Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
En tots vostès, veus de la parròquia.
Com un cop al mes, la Montserrat Giró i una servidora
us presenta Paraula Viscuda i sempre, si recorden,
tenim algú tan amable i en aquest cas tan bona amiga
que l'estimem tant, que ens ajudarà a fer el programa d'avui.
Bona tarda, Dolors.
Bona tarda a tothom.
Ara la Montserrat ens presenta la Dolors.
Hola, bona tarda.
La Dolors Cardona i Pere és nascuda a Sant Just,
just d'aquí al costat on estem ara.
a Can Cardona.
Ella forma part de...
Li agrada molt cantar
i canta l'orfeó Enric Morera de l'Ateneu de Sant Just.
Ella sempre diu que disfruta cantant.
Per mi el cant és una medicina,
és una situació emocional molt bonica.
Després també forma part del grup Nostra Dona de la parròquia
i del grup de Justícia i Pau.
Ben segur que alguna vegada l'heu escoltada ja per la ràdio
exposant algun altre tema de Justícia i Pau
i podem dir que és una ciutadana activa.
Una ciutadana del món.
Una vila tana, si és que considerem que el nostre és una vila.
Que sí, Dolors.
La Dolors forma part del poble,
és una persona activa i tal com diu la Montser.
I aleshores, com forma part del grup de dones,
aquest any aquest grup, que és molt maco,
que es reuneixen molt sovint,
aleshores potser jo diria que són una mica feministes,
o molt feministes, no.
Fèmines, que no és el mateix,
i aleshores volen ressaltar una mica
la missió o la situació
o podríem dir el lloc
que dintre dels evangelis
ocupa la dona.
N'hi ha una quantitat de dones
que són anònimes
però que ens van sortint a les lectures.
Oi, Montser?
Sí.
I si vostès recorden,
en l'últim programa nostre,
doncs vam parlar de Simó
i de la seva sogra,
que Jesús la guareix també,
com en aquest cas d'aquí.
I avui la Dolors és tan maca
que ens busca una altra,
que és la dona cananea.
I ara ella explicarà
tot el que vulgui de la dona cananea.
I després llegirem un bocinet de l'Evangeli,
que això està dintre de la litúrgia
d'un dels diumenges,
i el comentarem.
Eh, Dolors?
D'acord, mira,
aquest dijous últim
ens vam trobar al grup de Nostra Dona
i seguint la línia
que nosaltres creiem molt
que tenim un paper important,
les dones,
dintre de la història
de la Bíblia,
de la Bíblia,
de la Cristientat,
del destí.
Sí, sí, i del missatge
que ens porta Jesús.
Tenim un paper molt important.
Jesús sempre busca
les persones vulnerables,
les persones que,
dintre d'una societat,
no se'ls hi dona veu.
I llavors creu molt en la dona.
Hi ha molts fets
de l'Evangeli de Jesús
que la dona és la protagonista.
Ja comença amb la seva mare.
Amb les bodes.
Amb les bodes.
Hi ha el paper de Maria Magdalena,
que és una altra dona
que és el primer
que creu en el missatge
que Jesús ha ressuscitat.
I així anem veient
diferents personatges dones
que van apareixer.
La Samaritana.
La Samaritana.
I després tenim la nostra d'avui
que és la Canània.
Jo te proposaria
que potser primer
lligíssim l'Evangeli
poquet a poquet
i després anéssim desglosant
tot això.
Aquest Evangeli,
aquesta paraula de Déu,
està escrita en dos moments
però és el mateix fet.
Tenim Marc,
que és el més proper
del moment que es dona aquest fet,
que ja l'escriu
d'una manera més escueta
però l'escriu
anys més tard,
uns 80 anys més tard
és Mateu
qui fa el mateix fet
però més ampliat.
Li dona més,
hi ha més veu,
hi ha més detalls
per dir-ho d'una manera.
Això mateix.
Bueno,
si fos un telefilm
hi hauria més...
Sí, seria...
No, però de totes maneres
és interessant
de veure
que no és que sigui
l'ocorrència
d'un sol evangelista
sinó que n'hi ha dos
que estan narrant
exactament el mateix.
