I don't mind spending every day
Out of your corner in the pouring rain
Look for the girl with the broken smile
That's good if she...
Ara escoltes Radio Despert
Sintonitzes Radio Despert
La ràdio de Sant Lluís
98.1
Veus de la parròquia
Programa de formació i informació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern
A veus de la parròquia
Les fraternitats de Carles de Fucol
Veus de la parròquia presenta l'espiritualitat del germà Carles de Fucol
A través de persones que ho han viscut, que la viuen d'una manera ben directa
A nosaltres, Rosaura de Jesús, coneguda que dius parla del temps dels centres d'esplai i posteriors
Amb el qual, per tant, ens vam adreçar-me de vostè i de vos i simplement et tatujarem
Bona tarda, Rosaura
Bona tarda
Benvinguda a les estudis de Radio Despert
Monja i germaneta de Jesús
Per què una dona del nostre temps fa aquest camí?
Mira, Lluís, ni sé ni per què
Perquè penso que no tenia que fer una altra cosa que això, no?
Si em dius les raons és difícil, sapiguem
Però jo no volia ser monja
I germaneta, jo no les coneixia
I això són coses que...
Però ara el que sí que puc dir és
Perquè vaig conèixer les germanetes
Puc dir que vaig acceptar ser monja
I penso que tot el que jo he viscut a la fraternitat
A ser religiosa, no?
Doncs jo no ho hagués pogut viure
Si no hagués fet aquesta opció de vida
Per tant, penso que una cosa va aportar l'altra
I germaneta perquè vaig conèixer el germà Carles
I quan vaig intuir, no?
Que el que ell va viure corresponia al que jo era
I al que jo cercava
Doncs jo vaig entrar per aquesta proposta
De poder ser religiosa, també, no?
Ser religiosa significa fer unes passes
El noviciat, on va ser?
Mira, jo quan vaig entrar a la fraternitat
Vaig anar a Madrid
I de seguida me vaig anar a un poblet d'Estrimadura
A treballar en els tomàquets
I d'allà jo vaig viure el meu postulantat
A País Basc, a Ferrofa
Una barriada marginal de Viva
I d'allà me'n vaig anar a fer un noviciat
A Tugurt
Que és on la germana Magdalena va començar la fraternitat
I en aquell moment hi havia una germana que era capaç d'acompanyar un noviciat
I vam ser tres
I allà jo vaig viure un any i mig, quasi dos
Vaig fer el primer any que no, ni que diem que vam estar plegades
I després jo m'hi vaig quedar
Quasi amb les ganes de quedar-me
El que passa és que després del noviciat
Doncs vam fer una mica del discerniment
De veure, em quedo en el país o tornes
I com per mi tot aquest món de l'emarginació i de les presons
Era una cosa que jo anava molt amb mi
Doncs vam veure que era millor que tornés
I que no quedés a viure en un país on quedava tot molt centrat en la presència del món de l'islam
Quin ha estat el recolzament de familiars i amics de la teva vocació?
Perquè en certa manera coneixem de gent que et recolza molt
I ets una mica la part espiritual d'alguna folla, no?
Tu ets a Corbira
Sí
Segueixes mantenint lligams i la gent et segueix
S'ho n'he tingut
S'ho n'he tingut
I tu ets un d'aquests, no?
Vull dir, jo n'he trencat mai la relació amb ningú
Ni dels llocs on he estat
I menys amb els amics de sempre i amb els de casa, no?
Vull dir, això, jo n'he tingut sort
Sempre ho he dit
Si he pogut viure etapes difícils o complicades
En què et posaves en qüestió moltes coses
Ha sigut gràcies als amics
Vull dir, això, sí
No em dubti és que us dec molt, no?
Has exercit de mitja?
Mira, ni
És veritat que sé que és una qüestió que a tothom m'intriga, aquesta, no?
Com pot ser que has fet una carrera, que no has exercit?
A veure, no sé si això et convencerà
Un dia una dona del barri, una dona romana, que era gran, que em coneixia bé
Del barri, no?
Del barri de la Palmilla, de Màlac
Màlac
Em diu
Ai, Rosa, toca-me, no?
Toca-me
I m'agafa les mans
I diu
Però què et passa, no?
I llavors em diu
És que tot el que tu toques, el cures
A veure, va ser la seva manera de dir-me
Que en el fons, jo soc metge, no?
Perquè qui cura si no els metges?
Bueno, els curanderos
Aixem-nos
Però doncs, a mi allò em va fer sentir-me com molt encaixada en el que sóc
Jo diria, hi ha moltes maneres d'exercir la medicina
Jo penso que jo, la meva vocació de metge
Cridada a la vida i a curar-la
No, no, no estic frustrada
Ho ha pogut fer d'una altra manera, no?
Quan jo he acompanyat alguns pels, moltes vegades, al psiquiatre
Que mai hagués anat al metge
Jo em preguntava a vegades
Qui és més metge?
Aquest que està aquí ha sigut en el centre de salut mental?
O jo que te'l porto?
Perquè aquestes personetes que jo portava allà
Mai haguessin anat al psiquiatre
Tu veus, llavors, al mateix sentit
Jo em sento com molt donant respostes a necessitats interiors
Que són també aquestes, doncs, a la meva vocació com a metge
Per tant, jo diria que sí que jo hi he exercit
Sense declarar
Sense estar nòmina
I, jo diria una cosa
I pràcticament poca gent
Podria sospitar
No poca gent, ningú
La majoria de la gent que he viscut
És que no m'he parlat mai d'això, no?
Doncs que es poguessin imaginar que jo podia ser metge
Perquè tot el camí que jo he tingut de fer amb ells
Ha sigut una identificació
Des de la igualtat la més possible
I a mi el fet d'haver pogut estudiar
I tenir una carrera
Això l'únic que has fet és posar barreres entre nosaltres
Has començat a parlar dels més petits, dels més pobres, dels més necessitats
El teu carisme dintre de la fraternitat ha estat acollir aquestes persones?
També els empresonats?
A veure, jo tinc molta sort de viure sempre amb barris marginals
En els barris com els que nosaltres hem viscut
Doncs et trobes amb persones amb molts problemes, no?
Jo he tingut la sort de treballar també amb empreses i amb llocs
Doncs amb condicions bastant complicades i difícils
Per tant, tant pel treball com per la presència en els barris
Jo he tocat al món de la pobresa i al món de l'emergència
I és veritat que des de sempre
A mi aquesta vida privada de llibertat
Com viu molta gent a les nostres presons, no?
Quasi 60.000, no? A Espanya
Doncs amb això sempre m'ha tret, no?
Sé d'on ve, no?
Això remunta...
Perquè la meva primera crisi de fer
Que jo recordo jove, 18 anys, 19 anys i així
Va ser arrel d'aquest tema, no?
De les presons, no?
Aquest tema d'estimar els enemics, no?
En aquell moment jo estava a la universitat i els grisos ens pagaven i aquestes coses
I jo no podia imaginar-me estimar algú que ens pagava, no?
Llavors tot allò a mi em va fer com fer tot un procés, un camí, no?
De dir, viure seriosament l'Evangeli em porta això
I clar, aquesta situació em va portar a la presó
Llavors clar, jo sempre he estat vinculada
A persones que estan dintre la presó
Si em pregunto a les presons que has estat
La gent es podrà fer una mica d'idea del teu itinerari geogràfic
Jo hi conec les presons del País Basc
Totes
Perquè jo vaig viure allà 8 anys
Conec totes les presons d'Andalusia perquè hi ha viscut 28 anys
Però conèixer les presons de Madrid
És quasi... Jo les conec
Per què? Perquè molt de gent estesgada, no?
D'unes presons a les altres
Llavors jo conec les presons de Madrid, la d'Ocanya, de Toledo
Jo conec moltes presons d'Espanya
Alicants
Vinc d'Andalusia, jo les conec totes
Després Ceuta, la presó de Marilla
Ceuta no conec la porta, no hi ha tant mai dintre
Però la presó de Marilla la conec molt bé
Perquè hi he pogut entrar dintre molt
Per dir-te, les que conec menys són les de Catalunya
Perquè, bueno, conec la model
Ara que ja no...
