A l'espai d'avui, com vostès recorden, un cop al mes,
l'anomenem Paraula Viscuda.
La Paraula Viscuda la fem junt amb la Montserrat Giró
i una persona amiga, que després se'ls hi presentaré,
que vostès també el coneixen,
però la Montse no pot venir per problemes físics,
jo diria més aviat de malalties freqüents en aquest temps,
que són unes al·lèrgies enormes.
Esperem que es curi i ens trobarem ben aviat.
La persona que ens ajuda en Paraules Viscuda
sempre és un amic, una persona apreciada, molt estimada
i la Montse és la que presenta en tres o quatre renglons,
una mica qui és.
Vostès el coneixen per la veu, el coneixen per el poble
i per què treballar pel poble.
Per mi és un plaer que estigui amb nosaltres o que estigui amb mi
el senyor Abre, Agulló i Guerra.
Bona tarda, Abre.
Bona tarda, tota gent de pau i de bona voluntat.
Molt bé, per aquí ja comencem molt bé, eh?
O sigui, pau a tots vosaltres.
Bé, Abre és un enamorat, i és del que parlarem,
dels arbres, encara que sembli una totòlogi que diuen els inglesos,
és a dir, tornar a repetir,
és un home tan implicat en la natura
que s'ha fet unes passejades, o sigui, un passejant pel poble,
i ens ha fet uns camins,
i ens ha fet moltes coses que el poble hi ha d'estar molt agraïda.
Bé, tots tenim que estar-li molt agraïts.
Jo podria dir coses d'ell,
que per això som amics,
per el seu sentit de la pau,
de ser universal, d'estimar tothom.
Però els hi vull llegir solament una petita cosa
que crec que seria la millor presentació de l'arbre.
I és, en un llibre que ell ha fet,
que diu Passejant per la vall de Sant Jus,
la seva filla, la contraportada,
li va fer un petit poema, però que és gran,
i diu així,
de rels fortes i profundes,
branques llargues,
fins al cel i fulles d'un verd intens.
El meu pare és com un arbre,
que el vent mou, però mai no tomba.
és un niu per als ocells
i un troc ferm per abrassar-hi.
I això ho diu l'Anna Gulló,
la seva filla estimada molt per ell.
Jo crec que aquí està la presentació millor de l'arbre.
I ara vostè què dirà, senyor arbre?
M'has tocat la fibra.
Bueno, però no t'he fet plorar, eh?
No, últimament estic molt tendre.
Bueno.
Vam fer, ahir on tenim els arbres fa 22 anys,
en el torrent de Can Cortés.
Tenim des de fa 22 anys arbres plantats,
el grup ecologista.
Jo he sigut el responsable de la cura més directa,
perquè tenia prejubilació.
I em van fer una festa sorpresa,
i em vaig desmoronar de tanta emoció.
Digue, estic molt tendre, sí.
Bé, però la gent ha de saber el que tu has treballat
per tot aquest camí, eh?
Bé, jo ho disfruto,
jo ho deixo moltíssim.
Vaig els diumenges, per cert,
igual com la gent té la seva fe
i van a la missa o altres van a tal,
el que sigui, els cults,
jo vaig a cuidar els arbres.
Tu tens com si fos una religió,
l'estimació dels arbres.
És per tu un camí de vida.
Exactament, sí.
Diguem-ho així, un camí de vida.
Quan jo li vaig dir si ell volia ser tan amable
i contestar una mica i participar amb nosaltres,
doncs ell va dir que, esclar,
vam dir, ja ho sabeu vostès, ja saben vostès,
que nosaltres sempre intentem trobar un text
que amb ell l'hagi emocionat
i que d'aquí, després ens explicarà el què.
I ell ens ha buscat un llibre molt bonic,
que està en castellà, però és igual,
que diu, la vida secreta de los árboles que li van donar.
I jo em permeteu que llegiré un tros de la contraportada,
en la qual potser dona una manera molt reflexant,
molt bé, tot el que ell sent
per aquesta afició, per aquest camí que el porta.
I diu,
«En els bosques suceden coses sorprendents,
árboles que se comuniquen entre sí,
árboles que se aman i cuidan a sus hijos i a sus viejos
y enfermos vecinos,
árboles sensibles, con emociones, con recuerdos,
increíble, pero cierto».