Doncs anem a llegir
en el tros de l'Evangeli
on surt això
i diu
Jesús
se'n va anar allí
i retirar a la regió
de Tir i Sidó.
una dona cananea
que era d'aquell territori
vingui a trobar-lo
i es posar a cridar
«Senyor, fill de David
tingueu pietat de mi
la meva filla
la meva filla està endemoniada
i sofreix molt.
Jesús no li va tornar a contesta.
Els seus deixebles
es van acostar
i li demanaven
«Fes-la marxar,
no fas més que cridar
darrere nostre».
Jesús els digué
«Únicament
i estat enviat
a les ovelles
perdudes d'Israel».
Però la dona
vingué
a posternar-se
davant d'ell
i li digué
«Senyor,
ajudeu-me».
Jesús contestà
«No està bé
de prendre el pa
dels fills
i tirar-lo
als gossets».
Ella digué
«És veritat,
senyor?»
«Però també els gossets
mengen les engrunes
que cauen
a la taula
dels seus amos».
Llavors Jesús
li respongué
«Dona,
és gran la teva fe
que et faci
tal com tu vols
i des d'aquell mateix moment
es posar bona
la seva filla».
I ara tu
aniràs desgranant
i la Montse
em anirà preguntant.
Mireu,
per situar
aquest evangeli
que Jesús surt
a la ciutat
de Tir
i Sidó,
són dos ciutats
fenícies,
dos ciutats
que tenen
una llarga història,
dos ciutats
que la seva
manera de viure
era el comerç.
Per tant,
és una regió
que realment
té la seva importància
perquè
aquesta relació
de cara a fora,
de cara a la Mediterrània
i de connecta
ja
amb els grecs,
amb els grecs,
sí,
perquè ells estan connectats
també,
inclús els romans.
Conecta
amb la civilització
Egipte-Milany,
fins que arribem
a Roma.
Per tant,
són gent
que els seus déus
i la seva espiritualitat
potser passava
per uns altres paràmetres.
Hem de recordar
que la figura
de Jesús,
Jesús
és de la llei jueva,
Jesús té un missatge
que és
un missatge
per tota la humanitat
i aquest missatge
no és tan sols
per la gent
d'Israel,
sinó
que ell
es retira
cap a Tirre.
No sabem ben bé
per què es va retirar,
però suposem
que en aquesta manera
de retirar-se
hi havia gent
d'aquestes zones
que coneixien
qui era Jesús
i
de quina
fe
es movia ell.
Podia ser,
perdó,
podia ser
que
com Jesús
en realitat
és un missioner,
és un massies,
anava
d'una manera
o una altra
a una terra pagana,
perquè representa
que aquests
eren pagans
en principi,
doncs per fer
una missió,
o potser
perquè es manifestés
el que Déu
proposava
que ell
tenia que fer
i per això
ballar.
Jo crec
que el missatge
de Jesús
dintre
del seu lloc
de confort
que seria
l'espai
que ell coneixia,
salta fronteres,
ara no hi havien
fronteres,
però salta.
Bueno,
és que hi havia
fronteres
segurament,
que quedarien
diferenciades.
Va cap a fora.
Fixeu-vos
la primera reacció
quan la canania
crida a Jesús,
li diu
Jesús,
fill de David.
Ja tenia notícies
que aquella persona
era un senador
en un principi.
Sí, sí, sí, sí.
Però li diu
senyor,
o sigui,
l'eleva
ja és una elevació
que està fent.
Sí, exacte.
Amb ell.
Vol dir que fa
una oració,
una petició,
un prec.
Sí, sí.
I això,
tal com ho heu llegit,
li diu
tres vegades,
senyor.
Sí.
Per tant,
està molt segur
d'allò que vol
i allò que li diu.
i fixa't,
han parlat d'uns pobles
que tenen molta influència.
Potser també tenien
l'influència
d'aquesta fe
que es dona
dintre d'Israel.
