La història de Sant Just
Veus de la parròquia, programa d'informació i història.
Bona tarda. Avui farem la dinàmica del programa una mica diferent.
Doncs en primer lloc parlaré de la història de Sant Just
i després farem la part dedicada a les notícies.
He decidit de fer-ho així per continuar parlant d'aquell magnífic retaule renaixentista
que es va perdre en l'incendi de l'any 1936.
Primer, pensava que ja no hi hauria ningú que l'hagués vist, però sí.
He trobat a dues persones que encara que l'any 1936 eren uns nens,
sí que el podrien recordar. I he anat a preguntar.
Primer, a la Glòria Ripoll, que l'any 1936 tenia 8 anys.
I em diu ella que del retaule no se'n recorda,
però del que sí que se'n recorda és de les parets de l'església,
que estaven pintades de color blau fosc amb moltes estrelletes platejades
i que feia molt bonic.
I després he parlat amb l'Alexandra Funtova, que era una mica més gran.
Ell tenia llavors 11 anys.
I sí que se'n recorda del retaule.
Em diu que era molt gran i que tapava tota la paret del presbiteri,
que tenia moltes pintures, però que eren tan negres i fosques
que apenes es veia el que estava pintat.
El que sí que recorden tots dos, molt bé,
és l'incendi i l'església cremant,
i com van fer baixar les campanes i se les van endur,
i que hi havia molta gent que s'ho estava mirant.
Però el que sí que he trobat és la descripció que de la nostra església
i d'aquest retaule en fa un adult,
que va viure a finals de 1700 i principis de 1800.
És l'escriptor de don Rafel Amati de Cortada, varó de Maldà.
Ell vivia a Barcelona, al Palau Maldà,
a tocar de l'església del Pi, on avui hi ha les Galeries Maldà.
Tenia una casa esplugues al costat de l'església de Santa Magdalena,
Can Cortada, que encara existeix avui en dia.
Anava molt sovint a Can Cortada i coneixia bé Sant Just d'Esvern.
Ell va escriure en un dietari, conegut com Calaix de Sastre,
que escriu durant moltíssims anys la seva vida quotidiana.
I gràcies als seus escrits podem conèixer moltes coses de la seva època.
Explica amb una gran precisió de detalls on està situat Sant Just i què és el que hi ha.
I en la descripció que fa de l'església, que un dia us la llegiré tota,
parla del retaule i diu literalment
Les llantes de l'altar major són de plata, i l'altar és d'aurat, amb molts bons treballs d'escultura.
Les imatges dels sants patrons, Sant Just i Sant Pastor, són escultures exemptes de voltor
i estan col·locades dins d'un nínjol situat sobre el sagrari.
És una descripció força interessant, ja que una persona que vivia al costat de la Basílica del Pi
i que estava acostumat a viatjar i a veure obres d'art dignes,
doncs que digués que aquest altar tenia molts bons treballs d'escultura, té el seu pes.
Perquè així nosaltres podem confirmar que era molt valuós,
tal com va fer constar don Alonso de Castilla,
rector de la nostra paròquia i contemporani del Való de Maldà,
que va aconseguir que el declaresin bé d'interès cultural,
en paraules de la seva època, altar privilegiat.
Encara que penso que la gent d'abans de la guerra no donava importància a aquest retàbola,
no li dava la importància que es mereixia,
perquè el trobava en vell, fosc i lleig.
I no sé per què, mossant Antonino, que l'any 1927 va arreglar la fornícula i el sagrari,
no va fer una neteja de les pintures.
A part de l'altar major, a la nostra iglesi hi havia altres retaules,
que van anar canviant al llarg dels segles.
La història d'aquests retaules es troba molt ben detallada al nostre llibre de capçalera,
notes històriques del poble i parròquia de Sant Just d'Esvern.
Eren altars de més o menys valor,
amb imatges de bona talla de fusta o més simples, fetes de gris.
Però es van perdre totes amb l'incendi de 1936.
Crec que val la pena de fer esment de dos altars que surten al llibre de mossant Antonino.
Un és l'altar dedicat a Sant Joan i a Sant Antoni Abad.