Això ja ens dona una idea d'on anem.
i el senyor que ho ha escrit és un guarda forestal,
el Peter Wall Levin,
suposo que és alemà, no ho diu exactament,
és amant de la natura,
i dice,
«Nos narra en este libro fascinantes històries
sobre insospechades
y extraordinarias habilidades de los árboles».
I asimismo reúne,
por una parte,
els últims descobriments científicos sobre el tema
i, per altra,
els seus propers experiències
vivides en els bosques.
I, amb tot allò,
ens ofrece un emocionant punt de vista,
una manera de conocer millor
a uns sers vivos,
amb els que creem estar familiaritzats,
però de els que desconocem
la seva capacitat de comunicació
i la seva espiritualitat.
I gràcies a aquest llibre
descobrim un món completament nou.
I bé, un cop llegit això,
ara et toca a tu parlar, Abre.
Bé, el que més em va impactar
al conèixer és un científic,
i apassionat pels arbres,
i treballa de guardabosc.
No és una qüestió esotèrica,
perquè hi ha en el món, també,
alguna corrent molt esotèrica
dels temes,
que és una cosa que està més enllà de la raó,
no, no, és el més científic.
Perdó, que s'anirien pel núvol.
Sí, i que en algunes coses
podien dir que,
dius, pisem fora de test,
en algunes coses.
Sabeu que s'ho creguen
i no fan mal a ningú,
i tal, però bé,
però és el més científic.
I ell demostra en el llibre,
un llibre senzill,
no és un llibre d'universitat,
que per sota els arbres
es comuniquen a la raó,
i l'arbre que no li arriba,
ve la glucosa,
perquè el propi arbre,
li dona glucosa.
Els comuniquen a ella
a través de les rizomes,
que es diuen que són
una espècie de setes
que van per sota dels arbres
i li transmeten la glucosa
que necessita.
Aquestes coses impacten.
I això és un fet científic,
que l'he llegit en aquest llibre
i en altres, últimament.
No, no és que subventi ningú,
sinó que podríem dir
que hi ha una intercomunicació
entre els arbres.
I una ajuda d'uns als altres.
El que fan és
quan surten dos
que estan junts,
en la part que estan junts,
no creixen,
creixen per l'altra banda,
per no competir.
Perquè si l'arbre creix natural
i ets un a l'altre,
s'atropellarien.
Sí.
Les branques i tal.
Doncs d'esta banda no creix.
La banda que...
D'un arbre com de l'altre.
Sí.
La deixen perquè pugui entrar al sol...
Li donen el seu espai.
Sí, sí, sí.
I com li donen l'espai.
Inclús en les selves
i en les coses, no sé,
on siguin més tupits,
en els boscos.
Sí.
I tu aquí has experimentat alguna cosa.
Una vegada,
parlant fora d'aquí de micro,
em vas dir que
n'hi ha aquest costum
que ara s'està posant molt de moda
o almenys s'està parlant més,
que és aquesta d'anar al bosc
a fer passejades pel bosc
i abraçar els arbres.
Això en el Japó
li diuen
i és un nom japonès
que ara no en ve.
És clar.
Això és un problema de l'edat.
No de l'edat,
és un problema del japonès.
Sí, també.
També.
i és medicina clàssica i tradicional.
O sigui, la medicina convencional
accepta aquesta teràpia
de que fer banys de bosc cura a la gent,
cura de depressions,
cura de moltes enfermedades,
dona estímuls,
dona estímuls,
que és un altre aspecte que parla en el llibre,
és que en el bosc,
i jo noto,
quan vaig els diumenges,
que jo a millor pel matí
sigo una mica depressiu,
per el que sigui,
perquè la vida és així
i la realitat és tan dura,
per tot,
i quan surto,
surto eufòric.
i és que aquí explica
que hi ha elements
que desprenen els arbres
que els donen vigor,
que tu els respires
i donen vigor,
que això és un fet científic,
també,
que no és una cosa eixotèrica.
I deu ser,
perquè a mi m'ha passat
anys i anys,
surto i arribo allí,
em pego la païssa
trencant els barzers
i lios arreglant,
tallant arbres invasors,
arbres invasors,
el bosc,
lamentablement com tot,
també té arbres invasors.
I llavors,
me'n vaig,
i torno a casa,
eufòric.
És com si haguessis
anat a veure una comèdia,
eh?
Sí, sí, sí.
Sí, totalment.
I dius,
bueno,
aquestes qüestions,
que jo sou molt racionalista.
Però ara,
tu que,
bueno,
nosaltres ja saps
que és un programa
de l'Església
i que moltes vegades
parlem de coses teològiques
i tal i qual,
però en realitat
el que ens interessa
tot són aquests efectes,
aquesta espiritualitat.
I ara tu has trobat
també espiritualitat
amb els arbres.
Perquè almenys m'ho vas dir.
Sí, sí, sí.
Explica'n una mica d'això.
Bueno,
l'arbre que surt aquí,
no aquí,
passejant per la vall de Sant Just,
aquell que estigui abraçat
i que ha llegit el poema,
avui ha estat,
o està molt a prop de casa,
està en l'ITV.
bé.
És un arbre,
és un roure,
magestuós,
que està allí
perdut.
És un roure monumental,
aquest que diem
roure monumental.
Sí,
està allí
perdut
en una zona
tan,
tan
de la zona industrial,
l'ITV i tal.
I, sin embargo,
és magnífic.
I persones com
són gent
de tota la vida
en el poble,
que han nascut en el poble,
no l'havien ni observat.
No.
Jo el vaig descobrir
i està
l'entorn
una mica degradat,
una mica,
no molt.
I la zona
està a l'arriera,
les pintades i tal.
i ara porto anys
que he d'anar a visitar-los
un parell de vegades
a la setmana.
A visitar-los,
l'abraço,
dos minuts
i noto una corrent.
Una corrent.
O sigui,
que a més,
això no t'ho estàs inventant
ni moments,
que és veritat.
No té res
que es dient
i funció.
Però, clar,
aquest senyor
que escriu el llibre
és que la corrent
per dintre van
centenars
i milers de litres
en aquell roure
tan gran
que pugen
a construir
les fulles.
Sí.
i és possible
que siga
a estar corrent
de l'aigua.
Com una transmissió
de l'aigua
que passa
per dintre
de l'arbre.
Que passa
però milers
de litres
passen,
eh?
Per arribar
totes les fulles,
fer-les créixer
i mantindre-les
perquè si no
no mantindrien.
Si no arriba
secaria,
seixugarien
les fulles.
Jo tinc entès
que aquí,
això ho sabràs
tu molt més que jo,
que aquí he entès
tota la cosa
freàtica,
és a dir,
per sota,
dalt d'allò,
és molt ric
en aigües.
És a dir,
que potser
per això
el poble
també és
molt
ferestec,
segons com.
Vull dir,
que pot,
a menys que no hi hagi
una sequera molt gran,
com aquella vegada
i vostès ho han de saber
que no hi havia
i ell agafava
garrafes d'aigua
per regar aquests arbres
que ara estan
per aquest camí
tan xulo
que s'ha fet,
no?
Sí,
el torrent de Can Cortés.
Continua,
eh?
S'hivern
vas tindre
que pujar
cinc vegades
en dos garrafes
per als arbres petits.
els petits,
perquè
les algines
i els roures
i en general
els arbres
el que fan
és foradar la roca.
Sí.
És impressionant,
eh?
Sí.
Foraden la roca
una mica,
l'escarden.
Sí.
Plou
i aquesta aigua
oxida la roca
i facilita
que es secione.
És com una cosa
de l'edució.
Sí,
i en dos de les rels
entren per allí
i tornen a escardar més,
tornen a entrar més aigua
i en això
l'aigua que
és arribar a l'estiu.
Sí.
I en una zona
que tu has
és roca.
És roca del primari.
De primari
són pissarres
o granits,
però pissarres
i granits
a base de temps
i tal
l'arbre
esforada
i penetra.
I els algines
i els roures
tenen això
que entren
dos i tres vegades
les arrels
més fons
que l'altura
de l'arbre.
El qual vol dir
que després
té substància
suficient
per poder créixer.
Sí,
perquè queda
crea com a coves,
petites coves
a baix
que són plen d'aigua
i això dura
tot l'estiu.
Però en aquest cas
jo trobo aquí
ja que busquem
sempre coses
de tipus
de tipus
no sé
de solidaritat
no?
Sí.
Que és generós
perquè un arbre
és generós.
Sí.
Mireu,
quan parla
del roure monumental
això també ho vas escriure tu?
Sí, sí,
també calo tot.
Diu
més de 30 metres
d'alçada.
El tronc
l'abracen
tres persones.
Les branques sòlides
acullen els ocells.
Els fruits
alimenten la fauna.
Arrelaten
un indret
de contrast
entre la ITUV,
naus industrials
i una mica
d'agricultura residual.
A l'estiu
fas una ombra
acollidora.
A l'hivern
una catifa
de fulles.
Monument
natural
a l'inici
de la riera
de la vall.
Molt bé, eh?
Ara.
Jo el que veig
és això.
A veure,
jo vull que m'expliquis
que t'ho vaig dir
també.
Bé,
que m'expliquis,
que ens diguis
a tots
aquesta passió
d'on t'ha vingut?
Aquesta passió,
bueno,
és
construïm
a poc a poc.
Anem construint-nos.
i van vindre
de joves
en un món
diguem,
negre,
oscur,
del feixisme,
del nacionalcatolicisme,
i dintre del catolicisme
va començar
el Consell de Vaticà II
i que va a obrir portes.
I aquestes portes
porten a
que la gent
es replanteja
i
que és el cristianisme
i tal
i qüestiona
que és la gran port
que tenen tots els reis
que és
a qüestionar.
A qüestionar, clar.
A la gran
i totes les religions
i tot
tenen la port
a qüestionar.
I si
jo dic,
faig la reflexió,
i si no són capaços
de qüestionar
vol dir que
traguem tot
el que es diuen.
Totes les mentides
que es diuen
se les traguem.
I el cotxe amb el cap
i ja està.
I d'aquí
jo em vaig ser
fervent
convençut
de la
no violència
tant de Christ
com Martin Luther King
com Gandhi
i
comptar les guerres,
la pau
i d'aquí
ve tota l'evolució.
Si tu eres
tal,
també
t'apropes
a la natura
i a l'any 80
ja érem
els primers
ecologistes
d'alguna manera.
Ara s'està
parlant d'això
i jo
lamento
ja des dels meus 70 anys
i ve d'una perspectiva
i dic
el 70 ja ho dèiem.
Ja ho dèiem.
Ja deien
que Almeria
podia
donar llum
a tota Europa
en plaques solars.
Sí.
Ja ho dèiem
que les solucions.
Ja deien
que l'AVE
era una bestiesa.
una tirada
de diners.
I sobretot
per unir
unes coses
que en realitat
no tenen cap
benefici
per la resta.
Només prendre
una mica més de pressa
i que a vegades
van buits.
A l'AVE
expressa
la gent d'elit.
Sí.
Que eren partidaris
i hi haven estudis
i es presentaven
en fer doble via
en tot el país
en tota Espanya
en aquest cas.
doble via
costava
un 10%
i
perquè el tren
pogués anar
200 per hora.
Sí.
Trens a Madrid
té
3 hores
és directes
i a Madrid
podien anar
alguns directes
i alguns
que paren
en altres zones
i per tant
treballen
entre hores i mitja
o 4.
A sobre
era un 10%
del cost.
Ja, ja.
El cost
que han tirat
diners
i diners
i diners
d'una manera
bèstia
i brutal
està ahir.
El que has dit
abans
primer
d'Almeria
que diu
que podria donar llum
a tota Europa
amb les plaques solars
però la gent
a vegades
sembla que siguin
una mica
obcecades
amb coses
que no tenen
d'allò.
Per exemple
el mateix
que els
molins de vent.
Els molins de vent
tenim matèria prima
i a més
que no és contaminant
però esclar
segons com
i segons qui
doncs fa lleig
perquè aquelles moles
són massa
dius
bueno
el tanto
voleu llum
no voleu llum
les plaques solars
també
és a dir
que sembla
que la humanitat
hasta cert punt
a comptes
de dir
anem a millorar
la natura
no
i
i encara
després
que això també
a vegades
ho hem parlat
que encara
n'hi ha més
encara n'hi ha més
pena
perquè jo només
que diria
la paraula pena
quan a vegades
els capitostes
de mons
com per exemple
el senyor Trump
diu que no
que ni canvio climàticos
ni ecologisas
ni res de res
que lo interessa
és una altra cosa
bueno
que el liberalisme
capitalista
obcecat
en el
immediat
benefici
en benefici
immediat
ho arrasa tot
sí
i aquest és el gran drama
que té la humanitat
de totes
tornem una altra vegada
els arbres
quina
podríem dir
quina similitud
podries tu comparar
quina comparació
podries fer
entre els humans
i els arbres
no sé si t'estic posant
a fons
bueno
els humans
són plurals
contradictoris
sí
plurals
contradictoris
i els arbres
doncs
compleixen el seu paper
de ser
de saber
que som natura
i per això
el grup ecologista
aquí vam agafar
la celebració
dels 10 anys
el 2007
vam agafar
som natura
la gent ha de ser conscient
que som natura
aquí hi ha persones
d'estes liberals
que es pensen
que
l'amo i senyor
de tot
és
l'ésser humà
l'home
o l'ésser humà
com vulgui dir-li
i que
tot està somés
a la seva tal
l'home
també és part
de la natura
és natura
i ha de respectar
la natura
els animals
els seus cicles
els ocells
els arbres
que a nosaltres
no, no
ho has dit
perquè
i és tan elemental
tan elemental
perquè jo us diria
que estos
mira
hi teniu tot mar
per vosaltres
més gran que la terra
ahir el teniu
no
és pedra
tot és pedra
clar
perquè és el que defineix
la vida
la vida
la vida
la defineix
els arbres
la capacitat
de l'aigua
la capacitat
de crear plantes
boscos
d'alimentar
i això
és molt fi
això és molt fi
és la capa
d'àfica
es diu en termes
tècnics
que en algun lloc
són 3 metres
i els més grans
que es diu
la capa
què?
perdó
edàfica
edàfica
edàfica
és la que s'ha format
de l'humus
de l'humus
perquè aquests arbres
que fora de la muntanya
no solament fora de la muntanya
sinó que fan humus
sinó que fan humus
i aquest humus
va fent
va fent un terreny
que és
que és el que després
produeix
que és el que pot produir
per aquí
són les de muntanya
es veu
quan hi ha un tallant
tu veus que és roca
i a partir d'allí
hi ha un pam
o dos pams
això és la capa d'àfica
això és el que defineix
la terra viva
de mar
la lluna
que són roques
que són pura roca
i aquests senyors
es pensen
que són pura roca
jo què sé
trobaran els aliments
directament
de pedres
no ho sé
no sé què et pensen
no
no sé
a vegades et fa una mica
de somriure
però per no plorar
si és que mirem les coses
però encara si tot
doncs
jo crec que
i sempre
no sé si és que soc
molt optimista
però crec que la gent
i sobretot els que aniran creixent
hi haurà els quatre
que no
però que
potser cada vegada
tenen més tendència
a adonar-se
que formem part
d'un tot
que no
que no som aïllats
que nosaltres
i sobretot
la gent jove
doncs
que sigui conscient
i crec que sí
o no
este matí
justament
per al
whatsapp
que me l'han imposat
que tingui whatsapp
i tal
la família
estàs muy moderno
eh caballero
estàs muy moderno
i m'ha arribat
un petit pel·lico
documental
d'un senyor
de la Índia
que ja sabeu com està allí
plàstics
contaminats
una playa de quilòmetres
eh
degradada
absolutament
de
de anys
i anys
d'anar tirant
i sense
mesura
d'abavocats
enterrats ja entre
la sorra
i tal
que no
estaven a la superfície
doncs es va començar a netejar
i de tot boig
això és impossible
quilòmetres de playa
doncs
se li va ajuntar gent
i cada vegada més
i cada vegada
se li van ajuntar menys
i ara
grups escolars
i tot
i que prometen
la guerra contra el plàstic
i tot
m'he quedat emocionat
i que això sí que és una obra
impressionant
no no
també tenim ara
un senyor que no ho tenim
ni els 40 no ho arriba
no no
i la nolleta aquesta sueca
que també
ha començat
i tot això
per això dic
que potser
l'home
dintre de tot
és més intel·ligent
del que ens pensem
encara que a vegades
és
tot el contrari
però
excepte els quatre
que són els que més criden
quatre
i el dir quatre
vol dir quatre millons
però la resta
doncs
gent que estima
la natura
i no sé
jo trobo que
que
són bona companyia
els arbres
per mi sí
ja ho he explicat abans
i són molt bona companyia
i m'ho passa molt bé
vaig els domenges
que mira
que em faig desgarrapades
eh
si no vas posar a llit
enfada't amb ells
perquè t'estan esgarrapant
no
són els arbresers
són els arbresers
que està molt bé
que també n'hi haguen arbresers
en les zones
de trànsit
o sigui
en marges
sí
perquè la gent
perquè la gent
no es faci molt bé
no
perquè preserva
i també acull
certa fauna
que poden viure allí
protegits
dintre de l'esponja
perquè
fixa't que jo
protegeixo els arbres petits
que ara n'hi ha uns 10 plantats
d'un any o dos anys
costa molt de créixer
i si no es protegeix
es trepitgen o tal
però protegeixo
és el mateix
és el barresers que tallo
i això
el propi
porcigal
no li té pànic
ja no li té pànic
li té pànic
sí
no va alliber
i s'esgarrapa
tirar enrere
de totes maneres
la natura en si
la veritat és que
no solament són els humans
que potser perquè tenen
una intel·ligència una mica
més malèvola
que els arbres en si
o els animals
però
en tota la natura
n'hi ha
n'hi ha aquestes lluites
per sobreviure
per d'allò
inclús dintre dels arbres
també
tu el que deies
diu
n'hi ha espècies invasores
i aquestes espècies
perjudiquen molt
i ara parlem d'aquí
de Sant Jús
n'hi ha aquí
en aquest poble
sí
hi ha moltes
sí
a la part aquesta
l'aïland
l'aïland
és una dels pitjors
com s'hi diu?