Vull dir,
perquè elles
potser
valora això,
valora
i se'l fa seu
aquest missatge,
que és un missatge,
Jesús porta un missatge
obert
a tota la humanitat.
no es clou a ningú,
no es clou ni rics,
ni pobres,
ni home,
ni dona,
simplement
ni cap a raça.
Està obert a tothom,
està obert a tota la humanitat,
no?
I aquest crit
com a grup
ja ens va cridar l'atenció
i és el que tu dius,
Montse.
Ens vam preguntar
com a grup
que sortia
tres vegades,
senyor.
Per tant,
el posava
en un estatus
de respecte,
de confiança,
creia en ell,
creia que
li podria solucionar
aquella cosa
que ella
emocionalment
li feia mal,
emocionalment
li feia mal,
que era la seva filla,
que segurament
tenia una
una història
de malaltia
que en aquell moment
no es coneixia,
però que ella creia
que era el seu salvador,
que l'ajudaria.
Però fixeu-se també
en Dolors,
que això també
ho has ressaltat
amb aquests apunts
que tu tens,
que aquesta dona,
encara que
en un principi
Jesús,
la pare,
li diu
escolta,
jo no estic
ara per això
perquè jo he anat
i torna a insistir.
Jo crec que aquí
n'hi ha una cosa
molt important
a vegades
amb nosaltres
que som bastant
descreguts,
senyors,
encara que no us ho creieu,
però jo sí que m'ho crec
que som descreguts.
Potser no tenim tanta fe
com aquesta cananea.
Però Jesús
no es cansa
de sentir
el nostre lament
o el nostre crit d'ajut.
i aleshores,
encara que ens sembli
a vegades
que no,
al final
ell sí
perquè està per tots.
I insisteix.
Ell insisteix.
Vull dir,
no es queda curta,
no es queda...
Exacte.
És que acabes
de definir
aquesta insistència
és el que ens trobem
a la vida
nosaltres també.
Hem de saber
que a Není
ens transmet
unes coses
molt importants
i seguint dintre
del relat
de l'Evangeli,
perquè el que has dit
és totalment cert,
nosaltres
amb el temps actual
hem de demanar
al Senyor coses
i hem de tenir paciència.
Llavors aquí
la defineix molt bé.
Primer,
ja ens diu
que és una dona pagana,
ja hem parlat
de què es tractava,
que va veure Jesús
i l'identifica
i li diu
Senyor,
fill de David,
també hem vist
que era coneixedor d'això.
Però ella com ho fa?
Crida.
És un crit
de força.
Un clam
de dir
i escolteu-me.
És un crit
per sobre de tot.
Imagina't
tots aquells seguidors
que en moment
seguien a Jesús,
estem en una societat
que és d'homes.
Sí,
per això també.
Veure una dona sola
demanant Jesús,
Jesús,
escolta'm.
I que diu
que no sap
si és viuda,
si és soltera,
si és mare soltera,
si qui és pagana
no és pagana.
No,
aquesta està convençuda
que Déu
i que Jesús
en aquest moment
pot curar-la
i pot curar sa filla.
És una dona valenta.
I aquesta fe seria interessant
que tots la tinguéssim.
Exacte,
és una dona valenta.
Aquí ens demostra
valentia.
És una dona
que té iniciativa,
és una dona
que té constància,
és una dona
que a pesar
que ja al principi
Jesús no l'escolta,
que fa aquest posat
de no escoltar-la,
en el fons
sí que l'està escoltant.
Però diríem
que no l'escolta
perquè ell encara
en aquell moment
està convençut
que ha vingut
pel poble
Joel.
Totalment d'acord.
Encara no
se n'ha adonat,
ell mateix
és la dona
que li fa adonar
de la importància
perquè és una dona
que diem pagana,
que s'aprova a ell
i li...
I el qüestiona.
El qüestiona.
Sí.
Perquè quan ell
li dona la resposta
de la primera resposta
que és una resposta
que més aviat
o sigui,
quan li diu...
Oh,
la treu una mica de sobre.
La treu de una mica de sobre.
Ah,
se la treu de sobre
en el sentit de dir
mira,
no em mereixis,
clar.
Li diu una frase
fe,
que podríem dir,
que era perquè
de dir,
doncs,
no m'amoïnis
que jo encara
no he vingut per això.
Exacte.
Exacte.
I fins i tot
els apòstols
també fan
la mateixa reacció.
És la mateixa reacció
que nosaltres
podem trobar
avui en dia.
Quan hi ha una persona
que molesta
o perquè sigui
d'una altra ètnia
o perquè sigui
d'una altra història,
doncs també...
Potser se separa.
Quan hi ha és
o s'estem en un grup,
doncs se separa.
Per tant,
això també és un paral·lelisme
que el vivim actualment.
Exacte.
Però Jesús,
ella li crida l'atenció.
i li diu
ei,
que els bossers
també es mengen
les molles
que cauen a la taula.
Encara que sigui
poquet.
Aquí podríem parlar
primer
d'una perseverança.
Aquesta dona
té
un caràcter
de perseverar.
És una dona
humil.
És una dona
forta.
És audaç.
Arriba
i arriba
el moment
que amb una certa
simpatia inclús
fa un raonament
a Jesús.
Li fa un raonament.
El fa pensar.
i fa pensar
d'ell.
Això és molt important.
És un mestre
que estic aquí també.
Jo m'agradaria
que l'hagués conegut.
Perquè és que realment
és el que tu dius,
Montse.
Vull dir,
és un tipus de dona
que en tenim
actualment.
Sí.
En tenim i moltes.
Sí.
No sé,
ara amb un altre tema,
però per exemple
aquesta noia
que ha mort
a Síria
que havia escrit
un llibre
i abans de morir
deixa el seu testament
i em dius,
segurament moriré.
Segurament moriré.
I m'agradava escriure,
m'agradava explicar coses.
Estava esperant
algun verdeig.
Sí.
Hi ha dones
que fins al final
de la seva vida
creuen
en aquelles coses.
En aquelles seves convicions
que a més
són humils
i certes
i no soberbies.
No, no, no.
Perquè ella no va amb soberbia
que demanava a Jesús.
Li diu,
ei,
ei, mestre,
va,
va,
va.
O sigui,
com si diguéssim
la xutxa una mica,
si aquesta paraula
es pot ampliar,
no?
I tant.
Per dir,
ei, mestre,
que soc aquí.
Potser també,
potser també,
és,
diu que
els camions del senyor
són inescoltables,
no?
Això que es diu,
no sé què.
Doncs, esclar,
potser també és una manera
d'obrir,
d'obrir
la missió
que té Jesús
davant del món.
Sí, ho és, ho és.
Perquè, com si diguéssim,
és per aquí
tu demostres
per què has vingut,
com amb un altre,
com amb un altre.
O sigui,
per exemple,
potser queda molt més obert
aquí
el seu,
ja que estan pagants,
que no concura
a la sogra
de Simó,
que era d'aquella.
I allà,
que ho vam ressaltar
nosaltres,
el que és important
per mi
d'aquella cosa
és que
ell cura la sogra,
és a dir,
es preocupa d'una dona.
Però no és això,
és que la sogra,
només està bona,
s'aixeca a servir,
el qual vol dir
que la dona
sempre està
al servei
dels altres,
dels fills,
dels marits,
bueno,
les dones normals,
eh, senyors,
que també n'hi ha alguna
que s'ho tirarà
a l'esquena,
però no.
I és per aquí
la cosa, no?
Ojo.
I aquesta,
en canvi,
en aquesta no,
aquesta és més,
més,
podríem dir,
de creença,
de dir ell.
De fer, de fer.
Sí, sí, sí.
Hi ha un gest
que segurament
hi ha hagut
o algun moment
que ens ha sortit,
que és el gest
d'ajenollar-se
davant de Jesús.
I quan l'hi està qüestionant,
ell està mirant-lo,
això he vist quadros així,
l'està mirant als ulls
i li està dient,
senyor,
ei,
que escolta,
que això és important,
és la meva vida,
és la vida d'una dona,
és una vida
que estic servint
a la meva filla,
a la meva família.
No ho demano per mi.
No ho demano,
exacte,
no ho demano per mi,
ho demano
de cara a la cura,
de cara a aquesta noia
que té
la seva dignitat
de ser feliç,
perquè la figura
de la filla
l'hem de veure
com la reivindica
la mare.
La mare
la reivindica
per la seva dignitat.
Ella és una dona digna,
simplement,
hi ha una cosa
que no s'ha trobat,
encara el remei,
però que ella sap
que Jesús
la curarà.
Sí, sí, sí.
Bé,
no ho sé,
jo he anat mirant
aquestes coses
i si féssim una cosa
més simple
que hem dit
de la cananea,
així si poguéssim
resumir una mica,
podríem dir
que és una dona
que és pagana,
pagana,
no se sap si és viuda o no,
no se sap si és soltera,
exacte,
és una dona...
que està sola,
no té ni els parents.
té la seva intel·ligència,
és una dona que sap
a qui li demana això,
a qui va a buscar,
és una dona que lluita
per la dignitat dels seus
i de tot el seu entorn,
perquè es mou pels altres,
és una dona valinta,
és una dona...
Audaz,
has dit abans
la paraula mutxula.
Audaz,
humil,
vull dir,
són aquests valors
de la vida,
de la vida
que les dones necessitem
perquè davant
de coses
que ens ha costat
d'aconseguir,
que ara ja les tenim
i d'altres
que encara hi han d'anar-hi,
que dintre de la nostra
església hi ha un treball
que hem d'anar fent,
aquesta constància
ens anirà sempre molt bé
per poder aconseguir
aquests reptes
dintre de la comunitat cristiana.
I després,
jo donaria
també posaria l'accent
que abans una mica
ja ha sortit,
és el fet
que la sogra de Pere
té un paper,
però també trobem
que Jesús,
o sigui,
reacciona
quan la seva mare
a les bodes de Canà
li diu
se'ls ha acabat el vi
i ell li diu
ara encara no és el meu moment
d'actuar,
trobem que és
un parell...
No, no,
va seguint un film,
un film, eh?
És com una...
I llavors,
com que la mare
l'insisteix
i no l'insisteix
amb ell directament
sinó que li diu
als altres
ompliu les gerres
de la mare.
i que el fill
està convençut
que el fill
i la mare
diu
el meu fill
el que jo digui.
I llavors
en aquest
també trobem
aquest paral·lelisme
que Jesús
està en un moment
determinat
que encara
i llavors
ella
els fa situar
i li diu
humilment
que curi
la seva filla.
Sí,
com vulguem dir,
toca, toca.
curar la filla
és curar la humanitat
també.
Sí, sí.
O sigui que
fixeu-vos que la dona
té un paper
que és potser aquest...
Revelante,
revelante diríem
en castellano, eh?
Perquè jo
hablo castellano
també.
i després
que és aquesta
intuïció
i aquesta...
I oportunitat.
I oportunitat.
Ojo, eh?
Oportunitat
també
que és molt interessant.
Exacte.
I llavors
dius
tots aquests valors
han d'estar
soterrats.
No.
No, no.
Poden sortir, sí, sí.
Aquesta comparança
que has fet
de Maria
amb l'Evangeli
de la Cananea
realment
és això
que tu dius.
La confiança
que tinc
no era el moment
de convertir en vi
l'aigua
convertir-lo en vi
però la Maria
va confiar
la nostra mare
va confiar
la nostra mare del cel
era el seu fill
d'acord
tu t'ho dius
és que era el seu fill
no.
Deixa, deixa
va ser
el seu fill
la resposta era dureta
també era
era molt...
No, no he vingut mare
no em vingui
s'ha molestat
Era el moment
sí
Anania està igual
però li va raonant
amb simpatia
vull dir
això és important
diríem
que ell té el seu projecte
sí
però també
té aquesta obertura
d'escoltar
d'aquesta obertura
d'escoltar
sí, exacte
i llavors actua
sí, sí
escoltar i acceptar
després humilment
que allò que ha escoltat
ho accepta
ho accepta
ho accepta
i ho compleix
estem parlant del senyor
sí
que segons quins llocs
ens el presenten
com una cosa
el senyor era molt humil
era molt proper
fixa't
és capaç de dir
ara
tenen raó
tenen raó
és aquesta la paraula
per mi
i només diria
l'última cosa
potser
després ja parlarem més
després parlarem més
jo diria potser
l'esclat final
dona
la teva fe
t'ha salvat
aquest dona
la teva fe
t'ha salvat
té força
té
és el que acabem de dir
hi ha un missatge
de
confiança
vingui amb un missatge
exacte
de confiança
de confiança
de confiança total
jo a vegades
amb la Montse
que dic així
dic mira
dic
quan nosaltres
els humans
que si sempre
o donem la culpa a Déu
o donem la culpa al diable
perquè som humans
i som així
això ja és de la natura
però a vegades
ho he comentat
la Montse
dic mira
jo quan tinc un problema gros
primer intento resoldre
que això
tindríem que fer-ho tots
i si no
dic
ell et mestra
el de dalt
ara toca a tu
i si tens aquesta confiança
no i s'arreglen les coses
no la broma
i aleshores
aquesta confiança
aquí
és la confiança
que té la dona
té tanta confiança
que no dubta
ni un moment
que ell no l'ajudi
i aleshores
potser és aquest camí
que Déu diu
bueno
doncs en el cas teu
i en el cas de tots
i ampliant-ho
el que deia la Montse
és com si diguéssim
cura la humanitat
és a dir
ell estic aquí
perquè és que en aquest moment
ell se n'adona
cada cosa
a tothom
clar
que no es pot
no es pot deixar
no pot ser excloent
excloent
no pot ser excloent
va
perquè qui ens ho demostra
amb aquest evangeli
té aquesta obertura
és igual que sigui
que sigui pagana
no no no
és igual que una persona
no cregui
també s'hi pot acostar
i si no s'hi acosta
ho troba d'una altra manera
i aquesta amplitud
i aquesta amplitud
de mires
ens la dona
aquesta benvingeria
i és aquest diàleg
que Jesús té
també amb el Déu Pare
amb el Déu Pare
tu m'has manat
m'has enviat
cap allà
m'has enviat amb una cosa
però veig que
he de fer més
exacte
ell per exemple
diu
l'amor de Déu
no té fronteres
que ho acabem de dir
ni sap
de creients
i pagants
és un missatge
per tothom
Jesús atenent
a la Canania
no l'allunya
de la voluntat
del Déu Pare
sinó que descobreix
el verdader sentit
del seu missatge
del seu missatge
exacte
clar
he de dir
ei
vull dir
potser sí
que jo ara
aquí estic fent
molta selecció
no
tots són igual
però fixa't bé
que també nosaltres
ja tenim
un avangeli
que diu
mestre
un avangeli
que vendrà
ara no gaire
dintre de poquet
dirà
mestre
digue-se
els dos
manaments
principals
diu
estimar Déu
i estimar el pròxim
o sigui
que ha vingut
per algú concret
estimar el pròxim
que és el més difícil
de tot
i tant
i tant
què vol dir
estimar el pròxim
ara t'ho pregunto
tu
clar
és que estimar el pròxim
aquesta pregunta
i no és egoisme
no és egoisme
però
jo penso
que també
estimar-te tu mateix
a través de la fe
sentir-te
que tens
un missatge
important
a les teves mans
i aquest missatge
bàsicament
és
estimar
els altres
això m'ajuda
a entendre
que moltes vegades
no ho aconsegueixo
que quan m'axico
cada dia
tinc una feina
a fer
tinc la feina
de trobar-me
amb els meus companys
i les meves companyes
aquella persona
que potser hi ha un missatge
que necessita dir-lo
això és per mi
jo que soc més gran
i t'estimo molt
tens una fe
quatre minuts
diu el Carlos
que és més maco
que un sol
però diu
nens
nenes
aneu acabant
vale
és la primera feina
quan te xiquis
t'han que dir
gràcies
sí
és la gratitud
totalment d'acord
totalment d'acord
és la gratitud
sí senyora
si un seixi que diu
pues gràcies
em fa mal la cama
vale
però els gràcies
mira la niña rossegant
ara
veure el cel
veure per exemple
sempre l'altre dia
em ho deia
amb la Montse
veure les flors
veure la terra
veure aquesta aigua
que ha caigut
i que tot ho rebrota
on està?
