Fins demà!
Cara a B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música...
Música...
Música...
La finestra de Justícia i Pau.
Música...
Hola, bona tarda a tothom, com esteu? Avui hem canviat, tenim el Jesús com sempre, ell és el fixe,
i tenim el Dani, que alguna vegada heu sentit que aquest any l'hem començat a tenir en el grup de Justícia i Pau.
L'he pescat, exacte.
El Jordi, el Carlitos m'ha xivat aquí que l'hem pescat.
I bé, tenim la Joana, perquè encara la Joana la tenim així mig convalescent,
però des d'aquí li donem molts ànims,
li desitgem ja les bones festes,
perquè aquest és l'últim programa de la finestra de Justícia i Pau,
que ens veurem ja si deu vol l'any que ve, perquè ja acabem l'any,
estem res a la portada del Nadal,
però d'aquí quatre dies, dos, tres dies,
i ara estem a dia 20, quatre dies i celebrarem ja la missa del Gall,
la missa familiar, vull dir que dintre de poquet
tornem a tenir les festes entre nosaltres.
Bé, nois, com esteu?
Molt bé, per aquí, gaudint d'aquests dies de Prenadal
i amb vosaltres, que m'heu acollit en aquest programa d'avui
i que de ben segur serà interessant, nois, Jesús?
Sí, jo penso que sí,
que aprofitant que la ràdio és un mitjà que arriba a moltes persones,
ens permet poder explicar o parlar una mica
i comentar aquests assumptos que ens interessen a tots,
i més actualment, que hi ha una quantitat de coses
que no s'acaben mai.
Doncs sí, doncs sí, tenim una actualitat molt rigorosa.
Bueno, demà tenim el Dia d'Estrella, no?
Sí, sí, demà.
Demà, tothom que faci el que cregui,
però que tothom surti i pugui exercir el vot amb tranquil·litat,
normalitat, i que tothom estigui tranquil,
i no és que entre uns i altres tothom es respecti,
que jo crec que és una de les coses que demanem tots,
que tothom pugui fer la seva feina,
els presidents de taula, els vocals, els interventors, els apoderats,
que tothom pugui fer la seva feina, la seva tasca amb tranquil·litat,
i que els resultats seran els que la població, el ciutadà, haurà volgut.
I sigui bé, tothom ho haurem de respectar, no?
Efectivament, és una expressió molt demòcrata,
el poder, doncs, votar,
i sigui el resultat que sigui,
esperem que ens serveixi a tots per anar endavant.
Poguin de reconstruir el país una miqueta, no?
Sí, la veritat és que tots aspirem a tenir un país millor,
un país més just, més solidari,
que pugui donar feina.
En fi, això ja ho heu escoltat moltes vegades
a través del que han parlat els candidats,
però sobretot la qüestió de la justícia social
i el treball per a tothom.
Sí, que aquest és el tema.
que quantes vegades no hem parlat aquí
a la finestra de Justícia i Pau,
quantes campanyes de sensibilització,
quantes xerrades no hem anat.
I ho analitzem des que hem començat,
o des que vam començar, per exemple,
la campanya d'un treball decent,
del qual vam treballar,
vam fer un informe al Jesús,
que potser té més hores,
se'n va anar a parlar amb bancs,
va parlar amb càmeres de comerç,
va parlar amb diferents agents econòmics del país,
i jo crec que des d'aquell moment fins ara
has vist algun canvi?
La veritat és que
aquesta és una qüestió que ens ocupa,
perquè ens sembla que no hi ha hagut cap canvi,
però no és perquè no.
És perquè no costa molt
de passar d'un sistema d'economia,
diguem-ne, especulativa,
és a dir, beneficis ràpids i en poc de temps,
amb una economia productiva,
que és la que requereix
muntar, crear valor afegit,
que això són hores de treball,
són nous sistemes d'innovació,
i nous empresaris també,
i a més a més,
més operaris per treballar.
I això requereix més temps.
