People talk about the past,
There are no holes in his shoes But a big hole in his world Maybe I can't face As the man who can't be moved And maybe you won't mean to But you see me on the news And you'll come running to the corner Cos you'll know it's just one
Oh, you're missing me, your heart starts to wonder, oh, it's so bad for me, and maybe you'll come back here to play with me. See me waiting for you on the corner of the street.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com.
Veus? De la parroquia.
Aquesta és l'audició de la parròquia dels sants Just i Pastó a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podrem escoltar notícies d'església i finestra de justícia i pau.
Iniciem l'audició d'avui a la lectura d'un fragment de l'Avangeli segon Sant Mateu que escoltarem el proper diumenge.
Diu així. Quan Jesús sentia dir que Joan havia estat empresonat, se'n tornà a Galilea, però no a anar a viure a Nazaret, sinó a Cafernaún, vora el llac, a la regió de Zaboló i Neftalí, perquè s'havia de complir allò que anunciava el profeta Isaías.
país de Ceboló i de Neftali, camí del mar, l'altra banda del Jordà, galilea dels pagans. El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix pels qui viuen al país tenebrós. Des d'aquell temps, Jesús començà a predicar així. Convertiu-vos que el regne del cel és a prop.
Notícies d'Església. Reunions a la parròquia. Demà dijous, dia 23, a dos quarts de nou, Consell d'Economia. Divendres, dia 24, des de les 12 hores, preveres de l'arxip restat.
Anunciem una gran sessió matinal que la nostra parròquia ha organitzat per donar a conèixer les paraules del sant pare, que són punyents, que són inspiradores i que val la pena que les coneguem i les posem en pràctica. El lema de la trobada és trobada per una renovació evangèlica. És el dia 1 de febrer
i l'hora de les 10 del matí a les 13.30. O sigui, dos quarts de dues. Allò que les escoles hi és oberta a tothom. Bé, Dolors, tu que has estat en les últimes reunions, que jo no vaig poder assistir-hi, més o menys, com plantegem aquesta trobada? Bé, ens va sorprendre perquè vam partir d'una trobada amb el mossèn i tot el grup de la ràdio. El grup de la ràdio, sobretot.
I d'aquesta reunió va sortir a l'interès per part del mossèn diu, no ens hem de quedar solament amb aquests missatges o amb aquestes coses que el sant pare ens va dient. Missatges com per exemple la fraternitat, si tenim el valor de la fraternitat, la manera que podrem acabar amb les guerres.
O, per exemple, contra la globalització cal aquesta indiferència que ens està passant a l'ésser humà perquè estem tan indiferents que estem veient les guerres i estem veient tot. I aquest sant pare va dient tota una sèrie de missatges importants. O, per exemple, l'església pels pobres i pels pròberes. L'església dels pobres i pels pobres.
Clar, el mossèn deia que és una cosa que ens pot interessar des de la comunitat cristiana, però també pot interessar la persona de carrer, la persona que té tots uns valors de drets humans, que realment, quan anem pel poble, molta gent diu, escolta, aquest sant pare déu-n'hi-do, ens ha sorprès a tots la seva manera d'actuar. És un sant pare del poble.
I es nota. Clar, no estàvem acostumats, tampoc això. Hi havia una distància entre tot el que era les grans jerarquies amb la gent de sota. Sembla que es vol recuperar una mica la línia del Vaticà segon. Tornar des de les bases, des de les assemblees de baix i anar pujant i cada església, cada comunitat que pugui dir la seva, no? Les seves propis necessitats.
Llavors el anem seguint i el mossèn estava molt interessat perquè ens va, en el seu full informatiu de cada setmana, ens va dir moltes coses. Sí, sí, ja ho posa en marxa. No, no, i quan rediem les notícies sempre, si en aquell ho ha explicat, ja ho posem pel micro.
Ens va proposar aquesta trobada. Per què no fem una trobada? Fem una petita comissió. Fem una trobada oberta a tothom. Tant de dins de la comunitat com de fora del poble. És una figura que m'interessa. Com ho pensen fer-ho?
Serà un primer contacte. No es preté aconseguir grans coses aquest dia. Segurament el mossèn ens farà una introducció d'aquestes frases, com les col·loquem dins aquesta societat actual. Què ens està dient aquesta persona amb la gran crisi que hi ha?
que ens està dient com a persones, com a comunitat, seran tres o quatre aspectes senzills que ell ens introduirà, farem una mica d'esmorzar, per això demanem que la gent més jove que estigui interessada ens digui alguna cosa, per què volem comprar coca i coses d'aquestes.
I després, vull dir, serà el debat en petits grups d'aquestes frases o d'aquest contingut. Així que es farà taller sobre cadascuna d'aquestes frases. Exacte. I què es preté amb aquestes frases? Tant arribar a un compromís, nosaltres, com a comunitat, a dir, escolta, doncs hem tret totes aquestes conclusions i ens ha anat molt bé l'opinió des de fora, com ens veuen. Així com el compromís com a persona, no? Vull dir, aquest sant pare parla des d'un angla en què ens està demanant un canvi com a persones. Ens hem d'oblidar
d'aquell consumisme ens hem d'oblidar d'una sèrie de coses mentre hi hagi un germà que no té un pla d'aula. I això amb una visió global. Per tant ens està demanant una transformació com a persones. I aquesta és la idea. No es farà amb una sola trobada, sinó que un dia passarem una pel·lícula, un altre dia farem venir algú que coneixi més aquests aspectes. Ho anirem treballant. Aquesta és la idea que es preté dins d'aquest... I aquesta és la primera trobada? La primera cosa que farem.
i ens agradaria moltíssim que pogués venir gent que potser no s'apropa a l'Església, però que té un... Sí, sí, no cal que siguin feligressos que ja acostumen a venir. No, no, és que ens interessa moltíssim l'opinió d'aquestes persones, ens interessa moltíssim, perquè ens pot ajudar renovant-se, no?
Tornem a repetir que serà a les escoles de les 10 del matí fins a dos quarts de dues de la tarda. Que hi haurà una miqueta d'esmorzar. Que si pot ser que visin. Si pot ser. Al mateix dia no passa res. Si poden anar a la parròquia per dir que existiran. Més que res per això que comentaves de fer una miqueta més de...
No vindrà de deu persones més amunt o de deu persones més avall. Però si hem de comprar una miqueta de coca i... Sí, per moure'ns per aquest tema. Tenia una mica d'idea d'allò que podem comprar. A les escoles de deu fins a dues quarts de dues, el dia 1 de febrer. De febrer. I el gelema trobada per una renovació evangèlica. Molt bé. Bé, doncs continuem a Notícies d'Església.
Semana de pregària per la unitat dels cristians. Va començar el passat dissabte, dia 18, i acabarà el 25 de gener, amb el lema general per a tota la setmana pres de la primera carta de Sant Pau als cristians de Corint. Es que Crist està dividit. A la catedral de Sant Llorenç, com en anys anteriors, tindrà lloc una pregària ecumènica el proper divendres dia 24 a les 19 hores.
El títol propi del dia, setè de la setmana de pregària, és Junts formem part de Cristo. Estan convidats a aquesta celebració el pare Aurel Bunda, arxiprèst i el pare Constantin Alín de l'Església Ortodoxa, patriarcat de Romania, el pare Joan García, vicari general de l'Església Ortodoxa, patriarcat de Sèrbia i el pare Josep Moya d'aquest mateix patriarcat.
Dins de la confessió protestant estan convidats la senyora Joana Ortega Ralla, delegada d'Ecumenisme de l'Església Evangelica, i el pastor Felip Carmona. La celebració estarà presidida pel bisbe Agustí Cortés, acompanyat per mossèn Lluís Anton Armengor, delegat d'Ecumenisme del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, mossèn Francesc Tirado, encarregat de la Catedral, i preveres i diaques de la diòcesi.
La coral Masquefa conduirà els cants d'aquesta trobada. Jornada de la infància misionera. El proper diumenge, 26 de gener, se celebrarà aquest dia anomenat per alguns el Domunt dels Petits. Els objectius d'aquesta campanya és que els infants preguin i treballin des de la nostra fe
per crear un món on no hi hagi esclosos, educar els més petits en el sentit de la fraternitat i el compartir, formant els futurs homes i dones capaces de comprometre's amb responsabilitat en la creació d'un món més just i fratern.
Hi ha materials útils a disposició a la delegació d'emissions. Aquestes han estat les notícies d'Església.
Finestra de Justícia i Pau.
Molt bona nit. Abans no t'he saludat, et saludo ara. I al Jesús també, molt bona nit. Que ara que plogui, bona nit. No, ja convé que plogui. Bé, ja tornem a ser aquí, com cada quatre setmanes, a exposar aquells temes que em sembla que poden interessar a tothom. O sigui vosaltres mateixos.
Bueno, mesos enrere hem començat el treball, la feina, dedicar una estona de ràdio al treball al llarg del temps. Vam fer un primer treball que parlàvem de l'època del paleolític, l'edat de la pedra, en la qual explicàvem una miqueta com funcionava la cosa del treball.
i de la manera que la societat funcionava. Una altra sessió, vam parlar també del començament de l'etapa de la agricultura, i vam arribar més o menys a l'any 1 de Jesucrist, la nostra era cristiana,
amb la qual l'esclavatge era una de les coses que impressionava perquè realment era el sistema en què funcionava la classe social. I avui parlarem una miqueta
l'etapa d'agricultura més avançada, començant a l'any 1 del naixement de Cris fins a l'any 1000, en què els habitants del planeta... També és interessant donar una idea de la demografia que hi havia en aquella època, ja que l'any 1 es calcula que hi havia 250 milions de persones al planeta, i arribar a l'any 1000 de l'era cristiana,
hi havia 350 milions, o sigui que s'havia augmentat en 100 milions en 100 anys. Bé, doncs continuem.
La mort acompanyava quasi quotidianament el poble a l'edat mitjana. El flux de tota una sèrie d'esveniments veia i feia que la mort fos molt coneguda. Les guerres, les epidèmies i la fam eren les causes més socials. Bé, ara tu, Dolors.
La propietat de la terra, majoritàriament en mans del senyor, obligava a un treball continuat al camp, a la vora i sota la protecció del castell. Els servants eren obligats a contribuir personalment en les guerres i incursions del senyor, i havien de donar una part important de les seves collites al senyor, que eren les contribucions als impostos d'aquella època.
La dependència dels senyors faudals era gran, si bé hi havia homes lliures, també existien esclaus que es compraven i es venien en comerç que es movia per tota Europa. També és l'època de la roturació dels grans boscos a fi de proporcionar terres i agricultores.
La dependència dels senyors feudals era gran. Si bé hi havia homes lliures, també existien esclaus que es compraven i venien en comerç que es movia per tota Europa. També és l'època de la roturació dels grans boscos, com hem dit, a fi de proporcionar terres d'agricultura.
En aquest context, les riqueses acumulaven amb mans senyorials i llor repartiment es feia en els seus cercles propers i els pobles depenien massa sovint de la benevolència d'aquests. Els problemes sorgien en els anys de males collites, les epidèmies i les guerres, en que els serps i els seus esclaus quedaven amb mínims de renda per a la seva subsistència.
La pena per la no observació d'aquest precepte era l'excomunió. A Catalunya, la Batoliva va instituir el pacte de pau i treva, aquest pacte data de fa mil anys. La treva de Déu prohibia la lluita des de la tarda de dijous fins al matí de dilluns, sota pena d'excomunió.
El teixit social apunta cap a una divisió entre les classes, els clergues, oratoris, intercessors entre el món terrenal i el món eclesial, que fan arribar al cel les oracions i ofrenes que il·luminen la terra interpretant la paraula de Déu.
Déu-n'hi-do com estava tot estructurat. Els senyors, vella Torres, guerrers actuals amb la missió de mantenir l'ordre i defensar els serfs laborators perquè treballin al camp.
Abans ens havia quedat un paràgraf. Sembla que era aquest. En ocasions davant l'arbitrarietat dels senyors feudals, l'església, molt influent, va proclamar una bula mitjançant la qual ningú podia ser perseguit o mort al voltant de les esglésies dins d'un espai de determinats metres. Aquesta és una de les causes de la formació de les barroques. És interessant això.
