Seixanta i més
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre.
I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, seixanta i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Música
Música
Veus de la parròquia
La parròquia dels sitxans Just i Pastor és a les vostres llars per informar-vos sobre temes de fe,
raons parroquials, assumptes socials i actualitat entorn de l'Església.
Música
Veus de la parròquia Semet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui obrirem la finestra de Justícia i Pau.
Música
Molt bona tarda, Quima.
Bona tarda.
Molt bona tarda, Jesús.
Hola, bona tarda.
També saludem el Carles que està allà darrere posant-nos les músiques,
encara que no el veiem gaire bé, però...
Sí.
Vaja.
Ara estàs molt guapo.
Oh, i tant, i tant que sí.
Ah, t'he vist bé.
Ah, tu sí que l'has vist bé, d'aquí d'on ets.
Jo d'aquí no el veig.
Bé, doncs, ja estem disposats a començar aquella mitjoreta que tenim per aquells temes
que són tan interessants sempre.
Sí.
I que sempre ens queda curt el temps.
Sí, sí, sí.
O sigui que com ens queda curt el temps, comencem.
Comencem.
Doncs mira, avui anàvem a parlar, doncs, perquè no sé si ho sabeu,
però s'han presentat ja les memòries de Càritas del 2015,
tant a nivell de la diòcesi de Sant Feliu com de l'àrea de Barcelona,
Càritas Barcelona, no?, de tot.
I, bé, us volíem comentar, bé, per saber una miqueta com estem,
o com estàvem l'any passat i com estem ara, no?
I breument ens comentaven que respecte a l'any anterior,
Càritas havia exponentat una lleugera disminució de les persones ateses,
però, aquí ve el paro,
malauradament no podem atribuir un descens de les necessitats
i de les famílies en situació de risc d'exclusió.
És a dir, que aquesta situació de precarietat econòmica,
laboral i de vulnerabilitat que es prolonga en el temps
fa que els serveis que prestava Càritas no baixin, no?, sinó...
Potser seran menys persones, però ha augmentat les necessitats.
Llavors, què passa? Que, clar, Càritas, com que també té altres ajudes,
necessita o ha de cobrir altres necessitats,
què passa? Que, clar, moltes de les ajudes estan demanant ajudes als ens locals,
és a dir, als ens locals, que són els ajuntaments, no?,
perquè l'administració central, com tothom sabem,
doncs no ajuda massa.
Llavors, ho han d'assumir o està demanant que siguin els municipis,
és a dir, els ajuntaments, que ajudin, no?,
i que acompanyin aquestes persones que ja tenen una pobresa de llarga durada,
a veure si els poden acompanyar, doncs,
en el procés de buscar feina, de buscar subvencions...
Sí, a més a més, a vegades també tenen habitatges protegits,
tenen ajudes familiars, o sigui que...
Això enganxa una mica, i ho deixarem dit,
perquè com encara queda temps per fer la declaració de la renda,
doncs cal recomanar que a la gent,
que no els hi costa un duro, que és igual,
marqui les dues caselles,
perquè la de l'Església és la de l'Església,
i que també té les seves ajudes,
perquè Càritas és una entitat dintre de l'Església,
i a més a més, doncs, si és altres necessitats socials,
també es treu diner per ajudar una mica
a aquesta acció de Càritas.
Sí, sí, ni més ni menys.
També Càlides ens deia que per seguir el curs,
o el 2016, que ja portem mig any,
segueixen fent actuacions perquè els segueix preocupant
el tema que la gent es quedi sense habitatge,
i de dormir al carrer, ho podeu comprovar.
Aquí potser és en just...
Tenim, jo crec, una persona que l'altre dia em comentaven
que hi havia per aquí, per la carretera, o...
No, a vegades...
Algum caixer, una persona, eh?
Sí, però a vegades és una cosa...
No conec el cas, perquè...
No, no, jo m'ho van dir l'altre dia, eh?
Concretament un cas que va haver-hi,
si us en recordeu, ja fa uns anys,
que estava allà a la sortida de l'autopista,
o sigui, aquí a l'entrada cap a Sant Just,
i era aquella persona que s'havia construït una casa allà.