I aquest model,
desgraciadament,
no veiem que,
no veiem ni que
els actors importants
de la societat de capital
ni el govern
ni el govern
estiguin per això.
No, perquè jo crec que el que necessitem
és, després de la reforma famosa
que va aprovar en el seu moment
el Partit Popular
amb Convergència Unió en aquell moment,
jo crec que ara toca,
sigui el partit que sigui,
sigui qui sigui,
toca lluitar per una reforma laboral.
Tenim una pobresa nova,
que és el que dèiem l'altre dia,
el treballador pobre.
Abans,
és a dir,
qui treballava,
doncs podria anar fent.
Potser no se n'anava de vacances,
però el seu dia a dia
el podia anar fent,
i actualment,
ostres,
és que hi ha gent
que no arriba
a poder pagar les despeses
del dia a dia,
que és la llum,
el gas, l'aigua
i del lloguer o l'hipoteca,
tinguis el que tinguis.
Doncs ens ha sorgit
una nova pobresa
que fins ara,
jo crec que no la teníem present
o no havíem pensat mai.
No tenies el poble,
la persona amb exclusió social,
doncs perquè portava
molt de temps a l'atur,
perquè no tenia
una formació adequada,
però ara us dius,
bueno,
ara tinc gent
que està treballant
i que pot arribar
a l'exclusió social
perquè no arriba fent el nen,
fins i tot
parlem d'exclusió social
amb els nens,
és a dir,
aquell nen
que no pot fer
una activitat extraescolar
perquè el sou del pare
i de la mare
no li dona,
estàs excloït,
ja fas una exclusió social,
aquell nen no té
les mateixes possibilitats
que els altres nens,
és a dir,
tenim una nova exclusió social
o una pobresa
que fins ara
no havíem tingut
en aquests últims temps.
Doncs sí,
sí que és veritat
que gràcies a això,
per desgràcia,
tenim aquesta situació,
però gràcies a això
hi ha entitats
que impulsen,
estan naixent entitats
per ajudar,
no?,
a combatre
contra això,
però
que partim de la base
que si no hi hagués això
seria molt millor,
no?,
però també,
per sort tenim entitats
que recolzen
aquella gent,
no?,
que està d'exclusió social
com Arrels Fundació,
que fa una feina
molt important
amb la ciutadania
de Barcelona
i del llarg
de Catalunya
i que fa una feina
importantíssima
de donar habitatge
a moltíssima gent
que està al carrer,
que fa moltíssims anys
que està al carrer
o que no ha trobat
cap situació
han estat exclosos
socialment
i no han trobat
cap situació
doncs laboral
digna
o que a ells
els hi pertanyia
o que simplement,
doncs,
mira,
els hi ha convençut
d'una altra forma de vida,
però els han pogut
doncs ajudar,
no?,
amb aquesta situació
i tornar-los
a reconduir
a una situació.
Per això,
dins de lo dolent
tenim la sort,
no?,
que hi ha entitats
que fan una tasca
molt important
de la societat.
Evidentment,
el teixit social
de Catalunya
està molt viu
i és molt important.
Sempre està teixit,
per això,
perquè Catalunya,
com que no té recursos naturals,
ha hagut de treballar molt
per poder tirar endavant,
però ha tingut sempre
un avantatge
que tenir,
el viure
a la vora
del mar Mediterrà
a la costa,
s'ha de desenvolupar
molt sempre
el intercanvi
de cultura
entre els països
del Mediterrani
i això porta riquesa
a través del comerç.
Per tant,
l'ADN de Catalunya
i també
de tots els pobles
que estan
al costat
de la Mediterrània
estan acostumats
i fan,
creen riquesa.
Catalunya sempre
ho farà,
això,
perquè ho ha fet,
ho està fent
i ho farà,
malgrat les dificultats
que hi puguin haver.
Bé,
ho hem pogut veure
aquest cap de setmana,
no?,
amb la Marató de TV3
hem tornat a tenir...
Sí, sí.
No sé si hem atut
el rècord també
de deportacions,
ara no ho recordo,
però eren dos milions
i pico d'euros, no?
No, han arribat
als set milions.
Ai,
als set milions,
no?
Perdó.
Sí, sí, sí.
I encara estan obertes
les dues?
Encara,
però després...
Més, no?
Sí.
Vull dir que
som una societat
que ens caracteritzem
per ser solidaris,
no?
I qualsevol injustícia
la intentem tractar
de la millor manera possible,
no sempre amb èxit,
perquè,
per què no dir-ho,
no vegades?
L'altre dia
hi havia fa uns mesos,
corria la...
crec que no recordar,
l'anunci aquell
que...
d'una associació,
crec que era Unicef,
que la feia
la Clara Segura.
Ah, sí,
tanquem Unicef, no?
Tanquem Unicef,
que clar,
el primer dia,
jo quan el vaig sentir,
vaig pensar,
sabia de què anava,
però clar,
tenia un company
que ho estava sentint amb mi,
perquè teníem la rèdia
i em diu,
què està passant?
I dic, no, no,
ja veuràs el motiu,
és a dir,
el que tothom voldria
és tancar Unicef,
significaria que
la pobresa infantil
ja no existeix.
Evident.
Tenim una societat
on no hi ha pobresa infantil.
Evident.
I així anar-les tancant totes,
no?
de mica en mica, no?
Sí, sí.
I simplement tenir una societat
on poguéssim, no sé,
buscar recursos,
buscar,
però que la paraula pobresa
en totes les entitats,
com ell,
com el Dani ha dit, no?
Arrels,
o fins i tot ara Sant Anna,
que porta ja més d'un any
oberta al públic,
la gent hi dorm,
l'altre dia van fer una vetllada.
Crec que aquesta setmana
o la setmana vinent,
no recordo,
hi ha un dia
que també es fa una oració
o fan una pregària,
hauria de mirar-ne el mòbil,
perquè posaven
que feien l'oració, no?
És a dir,
Sant Anna s'ha obert,
cosa que era una església
que no estava oberta,
només feien les misses,
feien les xerrades,
podies anar a fer,
però s'ha obert
perquè tot aquell
que dorm al carrer
i no pot anar a arrels
perquè estan saturats
en els alberts
o el que sigui,
pot dormir allà
i pot tenir menjar calent
durant la nit
i durant el dia, no?
Està molt bé.
Sí, sí.
Ens agradaria poder dir
que tot això ja no hi és,
no?
Ja no hi és, clar.
I significaria que, ostres,
hem fet una labor bona, no?
Hem creat una societat
igualitària per tothom, no?
Que l'altre dia
que ha sigut un exalcalde
de la ciutat de Barcelona
i deia, no?
Diu, ja m'agradaria,
jo tinc una utopia
que sé que no la podré realitzar,
però ja m'agradaria
tenir una societat
sense classes socials.
I dius, ostres,
a mi també.
Però, clar,
nosaltres ho veurem.
Jo estic convençuda
que cap dels que estem a la taula
ho veurem,
però ja m'agradaria pensar
que dintre de molts anys
podrem arribar a tenir
una societat
on les classes socials
no existeix
i simplement som persones
del món
que anem, venim,
treballem uns als altres,
ens ajudem,
fem intercanvis,
doncs mira,
jo tinc això,
doncs,
ai,
però si no necessito,
doncs no t'ho compris,
t'ho deixo i m'ho tornes,
no?,
a les empreses,
deixar-nos certes maquinàries,
no?,
que a vegades costen molts diners
i som dues empreses
que tenim a la mateixa
i tu no l'utilitzes al matí,
doncs ja tu l'utilitzes al matí
i tu l'utilitzes a la tarda,
o sigui,
que és molt utopia,
és veritat,
però, ostres,
seria tan agradable
viure en una societat així
o no hi hagués
aquestes rivalitats,
aquesta rivalitat pel poder,
de fet ara es parla bastant,
bueno,
se'n parla com mai s'havia parlat,
de fet no s'havia parlat mai
de l'economia circular,
que ve a ser el que deies tu ara,
això d'aprofitar les inversions
que són molt fortes,
diverses entitats
o diverses empreses,
llavors això es podria fer tranquil·lament,
sí,
de fet el canvi
ho fan algunes cooperatives,
les de Pagèsos sobretot,
amb els tractors,
que expressen els tractors,
sí.
Bé,
les coses van sortint
i segurament milloraran
perquè l'evolució del món
ha de ser per anar endavant
i ara moltes coses,
hi ha molts punts
que ens diuen
que les coses
s'han de canviar
per anar bé,
no anem bé
tal com anem ara.
Jo també crec
que també nosaltres,
com a persones,
també hem de fer la reflexió,
a vegades,
qui som,
cap a on volem anar
i què volem fer
nosaltres com a ENS
per llavors projectar
cap enfora,
no?
Sí.
Vull dir,
a vegades hem de ser autocrítics
amb nosaltres mateixos
i dir,
ostres,
no?
Que és,
cap del dia,
agafes,
dius,
a veure què he fet
i dius,
ostres,
doncs això potser ho puc millorar
o potser m'ha sortit
aquesta vena egoista
o aquest ego,
no?
Que a vegades et surt,
no?
Per impuls,
per el que sigui,
no?
Dius,
això hauria de millorar.
Jo crec que també hem de fer
una crítica cap a un mateix
i dir,
bueno,
jo tinc aquests defectes
i aquestes virtuts.
Si hi ha algun defecte
que no m'agrada,
ostres,
intentem-lo canviar
perquè fem que el nostre voltant
se senti molt millor,
tot i havent-hi les dificultats
que ara estem comentant,
no?
Vull dir que...
Sí, sí, sí, sí.
I bé,
seguint amb el que estem dient
de ser una mica autocrítics
amb nosaltres mateixos,
com sabeu,
el pare francès,
cada 1 de gener,
ens trasllada un missatge.
Com sabeu,
és un...
jo crec que és un papa,
el sant pare,
que és una persona
molt propera a la societat,
molt propera
als problemes que tenim.
Jo crec que està molt...
molt al costat
de tota la problemàtica
que viu potser cada país
i ella amb el Laudato Si,
que aquí l'hem defensada
i el Jesús l'hem fet,
el Dani també va començar
a treballar
amb el tema del Laudato Si,
quan vam fer la primera trobada
a Catalunya Balear
aquí a Sant Just.
És un papa que busca
intentar fer-nos entendre
que el món
o la terra no és nostra,
sinó que si no la cuidem,
al final,
ens destruiríem la terra
però ens destruirem
nosaltres mateixos.
i cada any,
cada any l'1 de gener
ens llença un missatge
que se suposa que és un missatge
que nosaltres hem de treballar
com a persones cristianes
o fins i tot com a persones
simplement,
de tot l'any,
no?
I aquest any
el lema que ens proposa
és
migrants i refugiats,
homes i dones
que busquen la pau.
Hem passat
quasi dos anys
amb el tema dels refugiats,
ara per motius polítics,
i és així,
ho sento
i us ho dic d'aquesta manera,
per motius polítics,
sembla que no tinguem
més refugiats,
ni tinguem camps
amb refugiats,
sembla que tot això
hagi desaparegut i no.
Sí, perquè notícies
no se'n veuen pas
de refugiats a la televisió,
no tenim constància,
si no és que
les anem a buscar,
si no és que
entrem a la xarxa,
si no és que entrem
a l'internet,
a Google,
si no les busques,
informació dels refugiats
ara mateix
no la trobes
com farà
un parell d'anys
o com farà
un any
que vèiem
informacions,
vèiem imatges
esfreïdures
de nens morint
a la platja,
ara tot això
no es veu
perquè
el tema
que omple
les pantalles
potser és un altre.
I és veritat
que segueixen
a Ventipatera,
segueixen morint
gent al Mediterrani,
segueixen morint
nens adults,
mares embarassades,
vull dir que
tot això
ens segueix
a la franja,
a la frontera
sur,
segueixen
morint gent
quan intenten
creuar-la,
vull dir que
seguint
tenim tots aquests
problemes
i sembla que tot això
hagi desaparegut,
i dius
no, no,
ja segueixen
totes les entitats
que treballaven
en aquells moments,
segueixen treballant
potser en silenci
o potser perquè ara
altres coses
ens importen,
però està clar
que tenim més
de 250 milions
d'immigrants
en el món,
22 milions
i mig
són refugiats,
de tots aquests
són homes i dones
nens,
joves i fins i tot
gent gran
que busquen un lloc
on viure en pau
com nosaltres,
arrisquen les seves vides
en un viatge
que és a la llarg,
serà perillós,
disposats a suportar
el cansament,
el sofriment,
afrontar
la xarxa
que hi ha
o les balles
que els hi posen,
els murs
que a vegades posem
perquè no creuin,
però ells segueixen,
ells volen arribar
a un destí
on puguin
viure millor,
on fugen
d'una guerra,
de la gana,
estan obligats,
fins i tot,
aquestes persones
com cap de nosaltres
ens agradaria
i han d'abandonar
la seva casa,
la seva terra
perquè estan perseguits,
o bé perquè hi ha
una guerra
o bé perquè tenen
una properesa
o simplement
perquè hi ha
una degradació ambiental
que és el que diu
el Sant Pada,
o ull,
vigilem
perquè destruir la terra
també fa que hi hagi
migracions
d'un lloc a l'altre
perquè ens estem carregant
els sostens
de moltes persones,
no?
El Jesús ens comentava,
no?,
que en el continent africà
passarà amb 25 anys
a doblar la seva població,
al mateix temps
que augmentarà llavors
la pobresa,
no?,
que pot passar
d'un 25 a un 50%,
no?
És a dir,
que ja portem temps
dient que,
dient que,
que Àfrica,
no?,
aixequem les seves terres
per obtenir
nosaltres coses,
però estem,
estem fent
que hi hagi
unes persones
que nosaltres mateixos,
i,
perdoneu,
si algú se sent ferit,
estem matant nosaltres mateixos
per obtenir nosaltres
una sèrie de coses,
no?
El coltan mateix,
és a dir,
el mineral
de sang
que li diem
que són els nostres mòbils
o les nostres tablets,
no?,
ara mateix,
el Dani
aquí té una tablet
i té un mòbil,
no?,
doncs,
com tothom,
vull dir que no és una cosa...
No m'estàs culpant,
no?
No,
em refereixo que dius,
són dues eines
que utilitzem molt,
que ens permeten estar
en molta comunicació,
però també permeten
que mori gent
perquè no ho regularitzem bé,
és a dir,
sí que podem tenir
aquestes eines,
però, ostres,
regularitzem-les bé,
treballem correctament,
doncs si,
potser hem de fer-ne 5.000,
en fem 2.000,
doncs en fem menys,
però com a mínim
donem-li la possibilitat
de no matar gent
per arribar a això.
Clar,
però sempre estem
amb el mateix problema,
aquestes tauletes
que tu uns comentes
que podrien no...
bueno,
que serien,
diguéssim,
les ideals,
no?,
són més cares,
que això seria un problema
per moltíssima gent
que no podria permetre's-les,
que són de productes
que potser,
doncs,
no són tan fiables
en el sentit
que potser no són tan...
no tenen una durabilitat
tan llarga
com els que fan servir,
o sí,
això potser no afectaria,
però sí,
potser,
el tema del preu,
no?
Ah,
però sí,
perquè,
bé,
sabem que tenim els famosos...
bé,
però,
el que diem,
els mòbils
que no contenen
minerals de sang
o que contenen
uns altres minerals
o que contenen
una legislació
per poder-los elaborar,
és veritat
que costen 800 euros,
però, senyors,
quanta gent no es compra
l'últim Apple
que val més de 800 euros?
Amb això estic d'acord,
sí, sí.
Llavors, clar,
però, clar,
no analitzem
què té Apple,
a veure,
que em sembla molt lícit,
i que els seus ordinadors
són molt bons,
però, clar,
hauríem de fer-los
el que deia l'autocrítica,
no?
És a dir,
si em puc comprar
un mòbil de 800,
si puc escollir
i puc permetre'm el luxe
de gastar-me 800,
a veure,
què faig l'Apple,
i em compro els que són
de comerç just,
diguem-ho així,
analitzo,
ostres,
però si un dona la legislació,
ostres,
doncs ensenyem-li a l'Apple
que està molt bé
que els seus mòbils
paguin 800,
està superbé,
perquè l'altre
també val 800,
però, ostres,
compleix-me els drets humans
en quant a drets laborals,
no pot ser que treballin
12 hores,
que els paguis una misèria,
que treballin en condicions
sense cap dels EPIs
que aquí anomenem,
no?
És a dir,
quan nosaltres treballem
amb una...
hem d'elaborar
o hem de fer un edifici
i després ens posarem
un casc,
ens posem unes botes,
ens posem un ernest,
etcètera,
etcètera.
Ostres,
quantes vegades no hem vist,
si te'n vas al Congo
o has vist reportatges,
que aquesta gent
baixen a unes profunditats,
no porten
ni cap gorro de seguretat,
ni cap cas de seguretat,
ni botes,
evidentment l'ernest pa què?
Vull dir que, clar,
dius,
ostres,
fem que aquestes marques
també treballin bé
i que compleixin uns mínims.
És veritat
que els nostres pares
i el meu pare
recordo que quan treballava
a la construcció
fa molts, molts anys
aquestes coses no hi eren,
però a mica en mica
les van anar posant
els famosos episodis.
Ostres,
per què no les podem posar
quan estem treballant a l'Àfrica
o anem a treballar
a una altra explotació
d'un altre país?
Per què no els portem?
Perquè de la mateixa manera
que jo porto la meva tecnologia,
jo puc portar aquest material
perquè es protegeixin,
no es facin mal
o guants fins i tot
perquè no es tallin o no,
perquè no es llaguin
escarbant la terra.
Vull dir,
els avions porten de tot.
jo puc portar el material
de protecció laboral
a sobre meu.
Ah, no, me n'oblido.
Home, no,
això és injust.
Llavors,
potser som nosaltres
com a consumidors
que hem de ser crítics
i dir,
bueno,
doncs va,
no sé,
millorem-ho,
no?
Volíem d'analitzar-ho
en moltes coses,
eh?
Però, bueno,
el papa ens diu això,
no?
Que hem de veure
i hem de pensar
que la persona
que ve emigrant
o que ve refugiada
també ens porta riquesa,
que pot ser de moltes maneres,
no?
Sí, sí,
és important en aquest aspecte.
De fet,
els migrants
i els refugiats
hem observat,
sobretot els que venen
de l'Orient Mitjà,
de Síria
i de països
d'aquella línia,
són gent que sap formar,
que tenen estudis
o que tenen
formació professional
adequada,
són gent que tenen
formació.
Després,
són persones
que són valentes,
tenen una capacitat
i una energia
i unes aspiracions
i, a més a més,
els tresors
de la seva pròpia cultura.
i llavors
el que fan
és enriquir
la vida
de les nacions
que els acolleixen.
Això una miqueta
és el que va veure
la senyora Merkel
a Alemanya,
que van entrar
un mille de persones
amb aquesta tanda
d'immigrants,
que és una excepció,
a part del Canadà.
Doncs la senyora Merkel
el que ha vist
és que la demografia
alemanya
dintre de deu anys,
tal com anava al país,
es quedaven
sense operaris.
Sempre estaria
tothom jubilat.
I sense professionals.
I va dir,
home,
doncs que vinguin aquests,
perquè els seus fills
ja entraran
dintre
de la línia
alemana.
Sí, sí.
I per tant,
a més,
són gent preparada
també.
Per tant,
això ho van entendre
molt bé.
A part d'això,
aquestes persones
tenen una creativitat
i una tenacitat
molt forta.
i després també
hi ha comunitats
i famílies
en tots els llocs
del món
que obren
les seves portes
als migrants
i als refugiats,
encara que els recursos
no siguin abundants.
Això és molt important.
Comparteixen el que tenen.
Exacte.
Perquè, evidentment,
hi ha molt de regeix
també a nivell d'Europa
per molts països,
però
perquè hi ha hagut
una crisi,
en general,
sobretot els països
de l'Europa mediterrània.
Però
el que és important
és que
alguns d'aquests
estats europeus
els han acollit,
encara que els seus recursos
fossin vivants.
Per tant,
s'han repartit
la riqueza
que hi havia
en aquell moment
entre tots.
Entre tots.
I això
és el que
diu el sant pare,
el papa francès.
Allà a Sud-amèrica
ell sap
que passa tot això
i, en fi,
vull dir,
ho han tingut.
Ella ens diu
que per trobar
la pau
que busquen
les persones
refugiades,
hem de tenir
l'estratègia
de quatre accions,
sobretot,
que és acollir,
protegir,
promoure
i integrar.
Si fas aquesta combinació
d'aquestes quatre pedres,
aconseguim
que les persones
que venen
per assils polítics,
per el que sigui,
se sentin
part de la societat
on comencen
la seva nova vida.
i a vegades
jo crec que tots
una miqueta
ens oblidem
d'una d'aquestes
quatre paraules
i el que significa
el fet d'acollir,
el fet de protegir
amb ells
perquè a vegades
si nosaltres
volem protegir
el nostre,
llavors quan ve
algú de fora
tenim por
que aquesta cosa nostra
ens desaparegui.
No, no.
Protegim
tant el teu
com el seu,
protegim
el nostre.
Aquelles persones
ja formen part de nosaltres
perquè estan vivint
amb la nostra comunitat,
no?
Promoure-se,
és a dir,
desenvolupar
el seu,
el desenvolupament humà
que tu puguis fer
doncs el comparteixes,
el desenvolupes
amb els nouvinguts,
treballes amb els nouvinguts,
la forma de...
I fins i tot
ens donen
el que deies tu,
no?
Noves idees
que potser nosaltres
no les sabem
i nosaltres aprofitem-les,
no?
Sí, sí, sí.
I la paraula
és integrar,
que treballem
perquè aquestes persones
es sentin com a casa,
ja porten molts mesos
o moltes penúries
viscudes
durant no sabem
quants dies.
Ostres,
treballem perquè ells
es sentin ja per fi
acollits
amb una dignitat
i amb ganes
d'afrontar el futur
d'alguna manera
diferent
a la que possiblement
feia uns mesos
o fa uns mesos
no poden veure
perquè dius
ostres,
aquí no ens en sortim,
no?
I és veritat
que la Merkel
fent el que acabes de dir,
molta gent
s'ha carregat
potser del seu mandat,
eh?
Perquè no ha agradat
la seva política,
però és l'única
de la Unió Europea
que ha dit,
bueno,
entre refugiats
i ens espavilarem
per molt que me la jugui
com a política, no?
I a vegades
hi ha gent
que li preval més
el tema polític
o la seva cadira
que no pas millorar
el món
i donar
i obrir les portes
com ha fet la Merkel,
no?
Que tindrà les seves coses
bones i dolentes,
eh?
Jo no em posaré...
Però en aquest cas
ella,
a part del seu mandat
de les noves eleccions,
se les ha carregat una mica
perquè tenia mala fam
el tema d'haver acollit
tanta gent,
no a tothom.
No a tothom
li va agradar la idea,
eh?
S'ha de ser molt criticada.
L'han castigada.
L'han castigada.
Escolta-te-n'hi.
Digues.
I ens queden 4 minutets.
4 minutets.
A veure si pots.
Ens queda molt poquet
perquè això,
el temps passa superràpid.
I haurem de dir
que ens doni més temps
de ràdio.
Sí,
haurem de...
Tidular una miqueta.
Bé,
el Jesús em comentava
que fes una petita lectura
d'això que comentàvem
d'Àfrica
i és que la Unió Europea
ha tancat les seves portes
d'una manera restrictiva
provocant morts
en el trajecte del Mediterrà.
Actualment
està pagant
els països fronters
a fi d'habitar
que impedeixin
la sortida
de les seves fronteres
cap a Europa,
destí dels migrants
i refugiats.
Cas de Turquia,
Orient,
Líbia,
Nord-Àfrica
i és a dir,
a canvi de diners,
impedir que arribin.
Llavors,
la situació
de la pobresa
a Àfrica
és d'una gravetat extrema.
es sap
que la mitjana
d'ingressos
per càpita
és d'un dòlar diari
i que hi ha poblacions
que n'hi arriben.
A finals d'any
més de 6 milions
de persones
hauran mort
de fam
al Sudán del Sur
i que
a Líbia,
Nord-Àfrica,
els immigrants
en trànsit
cap a Europa
estan restringuts
en condicions
infrahumanes
i tractats
com a esclaus.
Sabem que
en aquest país
es fan
subhastes
de persones
i que els preus
de venda
són
de 400 a 700 euros
per cap.
El primer món
ha de pensar
en canviar
aquesta situació
per invertir
el capital
en Àfrica
per fomentar
i posar
fons d'energia
i també
per produir
electricitat
per a desaladores
d'aigua de mar
posant marxa
l'agricultura
entre
d'altres termes
que hauria
de lluitar
doncs
aquest primer món.
Seria
podríem dir
que com que
acabarem
el programa
avui
i ja
donarem la benvinguda
al nou any
seria un dels propòsits
que ens agradaria
potser que es complissin
que treballéssim
amb aquesta Lídia
que està clar
que no està
a les nostres mans
però sí que
podem posar
una miqueta
del nostre granet
de sorra
per millorar
una miqueta
aquesta
situació.
Us volem recordar
que
sabigueu
que el dia 24
que és diumenge
tenim la missa
familiar
que és com la missa del Gall
però a l'hora
que són les 7 de la tarda
és una missa
molt adequada
a nens
i a familiars
és a dir
és més per nanos
i després tenim la missa del Gall
a les 12
el dia 25
tenim les misses habituals
i el dia 1 de gener
a les 11
tindrem la missa de l'1 de gener
que a més la portem
Justícia i Pau
on hem fet una missa
una mica diferent
a les que habitualment
es fan
com cada any
i jo sense més
perquè quasi quasi
ens queda molt poquet
doncs a tots els oients
i fins i tot a nosaltres
que estem per aquí
doncs res
desitjar-nos unes bones festes
que comencem bé
les festes
i les acabem
bé
i que tots tornem a veure
l'any nou
que ja serà un altre any
el 2018
i jo us volia donar les gràcies
perquè hem passat un semestre
que ha passat molt ràpid
i ha passat un any
molt ràpid
que ni ens n'hem enterat
la veritat
ha estat així
ha estat així
gràcies per acollir-me
en aquest espai d'avui
la veritat és que
que ha sigut molt agradable
i esperem
doncs retrobar-nos
a les nostres trobades
de Justícia i Pau
que fem mensualment
gràcies nois
gràcies companys
molt bé
també agraïm
l'ajut
del Carlos
i agraïm
també a Ràdio Esver
que ens hagi permès
difondre
una miqueta
les idees
de l'entitat
moltes gràcies
a tothom
i bones festes
bones festes
ara bé
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
que ens hagi permès
de la música moderna