Bona tarda i bona nit a tothom
Benvinguts a Veus de la Parròquia
Avui amb la finestra de Justícia i Pau
Bona tarda i bona nit a tots
Estem aquí amb el Jesús
Per una tarda més acompanyar-vos
Avui ens falta la Joana que no ha pogut venir
És a dir que des d'aquí li fem molts petonets
Que la trobem molt a falta, ella ho sap
Bona tarda, Jesús, com estem?
Hola, estem, estem, estem
Ja és molt dir que ja estem
Com va aquests dies?
Aquests dies
Estem sorpreses pel canvi de
Tant sobtat de temperatura
I ara tornarà
Sembla que avui tornarà a ser un altre canvi
Sí, perquè aquests dies realment
Aquest cap de setmana que acabem de passar no fa gaire
La veritat és que ha fet una temperatura d'estiu
Perquè de primavera, més ben dit
Hi havia molta gent, estàvem quasi en màniga curta
Perquè realment feia calor
I aquesta setmana ja no pinta tan il·lusionada
No, no, estem veient realment canvis
Molt ràpidament, en general
Realment el canvi climàtic que ens semblava que sí
Que passava a altres llocs
Que potser nosaltres no ho veiem tan imminentment
Realment ens ha arribat
Perquè tenim uns hiverns relativament poc freds
Quasi, quasi les estacions de tardor i primavera
Ens han desaparegut
Perquè passem de la calor al fred o del fred a la calor
I realment és una cosa preocupant
Perquè tot el nostre sistema es mou
És a dir, els emmetllers, per exemple
Floreixen abans de temporada
Hi ha plantes que no acaben de fer el seu procés
Perquè com que fa aquesta temperatura
Quasi invernacle
Elles van seguint fent
A lo qual, fins i tot la natura
I això també, doncs mira
Avui que us parlarem una mica
Sobre ecologia
I us parlarem una mica també del tema de l'aigua
Ho enllacem amb el que estem comentant
Perquè realment tots aquests canvis climàtics
Ens portaran fins i tot a fer
Potser uns canvis d'hàbits nosaltres
Evidentment ja ens estan portant
El canvi d'hàbits
Perquè
És evident
La natura
Va més ràpida
Del que estem acostumats
El que passa és que
Hi ha molts prejudicis
Amb això també
És a dir
Els animals en surten prejudicats
Els animals, els aus
Les persones
Perquè no hi ha temps d'adaptar-se
A aquests canvis tan ràpids
El que passa és que
Nosaltres sempre anem a darrere dels aconteixements
Sempre ha passat així per això
Sí, perquè l'altre dia
La vegada aquella
Va haver-hi fa uns programes
Que vam parlar
Era amb la veu de la natura
Que vam fer una primera pinzellada
Sí
Que vam parlar dels ports sanclars
Que tenim aquí
A municipi
Pobrets
Que fins i tot
Hi ha no només el canvi climàtic
Sinó les nostres construccions
Com construïm
Exacte
Els hi trenquem
A lo millor
Els seus camins
De moure'ls
Exacte
I això també els perjudica
Perquè també els desorientem
Sí
A lo millor
D'un carrer
O d'una carretera
Que abans era sense asfaltar
I que no hi havia trànsit de gent
Ni res
Doncs ostres
De cop i volta
Es troben que hi ha
Una carretera
Normal i corrent
Que fins i tot pot ser
Passant cotxes
O passant moltes bicicletes
Llavors pobrets dels animalons
Jo sempre penso
En el parc de Collserola
Sí
Que al parc de Collserola
Teníem una fauna
Que més o menys vivia tranquil·la
Jo recordo
Quan érem petits
Vull dir
No hi havia tanta gent
Ja era això
Amb perdó
Però a carretera
Les aigües
Sembla una autopista
I tant
I tant
Si a mi em sorprèn
I en alguns moments
Et sents com
Fins i tot agobiat
Dius
Aquests animalons
I ara l'última moda
És que si tu estàs passejant
Per aquí al poble
O estàs a Canjina
Estar prenent una cervesa
És curiós
Perquè estàs assentat
I veus tota la gent
O algunes persones
Que van anar amb els frontals
Que fan una ruta
A la nit
És a dir
Que fins i tot a la nit
No deixem descansar
Que els animals nocturns
Puguin fer la seva
No?
