Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat. Conduint.
Desconnecta. Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Ràdio Tospet 98.1
Ràdio Tospet 98.1
Bona tarda a tothom. Estem aquí el Jesús i jo.
Avui ens falta la Joana, que la tenim a l'altona amb en Ginàs.
Així que des d'aquí li diem una recuperació molt ràpida.
Hola, Jesús.
Hola, Quima. Bona nit.
Avui tenim la Joana malaltona. Aquest temps raro que no plou i que no ens deixa tirar endavant.
Els bitxines no s'estan morint, eh?
No, no.
Ens ha dit que tenien engines i molt de coll.
Sí, sí. Pobreta, la pobreta.
Bueno, ens sap greu perquè, clar, ens ha agradat molt la seva companyia.
Hauríeu de sentir-nos només a vosaltres dos avui.
Avui la veu adorable d'ella no la tenim.
Però, bueno, què m'ha anat el mes que fa molt munt?
El mes ha anat molt mogut. Aquest mes és impressionant de notícies,
sobretot a notícies en Europa i això dels refuginats i immigrants.
D'això en parlarem ara.
Doncs sí, no? Avui podíem començar i fer quasi-casi part del programa,
començar una miqueta veient la problemàtica que pensàvem que se'ns solucionaria en breu
i veiem que seguim amb la mateixa tònica o pitjor del que estàvem el mes de novembre
quan vam treure una mica el tema, pensant que bé, la Unió Europea faria alguna cosa més
i no veiem massa solució, no?
De fet, és això. Estem una miqueta assombrats de la manera en què la Unió Europea està tractant el tema aquest.
Assombrats de negatiu, no?
I això és una cosa que, vaja, que crida molt l'atenció, no?
I em pensava que la Unió Europea tenia tot un mecanisme per tractar aquest tema d'exili, no?
És a dir, quan una persona marxa d'un país i ve a un altre exiliat, doncs hi hauria algun sistema
per tenir tot aquest tema resolt, no?
I tenir una mica de control, unes llistes, o a mesura que va arribar la gent, doncs saber on són, no?
I qui són.
Sí, sí, de fet, jo recordo fa uns anys, fa potser 10 o 15 anys, que la Unió Europea va fer una cosa,
un document que seia la Carta de París, però no va a Europa.
Tota ella parlava de la gent, de les persones, de la millora que hi hauria amb respecte a tot el que siguin drets humans.
I ara penso, allò era una cosa autèntica?
És que et dóna la sensació que era paper, paper mullat, perquè la pràctica no ha estat així, no?
Sempre dèiem que, bueno, hi havia un dret d'exili i que els mechanismes europeus i internacionals existents,
com pot ser el visat humanitari, el rescat marítim, la instauració de corredors humanitaris segurs per la gent que fuig,
la possibilitat de sol·licitar exili als països que voregen la zona amb conflictes,
és a dir, que no cal que marxin tan lluny, resulta que tot això que semblava que una vegada detectes un conflicte
hauria de ser una mecànica que s'engega, un protocol, com quan hi ha un xendi i engeguem un protocol de foc,
doncs igual, però d'un altre estil.
I resulta que aquí cap d'aquests mecanismes que suposadament tenim i que estan escrits
no s'han activat de cap de les maneres i això comença a ser preocupant.
Avui ho comentàvem, hi ha un article que diu que més de 300 persones que han volgut marxar,
en aquest 2016 és el que portem de gener i aquests 10 dies de febrer,
han mort més de 300 persones ofegades en el mar i bona part d'aquestes són menors.
Això, en tot cas, hi ha una cosa molt clara.
Els drets dels homes que van fer l'any 48 les Nacions Unides
precisament anaven en aquesta direcció, la dignitat de les persones.
i això ha de ser assequible a totes les persones de totes les nacionalitats.
Aquí s'està infligint realment la idea de les drets de l'home.
Sí, sí, és com si no existissin.
És a dir, tothom diem, tothom quan neix ha de tenir una vivenda digna i ha de tenir una vida digna.
Resulta que és que res, això ni llest ni es contempla.
Menys sembla aquesta sensació que no entra ara mateix en els cànons.
Sembla que a Europa l'únic que li interessa sigui posar balles
i salvaguardar-se a ell que no li entri gent.
