Fins demà!
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Ràdio Tesfem, 98.1. Ràdio Tesfem.
Veus de la parròquia
Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia. Avui us oferim notícies d'Església i fe i actualitat.
Recordeu que veus de la parròquia s'emet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Com sempre, la lectura de l'Evangeli inicia l'audició d'avui Diu Sant Marc
En aquell temps, l'esperit empenyé Jesús cap al desert, on passar 40 dies temptat per Satanàs, vivia entre els animals ferèstecs i l'alimentaven els àngels. Després d'haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu i deia Ha arribat l'hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
Noticias desgracia.
Avui, dimecres de cendra, s'inicia la quaresma. Escoltem les paraules de mossèn Joaquim Rius al full informatiu del passat diumenge amb motiu d'aquesta jornada.
Un any més tornem a fer el camí de la Quaresma, que ens conduirà fins a la gran celebració de la Pasqua. Ben segur que la majoria de les persones que llegireu aquest escrit fa anys que aneu fent el camí de la Quaresma i festegeu solemnament la Pasqua. I com vosaltres, pensant en la d'aquest any...
reflexiono per poder fer el camí en tot el contingut de conversió necessari per poder obrir el cor al sentit més profund de la Pasqua de Resurrecció. Enmarco en aquest context el que ha de significar la Quaresma per a tots els cristians, a fi que no la reduïm a unes còmodes pràctiques pietoses,
a uns costums gastronòmics, a una participació en actes típics del temps exclusivament, sinó que ens endinsem en el sentit més profund dins la dinàmica d'una fe cristiana viscuda amb intensitat i encarnació en la nostra manera de ser, en la nostra manera de viure, en la nostra manera de manifestar la nostra condició de cristians enmig del nostre món d'avui.
Perquè això sigui així, cal reflexionar, cal aturar-se una mica i repensar la nostra manera de viure la fe. Confiant en la força de l'esperit, emprendrem el camí, quan és mal, amb l'esforç que, de la nostra part, haguem de posar per superar defectes, pecats, compromisos de la pròpia vida, responsabilitats, a fi que la Pasqua sigui un emprendre el camí nou
d'una vivència més madura de la fe, que vol dir de major amistat amb Jesucrist i amb el seu Evangeli, que es manifesti en més quotidianitat i normalitat en el fe de cada dia. La mística de la penitència ens rellisca molt en la nostra societat.
Penitència vol dir esforç. No és tan sols una qualitat, sinó el contingut de qualsevol actuació nostra que vol assolir una major meta per a millorament de qualsevol branca de l'arbre de la vida i de l'accessi en l'espiritualitat. Això cal cultivar-ho, revisar-ho i posar els mitjans pràctics per anar-ho treballant durant aquests 40 dies quaresmals.
És el Senyor que actua en el cor de cadascú, els qui ens ha de convertir, el qui ens ha de renovar per dintre, el qui ens ha d'infondre, amb més fermesa de cor, el convenciment de la vida nova de ressuscitats per la participació de l'esperit d'amor,
en els nostres cors, des del nostre baptisme. Però hem de ser nosaltres els que ens esforçarem amb les nostres penitències per dominar molts dels nostres instints, capricis, manies, odis, desídies, per restar més lliures perquè l'esperit amb nosaltres pugui treballar sense tantes barreres. Signat mossèn Joaquim Rius.
Càritas Perroquial gestiona el banc d'aliments de Sant Just en conveni amb l'Ajuntament. La seu del rebost és a la casseta situada al carrer Bonavista número 113. El rebost es proveeix d'excedents de la Unió Europea que no cobreixen les necessitats. Per això es fan campanyes i també a l'Església hi ha dues cistelles amb les prioritats de Càritas.
Els aliments que cal aconseguir per completar el lot bàsic tenen un cost que varia segons el nombre de persones d'aquell mes. El cost total aproximat és de 300 o 350 euros.
Per col·laborar es pot fer amb aliments o bé en espècies, també fent una donació puntual o periòdica en el compte de Càritas parroquial. Les persones interessades també podeu comunicar-ho a la parròquia o bé entrant a la web de Càritas. Bé, de totes maneres, gràcies de tot cor.
Nova facultat Antoni Gaudí. La facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, Arqueologia i Arts Cristianes és una institució eclesiàstica de caràcter universitari, promoguda per l'Arcabisbe de Barcelona, Cardenal Lluís Martínez Sistach, que depèn canònicament de la Santa Seu.
