I ara comencem un nou espai de veus de la parròquia i avui els toca a l'entitat Justícia i Pau
i per aquest motiu tenim aquí a l'estudi a la Teresa Cots i també en Jesús Castro, el president de l'entitat Justícia i Pau, aquí a Sant Just.
Els obrim els micròfons i els saludem. Hola, bona tarda els dos, què tal, com va?
Hola, bona tarda.
Bona tarda, Núria, com sempre, t'agraïm que estiguis amb nosaltres.
Home, i jo he d'estar aquí també escoltant-vos i aprenent, moltíssim.
Aprenent sobre els temes dels drets humans, estem en aquesta temporada celebrant aquest 75è aniversari de l'establiment, per dir-ho així, dels drets.
Sí, la declaració de l'Assemblea General de Nacions Unides dels Drets Universals.
Correcte. Cadascuna de les persones que han anat passant de Justícia i Pau han anat tractant diferents temes o àmbits que estan en aquest context,
i avui la Teresa ens parlarà d'un altre àmbit diferent dels que s'han tractat fins ara.
Teresa, a veure, parla'ns de què tractarem avui.
Avui parlarem sobre l'esclavitud i tocaré diversos punts sobre l'esclavitud des del començament de l'antiga Grècia,
l'esclavitud a Espanya, els esclaus, els vestigis de l'esclavitud a la ciutat de Barcelona,
i quines possibles solucions hem pensat que podrien estar bé, entre cometes, no?
Perquè tot és una mica una utopia, no? Però, bueno, que estaria bé que es fessin, no?
Clar. Vinga, doncs comencem aquest recorregut, no? Situant-nos a uns quants segles enrere.
Molt bé. L'esclavitud a l'antigua Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social
en el món grec en l'antigüetat. Els grecs consideraven l'esclavitud no solament una realitat indispensable,
sinó també com un fet ben natural. Fins i tot els primers cristians ni la van qüestionar, ni els escriptors tampoc.
ho consideraven normal, que formava part de la seva vida, com un fenomen natural i necessari.
Un esclau era un individu privat de llibertat i subjecte a la voluntat d'un propietari que l'havia comprat,
que el podia vendre o llogar, com un bé qualsevol.
Per exemple, en la civilització micènica es distingien dos tipus d'esclau, els simples i els esclaus de Déu,
divinitat que probablement devia ser posidor.
Els esclaus de Déu sempre s'esmentaven pel seu nom, pel lloc d'origen i per la seva condició jurídica.
Era similar a una persona lliure.
A les tauletes que es van trobar posa de manifest que hi havia unions entre esclaus i no esclaus.
I era habitual que els esclaus podien ser artesans independents i que podien tenir un tros de terra.
De fet, sembla que en la civilització micènica, la divisió principal no es fomentava la diferència entre individus lliures i no lliures,
sinó entre els que depenien de la vida del palau, de la cor i els que no.
Si ens fixem en l'Iliada o en l'Odissea, els esclaus principalment eren dones, capturades com a botí de guerra,
mentre que els homes són segrestats per poder demanar un rescat o morts en el camp de batalla.
Les esclaves, al seu ofici, eren serventes i de vegades concubines.
L'agricultura era l'activitat principal en què s'ocupaven molts esclaus.
Hi havia també molts esclaus que treballaven a les mines, a l'artesania, a les fàbriques d'escuts.
Finalment, és evident que també treballaven a cases particulars, fent de criats.
I les tasques del criat eren la de substituir l'amo a les feines de la casa i acompanyar-lo en els viatges.
En temps de guerra, acompanyava el criat a l'amo fent d'escuder.
Sí, sí.
És difícil apreciar la veritable condició de la vida dels esclaus.
Segons l'Aristòtil, l'activitat dels esclaus ho resumia en tres paraules.
Treball, disciplina i menjar.
Caram!
Xenofon aconsellava tractar els esclaus com animals domèstics,
és a dir, castigar-los en cas de desobediència
i recompensar-los en cas de bona conducta.
Aristòtil, per la seva banda, preferia tractar-los com els nens i recórrer a ordres.
Però també hi ha recomanacions perquè l'esclau, després de tot,
era capaç de comprendre i raonar les raons que li donaven.
En la literatura grega, abunda escenes de flagellació d'esclaus.
Un mitjà perquè l'esclau treballés, així com el racionament en la concessió d'aliments, roba o descansos.
Aquestes accions violentes podrien ser obra de l'amo,
però també de l'intendent, de l'encarregat que hi hagués en aquella època, com seria ara.
Així, a l'inici de l'obra dels cavallers d'Aristòfanes,
presenta dos esclaus que es queixen de treballar com a rucs
i de les pallisses que els donava l'intendent quan infligien en alguna cosa.
Amb el pas dels segles, l'esclavitud a Grècia va ser durant molt temps
objecte de discurs apologètic de caràcter cristià,
que li atribuïa la responsabilitat del declivi del poder grec.
A partir del segle XVI, l'esclavitud esdevé moralitzador,
ha de ser interpretat a la llum de l'esclavitud colonial,
o els escritors lleuaven els mèrits dels civilitzadors
o denuncien els prejudicis.
Al segle XIX s'emergia un discurs diferent,
de tipus econòmic-polític.
Es tractava de distingir algunes fases en les societats humanes
i d'interpretar correctament el paper
que hi va representar l'esclavitud grega.
Karl Marx, en aquest cas, fó determinant per a ell.
La societat antiga estava caracteritzada
per un auge de la propietat privada
i pel caràcter dominant de l'esclavitud
com a manera producció, productiva, no?
Era aquest cas, i no un caràcter secundari.
Menys mal que aquest context evoluciona
al llarg del segle XX, impulsat per Josep Boc,
que veia en l'esclavitud la condició del desenvolupament
de l'elit de la classe dels ciutadans.
I, finalment, Boc estima que la societat moderna,
fundada sobre els valors humanistes,
ha permès deixar enrere aquest tipus de desenvolupament.
Impressiona, no?, veure com en el cas de l'antiga Grècia
es veia totalment amb normalitat,
tenies claus o que...
És a dir, era com habitual, com un fet...
És a dir, que no es posava en valor
que s'estiguessin vulnerant certs drets de les persones.
Era com la cosa més normal, com qui té una mascota, no?
O qui té una mascota i que podia fer d'ella el que volés, no?
La compra, l'intercanvi, és com que dius, mare meva.
I tampoc ha canviat gaire, eh?
Això és molt trist, també, no?
Sí, sí, sí.
En una altra manera, no?
Sí.
Però no deixa...
És una mica trist, però bueno.
Vinga, doncs anem recorregant aquesta cronologia
i també a nivell geogràfic i passem de l'antiga Grècia i de més fins a Espanya.
Sí, ara parlaré una mica de l'esclavitud a Espanya,
faré una mica de resum.
Sí.
L'esclavitud a Espanya també va ser una pràctica molt habitual
pels diferents regnes de la península ibèrica durant l'edat mitjana
i que es va estendre fins a l'edat moderna
a les possessions espanyoles que tenia en Amèrica.
L'esclavitud va ser abolida al territori peninsular el 1837,
però a les colònies espanyoles fins a finals del segle XIX,
com per exemple tenim Puerto Rico fins al 1873 i Cuba 1880.
Segons Sant Antonio Domínguez Ortiz i Bernat Vítset,
l'esclavitud també era un fenomen freqüent en l'Espanya moderna.
Si bé la majoria dels esclaus eren negres africans i musulmans del nord d'Àfrica,
però també mudèixers i moriscos,
esclavissats arran de la guerra de Granada
i les diverses rebel·lions morisques del segle XVI,
especialment a les alpujarres.