És molt interessant aquest treball. Suposo que el continuareu fent, oi? Sí, ara acabem l'any 1000 i continuarem després, fins arribar a l'actualitat. De fet, és evident que comparat amb el poder polític, aquesta de mitjana àmplia, fins a l'any 1000 el poble havia millorat el seu nivell de vida. Fins a cert punt sí, en comparança.
perquè disposaven d'ostres poblats, disposaven de més aliments, la agricultura donava forces aliments, la remaderia també. El que passa és que la propietat, és a dir, la riquesa generada no repercutia en benefici de la població bàsica del poble. Tot depenia de la benevolència dels senyors feudals i dels reis d'aquella època,
en que el poble tingués més o menys nivell de vida. Però sempre el que tenia al nivell de vida era molt limitat, o sigui que la riquesa sempre estava en mans del senyor. A llavors, a canvi, els donaven, deien ells, i això era cert fins a cert punt també, el dret de la protecció, perquè una de les coses que hi havia en aquella època era sempre moviments de població
que estaven en guerra amb altres poblacions. Sí, però contra també els joves i els homes d'aquella població havien d'efectuar les guerres dels senyors. O sigui que era una mica bastant interessant. Era Cartecanol com va ser després, posteriorment, al segle XX passant. La guerra mundial, les dues guerres mundiales. En certa manera, diguem-ne que la humanitat fins ara estem veient que s'ha mogut amb els mateixos paràmetres.
És a dir, la riquesa en mans d'uns pocs i la pobresa generalitzada. I la misèria, la pobresa, les malalties, la malnutrició, etc. Llavors, no obstant així, veiem que la població mundial
a partir de l'augment i la diversitat de l'alimentació, va augmentar, perquè realment fins al naixement de Jesuclís, a l'any u que es compta l'edat era cristiana,
el món tenia 200 milions d'habitants però després a l'arribar l'any 1000 li havia pujat a 300. Ara en mil anys un milió tampoc era molt. No, 100 milions. Però ara ha augmentat d'una manera extraordinària amb l'altre del 1000 al 2000. Per això nosaltres fem menció amb aquest treball a la importància de la demografia. Hi ha unes causes que determinen l'augment de la demografia, per exemple en la humanitat
En el planeta l'any 1900 hi havia 3.000 milions d'habitants. Ara, al cap del 2014 que estem ara, hem passat de 3.000 a 7.000 milions. Imagina't. En 113 anys ha augmentat amb 1.000 milions tirant curt. Esclar, fixeu-vos en les proporcions de creixement. Esclar, ha sortit la sanitat, la manera de viure dels pobles,
Abans les ciutats eren estretes, petites, humides. Recordem-nos la Barcelona antiga, que eren els carrerons estrets, molt humits, no circulava l'aire. Es van haver de tirar les muralles dues vegades. I a més, qualsevol malaltia, com la medicina no estava molt desenvolupada, produïa una quantitat de mortalitat enorme. Tot ha anat per millorar.
Aquest és el desig que té ara la població mundial. Però hi ha èpoques que sembla que tornem un altre cop enrere. És el que ens va bé haver llegit aquesta cosa de formació que ens han fet a nivell de grup perquè anem veient
que no ha canviat tant. A pesar de que estem parlant de l'edat mitjana, del segle I o de tota l'edat mitjana, aquesta desigualtat, com has mencionat ara fa poc, es dona. Una de les notícies que m'ha cridat molt l'atenció aquesta setmana
s'ha comparat tu als multimilionaris, es fan encara més rics. És a dir, les bosses s'han activat, les bosses que creen riquesa, aquestes coses especulatives que ells saben fer, però sempre en benefici d'ells. Llavors, per exemple, m'ha quedat l'atenció això, coincidint amb l'increment de les desigualtats salariales a les grans economies mundials, el 2013 va ser un any excel·lent per als multimilionaris, que a vegades són menys,
Són menys però els cavalls són més rics. I com serà aquest 2014? Aquest 2014 seguiran enriquint-se. Es seguiran fent-se cada vegada més rics. Això és una cosa que ells es va distanciant. Perquè abans hi havia una classe mitja. Amb la societat del benestar hi havia una classe mitja que més o menys
Avançava. Sí, però ara ja no hi és això. Cada cop s'elimina més la classe mitjana. I ara voldria centrar aquesta cosa, aquesta notícia més o menys, que es parla a nivell mundial d'allò, però ho centraria, diu, amb un estudi que ha fet l'index Gini. És un estudi que s'ha fet quan a Espanya. Diu que a Espanya, segons els estudis, a nivell europeu té un doble rècord de ser un campió europeu en natur i desigualtat.
ens hem col·locat al darrere de la tònia amb atur i amb desigualtat. Un país que fa 5 o 6 anys al darrere era capaç d'estar al capdavant perquè tot això porta uns problemes. Ha perdut la sanitat, està trondolant l'educació, la cultura,
que ha estat trontollant el que seria la reserva per pagar la gent gran. Si el benestar social s'està divorint. Aquest és un problema molt greu i dius que ha acabat de llegir una cosa i continua havent-hi una minoria
que en comptes de fer un plantejament mundial de dir, escolta doncs, hem de mirar que lògicament que passa, hem de fer programes demogràfics, hem de mirar que la gent pugui viure, no dir que amb la riquesa que havien viscut 5 anys al darrere. No, perquè allò era consumisme, potser. És el que diu el papa francès, la fraternitat, jo tinc un plat a taula però tu també tens dret a tenir un plat a taula.
A veure, no sé com es aconseguirà, de moment hi ha molts moviments de base de la humanitat, de les persones que s'estan organitzant, fixeu-vos en el que ha passat a Burgos. Sí, per això té un perill, perquè dintre d'aquests moviments sempre hi ha el grup discordant que cala foc, que li treu qualitat a aquest moviment, perquè el moviment ideal seria
o el de Gandhi, o bé el de Negret, que ara fa anys que... Martin Luther King. Allò era una defensa passiva, però ara és un problema perquè la gent comença a estar cremada i deu ens lliuri que comenci amb aquests grups violents a ficar foc.
Bueno, de fet, l'avanç dels drets socials i drets humans sempre s'ha produït a través de revolucions i d'evolucions, perquè a l'edat mitjana tot aquest perill que hem vist va ser moltes vegades que el poble
es va plantar davant dels excessos dels senyors. I, evidentment, això va fer sorgir en un moment determinat, el primer sistema democràcia a Anglaterra. Al temps de Ricard, rei d'Anglaterra, amb el seu germà Joan, que el Joan era un excés de robo i de possessió, i la gent es va revoltar.
Fins i tot el rei Carles I li van tallar el codi. I llavors van fer unes regles de joc que van ser unes de les primeres constitucions que el poble va obtenir a canvi de mantenir el reinat del rei Joan. Ara, hem entrat en un altre tipus de moviments socials. Per exemple, has homenat el Martí Luther King. Aquest home, igual com el Gandhi, van guanyar amb un imperi
que tenia el millor de les armes de la seva època. El mandela, també el mandela que ara estic pensant. Vull dir que el sistema de lograr per la manera pacifista triomf i canviar les coses ha funcionat. Això és el que es demana, que tothom té dret a fer manifestacions. O sigui, la diada d'aquest any ha sigut una de les manifestacions festives i que realment ha marcat
Ha marcat una època, una manera de fer les coses. El que fa por és que amb aquestes manifestacions sempre es fiqui algú que li tregui importància i valor a aquestes manifestacions. Com ho hem de fer? No ho sé.
Jo crec que el poble, concretament el problema que tenim nosaltres aquí a Catalunya, que és l'assumpte d'un augment de la llibertat que necessitem. Però si nosaltres teníem, més o menys, una autonomia, simplement...
no més que s'haguessin complert els punts de l'Estatut, ja n'hi havia prou. I no tenir-lo allà entaforat al Tribunal Constitucional i ja passarà el temps. O sigui que, escolta'm això, no hi ha manera. Jo penso que a la societat catalana l'important, jo dic la catalana com a llocs d'Espanya que d'unidor.
ja estan creant moviments pacífics, pacifistes, que estan fent una feina molt gran. Tot el tema del desdonament de pisos, tot el tema d'intentar recuperar uns diners per a la gent que no els hi entra res, tot el tema de càrites. L'important és que estem agafant consciència que això no pot continuar així, que ha d'haver-hi un repartiment i han de començar a donar treball, i sobretot no apretar tant, perquè estan tibant d'una manera que ja no...
Vull llegir també un article de com quedarà la cosa laboral. La cosa laboral, l'ocupació ja no es farà els contractes antics, es fan en temps parcial. Es faran per hores. Ara ha baixat el valor del salari. I en canvi estem pagant com si encara cobréssim 1.500 euros. La gent ja no té aquests diners. Això s'ha de moure.
Aviam si dintre de quatre setmanes ja podem donar una versió una mica més esperançadora i aviam com ha anat aquesta primera trobada que crec que serà molt profitosa. Bé, hem arribat a la fi d'aquest programa. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Jesús. Continuarem parlant d'aquests temes socials que són molt interessants. Moltes gràcies també al Marc Per Arnau, que ens ha posat la música. I us esperem el proper dimecres, recordeu que Veus de la parròquia es fa en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Us hi esperem.
Una cosa, el dia 29 de la setmana que ve, a les 9 i quart de la nit, a la parròquia, esteu invitats per participar en tots els temes que hem parlat aquí més altres. Ja ho sabeu.
Oh-oh-oh...
I ask is why. If you're playing, all I'm saying is feeling sure colliding. If you're lying, keep on lying. Don't tell the truth, no, no, don't you dare.
M'ha agradat molt.
Extra kind. Extra kind to me. Then suddenly you're cross. You're so moody. You still get to me. Still can't turn you on. Don't know. You're fascinating. Ooh, more fascinating.
la ràdio d'Esferm, la ràdio de Sant Just, 48.1.
60 i més?
Aquests dies d'hivern fent més vida que solana i ve molt de gust escoltar la ràdio. La ràdio sempre ve de gust, sempre. Parlo perquè jo sóc una viciósa de la ràdio. El que passa que si és un dia de molt d'estiu i de molt de sol i estàs a la platja... A la platja també t'emportes el transistor. A més a més raó. El lloro aquest que sobra tant. Ens ajuda a relaxar el cos.
calmar la ment i, sobretot, estar ben informats. Pocs anys abans de convertir-nos tots en internautes i navegar per les xarxes, on tot ho comentem i ens ho expliquem, ens enviem fotografies, dibuixos i tota mena de missatges, era la ràdio la reina de l'actualitat. Però ara surta sement. Tot es pot combinar. Ens podeu escoltar, però també ens podeu veure i enviar-nos tuits i missatges de Facebook.
La web de la nostra emissora és una bona mostra de com sou d'actius, sobretot els uients més joves. Gràcies per fer-nos companyia. Apa la conya que fèieu aquesta tarda a la penya del morro, amb la gent de Sant Feliu, amb la d'Esplugues, ficant-se amb aquests, ficant-se amb els altres...
A més és molt divertit perquè mentre dibuixes o fas alguna feina que no t'has de concentrar per escriure, poses a Google la ràdio en directe, ràdio d'Esbern, i per a l'ordinador surt tota la programació. Ja no tens amunt l'estatge que posar la ràdio. No, res, la tens a l'ordinador.
Bé doncs benvinguts uients d'Esvernia. Ens passen 4 minuts de les 8 del vespre. Avui dia 22 de gener és el 22è dia de l'any del calendari gregorià i tenim per endavant 343 dies per viure tan bé com puguem aquest any 2014. Ens trobem a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
on ja sabeu que podeu, dir-hi la vostra, trucant aquí al programa 60 i més, tan senzill com marcar el 93-372-3661 des d'ara mateix i fins a les 9 del vespre. I també a Facebook i a Twitter
posant ràdio d'Esvern i amb moltes ganes de compartir aquesta hora amb vosaltres en companyia de la formidable veu. Avui encara es notarà més que és formidable perquè la meva està molt cascada que estic superencostipat. Ja tinc litre va de retro, eh? No te m'acostis. Però ja m'he pres unes bones cullerades de bis fulgona abans de començar el programa, a veure si puc aguantar sense tossir.
També comptem amb el saber fer d'en Marc Péternau, aquí avui està en companyia de la Carme, com més gent a la part tècnica millor, perquè en saben molt, i també un servidor de vostès, Pere Oliver, sempre a punt de navegar per les zones. I d'estossegar. No, que encara no he tossit. És veritat. I no oblidem els creatius pioners d'aquest programa, Lluís Domènech, Candi de Nevado i Antoni Jordà, que sempre que poden ens envien suggeriments i paraules plenes