aquí està Déu
no cal que vagis més lluny
exacte
totalment d'acord
la cananera
aquesta és un exemple
boníssim
i a més jo crec
que és molt
reivindicatiu
per les dones
per dir
senyores
no vedeu eh
no vedeu
que teniu una missió
que podeu demanar
i que
com deia també
demaneu
i se us escoltarà
a vegades diu
és que no sabem
el que demanem
no
sí que ho sabeu
si ho feu d'acord
no?
no et sembla?
i tant
i tant
totalment d'acord
sí
bueno
tindríem que llegir
ha sigut molt maco
Dolors
i tu què li dius ara
a la gent
dels vilatants
de Sant Just
que el més bonic
i el més gratificant
que he tingut a la vida
és ser dona
dona creient
dona en comunitat
i dona de poble
molt bé
molt bé
està aquí
una Sant Justenca
per tot
no?
me l'estimo molt
aquest poble
i la gent
que estem
sí
és que això és bonic
eh
jo obro fronteres
jo obro fronteres
que te'n vas
les plugues
no
les meves fronteres
són
no surto gaire
però tenir present
el que passa
en el món
ah ja
bueno
això sí
Justícia
i Pau
sí
aquesta és un
força
un bon treball
doncs
dos minuts
com ens diu
el d'allò
el Carlos
i
em penso
senyors
em penso
no estic massa segura
perquè
ara he estat
una mica allunyada
per problemes
clínicos
però em penso
que
el
en el diumenge aquest
en l'Evangeli
trobarem
que
li ensenyen
una moneda
i li diu
que li tenim
que pagar
al César
i diu
que la moneda
aquesta que està
acunyada
que Déu és el César
dice
pues el César
el que és del César
i a Dios
el que és de Dios
i aleshores
això també és interessant
no podem confondre
les coses
humanes
amb les coses
de Déu
però
el Déu
és el que està
per sobre
no perquè sigui Déu
sinó perquè
és el que nosaltres
hem de desitjar
no et sembla?
i aleshores
doncs
els humans
els tractem
com a germans
i a Déu
doncs diem
sí pare
eh?
i tant
i confieu
i confieu
no?
Montse
tens que dir
alguna cosa?
no
estic completament
d'acord
que hem de confiar
perquè
ens dona mostres
per poder
tenir confiança
no?
i tant
i no només
amb el que ja ha escrit
sinó amb les persones
que trobem cada dia
sí
sí
sí
és que estàs mirant
alguna cosa
molt interessant?
no
estic mirant
que
l'evangeli
del diumenge
que ve
si no estic
equivocada
és dia 29
oi?
sí
és el que és del César
i dius
el que és de dius
és aquest de Mateu
que diu
quan els fariseus
van saber
que Jesús
havia fet callar
els seduceus
es reuniren
tots junts
i un d'ells
que era mestre
de la llei
per provar-lo
li va dir
aquesta pregunta
mestre
hem de pagar?
sí
estima el Senyor
estima el Senyor
en tot el cor
i en tota la teva ànima
ah bueno
aquesta sí
també
aquest manament
és el més gran
i el primer
i el segon
li és semblant
estima els altres
com a tu mateix
tots els manaments
de la llei
i els profetes
depenen
de tots
d'aquests dos
per tant
vull dir
no cal que rebusquem coses
us donem
Montse
ho sento
però el Carlos
ens diu
que ens deixa
i que ens talla
jo no vull
que ens talli ningú
senyors
gràcies
per escoltar-nos
fins la propera
i si volen
sentir aquest programa
dissabte
a dos quarts
de dotze
al final
m'ho he après
he trigat una mica
però m'ho he après
gràcies
Montse
ai
gràcies Dolors
i hasta la pròxima
la propera
busca també
una altra dona
perquè aquí
tenim que reivindicar
el paper de la dona
ara escoltes
ràdio
d'esfer
Carave
un programa
per arqueòlegs
de la música moderna
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats