció dràstica de les beques per manca de diners. Aquest any hem tingut la sort que l'Ajuntament de Barcelona ha agafat una miqueta la bandera
i ha fet una aportació extra per subministrar menjar a les criatures. Tal com van dir els nens perquè mengin a l'escola. Sí, perquè desgraciadament segons tinc entès hi ha criatures que només fan la menjada bona al moment d'anar a l'escola. Ara també vull llegir abans de venir aquí sobre aquesta pobresa infantil que sí que hi és. Sobretot els nanos que hi ha en èpoques de més bon poder econòmic aquí al nostre país, que eren pobres
i que tenien aquesta opció de les beques, doncs estan fent, des de Càritas estan intentant fer un seguiment perquè doncs cap nen quedi sense la possibilitat de fer algun àpat bo. I sobretot les famílies que tenen fills també d'alguna manera els donen recursos. A veure, el que es pot fer, perquè... El que es pot fer, sí, sí. Recursos perquè aquesta de vivenda, de lo que sigui, perquè aquesta pobresa no els arribi a engullir de ple. Perquè els que ja eren pobres realment aquests els costa molt sortir.
De fet també hem de donar les gràcies als ajuntaments del Baix d'Obregat, que també s'han fet resò de les necessitats. En plan social tenen moltes... o sigui, són molt generosos dintre de les seves possibilitats. I es pot dir que han atès totes les demandes que s'han presentat per manca de beques en les ciutats i viles del Baix d'Obregat.
Després, també estem a la justícia de Barcelona, amb la qual anem a les seves escris, conferències. Nosaltres formem part de la Junta de Govern de Barcelona com a vocals. I bueno, participem en les activitats del poble quan podem. Ara hi ha el de Correllengua, que també hi participarem amb Gallant.
i les activitats que ens demanen una... La festa de la pau. La festa de la pau, exacte. Com que estem a la parròquia també tenim la pregària per la pau. Exacte. I mans unides. Mira, jo la tinc per aquí dintre de la carpeteta. Quan arriba el tema de mans unides, doncs també estem pendents de col·laborar amb el sopar de la fam. Crec que és una activitat que pots anar posant el teu granet de sorra i tu et sents una mica que col·labores
i a la vegada et formes, perquè tots aquests temes de pau, de justícia, doncs s'està en continua formació, perquè és molt fàcil que se t'escapin coses i no se, és important. Aquests grups així... Sí, escoltem, algú ha d'haver-hi que vagi exposant els temes socials des d'un punt de vista senzill, del poble, sense cap interès de cèntims. I la miqueta que es pot fer, jo sempre li deia
Jesús, que era un utòpic, però les grans coses s'han de fer darrere de les grans utopies. Sí, sí, sí. O sigui que endavant sempre. És marcar-te uns objectius i els objectius de justícia i pau en general és que els drets humans siguin la nostra carta magna de relació i de convivència dels pobles. Sí, sí. Els drets humans van marcar un abans i un després. Sí. Amb la justícia de mig planetari. El que passa és que a vegades et desesperes perquè veus
que segons qui i en quin lloc els drets humans són tan trepitjats. Que a vegades és es faraïdor. A vegades és es faraïdor. Per això sempre d'alguna manera s'ha de tenir present els drets per defensar-los. Naturalment. Si, si, és així. Tots a aquesta primera reunió, un dels temes potser del setembre, un dels temes que teníem tots molt a sobre era el tema del moment històric que està vivint Catalunya com a poble.
Llavors, si em permet Jesús, hi ha una reflexió a fer que només la llegiré perquè forma part de la dotrina social de l'Església. Lligiré el trosset perquè doncs es presa molt bé aquest dret que tenen els pobles petits d'alguna manera ser ells si realment el poble demana aquesta situació. Llavors estem parlant que és una reflexió sobre un tema complex i sempre actual.
els drets dels pobles en el marc de la globalització i el dret internacional. El pensament social de les lleis recorda que el dret internacional es basa en el principi d'igual respecte del dret d'autodeterminació de cada poble i la seva lliure cooperació a la conseqüència del bé com a superior de la humanitat. La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l'home i de la dona.
sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret de la independència. En aquest sentit, els drets dels pobles no són sinó els drets humans, conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària. La nació té un dret fonamental a l'existència a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva sobirania espiritual a modelar la seva pròpia vida
són les tradicions pròpies, excloent tota violació dels drets humans fonamentals, en particular l'operació de les minories. Això està escrit dintre de la dotrina social de l'Església. Penso que és un altre col·lectiu que queda ben especificat els drets dels pobles. Sí. Després vindrà tota la cosa que si és possible o no és possible. Però si mantenim una correcció,
i mantenim un respecte i intentem dialogar per sempre amb aquesta idea que volem ser un poble. Jo crec que la llarga s'aconseguirà. I penso també que el poble espanyol és un poble molt digne, és un poble que no és que marxis perquè et deixi d'interessar ni molt menys.
No, no. El que passa és que... Per veïn natural de territori tindrem una relació. Si, i tant. Tindrem una relació. Però és que fora d'aquí, a vegades ho comentem aquí a la ràdio, fora d'aquí hi ha uns mitjans de comunicació que estan intoxicant les idees del poble senzill. Però amb unes barbaritats sobre nosaltres que és mentida. I no els arriba la informació. No, no, no és exacte. Jo a vegades poso una emissora nacional que truca gent de fora
Jo no se si és que seleccionen les trucades que ens fereixen més o bé realment és que la gent està completament aturdida. Perquè no hi ha dret, diuen unes coses que no són veritat. És que la manipulació dels mitjans d'informació a vegades poden fer molt de mal. Molt mal, o ho ha dit la ràdio o ho ha escrit el diari. Escolta'm, tinguem respecte per tothom i diguem la veritat. Si, si, si.
Doncs és una cosa que va sortir també l'altre dia a la nostra reunió. Doncs evidentment ho acabàvem de viure al carrer i el grup té diferents opinions. Naturalment. Però hi havia aquest espai de diàleg. Doncs aquest era un dels temes que... L'altre és aquest tema de la pobresa que real d'aquesta dinàmica que ens ha portat la crisi ens ha comportat situacions molt greus.
que ja, sobretot amb els infants ja es nota, no? Després també tot aquest tema de la cooperació, que ha quedat allà, doncs, la gota de les retallades. Entre les retallades, i que fan servir els cooperants per treure diners segons quins pobles, també ha sigut una cosa molt lamentable. Però curiosament, l'ésser humà té una capacitat molt gran.
Buscant informació no solament d'aquí a Catalunya, sinó d'altres llocs, he trobat un tema molt interessant. Que hi ha un llibre que es tracta del tema de les àvies. Les àvies i els avis cada vegada agafen més aquest compromís reivindicatiu global. Llavors hi ha una senyora que es diu Paula Jan Turco, que ha fet un llibre que és el poder de l'àvia, diu de l'àvia, un fenomen global. És a dir, en molts llocs del tercer món,
Les àvies han agafat aquell espai reivindicatiu per aconseguir coses. Llavors, per exemple, des de Tailandia fins a Pirú, fins al Canadà, fins a Irlanda, han agafat les regnes de la lluita per la justícia social. Va explicar amb diferents casos. Des d'intentar que hi hagués un espai d'escoles, i les àvies s'han posat de ferm a aconseguir escoles pels seus fills,
des de l'espai de poder com a dones tenir un petit treball que doni aquella cosa perquè els seus nets puguin disfrutar d'un mínim de menjar. Hi ha una manera, la globalització ens està portant a uns punts que coneixem la lluita de moltes persones. I això també t'ajuda. T'ajuda a entendre que sí que és un moment complicat, però sí que estan sortint coses... Sempre hi ha una esperança. Sempre estan sortint coses molt d'acord.
Ja que parlem d'esperança, no sé si us en recordeu que al final de l'any passat a la parròquia vam fer un tema, el tema de tot l'any de la parròquia era parròquia acollidora socialment atenta. I vam finalitzar el 17 de juny amb una trobada amb dinar inclòs a nivell de parròquia i ober al poble que era davant de la crisi propostes d'esperança. I hi havia una mica d'exposició que a vegades no cal ser tan consumistes. Hi ha un consumisme alternatiu.
Hi ha un consumisme que ens podem ajudar a nivell de país a aquest consum proper, de productes propers dels pagesos nostres que tenim aquí mateix. Que també dona riquesa a l'entorn. Les diferents associacions d'alternativa de treball alternatiu per gent que no té l'ocasió d'integrar-se en altres llocs i que són empreses d'inserció laboral. Tenim un exemple molt maco com Solidança. Perquè ara me'n recordo d'aquesta.
I no sé, hi ha tot un aspecte proper que hem de continuar anant en aquesta direcció, d'intentar recolzar-nos uns amb els altres. No cal un consumisme que ha deteriorat tant la terra, que l'ha fet molt bé tant, sinó que podem reciclar i podem fer una vida de qualitat. I només una última pregunta, una última informació de tot aquest tipus.
que hi ha canvi del Consell Parroquial, Jesús. Ah, sí. Això és important. Sí, el Consell Parroquial ara a aquest curs li ha tocat el canvi amb les persones que intervenen al Consell. Nosaltres teníem la Dolors Cardona com a representant de justícia al Consell i a partir d'ara tindrem l'Angelina Gasull, que també forma part del Consell. De fet, l'activitat de la
de la Dolors ha sigut molt interessant, ha treballat força i ha fet molt bona feina. L'Angelina també presumint que farà una bona feina. Sí, també. I és bo aprofitar l'espai del Consell perquè és un espai en què ens relacionem tots els grups de la parròquia i podem portar també el nostre terenà
la nostra visió cristiana o laic o el que sigui, perquè no tots som actius, som cristians però no cristians actius de baròquia, però que podem aportar la nostra visió, que és molt important, de com entendre el cristianisme en el moment actual. Clar, o sigui, fer, com diu moltes vegades el mossèn, no feu només que cristianisme venint aquí els diumenges, mostreu-lo amb el tarannà diari amb el vostre entorn.
Doncs esclar, realment això és la manera de, allò que deien, predicar con el ejemplo. Y evangelizar a tu alrededor. Esclar, si tens un familiar, si tens un company, si tens un veí, doncs demostra que ets cristià, comportant-se tal com diu Jesús.
és posar a la pràctica totes les ensenyances que rebem. De fet, no hi ha dubte que la crisi que estem patint ens traurà l'exercici de la solidaritat. Aquest és un valor que es pot aplicar a totes les persones perquè es pot ser molt efectiu i si tenim que resumir alguna paraula que concreti aquesta lluita positiva per sortir-ne és aquesta, la solidaritat.
No, no, que a més a més el poble català és molt solidari. Està demostrat al llarg de coses grans i petites. Sí, sí, de fet sempre ha sigut un poble molt treballador que ha tingut en compte molt l'esforç de les persones i que en un país pràcticament no massa ric de naturalesa. No, però ja hi ha una dita que diu els catalans de les pedres es treuen pans. Exacte. O sigui que això demostrat sempre.
Una cosa que m'he deixat de dir abans de les coses que hem fet, nosaltres hem portat a terme durant alguns anys les campanyes de les guerres oblidades que van donar a conèixer les que viuen al planeta, i també una altra que estem donant a compte ara, l'any passat ho van fer, que és la guerra de l'aigua. La qüestió de l'aigua. L'aigua... La injustícia que es fa amb l'aigua. I això va ser perquè
Un catedràtic de biologia de Saragossa va recollir tots els testimonis dels indígenes del planeta que havien sofert a l'expòlia de la seva aigua i de les seves terres. I llavors nosaltres el que fem és denunciar, que és una de les activitats també de Justícia i Pau, denunciar a l'opinió pública
les injustícies que es fan en aquest territori. O sigui, per explotació de l'aigua, perquè l'aigua és tan important com l'or, la persona que viu al costat de l'aigua és treta del seu entorn per explotar i treure un profit d'una cosa que és per tots i és de tots. De fet, hi ha hagut moltes injustícies que han denunciat els indígenes i els pobles i que val la pena de dir-ho. D'anar-lo dient.
l'espoli de la terra estan mans d'uns magnats que no tenen escrúpols, que no hi ha escrúpols. Ja amb la iglesia hem estopat Amigo Sancho. I a més el capital no té mai prou. Si té dos en vol quatre. I hi ha una cançó molt antiga que ja ho deia. I és una trista gràcia que realment les coses que són de ben comú hagin de ser absorbides per aquest capital només que per treure guany.
Bé, teniu una coseta curta perquè ens queden dos minutets. Bueno, nosaltres creiem una mica, hi ha molta gent, moltes entitats comences. Ja creuen i estan convençuts que estem al final del sistema capitalista salvatge. Hem arribat a Montsostre. Ja no pot donar més així.
Si els debats deixen de consumir també, no sé, el capital aquí vendrà. I d'això ens són testimonis les manifestacions que hi ha al poble grec actualment. Avui ha sigut molt, molt, molt, molt forta. És una vaga general molt bona. Molt forta. Les que hi van haver a Madrid ahir també, la gent també demana canvis
de governs i noves eleccions. La gent protesta i amb tota la raó del món. I el poble portuguès abans ahir, és a dir que cada vegada més es manifest que el sistema ja no pot crear riquesa perquè de l'especulació no es crea en riquesa i l'especulació ja no dona més de si. Ja no dona més de si. Bé, doncs de totes maneres, tinguem esperança i donem aquesta visió una mica d'esperança. Hem arribat a la fi del dia d'avui
veus de la parròquia en la seva secció de justícia i pau. Moltes gràcies, Jesús. Gràcies, Joan. Moltes gràcies, Dolors. Gràcies. I dintre de quatre setmanes tornarem a continuar parlant d'aquestes coses tan importants. Ha controlat el so i ha posat la música en Marc Perernau. Bé, us recordem que aquest programa el podeu tornar a escoltar el dissabte a dos quarts d'onze del matí en diferent. Bé, fins a la propera
Molt bona nit a tothom o molt bon dia si us colteu al matí. Gràcies. Que passi bé.
No, no, no.
Ara escoltes ràdio d'Esperm, sintonitzes ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Just, durante el rit punt-punt.
60 i més.
Avui és dimecres 26 de setembre de l'any 2012. Ho saludem des d'aquí, Ràdio Desvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. El 26 de setembre és el 270è dia de l'any del calendari gregorià de traspàs, com és aquest any. Ens en queden 96 dies per acabar-lo. Avui és festivitat dels sants Cosme i Damià
i Santa Justina. Felicitats a totes i a tots els qui celebreu el vostre sant aniversari. Moltes felicitats. Esdeveniments als països catalans. Tal dia com avui de l'any 1997 a Barcelona,