L'arribada dels espanyols després del descobriment de les Amèriques,
el 1492, i la seva conseuent col·linització,
va provocar una reducció significativa de la població d'aquest continent.
Però, entre altres raons,
fora les malalties desconegudes per als indígenes
i el tracte dispensat que van tenir els col·linitzadors,
que alguns autors fins i tot s'anomenen com a genocidi,
que fó de major magnitud els primers 130 anys de la colonització.
El 1487, el rei Ferran, el catòlic, va conquistar Màlaga
i va esclavitzar tota la població com a càstig
per les seves especials circumstàncies d'aquesta conquesta.
I llavors va enviar una tercera part a l'Àfrica
per bescanviar-los per presoners cristians.
I un altre terç, exemple, més o menys,
de més de 4.000 persones,
van ser venudes per la corona per sofregar el cos de la guerra.
Les guerres també eren un bescanvi amb persones,
no amb diners.
I el terç restant es va distribuir per la cristiandat com a regals.
Diuen que Espanya va ser possiblement la menys esclavista
a conseqüència de la signatura del Tractat de Tordeselles el 1494
que impedia el transport d'esclaus des d'Àfrica.
Tractats posteriors, com per exemple el signat el 1713 en Anglaterra,
cedien la totalitat del comerç d'esclaus d'ètnia negra a altes potències.
com jo en aquelles dates no hi era,
no puc donar fe,
però ho poso una mica en dubte.
Sí, jo també, la veritat.
Sinó que en el 1494,
amb aquest tractat,
ja s'acabés el transport d'esclaus.
Bé, ho posem en dubte, almenys.
Sí, sí, sí.
Vinga, doncs, seguim amb més qüestions.
Teresa, passem, si vols, a la història global
o vols afegir algun apartat més.
Sí, mira, volia explicar
què era el sistema d'acomanadoria en aquella època.
D'acord.
El 1513 es va promulgar la butlla,
Sublimis X del Papa Pau III,
en què es declara la humanitat dels indígenes,
fet per als quals des de la metròpoli espanyola
es va establir l'eufemístic sistema de l'acomenda,
pel qual els indígenes eren encomanats
a treballar obligatòriament per als espanyols.
Aquests tenien obligació de cristianitzar
i tractar dignament els indígenes.
Per segon els testimoniatges de l'època,
la segona d'aquestes obligacions
era freqüentament incomplida
i no rebien cap sanció.
La comandoria va ser abolida el 1791.
Però com a cas curiós també tenim
que el 1784 es va suprimir el carimbo.
Què és el carimbo?
El carimbo, doncs, el nom no em sona
en el moment d'això que vaig estar treballant a l'article,
però sí que em sona a què era.
Ho havia vist en pel·lícules i amb animals,
que això ho feien els animals,
que consistia a marcar els esclaus
amb un ferro candent
per demostrar que s'havien pagat per ells
els impostos corresponents
i evitar el contraband d'esclaus.
D'acord.
Jo trobo que això va ser una cosa...
És una brutalitat.
Una brutalitat, com allò que s'agellen les ovelles.
Correcte, sí.
Quan s'han vacunat o quan els hi fan...
Sí, sí, sí.
Si voleu, parlem dels esclaus del segle XXI
que tenim al món.
Correcte.
Vinga, doncs, ens anem aproximant, no?,
una mica ja també a l'actualitat.
A l'actualitat, perquè, bueno, és molt llarg,
però tenim un temps reduït per explicar les coses.
Un temps límit, la veritat, sí.
Pues sí.
A veure, gairebé 50 milions de persones
viuen en situació d'esclaritud avui en dia.
Això no deixa de ser una xacra
que afecta a tots els països del món,
incluint-hi les economies desenvolupades,
que importen productes que s'han obtingut
en condicions inhumanes
i que tots actualment també estem comprant,
per desgràcia nostra, que a vegades no sabem
o no mirem el producte d'on el comprem, no?
Totalment, totalment.
Comencem per la roba, eh?
Sí, per la roba, les bambes, tot, eh?