Una caseta, no?
Sí, amb cartrons.
Estava a la residència de la mare d'aquí,
de les hermanites.
De Lourdes.
De les hermanites de la mare de Déu de Lourdes,
i l'anaven a buscar allà,
el renyaven, el banyaven,
li desfeien la casa,
i després se la tornava a tí.
I quan ja estava...
És que saps que tothom parava i li preguntava coses,
i li donava cèntims,
i esclar, l'home vivia a la mar de bé,
clar, quan això era l'estiu,
quan era hivern, era criminal,
però ell estava allà,
i al final van aconseguir,
van netejar tot el tros,
i van aconseguir...
O sigui, que hi ha alguna persona
que té ànima de clòxar,
però normalment no és aquest el cas.
Doncs, bueno, Caritas pretén que,
com que veu que el tema de l'atur de la infància,
és a dir, que els nens mengin
i tinguin com a mínim un àpat garantit al dia,
i l'habitatge,
doncs, bueno, segueixen treballant
i fent accions per arribar a millorar aquesta situació
amb la inserció laboral
o buscant unes economies solidàries,
i també una miqueta, doncs,
fent una tasca de sensibilització i denúncia,
reclamant que una societat amb valors,
que pensi en les persones
i en la sostenibilitat del nostre món.
Cada cop hem assolit un lèxic més rodó i més...
Però, escolta, darrere de les paraules no hi ha accions.
No hi ha accions.
L'altre dia, no sé si ho vau sentir-ho,
li vam fer una petita entrevista,
els dos minuts que jo vaig,
si més el vaig posar en el Facebook,
de l'Òscar Caps,
del que va guanyar el català de l'any,
i vam preguntar què es podia fer amb la situació dels refugiats.
I ell va dir, bueno,
els refugiats tenen una problemàtica
i és la que és.
Però, bueno, nosaltres l'acció més directa
és que mirem al costat
i veiem que hi ha gent que va amb el carrer,
gent que no pot menjar,
ja podem començar a fer acció directa,
aquí al costat del gasa mateix.
Sí, no cal anar a buscar...
I l'altre deia,
que és el que tu deies ara,
que és educar amb valors.
Diu, segurament la societat,
és a dir,
el que hi ha muntat,
l'estructura que tenim ara muntada,
és molt difícil de canviar-la
i treurem molt de temps
i potser nosaltres ni ho podrem veure.
Però, com a mínim,
el que sí que està a les nostres mans
és educar millor a la gent
i educar-los amb valors.
I això és el que hem d'aconseguir
perquè si que eduques les persones amb valors
i amb sensibilitats,
segurament poden fer canviar la roda,
molt a poc a poc, evidentment,
perquè no és una cosa avui per demà,
que puguem canviar, no?
És a dir, que...
No sé, jo en aquest cas som molt escèptica.
Però què pots fer, dia d'avui?
No, és que...
L'altre és votar,
és a dir, anar a votar
i que votem amb serenitat, eh?
Sí, sí, tant, això és votar.
Això parlem de part...
És un dels és que tenim.
Sí.
Home, a més, em va costar sang, eh?
Em votar i a les dones, bastant.
Sí, hi ha països que les dones
a dia d'avui encara no poden votar.
Encara no poden votar.
Però vull dir que...
No sé, és que el nostre jovent,
el nostre jovent no és el que dèiem un dia.
Potser està massa ben acostumat.
No ha patit.
Els valors per ells són diferents als nostres.
Potser no li ha costat gaire tenir el que té, no?
No li ha costat gens.
Llavors.
Perquè, sobretot, parlo per la meva època,
la meva edat,
perquè no passin el que jo vaig passar.
Perquè, clar, a la postguerra
no tenies res de res.
i no hi havia campanyes fora d'aquí dient
anem a portar joguines als nens d'Espanya,
pobrets.
Anem a portar-los a menjar.
El que tenia gana es fumia.
I les nines te les feies
amb trossos de draps
i els cabells en llana desfeta.
Vull dir que
ara la cosa és més universal
i es fan més coses
per al conjunt de la humanitat.
Però hi ha hagut èpoques que no.