Però dius, bueno, però és que tots som persones, tots som sents humans,
i ja que busca una solució, a veure, la gent no fuig perquè vol.
És a dir, jo crec que ningú que marxa amb aquestes circumstàncies marxa per volent.
És a dir, marxa perquè s'estan matant.
És a dir, en el seu país, en qualsevol moment li cau una bomba al costat de casa.
És a dir, si veiem les imatges, per exemple, a Síria,
que era un país on tenia molt encants, se l'estan destruint completament.
És a dir, és un país que s'haurà de reconstruir de nou.
De fet, a Europa jo penso que hi ha dues maneres de pensar molt clares.
Una és la que ve del govern o dels governs, del Parlament
i de totes les entitats europees oficials.
I l'altra és la de la població.
És evident que la població, molta part de la població europea,
ha acollit els refugiats quan han passat pels seus espais,
els seus territoris i els han subministrat
el que necessitaven.
I amb això tenim la prova més forta,
que és el que hi ha a l'illa de Lesbos,
que no tenen cap ajuda oficial de ningú.
I els que s'han volcat ha sigut la gent.
I després també un grup de voluntaris,
de forma totalment voluntària.
És a dir, que han demanat excedències a les seves feines
per voler-se marxar mal sigui un mes o 15 dies,
perquè els psicòlegs normalment diuen que
entre 15 i un mes és més que és suficient, no?
I hi ha gent que està fent això,
perquè veuen aquestes imatges que dius
jo no em puc quedar aquí parat contemplant.
Però també és veritat que quan vas a un lloc
amb aquestes característiques et dones compte
que el que pots fer és momentànic,
perquè, clar, la solució és posar un pa de set molt pedidor,
perquè, és a dir, nosaltres, com a ciutadans,
com a persones no tenim les eines suficients
com per parar això.
No tenim mecanismes.
De fet, aquí hi ha una cosa que ens ha de pensar
que hi ha interessos de fons molt forts
i, evidentment, l'economia i la forma d'actuar al sistema
ens ha portat amb aquest canvi de valors,
uns canvis de valors que nosaltres,
el que és la població, el poble, la gent,
no pot acceptar de cap manera,
perquè va contra natura.
Per tant, és evident que hem de fer reflexionar
d'alguna manera, de la manera demòcrata,
però que hem de fer reflexionar els que hi van.
Sí, sí.
A més, és que, clar, el fet de tenir una política
que no...
L'única política basada en els drets de les persones
és tenir...
se valguardar la garantia de la seguretat.
És a dir, si tenim una política
que el que volem és que les persones tinguem drets,
si salvaguardem aquesta garantia
o donem garanties de seguretat,
part de la feina està feta.
I ens passa que, com que aquesta política
ara mateix no està,
ens trobem que tenim que estem sense drets.
És a dir, sense drets no tens seguretat.
Sí, i llavors tens abusos, violències,
inestabilitats, increments de poder dels traficants,
temes d'il·legalitats i fins i tot les morts.
Llavors, clar, amb tot aquest panorama dius,
bueno, si jo no poso seguretat,
tinc tots aquests fronts oberts.
Però, clar, sembla que posar seguretat
és posar, el que he dit abans, no?,
una valla i ja està.
Dius, no, no, el que hem d'intentar
és que aquestes persones es retrobin, no?
Un dels problemes, i ho comentàvem,
el micro tancat, no?, sobretot són els nens, no?
Estem tots basats en veure gent que es mou,
adults, i veiem nens.
Però, clar, ens trobem que hi ha molts nens
que com arriben, no?
És a dir, el dret de la Convenció Internacional
del Dret sobre els Infants
ens diu que l'infant té dret a rebre la protecció
i la cura necessària pel seu benestar.
Totalment.
Llavors, dius, bueno, un nen refugiat
té una característica diferent
perquè ve de fora
o ve en unes circumstàncies no normals, no?
I et diu, l'infant refugiat
té el dret a rebre protecció.
Bueno, si analitzem aquest, dius,
home, amb molta protecció
jo crec que els nens tampoc la tenen.
I l'altre diu, l'infant refugiat
ha de rebre ajuda
per poder reunir-se amb la seva família.
Jo em pregunto,
tota aquesta moguda de gent que va i ve,
que hi ha nens que venen sols,
que venen acompanyats,
que realment els països serem capaços
o posem alguna política
que és agafar un nen
i dir-li,
vera, d'on véns tu
i buscarem la seva família
o realment el nen que ja ha vingut solet
o que se li ha perdut els pas
perquè a mi aquest nen ja no trobarà mai més els seus lligams.
És que, esclar, dius,
és un dret que ho posem per escrit
i que ens l'assumim tots
i resulta que això no ho estem garantint.
Jo tinc els meus dubtes.
Bueno, la Convenció de les Nacions Unides
per al Dret dels Infants
està assignada
perquè hi ha d'haver tots els països del planeta,
entre ells a part de l'Estat espanyol
o la Generalitat de Catalunya,
per dir d'alguna manera.
Bueno, si està assignat
i hi ha 24 articles,
doncs sembla que no es complés cap en aquest sentit.
Ni un, eh?
Ni un, no.
El síndic de Greuges
en un dels seus articles
diu
Els infants refugiats
i una protecció especial
serà proporcionada
als infants considerats refugiats
o que sol·licitin l'Estatut de Refugiar.
I és obligació de l'Estat
de cooperar amb els organismes competents
per garantir aquesta protecció
i la seva assistència.
Dius, d'acord.
Aquí és on hi ha la qüestió.
Quina assistència estem donant?
Aquí és on hi ha la qüestió.
Què està passant?
És la pregunta que ens fem.
Nosaltres hem intentat entendre una miqueta
què passa i el per què
i aquesta actitud
i aquesta falta d'humanisme
per part del poder.
En definitiva, és per part del poder.
I aquesta és una de les coses
que nosaltres pensem
que val la pena esbrinar.
Bé,
hi ha una cosa
que fa temps que pensem.
A Europa hi ha una crisi econòmica.
Molt bé.
Molt més greu els països del Mediterràni,
que no pas els països del nord,
de França cap a dalt.
L'atur als països mediterrans
és d'un 20, més o menys,
i por ahí.
A partir de França cap a dalt
està entre un 6 i un 7.
Què vol dir que aquí hi ha una altra manera
de fer política en cara a l'economia.
Però hi ha una cosa
que és comú a tots els països
i és que hi ha una certa por
en els refugiats,
sigui per la...
o els immigrants,
sigui per la qüestió
de la convivència
per diferents maneres de ser,
d'actuar i de tot.
I de la cultura, no?
Cultural.
Però també hi ha una certa por
que es prenguin els llocs de treball
o que ocupin les nostres places.
Llavors aquí,
això és una cosa
que vol dir
que hi ha unes motivacions
d'interessos
que quan ens toquen
el nostre
agafem por.
i això, evidentment,
pot contribuir
al regeix
per part dels governs,
també és un dels motius.
El que passa
que hem de garantir...
És a dir, clar,
el govern també hauria de garantir
que aquesta por
que té la ciutadania
i que és molt normal
que la tinguin.
Vull dir que...
Suposo que quan
un té vaques graces,
que vingui gent i tal,
dius, bueno,
doncs mira,
antigament veies, no?
Es necessita aprenent.
Dius, ostres,
bueno, doncs mira,
com més mans tinguem,
perfecte, no?
Però ara dius,
ostres, clar,
perquè una de les coses
que se suposa
que tu has de donar
al refugiat quan ve
és a donar-li acolliment,
que en tot, no?,
en feina,
perquè es pugui
més o menys aclimatar
i pugui portar una vida
molt normal
com la que duien al seu país,
però en un altre lloc, no?
Jo entenc que la gent
pugui tenir por amb això,
però és que jo crec
que és una por que...
Tal vegada
no l'hem creat
la ciutadania, eh?
Jo potser també s'ha creat
a vegades
per algun govern
que a vegades
diu certes coses
que dius, ostres,
abans de dir això
i causar la por,
analitzem-ho abans,
és a dir,
no diem
a la babalà
que, ui,
és que si no hi ha entès
potser no tindrem...
No, home, no.
Analitza-ho,
pensem-ho,
no sé,
jo crec que el ciutadà
té por
però perquè també
el que a vegades
se senten a les notícies
també a vegades
et fa agafar por, no?
Sí, segur que sí.
I és difícil
intentar treure aquesta por,
no?,
a les persones.
Segur que sí.