Coneixies
Negra de Cambrians perquè està a prop de Corbera
Llavors veus el meu amor per la presó
Per exemple, em porta a fer coses una miqueta curioses
Per exemple, quan jo vinc aquí, jo passam un matí, una tarda, una estona de pregària a la porta d'una presó
A mi em puc em reconforta interiorment
Passar moments a les portes de les presons
Perquè és un lloc on et pots viure en comunió amb les gent de dintre
Encara que no pugui entrar, per les dificultats que siguin
I això em permet donar-li sentit a tot el que visc
Hi ha alguna presó a Suïssa?
També
Tu ho has pot dir
Que a l'any 92
Vaig donar una experiència molt forta
Perquè hi ha a Suïssa
Hi ha una presó que és a El del Banc
A 30 quilòmetres de Berna
Un penal de dones
On el jutge tenint un pacte amb la fraternitat
Des de fa moltíssims anys
En què nosaltres podem viure dintre
En règim de detingudes
No com a voluntàries
Això és el meu país del món
Que això ens ho permet
A França hi ha hagut genetes que m'han pogut viure
Al Brasil en un moment determinat també
I a Portugal també
Però això fa molts anys que ja no ens ho permeten
I en canvi a Suïssa
I tu vas tenir l'oportunitat
Sense viure a Suïssa
Les genetes van consentir
Perquè jo era una d'aquestes
Que sempre doncs estàvem molt temps a la presó
I vaig sentir que si
Jo podia viure uns anys de detenció
Un temps de detenció
Van ser tres mesos
Que és al mínim tres mesos
Al màxim sis
I llavors com era la primera vegada
Vaig estar-hi tres mesos
D'aquí se'n va deduir un magnífic diari
Que jo t'he posat de llegir i de tornar-te
Escolta
Rosaura
No has conegut el germà Carles
Per raó d'edat
El vam matar en el 1916
Ja surto el 53
Començo a ser gran però vaja
Això anava a continuació
O abans de dir-te que sí que vas conèixer
La germaneta Magdalena
Què hi havia de Carles de Foucault
A la germaneta Magdalena
Oh, jo no ho sé
A veure, per exemple
El seu amor pel món de l'islam
I pels musulmans
Això ella
Ell ho tenia
Gràcies al seu pare
Perquè el pare de la nena era mitja
I va treballar a Tunis
Llavors aquest amor
Pels musulmans
Ella ja ho tenia
Què va passar?
Ho va trobar-ho
Que això la va identificar
Amb el germà Carles
El germà Carles
Tot el seu procés de conversió
Tot ho fa
En el país d'islam
I va morir allà
I va viure allà
Llavors
Jo penso que aquesta cosa
A veure, són persones
Intrèpides
Molt arriscades
Que estimen
Doncs bueno, aventurers
I penso que aquesta cosa
Ho té tant un com l'altre
No?
I després aquest absolut de Déu
No?
Són persones que es deixen
Atrepar per Jesús
No?
I això el fa
Fer coses increïbles
Penso que tant un com l'altre
Això ho tenia
La gent de Magdalena
És una dona apassionada
No?
Per Jesús i l'Evangeli
Fa poc has acabat
La teva dedicació
Com a provincial
D'Espanya i Portugal
Es diu així?
A veure, nosaltres no diem provincial
Nosaltres diem regional
És un parell províncies
Que, bueno, amb això
En el món de la vida religiosa
No cal que hi entrem
Però, bueno, és el mateix servei
Un servei de crear l'unitat
Entre totes les comunitats
D'Espanya i de Portugal
Sí
Què has representat per tu?
I què hi has aportat tu?