I, esclar, nosaltres, perquè els nostres no passessin
el que nosaltres havíem passat,
doncs, esclar, potser s'han tractat massa tovament.
Massa tovament, no?
De totes maneres,
el que és evident és que els joves sí
fins fa poc,
perquè ara ja no és així tampoc.
La gent jove ja no té tot el que vol.
Perquè hi ha moltes famílies que estan en pobresa.
O tenen ingressos molt flujos.
Molt fons, sí.
el que vol dir que també han de prescindir
de moltes coses
i han de prioritzar les famílies.
Aquesta etapa ja s'ha anat acabant.
Ara el que passa
és que Càritas fa una labor de suplència
i ara ens està dient
que ja no pot fer més del que fa.
I cada dia les necessitats van augmentant
en lloc de l'arruïs.
Clar, aquí el govern central,
que és el caminista de tots els caudals públics,
a través dels ingressos que té,
a través dels impostos i a través de les rentes,
continua tenint la mateixa política
respecte a la pobresa
i a la falta de llocs de treball.
No, és que tanca els ulls,
diu que no hi ha, de pobresa.
Aquest és un dels problemes
que s'haurien de solventar
per augmentar els ingressos de la gent
a base de tenir llocs de treball.
Aquí està.
I això és el que no fa.
Aquí està.
Però no fa d'una manera taxativa,
perquè costa molt de veure,
a part el que deia vosaltres abans de les paraules,
que no van acompanyar els de fets.
De fets.
Tots diuen,
creem tants mils o milions de llocs de treball,
però això on és?
Com es materialitza?
En quins sectors?
No, perquè dintre dels pressupostos,
l'altre dia ho comentava
una economista a la ràdio,
que vaig enganxar també així,
i deia, fixeu-vos que als pressupostos
hi ha moltes partides per això,
per allò, per allò més,
sanitat, entre cometes.
D'acord.
En plan de fomentar la indústria,
en plan de fer feina
perquè hi hagi llocs de treball,
quines partides hi ha?
O sigui que...
És que la veritat és que
si els que governen fossin persones
que anessin a governar,
tenim clar que el que s'ha de fer
és treballar pel bé comú de la gent.
Clar, pel benestar.
Pel seu benestar.
Aquesta és l'obligació seva.
Pel seu benestar,
és a dir, tenir llocs de treball,
tenir una bona formació,
donar un futur als fills.
aleshores els objectius
que es podrien fer
nosaltres els coneixeríem,
però actualment
cap govern explica
què pensa fer amb els diners a la caixa.
No.
I com pensa distribuir els seus ingressos.
No, no, és que a més a més
són uns ingressos que no són factibles.
Estan agafats amb pinces.
Tot està en un núvol.
Sembla que estigui al núvol.
Al núvol famós.
És virtual tot.
És virtual tot.
És tot virtual.
No pot ser.
I la solució, clar,
mira, com que els municipis
i els ajuntaments
són els que estan a la vora del ciutat
i els que van traient la feina,
els que reuen les demandes,
una mica carreguen el mort a l'ajuntament.
Però els ajuntaments
no tenen més ingressos
que els que tenen.
No en tenen més.
I a més a més reduïts, eh?
Perquè ja durant aquests quatre últims anys
el pressupost dels ajuntaments
ha sigut reduït.
Per tant...
I tu ho saps millor que ningú.
Per tant, això vol dir...
Considerablement, eh?
I tant.
En un tant per cent bastant elevat, eh?
Per tant, això vol dir
que aquesta qüestió no funciona.
Per tant, què s'ha de fer?
Doncs demanar i exigir
a les administracions
que compleixin
amb aquesta qüestió primària.
I si no compleixen,
doncs molt bé,
la gent exigim
i hem d'arribar a exigir
que marxin
i que els hi posin
siguin capaços
de fer
el mateix que fan
els governs
que administren
els diners
de França,
Bèlgica,
Holanda,
Luxemburg,
Alemanya,
Gran Bretanya,
Suècia,
Noruega,
Dinamarca,
tots aquests...
I Àustria,
tots aquests països,
cada any
augmenten
el nivell de vida,
la qualitat de vida.
Sí, i aquí no.
amb els seus poblacions.
Doncs, escolta,
per què ells ho fan
i nosaltres no?
Per què?
L'altre dia vam comentar
com una gran cosa
que havíem arribat
a estar també
com el 2009.
Han passat set anys, eh?
Set anys
i han anat enrere.
Els pressionistes
han perdut poder adquisitiu,
hem perdut poder adquisitiu.
La classe mitja
se l'està carregant.
La classe mitja
ja no existeix.
Clar,
els que tenen molts cèntims
tenen més.
Però els que no,
han baixat, però...
En la facultat
s'està compartint
una monoguicea.
El que té diners
anirà a fer una carrera.
El que no tingui diners
o no aconsegueixi beques,
tururut.
I les beques
cada cop també
estan restringides
i més controlades.
Que dir-vos d'aquí
les beques menjadors
que hem lluitat
per tenir-les, no?
Això de les beques menjadors
que també hi havia
uns apartats
amb això
que no s'han aprovat
els pressupostos,
es perdran?
Això qui ho assumirà...
Hi ha uns milers
d'euros
que no es podran
aplicar
a totes aquestes
avantatges
socials
que s'hagin
per vist.
Els ajuntaments,
en aquest cas,
podem dir que el nostre,
per la forma
de pensar
de la gent
que el formen,
doncs han sigut
curosos
i han sigut...
Sí,
han tingut sempre
molta cura
per la beníssima.
si no han estirat més
a l'obra
que la màniga,
podem dir que
totes les beques menjadors
que no cobreixen uns
les cobreixen
des del municipi,
però clar,
hi ha ajuntaments
que potser no poden
ni fer això,
a la qual cosa
què fas?
Deixes els nens
sense menjar,
sense les beques,
sense...
Com ha esperat,
ara ve l'estiu.
O sense ajudar,
perquè tenim les lleis
de dependència
que tampoc no arriben.
No.
A la qual cosa,
tens una població
que s'està fent gran
i que necessita ajudes.
Llavors,
la família ha deixat
de treballar,
però si ha deixat
de treballar
per anar a cuidar l'avi...
No,
no té diners
tampoc per mantenir-se.
Per mantenir-lo.
Tot aquest embolic
algú ha d'assumir.
Dius,
si l'Ajuntament
està més o menys sanejable,
encara pot ajudar,
però si és un ajuntament
que està en bancarrota,
ja mires tu com s'ho fa.
Clar.
Aquesta és la pregunta,
com s'ho poden fer, no?
De fet,
la situació cada vegada
més crítica
en aquestes qüestions
i cada vegada
jo crec que els ciutadans
hem de
fer el pas següent,
és a dir,
exigir
als que tenen càrrecs polítics
que s'espaviliin,
que es mullin.
És la seva obligació,
per això els paguem.
Que defensin
tots els sectors
que estan debilitats
per la crisi,
i que demanin contes.
I llavors,
això exigir-ho.
I si això
no responen,
demanar-los que se'n vagi.
Però ja demanar-los
que ho facin bé
abans de les eleccions, ja.
Oh, clar, clar.
Perquè després ja estan allà dintre.
No, no,
durant la legislatura
ja s'ha de demanar
a tots els nivells
que la gent compleixi.
I si no compleixen,
doncs que deixin pas
amb uns altres
que puguin complir.
A més, tenim desigualtats
entre sexes,
perquè, per exemple,
el mateix informe de càrit
que us hem comentat al principi,
resulta que
la distribució per sexe
és que els homes
demanen una ajuda
a un 39,3%,
però és que les dones
són ateses
a un 60,7%.
És a dir,
imagineu-vos, clar,
com que els salaris
són més baixos,
en el moment
que entres a formar
part de la pensió,
clar,
si són dos a la família,
entre el marit
i la dona,
molt bé,
però quan falla el marit
que se suposa
que normalment
és el de la renta més alta,
trobes que la dona
queda una mica desvalguda.
I tant, desvalguda.
És una de les que ha d'anar
sí o sí
a serveis socials,
no?
A serveis socials, sí.
I dius,
bueno,
doncs és que a part
de tot aquest follon
que tenim,
a nivell laboral
tenim un problema
de desigualtat econòmica
per sexes,
no?
És a dir...
Això ho diuen
també les llistes
de l'atur.
Sí, sí, sí.
Hi ha molt més atur
de part de les dones
que no per part
dels homes.
i avui dia ja
la feina
la fa igual
una dona
i un home.
O sigui que
ja condueixen camions,
condueixen autobusos,
escombran al carrer
i les fàbriques
estan a la cadena
igual
un que l'altre.
Jo crec que hem d'endreçar.
Jo crec que també toca
una feina
actualment
com està tot
i una vegada
analitzem entre tots
que analitzes
el que hi ha
jo crec que hem d'endreçar.
Jo crec que les administracions
públiques
estan desendreçades
sigui pels anys
que porten
les polítiques
o perquè hi ha hagut
anys d'abonança
i potser no ho sé.
Això passa com
l'altre dia
a Justícia
que tenien
no sé quants
mils i mils
i mils
d'expedients
per resoldre
i que s'havien de fer
ara
amb un temps
X
molt curt
i els que no es facin
doncs quedaran
i estaran donat
per fets.
Escolta'm,
tu estàs pendent
d'una cosa d'aquestes
que t'han de resoldre
o bé
un assumpte
en l'administració
o una cosa de diners
o una cosa
important per tu
que el teu expedient
el tirin
a la paperera
Escolta'm...
A prescrito
la pela
a prescrito
A prescrito
o ya está solucionado
o ya está
Ja està
Bueno
És evident
Bueno
Nosaltres hem fet
un escrit
Sí, sí
perquè estem a 49
Sí, que els elegirem
una mica
Sí
Perquè no podíem
estar absents
davant de les crítiques
que hi ha
per les eleccions
generals
del 26 de juny
que són les segones
que es fan
en sis mesos
Sí, sí
Quantes en portem?
Crepats i mostres
Hem fet un anàlisi
A veure, vosaltres
què us sembla?
Aviam, què fem?
Dos paràgres?
Sí
Bé
Diu
Les eleccions generals
no desitjades
La població del país
entén
en la seva majoria
que la feina
de la classe política
és la de
resoldre en primer lloc
els problemes
de governança
del país
de manera que
les solucions aplicades
afavoreixen
els ciutadans
El proper
26 de juny
estem convocats
a les eleccions
al Parlament
de l'Estat
i ja és
la segona vegada
que es fa
després de sis mesos
d'haver-ho fet
per primera vegada
El cos aproximat
d'aquestes eleccions
és d'uns 136 milions d'euros
sense comptar
les despeses
de seguretat
dels cossos
de la policia
Mossos
Guàrdia Civil
i d'altres
La paraula gestió
diu
entre d'altres
és la forma
de fer òptima
les decisions polítiques
per a la consecució
dels objectius
previstos
en el compliment
del benestar
de la seva població
Un model
de bona gestió
a nivell familiar
ho és
quan de vegades
en dificultats
i ara
hi ha
per moltes famílies
es pot arribar
a final de mes
malgrat els inconvenients
Creiem que la classe política
sorgida
de les primeres eleccions generals
està ben lluny
d'aquesta gestió
dels diners públics
dels quals
són responsables
d'administrar
i això
ens porta a pensar
que els objectius
de governar
no els tenen fets
o bé
els interessos
que tenen
no casen
amb els objectius
del bon govern
Gastar
de l'erari públic
130 milions
com a mínim
deixant d'atendre
necessitats bàsiques
urgents
com poden ser
entre d'altres
en la llei
de la dependència
que estan rebent
els ajuts
concedits
des de fa dos anys
amb dos de retard
i en ocasions
quan els beneficiaris
han mort
No motiva
aquesta qüestió
als governants?
I així
podríem afegir
d'altres qüestions
com el temps
de les llistes
d'espera
per operacions clíniques
per les sales
d'hospital
tancades
per manca
de pressupostos
o per la substitució
dels mestres malalts
a les escoles
de manera adequada
afegirem
un aspecte
determinant
que és el d'aplicar
els principis
d'una economia productiva
que augmentaria
els llocs de treball
i disminuria
l'atur
en lloc
d'un sistema
econòmic
especulatiu
basat
en el negoci
ràpid
i l'empobriment
de la seva població
i l'augment
de l'atur
El govern central
és evident
que ha prioritzat
interessos de partit
en aquesta qüestió
de les segones
eleccions generals
i ens preguntem
si els governs
disposen
de fulls de ruta
i objectius
dirigits
a millorar
la qualitat
de vida
de la seva
població majoritària
En tot cas
ho haurien
d'explicar
molt bé
abans
i després
del seu mandat
el que no és de rebut
són les promeses
fàcils abans
de les eleccions
que semblen uns premis
safiretes
que a més
després quan governen
en la majoria dels casos
no compleixen
si tenen dubtes
sobre la gestió
d'un bon govern
que miri
la qualitat
de vida
amb poder adquisitiu
i percentatges
d'atur
als països europeus
de França
cap dalt d'Europa
i es preguntin
com ho fan
per governar
administrar
gestionar
i prioritzar
les seves economies
Justícia i Pau
Sant Just
juny 2016
Bé doncs
ja està explicat
Sí, de fet
hi ha moltes persones
que s'ho preguntem
perquè
en una citació
com hem llegit
abans
l'assumpte de Càritas
i altres necessitats
com la llei
de dependències
una de les clares
es destinen
130 milions d'euros
per unes eleccions
i fins i tot
repetides
que es produeixen
perquè no han fet
la seva feina
els que s'han llegit
en les primeres eleccions
però al tanto
em sembla que ja ho hem comentat
l'altra vegada
durant aquest temps
els diputats
hagin governat o no
tots
han cobrat
el seu sou
les despeses
de distribució
les dietes
tot
les dietes
tot i tot
o sigui que
han estat treballant
per no res
no?
Sí, perquè se suposa
que jo l'altre dia
vaig trucar al Ministeri
de Treball
per un tema laboral
i em van dir
que no
que mentre no hi hagués
d'un govern
doncs que no hi havia
cap incentiu laboral
per contractar més gent
i res de res
i dius
bueno, clar
però és que
a veure
quina culpa hi té
el ciutadà
que vostès
no s'hagin
posat d'acord
és a dir
com a mínim
aquestes
lleis
que havien d'aprovar
o que s'havien
de ja fer
o que s'havien
de modificar
feu-les
perquè
sí, però bé
que han portat
a terme lleis
i
i decrets
que no tenen
cap dret
de fer-ho
perquè estan
no, no
estan governant
sense
sense govern
no hi ha govern
o sigui que
senyors meus
han fet el que han volgut
i és bastant frustrant
perquè bueno
hi havia coses
que es podien haver solucionat
i portem sis mesos
que bueno
les empreses privades
estem esperant
i que
què ens explicaran ara?
ara?
sopas de duro
demà suposo que començarà
la campanya
i què?
que tornarem a tenir
els mateixos
les mateixes bandadones
que són les mateixes cares
i aniran dient-nos
un sopas de duro
no, també
és una trista gràcia
és que no s'hauria
de permetre
gastar-se
136 milions d'euros
però és que
no s'han posat d'acord
ni en el mail
tampoc
perquè
escolta'm
no costava res
amb un sobre gran
enviar la propaganda
de tots els partits
i que cadascú
escollís el seu
ja sabem el que hi ha
no, si els coneixem de sobre
ja sabem qui és qui
com deia aquell joc
i els sabem
així una miqueta
ràpid per sobre
expliqueu-me una mica
com va anar
la reunió
de la trobada
la trobada
bueno, el Carles també hi va ser
que ens va ajudar molt pobra
va fer un esforç
pobra no d'aguantar-nos
tot el dia
des de primera hora
fins al vespre
ella fa molt la gust
ens aguanta tot
jo crec que
que va ser molt positiu
jo crec que vam
clar, és que dir-ho
les persones que ho hem fet
clar, queda una mica com
no, no, però els objectius
més o menys
que deu presentar
jo crec que la gent
va sortir amb idees
i amb ganes de treballar
per un món millor
que no és fàcil
perquè clar
una vegada més
no només
depèn de
de nosaltres
les bones intencions
hi són
necessitem una ajuda
que va per sobre
de nosaltres
però jo crec que
la gent va sortir
molt contenta
amb ganes de
fins i tot
de portar
algun altre ponent
ens van demanar
que per favor
el curs vinent
el portéssim
intentarem portar-lo
ell no ens va dir
que no
per tant
s'intentarà moure
ja pel curs
del 2016-2017
i bueno
que ho expliqui
també Jesús
que també hi era
sí
però que era
Mallorca
diguéssim
eren Balears
eren les Illes
tot Catalunya
tot Catalunya
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
de fet
les manifestacions
que van fer
la gent que va venir
tant els de Sant Jús
com els de fora
van ser molt positives
nosaltres estem
molt satisfets
del treball
que ha fet
tot el grup
legislaticipal
de Sant Jús
perquè va ser
determinant
perquè les coses
anessin ben explicades
ben lligades
ben ateses
ben organitzades
i després també
el missatge
jo crec que es va entendre
és a dir
parlar de
de l'ecologia
parlar de la qualitat
de vida
parlar de
les necessitats
de millorar
tot el que significa
l'estàndard de vida
en aquest sentit
jo crec que
es va aconseguir
que tots fóssim sensibles
i a tots ens aprofitéssim
d'alguna manera
és que són imprescindibles
per la bona marxa
de la vida
del que es va explicar
es va dir
es va raonar
les energies alternatives
van estar molt ben explicades
l'eficàcia
de les energies
està molt ben explicada
però no tenen subvenció
els hi han retirat
la subvenció
el que em deia
que hi ha iniciatives
però no tens
per on acollir-les
però no pots pagar-les
el que passa
és que necessàriament
ara no volen
els que
parlem dels objectius
quins objectius
tenen aquests
que no volen
energies alternatives
per què ho fan
no ho expliquen
per què ha d'alguna explicació
amb això
però bueno
es farà un dia o altre
perquè és una
sí, sí
el cas és donar un pas
és veritat que l'economia
perdó
el tema energètic
en aquest cas
l'ecologia social
ha d'anar
amb una ecologia social
economia social
és a dir
hem d'unir
molts conceptes
per poder-ho aplicar tot
és a dir
no podem
no són coses separades
sinó que són coses juntes
i també
jo crec que amb això
va ser molt positiu
perquè bueno
creiem que és veritat
no pots fer una cosa
si no fas l'altra en paral·lel
vull dir
van unides
i van unides també
als cèntims
per això et dic
si no fas una economia social
és difícil que tinguis
una ecologia social
també el que va regir molt
va ser
les exposicions
de Justícia i Pau
de Sant Just
sobre els refugiats
d'Europa
concretament
les vivències
viscudes
a Caléa i Doreini
a Lesbos
que fins i tot
vam arribar a fer
quasi quasi
que plorar
ja
és que és per plorar
més d'un ben plorar
així que
això va ser
molt
molt ben rebut
perquè era realista
i tant
va ser in situ
no va ser explicat
va ser
qui ho va explicar
ho havia viscut
el dematí va ser
diguem-ne
en el pla una mica teòric
però la tarda
va ser pràctic
molt bé
doncs mira
hem arribat
a la fi
sempre ho diem
que ens falta temps
hem de proposar
el cos que ve
això
escolta
de veritat
aquesta no és l'última
sí
sí
és l'última
avui
avui és l'última
nostra de Justícia i Pau
llavors quedarà
la de Lluís
la setmana que ve
i tornarem al setembre
al setembre
però la nostra
ja és l'última
la nostra d'aquesta temporada
doncs ens despedim
de la gent
sí i tant
ens veurem al setembre
al setembre
no sabem si hi anem
un nou govern
que l'indrem
ja veurem
facin el que volint
bé
molt bona nit
o molt bon dia
perquè tornarem a estar
amb vosaltres
el dissabte
bé
fins aleshores
moltes gràcies
bon estiu
bon estiu a tothom
i ens veiem al curs vinent
això mateix
un abraçat
ben fort a tots
Ara escoltes
Ràdio Despert
Ara bé
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats