This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Recordeu, 60 i més!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara bé!
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys
Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Música
Bona tarda, tornem a ser aquí un dimecres més
Ens trobem amb el Jesús i jo, la Quima
que us venim a explicar quatre cosetes
en el nostre apartat de Justícia i Pau
Bona tarda, Jesús, com estem?
Hola, Quima, bé, i tu com estàs?
Bé, avui comentàvem que crec que és l'últim programa de la temporada
Avui és l'últim programa de la temporada
Bueno, de fet, totes les coses comencen, s'acaben
Sí, no, el mes de maig junts normalment tanquem extras escolars, no?
I nosaltres també la tancarem, aquesta
Exacte
I com la tancarem?
Bé, primer de tot, avui ho farem al revés
Normalment sempre diem notícies i després diem coses que podem fer
Avui comencem al revés, perquè com que sempre anem una mica corrents
Això
Ho diem
Els nanos del carral blau, el proper dia, la propera setmana del 9 al 14 de juny, a la sala gran de la vagoneta es posaran els seus projectes artístics
És a dir, que a tots aquells que hi vulgueu anar, a la vagoneta podreu veure les exposicions artístiques dels nens de Sant Jus
Que la Sole i els nanos han preparat amb tot el carinyo i així que els anirem a veure i veurem les seves habilitats que tenen
Molt bé, molt bé
I una altra cosa que també hi ha, que és el proper dijous 18 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, hi ha una pregària econèmica dins del reces de vespres al monestir de les monges benedictines de Sant Pere de les Pueles, al carrer Anglí
I el que es pretén és pregar per l'abolició de la tortura per les seves víctimes i pels seus torturadors
Llavors, bé, doncs hi ha una pregària col·lectiva que a tothom que vulgui està convidat a anar-hi
Molt bé
I això són les notícies més o menys així d'activitats que podem fer tant aquí al poble com a fora del poble
Molt bé, molt bé
És molt interessant, és molt interessant que no oblidem el tema de la tortura
perquè és una qüestió molt degradant a tot el món
I ens dona la sensació que això sembla que diguis, ui, això ja no es porta, no?
I dius, no, no, és que estem al segle XXI i seguim torturant gent i haver-hi víctimes de tortures, no?
I ja no és només tortura física, hi ha la tortura psicològica, hi ha tantes coses que se'ns escapen de les mans
I, bueno, entre tots suposo que una mica de pregària no ens anirà malament
No, segur que no fa mal això
I res, doncs aquestes són els deures que si voleu esteu convidats a fer
I seguim, per on comencem?
Quima, tu portes coses molt interessants de manera que ja pots començar
A veure, aquests dies el Parlament Europeu, suposo que també s'acaba el col·le, com diríem el curs escolar
També fan coses, així, noves lleis, han fet noves parlaments, és a dir, van culminant noves coses i conferències i tal
I unes de les que van estar parlant l'altre dia, el 25 de maig, va ser que hi ha 107 països que aposten per la prohibició de les armes nuclears
I es veu que tenim, hi ha una conferència, es va fer una conferència de la revisió del tractat de no proliferació
I durant molts mesos hi ha hagut desdebats sobre aquest tema
I un centenar de països s'han compromès a treballar per la prohibició de les armes nuclears
Adderint-se al que nosaltres coneixem tots com el compromís humanitari
És a dir, el fet que sempre diem tots els drets humans, etcètera, etcètera
Doncs clar, el fet de prohibir les armes nuclears també és un dret
Perquè, clar, les armes nuclears, en definitiva, qui fan mal és els humans
Llavors, bé, hi ha el parlant... Bé, l'Àustria va presentar el mes de desembre
En el marc de la conferència internacional sobre l'impacte humanitari de les armes nuclears
va proposar a veure si es podia prohibir i eliminar aquestes armes
Perquè, clar, el fet d'haver-hi, de ser-hi, comporta un impacte humanitari bastant bèstia, no?
I el que pretenien era eliminar-los i formar...
Com que hi ha un buit legal sobre com fer-ho, doncs, ostres, va, omplim-lo amb un marc legal
i intentem eliminar-les i prohibir-les, no?
Però hem topat amb que hi ha països que, clar, es nutreixen d'això
i aquests països no estan molt d'acord en canviar les regles del joc
Llavors, així estem
De fet, quan els americans van llençar les dues bombes aquestes al Japó
es va despertar una inquietud a nivell mundial que encara la tenim, no?