I això hauríem de ser
Una mica curosos
En saber
Que hi ha animals
Que només surten de nit
De fet
En aquesta qüestió
És de les coses
Que
Per això deia
Abans que anàvem
Retressats de darrere
Quan es va fer
Tota la construcció
Alredor de Collserola
Que són
Les comarques
Del Barcelonès
I del Vallès
Principalment
No es va tenir en compte
Les migracions
Dels animals
Els porcs senglars
Igual que altres animals
Igual
I nosaltres també
O sigui
La història
De l'home sobre la terra
És una història
De migracions
Doncs clar
Resulta que no van tenir en compte
Deixar espai
Camins
Per migracions
Avui en dia
Ja no
Avui en dia
Hem après
Hem après tard
Però clar
Hem après l'evidència
I ja intervenen
Amb els projectes
Persones preparades
Com els urbanistes
Els geògrafos
I que
I que ja ho tenen en compte
A l'hora de
Fer els traçats
Urbanístics
No?
Però esclar
Anem al darrere
Anem al darrere
No?
Això també a vegades
Ens posem
Que volem viure molt
A la muntanya
És molt maco
Però clar
Viure a la muntanya
Suposa a vegades
Carregar-nos
Coses
Que no ens hauríem
De fer
No hauríem de deixar
Que desapareixessin
No?
Jo crec que vivim
Amb nosaltres
Tot una ciutadania
Molt privilegiada
Perquè tenim collcerola
Aquí al costat
Però
Amb més motiu
Hem de ser molt més curosos
Quan anem a passejar
Pels camins
A collcerola
En que qualsevol cosa
Que mengem
No la llancem
Sinó que ens la posem
A la motxilla
I quan arribem a casa
O al contenidor
Corresponent
Ho tirem
Perquè llançar les coses
A la muntanya
Com si
Ja vindrà a recollir algú
Ostres, no
Hem d'entendre
Que la muntanya
Com els parcs
Són una continuïtat
De casa nostra
Per tant
Els hem de cuidar
I jo l'altre dia
Un dia que vam fer
Una sortida amb la CEAS
Ja fa uns mesos
Que vam anar a fer
A descobrir les fonts
Que tenim aquí
De collcerola
Algunes funcionen
Algunes no
Era curiós
Veure la quantitat
De brutícia
Que hi havia
Llençada als marges
Mira, dius
Si em trobo una caca
D'un gos
Entre cometes
A collcerola
Tampoc m'agrada
Però dius
Bueno, com a molt
Allà potser
Aquella caca
Potser el millor faria
De bono, no?
Però, home
Trobar-me un clínex
Trobar-me ampolles de plàstic
Trobar-me vidres trencats
Els vidres, sobretot
A l'estiu
Quan reben tanta calor
A vegades
Són fruit de cremes
D'arbres, no?
És a dir
D'un incendi
Per tant, ostres
De veritat
L'ho diem amb tot el carinyo
Però quan ens anem a passejar
Per aquí el collcerola
O per un altre bosc
És igual
Intentem recollir les coses
Que hem de tirar
Que no les tirem allà
Sinó que les tirem
Quan arribem a casa, no?
Perquè si no
Només ens falta això
Que anem caminant
I anem embrutant
No, home, no, tampoc
Ja que tenim la sort
I el privilegi
De tenir la natura
Aquell voltant
Cuidem-la una miqueta
Perquè entre tots
Aconseguirem coses millors
Sí
De fet
La cultura
De la neteja
A la muntanya
De sempre
Hi ha hagut entitats
Que l'han tingut en compte
Fins i tot
Han format part
De la seva formació
Actualment
Això s'ha ampliat
Les escoles
Ho tenen en compte
I les famílies
Ho tenen en compte
També
El que passa
És que també
Hi ha molt
De moviment
Amb la població
Això no es pot deixar
De banda
Sempre s'ha d'estar
Present
No?
Però
És veritat
No es pot deixar
Deixelles
I sobretot
Vidres
Cristalls
Tot això
Són font
De problemes
No?