Constituïda oficialment el 2 d'octubre del 2014 a Barcelona, és fruit de la col·laboració de dues institucions universitàries eclesiàstiques que ja existeixen, la Facultat de Teologia de Catalunya i la Facultat de Filosofia de Catalunya. Així mateix, la Facultat Antoni Gaudí s'ha beneficiat de l'experiència de les Aules d'Història de l'Església vinculades amb la Biblioteca Balmes.
La facultat Antoni Gaudí programa les seves activitats acadèmiques segons l'Espai Universitari Europeu d'Instrucció Superior. Aquest febrer han començat les activitats acadèmiques corresponents al segon trimestre del curs 2014-2015.
Recés de quaresma per a joves. El 22 de febrer, a les 17 hores, de les 17 a les 20 hores, a la casa de l'Església, per a joves a partir de tercer d'ESO. Una manera de començar amb bon peu aquest temps litúrgic que mida la Pasqua. Amb la presència de Montse Puiggrós, llavinés d'Esplugues de Llobregat.
Xerrada sobre la discapacitat intel·lectual des de l'Evangeli. 20 de febrer, a les 9 del vespre, a la rectoria de la parròquia de Sant Pere de Gabà, organitzada per la Delegació de Comanisme i de Relacions Interreligioses.
La impartirà el doctor Germán López Cortacans de la Unitat Recerca Atenció Primària Reus Tarragona amb el títol Vosaltres sou membres de la família de Déu.
Davant la discapacitat física o mental, la nostra societat accepta i adopta sovint una actitud d'indiferència i rebuig. És necessària una reflexió bíblica i teològica sobre la discapacitat per tal de poder construir comunitats de la relació fraternal estigui per sobre de qualsevol tipus de diferència.
Això, si em permets un incís, ho té molt clar Josep Maria Espinàs i molt clar ho tenia Angel Maria de Leda i ho tenien molt clar les persones que realment han viscut des de dintre aquest problema i aquesta situació. Llavors es consciencien molt més. Perquè em van dir una cosa claríssima. No són los renglones torcidos de Dios. Són hijos de doble amor o hijas de doble amor. I tant que sí.
Diumenge de Quaresma, dia 21 de febrer, a les 8 del vespre, l'eucaristia dominical anticipada serà presidida pel bisbe Agustí. Durant la celebració tindrà lloc el rito de l'elecció dels catacúmens que s'estan preparant per a rebre els sagraments de la iniciació cristiana en el temps pasqual. Serà a la catedral de Sant Feliu, la catedral de Sant Llorenç.
Heu escoltat notícies d'Església. Fe i actualitat
Escoltem l'article del cardenal arquebisbe de Barcelona, Luis Martínez Sistach, una quaresma oberta a la Pasqua, publicada per La Vanguardia en l'espai Paraula i Vida. I també el trobareu al full parroquial de la ciutat de Barcelona, del bisbat de Barcelona. I diu així...
Amb l'extraordinària capacitat que té d'expressar gràficament i de manera molt entenedora el seu pensament, el papa Francesc ha escrit que hi ha cristians, l'opció dels quals sembla la d'una cuaresma sense Pasqua. Recordo aquesta frase que trobem a la joia de l'Evangeli.
el seu document programàtic, perquè dimecres de cendre iniciem el camí de Quaresma, que ens ha de portar a la celebració de la Pasqua, la principal festa de l'any cristià i centre de totes les festes.
Quan ja eren evidents els aires de confrontació entre Jesús i alguna de les seves persones farisees i mestres de la llei jueva, aquests, segons ens explica l'Evangeli, li van fer una pregunta acusatòria a Jesús. Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures?
Jesús, a partir d'una cita del profeta Isaías, els acusa d'hipòcrates, perquè honoren Déu amb els llavis, però el mantenen allunyat del cor, que, per a la Bíblia, és el nucli fonamental i el centre de la persona.
El fariseïsme és una temptació constant de tota pràctica religiosa si aquesta es recolza només en el compliment de la lletra, en la formalitat, en l'aparença e ignora al fons l'essència, el valor profund i pedagògic de les pràctiques.
D'aquesta manera, és fàcil caure en la hipocresia i en un sentiment de falsa superioritat moral sobre els altres, tan magistralment il·lustrats per Jesús en la paràbola del fariseu i del publicà amb aquestes paraules. Et dono gràcies, oh Déu, perquè no sóc com els altres homes, ni com aquest publicà. La litúrgia del dimecres de cendre és una molt bona teràpia contra la temptació del fariseïsme.