Si bé les grans potències, primer, Rússia i els Estats Units
es van posar d'acord per desventallar, fa una cosa, 20 anys
una part de l'arsenal que tenien
Això ho van fer, el que passa és que l'arsenal que tenen avui dia disponible és enorme
Encara és enorme
Això què vol dir?
Que s'ha desvunit el perill? No, perquè al mateix temps que feien això
altres països accedien als armes nuclears
És el cas de Paquistà i la Índia, Corea del Sud, la Xina
És el cas també d'Israel, que és un país ben petit però que té un arsenal prou important
i és clar, el món trontolla
A més hi ha altres països que també aspiren a tenir l'armament
perquè és un problema que quan el veí té un armament nuclear
aleshores li molesta i vol tenir-lo també ell
I això és el que ha passat ahir dia al Paquistà
No solament en l'aspecte del perill, sinó que a més a més
és que hi ha quantitat de diners enterrats per fer aquestes armes
que no s'obreixen per res, que són inòtils
Quan actualment a Etiòpia es mor la gent
es mor molta gent i a l'Àfrica per falta d'aigua potabilitzada
i que se l'han de veure plena de germans
perquè no tenen diners per fer una depuradora
Prop a l'altre cantó tenim aquí una quantitat de diners per fer un armament
És que és tremendo i molt sofisticat
perquè les armes nuclears no sols estan en silos, enterrats
sinó que estan en submarins, en plataformes mòbils
tota la diversitat
És a dir, si aquí vingués un extraterrestre
i d'un altre món, d'una altra galàxia
i veiés aquesta qüestió
no sé com ens tractaria
però de gent normal no
No, però si a més dones la sensació que
les armes nuclears donen la sensació que els països que estan en contra
de no abolir-les o no prohibir-les
jo suposo que és el fet de ser poderós
jo tinc una arma d'aquest estil
i em sento més poderós dels que no la tenen
i en un moment donat ho puc utilitzar d'alguna manera
diguem-ho finament
De fet, això és la realitat
el poder, entre altres coses
es manté per les armes que es disposen
sempre ha sigut així la humanitat
però bé, el límit que hem arribat
el punt que hem arribat
això ja no té cap sentit
ni siquiera pel poder
perquè que serveixi en un moment donat
pot esclafar-se tot
No és una vegada
Al contrari
si jo no
no s'acaba d'una manera definitiva
el preu continuarà
L'article que us hem comentat
el va fer el director de Fundipau
el Jordi Armagans
i comentava literalment deia això
independentment del que ha passat en la conferència
el compromís humanitari ha de ser la base
per les negociacions d'un nou tractat
per prohibir les armes nuclears
Ha quedat clar, diu
que els estats nuclears
no estan interessats
a fer cap nou acord de desarmament
Ara correspon a la resta del món
iniciar un procés
per prohibir les armes nuclears
en el setè aniversari
dels bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki
Clar
S'ha dit, ja ho donen que
com que suposo que els països que les tenen
són més forts d'aquests 107 països
us diuen, bé, doncs ara ja us ho deixo a les mans de tot el món
i que cadascú tiri per on pugui
perquè clar
tu vas a una conferència d'aquesta embargadura
i veus que no
No reacciona
Que no reacciona
i que possiblement ho troben com una cosa
volent dir, bé, què estàs dient?
I dius, home, no ho sé
tampoc és tan estrany, no?
que algú demani l'eliminació d'aquestes armes
Sí, de totes maneres
una cosa positiva
605 països del planeta
van en aquesta direcció
doncs ja és positiu, no?
Sí, sí, com a mínim
hi ha la sensibilització
que aquestes armes tard o d'hora s'haurien d'abolir
S'haurien d'eliminar i no fer-ne més
Sí, sí
Doncs bé, després d'aquesta espècie
una mica de mala notícia
que tenim 700 països que volen prohibir-lo
i altres que no estan d'acord
anem a una cosa bona
que sí que ha passat en el Parlament Europeu
que és un fet històric, jo crec
que és aturar una mica
el tema dels minerals de conflicte
o el conflit minerals, no?