La devoció a Sant Joan Evangelista va arribar a la parròquia, segurament,
des del monestir de Sant Joan de l'Erm,
que es trobava on avui en dia hi ha Can Cullàs,
i que es va traslladar l'any 1466 al carrer Tallers de Barcelona.
La devoció a Sant Joan d'Evangelista era molt sentida a Sant Just,
i l'any 1776 se li va fer un altar nou,
un altar de factura barroca de gran valor material decorat a mort fi.
La imatge central dedicada a Sant Joan Evangelista,
i als costats, molt ben decorades, les imatges de Sant Antoni Abad i Sant Joan Bantista,
que ocupaven els tres nínxols centrals de l'altar.
A sobre hi havia pintures de gran valor,
realitzades per un dels millors deixebles del pintor Vila d'Omat,
i que representaven escenes de la vida de Sant Joan Baptista,
de Sant Joan Evangelista i de Sant Antoni Abad.
Un altre altar notable era el del Sant Crist,
que l'any 1876 es va traslladar a la capella del Santíssim.
En Rafael Amat i de Cortada ens fa una descripció d'aquesta capella
en el seu diari, Calaix de Sastre,
i també en uns altres escrits del seu llibre,
Excursions de Rafael Amat de Cortada i Sant Just,
per Catalunya i Rosselló de finals del segle XVIII,
que li va publicar al Centre Excursionista de Catalunya l'any 1919.
I ens diu,
És una capella feta amb el Major Primò,
decorada amb uns quadros de l'escena del Senyor
i alguns passos de la Sagrada Passió,
pintats i treballats per un tal Mariano Illa,
el gust i gastos del senyor rector actual,
don Alonso de Castilla.
Aquestes escenes pintades les explica amb més detall
mossèn Antonino,
i es diu que representaven escenes de la Passió del Senyor,
l'odació de l'artegeixemení i la pujada al Calvari.
Aquestes teles van ser retirades i guardades al Museu de la Rectoria,
fins que el 1936, com d'altres coses, van desaparèixer.
El baró de Maldà no explica res de l'altar,
però mirant la fotografia del llibre de les notes històriques de mossèn Antonino,
podem veure que és un altar d'estil xorrigarès,
que amb columnes.
A dalt hi ha representada la Santa Fas i uns àngels a cada costat.
Al centre, la imatge del Cris Crucificat,
als peus de la qual hi havia la Mare de Déu dels Dolors,
d'aquelles vestides, que no tenen cap valor,
que va ser substituïda més tard per una bona talla de fusta prolicromada.
L'any 1885, aquest retaule i aquesta capella
van ser restaurats en agraïment que el nostre poble
no hi havia hagut cap persona malalta del còlera
durant la gran epidèmia d'aquell any.
És una mica trist que ningú ja pugui descriure com eren aquestes capelles.
Doncs aquests dos nens que vaig entrevistar eren molt petits.
Encara que l'Alexandra Fontova sí que em va dir,
sense que jo li preguntés,
que a la capella del Santíssim hi havia unes pintures.
Però, esclar, jo no puc precisar si parlava de les que hi tenim avui en dia,
perquè, segons mossèn Antonino,
les peles del pintor Mariano Illa
estaven al Museu de la Rectoria.
Ara sí que comencem amb les notícies.
La primera notícia és òbvia, la guerra d'Ucrània.
Malauradament no podem passar per alt.
Aquestes notícies que ens arriben des d'Ucrània
i que ens fan posar molt tristos a tots.
Des del dissabte, dia 5 de març,
i per iniciativa de justícia i pau,
a la nostra església crema una llàntia per demanar la pau.
Aquesta mateixa llàntia ja va cremar
quan hi va haver la guerra dels Balcans
i també per la guerra d'Iraq.
És trist, no ho aprenem.
I sempre tornem a caure amb la mateixa pedra,
amb l'agravant de que cada vegada
les armes són més sofisticades,
més precises i més mortíferes.
M'agradaria parlar-vos de l'entrevista
que li vam fer al programa radiofònic
La nit dels ignorants
amb un senyor Joan Enric Vives,
tan conegut de tots nosaltres
i que ja sabeu que és l'arcabisbe d'Urgell
i el copríncep d'Andorra.
I per què li vam fer aquesta petita entrevista,
precisament a ell?
Doncs perquè el poble de Guisona,
a la Sagarra,
que pertany a la diòcesis d'Urgell,
és el poble de Catalunya
on hi ha la comunitat més nombrosa
d'ucraïnesos de Catalunya.
I on el dissabte 26 de febrer
la comunitat greco-catòlica
i ortodoxa de la ciutat
va omplir l'església parroquial
de l'Assumpció
en un emotiu acte de pregària per la pau
davant la icona de la Mar de Déu
protectora d'Ucraïna.
Celebració que va ser presidida
per l'arcabisbe Joan Enric
amb la participació del sacerdot
greco-catòlic Volodomir
i el rector de la parròquia
mossèn Ramon Balaguer,
on es va tenir un record
pel pare Terasco Gurs,
sacerdot ortodox i el seu fill
que estan retinguts a la frontera d'Ucrània.
De fet, cada dia es fan pregàries
a Guisona,
al matí i a la tarda,
davant la icona de la Mare de Déu,
una icona que va ser un regal
de mossèn Casanovas,
rector d'aquesta parròquia,
i que està entronitzada
a l'església de l'Assumpció.
Són pregàries molt participatives,
sobretot la de la tarda,
quan s'acabarà la jornada laboral.
A Monsenyor Joan Enric
li pregunten a la ràdio
que quin paper ha de tenir l'església
en aquest conflicte,
i ell sempre tan alliçonador contesta
que el papa ja ha pres posició
i que ha anat a veure l'ambaixador de Rússia.
El papa Francesc,
bé, tots els papes,
han estat molt acostumats des de sempre
a rebre ambaixadors
i polítics al Vaticà,
però el que no havia fet mai cap papa
és agafar el seu cotxe
i anar ell a veure un ambaixador.
El papa Francesc ho ha fet,
no ha transcendit la seva entrevista,
però ben segur que li ha demanat
que parli amb els seus superiors
per veure si poden trobar
una via de diàleg i solució.
També ens diu
que ha parlat amb Càritas de Ossana
i amb Càritas Espanyola
per tal de com es té de fer
per enviar coses
de primera necessitat a Ucraïna,
encara que és millor i més pràctic
enviar diners.
Enviar diners a través de Càritas,
de Queu Roja o d'Open Arms,
entitats de tota confiança
que poden controlar millor la situació
i saber on fan falta les coses
en cada moment.
També li han preguntat
sobre quina opinió
li mereix Vladimir Putin.
I ell ens ha dit
que Vladimir Putin
ha mirat de fer gran la seva pràtria
i que això és loable,
que tothom vol que el seu país
sigui una gran nació
i que Rússia ho és.
Rússia té una gran cultura.
Pensem en el ballet,
la música,
la literatura,
els museus,
l'església autodoxa russa,
però que és intolerable
el que està fent
i que Ucraïna és una nació lliure
i que té tot el dret d'existir
i que els ucraïnesos
són una gent fantàstica
i molt treballadora
i que per això estan aquí,
a Catalunya,
treballant amb nosaltres.
És una entrevista
que encara que només dura set minuts,
val la pena d'escoltar
perquè, com sempre,
és un plaer sentir
les explicacions tan ben donades
del bisbe Joan Enric.
Tornant una mica
amb la guerra d'Ucraïna,
veiem que pertot arreu
s'ha produït un tsunami
de generositat.
Hi ha molts llocs
que es recull a medicines,
roba, menjar...
Però no pot quedar amagat
el projecte
que cada any
ens proposa
Mans Unides.
Mans Unides
és una organització
catòlica de voluntaris
que des de 1959
lluita contra la fam,
la misèria
i l'explotació
que ofeguen
els països del Tercer Món,
on milions d'ésses humans
ni tan sols
tenen cobertes
les seves necessitats bàsiques.
Durant tots aquests anys,
l'acció de Mans Unides
ha permès salvar moltes vides
i millorar la situació
de milions de persones
en més de 75 països
d'Àfrica,
Àsia,
Amèrica
i Oceania.
El Tercer Món,
Mans Unides
finança projectes
de desenvolupament comunitaris
sorgits per iniciativa
de les poblacions locals,
com poden ser
creació d'hospitals
i escoles,
construcció d'habitatges,
accés a l'aigua potable,
a l'energia,
als recursos bàsics...
Els diners
arriben directament
al seu destí,
sense passar
per cap intermediari.
Mans Unides
supervisa els progressos
dels projectes
i publica
una memòria
anual
de la seva actuació.
Al nostre país,
Mans Unides
informa dels projectes
a desenvolupar
per tal d'impulsar
un esperit
de solidaritat
per poder anar lluitant
efectivament
contra la fam
i la prudesa.
Per assolir
els seus objectius,
Mans Unides
compta
en la col·laboració
desinteressada
de persones,
comunitats religioses,
escoles,
institucions,
empreses,
mitjans de comunicació,
fundacions,
joves,
etc.
És la societat civil
qui fa possible
la tasca humanitària
de Mans Unides
aportant els diners
per finançar
els projectes
que han sortit
de les mateixes
comunitats
a qui es vol ajudar.
Durant l'any 2020,
la societat civil
va aportar
35 milions d'euros
i institucions
públiques
que han volgut
col·laborar
n'han aportat
7.
A les parròquies
del Bisbat de Sant Feliu,
cada any,
Mans Unides
suggereix un projecte
pel que es té
de col·laborar.
Aquest any,
el projecte
és per ajudar
a quatre comunitats
del municipi
de Sant Borja,
del departament
del Beni,
al nord
de Bolívia.
La població
d'aquest municipi
viu en condicions
de progresa marginal,
maca de serveis
d'aigua,
sanejament
i resideix
en habitatges
pregaris.
La gent té
un baix nivell
educatiu
i greus dèficits
en l'atenció
de salut.
L'economia
es basa
en la cria
del bestiar,
però tenen
unes petites
parcel·les
agrícoles.
Els homes,
per obtenir
més recursos,
treballen
en isent
de ramaderes
i en empreses
que construeixen
carreteres.
I també hi ha
molta emigració.
Les dones
han d'assumir
totes les tasques
productives
de la unitat
familiar
i les tasques
pròpies
de les responsabilitats
domèstiques.
El projecte
es durà
a terme
al Centro
de Capacitació
i Servició
per a la Integració
de la Mujer,
fundació creada
l'any 1998
i supervisada
per Mans Unides
i contribuirà
a ajudar
a que les dones
tinguin més poder
de decisió
dins de la comunitat
i millori
l'alimentació
de la família.
La idea
és de fer
tallers
de capacitació
perquè es puguin
millorar
les tècniques
de producció
agrícola,
cria d'animals,
apicultura,
creació de centres
de transformació
d'aliments
i gestió
i comercialització
de la producció
agropecuària.
Els beneficiaris
d'aquest projecte
són les persones
de 126 famílies
camperoles
molt vulnerables.
Aquest projecte
té un pressupost
de 92.500 euros.
Mans Unides
financerà
el 76%
i el 24%
serà aportat
per la població local.
El cap de setmana
de l'1 i 2 de març
es va fer la col·lecta
a la parròquia
i es van recollir
659 euros.
El proper dissabte,
19 de març,
es farà el sopar
de la fam
on es podrà
també col·laborar
i on naturalment
esteu tots convidats.
El sopar de la fam,
sabeu què és
el sopar de la fam?
Doncs és una reunió
que es fa cada any.
Un dissabte
del mes de març
després de la missa
on ve una persona
de Mans Unides
a explicar el projecte
i en lloc del sopar
allà mateix
es menja
una llesca de pan boli.
Això és com un símbol.
I els diners
que un es gastaria
pel sopar
d'aquell vespre
es donen
a Mans Unides.
La finalitat
d'aquest sopar
solidari
no és tan sols
recollir diners
sinó veure
la realitat
d'aquestes comunitats
tan emprobrides
i com es desenvolupa
el projecte
i també conscienciar
que les donacions
arriben realment
a qui les necessita.
El tercer tema
és parlar
és parlar d'esparreguera.
El cap de setmana
5 i 6 de març
Esparreguera
ha sigut
la capital mundial
d'Europassion.
Europassion, eh?
No Eurovision.
Només escoltant
aquestes paraules
a tots
ens venen al cap
les famoses
representacions
teatrals
de la passió
de Jesús
que es fan
a Esparreguera
i a Ulesa
de Montserrat.
Fent una mica
d'història
la passió
és una evolució
de la tradició
medieval
dels misteris
que es representaven
dins de les esglésies
durant la Pasqua
i que mostraven
escenes
de la vida de Crist.
L'origen
d'aquesta tradició
es situa
a Occitània
a voltants
del segle X.
Aquestes escenes
on primer
només hi havia
unes lectures
de les escriptures
van anar
evolucionant
i al segle XIV
ja trobem
espectacles
escenogràfics
amb diàlegs
música i cants.
El concili de Trento
de 1541
a 1563
va prohibir
les representacions
a l'interior
dels temples
i llavors
les representacions
van sortir
al carrer.
A la zona
del Baix Llobregat
hi va haver
durant els segles XVIII
XVII i XVIII
moltes representacions
de la passió
però a causa
d'un intens
període
de repressions
prohibicions
i guerres
van anar
desapareixent
de molts llocs
i no tenim
cap text
anterior
a 1875.
A tot Catalunya
però
hi ha una gran tradició
de la passió
que es representa
a 16 localitats
algunes
a l'aire lliure
altres
en teatres
i avui en dia
encara
a dins de l'església.
Les més conegudes
per nosaltres
per una qüestió
de proximitat
són la des d'Esparreguera
i Olesa
de Montserrat
que estan
considerades
festes tradicionals
d'interès nacional.
la de Cervera
que és la més antiga
de totes
i l'autosacramental
de Sant Vicenç
dels Horts
que és l'única
que encara es representa
dins del temple.
Però no us podeu imaginar
les localitats
que hi ha
on es representa
la passió.
Per tot el món
en qualsevol
país de tradició cristiana
trobareu
aquestes representacions.
En format molt divers.
Algunes
se celebren
cada 10 anys
altres
hi participa
tot el poble
altres
es fan
dins
d'una antiga
pedrera
altres
seguint
una desfilada
processional
quasi tot
es reben ajudes
dels ajuntaments
locals
perquè es considera
que és una cosa
que forma part
del patrimoni
cultural
de tots els
habitants
del poble.
Fa temps
sobretot
a nivell nacional
aquestes localitats
on es representava
la passió
van tenir la idea
d'ajuntar-se
i fa més de 40 anys
van decidir
de fer una
associació
una associació
que va ser
amb representants
de nivell europeu
i va
tenir
el nom
d'Europassion.
L'ànima
que naixés
a Europassion
va ser
Maurice Clos
de Melimontan
un barri de París
que
fins als seus 98 anys
va ser un lluitador
incansable
d'aquesta idea.
L'any
1982
o sigui
fa 40 anys
es va celebrar
a Esparreguera
una trobada
de llocs
on es representava
la passió
i van assistir
representants
d'Espanya
i de França.
L'Odelac
Nancy
y Macebo
per part francesa
i Esparreguera
Olesa
i Ullacona
per part catalana.
Aquesta trobada
la van idear
des del monestir
de Montserrat.
La primera trobada
oficial
d'Europassion
va ser
el 1984
a l'Odelac
on hi van anar
representants
de 10 poblacions.
L'any
1989
es van tornar
a reunir
a l'Odelac
i ja n'hi van anar
molts més.
A la reunió
de París
de l'any
1992
ja hi van anar
26 grups
i actualment
Europassion
està format
per grups
de diferents països
més de 80 grups
d'Àustria
Bèlgica
Suïssa
Txèquia
Alemanya
França
Gran Bretanya
Hongria
Itàlia
Holanda
Portugal
Croàcia
Romania
Eslovènia
i naturalment
nosaltres
i per tot arreu
de Catalunya
de les 16 localitats
on es representa
la passió
només 4 són
d'aquesta associació
Europassion
i de l'estat espanyol
una
la passió
de Rio Gordo
de Màlaga
sempre s'escoll
la seu de la trobada
per un motiu especial
i aquest any 2022
han escollit
Esparreguera
perquè fa 40 anys
aquí es va fer
la primera reunió
Esparreguera
s'ha implicat molt
en aquesta trobada
preparant totes les coses
al detall
jo vaig anar a parlar
amb el regidor
de Cultura
d'Esparreguera
i em va explicar
que havien aconseguit
la participació
de la senyora
Laura Borràs
del Parlament de Catalunya
de l'arcabisbe
Joan Josep Omella
i del bisbe de Sant Feliu
Agustí Cortés
ja per arrencar motors
vam fer l'últim cap
de setmana de febrer
la fira de la passió
i encara que a causa
de la pandèmia
no han pogut venir
tots els grups
en aquesta reunió
d'Europassion
vindran representants
de 24 passions
de 16 països
4 persones per localitat
o sigui
unes 96
100 persones
diguem
que els han volgut allujar
a hotels de la comarca
i no a Barcelona
el programa
que els anfitrions
han fet
pels participants
deixa molt bé
les coses
de la nostra zona
el divendres dia 4
han anat
a Manresa
a la cova de Sant Ignasi
recordem que aquest any
hi ha la celebració
dels 500 anys
de l'avinguda
de Sant Ignasi
de l'Oiola Manresa
i mentrestant
els presidents
van fer una reunió
institucional
al Parlament de Catalunya
i al Palau Episcopal
de Barcelona
a la tarda
van anar tots
al monestir
de Montserrat
on els van rebre
els monjos
i van assistir
a les vespres
el dissabte
el dissabte dia 5
i van haver
les reunions
de l'assemblea
amb l'assistència
dels delegats
de cada passió
on hi va haver
traducció simultània
en sis idiomes
perquè clar
és que
hi ha tota Europa
qui participa
i els acompanyants
van fer una petita visita
per Esparreguera
després del dinar
van disfrutar
d'una mostra
de cultura popular
castellers
gegants
bastoners
i després van assistir
a la primera representació
de la temporada
de la passió
en versió reduïda
estrenada aquest any
aquest any
a Esparreguera
faran la passió
versió llarga
i la versió
versió reduïda
més curta
per gent
així que té
com
menys ganes
d'estar
tanta estona
al teatre
al final
com hi era de nit
després d'aquesta representació
van actuar
els diables
i el diàleg
el diàleg
el diàleg
el diàleg
el diàleg
el diàleg
el diàleg
el diàleg
el diàleg
el diàleg
el diàleg
el diàleg
passejar per Esparreguera
i una missa
a l'església
de Santa Euràlia
presidida
pel bisbe
Agustí Cortés
un programa
que a mi
des del punt de vista
de guia turística
m'ha agradat molt
doncs perquè
sense tocar
per res
la ciutat del Barcelona
el Baix Llobregat
bé
i el Bages
que no se'ns enfadin
els de Manresa
hi ha moltes coses
per descobrir
he trobat interessant
aquesta notícia
per fer-vos descobrir
que aquest fenomen
de la passió
no és Olesa
i Esparreguera
és una cosa
a nivell mundial
i que aposta
per Europassion
vol donar visibilitat
a aquestes passions
una mostra
de cultura popular
que és molt diferent
a cada un dels països
però que té
més de 500 anys
d'història
i també
és una gran tradició
a casa nostra
i si voleu
ja sabeu
que ens podeu tornar
a escoltar
dissabte vinent
a dos quarts d'onze
del matí
moltes gràcies
gràcies
a les escoltes
ràdio
Sintonitzes l'àdio d'esperc a l'àdio de Sant Just
Durant la nit per tu
But I can't help falling in love with you
Shall I stay?
Would it be a sin
If I can't help falling in love with you
Like a river flows surely to the sea
Darling, so it goes
Some things are meant to be
Take my hand
Take my whole life too
For I can't help falling in love with you
Like a river flows surely to the sea
Darling, so it goes
Not meant to be
Take my hand
Take my whole life too
For I can't help falling in love with you
For I can't help falling in love with you
I can't help falling in love with you
I can't help falling in love with you