interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més!
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Veus de la parròquia?
Parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia. Avui us oferim notícies d'església i fe i actualitat.
Recordeu què veus de la parròquia. S'emet als dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de ràdio desvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Com sempre, la lectura de l'Evangeli inicia l'audició d'avui.
Diu Sant Joan. Déu envia un home que es deia Joan. Era un testimoni, vingué a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la llum, venia només a donar-ne testimoni. Quan els jueus van enviar-li des de Jerusalem sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest.
Li preguntaren. Qui ets tu? Ell, sense cap reserva, confessar clarament. Jo no sóc el messies. Li preguntaren. Qui ets doncs? Elies? Els diu. No el sóc. Digueren. Ets el profeta que esperem? Responguer? No.
Li digueren? Doncs qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat. Què dius de tu mateix? Diguer. Sóc una veu que crida en el desert. Apleneu el camí del senyor, com diu el profeta Isaias. Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara... Per què bateges doncs si no ets el messies, ni l'ies, ni el profeta? Joan, el responguer. Jo batejo només amb aigua.
Però tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi. Jo no soc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat. Això va passar a Batània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava. Aquest ha estat l'evangeli que llegirem el proper diumenge.
Notícies d'Església. El proper divendres, a les 9 de la nit, el grup de joves de la parròquia resaran la pregària de Teser a la capella del Santíssim. 37a trobada europea de joves a Praga. Viatge en autobús.
Aquesta iniciativa de la comunitat de Taser pels joves de 17 a 35 anys tindrà lloc del 29 de desembre al 2 de gener. L'Acollida Barcelona, després d'uns anys sense fer autobús, organitza un transport per anar a la trobada, que suposa sortir el 28 al matí i arribar el 3 al migdia. Per més informació i inscripcions a la web acollida.bcn.org.
acollidebcn.gmail.com és l'e-mail i el telèfon al 622-069-296, només dimarts de les 7 a les 9 del vespre.
Ens ombla de joia comentar-vos que el passat dia 23, festa de Cris Rey, va ser ordenat de pradera de mans del bisbe Agustí Sergi Sicília, a la catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat.
Aquest jove veí nostre, durant algun temps va dirigir els cants de la parròquia i va ajudar a totes les tasques que se li van encomanar. La catedral de Sant Llorenç era plena de gom a gom i el nou prevera va rebre tota mena de felicitacions per la seva nova etapa de vida sacerdotal dedicada al servei dels creients, tot proclamant la paraula de Déu.
des de veus de la parròquia, li expressem el nostre agraïment i li desitgem tota mena de satisfaccions en la seva nova tasca al Servei de Déu. I moltes gràcies, Sergi, per haver contestat a tots els emails que tanta gent t'hem enviat i que hem donat tanta feina. Moltes gràcies. No, però ell ha estat molt satisfet. Molt, molt.
A la casa de l'Església, diàleg en família, el 13 de desembre de les 5 de la tarda a dos quarts de 7 de la tarda. Una nova sessió d'aquest curs en el qual s'aprofundeix l'assortació apostòlica Evangelii Gaudium amb una dinàmica de lectura comentada en un treball conjunt de diàleg entre els participants.
recés d'advent per a religiosos i religioses. Organitzat per la Delegació per la Vida Consegrada, serà dissabte, 13 de desembre, de les 10 del matí, a dos quart de cinc de la tarda, a la casa de l'Església, predicat pel bisbe Agustí. Inclou també el dinar i moment d'informacions diosesanes.
trobada de Nadal de la delegació d'ensenyament. Els professors i mestres de religió i docents cristians són convocats el proper diumenge 14 de desembre a les 17.45 a la Casa de l'Església on podran conèixer l'experiència de voluntariat
que la professora Maria Bernat ha estat realitzant en el món de les persones. A continuació, els assistents s'assumaran a la celebració de la Eucaristia a la catedral de Sant Llorenç, en el tercer diumenge d'advent, participant activament amb l'acompanyament d'instruments i cants.
Dissetena campanya, Reis per a tothom, organitzada pel Centre Cristià dels Universitaris en col·laboració amb Càritas, Radio Estel, Catalunya Cristiana, el Club Més Amics i el Museu Diu Cessà de Barcelona,
està en marxa des de la primera setmana de novembre i fins al 19 de desembre. Aquesta campanya té l'objectiu de donar formació i ajudar a la conscienciació sobre la realitat de la societat en la que vivim, mitjançant la recollida i la distribució de joguines. Més informació, Carrer Villarroel, 21 Baixos, centre cristià dels universitaris. Barcelona,
Sí, és a Barcelona, no? Carre Villarroel. Però és el 81. I quin número he dit jo? 21. No, 81. Bé, doncs. Doncs no ho he dit bé. Torno a repetir. Carre Villarroel, 81, Centre Cristià dels Universitaris, telèfon 933-233-368. Ho he dit bé? Ja em dic que soc una mica dislèxic amb els números. No, però és que si se'n va anar el 21 i està 60 números més amunt, pobra gent, doncs no ho he fet.
Torno a repetir 933-233-368. I també podeu escriure l'e-mail campanyerreisccu.gmail.com Molt bé.
Carta del nostre bisbe. Comentaris sobre la passada jornada dia de Germanó des de l'any 2014.
Escollirem paràgrafs de la preparació del senyor Bisbe, Agustí Cortés, en motiu d'aquesta jornada. Cada any, el dia de germanó és ocasió de revifar la consciència diocesana. Aquesta convicció de pertinença a la mateixa església és l'ànima de tot el que fem, i sense ella, les aportacions de tipus econòmic o material no tindrien sentit, o simplement no es donarien.
Enguany, però, el dia de Germano ha tingut un valor afegit. Hem celebrat el desè aniversari de la creació de la nostra diòsesi de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta celebració ens motiva a mirar més acuradament la nostra realitat eclesial, el que l'esperit, comptant amb el nostre compromís, ha fet amb nosaltres i el que ell vol per al nostre futur.
En tot cas, avui recordem que la construcció de la nostra diòcesi inclou sempre la necessària infraestructura material. Ha estat un bon esforç el que hem fet des dels inicis i partint de zero per dotar a la diòcesi dels mitjans materials suficients per a l'exercici de la seva missió. Un esforç que hem dut a terme entre tots, incluent-hi també ajudes d'altres diòcesis.
és el moment d'agrair a tothom la generositat desplegada en aquesta obra. Tenim molt present que forma part d'aquesta tasca pastoral l'atenció a les persones més necessitades. Elles són, han de ser, directament o indirectament, els beneficiaris preferents de tots els nostres béns materials. D'altra manera, no serien fidels al que ens demana Jesucrist.
Arran d'aquesta passada jornada de Germanó i degut a les adverses circumstàncies atmosfèriques que van patir aquell dia, el full informatiu de la parròquia va publicar la següent nota. Col·lecte de Germanó 2014. Recaptada la quantitat de 545 euros en 61 cèntims. L'any passat van ser 698 en 16 cèntims.
Com que aquell cap de setmana va ploure moltíssim, moltes persones no varen poder participar de la celebració eucarística. Els pregaríem que no oblidessin la seva aportació en el deure que tenim de sostenir la nostra església. Qualsevol altre diumenge, amb un sobre especificat, es podria fer la aportació, gràcies de part de la parròquia.
Heu escoltat Notícies d'Església. Fè i actualitat.
S'acosta Nadal, les dates més entranyables de l'any. Amb aquest motiu, mossèn Joaquim Rius ens feia aquestes reflexions al full de la parròquia. El senyal de Nadal ja s'encès. Als carrers que estan engalanats hi han encès els llums que l'agradaran els capvespres fins passades les dates de les festes nedalenques. Els comerços i els seus horaris d'atenció als clients també varien una mica.
Els separadors són ambientats d'agodament i dies especials, els descomptes, provoquen encara més el comprar que el que anomenem regals de Nadal i que poden estar envoltats de l'amic invisible o de la innocència del dia del cagatió del pare Noel o de la festa dels mags d'Orient.
Tot això estarà present en l'ambient de la nostra vida social durant una colla de dies. Hi ha un interès molt gran per part dels que es guanyen la vida, oferint algun producte des de darrere d'un taulell. Fins i tot el peix més guarnit ho són les llunganisses i pollastres en alguns mercats.
ha desaparegut el Passebre com a signe nadalenc de molts comerços, entrades d'hotels, bancs... Potser s'ha adonat que no era el lloc adequat per exposar-lo. La nostra societat d'avui ja s'ha adonat que les figures del Passebre tenen un sentit molt concret.
i que exposar-ho en el cansell de certs locals, com els bancs, que col·laboren amb la fabricació d'armes i el que significa el passebre és la pau, doncs aquell infant és anomenat pels profetes com a príncep de la pau. Val més posar un arbre de Nadal a segons quins llocs o quatre llums brillants. En mig de tota aquesta diversitat,
No podem oblidar les arrels cristianes de la nostra cultura i encara que dormin tota la maquinària comercial i mediàtica almenys a l'interior de les llars, hauríem de tenir un petit pessebre que si bé potser que no siguem cristians massa convençuts, almenys som positius i profundament humans els valors que sorgeixen de la realitat espiritual del pessebre.
Els valors de pau, humilitat, senzillesa, vida, amor, sentit espiritual del ser humà, família unida, bona voluntat, cal anar-los tenint present i transmetent perquè estan en l'essència de tota la nostra vida i perquè, ben segur,
poden ajudar a construir la nostra societat més positivament i afavoridors de la dignitat de tota persona. Són bons tots els llums i garlandes pel sentit de festa i alegria, però assumint també els valors del Nadal per tenir presents els que aquests dies més pateixen perquè no tenen ni el necessari. Signat, mossèn Joaquim Rius.
No, no, no.
Estem en temps d'advent, temps de meditació, temps d'espera d'un aconteciment que, malgrat que es produeix cada any, ens porta uns dies d'alegria, d'esperança i també de melangia pel record d'altres Nadals amb éssers estimats que ja no hi són amb nosaltres. Escoltem les paraules del nostre bisbe Agustí sobre aquest temps de meditació.
Desvetllar-se, alçar-se, vestir-se per al combat diari. Això és l'advent. És com un clarejar en el llindar del dia. És disposar-se a viure la trobada amb la llum i a caminar sota la seva resplendor.
La tasca llavors consisteix a detectar quina és la nostra nit, quines les situacions que ens retenen adormits, quin el crit de Déu que ens desperta, les disposicions que, com un vestit, ens permeten caminar i lluitar en ple dia.
perquè l'escriptura identifica la conducta pròpia de la tenebra, la conversió, semblant el despertar, que suposa abandonar-la i assumir una vida pròpia de Jesucrist. Aquest llenguatge sembla llunyar a la manera com es solen viure l'advent i el Nadal.
En si no es tracta d'un llarg i passat treball. Què és desvellar-se si no obrir els ulls i reconèixer la llum que ja existia abans, quan estàvem adormits, però que ignoràvem, entretinguts per ensonyaments i falsos deus? El so del despertador sempre molesta, encara que ho suavitzem amb música agradable.
Així hem endulcit l'advent, l'adveniment del Nadal. Esclar, podem apagar-lo immediatament, però llavors seguirem en la fosca nit. Encara que dormir és reparador, nosaltres estem fets per al dia. Ser cristià és viure despert, amb els ulls oberts a la llum. Advent és el temps en què vivim l'esperança, l'aposta pel futur, fundada en la memòria, en el record dels fets que ens han demostrat l'amor de Déu.
Compartim així l'esperança del poble d'Israel, el qual sostenia la seva expectació, recordant constantment les obres de Déu en la seva història. I, a més, actualitzarem la nostra memòria cristiana, recordant com Déu s'ha manifestat a través de la humanitat de les persones fins a esdevenir un de nosaltres. En temps d'Arcabisba de Múnic,
Josep Ratzinger, el papa Benet XVI, va escriure La vella tasca de l'advent és regalar-nos mutuament records del bé i obrir així les portes a l'esperança El bé genuí, la font de tots els altres vents, és el de creure i viure en Déu fet infant
A partir d'aquí cadascú sabrà quants fets de la seva vida poden ser abocats com a manifestacions de l'amor proper i salvador de Déu. Ells alimentaran i sostindran l'esperança. Els autors antics deien que la humanitat i tot l'univers es trobava en Maria embarassada de Déu.
Potser donem a llum de nou a Jesucrist, signat Agustí Cortés Oriano, bisbe de Sant Feliu de Llobregat.
Després d'aquesta meditació sobre l'abdent del bisbe Agustí Cortés, recordarem que el passat dilluns, concretament abans d'ahir, l'Església celebrava la solemnitat de la immaculada concepció de Maria. Sobre aquesta celebració, Mariana va escriure a Montsenyó Lluís Maria Martínez Iztac, Cardenal Archivisme de Barcelona, el seu article, publicat a La Vanguardia i al Foll Dominical de la diòcesi de Barcelona.
La immaculada, model de l'església, en l'espai, paraula i vida,
com hem dit a la secció de religió de la vanguardia del passat diumenge. Enmig del temps advent que és camí cap al Nadal, celebrem la festa de la immaculada concepció de Maria. Contemplem la noia senzilla de Nazareth, escollida per Déu, plena de la seva gràcia, alliberada del pecat per ser mare del Salvador. L'Església ha pres consciència que Maria havia estat redimida des de la seva concepció.
el Beat Pius IX, l'any 1854, proclamà el dogma de la Inmaculada recollint una antiga tradició de la fe de l'Església. Aquest dogma confessa que la benaurada Verge Maria des del primer instant de la seva concepció, per una gràcia i un favor singular de Déu tot poderós en virtut dels meris de Jesucrist, va ser preservada intacta de tot amàcola de pecat original.
La doctrina del pecat original, lligada a la redemció de Cristo, ens fa veure amb l'ocidesa, la situació de l'home i el seu obrà en el món. El concili vaticà segon ens diu que una lluita árdua contra el poder de les tenebres omple tota la història universal.
Inscrit en aquesta pugna, l'home ha de lluitar sense parar per adherir-se al bé i només pot obtenir la unitat en si mateix amb l'ajut de la gràcia de Déu. El Vaticà segon també ens presenta Maria com el model de l'Església. Maria és signe d'esperança per a l'Església i per al món.
Malgrat la presència aclaparadora del mal en el món, tant del mal físic com del mal moral, que podem veure en les constants fallades morals, tant en les personals com en les col·lectives i en les estructurals, sota la forma de l'anomenat pecat estructural, no hem de perdre mai l'esperança.
Santa Maria, com a mare del Salvador, és promesa d'una victòria sobre el mal. Molts pares i doctors de l'Església reconeixen en la dona anunciada en el llibre del Gènesi, que deixa constància de l'entrada del mal i de la mort en el món, la mare de Crist, la nova Eva.
Acabo amb les paraules finals de la meva carta pastoral per aquest curs. Amb el papa Francesc li demanem a Maria, la mare de l'Evangèl·li vivent que és Jesucrist, que intercedeixi perquè la invitació del sant pare a viure tota l'església i una nova etapa evangelitzadora sigui acollida per tota la comunitat eclesial. Hi ha un estil marià a l'activitat evangelitzadora de l'església perquè cada vegada que imitem Maria tornem a creure en l'aspecte revolucionari de la tendresa i de la fe.