aïland
aïland
i què és aïland?
com es diria en castellà?
és aquella canya
no sé ara
mira
ara no sé t'ho
és provenient del tròpic
sí
i té un
que no és d'art
no sou tot
és una cosa invasiva
sí
que ha vengut
en els baixells
i tal
que van de tal
invasiva
s'ho menja tot
menja el terreny
i és una fusta
dolentíssima
no es pot ni utilitzar
ni per cremar
ni per cremar
perquè és tòxica
sí
que és tòxica
i costa d'eliminar
perquè li han de parlar
una indició
a la banda de baix
i a base de temps
s'ajuga
i pum
i
solament viu
quan troba terreny
abonat
a la posentació
sí
si la natura d'aquí funciona
no hi ha problema
sí
per això
quan han desforestat
sí
en terrenys erms
troba terreny
després la càssia
que a vegades
és un arbre maco
també és invasor
i la
la fulla de llorer
llorer també
i tal
o sigui
ahi en la zona
on estan els arbres
si vegués
mira
comencen
a caure
aquí
aquí
aquí
aquí
i en creixen
10 o 11
lluny
dels altres
sí
dels que estan invadint
sí
de càssia
sí
en un tros
d'un metro quadrat
en creixen
10 o 15
deprimits
morts
no sé què
que ho feien
al terreny
que no deixen
ni passar
ni creixer
altres tipus
de tal
i ara et faré
una altra pregunta
sí
quan tu vas
ja estàs enmig
de la natura
quan estàs
disfrutant
de tot aquest
paisatge
tan bonic
quan estàs
com si diguéssim
veient-ho tot
penses sempre
que n'hi ha
algun poder superior
que n'hi ha
alguna cosa
que està per sobre
de nosaltres
sí
segurament que n'hi ha
ara
el gran problema
és quina
quina és
quina és
per mi
com ha de ser
bona persona
intento
com tu ja ets
bona persona
d'allò
saps que dintre de tot
portem algú
que és bo
i que estimarem
molt a la natura
no?
sí
que els hi diem
els oients
que això
que per seguir
la bondat
i l'amistat
i els valors
positius
ahir està
pel que vulgui
doncs ahir està Déu
i ens podríem
abraçar amb un arbre
per rebre les vibracions
positives
que tenen
a tots els que
s'hi agrada
la natura
aquí ens tenen
sobretot a l'arbre
ell ha agafat
s'estima tant
que s'ha agafat aquest nom
ell es deia
d'una altra manera
vostès també el coneixien
però
se referma
amb les seves idees
doncs fins
moltes gràcies
ara
fins a la propera
i per vostès
el dimec
el dissabte
si volen
tornar-vos a escoltar
a dos quarts
de
de onze
de deu
dos quarts
d' onze
dos quarts
d' onze
hauríem de llegir
l'evangeli
com sempre
però ja no ens dona
temps
el senyor
Carlos
ens ha entusiasmat
més amb els arbres
ja no ens ha donat
temps
és el sisè
de totes maneres
és el sisè
del temps ordinari
ciclo C
bona tarda
i moltes gràcies
Abra
bona tarda
ara
escoltes
ràdio
desbend
sintonitzes
ràdio
desbend
a ràdio
de Sant Just
Carabe
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
de la música