Sí, sí
Esperem que
Amb aquest cantó
Millorem
Millorem
Sí, poquet a poquet
L'altre dia
Com
Mans Unides
Aquest any
Està fent
La campanya
Del malbaratament
Que ens comunica
Que no necessitem
Produir més menjar
Sinó que necessitem
Gent compromesa
En repartir millor
El menjar
Que es produeix
És a dir
Els aliments
Que produïm
I fins i tot
No els hem de llançar
Llancem
Moltes tonelades
De menjar
Quan sabem
Que hi ha moltes persones
Que no poden menjar
I no cal anar
A l'Àfrica
O al Tercer Món
No, no
Aquí
Al nostre voltant
Tenim gent
Que no pot
O no té menjar
Suficient
Per tant
Ostres
Comprem
Fem consum responsable
De les coses
No?
És a dir
No comprem
A la babalà
Sense pensar
Si allò
Que comprem
Si no ens ho mengem
Si se'ns farà mal bé
Si ho acabarem llançant
Perquè se'ns ha caducat
O perquè marxem
D'un dia per l'altre
Perquè tenim un viatge
I la nevera queda plena
I quan arribes
S'has d'agafar
I llançar-ho
Intentem fer consum responsables
Entre tots
I d'aquesta manera
Potser millorarem
Una miqueta més
El planeta
I avui concretament
Estàvem parlant
Amb el Jesús
Sobre el tema
De
Diem que els aliments
No cal produir-ne més
Perquè n'hi ha més
Però tenim una altra cosa
Que ens pensem
Que és inacabable
Que és
Quan obrim l'aixeta
Tenim aigua
Ostres
Tu i vida
I barrejant
Si no la tanco
Allò barrejant
I no té finit
Doncs ull
Perquè l'aigua
Sí que és un bé
Que es pot acabar
I hi ha països
Que tenen molts problemes
Sobre el tema de l'aigua
Nosaltres som privilegiats
Però també l'hem de cuidar
Aquest factor
I el Jesús
Ens volia comentar
Sobre el tema
De l'aigua
A Mèxic
No?
Sí
De fet
Hi ha un professor
De geologia
Que és professor
De la Universitat de Saragossa
Que es va passar
Molt de temps
Potser dos o tres anys
Fent un anàlisi
De la problemàtica
Que hi havia a l'aigua
Al món
Llavors es va trobar
Es va dedicar
A visitar
Els llocs
Que hi havia
Els indígenes
Vivien els indígenes
I que tenien problemes
I els van explicar
I va fer un llibre
Aquest llibre
Es va publicar
Fa quatre anys
I es va fer una exposició
A Barcelona
També
Amb fotografies ampliades
I avui
Comentarem
Només un esqueix
D'un problema
Que tenen a Mèxic
El problema
Que hi ha
Amb l'aigua
Aquests indígenes
Es queixen
Generalment
Que les grans
Multinacionals
En fons
Del Banc Mundial
I del Fons Monetari
Que fan préstecs
A llarg termini
Llavors
Doncs
El que fan
És
Fer
Pentans
Hidràulics
Preses hidràuliques
D'això
Tenim uns exemples
Sabentes
Com la presa
De
De
De
De
De
De
Les tres gorxes
De la Xina
Que és una macro
Presa enorme
I anteriorment
La que van fer
El Nil
Els egipcis
I els russos
20 anys
S'ha deretat
La qüestió
És que
La majoria
De pobles
Que viuen
En els poblats
Indígenes
A la vora
Als rius
Quan els fan
Una presa
resulta que la presa necessita terreny
però no només el terreny on es fa la presa
sinó una quantitat de terreny on es retenen l'aigua
i això origina una aigua que està estanca
aquesta aigua estanca
com que a més a més el terreny no es desbrossa
i moltes vegades és bosc
el bosc, la fusta es podreix
i origina una contaminació tremenda de l'aigua
o sigui que no la fa neta
i pràcticament és aigua que no és bona per beure
a més a més maten els peixos que hi havia
no solament en la llera, en el propi llac
que origina els pantans
sinó a l'allar del riu
perquè la contaminació s'extén més amunt
en la qual una part de les proteïnes
que és molt important a vegades
hi pensem molt nosaltres però quan hi estàs a lloc
te'n dones compte de l'important que són els rius
amb l'alimentació de la gent que hi viu al costat
i també, clar, una cosa importantíssima és la pèrdua de terres
les terres que abans eren unes terres de cultiu
generalment bones terres
que són les que els indígenes s'han situat
no s'han situat dalt de la muntanya
per construir la terra
sinó s'han situat allà on hi ha aigua
allà on hi ha terreny adequat per produir aliments
però per autoservir-se a ells mateixos d'aliments i aigua
tot això es perd
però es perd d'una manera absoluta
absoluta, absoluta
llavors què passa?