I ho és precisament amb unes paraules que ens parlen de l'actitud interior i la discreció espiritual amb què hem de viure les tres pràctiques pròpies del temps de quaresma, l'oració, el dejuni i l'almoina. En el sermó de la muntanya, la carta magna del cristià, Jesús ens diu...
Quan pregueu, oració, no ho feu com els hipòcrates. Quan dejuneu, dejuni, no feu un posat trist. Quan dones als qui ho necessiten, el moina, no ho anunciis a toc de trompeta. I afegeix, us ho dic amb tota veritat, ja tenen la recompensa.
Tu, quan dejunis, renta't la cara i posa't perfum, perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu pare. I ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà.
El senyor diu, per mitjà del profeta Isaías, que el dejuni, que el complau, és el que allibera els qui estan empresonats, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els suprimits i trosseixa jous de tota mena.
Comparteix el teu pa amb els qui passen fam. Vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus. Llavors brillarà com l'alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Amor i solidaritat enfront de formulismes buits, realitat enfront d'aparences, sense hipocresies ni enganys,
Ho expressa d'una manera contundent el profeta Joel. Esquinceu-vos el cor i no els vestits. Signat Lluís Martínez Sistac, cardenal arcabisbe de Barcelona. Lluís Martínez Sistac
El papa crea 20 cardenals nous i rebaixa la influència europea. Francesc demana als purpurats nous que no acceptin cap injustícia. És una crònica d'Eusebio Bal, corresponsal de la Vanguardia a Ciutat del Vaticà.
El papa Francesc ha creat 20 cardenals nous, 15 dels quals són electors en cas de conclave i 5 d'emèrits, en un nou pas que amplia la influència a l'Església catòlica a les àrees no europees. A la seva humilia, el papa va instar els corporats nous, entre els quals hi ha l'arcabisbe de Valladolid, Ricardo Blasquez Pérez,
i el també espanyol José Luis Lacunza Maestro Juan, bisbe de David, Panamá, a practicar la caritat, a ser magnànims i a lluitar contra qualsevol injustícia. Per primera vegada a la història, la majoria de cardenals electors de 80 anys i que, per tant, tenen dret a vot en el cas que es fes un conclave, són de fora d'Europa.
Des d'aleshores, països que mai no havien tingut cap cardenal, com Etiopia, el Vietnam, Nova Salanda, Birmania, Tonga i Cap Verd, ja en tenen un. Es visualitza així la pluralitat ètnica i cultural del catolicisme. El consistori cardenalici es va celebrar al final d'una setmana molt densa en reunions d'alt nivell al Vaticà.
i on s'ha debatut sobre les reformes en marxa i el rum de l'Església. Hi va haver noves trobades entre el papa, l'anomenat C9, el Consell de Nou Cardenals de tot el món que assessora Francesc. Després va ser el col·legi cardenalici en ple el que va deliberar.
Entre altres qüestions, s'hi va parlar de les mesures per evitar la pederàstia i com actuar en contundència quan surteixen casos nous. El relator va ser l'arcadispa de Boston, el cardenal Francesc...
sin o mali. També hi va tractar la situació financera de la Santa Seu i els canvis que hi ha hagut en la gestió amb un gran impuls per la transparència. Li va tocar exposar aquest assumpte al cardenal australià George Pell, un altre capítol important de la reforma de la cúria amb l'objectiu de la descentralització i la fusió probable de dicasteris vaticans.
La impressió general és que els canvis que impulsa Francesc van endavant, en alguns àmbits, com el financer, amb més velocitat que en d'altres, però que encara cal temps per plasmar-los d'una manera definitiva, ja que alguns canvis requereixen una formulació jurídica específica.
A la cerimònia solemne i colorista, a la basílica de Sant Pere, hi va assistir el papa emèrit Benet XVI, a qui Francesc i la resta de cardenals van saludar afusivament. Josep Ratzinger, que aviat farà 88 anys, tenia bon aspecte i va aguantar d'en peus bona part de la cerimònia.
Fins demà!
Un any més, la Basílica de la Puríssima Concepció de Barcelona, carrer Aragó 299, organitza un cicle de conferències cuaresmals amb la presència de destacats conferenciants. El seu promotor, el sacerdot Ramon Corts, rector de la Concepció i de la parròquia de Sant Francesc de Sales, les ha centrat en guany al voltant del Sínode de la Família.
La primera intervenció correspon al doctor Giovanni Maria Vian, director de l'Observatore Romano, que parlarà diumenge vinent, dia 22 de febrer, sobre el Sínode dels Pares i el Sínode dels Mitjans.