Sí, sí, calçat.
Calçat, tot.
Tecnologia, també.
Tecnologia, tot.
Bueno, ara faré una mica de resum
dels productes més forts, no?
Per exemple, la fusta, el carbó, l'or,
els maons i l'agricultura.
A Corea del Nord, encapçala la llista de països
amb més treball en esclavitud.
Això és el segle XXI, estic parlant.
No estic parlant de la Grècia.
Cotó, tabac i construcció al Kazajstán
amb immigrants d'Uzbekistan,
Kirguisistan i Tatijistan.
La pesca a les aigües del llac Volta a Ghana.
Això ho hem vist en diversos documentals per la tele,
de vegades, que fa or al Perú, a Corea
i a la República Dominicana del Congo.
La ramaderia i la canya del sucre al Brasil.
Això et sona?
La canya de sucre fa anys que...
Sí.
Tots els indians que es van fer rics amb el sucre,
tota aquesta cosa, no?
Encara seguim.
El cacau, 2,3 milions de nens.
Això són molts.
d'entre 5 i 17 anys a la costa d'Ibori i Ghana.
Les catifes al Paquistan.
Aquí no som gent, potser nosaltres,
de tenir tantes catifes,
però la gent d'això,
tots tenir catifes...
Sí, això és com...
Sí, una cosa normal i fetes a mà, no?
Sí, sí.
Treball infantil d'esclavitud.
A la Rosa, a la Índia.
Ara entrem a la informàtica.
Sí, sí.
Portàtils, ordinadors, mòbils,
empreses com Samsung i Panasonic
en fàbriques a Malàgia.
La roba a Tailàndia, que ens arriba aquí.
Bueno, també de la Índia.
Sí, sí.
Són tants països.
Diamants, Angola, tortura, assassinat
i el desplaçament forçat.
Així mateix també hi ha l'explotació sexual
a les mines d'aquest país.
I hi ha 22 milions de persones,
encara avui en dia,
que sembla que això ja no hauria de passar,
obligades a casar-se forçosament.
I treballadors forçosos, 27,6.
Uau.
Són números encara molt, molt grans.
Si fes altíssimes, realment.
Sí.
27,6 milions.
És que és pràcticament com si diguéssim
mitja població d'Espanya sencera.
Sí, sí, sí.
Gairebé.
I d'aquest 12% són menors.
I el 43, dones i nenes.
Uau.
Són persones que es compren i es venen als mercats públics
i que es veuen obligades a casar-se contra la seva voluntat
i proporcionar mà d'obra sota l'aparença de matrimoni.
I obligades a treballar en fàbriques clandestines
amb la promesa d'un sou que sovint se'l reté
o amb vaixell de pesca on homes i nois treballen sota amenaces de violència.
Es veuen obligats a feinejar en les obres de construcció,
a les mines, a les granges o a les cases com a minyones.
Uau.
I una altra cosa molt important d'esclavatge,
que avui en dia encara es dona molt,
el tràfic d'òrgans.
Ostres, això avui en dia està,
és de, podríem dir, dels exemples de l'esclavitud,
de la vida moderna actual, vaja.
El tràfic d'òrgans.
Potser una gent pobra, un negret,
s'ha de donar un òrgan i malvendre'l,
perquè si això...
Totalment.
Però aquest tràfic d'òrgans,
això, home, és que per mi se'n fa com una cosa aquí al PIT, al Corc.
Aquí a Espanya, tot el tema del transplantament d'òrgans,
a les donacions, per això, gràcies a Déu i Tico Enfusta,
que és un tema que està molt regulat.
És a dir, està molt regulat,
de fet Espanya és dels països pioners en el tema de donació
i de fer transplantaments.
I en aquest àmbit, almenys, està tot molt regulat.
Però sí que és veritat que en països en què no hi ha aquesta regulació,
o països del tercer món, que això és una desgràcia.
O sigui, els nens soldats, com els refugiats, etcètera, etcètera.
I ara passem, Teresa, si vols parlem d'algun exemple concret
de l'esclavitud moderna, perquè sí que hem parlat de l'esclavitud...
Hem començat de l'antiguitat a la Grècia,
hem anat avançant al segle XIII, XIV,
també hem parlat d'Espanya,
i podríem parlar ara de l'esclavitud moderna.
Molt bé.
Parlaré ara dels exemples aquests d'esclavitud moderna.
Per exemple, el treball de servitud,
que em refereixo a les persones que contrauen un préstec o bé un deute
i es veuen obligades a treballar moltes hores amb unes condicions infrahumanes
per un salari irrisori per fer front a aquests tipus de pagaments.
Després, el treball forçat,
persones que es veuen obligades a treballar per la força,
per unes certes organitzacions, governs o individus com camps de concentració,
explotació agrícola o vaixells pescant enmig de l'oceà.
Aquest tercer punt, que ara diré, també em sembla greu,
l'explotació sexual.
Correcte.
L'explotació de les dones, nens i nenes,
per exercir, ja no solament les nenes, també nens, eh?
També, també.
Per exercir la prostitució,
intercanviar serveis sexuals a canvi de diners.
Sí.
Aquesta és una cosa molt lucrativa.
I és un tema que les ONGs treballen molt bé
i que intenten evitar i brindar el màxim de recolzament psicològic
en aquests tipus de persones i formar-les
per tal que siguin capaces de sortir d'aquesta situació
i que puguin construir un futur més digne.
Un altre tema, el quart, que he posat,
és el tràfic de persones.
Ostres!
Que es basa en l'engany per part del traficant
que a través de mentides, coaccions o abusos
s'aprofita de la situació despavorable de les persones
i aconsegueix una posició de dominació i control sobre aquests.
Normalment són persones desesperades
que paguen fortunes per sortir dels seus països
i aconseguir el seu somni.
Aquest exemple és molt clar.
que són els vaixells que venen aquí i alguns arriben
i els altres es moren per mig camí i això els governs
no posen cap mesura, no?
Després tenim un altre punt, el treball infantil.
Són aquests nens i nenes, fora, aquí no en tenim gaires ja,
bueno, els nostres avis també treballaven, eh?
Ells potser sí que ho havien estat.
Jo recordo que el meu avi explicava
que en set o vuit anys treballava, no?
Caram, sí, sí.
Però, bueno, en aquella època...
Ah, en aquella època no es veia com si allò fos esclavitud, no?
Era com...
Sí, es veien obligats a treballar sota explotació
per a benefici de les terceres persones,
però en aquella època antiga era per la pròpia supervivència,
però ara això ja no hauria d'estar.
Després, abans, també aquest mateix tema,
el matrimoni de nenes que han parlat abans, no?
I, bueno, aquest ja no vull arredondar més sobre el tema
perquè ja ho he dit, però és una cosa...
També.
...que t'obliguen una nena que és menor, que encara...
Que les obliguen, no, a casar-se?
Les obliguen a casar-se en senyors
que a la millor es la porten 20 o 30 anys.
Que podrien ser els seus pares.
Sí, i que no l'han vist mai, no?
No, no, no, clar.
Possible solucions a l'esclavitud moderna.
Millorar i fer complir les lleis i les inspeccions de treball.
Posar fi al treball forçat impost per a l'Estat.
Reforçar les mesures per combatre el treball forçós
i el tràfic de persones en empreses
i cadenes de subministrament.
Recolzar a les dones, nenes i persones vulnerables.
Promoure la contractació justa i ètica.
Això, mira, això es dona moltíssim, eh?
Exacte.
Sí, és com una...
Ampliar la protecció social.
Reforçar les proteccions legals,
inclosa l'elevació de l'edat legal
per contraure matrimoni als 18 anys sense excepció.
Una de les armes per lluitar contra l'esclavitud moderna
és l'educació.
Això permet donar coneixements i habilitats
per portar vides independents
i poder construir les seves pròpies vides.
I queda un minut encara?
Sí.
Mira, doncs diré uns quants vestigis d'esclavituds
que tenim a les...
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
Sí.
Diré títols de...
Sí, no explicaré, alguns sabeu on està.
Empreses com l'Espanya Industrial,
gràcies al capital de les Antilles
i a la compra i venda d'esclaus.
Els porxos Vidal Quadres,
propietat dels germans Quadres.
La fortuna es va gestar a Maracaibo, eh?
Ostres.
Els porxos d'en Xifrer,
propietat de l'esclavista Josep Xifrer Casas,
que va obrir, que tothom coneixem,
el Cafè de les Set Portes.
Palau Sabassona, a l'Ateneu Barcelonès.
El Palau Marca, a la Rambla Santa Mònica,
per l'indià Tomàs Rivalta Serra.
Això dels indians també donaria un altre...
Sí, sí, donaria per un altre programa, exacte.
Un altre que coneixem també molt i no és d'aquí,
el terratenent bas Agustín Goitozolo,
que va fer fortuna amb el sucre i l'explotació d'esclaus.
Sí.
La Companyia General de Tabacs de Filipines.
El Palau del Marquès de Comillas, que tot coneixem.
Doncs sí, tots aquests tipus de...
I com aquests en hi ha molts.
Hi hauria una llista molt llarga,
i no he volgut posar tots, però...
Perquè n'hi haurien bastant més, no?
Perquè tots els indians que van anar a fer fortuna,
potser alguns van ser honrats, no?
Tampoc han de ser...
Però per...
Per la majoria...
Per la majoria que es van...
De fet, es van tornar aquí i es van fer les grans cases
i les grans fortunes dels indians.
Ja.
S'hauria de saber ben bé com la van gestionar aquesta fortuna, no?
Clar.
Bé, doncs deixem el tema fins aquí.
Tres, ha estat un plaer tenir-vos aquí en una secció més a Justícia i Pau,
que us toca venir un cop al mes dins del programa de Veus de la Parròquia,
i hem tractat un tema capdalt, no?, que s'ha de tractar quan es parlen dels drets,
que és tot el tema de l'esclavitud,
i com ha anat desenvolupant-se al llarg dels segles.
Doncs res, que vagi molt bé i fins la propera,
tant a tu, Teresa, com a tu, Jesús.
Moltes gràcies, Núria.
Només que a Madrid...
Oh, i tant.
Justícia i Pau de Madrid, que són els companys nostres,
sí.
Tenen un grup de persones
que tracten el tema, específicament el tema de la tracta.
Ah, caram.
I és un grup que treballa molt.
És un tema molt difícil, és un tema que costa molt avançar.
Sí.
I sobretot que l'administració s'hi posi, no?
Però avui són actius, treballen,
i fins i tot es comença a parlar d'aquest tema ja
com abans no s'havia fet.
Molt bé.
Doncs, escolta'm, ho tindrem en compte, eh, també,
a la gent que li interessi el tema,
que consulti què és el que fan d'activitats o conferències
o de més,
de Justícia i Pau d'allà de Madrid.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Una abraçada.
Gràcies.
Gràcies, Núria.
Moltes gràcies, Núria.
Adéu.
Un dia t'aixeques i dius,
vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot?
Ser tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar.
El que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de
Crec amb mi.
I crec.
Expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar el de viatjar.
No, no.
El de viatjar més, lluita.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot
només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a
Carnetjove.cat,
a CaixaBank o a Imagin.
Fes el pas,
baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del carnet jove
i del pack jove 2024.
Quan pensem en màgia,
ens imaginem endevinant
què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia
que no té truc.
És la màgia de compartir
una estona amb algú
i parlar-hi.
Vols practicar el català
o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat
per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques
a bbaixa xl.cat.
Perquè quan parles,
fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
o
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a