Aquesta província
A veure, jo penso
Una de les coses
Que jo vaig viure
I que crec que les germanes
Estan agraïdes
Va ser tot el procés
De reagrupar-nos
Al país d'Espanya
I Portugal
El històric d'aquests dos països
Doncs no eren massa propers
Tot i que estaven enganxats
I això va requerir
Tot un camí
De molta reconciliació
I de treure pors
Penso que allò
Jo vaig poder-ho fer
I acompanyar
I a mi m'ha suposat molt
Jo he rebut molt
D'aquest servei
Sobretot sentir que
Vas creant
Estàs comunió
I crees unitat
I et fan confiança
Doncs això
Et construeix
Com a persona
Jo he rebut molt
Confiança et va fer
De fraternitat també
I les germanes
Clar
Però també anava a dir
Que quan et van demanar
D'anar a Ceuta
Per mirar
Deixar-li una fraternitat
Això no va ser
Les germanes
Això va ser el bisbe
Sí
O sigui
El bisbe de Càdiz
Estava molt preocupat
Per la situació
Perquè el bisbe de Càdiz
És bisbe
També de Ceuta
No és que sigui una delegació
Ni la mateixa dió
Però bé
És el mateix bisbe
I ell estava molt preocupat
Per la situació de Ceuta
I llavors
Va
En un consell presbiteral
Va parlar-ne
I allà
Jo tinc un amic
Que havíem treballat molt
A la pastoral obrera
Que ell
Va ser ell
Que li va dir
Ui
Una comunitat
De monges
Que podrien anar allà
Serien les de Foucault
Precisament
Perquè Ceuta
També és un lloc
Proper al Marroc
I el món de l'islam
Està present
I ell va dir
Allà
Elles podrien encaixar-hi
I va ser
Una trucada
El bisbe
Que ens va
Ens va fer moure
Clar
Com allò
Va pertany a Espanya
Doncs jo
En aquell moment
Regional
Vaig ser
Allò
Vaig tenir
Estar en diàleg
Amb el Consell General
Amb les regionals
D'Europa
I bueno
I aquest projecte
De començar allà
Va ser algo
Perquè
Des d'Europa
Que van voler-ho
En un moment difícil
Lluís
Perquè no tenim vocacions
Llavors
Per començar
Les coses
Em fa falta
Que més gent
No entén
Que gent jove
Perquè vam decidir-ho
Totes les d'Europa
S'ha pogut fer
Si no
Si no
No s'hagués pogut
Està consolidada
Aquesta fraternitat
Està
Consolidada
Consolidada
A veure
Nosaltres vam dir
Provisional per dos anys
Cap de dos anys
Farem una
Una avaluació
Aquesta avaluació
S'ha fet
Cap de dos anys
I ara ja fa tants
Qui són
Per tant
Bueno
Penso que sí
Que té tot el sentit
I les meves germanes
Estan contentes
I la gent
Encara més
Hem parlat
De la crida
Que el desert
Fa en general
A persones aventureres
Entre elles
A Germà Carles
A Magdalena
Oten
Et llavors
Però en general
A totes les monjos
De la fraternitat
Algèria
Les crida
Per què això?
Perquè tenim
Les nostres arrels
O sigui
Quan tu entres
A la fraternitat
Et diuen
Que és una fraternitat
És una congregació
Amb una consegració
Especial
P'en un dels islam
I clar
Que significa
Per què?
Perquè
Nosaltres hem nascut
Allà
I als deu primers anys
De la vida
De la fraternitat
Es va viure
En païs d'islam
No s'imaginava
La Germà de Magdalena
Sortir d'allà
I ella imaginava
Germà de Magdalena
En el desert
En països d'islam
Punt
Va ser cap de deu anys
Que ella
Pot presentir
I intueix
Que aquesta espiritualitat
De compartir la vida
De cridar l'Evangeli
Per la vida
Que tot es passa
A través de l'amistat
I de l'acollida
De l'altre
Diferent
Aquest amor
Per l'islam
El podem viure
Arreu
I és els anys
Que diem
De l'expansió
De la fraternitat
Ella va
A exemple
Abans
I allà
Comença una història
Però això
Vam més allà
I aquesta és la nostra marca
De fàbrica
I quan tu vas allà
Comprès moltes
Per exemple
A les nostres capelles
Ara ja comença a haver
Algum tamborell
Per què?
Perquè les mans
S'han fet molt grans
Però tu
Als inicis
Quan jo us que això
Has anat
Tothom anava per terra
Però què és això
D'anar per terra
Però és que on tens?
Si tu vés allà
Allà anem per terra
I clar
Tu dius
Ara entenc
Que anaves capelles
Ara s'ha posat de moda
Però en aquella època
Fa 80 anys
Quines monges
Anaven per terra
Allí
I clar
Això
Què ens ho ha donat?
Hem rebut molt nosaltres
Aquest respecte per l'altre
Aquest
No voler convertir
No voler convèncer
De res
D'on és això?
Fer-ho
L'evangelització
A través de la presència
No d'una evangelització explícita
De missatge
Això és l'islam
Que ens ha fet fer això?
Perquè si nosaltres
Havessin volgut convertir
Ja els musulmans
Ens haguessin expulsat a totes
Per tant
Aquella manera d'estar
Ens va fer descobrir
Una manera nova
D'apostulat
Jo diria
I el que
El damar Carles deia
Vosaltres heu de viure
L'apostulat de l'amistat
I de la bondat
Que quan la gent
Us vegi viure
Us pregunti
Per què ho feu
No perquè tu diguis
Que jo soc cristià
És que la vida
Té que dir Jesús
Clar
Tot això és un canvi molt gran
Que és una mica també
El testimoni
De l'Esglés
I després el que ens digui
Bueno doncs
Estem amb la gent
I com la gent
I compartim amb la gent
I que la gent s'interrogi
Sobre el sentit
De la nostra vida
No?
Bueno doncs a la feina
Et penses que jo quan arribàvem
A una empresa
Jo deia que era monja
Ara treballant
I fent companyerisme
I estar al costat
I doncs ens pregunten
Què fas no?
Per què ho fas?
Per què vius així?
Quins llocs emblemàtics
De la fraternitat?
Si jo en dic uns quants
Breument diràs
O per què són llocs significatius
Per exemple
El Tibet
Ah el Tibet
Bueno el Tibet
Va ser la primera casa
Que l'Ivan
Oferia
Elisbeta Magdalena
Al sur de França
Al sur de Mercèria
I ella volia una casa
Gran
Per poder acollir
Totes les noies
Que en aquell moment
A la fundació
Començaven a arribar
I una casa de formació
I una casa
Perquè poguéssim acollir
Els pares de les germanetes
Que no tinguessin recursos
Perquè poguessin anar a viure
Total
Ella imaginava un lloc
On pogués
Acollir
Tot el que s'estava passant
A la fraternitat
Dels emissis
I clar
El Tibet
És una casa
Que ens estimem
Perquè és una casa
Que totes hi hem passat
O per temps de formació
O per
Això
Per temps de formació
Somos per cas mediciats
Els temps
I es pot anunciar
Si hi ha una destinació
Prevista
Teva
Sí
Ara
Lluís
Tu saps que jo
Vinc d'Argèlia
I he estat uns mesos
Després d'aquest servei
Que m'has donat
De regional
Quedes com lliure
De dir
Què fem ara
I em van demanar
D'anar un cop demà
A Argèlia
I vaig estar a Tugut
Que va ser
On jo vaig fer
El meu viciat
I és la casa
On la gent que va fundar
Que va construir
Amb la gent
Amb els musulmans
Els veïns
Que encara n'hi ha
Alguns de vius
Jo tinc la sort
De conèixer
Tota aquesta realitat
I estant allà
Ara m'han demanat
Si podia tornar
Cap aquí
Precisament
Per anar
Al Tibi
Perquè ara és una casa
On hi ha
Moltes germanes
Que retornen
D'insercions
I de països
Que han viscut molts anys
Però que ara ja són grans
O que estan malaltes
I que no poden
I llavors
Bueno
En aquesta casa
Feia falta algú
Una miqueta
També
Per dinamitzar la comunitat
I m'han demanat
Si ho podia anar-hi
Per acompanyar-les una mica
I això és prop
D'exemple abans
D'exemple abans
No, no
És el poble
És la ciutat
Sí, sí
El que passa
Que és una casa
Abans estava molt en el camp
Però ara ja està
Quasi incluïda
A la ciutat
Però té un espai
Encara tenim un busquet
És l'única casa
Que tenim un cementiri
O sigui que és una casa gran
En vam parlar
Fa uns dies
Però
Podries dir una mica
Què és Trefontani?
Trefontani és
La nostra casa general
Quan la gent va fundar
Roma
La congregació de religiosos
El Vaticà
Va exigir-li
Una presència a Roma
Nosaltres encara no teníem res
I la casa general
En aquell moment
Tenien que estar a Roma
Llavors
Elles
Nosaltres ho teníem
I van ser els trepistes
De Trefontani
Que hi havia
Un lloc
Un monestí
Un tipus monestí
O un conveni
Sí, sí
Una trapa
Gran
I allà
Amb les basíliques
Perquè allà es comemora
La tradició diu
Que a Sant Pau
Li van tallar el cap
Van decapitar
I li va fer tres salts
I entre va fer els bots
I en fons
Això és Trefontani
Trefontani
Llavors això es forma part
De la ruta turística
Va
De les visites de Roma
Quan tu vas a Sant Pau
Estremuros
Tu vas a Trefontani
Perquè allà a Sant Pau
El van decapitar
I a la presó
De Sant Pau
Bé
Els monjos aquests
Tenen un terreny
I li van deixar
A la gent de Narell
Que posés una barraca
En aquest terreny
I allà va ser
La nostra casa general
D'aquesta barraca
Van ser dues barraques
Cinc barraques
Vuit barraques
Tu coneixes?
No, no, no
No té a tot gust
Ah, però és a la teva formació
Perquè
És un lloc
Molt especial
S'ha convertit
És un petit purple
En barraques
Prefabricades
Però com que no en pensi morir
Encara podeu veure-ho, no?
Cap a Trefontani
Cap a la Tibé
Cap a la Tibé
Cap a la Tibé
Aquesta és més a prop
Però aquesta és la nostra casa general
De Trefontani
I què és el Golià?
El Golià és
Un poble
Un oasis
Del Sàhara
També
Argelí
Que hi havia
Una comunitat cristiana
Bastant important
A través de la colonització
I que
Hi havia
Una esgrés enorme
De Sant Josep
I actualment
Hi ha
És on van portar
Les restes
D'en Zermacanes
És a dir
Hi ha una tumba
Enmig del desert
Que va ser assassinat
A Tamaracet
Sí, sí
Va ser assassinat
Bueno, sí
Va ser assassinat
Però, mare meva
Sí, sí
Bé, bé, no és el jutge
Sí, sí, sí
El van matar
Sí, sí
Bé, doncs
A Tamaracanes
El van matar
A Tamaracet
Però com a Tamaracet
No hi havia comunitat cristiana
No el van poder entrar
A un cementiri musulma
I llavors
El van portar
A Golià
Què va passar?
Que al final
La comunitat cristiana
de la Golià
Ha pràcticament desaparegut
I el que hi ha
És una tumba
Enmig del desert
Molt senzilla
Molt simple
Sí
Pedra
Però clar
Allà s'ha de cuidar
Una mica aquesta tumba
Perquè si no ens anem cuidem
Aquesta tumba quedarà sepultada
Pel desert
I desapareixerà
Llavors, bueno
Hi ha gent que va
La sorra
I ara
Actualment hi ha una
Nosaltres havíem tingut
Una comunitat de monges
Allà, eh?
Però vam haver de marxar
Perquè no hi ha massa
I estaven molt aïllades
I ara hi ha una comunitat
De quatre monges
De Madagascar
Que està vivint
Al Golià
Però no
A cinc quilòmetres
No hi ha la tumba
I on hi havia aquesta església
Que en el fons
No es pot pràcticament servir
Que s'està conservant
Perquè si perdem aquests llocs de culte
Doncs desapareixerem
Els cristians d'aquest país
Rosable
Una de les raons
Per la qual
Veus a la parròquia
Fa aquests programes
De tipus religiós
De crida
D'espiritualitat, etc
És per intentar
Desvetllar aquesta seta
A la joventut
D'anar més enllà
De reflexionar
De preguntar-se coses, etc
Creus que l'espiritualitat de Foucault
És atractiva
Per als joves d'avui?
Quan fa cent anys de la seva mort
A veure
Això el que ho has vist
Són la gent jove
A veure si escoltant-nos
O llegint
O venint a casa
O per les pregàries
Jo el que puc dir
És que quan la gent ve a casa
I els joves venen a casa
A la fraternitat
I els hi parlem
I els hi ensenyem
I escolten a la gent
I escolten els veïns
I els impacta
O sigui, jo no puc dir
Que els deixi indiferents
I el que els impacta
És la senzillesa
La simplicitat
En la que nosaltres compartim
Estem
La nostra manera planera
D'estar amb la gent
És una vida religiosa
Més del món
Però d'una manera
Jo diria
Això
Que es fa traient
Això jo penso que sí
Que queden impactats
Per això
Però
El salt
A dir
Això
Val la pena
Jo m'hi comprometo
I això
Jo veig
Que fa por
Fa por
Perquè és una vida
Amb poca estructura
Amb poca escuretat
En el sentit
No tenim
Una
Hi ha comunitats
Que no són
Segueixen
L'espiritualitat
De Foucault
Però no són
Descaradament
Religioses
O de vida
Consagrada
Sinó
Són
Persones
Laiques
Per què
També hi ha
Aquesta exigència
Que dius tu
També hi ha
Aquest difícil
Pas de fer
O ho tenen més fàcil?