Ara, fixeu-nos
que fa tres anys,
bé, fa set anys
quan hi va,
abans de començar la crisi,
aquí n'estava ple d'immigrants
i d'altres persones
treballant a la construcció
i a més a més
els hi demanaven
que vinguessin,
els hi obrien la porta
i fins i tot
va haver-hi un moment
que els hi felicitaven
els papers
al govern espanyol, no?
Es va acabar la crisi
i llavors s'ho varen tots.
Bé,
hi ha moments
en què els interessos
també fixen les polítiques, no?
Per això,
que és a dir,
el govern diu
ara necessito això,
és com si dono el putó
i llavors tots a dintre.
Però ara quan us necessito fora,
no, home, no?
Són persones tots
a la qual cosa
una vegada hem fet una acció,
sabem que qualsevol acció
porta una repercussió,
bueno,
tu has de tenir la repercussió,
sigui A o sigui B,
l'has de tenir coberta.
Ara,
hi ha una altra cosa
que també hi ha un problema
que a part de la qüestió
de l'atur
i dels salaris baixos
i la crisi econòmica
en general,
hi ha una cosa
que també ens preocupa
i és la situació
climàtica
del planeta
en el sentit
que
ara ho explicarem.
Imaginem
que les guerres
es fan,
els conflictes
es fan molt forts
perquè hi tenen
unes armes molt potents
als pobles
o als països
que les demanen
o que les volen.
Aquestes armes
són subministrades
pels països industrials
del nord,
sigui dels Estats Units,
sigui del Canadà,
sigui de tota Europa,
sigui de l'URSS
o sigui de Xina també
o fins i tot
d'altres països
com Brasil
i altres.
Ara bé,
imaginem,
imaginem,
eh,
imaginem
que
les fàbriques d'armes,
les finançacions
de les armes,
el comerç d'armes,
tota aquesta quantitat
i quantitat
i quantitat
de mils de milions
que s'utilitzen
en tota aquesta qüestió,
fessin una cosa,
canviessin
les hores de feina
de muntar tot això
per hores de feina
de muntar
energies alternatives
a tot el planeta.
Què són les energies alternatives?
Doncs,
posar en marxa
el canvi
de l'energia fòssil,
petroli
i gas
i carbó
amb energies alternatives
com poden ser
l'energia solar
o el vent.
És a dir,
faríem plaques solars,
faríem molins de vents,
faríem biomassa,
temes...
Exacte,
tot això.
I això es podria fer
tot el planeta
i és segur
que amb això
donaria més hores de feina
al treball,
a la gent
que estem a matur
o que hem de posar
a treballar
els que venen després,
que no pas
la fabricació d'armes.
Clar,
que envies les fàbriques
d'armament
que són les que
t'estan generant
uns conflictes bèl·lics
per unes fàbriques
d'energia alternativa
que el que fan
és donar
nous llocs de treball
i automàticament
donar a la població
una seguretat
que seria
poder treballar
amb...
Exacte.
...finament, no?
I després,
clar,
això comporta
la neteja del planeta
perquè llavors
els combustibles fòssils
són els principals
causants
de la crisi
del planeta
en el sentit
de la climatologia
i de la pol·lució atmosfèrica,
pol·lució de les aigües,
és a dir,
tota aquesta qüestió
portaria
també aquest avantatge
i llavors
no val la pena
que pensem
una miqueta...
Primer la gent
perquè si no ho pensem
nosaltres
els governs
no ho fan
o ho fan molt poc
i llavors
en fi,
passar-ho
als representants
nostres
que estan als governs
i dir-los
i nois treballem
amb això
a tu.
Treballeu en aquesta línia,
no?
Clar,
aquesta és una qüestió
bàsica
perquè quan diuen això
que, molt bé,
la robòtica
traurà molta gent
de fora,
es poden haver solucions,
es pot repartir el treball,
es pot posar impostos
sobre els robots,
la robòtica,
però també
es pot crear
llocs de treball
a partir d'aquesta qüestió,
d'energies alternatives
i això no sabem
fins on pot arribar.
Perquè a més,
nosaltres tenim un país
per exemple
en temes de tot
del que seria
plaques solars
i demés,
som un país
que tenim moltes hores
de sol,
per tant,
podem fer moltes,
és a dir,
si hi ha països
com Alemanya
i que hi ha
algunes cases
noves que en tenen
i no és un país
on faci tampoc
excessivament sol
durant tot l'any,
vull dir que
a l'hivern,
aquest any,
perquè està sent un hivern
una mica estrany
a tot arreu,
que en part
per refugiar
ens va molt bé
perquè potser les temperatures
no són tan baixes
com altres anys,
no?
Però hi ha països
que tenen
plaques solars
i coses solars
que diuen
però com pot ser
que els que viviu
al Mediterrani
no les tingueu
i nosaltres
que estem en altres països
que no tenim el sol
que us ve,
no en tingueu tant
o no li dongueu
aquest valor afegit
a l'estema
de tenir
plaques solars
que les vivendes
es facin
amb les dues
tipus alternatives,
que puguis tenir
una part d'energia
per quan no tens tant de sol
i no pots acumular tant
i aquí
no estem habituats
a fer-ho,
no?
o sigui,
quan fem una construcció
sí,
ho podem aplicar
i si és veritat
que hi ha legislacions
que comencen a dir
que una part
però
si ens hi fixem
tampoc n'hi ha tantes
i actualment
el govern
també ha tret les ajudes
sobre aquest tema
llavors dius
som un país
una mica estrany
és evident
que som un país
molt,
molt,
bueno,
una miqueta
amb una pèrdua
de vols considerables
en aquest sentit
també
fem aves
que no tenen cap sentit
però no aprofitem
de crear empreses
d'energia alternativa
sigui de quin tipus
és a dir
donem-li la que vulguem
a més podem crear
llocs de treball
a veure
busquem alternatives
que siguin
i a més que les pots exportar
és a dir
que aquest tipus
de plaques
i de sistemes
els podem exportar
és a dir
una deixalleria
ecològica
amb totes les noves tecnologies
d'aquest tema
tu la pots fer aquí
però després la pots exportar
cap a fora
i la muntes a fora
els hi dones els cursos
pertinents
i allò ja funciona
i has donat llocs de treball
vull dir
és una cosa
que jo no acabo de veure
dius
ostres
no m'acabo d'entendre
jo deia abans
això de la perda de vols
perquè
a mi fa pensar una mica
que es penalitza aquí
el estat espanyol
es penalitza
fa tres anys
que ho van fer
el preu
o sigui
la instal·lació
de la placa solar
es penalitza
i fan pagar
els que se l'han instal·lat
a l'endollar
la corrent normal
amb el que els hi sobra
els hi fan pagar
per col·locar
els seus
els seus
sobrans
i llavors
això per què passa
doncs bueno
és que hi ha
alguna
força política
més forta
que el propi govern
que hem escollit
democràticament
i que està en el Parlament
tant l'espanyol
com els
autònoms
que pot
dictar
la política
que s'ha de portar
energètica
a l'estat
per sobre
de les necessitats
reals
de la gent
és que
aquest poder
que no es manifesta
però que realment
es manifesta
sí
perquè les conseqüències
les fatim
és interrogant
el deixem
en l'aire
aquest interrogant
si parlem
moltes vegades
nosaltres
sempre pensem
que aquest tipus
d'energia
alternativa
ens va bé
i ara aprofitem
i diem
que a Sant Xius
hem rebut un premi
sobre aquest tema
llavors
un poble
que relativament
no som grans
és a dir
tota la ciutadania
amb l'ajuda
de la corporació
d'aquí
s'ha lograt
com pot ser
que els governs
no siguin capaços
de veure pobles
petits
o ciutats petites
que logren
aquestes petites coses
i dius
bueno
intentem posar-ho
a nivell gran
i creem una cosa
potenta
sobre energies
alternatives
dius
bueno
doncs no sé
o jo
no ho estic entenent
o em perdon
aquesta pel·lícula
que ens estan venent
però bueno
però bueno
estem així
és a dir
que no tenim
massa
tema
per discutir més
perquè clar
la ciutadania
som els que anem
traient idees
però no hi ha manera
que ens ajudin
a portar-les a terme
a vegades
votem coses
que dius
bueno
no sé per què
vull votar
perquè després
del que he votat
del que m'està passant
no té res a veure
de fet ens toca
molt reflexionar
la ciutadania
i a la gent
corrent
com nosaltres
perquè
hi ha una qüestió
que és important
el sistema
diguem-ne
econòmic
extrem
el sistema
salvatge
diguem-ne
una cosa
és un sistema
de capital
que sigui
equilibrat
i que funcioni
en benefici
de la població
i dels inversors
d'acord
una altra cosa
és un sistema
de capital
salvatge
és a dir
que no tingui cap mida
l'única mida
és cada vegada
empobrir més
la població
i cada vegada
fer-se més rics
una minoria
bé
llavors
doncs
això
ens porta
a que actualment
hi ha una sèrie
d'indicatius
que mostren
ja una sèrie
d'esquerdes
en el sistema
aquest
com per exemple
estem veient
aquests dies
que un banc
europeu
molt important
alemany
com és el dos banc
està
a la corda fluixa
doncs això
no és normal
perquè és
un dels bancs
més rics
i de més importància
del món
llavors
el sistema
vol dir que
alguna cosa falla
en el sistema
que té
no acaba de funcionar
correctament
exacte
vull dir que
quan hi ha
aquestes esquerdes
i nosaltres mateixos
estem vivint
ara
amb el que vol
la població
i el que vol
una part
de la població
que s'ha manifestat
amb les eleccions
a nivell estatal
que van sortir
i que
hi ha una part
que clarament
apoyen
o lluiten
o treballen
per un canvi
de forma
de governar
i uns altres
que volen continuar
en el mateix sistema
de governar
però mai
s'havia vist
l'estat espanyol
un diferencial
tan gran com ara
per tant
algú està
algú està modificant
la ciutadania
suposo que
tots fem la lectura
et fas la llista
i dius
bueno
jo aquest país
no m'agrada així
vull que tothom
tingui la mateixa
llibertat
que tothom
pugui
treballar
que tothom
pugui tenir
els mínims
per viure dignament
és a dir
jo
ho sento molt
i ho dic així
però
no hi ha dia
que jo no em trobi
al vespre
i aquí a Sant Jús
algú buscant
en algun contenidor
i tant
i tant
i si marxo d'aquí
i me'n vaig a Barcelona
encara ho veig més
llavors
fa anys
que això no passava
i en dos o tres anys
cada vegada
hi ha més gent
i què voleu que us digui
i això em preocupa
evident
perquè penso que
en qualsevol moment donat
qualsevol de nosaltres
ens podem trobar
en una situació
si ens quedem sense feina
llavors dius
ostres jo vull
un país
on la gent
si en algun moment donat
té una mancança
puguem entre tots
tirar endavant
aquella persona
i que la seva dignitat
no es vegi tan malaurada
és a dir
rebuscar menjar
o buscar
alguna cosa
en les deixalles
per poder vendre
i treure
algun dineró
ostres
a mi em xoca
veure això
en el segle
en què vivim
sí
hi ha
coses
que estan
mostrant
un canvi
i el canvi
només pot ser
perquè l'altre sistema
aporta
la destrucció
per tant
aquest s'ha de desestimar
que anirà més enllà
però
que
hi ha un canvi
que equilibri
més
tota la història
de la riquesa
el pobre
és més pobre
i el ric
és més ric
aquesta és la qüestió
que té
també
té uns límits
perquè això
la contranatura
i per tant
tot això
també té uns límits
aquí
és evident
que
també hi ha
una cosa
que ara nosaltres
hem vist
que està canviant
per exemple
a nivell municipal
a Barcelona
hi ha coses diferencials
respecte
a com es governava
darrerament
una de les coses
el primer que ha fet
la Generalitat
actual
ha sigut
augmentar el sold
dels mestres
amb un 1%
feia 6 anys
que no s'augmentava
i a més a més
se'ls hi prenien
les pagues extres
això ara ja no és així
hi ha altres coses
la política d'habitatges
alguna cosa està variant
alguna cosa està canviant
ahir Justícia i Pau
a Barcelona
comentàvem
tenim una comissió
que és Justícia i Pau
d'habitatge
i estàvem molt contents
perquè hi havia hagut
algunes institucions
que fins ara
no estaven adherides
en aquesta llista
que s'adrien als seus pisos
i ens vam enterar
que hi ha algun banc
no direm els noms
de moment
perquè com que no és així públic
no direm els noms
però hi ha
alguna institució bancària
que ja ha posat
els pisos
en aquest llistat
també hi ha
un altre banc
que també està a punt de fer-ho
vull dir que
clar
hem hagut d'arribar
a un accident molt gran
perquè reaccionin
els bancs
però si aconseguim
tots aquests pisos
que no s'estan fent servir
i que estan tancats
que l'únic que fas
és que el dia que vulguis
tornar-los a activar
els hauràs de refer de nou
perquè una cosa tancada
es va deteriorant
doncs donem-los a baix cos
i que tothom pugui dormir
calentor
o sota xablum
doncs bé
ha costat molt
perquè és veritat
que la comissió
d'avitatge
que és la que coneixem més
per proximitat
de l'entitat
en la que estem
aconseguir
després de moltes reunions
al Parlament
de moltes trobades
doncs aconseguir
això
ajuntament amb altres entitats
o altres
com la PAC
exacte
ostres
a petites accions
que al final
el poble
és el que diu
fins aquí hem arribat
i vull una solució
doncs
poquet a poquet
haurem d'anar fent
aquestes coses
per sensibilitzar
a vegades
els governs
que donen la sensació
que no estan sensibilitzats
amb el dia a dia
potser han de sortir
dels seus despatxos
i passejar més pel carrer
i donar-se en compte
del que hi ha
aquesta és una qüestió
que aniria molt bé
que ho fessin
perquè clar
no cal fer massa cosa
passejant-te pels llocs
i pels barris
ho veus de seguida
els governs
governants
o simplement
els presidents
de les entitats
ho fan això
el papa
és el que diu
tu has de baixar
com a pastor
i passejar-te
pels carrers
i veure la realitat
tots hem de fer el mateix
una cosa
que a nosaltres
ens fa pensar
també
tornant al principi
que la Unió Europea
que és depositària
de la cultura
i els valors
i grans tradicions
humanístiques
culturals
i religioses
el continent
que té
el PIB
més gran
del planeta
no dona resposta
a aquests refugiats
no no
llavors
doncs clar
ens crida l'atenció
una miqueta
el que està passant
a Grècia
de la Unió Europea
diu a Grècia
escolta
tanca la teva frontera
no deixis entrar
a les teves illes
els refugiats
si no
et traurem
del plan
de l'estatut
de Schengen
o sigui
que l'amenacen
perquè faci
una cosa
contra
la tradició
i la cultura europea
que ve de tants anys
a Carlomagna
i tota la qüestió
arrel
d'aquestes declaracions
i que volien
tancar les fronteres
el 27 de febrer
hi ha una marxa europea
pels drets dels refugiats
que també es fa a Barcelona
des de Brussel·les
fa uns dies
va sortir aquesta convocatòria
ja del dia 27
d'una marxa europea
pels drets dels refugiats
amb l'objectiu
d'exigir vies segures
d'accés al continent
per als milers de persones
que cada dia
es veuen obligades
a creuar el mar Mediterrani
i altres fronteres
jugant-se a la vida
mentre els líders europeus
no fan res
així que
tots aquells que vulguem
el dia 27 de febrer
ens veuríem a Barcelona
per la marxa europea
dels drets dels refugiats
que és
intentar
que tothom
que pugui creuar
creu-hi uns mínims
de seguretat
i que quan arribi a un lloc
tingui la dignitat
que ara mateix
no té
i no la trobarà tan fàcilment
per tant
entre tots
intentem
trobar-la
i que puguin estar tranquils
efectivament
dintre del que els ha passat
llavors doncs res
quasi quasi
ens toca despedir-nos
avui
avui intentarem no fer tard
perquè sempre
viure tard
i el pobre Carles
ens va dient
un minut
zero minuts
així que
ens volem veure
dintre de quatre setmanes
tornarem aquí
a veure si tenim
alguna notícia
més agradable
o podrem dir
alguna cosa més
sobre aquest tema
i com a mínim
que hi hagi alguna solució
i si no
també tenim
alguns altres temes
que us anem informant
que aquest mes
d'aquest any
jo crec que
s'anjust
totes les entitats
jo crec que
farem bona feina
jo crec que
farem activitats divertides
sí
de fet
jo diria que
tenim un bon
sistema municipal
que ens ajuda
també
doncs res
doncs
ens veiem dissabte
si ens voleu tornar a escoltar
ens podeu escoltar
el dissabte
a les 11 del matí
i nosaltres
per la nostra part
res
doncs bona nit
i una abraçada ben forta
a tothom
adéu
cara a bé
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat