.
Vinga, i som-hi amb un altre capítol
del programa Veus de la Parròquia
aquí a Sant Just Esvern, a Ràdio d'Esvern.
Avui els hi toca en el grup de Justícia i Pau.
Tenim amb nosaltres aquí a l'estudi de ràdio
en mossèn Xavier Sobrevia
i també en Jesús Castro,
president del grup de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just.
Hola, molt bona tarda a les dos.
Molt bona tarda.
Bona tarda.
Bé, en el programa d'avui ens parlaran
sobre la visita del papa al Congo
i també al sudan del sud.
Faran especial èmfasi per parlar una mica dels esforços, no?,
per posar pau i també per consolar les víctimes
davant de tanta, tanta violència.
Bé, comencem una mica parlant del tema, no?
Sí, bé, estem dintre d'aquest curs
que en la secció de Justícia i Pau de Veus de la Parròquia
hem molt de pot dedicar especialment a Àfrica,
parlant de situacions molt complexes
i molt oblidades i molt silenciades
en aquest continent africà.
Llavors, doncs, volíem una mica també recollir,
perquè és també de molta actualitat,
el diumenge passat va acabar aquest viatge
del papa francès al Congo i al sudan del sud.
Un viatge que s'havia tingut que ajornar,
el papa tenia previsionari a l'estiu,
però estava malament de salut,
em sembla que és sobretot el tema de poder caminar una mica més,
els genolls que ho té una mica fumut
i sembla que no li fa gràcia operar-se.
Diuen que li han d'operar,
però ell no sembla que estigui massa perquè l'operi.
No vol passar per piròfan.
Bé, sigui això o un altre motiu,
el papa, doncs, finalment,
tenia aquesta voluntat d'anar a aquests dos països.
Com ja ens té una mica acostumats a aquest sant pare,
doncs, especialment va a països pobres,
oblidats, marginats,
és a dir, que en certa manera, doncs, això,
com una única opció molt preferencial
pels que estan una mica en situacions més complicades
i a vegades, doncs, molt greus, no?
Llavors, finalment, s'ha pogut realitzar
des del dia 31 de gener fins al dia 5 de febrer
i, d'entrada, ens trobem dos països
que, per un costat, al Congo,
porten més de 25 anys de guerra.
També una mica, si recordem,
desencadaran una mica de la guerra,
entre altres factors,
doncs, va ser el genocidi a Ruanda,
que va ser en 1994,
on va haver-hi, doncs, això,
entre mig milió i un milió de morts
i com els que van, diguem-ne,
els radicals hutus,
que al final van deixar el poder
i van fugir,
doncs, es van refugiar al Congo, no?
Llavors, una mica a partir d'allà,
cap al 1996,
comença aquesta guerra
que ha deixat més de 5 milions de morts.
Això també és una cosa que, dius,
se'n parla poc,
portem, doncs, ja molts anys amb aquesta guerra
i, sobretot, és en aquesta part, diguem-ne,
a l'est del Congo,
que toca la zona que s'ha dit
dels arrens llacs, amb Ruanda, Burundi,
fronteres amb aquests països,
i que, doncs, té una riquesa minera molt important,
eh?, per al tema del coltan,
aquest metall, doncs, que de tots els mòbils el necessiten,
i, doncs, no tinguem també els diamants
i altres, doncs, riqueses naturals, no?,
que fins a quin punt són riqueses
o són desgràcies per aquesta població.
Clar, riqueses per uns i pels altres...
Sí, o dius que porta la guerra
i la destrucció i la mort, no?,
i això és brutal, no?
I llavors l'altre país és Sudan del Sur.
Sudan del Sur ha volgut anar...
Recordem també que Sudan és,
potser, el país més gran d'Àfrica, era,
i llavors es va dividir.
Va haver-hi una guerra, també,
i no sé si recordeu, doncs,
els oïdors, potser,
justament era un govern, el de Khartoum,
que va aplicar la llei islàmica
a nivell de la política,
és a dir, que en certamen era bastant ridicada
en aquest tema,
i, sobretot, teníem un nord més viat islàmic
i un sud animista i cristià.
O sigui per aquests motius o altres,
que segurament n'hi ha,
doncs, al final, doncs,
després de 21 anys de guerra,
es va arribar a un acord
de donar l'independència a aquest país
el 2011.
És a dir,
segurament dels països més nous del món,
en certa manera.
Pràcticament, sí.
Encara que la frontera,
si un mirar el mapa,
resulta que encara no la tenen ben delimitada.
Bueno,
les fronteres sempre són...
I no,
i sobretot perquè hi ha enllàcements de petroli
en aquestes zones una mica frontereres
entre Sudan i Sudan del Sur,
i també això ho complica.
Però, a més,
al cap d'un any i pico
de tenir l'independència a Sudan del Sur,
comença una guerra civil.
O sigui, hi ha un intent de cop d'estat
i això fa que sortin dos bandos
i així portem, doncs,
des de llavors,
en algun període de treua,
diguem-ne,
però també una guerra civil
que també està metgeçant Sudan del Sud.
En aquest sentit,
jo no sé si recordarà,
la gent que ens està escoltant,
un gest del papa molt interessant
que va ser l'any 2019.
L'any 2019
va demanar als dirigents
de les dues faccions
que anessin al Vaticà.
I va fer una mena de reces espiritual,
al final del qual
ell va jupir-se
i va basar els peus
dels quatre dirigents
que hi havia allà.
És una cosa que
m'ha sortit una mica
en alguns vídeos,
i és pública,
vull dir,
on ho pot entrar a Google
i de seguida ho troba.
Però potser s'ha vist poc encara,
vull dir,
perquè és com molt de pregar
aquells dirigents
que, sisplau,
que facin la pau.
Això va fer el 2019.
El 2019.
És a dir,
ja hi ha tot un recorregut
de molt interès
per part de l'església catòlica
i del papa en particular
per posar pau
a Sudan del Sud.
I en aquest viatge
del qual acaba de tornar
pràcticament el papa,
quin ha estat una mica
el seu objectiu
o la seva agenda,
de les coses que ha anat fent,
no?,
o discursos...
Llavors,
el papa,
jo diria que
sempre és portador
de la bona nova de Jesús
i de l'Evangeli,
però en aquest cas,
jo diria que especialment
també la bona nova
de voler portar la pau.
I en certa manera,
tant al Congo,
com estem parlant
en aquesta guerra
que encara dura,
hi ha moltes faccions diverses,
és a dir,
és un conglomerat
a l'és del Congo
molt complicat
perquè també
no és que hi hagi tres bandos,
n'hi ha molts,
no?,
i més guerrilles
i coses d'aquestes
que encara complica més
el poder posar pau,
no?
I en el cas
de Sudán del Sud,
doncs el mateix,
el voler callar,
doncs això,
que hi hagi la pau
que Déu vol,
no?,
en certa manera
i que la gent
pugui desenvolupar-se,
no?
I per això
ell va tenir en contres,
és a dir,
va arribar el dia 31
a Quinsassa,
la capital del Congo,
ell volia anar
a la zona de l'est
del Congo,
però no es va veure
que hi hagués prou seguretat
perquè hi pogués anar,
i llavors
tot es va fer
a la capital
i molts actes
es van fer
a la mateixa enunciatura.
Llavors,
el papa va tenir,
doncs,
una trobada,
doncs,
amb les autoritats civils
i el cos diplomàtic,
va tenir també
una trobada
molt important,
bueno,
una missa multitudinària
i després també
una,
una encontrada
amb les víctimes
de l'est del país,
és a dir,
van demanar
que gent
que ha matit
la violència,
doncs,
a aquesta part del Congo,
doncs,
anés a explicar
al papa
la seva situació
i el que havia passat,
no?
Jo,
preparant,
doncs,
això,
aquest programa,
doncs,
això,
em veia,
doncs,
el vídeo
d'aquesta trobada
amb les víctimes
i que és molt,
molt impressionant,
no?
I de veure com
les persones,
doncs,
això,
expliquen com això,
van veure com
destrossaven
amb un matxet,
doncs,
el seu pare
i s'emportaven
la seva mare
i com,
doncs,
això,
va poder fugir
i un altre,
doncs,
que també va passar,
doncs,
va estar,
doncs,
veient que feien destrosses
a les seves famílies,
una altra noia
amb 17 anys,
això,
que anava amb una amiga,
doncs,
a buscar aigua,
doncs,
un grup els agafa,
després se l'emporten,
la segresten,
la té,
doncs,
això,
la viola
i a vegades
cops al dia
i finalment
al cap d'un any i pico
pot escapar-se,
pot escapar-se
i en aquest cas
estava embarassada
de dues criatures
que estaven allà
davant del papa
perquè això
havia passat
feia dos anys
o tres,
no feia massa
i també
en tots aquests
simònies
hi havia un aspecte,
bueno,
dos aspectes,
per un costat
que entregaven
l'arma
o una arma
similar
que els havien,
diguem-ne,
un català,
no sé si és això,
un matxet,
un matxet,
si es diu així
i després també
un punyal,
una llança,
és a dir,
com els instruments
que havien fet patir
i ells havien patit
diguem-ne aquesta situació
de gravíssima violència,
no?
Ostres!
I també
una expressió
molt maqueta
és de dir
que perdonaven,
en aquest sentit
va ser un acte
també
o amb una càrrega
jo diria emocional
molt gran
que també perdonaven,
no?
Inclús
hi havia un testimoni
el d'aquesta noia
que havien segrestat
i havia estat com la serventa
del jefe i tal
que havia pogut
al final escapar,
doncs ella no sabia francès
i una altra li llegia
el testimoni
en francès del papa,
perquè l'acte va ser
doncs en francès,
no?
I també un altre testimoni
que també feia molt,
tocava molt
perquè dius
la persona no ho podia llegir
perquè ara mateix
estava desapareguda,
és a dir,
havia preparat,
feia uns pocs mesos
aquest testimoni
per llegir-lo davant del papa
i resultava que ara
doncs en mateixa
doncs se l'havia desaparegut
i possiblement
doncs l'havien segrestat
una altra vegada,
no?
Llavors dius,
no sé,
realment doncs
situacions que,
que bueno,
que toquen molt,
no?
Altres aspectes,
per exemple,
també veig aquí
com a parts destacades,
no?
d'aquest discurs,
per exemple,
paraules de cara a la protecció
del medi ambient,
suposo que també
lligat amb tot això
de l'extracció del mineral,
no?
i de tot aquest negoci
que al cap i a la fi
també genera guerra
i més guerra.
Sí,
en certa manera,
doncs al Congo
tenim una reserva natural,
diguem-ne,
de boscos molt importants,
no?
I el papa això també
ho valorava
i en aquest sentit
doncs també
doncs considerava
que,
bueno,
feia la comparació
que ells havien de convertir
com en arbres,
diguem-ne,
que transformin el CO2
en oxigen,
diguem-ne,
no?
Feia una mica també
aquest paral·lelisme
com molt interessant,
i quan es va dirigir
en els polítics,
en un dels primers discursos,
doncs,
va fer tot un paral·lelisme
com bastant,
jo diria que,
literari,
poètic,
no?
dient,
el tema dels diamants,
no?
És a dir,
agafar el símbol
de la bellesa lluminosa
dels diamants
que és una cosa,
una riquesa
on és estranya a la Terra,
però en el Congo
n'hi ha molts,
diguem-ne,
és una zona,
doncs,
amb molts diamants,
no?
I en aquest sentit
feia aquest paral·lelisme
dient,
doncs,
bé,
només que la importància
dels diamants materials,
doncs és això,
l'important és els éssers humans,
no?
I que siguin éssers humans
capaços de posar justícia,
perdó, concòrdia,
reconciliació
i així comprometes
a fer servir
els talents,
les capacitats
que un ha rebut
per fer el bé,
no?
I sobretot demanant això,
que la violència
i l'odi
no tinguin cabuda
en el cor
ni en els llavis
de les persones,
doncs,
perquè no siguin,
doncs,
això,
en definitiva,
uns sentiments antihumans
i anticristians
que paralitzen
el desenvolupament
i que porten,
doncs,
justament a una situació,
doncs,
de barbària,
no?
En certa manera,
doncs,
aquí també,
dius,
clar,
l'avarícia que fa,
que,
doncs,
deixa,
sigui,
com aquesta pel·lícula,
em sembla,
Diamantes de Sangre,
no?
Et sembla?
Sí,
hi ha una pel·lícula,
ja té els seus anys,
però no sé si és de principi
de la dècada
dels dos mil i pico,
però sí,
sí,
la pel·lícula és
un clar reflex.
Aquest sentit,
això,
clar,
té aquesta riquesa,
aquesta riquesa també
moltes vegades
s'ha de servir
per comprar armes,
no?
i intentar mantenir el poder,
també tots els interiors que hi ha,
que arribin armes allà,
perquè això també és un altre tema,
no?
I després qui compra aquests minerals,
no?
que en certa manera surten
d'aquests llocs
i al final,
doncs,
acaben en el mercat,
doncs,
per arribar a la indústria,
no?
Llavors,
clar,
també és una situació,
doncs,
bastant complexa,
no?
També el papa,
doncs,
davant dels diplomàtics i polítics,
doncs,
demanava això,
que masses nens estan sotmesos
a un treball esclavitzador
en les mines,
no?
Això potser...
Això també.
Jo recordo que ell,
un programa,
no sé si va ser a Telecinco
o Antena 3,
que deia
Tierra peligrosa,
o algo així,
recordes?
Sí,
em sona molt.
El primer que vam fer,
justament,
eren els nens petits,
que es fiquen en unes mines,
absolutament,
així,
fets forats a terra,
que no tenen cap segura.
Sense cap mena de...
de garantia,
no?
Exacte,
i que,
a més,
com els nens petits,
passen millor per...
perdó,
per aquests petits forats,
doncs,
tancarà aquesta explotació
de...
dels nens,
no?
Després també veig que,
per exemple,
hi ha algun espat destacades
que diu,
pare,
tens piedat de nosaltres,
consola les víctimes
i els que pateixen,
això suposo que són extrets,
no?,
del discurs que va fer el Sant Pare,
diu,
converteix els cors
dels que cometen cruels atrocitats,
que deshonren a tota la humanitat
i obre els ulls d'aquells que els tanquen
o miren cap a un altre costat
davant d'aquestes abominacions,
doncs,
d'aquests...
Sí, sí,
aquestes barbaritats.
Això ho va dir,
doncs,
en aquest encontre del Congo,
doncs,
amb els que havien patit
aquests abusos
i que són víctimes
de la República,
no?
Clar,
aquí moltes vegades
hi ha tot el tema
de la violència,
i aquesta violència,
doncs,
mira,
potser encara més cruenta
i com més sanguinolenta,
no?,
fent servir armes blanques,
no?,
en certa manera,
no?,
i després també
l'ús moltes vegades
de la violència contra les dones
amb violacions,
doncs,
com quasi,
bé,
sigui botí de guerra
o sigui,
doncs,
en certa manera,
també com per crear por
i crear també inseguretat
i que la gent
estigui passant-ho fatal,
no?
El papa,
una mica,
en aquest discurs
a les víctimes,
doncs,
feia seu el seu dolor,
no?,
i deia,
les vostres llàgrimes
són les meves llàgrimes,
el vostre dolor
és el meu dolor,
no?,
i en certa manera
començava,
doncs,
també dient-li,
és a dir,
davant dels testimonis
que em vau donar,
gràcies per la volentia
en donar aquest testimoni
i davant d'aquesta violència
inhumana,
doncs,
quasi,
el que queda
és plorar
i mantenir-se en silenci,
no?,
perquè dius les paraules
a vegades encara
en certa manera
poden,
doncs,
això,
complicar
o en certa manera
no reflexar realment
la duresa
i la barbaritat
i la violència
que allà s'ha estat patint,
no?,
i el papa també demanava,
doncs,
en aquest sentit,
doncs,
que hi haguessin
dos nos
i dos sis.
Sí,
això,
mateixa,
ho estava llegint
i dic,
va fer com una mena
d'esquema,
no?,
per dir-ho així.
Sí,
que a vegades,
mira,
es poden dir moltes coses,
no?,
però dius,
mira,
dos coses així,
clares,
no?,
i llavors,
un primer no molt clar
a la violència
i en certa manera,
doncs,
és,
en certa manera,
doncs,
davant de tots els qui,
doncs,
això,
estan disposats a fer servir
la violència armada,
doncs,
diu,
jo la condemno,
les massacres,
els abusos,
la destrucció,
l'ocupació de les viles,
els saquells dels camps
i del bestiar
i que tot això
que suposa,
doncs,
aquesta greu violència,
no?,
i també,
en aquest departat,
també incloui el tema religiós,
no?,
és a dir,
un no clar i fort
davant dels que programen
en nom de Déu
aquesta violència,
aquest odi,
eh?,
diu,
no us deixeu seduir
per persones
o grups que inciten
a la violència
en nom de Déu,
Déu és Déu de la pau
i no de la guerra,
per dir que l'odi
és una blasfèmia,
eh?,
en aquest sentit,
l'odi,
doncs,
com a dir,
degrada
i en certa manera
podreix
el cor de la persona,
no?,
i en certa manera,
a vegades,
doncs,
bueno,
doncs,
cuidado
amb que persones,
clar,
davant d'una injustícia
a vegades et surt
la rebeldia,
la ira
i potser inclús
l'odi i la venjança,
és a dir,
aquí s'ha d'anar també
molt amb compte,
no?,
de com un,
i també sortirà,
doncs,
més endavant,
no?,
és a dir,
que no ens deixem
d'indignar davant del mal
i denunciar-lo
i denunciar-lo,
però,
compte,
en que,
en certa manera,
contestem el mal
amb el mal.
Clar.
I tot allò,
que és molt cristià i humà,
en certa manera,
doncs,
dius,
però a vegades pot costar,
doncs,
respondre al,
ofegar el mal
amb abundància de bé.
Aquest seria una mica,
clar,
el camí,
el camí,
encara que a vegades pot ser,
no és el primer que un pensaria
davant d'aquestes coses,
no?
L'altre no era la resignació.
Exacte.
I després,
hi havia els dos sís
per la pau,
el sí a la reconciliació
i el sí a l'esperança.
Ah, exacte.
No,
la resignació,
és a dir,
en aquest sentit,
doncs,
no conformem-nos
amb el mal
i que aquest mal
que hem pogut patir,
doncs,
sigui transformat
en bé de tots.
I després,
d'aquest sí a la pau,
que inclou,
diguem-ne,
doncs,
això,
el sí a la reconciliació
i el sí a l'esperança.
Després,
també,
el papa va fer
un retrobament,
no?,
amb els desplaçats interns.
Exacte,
aquí ens trobem que,
això també és de les coses
que, mira,
gràcies a...
que el papa hi va,
ho coneixem,
no?
És a dir,
a Sudán del Sur
hi ha 4 milions
de desplaçats,
és a dir,
de gent que ha tingut
que abandonar la seva casa.
Aquest és el nombre
més important
de desplaçats del món,
és a dir,
potser en altres situacions,
i on hi ha molts desplaçats,
on penses el tema
de Birbània
o penses en el tema
d'Afganistan,
Pakistà,
o altres països,
no?
I allà,
doncs,
és 4 milions,
també en aquesta guerra
que estàvem dient,
doncs,
han mort 400.000 persones
i el papa voler
especialment,
doncs,
tenir present
aquests desplaçats,
no?
I una mica,
doncs,
això,
animant-los,
doncs,
això també va rebre
el testimoni
d'alguns d'ells
i això,
l'importància
de poder anar a l'escola,
de poder jugar al futbol,
de poder fer una vida
més o menys normal,
no?
Al cap i a la fi,
bueno,
doncs això,
una vida
sense guerra,
no?
Exacte,
i que poder recuperar
el somriure,
l'esperança
en els seus rostres
i també,
d'especial manera,
doncs,
sobrellar el valor
de la dona,
no?
De certa manera,
com en tantes
o quasi totes les cultures
és el pal de paller,
no?
En certa manera,
perquè la cosa
pugui,
diguem-ne,
desencallar-se
i lamentablement
els homes
moltes vegades,
doncs,
falta més preocupació
per la família,
pels altres,
i en aquest sentit,
doncs,
la importància també
de recolzar
les dones
perquè tirin endavant
i sortin d'aquesta
situació.
Demanava el papa
que ells siguin
llavors d'esperança,
no?
I que realment,
doncs,
no oblidin
les seves arrels,
que els ajudin,
doncs,
a mantenir,
doncs,
també la seva identitat
i el seu camí,
no?
També,
en el papa,
estic llegint,
que va donar
una paraula
en agraïment
també a les persones
que ajuden,
a la comunitat
també de l'església
per les seves obres,
no?
També,
bueno,
a donar les gràcies
als treballadors
humanitaris.
Exacte.
I aquí va voler,
inclús,
recordar
el cònsul d'Itàlia,
que va ser assassinat
junt amb el seu,
diguem-ne,
guàrdia
i el seu conductor
quan anaven cap
sortien de Goma,
des de les poques ciutats
o llocs
de l'est de...
Això va ser en el Congo,
eh?
I en aquest sentit,
doncs,
van ser assassinats
i estàvem buscant lluitar,
doncs,
per el bé de les persones
i buscant ajudar
tanta gent refugiada
i que estava,
doncs,
malament,
no?
Sí,
el papa també,
doncs,
en aquest altre discurs
també ho té en compte
dins la importància,
doncs,
de que realment,
doncs,
s'ajudi
i el valor que té,
doncs,
aquesta ajuda,
no?,
feta per organitzacions
humanitàries
o siguin de l'Església Catòlica
o d'altres grups,
no?
Efectivament.
Hi ha un tema també
que no sé si...
El papa es va voler
fer acompanyar
en aquest viatge
de l'arquivisbe
de Canterbury,
anglicà,
i també per al moderador
de l'Església,
l'Assemblea General
de l'Església d'Escòcia.
Ah, mira!
Això és una mica
també perquè aquestes zones
van ser també
bastant evangelitzades
per a anglicans,
diguem-ne,
no?
I en certes vegades
també va ser un gest
ecumènic,
si en veu alguna foto,
o algun vídeo,
doncs veu allà
que els anglicans
que l'arquivisbe i tal
van vestits
amb unes sotanes
de color morat
o vermell
que criden una mica
l'atenció
per a nosaltres,
eh?
I, doncs,
va voler tenir també
aquest gest
de no només
anar a ell
com a cap
de l'Església Catòlica,
sinó acompanyat
també per aquests
dos representants
d'altres
comunitats cristianes
que també allà
tenen el seu pes
i la seva importància.
Clar,
un viatge
d'aquestes característiques
entenem també, no?,
que el papa volgués
aplaçar-lo
o esperar un moment
en què pogués estar
amb totes les seves
plenes facultats.
Bé,
no sé si plenes,
però jo penso que
s'ha acostumat també,
dius,
bé,
si toquen una cadira
de dos o tres
no passa res,
no?
I si toquen una mica
coix,
doncs mira,
tampoc passa res,
no?
Bé,
doncs,
Jesús,
jo no sé si vols afegir
a algun altre aspecte
que t'agradaria destacar
del que hem estat
exposant
amb el mossèn.
Bé,
jo,
en tot cas,
el que haig de dir
és que
estem portant endavant
el que vam dir
en el grup
de Justícia i Pau,
que seria
durant nou mesos
fer un programa
dedicat
al poble africà
i donant a conèixer
les seves
maneres de viure
perquè
els oïdors
coneguin
aquest
continent
tan a la vora
i a la vora
tan lluny.
Ja hem fet
quatre
de les nou
sessions
i
la veritat
que
des de la
meva visió
estem molt
satisfets.
Cada persona
que ha vingut
a parlar
sobre l'Àfrica
ha fet el treball.
Sí,
ho ha fet
des d'una
perspectiva diferent
o des d'un país
diferent
també
amb la seva visió.
Exacte,
ha estat així
i haig de dir
que han sigut
tots uns treballs
molt elaborats
i l'important
és que
cadascú
aporta
una òptica
diferent.
Avui ha estat
la visita
del Sant Pare
que és molt important
per donar a conèixer
la realitat
des del punt de vista
humà
d'aquests pobles
tan perjudicats
i tan poblats
perquè
la República Democràtica
i el Congo
és enorme
és dels més grans
igual com
sudan del sud
i per tant
aquestes realitats
segur ara
després
del programa
estarem més
tindrem més
coneixements
a partir del treball
que ha fet
mossèn
Xavier
és brevia
la crida
que va fer el papa
que
la comunitat
internacional
sembla que
miri amb resignació
aquesta violència
que devora
aquesta zona
de la terra
en certa manera
i que no ens podem
acostumar
a que la sang
que des de fa dècades
passa en aquests països
i causa milions
de morts
sense que moltes
persones
ho sàpiguen
aquí
és trist
però si un fa
el repàs
dels països
d'Àfrica
i com qui diu
cada tres països
n'hi ha una guerra
vull dir que
dius
en el món
on mira
unes certes
estadístiques
a través
d'internet
que ens informa
tantes coses
i parla
que hi ha
unes 64
guerres actives
a l'arreu
del món
algunes
molt petites
on pensa
en la guerrilla
comunista
de Filipines
per exemple
que ni se'n parla
o grups
a vegades
en alguns països
que són
inclús
hi ha una estadística
de la quantitat
de morts
hi ha guerres
que
fa una classificació
de dir
guerres amb menys de 100 morts
guerres amb menys de 1.000 morts
a l'any
i guerres
entre 1.000 i 10.000
i guerres amb més de 10.000
llavors
ara mateix
ens trobem
amb el tema
d'Ucraïna
i després també
crec que el tema
de Birmania
també hi ha
una situació
molt greu
de molts morts
i també se'n parla
relativament poc
bé
aquest sentit
d'això
malgrat que és un tema
desagradable
i dolorós
en certa manera
i potser
on se sent
bastant impotent
de poder fer alguna cosa
però
encara seria
doncs
cometre una injustícia
més dremda
si n'hi en parlem
si ho deixem
direm
mira
com em sento incòmode
i com no sé què fer
doncs mira
com si no existís
bé
que el salabeu
des de la fe
doncs
sempre la pregaria
és molt important
la sensibilització
en segon lloc
com ara mateix estem fent
una mica
doncs
també és molt important
i el poder
doncs això
crear
doncs
a vegades
doncs això
estructures que ajudin més
aquests països
no?
en certa manera
on pensa
hi ha ONGs que funcionen molt bé
i també
cal veure
això
que realment
arribi aquesta ajuda
a aquestes persones
no?
ara parlant d'això
també ve al cap
una mica
el que estem vivint
avui
en Síria
no?
i el terratrèmol
que ha hagut a Síria
i a Turquia
més de 5.000 morts
jo veig
7.000 i pico
suposo que
passaran dels 10
perquè n'hi han trobant
encara més gent
i gent que està
doncs enterrada
i desapareguda
i ves a saber
si seran bastants més
no?
clar
això de just
ara gràcies a Déu
doncs
això sí que ens ha arribat
bastant
i dius
a veure si també
la gent col·labora
fent donatius
pregant
i una mica
animant
que es facin
moltes coses
a vegades
jo no sé
sentia una entitat
coneguda
que deia
envien 200.000 euros
i a mi em sembla
una candidata molt pobra
per aquesta entitat
vull dir que
dius
bueno
no sé com dir
com a medicament
però
a vegades
dius
sí que ha hagut
respostes
a alguns
d'aquests
d'emergències
molt ràpides
que són
molt d'agrair
inclús de l'exèrcit
em sembla que hi ha 50 soldats
per allà
doncs
amb els gossos
de rescatar
gent
i els bombers
de molts llocs
que també han creat
doncs
brigades
per anar
a veure si poden
rescatar
supervivents
i tal
bé
a Turquia
potser és més fàcil
seria
com hi ha la guerra
la situació
encara és més complicada
política
geopolítica
diferent
el bisbe d'allà
demanava
que s'aixequin
les sancions
perquè en el fons
estan perjudicant
el poble
perquè no
puguin arribar
ni medicaments
bé
hem de deixar
el programa
en aquest punt
ha estat un plaer
tenir-vos
els dos
en Jesús Castro
i també
en mossèn
moltes gràcies
que vagi bé
i bona tarda
bona tarda
moltes gràcies
Núria
adeu
i08
a
Fins demà!
Fins demà!
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici i Sense Edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat o enbicisencedat.cat.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
Hi esperem.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música de la música moderna.