Aquesta dinàmica de justícia és el que fa de Maria també un model ecclesial per l'evangelització. Maria, com sabem, va córrer de seguida a ajudar la seva cosina Elisabet, que esperava un fill, Joan Baptista, i a Canà, de Galilea,
Maria també va córrer a ajudar uns promesos que tenien dificultat el dia del seu casament. Signat per Lluís Martínez Iztac, Cardenal Archivisme de Barcelona. Com us hem dit, aquest article el podeu trobar a la vanguardia i també el full dominical de l'Església Archidiocesana de Barcelona, que a més és molt interessant de veure aquest full, ja que hi ha un interessant reportatge sobre Déu que viu a les ciutats.
No, no, no.
Tots esperem les properes festes, però recordem que el sant pare Francesc va deixar a tothom esfereït a la seva visita al Parlament Europeu d'Estrasburg quan va pronunciar aquestes paraules. Fa mal constatar que la lluita contra la fam i la desnutrició es veu obstaculitzada per la prioritat del mercat i per la preeminència del guany, que ha reduït els aliments a una mercaderia qualsevol, subjecte a especulació
fins i tot financera. És una gran desgràcia que Europa ja tingui 123 milions de pobres.
Per la qual cosa pensem en què hem de ser cristians i qui pugui recordi que germans nostres, per festes que siguin, no tenen res amb què celebrar-les. Recordeu sobretot la recapta d'aliments del rebost de càrites parroquial, que hi serà davant del mercat el proper dissabte de les 10 del matí fins a la una del migdia.
I bé, ja que parlem d'ajudar, llegirem un article, una petita joia de la nostra amiga i col·laboradora
La nostra amiga. La Lina. La Lina Santa Bàrbara. Que no ha sortit el nom ara. T'havia fugit del cap. M'havia fugit completament. Ens passen aquestes coses a la nostra edat. Avui tant. Això és molt fàcil. Sí, sí. No riguis, no riguis, Carles. Que això passa. Es troba a ajudar. I diu, els pobres recorden als cristians que la fer sense obres és morta. Per tant, ajudar els altres hauria de ser, ha de ser, la missió del cristian. Hi ha diverses maneres d'interpretar això.
Mirem tres dites africanes. Una del Saire, que diu, la compassió no pot ressuscitar l'home que va camí del cementiri, per tant, no esperem que la gent mori per ajudar-los. Una altra del sud-am diu, una mare alleta el fill fins i tot enmig del carrer, és a dir, que davant d'urgències s'ha d'actuar ràpidament. La tercera dita, del Camerún, és més dura i difícil d'entendre.
Qui no té dents no es pot arrossegar un os. Això podríem aplicar-ho al tipus d'ajut. Si no facilitem les eines apropiades a qui ajudem, difícilment podrà gaudir del nostre ajut. No tot és donar, també és ensenyar, és estar a la guait observant com progressen i és també deixar-los fer. Perquè qui som nosaltres per imposar el nostre criteri a la seva manera de viure?
El nostre jut ha de ser de respecte, ha de ser d'amor, ha de ser seguint les paraules de Jesús, quan ens va dir, tot allò que feu a cadascun d'aquells germans meus, per petit que sigui, m'ho feu a mi. Per tant, ajudeu a tothom sense esperar res a canvi, però siguem conscients del nostre jut, ajudant-los d'una manera intel·ligent, perquè els ajudats puguin, amb el temps, ajudar-se a ells mateixos i als altres.
No hi ha res.
Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. Avui, amb les veus de Joana Algarra i Pere Oliver, us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. Moltes gràcies al Carles Rius, no, Carles Hernández i Rius, que ens ha posat les músiques i ha controlat la part tècnica.
I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adeu-siau i a reveure.
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.