Title:

Salut mental i comunitat: resiliència, neurodiversitat i fi de l’estigma (programes innovadors, vincles i cura)

## Context i objectiu del programa Espai de Veus de la Parròquia dedicat a la salut mental amb la Pilar (Justícia i Pau, Sant Just). L’episodi aborda com **canviar la mirada** sobre la salut mental i com **enfortir la resiliència** individual i col·lectiva, destacant el paper dels **vincles, la comunitat** i l’**acompanyament**. ## Drets i sistema: deure públic i manca de recursos - **La salut mental és un dret**: *article 43 de la Constitució* i *tractats de drets humans*. No és un favor, és **exigible**. - **Problema estructural**: la salut mental és “la germaneta pobra” del sistema. • Pocs recursos humans i econòmics. • S’esmenta **discriminació salarial** a infermeria en l’àmbit de salut mental. ## Programes innovadors que responen a noves necessitats - Conferència amb la Fundació Pere Clavé: xarxa d’hospitals i psicoteràpia amb programes adaptats. - Adolescents amb **addicció a pantalles/videojocs** o reclusió a casa: **equips terapèutics es desplacen al domicili** per crear vincle i iniciar el procés de recuperació. ## Estigma i canvi de mirada ### Vulnerabilitat: acceptar-la com a condició humana > “Naixem i morim molt febles i la vulnerabilitat no ens abandona mai.” — *Han Kang* - **Trencar l’estigma**: sortir de la dicotomia “els que estan bé” vs “els malalts”. Tots som vulnerables en graus i moments diferents. - Normalitzar el patiment i la diferència, sense deixar d’**atendre** i **incloure**: la diversitat és **riquesa**, no defecte. ### Neurodiversitat i llenguatge inclusiu - Passar d’etiquetes rígides a marcs inclusius: parlar de *neurodivergències* enlloc d’encasellar (“autista”, “dislèxia”, etc.). - A les aules i en societat, **inclusió** i **adaptacions**, no exclusió. ### Etiquetes, control i hipernormalitat - Les etiquetes donen una **falsa sensació de control** i alimenten l’estigma. - Crítica a la “normalitat” social: **consumisme** i **dependència del mòbil** com a conductes assumides que també poden ser disfuncionals. ### Mecanismes de defensa i mirada clínica humanista > “Per complexa que sigui la situació emocional d’una persona, sempre queda una part sana amb la qual es pot treballar per guarir la part ferida.” — *Jordi Font (psiquiatre)* - El símptoma sovint és una **defensa adaptativa** davant emocions intolerables. - Analogia amb el sistema immunitari: reaccions molestes però **protectores**. - Cal una mirada que integri i no negui: **reconeixement, consciència i integració** en lloc de tapar i distreure. ## Resiliència: claus i factors de protecció - Referent: *Boris Cyrulnik* (Les ànimes ferides). Definició: **adaptació positiva** en context d’adversitat. - Més enllà de “tornar al de sempre”: els humans podem **créixer** després del trauma (com els **anticossos** després d’una malaltia). ### Vincles segurs i entorn - **Vincles segurs primerencs** = major capacitat de resiliència. - Amb **acompanyament terapèutic** i **suport social**, persones amb vincles deficitaris també poden desenvolupar resiliència. ### Donar sentit i llibertat interior > “L’última de les llibertats és la capacitat d’escollir la nostra resposta.” — *Viktor Frankl* - Construir un **relat amb sentit** empodera i facilita estratègies internes de regulació i afrontament. ### Sensibilitat, vincles i ajuda - La **sensibilitat** pot implicar més afectació, però també **més capacitat de resposta**: tendència a cercar **vincles saludables** que reparen. - Perfils més “resistents” poden tendir a **aïllar-se** i tardar més a demanar ajuda. ### Suport social i migracions: Síndrome d’Ulisses - L’**arrelament cultural** i la **solidaritat del grup** milloren l’adaptació. - *Síndrome d’Ulisses* (Dr. Txotegui): patiment extrem per **estrès migratori crònic**; el **suport comunitari** és clau. ### Art com a via de reparació - L’**activitat artística** pot **remodelar la memòria** traumàtica i transformar el rol de **víctima** cap a **subjecte actiu** de la pròpia recuperació. ## Acompanyament i xarxa comunitària: la societat de la cura - Mentre falten recursos institucionals, cal **xarxa veïnal i comunitària**: suport mutu, **pertinença** i **escolta sense judici**. - Referent filosòfic: *J. M. Esquirol* i la **societat de la cura**. ### Pràctiques concretes: “El cafè de les tres” (Càritas) - Espai mensual obert per a persones en **solitud o dificultat**, per ser **escoltades** i compartir. - Funcions clau de l’acompanyament: • **Escolta neutral** • **Paciència** • **Confiança** • **Respecte a ritmes i límits** • **Intenció de disponibilitat**. - La **comunicació no verbal** i la confiança transmesa afavoreixen l’autoestima i l’autoeficàcia (neurones mirall). ## Conclusions clau - **Fi de l’estigma** i canvi de mirada: vulnerabilitat compartida, diversitat com a valor i inclusió efectiva. - **Relacions que curen**: vincles, comunitat i cura amorosa tenen un **impacte directe** en la salut mental. - **Exigir drets i recursos**: reforçar serveis, dignificar els professionals i ampliar programes innovadors.

['salut mental', 'resiliència', 'estigma', 'neurodiversitat', 'vincles segurs', 'drets humans', 'article 43', 'manca de recursos', 'infermeria', 'discriminació salarial', 'Fundació Pere Clavé', 'adolescents', 'addicció a pantalles', 'videojocs', 'acompanyament', 'xarxa comunitària', 'Càritas', 'El cafè de les tres', 'Boris Cyrulnik', 'Viktor Frankl', 'Jordi Font', 'Han Kang', 'Síndrome d’Ulisses', 'Esquirol', 'art teràpia', 'inclusió', 'vulnerabilitat', 'consumisme', 'mòbils', 'Sant Just Desvern']