que es veuen obligats a marxar els indígenes
a marxar on?
perquè a on?
sí, perquè si la terra bona
la terra bona és on ells estaven
i els fem fora
exacte
on van a parar, no?
és a dir, ens estem carregant el seu mort d'ús de viure
perquè els deixem sense els peixos
per poder pescar que devia ser una alimentació
que ells devien tenir
exacte
i fins i tot les terres on ells podien conrear els cereals
o el que haguéssim de conrear també els hi traiem
per tant tenim una immigració que no sabem on va
perquè no saben on anar
perquè si no, no
poden pujar dalt d'una muntanya
però llavors es moririen de gana, no?
llavors, què passa?
el petit benefici
perquè és un petit benefici
no tenen cap benefici la gent
els indígenes del lloc
no, no, clar
els expropien directament
exacte
però el que té benefici
és allà on porten
els pentans
a la producció d'energia elèctrica
i els beneficis
són a grans ciutats
que estan a molts quilòmetres d'allà
a molta distància
en la qual es beneficia
gent que està a poblacions
urbanes
i ja està
llavors aquí hi ha una mica
si us podem comentar
una mica un petit
un petit informe
d'una comunitat mexicana
indígena
que ens explica
que ens explica una miqueta
o el problema aquest
no?
diu
el setembre del 2004
després d'un any
de lluita
les dones
mazaues
van decidir prendre
el comandament del moviment
ens vam dir
els homes
els van perdre el pèl
o estan jugant amb ells
per què no veiem accions?
en aquest moment
vam decidir armar-nos de valor
i ser nosaltres
les que encapçaléssim
la lluita
Rosalba
Crisóstomo
de Sant Isidro
armada simbòlicament
amb eines de conreu
i fusells
de fusta
van formar
l'exèrcit
sapatista
de dones mazauis
en defensa de l'aigua
basat en una estratègia
no violenta
després de fer
el transbassament
del riu Lerma
el govern federal
va proposar
el 1976
un altre gran transbassament
a la ciutat de Mèxic
des de l'estat
de Michoacán
amb una capacitat
de 19 metres cúbics
per segon
el sistema
cutsamala
amb 140 quilòmetres
de canals
túnel
sifons
enormes plantes
de bombatge
178 metres
de desnivell
és un
desnivell enorme
i una gran estació
potabilitzadora
bomba avui
480 milions
de metres cúbics
anuals
fins a Mèxic
Districte Federal
i els 27 municipis
de la
Conurbació
Conurbació
en el sistema
cutsamala
es van utilitzar
8 presses
del sistema
hidroelèctric
Miquel Alemán
que anteriorment
havien inundat
les millors terres
a les comunitats
massaúes
Maria Cruz de los Reyes
Camperolo
de Sant Miquel
el Xoltepec
recorda
van prometre
coses
que mai no van complir
els avis
van perdre
les millors terres
i van quedar
desprotegits
i només
ens queden
les terres altes
que no donen
per a tots
és a dir
el que estàvem
dient ara
que fa un moment
que dèiem
que clar
els traiem
d'un lloc
i els col·loquem
en un altre
que ells
no tenen
el seu
mordus de vindis
i ens diuen
l'orgull nacional
per aquesta obra
hidràurica
la més important
del país
va ocultar-ne
els impactes
sobre la vida
dels camperols
contaminació
de rius
desacació
dels borlladors
desaparició
de la flora
i fauna
malalties
causades
per aigües
contaminades
i expropiacions
de terrenys
amb compensacions
injustes
o en el pitjor
dels casos
sense ni tan sols
compensacions
mai no se'n van
avaluar
l'impacte social
i ambiental
com testimonis
com Marta Flores Reyes
de Sant Felipe
de Santiago
ja no hi ha aigua
com hi havia abans
abans hi havia
una llacuna
amb papes d'aigua
quelites
peixos
cosiles
la papa blanca
i la masacetete
aquella flor blanca
que usaven
per fer unes postres
al camote
però ja no hi ha res
només uns quants peixos
contaminats
pels abocaments químics
ni tan sols
no es van prendre
a la consideració
que les comunitats
expropiades
dels seus recursos
no tenien aigua
a les cases
en municipis
com la Villa de l'Ende
segons Hades Oficials
del 2000
més del 68%
de les cases
no tenien aigua
ni sanitaris
i el 22%
no tenien llum
només es busca
beneficiar-se
la gent que viu
a les grans ciutats
sense que importi
la pobresa
que en genera
a les comunitats
això ens fa veure
que com podem observar
el fet que nosaltres
tinguem a vegades
la infinitat
de coses
a l'abast
no analitzem mai
si per obtenir això
quantes coses
hem destruït
al darrere
en aquest cas
la Mèxic
Districte Federal
sí
té aigua
però a canvi
de què
que hi ha molta gent
que no ha pogut
seguir vivint
la seva forma de vida
no tenen aigua
i fins i tot
no poden menjar
perquè fins i tot
els poquets peixos
que els hi queden
estan contaminats
perquè anem llançant
la brossa
o els agents químics
directament
al riu
sense tenir
cap tipus
de consideració
si el que estem tirant
pot malmetre
la fauna
si això ho lliguem
una miqueta
amb
una de les coses
que Intermond
l'altre dia
ens parlava
que ens deia
que l'aigua bruta
mata més d'un milió
de nenes
cada any
i l'aigua neta
salva vides
fixeu-vos que
tant
el cas de Mèxit
com
com el que us estem
dient ara
són
milers de mares
quan van fer
aquesta campanya
Intermond
milers de mares
necessitaven
l'ajuda
per garantir
l'aigua potable
i el sanejament
i la millora
d'higiene
pels seus fills
fixeu-vos que
tant un sistema
és a dir
una lluita de Mèxit
com la lluita
en aquest cas
de l'Àfrica
per el tema
de l'aigua
que és la mateixa
és el mateix element
és l'aigua
són dones
els que han fet
són capitanes
d'aquests projectes
perquè s'estan donant
compte que
com que elles són
les que tiren
del carro
de la família
es donen compte
que sense això
elles no es veuen
capaços de tirar
endavant la família
se'ls pot morir
fixeu-vos que
la salut
per exemple
si ho analitzem
amb l'aigua
et diu
beure aigua neta
disminueix considerablement
malalties
com la diarrea
que pot arribar a provocar
la mort
sobretot de nens
i nenes
més petites
de 5 anys
les dones
i els nens
ja no han de dedicar
hores a anar a buscar aigua
i poden fer les activitats
per generar ingressos
i cuidar la família
i anar a l'escola
és a dir
el que fem és
els reduïm el temps
d'anar a buscar l'aigua
si els hi portem
una aigua potable
i a algun lloc pròxim
però això
ui
perquè això de fer
quan nosaltres anem a un país
i decidim fer
no sé
que analitzem l'aigua
o els hi posem
un pou pròxim
hauríem de preguntar-nos
si aquell pou
que els hi volem posar
en aquell lloc
o en aquell punt concret
elles ho volen
en aquest cas són les dones
elles ho volen
tenir el pou a tan pròxim
perquè fa un temps
que al llibreter
es va fer una presentació
d'uns llibres
i va venir un escriptor
que va parlar
és un escriptor
que marxa
normalment un parell de cops
a l'any a Àfrica
i va explicar
que vam fer un pou
per una zona concreta
i aquell pou d'aigua
un bon dia
va aparèixer trencat
destrossat
i l'opinament
que vam pensar
vam dir
ostres
i això com és?
vam començar a preguntar
i van aparèixer les dones
i vam dir
ens l'hem carregat nosaltres
l'hem destruït nosaltres
home
però com és això?
estic molt senzill
miri
nosaltres anàvem
dues hores
per anar a buscar l'aigua
i dues hores
per tornar
amb l'aigua
a sobre
totes aquestes quatre hores
eren les quatre hores
que totes les dones del poblat
anàvem passejant
i anàvem parlant
de les nostres coses
ha fet de tenir el pou
aquí al costat
si ens ha tret
evidentment
temps
per poder fer altres coses
però ens hem perdut una cosa
que és la comunicació
entre nosaltres
i per tant aquest pou
nosaltres no el volem tan pròxim
llavors quan anem a fer aquestes coses
sempre hem de preguntar
a la gent que viu allà
on vol les coses
i com les vol
perquè a vegades pensem
que fem un bé
que a nosaltres aquí a Europa
ens va molt bé
però a lo millor
en un altre poblat
o en un altre país
no és precisament
el que es vol
llavors jo penso
que una de les coses
que a vegades fem malament
quan anem a ajudar
o a fer un camp de treball
és preguntar-nos
que si el que fem
és el que ells volen
o millor dit
tu vas allà i dius
mira
pelim aquí
i què voleu
que us ensenyem
o què voleu
que us ajudem
però no imposar
la nostra forma de fer
perquè la nostra
és una manera
perquè vivim en una cultura
en un país diferent
a ells
hi ha un sistema de vida
totalment diferent
el nostre és molt de córrer
i a lo millor
ells són més pausats
llavors també
quan agafem construccions
d'aquest tipus
hauríem de comentar
al nostre voltant
perquè no passi
com a Mèxic
que s'ha encarregat
i nosaltres trenquem
la comunicació
si fem un pou
molt pròxim
als poblats
que potser no és el que volen
una altra cosa
que també ens dona l'aigua
és seguretat
tenir aigua neta
a prop de casa
ens elimina
el risc de patir
contra temps
pel camí
accidents
el que dèiem
per l'accés difícil
als pous
o als bulladors
i fins i tot
a violacions
elles en aquest cas
que es mouen
doncs bueno
si fas una cosa pròxima
també els hi estalvies
que segons l'hora
o el lloc
doncs estan més segures
si ho tenen més a prop
que no hagin d'anar a fer
no sé quants quilòmetres
per buscar l'aigua
i l'altre són els recursos
si els nens o les nenes
no em malalteixen
perquè compten amb aigua neta
per beure
les seves mares
no han de dedicar
els pocs ingressos
que tenen
a medicines
i llits de l'hospital
fixeu-vos en l'important
que és
tenir l'aigua potable
i neta
i ben gestionada
és a dir
aquestes persones
a l'Àfrica
per exemple
ens demanen
que hi hagi una aigua neta
per salvar vides
a Mèxic
ens estan dient
que volen l'aigua
que els sembla molt bé
però que hem de tenir en compte
la precarietat
que els han deixat
en els poblats
i si seguim
amb l'escrit
que estàvem parlant
amb el Jesús
ara us parlarem
què ha passat
què ens passa amb això
que clar
ens porta a la mobilització
el setembre de l'any 2003
els camperols
mazaúes
de Villa de Llende
van veure inundades
300 hectàrees
de cultiu
pel desbordament
del riu
Malacatepec
provinent
de la presa
de Villa Victoria
i del sistema
Cutsamala
la reivindicació
de compensacions
a la Comissió Nacional
d'Aigua
aviat va derivar
en un conflicte
amb el govern
de l'Estat de Mèxic
i amb el govern federal
tal com explica
Elídia Salsar
Marín
i Norma González
la nostra visió
no són els iners
perquè s'acaben
sinó lluitar
per un pla
de desenvolupament
dotació d'aigua
a les comunitats
pagament de danys
i restitució
de les nostres terres
està clar
que
aquests conflictes
segons quins llocs
han arribat
fins i tot
a la mort
de la part més dèbil
que són els indígenes
hi ha hagut
verdaderes massaques
tant a l'Àfrica
com a Centroamèrica
com a Sudamèrica
aquí hi ha una cosa
que és comú
a tota aquesta qüestió
per què es financien
aquestes obres?
Aquestes obres es financien
per portar energia
a les poblacions
i això què vol dir?
que el capitalista
que financia
disposa de capital
per fer-ho
i llavors
les entitats
que disposen
d'aquest capital
i aquesta força
són bàsicament
el Banc Mundial
i els fons monetaris
que no tenen en compte
els efectes
que produeixen
en les poblacions locals
només el benefici
d'ells directament
és el profit
que poden treure
per què passa això?
bàsicament
hi ha una cosa
aquestes entitats
no són
els seus directors
directius
i els seus plans
no són aprovats
i dirigits
per gent
que hagi sigut
elegida
democràticament
s'han posats a dit
diguem-ne
exacte
s'han posat a dit
és com el G9
o el G3
o el G15
i clar
això és un problema
és un problema enorme
perquè
aquestes entitats
estan a tot el món
estan treballant
a tot el món
el que passa és que és curiós
que no siguin capaços
de veure la visió general
del que passa en el món
no només centrar-te
en una cosa
que sigui
el màxim benefici
de les coses que es fan
perquè
jo em tenia màxim benefici
m'estic carregant
o portant a la població
o algunes poblacions
a la pobresa extrema
i fins i tot
a l'eliminació
s'han eliminat
inclús
pobles sencers
ara hi ha una cosa
que
que és fins on
han arribat
amb aquesta desfeta
la veritat
de la població mundial
no té aigua potable
és fora
i això
i això vol dir
fins on han arribat
aquestes polítiques
pensem que
la Patagònia
que és un lloc
que tenen molta aigua
i aigua molt bona
el govern xilè
va vendre
els drets
de l'explotació
de l'aigua
de la Patagònia
a una companyia canadenca
imagineu-vos
que fort
els patagons
que són els indígenas
que són els propietaris
que tampoc
se senten propietaris
sinó que se senten
beneficiats
per la terra
per la natura
però que eren
els veritables
pobladors
i són
els hi han
posat l'aigua
pagant
pagant-la
quan la tenien lliure
doncs
arrel d'això
la parròquia de Sant Just i Pastor
el dia divendres 24 de març
ens farà una xerrada
a les escoles Montserrat
per parlar precisament d'això
diu
de l'ecologia escrita
a l'ecologia viva en cadascú
ens vindrà el sacerdot
i el periodista
Francesc Romeu
i ens explicarà
de manera molt
molt senzilla
amb exemples
què és el que nosaltres
podem fer
una cosa és l'ecologia
que nosaltres veiem
així
la teoria
i l'altra és que
el pare
el mossèn Francesc Romeu
ens vindrà a explicar
de forma molt gràfica
i amb exemples molt fàcil
què podem fer nosaltres
cada dia
per millorar el planeta
és a dir
no busquem grans coses
perquè no els salvarem
és a dir
no tenim nosaltres
l'eina màgica
però sí que podem fer
una miqueta
posar-hi un gra de sorra
entre tots
per tenir
un món millor
i això serà
el divendres 24 de març
aquest divendres
dia 28
també
no divendres no
perdó
dissabte
dia 18
a dos quarts de 9
farem un concert
per refugiats
tots els beneficis
que es treguin
que seran 5 euros
l'entrada
anirà per
l'entitat
Open Arms
que és una de les entitats
que com sabeu
tots la coneixeu
per rescatar
la gent des del mar
ara ja s'està proposant
a treballar aquí a Barcelona
intentant llogar pisos
per poder posar
les persones refugiades
llavors us convidem
aquest dissabte
dia 18
a dos quarts de 9
a les escoles
a escoltar
amb els tallers de música
unes petites cançons
i que sapigueu
que a part d'escoltar
i que ens ho passem molt bé
els dinarons
seran
per als refugiats
i per qualsevol cosa
el Carles
ja ens està dient
que estem acabant
ens haurem d'acomiadar
que sabigueu
que ens podeu tornar a sentir
el dissabte al matí
i així us recordareu
la data de la tarda
que el dia 18
a la tarda
tenim aquest concert
i res
ens anem d'anar
perquè el Carles
ens està posant la música
així que moltes gràcies
moltes gràcies
Jesús
molt bé
gràcies per escoltar-nos
una vegada més
i si algun dia voleu
que parlem d'algun tema
en concret
suggeriments
tots els que vulgueu
els deixeu a la ràdio
i us farem cas
així que moltes gràcies
un petonet Joan
et trobem molt a faltar
i ens sentim
el proper dimecres
moltes gràcies a tots
bona nit
i bon dia