Get out the way, old ant tucker, you're too late to keep your supper. Get out the way, old ant tucker, you're too late to keep your supper.
Tard o llarg, to day to day to day to day to day to day to day to day to day to day to day to day to day
Veus? De la parròquia.
Aquesta és l'audició de la parròquia dels sants Just i Pastó a la sintonia de ràdio d'Esber en el 98.1 de la freqüència modulada.
Us oferim temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'Església i finestra de Justit Lleipau.
Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Evangeli. Diu Sant Lluc. En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l'esperança.
En una ciutat hi havia un xutja que desconegia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia. Feu-me justícia contra aquest home que pladeja contra mi.
El jutge durant molts dies no hi feia ni cas, però a la fi pensà. A mi no em diu re el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia, si no anirà venint aquí fins que no podré aguantar més. I el senyor diguer. Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes.
i vosaltres creieu que Déu ni que s'impacienti amb nosaltres no farà justícia als seus allargits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que es farà justícia molt aviat però quan el fill de l'home vindrà creieu que trobarà fe a la terra?
Notícies d'Església.
Amb la celebració de la Eucaristia del dissabte vinent, dia 19, la parròquia vol significar l'inici d'un nou recorregut al llarg del present curs amb les activitats, la vida dels grups, les iniciatives i en general de tota la diversitat pastoral de la nostra comunitat parroquial.
Reunions de la parròquia. Avui dimecres, dintre d'una estona, a un quart de deu, el grup de Justícia i Pau. Demà dijous, dia 17, a dos quarts de nou de la nit, reunió amb els pares de la catequesi. I el divendres, dia 18, a les deu del matí, voluntaris de Càritas.
Romeria Montserrat tindrà lloc, com ja sabeu, el proper dia 10 de novembre. El preu de la romeria el podem mantenir en 40 euros tot plegat. Les inscripcions en l'horari del despatx parruquial o en sortida de les vises.
Loteria de Nadal. Ja podeu disposar dels talonaris o participacions del sorteig de Nadà. Els podeu adquirir al despatx parroquial si voleu intentar ser milionaris. Vinga, animeu-vos! Diumenge vinent, trobada de cossos de portants del Sant Crist a Ripollet.
Diumenge vinent, dia 20, a les 7 de la tarda, concert d'Orga a càrrec de Neil Cowley amb motiu de les festes de tardor.
Jornades d'animació i formació pastoral a Vilafranca del Penedès, del dilluns 21 al dijous 24 d'octubre, de les 21.30 a les 23 hores, a la sala mossèn Vinyeta. Se succeirà quatre xerrades sota el títol comú de Culminant l'any de la fe, organitzades per la delegació de pobles i comarques en la col·laboració del CEP.
Fins aquí Notícies d'Església. Obrim la finestra de Justícia i Pau.
Molt bona nit, ja podem dir bona nit perquè és fosquet. Bona nit a tothom. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. B
Bé, doncs, havíem pensat en el Jesús, entre altres coses, parlada al Premi Nobel d'aquest any de la Pau, sobre la Pau, i una mica ho enllaçarem amb el comunicat que en el seu moment des de Justícia i Pau d'Espanya, que també s'hi va aderir la de Catalunya,
es va fer contra aquest crim d'armes químiques que va assetjar Síria, que en poques hores va matar tanta gent, criatures, dòies... Més d'un miler de persones. Arrel d'això, d'aquest fet, la comunitat internacional es va començar a moure, i sobretot tenim el grup que ja va ser creat, si no ho recordo malament, el 1997, que és el grup d'organització per la prohibició de les armes químiques
amb lletres es diu OPAC, que d'alguna manera el premi ha estat concedit amb aquesta organització que intenta davant de l'armament que s'ha anat imposant en molts països del món
ja cada vegada més perillós i s'ha arribat a les armes químiques, intenta des de la seva fundació de l'any 1997 de dir prou, parem tot aquests casos i aquestes coses que maten tan fàcilment, parem-ho perquè si no ens destruirem les persones i ens matarem amb una facilitat terrible. I això ha sigut viscut a Síria, no?
Llavors bàsicament tenim que la concessió del Premi Nobel de la Pau a l'Organització per la Prohibició de les Armes Químiques o PAC retorna a l'esperit del guardó els seus orígens i a la voluntat expressada pel mateix Alfred Nobel en el sentit que el desarmament és la clau per aconseguir un món sense guerres.
El comitè noruec ha aprofitat el pacte entre Washington i Moscú per desmentallar l'Orsenal Químic de Síria per tornar a posar sobre la taula la necessitat d'acabar amb aquest tipus d'armament, d'armes d'efectes catastròfics sobre la població civil i que representa el grau més alt de crueltat i deshumanització en els conflictes bèl·lics.
Bé, no és que el fet que s'hagi d'intentar el que ha passat a Síria, doncs aquesta organització s'ha fet més visible, sinó que hi aporta un treball previ. Un treball previ en què ha intentat diverses vegades, d'alguna manera, que els països es comprometin
a la destrucció d'aquest armament. Per exemple, Espanya ja en va tenir, en el Marroc va utilitzar el gas mustà, i en el cas de la carreta civil també es va utilitzar. Espanya és un dels pisos que fa molts anys que ja no en té d'armament químic.
però en canvi hi havia el compromís, tant de Washington com el compromís de Rússia. Aquest tentat d'excepte dos països, que ara no me'n recordo quins són, tots es van comprometre a eliminar aquest gas. Inclus van anar posant un plaç per anar traient-se l'armament. En el cas de Rússia, un 60%,
que el pla s'havia d'acabar el 2007, actualment té un 60% destruït, això és el que diuen, en el cas dels Estats Units un 80%, però que realment no ho han fet. El pla que havien establert d'eliminar les seves armes químiques tampoc ho havien fet. Fa l'efecte que es retenen un raconet per si de cas. Exacte. Ara es parla cap al 2018-2020 que realment estarà ja fora.
Hi ha una sèrie de països que no han pactat, no han firmat aquest protocol o aquesta cosa que es va iniciar. Entre ells hi havia Síria, que ara l'ha utilitzat, Angola, Egipte, Sudant del Sur, Birmània i Israel tampoc ha rectificat encara aquest procés de treure's aquest armament de sobre.
Ara jo penso com és possible que aquests països que s'han anul·lat, que Angola precisament, que necessita ajuda per segons quines coses fa la seva població, tinguin aquest tipus d'armament tan sofisticat, perquè dintre de tot és sofisticat. Jo crec que des de la primera guerra mundial,
ja tots els països, més o menys, van anar utilitzant armes químiques. A la guerra mundial va ser horrible el XIV. Quasi bé tothom, quasi bé cada país, suposo que s'anava fent el seu propi armament. La cosa que és perillósíssim, perquè ara, per exemple, per destruir Síria, en el fons, s'ha dit que el 2014 el tindrà tot destruït. Però es veu que és impensable que ho pugui tenir tot destruït. Perquè és molt fàcil fabricar-lo, però és molt difícil destruir-lo. Destruir-lo, perquè hi ha tot un perill ecològic
hi ha un perill de seguretat dels països i tot això ara ha de portar al seu ritme. S'havien armat amb unes armes tan complicades que ara és molt difícil i es necessita molt diner per destruir aquest armament. Si passa com els cementeris atòmics. Exacte, ha de ser una cosa difícil, perquè s'ha de fer. I que hi ha el compromís de no sé quants països del món. No em sembla que hi hagi 180 països del món que ho aniran fent.
Però encara això serà difícil. El que ja ha creat costarà molt de destruir.
De fet, la qüestió és que en aquest tipus d'armament si més no es posen d'acord els països grans. Però el que és vergonyós és que les armes convencionals corri i es mantingui a l'ús. Sí, és el que us anava a dir. És horrorós perquè en un moment donat amb hores, no sé en quant temps, mil i escaig persones.
Però, i les armes convencionals que estan trencant edificis? Estan destruint vents? I dintre d'aquesta destrucció destrueixen a persones? Perquè cada dia més i més? O sigui, tot és horrible, ja no? Els gasos són horrorosos. Perquè la guerra del XIV, la joventut que va venir dels Estats Units no estaven preparats per aquestes coses, i pobretes, el que es va salvar m'ha marxat tots tocats.
però les armes convencionals són espantoses. Mireu, el cos d'un submarí, S80, és un submarí convencional, equival a 20 hospitals, i Espanya està construint actualment
El cos d'un cas, Euroficter, que és un cas d'aquests models, és el cos de 25 escoles. I Espanya n'està comprant 87. Sí, però mentrestant es tanquen quiròfans, les escoles bressoles es tanquen també, i coses d'aquestes. Això és una incoherència total.
Mira, agafant aquest fil conductor, l'estat espanyol es porta cada dia més de 5 milions d'euros en armes, moltes de les quals es destinen en països en conflicte, sobretot armes d'aquestes petites. És convencionant. Vull dir que som un país que exportem molt material. És una de les nostres fabricacions.
Crec que antigament, amb la guerra de l'exjugoslàvia, les mines aquelles personals... Antipersona. Antipersona es va fer una campanya molt forta, perquè s'havia acabat la guerra i n'estava tot farcit allà, però havíem sigut un dels proveïdors. Sí, sí, sí, però amb gran quantitat.
Llavors, davant d'aquesta crisi que està patint el país, ¿són capaços de comprar coses tan cares i fer un armament que dius, bueno, per què semblava tot això? A ells la defensa ho justifica perquè tenim uns compromissos a nivell mundial per estar a la guai de les altres nacions.
però de totes maneres ni les altres nacions ni nosaltres hauríem de tenir. Per què? Que representa una guerra? El poder d'un estat sobre un altre o d'una hènia sobre un altre o d'unes idees sobre unes altres. Escolteu, per què no ens ajuntem tots i fem una veritable globalització però de pau? Per l'amor de Déu! Sí, sí, perquè tot això té un cost molt elevat pels països
i que fa falta per altres coses més importants, països i pel món, per la fam del món, per més medicina... Però si no ho tens més que els Estats Units, el folló que tenen, que els hi queden hores per estar amb números vermells. I per què? O sigui, allà hi ha els grans lobbies de fabricants d'armes, quantitat.
i no volen acceptar que és molt tèvia aquesta llei de sanitat nacional de l'Obama. És perquè els lobbies de les asseguradores tenen el complet control de tot. Clar, si la gent es fa una assegurança personal,
i privada, doncs dona cèntims aquestes asseguradores. I si no, han de donar una partida a la nació, a l'estat, per aquesta sanitat, que no és com la nostra ni somiar-ho, però que ja comença a cobrir segons quines persones que la poden necessitar. Tot és un negoci.
És la varella del capital espantós que cada cop vol més cèntims. Ara Jesús, el teu tema que més o menys tens... Sí, mireu, nosaltres avui fem una reunió i els temes que tractarem a la reunió serà, entre ells, la valoració segons el Premi Nobel de la Pau.
La lleu d'educació de l'estat espanyol, la llei verd, comentareu una miqueta en què ens afecta i quina és l'estratègia. Jo diria que sense comentaris, aquí a la ràdio l'hem comentat. Tenim una companya al grup que és mestre i s'està preparant i ens ajudarà a entendre una miqueta tot això, a entendre-ho una mica més. No, que voleu entendre. Informació sobre el mineral Colten a l'institut de Sant Justesberg.
És un programa que hem fet per poder explicar als alumnes de l'institut el que és el coltam, com a mineral que s'utilitza pel telèfon, i que s'extreua el dègim d'esclavatge als països on s'obté.
Després, la crisi i el treball. Fi el conductor del tema s'enjust. S'està treballant a justícia i pau de tot l'estat. Sob això, nosaltres volem parlar una miqueta aquest any, perquè ja ho vam fer l'any passat, però aquest any també volem fer-ho, per veure si podem trobar alguna llum en el sud-azurzà que ens en trobem al país.
Estem en un moment que no sabem què passarà en el tema de l'atur i el tema del treball. L'economia no sabem per on anirà, sabem per on ha anat, què ha passat, quins són els responsables, però no sabem on va aparar. Llavors, nosaltres, el grup, hem decidit fer una mica d'història des que va començar una miqueta la humanitat, des del punt de vista del treball,
i totes les coses relacionades amb la vida social des de l'antiguitat. I d'aquesta manera, a través d'analitzar tots els punts, totes les coses, totes les situacions que han anat passant al llarg de la vida de la civilització, potser entendrem una miqueta cap on anem. La història ens pot ajudar una miqueta a veure quin és el nostre futur.
Llavors, mireu, avui hem fet una miqueta d'anàlisi d'això i comencem per explicar-nos una miqueta des del principi. Ho tens escrit per aquí? Sí, pensem una cosa, que la humanitat, l'homo sapiens sapiens, que som nosaltres, va començar fa 30.000 anys, i que el 99% de la vida de l'homo sapiens sobre la Terra
ha estat dintre de l'edat de pedra. El que vol dir que en el nostre ADN, malgrat que sense ser-hi computadors, ja anem a la lluna, som gent de l'edat de pedra. Tenim el nostre ADN de fer d'acord amb aquest sistema. Tenim una petita capeta per sobre de civilització que a vegades ens priva de ser tan bèsties com eren aquella gent. A quin paràgraf vols que comenci? Des de bon principi?
Volem començar aquestes reflexions del que ha estat el treball a través del temps com a finalitat d'arribar a entendre el que ens passa actualment en relació al treball i l'atur i al seu futur. Tot va començar fa 30.000 anys al paleolític superior en què va començar l'homo sapiens, com deia el Jesús.
La època de la recolecció i la casa ha estat emprada en més del 99% de la seva història. Fins als darrers 10.000 anys, en el qual es va fer la inversió, és a dir, els canvis graduals en la introducció de la agricultura.
Sabem que al Paleolític Superior la població de la Terra era al voltant de 6 milions de persones i la població es duplicava cada 700 anys. Per comprovar la vida d'aquelles persones podem agafar-nos a la dels pobles dels pigmeus de la selva africana equatorial. Els pigmeus són verdaders, fills de la selva, ben adaptats al mitjà on viuen. D'estatura i pes adequat al mitjà en què viuen.
obtenen de la selva tot el que necessiten, cosa que els permet portar una existència igualitària, cooperativa, ociosa, contemplativa i comunicativa. Les dones pigmeu coneixen el lloc exacte on hi ha els fulls i valles silvestres i les arrels nutritives. Saben, quan surten de sobte, els boites i els moments exactes en què reprodueixen les termites.
Cap a mitja tarda han portat ja al campament prou menjar i, de vegades, un excedent que els permetrà passar el dia següent al campament. Els pinmeus tenen una cultura musical. La seva música és essencialment vocal, no instrumental.
desenvolupen un sistema harmònic d'una relativa complexitat i un algrau de virtuosisme d'una relativa complexitat dominants i, per tant, en una sola corda canten en freqüència en forma de cànons en tantes parts com cantors hi hagin i amb contribucions espontànies de cadascú improvisant i elaborant la melodia.
Podem dir que al paleolític no existia la propietat privada perquè no hi havia acumulació de vents i que en la seva llarga etapa i fins a l'arribada de l'agricultura no va començar l'època dels excedents, poblats fixos, organitzacions socials, autoritats, distribucions letàrgiques superiors, etc.
La mentalitat de les seves persones es movia entre la necessitat d'obtenir el menjar i fer servir el rest del temps per construir ferramentes, pintar les seves coves i construir instruments musicals. S'organitzaven com a cooperatives de distribució i formaven els fills en aquestes costums.
Una de les coses a les que ens trobem en l'actualitat és la necessitat de recuperar la ètica perduda en les relacions i deures socials. Al davant dels interessos personals immediats, s'obliden els interessos i deures socials massa vegades, tal com ha passat amb el comportament de les entitats financeres, bancs i banc d'Espanya.
davant de la crisi actual, la lògica ens diu que caldria repartir les hores per tothom perquè tothom pogués treballar, cosa que es fa difícil d'aconseguir. Pròximament seguirem comentant aquesta història en el tema del treball. És molt interessant, moltíssim. Sí que és veritat que s'ha d'arribar a un repartiment. De fet, el concepte de la mentalització d'aquestes persones
a partir de la lògica de les necessitats que queden cobertes a partir d'un punt determinat, i llavors a partir d'aquí les seves necessitats es van desenvolupant d'acord amb el que es van trobar. Però ara deixem-ho fer una miqueta d'advocat del diable.
Si la resta d'humanitat s'hagués mantingut en aquest estadi, no haguéssim anat a la lluna, ni haguéssim fet moltes coses, ni haguéssim descobert... Potser no patiríem el càncer i coses que poden contribuir a que la humanitat sigui una mica millor.
És evident que hauria vingut donada el passat a l'etapa de la pedra, a l'etapa del ferro. Llavors l'agricultura va ser un abans molt gran. I evitava que la gent s'hagués de desplaçar per buscar terrenys que poguessin donar de menjar durant segons quines èpoques o caçar per mantenir la gent. Va tenir un impacte molt gran sobre la demografia perquè la llua en temps de Jesucrist
van passar dels 6 milions de persones al poliolític i ja estàvem a 100 milions. Portàvem 3.000 anys d'agricultura i ja estàvem a 100 milions. El que passa és que ha passat amb l'esquema del treball, que ha passat amb l'esquema de l'acumulació, que ha passat amb l'esquema del poder.
Com s'han creat les estructures? Aquesta és la qüestió. És que, comentaven una anècdota de Rockefeller, que va fabricant un temps uns aparells per cuinar
Nosaltres hi tenim una altra mena de coccions perquè necessitem això. Nosaltres crearem la necessitat per després poder vendre aquests aparells. Van inventar unes receptes de cuina, unes coses meravelloses que feia falta aquells aparells i així normalment el capital sempre crea
Unes necessitats per després gavudir d'aquests avantatges econòmiques passen amb els telèfons. Fa els mòbils de fa 10 anys, imagina't, o 20. Jo me'n recordo que li vam comprar al meu marit un perquè allà a Montserrat no hi havia manera de localitzar-lo mai i després va ser inútil perquè no hi ha cobertura. Però era un mamotret horrorós.
Després ha sortit aquelles preciositats, però aquella preciositat al cap de tres mesos està obsolet. I ja se'n tornem-hi. I necessiten aquests materials tan sofisticats que de uns surten per fer-ho més i més i en els quals estem dintre d'un esclavatge. Perquè ens tenen controlats però d'allà on vulguis.
El problema del progrés en si no és discutible, perquè el progrés per si és bo per a la humanitat. El que passa és que les conseqüències del poder portat a l'extrem, la dominació de l'individu, ens ha portat concretament a un 50% de tots els joves entre 18 i 30 anys. Això no sols de benes injustes, sinó que és antinatural.
És a dir, si els invents serveixen per esclavitzar la gent, aquests invents no ens interessen. No, no, no. A més a més, moltes d'aquestes noves màquines, aquests robots nous, han evitat que molta gent treballi. Clar, donen més avantatge econòmic de seguida. Perquè amb molt menys temps, cataclin, cataclin, fan un cotxe, munten el que vulguis. Però què passa? Que no hi ha treball.
Però això hauria sigut interessant que això hagués beneficiat a la persona. Perquè fixa't una cosa, apesada que no hi ha treball, hi ha molta gent que està treballant més que mai. El poc treball que hi ha, els fan estar deu hores, dotze hores a l'empresa. I a més, no té sentit això.
llei de treball, en la qual moltes de les avantatges s'han destruït, doncs ara no tens dret ni a demanar un preu. Has de treballar per al que et vulguin dir.
xerrant xerrant hem arribat a la fi o sigui que fins la setmana vinent nosaltres, vosaltres fins dintre de quatre setmanes i aquests temes són tan interessants que els continuarem tractant. Moltes gràcies Marc Pere Arnau, moltes gràcies, Dolors, gràcies, Jesús i us hi esperem la propera setmana o bé el dissabte tornarem a repetir aquest programa.
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És un acord molt dur, eh? La pujada de l'IVA... Tothom està marxant per costa de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució, jo veig, ha de ser alguna cosa remonsiva com el que va passar a Islàndia.
El jutge no estava al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sí, que sí, que estigui davant. L'últim 100 pàls són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta? Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema. Ràdio un trasfer
A l'esquadra diuen que es veurà de nit.