Sí
Aquí Justícia i Pau
Justícia i Pau de Sant Just
que hem estat durant molts mesos
batallant sobre això
i el reste de Justícia i Pau
Barcelona, les altres delegacions
fins i tot Brussel·les
la que tenim
doncs bé, tothom estàvem intentant
fer una crida
que s'intentés
protegir d'alguna manera
les persones que
es treballen a les mines
i ens obtenen aquests
conflicts minerals
que són el famós coltan
o mineral gris
que és el que ens fa
tota la tecnologia, no?
Per fer una tablet
necessito aquest material
per fer un telèfon
necessito aquest mineral, no?
Sí, sí
Què passa?
Que com que s'estan
traient aquest mineral
de les formes
més inverosímiles
perquè és a dir
no hi ha cap regulació
és a dir
el treballador no té cap mena
de seguretat
aquí hi ha nens
tothom mor a gent
i no passa res
s'ha lluitat molt
perquè realment
el Parlament Europeu
començés a fer una llei
com a mínim
per dir a les empreses
que compren aquest mineral
que s'assegurin
que
es respecta
la persona humana
és a dir
que se li dona
uns mínims
perquè treballin dignitat
és a dir
estem parlant
tot el dia
del treball digne
doncs realment
obtenir aquests minerals
us podem assegurar
que no es treuen
d'una manera digna
el treballador viu
i ho fa
d'unes maneres
bastant
bastant
denigrants
i per fi
el dia 20
es va votar
i de moment
doncs sí sí
ha votat
a favor
d'aquesta reglamentació
378
vots a favor
311
en contra
que Déu mi duret
eh
11 abstencions
però el que es pretén
és obligar
totes les empreses
de la cadena
de subministrament
que són unes 880.000 empreses
de la Unió Europea
mitjançant auditories
per part de tercers
que són independents
i a identificar
si les condicions
d'execció i compra
d'aquests minerals
doncs es fan
de la millor manera possible
és a dir
que
sembla i sembla
que tirem endavant
també és veritat
que justiciar
una de les coses
que ara feia
era fer una actitud
al govern espanyol
perquè respecti
la posició del Parlament
i la defensi
en el Consell
de la Unió Europea
perquè clar
també pot ser
que ens hi anem
així
que anem en contra
llavors
volem
que el govern espanyol
com a mínim
respecti la posició
del Parlament Europeu
i no es posi en contra
de fet això
és
d'alguna manera
corregir
unes injustícies
fa grans
molt grans
els miners
que treballen
al Congo
i a la part
on hi ha les mines
de Coltan
de fet són esclaus
els seus
capturadors
estan al servei
de les multinacionals
i el que fan
és quedar-se
al benefici
del mineral
que extreuen
els esclaus
perquè aquests homes
estan obligats
a treballar
a canvi
d'un mínim
de menjar
i sense cap salari
totes les hores
que fa falta
en condicions
totalment inadmissibles
a dintre de pous
i mines
que no tenen
cap condició
perquè no estan
supervisades
i a més
que inhalen gasos
que són mortals
per la persona
si són forats
molt petits
el que fan
és posar nanos
perquè són més petitons
a la qual
accedeixen més fàcilment
i bueno
en fi
a més
aquestes mines
estan fora
de qualsevol població
a la qual
estan allà
com uns campaments
que tampoc
són
el que podríem dir
aquí les colònies
antigament
però clar
aquí les colònies
estaven habilitades
i allò
no és
unes colònies
ben muntades
també el menjar
per accedir al menjar
els dificultors
la qual
poc que guanyen
se'ls en va
per menjar
potser patates
vull dir
perquè el menjar
tampoc el tenen allà
els han de portar
triguen molt de temps
a tenir el menjar
per cuinar
vull dir
bueno
és tot molt
molt molt precari
de fet
una mica
no sé si heu vist
la pel·lícula
aquesta diamantes
de sangre
és una pel·lícula
que fan
el mateix
persones
que també són esclaus
que treuen diamants
de les mines
o dels rius
allà on els busquen
és la mateixa
la mateixa qüestió
ara
ho fan amb el Colton
però això ha sigut sempre
el problema que hi havia
al Sud-Àfrica
quan
quan hi havia la Parheita
era aquest
bàsicament
que tots els treballadors
eren esclaus
per l'una manera
dels blancs
de la minoria blanca
això
afortunadament s'ha acabat
encara no s'ha regulat
del tot
però aquestes condicions
extremes
sí que s'han eliminat
de Sud-Àfrica
per tant
és esperar
que en aquest sentit
les coses
vagin endavant
i que aquesta solució
de la Unió Europea
del Parlament Europeu
sigui el primer part
bueno
suposo quan tornarem
de vacances
perquè ara
sembla que tinguem
una parada
perquè realment
la justícia i pau
la comissió
i les persones
que porten un projecte
concret del Congo
estan en espenses
ara
de veure
què passa
arrel d'això
quines són
les accions
que ens toca fer
per seguir endavant
amb el procés
és a dir que suposo
que quan tornem
tots de vacances
ja tindrem
alguna altra
més notícia
per comentar-ho
ara
hem començat
la primera pinzellada
bueno
i és important
molt bé
més coses
a veure
nosaltres
estem una miqueta
preocupats
per la qüestió
de la indústria catalana
perquè la indústria catalana
porta
molts anys
des de la primera revolució industrial
el 1800 i pico
ja es va crear
es va començar a crear
es va posar el carro
de la creació
de la indústria
i això ha sigut
sempre
sempre
ha anat fent-se així
durant els anys
durant els anys
i
i en aquesta crisi
que hem patit ara
que estem patint encara
ens hem adonat
que en poc de temps
han perdut
60.000 empreses
200.000 treballadors
de la indústria catalana
és molt
eh
i això
nosaltres
ens preocupa molt
perquè
arribar a tenir
una indústria
començant
començar de zero
és molt difícil
segons quin tipus d'activitat
això és quasi impossible
i llavors
clar
nosaltres
ara
ens preocupa
una mica
que hi hagi
empreses
en el moment actual
que estiguin
en veres
per poder
perquè no poden continuar
per manca de rentabilitat
llavors
doncs en aquest cas
hi ha l'empresa
Gas Gas
que fabriquen
que fabriquen
motos
l'empresa Indox
que fabriquen
cisternes
de tot tipus de material
i tot tipus de cisternes
per camions o plataformes fixes
aquesta està
a
a Tàrrega
i el Gas Gas
està a Girona
també hi ha una fàbrica
de fusta
a Solsona
que és
l'única empresa
que hi ha a Solsona
d'un cert caire important
llavors
nosaltres
considerem
que les valoracions
de l'economia
està mancada
segons el nostre criteri
d'una visió
en el llarg i mig tèrmini
el sistema
jutja
la capacitat
de viure
de l'empresa
sense tenir en compte
la seva història
i el més important
el seu futur
i això
per què ho diem
perquè una empresa
pot tenir dificultats
en un moment determinat
el qual no vol dir
en absolut
que al llarg i mig tèrmini
les continuï tenint
i recuperi
la seva rentabilitat
i això és el que trobem
a faltar
per part
de la Generalitat
i de la banca
la banca
que es nodreix
els diners
dels seus clients
i que a través
de les operacions
en empreses
han estat guanyant
durant molts i molts anys
i està al servei
de les necessitats
financeres del país
particularment
de les seves empreses
costa d'entendre
que anuncis de serveis
que els bancs
fan al públic
oferint assessories
això ho fa
tots els bancs
però bàsicament
el banc de Sabadell
surt inclús
a la televisió
i col·laboracions
a les empreses
estiguin absents
en entitats
com índocs i gas
per què?
perquè home
si ofereixen
ajut
per poder
aclarir
i sanejar
i organitzar
i donar
consells
poden començar
per fer-ho
amb aquestes
empreses
perquè clar
segur que
si van malament
és per algun motiu
doncs llavors
poden ajudar
per tant
aquestes
necessiten ajuda
des del punt
de vista
del país
haurien d'estar
per aquesta labor
i aquells
també tenen
obligacions
envers el país
dels seus treballadors
pensar que la banca
només està
per guanyar diners
pels exaccionistes
és molt simple
la banca
es va crear
per donar servei
aquí va i quan parlem
que hi ha sectors
o hi ha estaments
que no s'entenen
que ells són
servei
als altres
és a dir
jo per exemple
considero que un banc
el que dona
és un servei
la seva feina
és donar
un servei
una farmàcia
tres quarts del mateix
perquè tu
proporciones
uns medicaments
per salvar una vida
un ajuntament
tres quarts del mateix
l'ajuntament està
per servir
a la població
o al ciutadà
una generalitat
doncs
tres quarts del mateix
llavors
el banc
sembla que sigui
al revés
jo
tinc l'obligació
de deixar els meus diners
i ells amb els meus diners
són els que els donen la gana
sí
jo no rebo res
a part
perquè fins ara
encara els dipòsits
o els poguets estalvis
encara donaven molt
però ara ja n'hi ha això
i això
tu dius
molt bé
els meus diners
aquests senyors
estan fent alguna cosa
amb ells
i jo no rebo res
a canvi
no?
i realment
és així
no?
totalment cert
de fet
a veure
els clients
posen els diners
d'acord
i llavors
a tots els anys
que hi ha
parafísics
que són gairebé tots
des de la fundació
se'ls emporten
els accionistes
que són senyors
que són senyors
que són senyors
que tenen una part
petita del total
del capital
que és una part
petita
del passiu
però resulta
que quan
el banc
perd diners
o
hi ha una crisi
com aquesta
que hi ha hagut
per mal
administració del risc
per part dels bancs
i del banc d'Espanya
i del govern
del centre
llavors
resulta
que
la gent
ha de pagar
aquestes pèrdues
a base
de
constanyir
la seva butxaca
a través
de les retallades
i llavors
pateixen tots
els serveis socials
les escoles
la sanitat
retallant
els seus
els seus
pressupostos
i passant
aquest superàvit
per salvar
la banca
això
és una cosa
que no té sentit
però encara
nosaltres
opinem una cosa
tant el govern català
com el govern de Madrid
amb això
són tots dos
coneixen aquesta realitat
però
es decanten
i es bolquen
a les empreses
grans i multinacionals
afavorint-les
i ignorant la realitat
de la veritable font
de riquesa
rentes i treball
és esperar
que en un futur
els canvis de persones
en els governs
s'ajustin a la realitat
econòmica i social
reals
i que les grans inversions
es facin a favor
dels ciutadans
i la seva rentabilitat
social
i econòmica
estigui en benefici
dels seus ciutadans
això
després
els tristos episodis
d'inversions estatals
com és el castor
que grava als ciutadans
les seves pèrdues
a través del rebut del gas
dels aves
que no són en absolut
gens rentables
ni a curt
ni a llarg termini
les autovies
i les autovies de Madrid
el túnel de l'Aperturs
i probablement
les obres d'ampliació
del canal de Panamà
entre d'altres
no es poden repetir
pel bé de les finances
de l'estat
increïble
increïble
increïble
perquè tu imagina't
quantes inversions
absurdes
i estúpides
tenim
que si aquests diners
tu els destines
a una altra cosa
potser
milloraríem tots
una mica
segur
és a dir
jo vaig al banc
i demano
per muntar
una petita empresa
i em diran
que no tinc diners
ara
per fer un AVE
o per fer
una
una nova
estació
de tren
en un poble
que només
s'hi puja
una persona al dia
llavors
per aquí
el banc
sí que dóna diners
sí, sí
és així
perquè hi ha un problema
que si jo
no faig bé
aquesta inversió
com que sóc l'estat
i puc encurrar el banc
però com que després
el banc
és rescatat per l'estat
i qui paga
aquest rescat
és el ciutadà
aquí ni guanya
ni perd ningú
l'únic que perdo
sóc jo
que sóc el ciutadà
una altra vegada
o sigui
de fet
això és com funciona
la qüestió
o ha funcionat fins ara
per contra
una obra
de rentabilitat estatal
àmplia
com és el corredor
del Mediterrani
que permetria
augmentar el 5%
del PIB
la renta de l'estat
afavorint
les exportacions
terrestres
i marítimes
no es fa
més que donar
excuses
contínuament
als que els demanem
ho demanem
es donen excuses
de tot tipus
però això no es fa
pensem que
el port de Barcelona
és el port
més important
del Mediterrani
que s'acosta
per enviar
el comerç asiàtic
arribar a la Xina
a través del canal
de Sueix
la Mercedes-Benz
fa cosa
d'un mes i mig
va dir
que no obria
una línia
de transport
fins al port
de Tarragona
per enviar
tot l'orient
extrem
tota la seva
producció
d'Europa
perquè no hi havia
la línia fèrrea
del
corredor
del Mediterrani
la via fèrrea
d'àmplia
Europa
i Tarragona
amb això
ha perdut
quantitat
de llocs
de treball
i quantitat
d'ingressos
sí, clar
perquè això dona
una quantitat
de diners
i ara no diem
el fet d'utilitzar
el corredor
del Mediterrani
per poder arribar
fins a Norue
amb un dia i mig
amb Ferro Carril
i no diguem més
que
el corredor
del Mediterrani
es d'un eix
però resulta
que transversalment
uneix quantitat
de producció
d'altres pobles
que es poden
anar directament
al corredor
sí, sí, perquè
vas directament
t'ho deixes
la mercaderia
i surts
no has de fer
tot l'entremat
la baixo
la capital
la pujo
és un renou
d'aquesta manera
és molt més ràpid
si jo tinc el corredor
que em passa
jo mateixa
baixo
és com l'empresa
CAF
que dintre
de la seva empresa
els passa el tren
i automàticament
ja carreguen
exacte
exacte
i això
és una qüestió
que ho demana
la Càmera de Comerç
ho demana
la PIME
ho demana
la COE
ho demana
els governs
autònoms
i Madrid
està per fer els avis
hombre
perquè jo crec
que aquí
també s'hauria
posicionat
a Europa
i dir
escolti
a Espanya
el corredor
Mediterrani
es fa
i passarà
per aquí
per aquí
per aquí
i punto
clar
perquè els diners
a fi i al cap
qui els posa
la Unió Europea
posarà una part important
ara hi ha una cosa
que si reflexionem
i és que la riquesa
de l'Estat
parlem de l'Estat espanyol
s'origina bàsicament
a la perifèria
de l'Estat
i no al centre
que és qui l'administra
exacte
clar
és que el centre
el que fa és administrar
els diners
que recullen
a la perifèria
i la perifèria
però aquesta realitat
costa d'entendre
perquè no ho veuen així
perquè es reben els diners
directament
de la perifèria
aquesta és visible
des del principi
de la història
ja que la riquesa
s'ha obtingut
a través dels ports
de mar
i les seves costes
les civilitzacions
han crescut
amb el comerç
i els intercanvis
de coneixements
i mercaderies
i això continua igualment així
i llavors
a veure
si el govern de Madrid
pensés
en la riquesa
de tot el país
de tot l'Estat
prendria altres decisions
no prendria
la decisió
de crear
unes retes
de ferrocarrils
ràpides
que no són rentables
ni en el seu manteniment
es pot mantenir
a llarg termini
perquè el manteniment
d'aquestes línies
val molts diners
en tant
hauria de pensar
en fer inversions
que fossin rentables
que això és el que fan
els oberts europeus
tu fas una xarxa
sempre i quan sigui
amb el teu plabilitat
sigui rentable
sinó en teoria
no l'hauries de construir
i així
totes les inversions
totes les inversions
fetes en aquest criteri
el criteri polític
de Madrid
és el centre
del món
diguem-ne
del món ibèric
això ho hauríem
de deixar de cantó
i pensar
d'una altra manera
esperem que els pròxims
polítics
que passin a governar
perquè ara ja comença
a haver-hi un canvi
i esperem
que això continuï
doncs
canvien aquesta política
perquè és l'únic
manera
que hi ha
llocs de treball
i augmentar
la riquesa
dels països
si no
l'Estat
cada dia tindrà
més aturats
i més pobres
i això
és una cosa
molt greu
la responsabilitat
està claríssim
que la tenen
els que governen
primer lloc
sí sí
doncs bueno
quasi quasi
ens hem
se'ns ha acabat
el nostre temps
esperem que
al curs vinent
ens puguem tornar
retrobar-nos
i que les notícies
siguin una mica
diferents
home
diferents
han de ser
perquè
tenim dues coses
importants
realment sí
tenim una
que en segons
com ja ens enganxarà
a Tiro Passat
potser la del 27S
no
encara hi serem
encara hi serem
abans
haurem començat ja
el curs
haurem començat
haurem començat
no
i si
els generals
de l'Estat
treuen aquesta gent
tan inútil
i aleshores
per què serà la manera
d'aixecar l'economia
perquè els que hi ha
ara
aquestos
no serveixen
no no
és que no serveixen
doncs bueno família
ens despedim
fins al setembre
si Déu vol
que tingueu tots
un molt molt molt molt
bon estiu
molt bé
i una abraçada
ben forta
i Jesús tu i jo
ens seguirem veient
pel poble
així que
i avui al vespre
tenim reunió
de Justícia i Pau
així que
estem en contacte
però amb el reste dels oients
molt bon estiu
molt bon estiu
i fins al setembre
fins al setembre
una abraçada
adeu
adeu
cara a bé
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música sense etiquetes
ni dates de caducitat