El seguirà l'arcabisbe Vincenzo Paglia, president del Pontifici Consell per a la Família, que dissertarà l'1 de març sobre pastoral de la família en el marc de renovació de l'Església, postulada pel papa francès. I el 8 de març, el cardenal Lluís Martínez Sistach tancarà el cicle amb propostes sinodals i experiència directa de la col·legialitat de l'Església.
Cada sessió està pensada com un mini-recés. 19 hores, conferència, 19.50 miniconcert d'orga, 20, o sigui, 8 de la nit vespre i a dos quarts de nou la Eucaristia. A la web de la Puríssima Concepció de Barcelona teniu també detallada tota aquesta informació.
El passat diumenge, Minyons, Escoltes i Guies de Catalunya va acordar, en assemblea extraordinària, ratificar el full de ruta per iniciar la construcció d'una associació única amb acció Escolta de Catalunya i Escoltes Catalans.
Bona nit.
Bé, i avui farem lectura d'aquelles glosses tan fantàstiques que escriu el jesuïta Enric Puig Jofre, la pregària de la mare. Un pare de família de 46 anys amb quatre fills celebra el seu aniversari.
La família s'aplega entorn la taula. És un dia de joia compartida, viscut amb intensitat, especialment pels més petits. Arriba el moment de pastís i els regals. Apareixen els obsequis propis d'un dia com aquest i la darrera persona a oferir-ne un és la mare.
Una senyora de 85 anys que, en la seva condició de mare, s'adreça al fill i, amb una certa solemnitat, li diu que està contenta de veure com l'esposa, els fills i la família s'estimen al seu fill. Ella també s'hi vol afegir i, amb la felicitació que li expressa, li ofereix el seu regal.
Li lliura un sobre dins del qual hi ha una pregària a Jesús que va compondre un monjo amic. En la seva pregària personal, li demana a Jesús, de bon matí, que velli pel seu fill i per la seva família. El seu fill li vol recordar que no s'allunyi de la pregària. Pensa que li ha d'oferir una possibilitat de trobament en Jesús. Aquest és el sentit del regal.
Déu passa i torna a passar, si bé en ocasions no ens n'adonem o no els sabem reconèixer. Cal buscar aquest trobament amb constància, des de la gratuïtat, en ocasions amb el dolor de la perplexitat o el dubte. Va anar cap a ells caminant sobre l'aigua com si volgués passar de llarg. Tots l'havien vist i estaven esglaiats, però Jesús els parlà de seguida i els digué.
Coratge, sóc jo, no tingueu por. Trobar Jesús en l'actualitat humil de la vida i dels fets de cadascú, de cada dia, en la saviesa de la paraula i en la paraula encertada de la germana o del germà. També la litúrgia ens ofereix ocasions de trobada en Jesús. Trobament que és crida i invitació a la pregària de lluança i d'agraïment.
Els meus ulls han vist el Salvador. Que preparaves per presentar-lo a tots els pobles, llum que es reveli a les nacions. Glòria d'Israel, el teu poble. El trobament en Jesús, el propicia en el relat, el regal de la mare, la pregària del monjo a Jesús...
Les mares sovint són mitjanceres portant llum a la vida del seu. Signat Enric Puig Jofre de la Companyia de Jesús.
En aquest temps de quaresma que ens atem avui, a veus de la parròquia, complim la primera de les recomanacions d'aquest esplai de reflexió que al llarg dels dies ens portaran a la joia de la Pasqua. Preguem. Pel treball diari. Oh, senyor, a les teves mans hi ha la salut. Jo m'agenollo davant teu perquè tot de bo i perfecte ve de tu. T'ho prego.
Dona habilitat a la meva mà, una visió clara a la meva intel·ligència, gentilesa i comprensió al meu cor. Concedeix-me sinceritat en els propòsits i força per alleugir almenys una part dels fardells de les persones sofrents i confiades. I concedeix-me de poder fer la tasca que tinc encomanada.
Treu del meu cor tota culpa i tot obstacle per tal que, amb la fe d'un infant, pugui confiar en tu. Amén. Maria, la mare Teresa de Calcuta.
Hem arribat als moments finals de Veus de la Parròquia. Avui amb les veus de Joan Algarra i Pere Oliver. Ha controlat el so i les músiques Carles Hernández i Rius. Us esperem en aquesta sintonia a Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores a tothom, adéu-siau. A reveure's.
Fins demà!