A veure
Ho tenen més fàcil
Però
Tampoc
Hi ha gent
Que s'hi compromet massa
Llavors jo dic
Què és el que
Fa que no
No
No ho fem atraient
Potser és la nostra responsabilitat
O potser encara
Està per estrenar
El carisme
Jo penso que estem
En tapa encara
De fundació
Per una espiritualitat
Cent anys
No res
Per una congregació religiosa
Huitenta anys
No res
Llavors jo crec
Que ho estem inventant tot
Potser
Va haver-hi el boom
Del començament
Que això sí que va ser
Una cosa
Però bé
Vam arribar a 100.500
I totes
Quasi van entrar a l'hora
Doncs bueno
Això
Va ser una mena de boom
Després
Les coses
Han anat més a punt passades
Ara
La gent
Van entrant
No és que no tinguem vocacions
Però
Poquetes
Però dius
És que
Tu no creus
Que això és una cosa
De minories?
Tu no creus
Que això
Ja s'ha acabat
Sí però
Descoberta de Déu
No és una cosa
De minories
No
El compromís
A la vida religiosa
Potser sí
Això sí
Llavors dius
No necessàriament
La gent
Que se'ns acosta
Té que fer un compromís
Per tota la vida
De consagrar-se a Déu
D'aquesta manera
Llavors jo dic
Sí
Els joves
Ens escolten
Els hi agrada
I espero
Que a través d'això
Doncs es puguin fer
Algunes
Que s'interroguin
Exacte
Unes preguntes
L'estimos de mirar
El nostre programa
Arriba al seu final
I ho farem
Si et sembla
Resolta
Amb una oració
Enramàtica
L'oració
Del germà Carles
Té història
Aquesta oració
Ara
Cita història
No és del germà Carles
Això és un germà
De la nostra congregació
Que tenia la branca masculina
Que va recollir
D'una meditació
Del germà Carles
Que fa
Ell
El germà Carles
I repetia
Fa una meditació
De l'Evangeli
I ell
Va copiar
Frases
D'aquesta meditació
I ell
Va composar
Va composar aquesta
Llavors ell
Això
Ho va voler
Bueno
Ell ho tenia
En el seu breviari
En el moment
De la seva mort
Descobreixen
Aquesta preganya
I resulta que aquest germà
Li havia donat
A la germaneta Madalena
Una còpia
I
Aquesta cosa de dir
Ah
Mira
Això que ell va fer
I la gent Madalena
Ja la tenia
La vam instituir
I la preguem cada dia
A totes les comunitats
Però
És del germà Carles
M'ha sentit
Que va ser la font
Però va ser
Inspirador
Inspirador
I tots dos
Vols fer la pregència?
Sí, sí
Pare
M'abandono a tu
Fes de mi
El que tu vulguis
El que facis de mi
Te'n dono gràcies
Estic disposat a tot
O accepto tot
Mentre la teva voluntat
Es faci a mi
I en totes les teves criatures
No desitjo altra cosa
Déu meu
Poso la meva vida
A les teves mans
Te la dono
Déu meu
En tot l'amor
Del meu cor
Perquè t'estimo
I és per a mi
Una necessitat d'amor
Donar-me
Posar-me a les teves mans
Sense mesura
Amb una infinita confiança
Perquè tu ets el meu pare
Amén
Moltes gràcies Rosaura
Feliç estada
A la Tiber
Etc
Que continuï
En aquesta plenitud
La teva vida
Religiosa
Espiritual
I
Mantenint
Sisplau
Les amistats
Gràcies Vivi
Perquè tu sempre hi ets
Ara escoltes
Ràdio d'Espern
Sintonitzes
Ràdio d'Espern
La ràdio de
Sant Just
98.1
Carave
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna
La focus
Ràdio d'Espern
Caravec
I
Her
intelligence