Veus de la parròquia
Programa d'informació i història
Bona tarda
Avui les notícies són una mica curtes
perquè deixem tot l'espai a una altra notícia important d'aquí, de Sant Just
però seguint l'acostum començarem amb unes notícies fora de Sant Just
que són una miqueta curtes
Primer parlarem de l'ecumenisme
Cada any, al mes de gener, es celebra la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians
per tal d'unificar criteris i mirar d'anar acostant els punts de mira
i les prioritats de les diferents esglésies cristianes
ja que totes parteixen del mateix tronc comú
que és l'Evangeli de Jesucrist
i que si les mirem amb bons ulls
veiem que són moltes més les coses en què convergeixen
que en les que divergeixen
Així doncs, en diferents municipis del Bisbat de Sant Feliu
s'han realitzat diversos actes de germanament ecumènic
El primer acte va tenir lloc el dimecres 18 de gener
a la parròquia de Sant Joan Baptista de Viladecans
organitzat conjuntament per la parròquia i l'Església Evangèlica de Viladecans
El dissabte dia 21, a l'Església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès
va tenir lloc una pregària ecumènica
organitzada pel grup de diàleg i el Consell Ecumènic
amb la col·laboració de totes les parròquies de Vilafranca
i la delegació diocesana
En aquesta pregària hi van participar una trentena de persones
fent ressò dels cristians oprimits
i es va comptar amb el testimoni del jove Dani Vives
la pregària ecumènica de Tese a Rostock
Finalment, el dia dilluns 23, a les 6 de la tarda
va tenir lloc una taula rodona a la rectoria de la parròquia de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat
amb diversos membres de les esglésies cristianes
i a continuació es va celebrar a la catedral la pregària ecumènica
amb la participació del bisbe Agustí Cortés
la pastora Marta López de l'Església Evangèlica de Barcelona a Centra
el pastor emèrit Miquel García
de la primera església evangèlica de Sant Feliu de Llobregat
el pare Los Santos, prevedre de l'església ortodoxa del patriarcat de Sèrbia
el senyor Lluís Brull, cristià evangèlic
que dirigeix el programa de ràdio Sant Vicenç Encuentros
i que coordina el grup bíblic ecumènic de la parròquia de Sant Pere de Gavà
i en Marian Gadea, representant de l'església ortodoxa del patriarcat de Romania
en cadascuna d'aquestes pregàries van ser-hi presents els dos símbols comuns a tots els cristians
el siri pasqual i la bíblia que representa la paraula de Déu
Ara us parlaré d'una iniciativa que s'està fent a la parròquia de Sant Just
des del mes de setembre de l'any passat
és el Cafè amb Fe
Sí, sí, així com d'entrada sona una mica estrany
Cafè amb què?
Sí, ho he dit bé, no un cafè amb llet
un cafè amb fe
Un cafè amb fe és la trobada que es fa un diumenge al mes
al sortir de missa d'onze
a la placeta de l'església
o als locals parruquials
si el temps no acompanya
perquè la gent pugui compartir una estoneta
i parlar amb altres persones
que han estat també a missa
i que potser encara que vinguin cada diumenge
no es coneixen
perquè fa poc que venen a la parròquia
o perquè fins i tot
encara que faci molts anys que hi vagin
no s'han dirigit mai la paraula
Es tracta d'una estona
on es pot prendre una mica de pastís o galetes
hi ha persones que em porten fets de casa seva
amb un talladet o un cafè
De fet, l'important no és pas el menjar
sinó el que significa aquesta activitat
que pot servir per conèixer altres persones de la parròquia
que sempre hem vist
però amb les que no hem parlat mai
o per acollir persones nouvingudes
i també per enfortir els vincles
amb les persones que ja coneixem
Fa uns anys
sense cafè ni galetes
sobretot a l'època de mossèn Anton
la gent esperava que sortís el mossèn
i estava en una bona estona allà parlant
feia molt de goig
aquella placeta petita plena de gent
i a vegades
estava a punt de començar la missa d'una
i el mossèn tenia que tornar a entrar
a l'església corrents
perquè ens havia hagut de saludar a tots
Aquesta idea
va ser una de les propostes
del camí sinodal del curs passat
no sé si va ser una idea concreta d'algun grup de la nostra parròquia
o si la van copiar d'algun grup d'un altre lloc
Una trobada similar
jo la vaig descobrir a Escòcia
en una parròquia
on acabada la missa
en unes taules que hi havia al jardí del costat de l'església
hi havien preparats uns plats i unes tacetes
i van sortir dues senyores
amb dues tateres fumejant
i unes platetes de galetes i pastissos
Els jardins de les esglésies escoceses
són molt bonics
bé, allà el paisatge és molt bonic
i les sacristies també
totes són grans, netes i amb lavabo
cosa que és molt útil
si estàs fent una ruta turística
Aquest acolliment després de la missa
jo no l'havia vist mai
encara que allà és del més habitual
fins i tot si feu memòria
ho haureu vist en alguna pel·lícula
la gent pren un te o un cafè mentre es parla
abans de tornar cap a casa
nosaltres vam anar a tafanejar una mica
i la gent
que es va adonar que no érem locals
ens va venir a oferir la tassa de te
i a preguntar d'on érem
quan els vam dir que érem de Barcelona
vinc a fer preguntes
sobretot del Barça
és una cosa bastant òbvia
i a dir-nos que com era
que tenint el clima tan bo que tenim
havíem anat a Escòcia
que fa uns estius amb tan poc de sol
i nosaltres vam dir
el que nosaltres volem és fresqueta
que el sol ja el tenim tot l'any
mai m'hagués imaginat
que anys després a Sant Just
també tindríem aquest espai
de trobada i confraternització
al sortir de missa
potser són aquestes coses
de la globalització
ara aquesta tercera notícia
no afecta massa a la religió
perquè és més
diguem de cultura
i de municipi
però és curiós per veure
com els municipis
si s'impliquen
poden protegir coses religioses
l'Ajuntament de Molins de Rei
ha signat un compromís
de compra-venda
del conjunt patrimonial
de Sant Pere Romaní
l'ermita, la torre
i el terreny adjacent
amb un objectiu de restaurar-lo
i convertir-lo
en un espai d'integració
i divulgació cultural
de l'arc romànic
el conjunt patrimonial
de Sant Pere Romaní
era propietat
de les senyores
Maria Rosa i Emiliana Fanullosa
i aquesta situació jurídica
dificultava molt
la intervenció municipal
per fer el manteniment
i les restauracions necessàries
han sigut necessaris
12 anys de negociacions
i finalment
les senyores Fanullosa
han accedit
a vendre
una part
de les seves propietats
que incloven
l'ermita
la torre de Guaita
i una parcel·la
d'uns 12.000 metres quadrats
el conjunt
de Sant Pere Romaní
està considerat
un bé cultural
d'interès nacional
l'ermita romànica
està documentada
des del segle XI
i es té constància
de la seva existència
a partir de l'any 2001
formant part
dels béns immobles
de la parròquia
de Santa Cleu d'Olorda
al seu voltant
s'hi han trobat restes
de material arqueològic
d'època romana
medieval
i moderna
pel que fa
a la construcció
de la torre de Guaita
data del segle XVI
i va ser
escollida
i adaptada
per muntar
una estació
de telegrafia òptica
és un dels pocs elements
arquitectònics
que s'han conservat
d'aquest antic sistema
de telecomunicació
La intenció del consistori
és convertir
tota aquesta zona
en un centre
d'interpretació
i divulgació cultural
Per això
s'ha signat
un document
de compromís
de compra-venta
amb les propietàries
d'aquesta finca
que es diu
Can Capellans
on s'ubica
l'ermita
La compra
s'ha valorat
en un preu
de 35.000 euros
i tal com ha explicat
el regidor
de patrimoni
de l'Ajuntament
de Molins de Rei
feia anys
que perseguien
aquest objectiu
per poder convertir
el conjunt
de Sant Pere Romani
en propietat municipal
Malgrat que encara
no ho era
l'Ajuntament de Molins
assumia
les respeses
de manteniment
L'any 2017
es van col·locar
unes reixes
per tancar l'edifici
i es va fer
una reparació
de la teulada
per evitar
les filtracions
La senyora Esfanullosa
de moment
encara propietàries
de la finca
han agraït
la voluntat
de l'Ajuntament
de comprar
el conjunt monumental
i han explicat
que d'ara en endavant
quedarà
més protegit
i millor conservat
i ara sí
ara parlarem
d'aquesta notícia
curiosa
de Sant Just
de la nostra història
Els dies 24, 25, 26 i 27 de gener
es van celebrar
a tot el món
les festes
del 150è aniversari
de la Fundació
de l'Ordre Religiosa
de les Germanetes
dels Ancians Desemparats
Aquest nom tan llarg
potser no el relacioneu
però està relacionat
amb aquest ascil d'ancians
que tenim al carrer Montseny
de la nostra població
ubicat
en un magnífic jardí
d'una de les finques
més boniques
i més ben situades
que tenim a Sant Just
conegut des de sempre
com les monges
dels vells
començaré
fent una mica
d'història
d'aquesta orde religiosa
de monges
que s'ocupa
de cuidar
els ancians
desemparats
fundada
per Santa Teresa
Jornet Ibars
assessorada
pel sacerdot
Saturnino López
Novoa
a la ciutat
de Barbastre
l'any 1872
primer parlarem
de qui era
Santa Teresa
de Jesús
Jornet Ibars
que va néixer
a Itona
un poble
de la província
de Lleida
el 9 de gener
de 1843
la seva família
eren uns pagesos
acomodats
i ella va rebre
una bona educació
primer a Lleida
i després a Fraga
on va estudiar
per mestre
No és un fet
massa habitual
que una noia
del segle XIX
estudiï una carrera
aprovi les oposicions
i als 19 anys
obtingui
una plaça
de mestre
a Argençola
Va estar poc temps
treballant de mestre
i l'any 1868
va anar
a Bribiesca
a la província
de Burgos
a un convent
de Clarisses
on volia
professar
com a monja
però per problemes
de salut
va tenir de renunciar
i l'any 1870
va tornar cap a casa
El germà
de la seva àvia
Francesc Palau
Iker
un frare carmelita
que ara
és veat
de l'Església Catòlica
va crear
diverses institucions
religioses
d'ensenyament
i li va demanar
que l'ajudés
en les escoles
que anava creant
ja que tenia
el títol de mestre
Ella hi va anar
i el va ajudar
en el que va poder
El pare Palau
va tenir moltes dificultats
dins del món
dels carmelites
però ella
no va tenir mai cap interès
en fer-se carmelita
i quan ell va morir
va deixar de col·laborar
amb aquestes religioses
Estava a casa seva
sense saber massa
el que volia fer
i l'any 1872
va acompanyar
a la seva mare
al balneari
d'Estadilla
a la província d'Òsca
i al passar
per Barbastro
va conèixer
el sacerdot
Pedro la Cera
que li va parlar
de Saturnino López
i de la idea
que portava al cap
de fundar
una ordre religiosa
de monges
que s'ocupessin
dels ancians desemparats
Llavors
ella va pensar
que potser
la seva missió
era d'ocupar-se
ella mateixa
d'aquests ancians
El mes d'octubre
va anar
amb la seva germana Maria
i l'amiga
Mercedes Calzada
a Barbastro
a parlar
amb don Saturnino
que ja havia acollit
a casa seva
una dona anciana
que no tenia ningú
i es va oferir
a ajudar-lo
Allà
se'ls van ajuntar
altres noies joves
i van formar
el primer nucli
de la comunitat religiosa
i el 27 de gener
de 1873
a la capella
del seminari
de Barbastro
van fer els seus
vots religiosos
de dedicar-se
a cuidar
els ancians
Ella
va ser l'ànima
d'aquesta fundació
realitzant
una immensa
tasca
organitzadora
va recórrer
tot el territori
peninsular
començant
per València
on va fundar
el primer
asil
amb les limitacions
i dificultats
de viatjar
de l'època
va fundar
130 llars
per acollir
els ancians
més necessitats
ella
ella tenia
ella tenia una salut
delicada
però les seves ganes
de fer les coses
ben fetes
li feien superar
totes les dificultats
i sempre
es quedava
l'asil
que fundava
un temps
per acompanyar
a les primeres
monges
i deixar-les
instal·lades
amb les coses
ben organitzades
va morir
a Llíria
València
amb 54 anys
el dia 26 d'agost
de 1897
que és el dia
que se celebra
la seva festa
el 26 d'agost
deixant molt clar
a les seves germanes
que la missió
de la congregació
era acollir
els ancians
més pobres
en un ambient familiar
per a poder-los atendre
en totes les seves
necessitats
materials
però sobretot
espirituals
i d'afecte
amb la seva famosa frase
cuidar els cossos
per salvar les ànimes
el dia 17 d'abril
de 1958
va ser vitificada
pel papa Pius XII
i el papa Pau VI
la va canonitzar
el 27 de gener
de 1974
Joan Pau II
la va declarar
patrona de la bellesa
Espanya
és titular
de dues parròquies
una a València
i una altra a Lleida
i també
de quatre parròquies
a Amèrica del Sur
ara parlem una mica
d'aquesta congregació
que com ja us he dit
es va fundar
a Barbastro
fa 150 anys
el 27 de gener
de 1873
que va sorgir
de la voluntat
del sacerdot
Saturnino Novoa
quan veient
les dificultats
amb les que es trobaven
molts ancians
que s'havien quedat sols
va acollir a casa seva
a la senyora Antònia
que vivia sola
i abandonada
i a qui va cuidar
fins la seva mort
llavors
li va venir
la inspiració
de fundar
una comunitat
de religioses
que atengués
aquestes persones
i va ser
quan va coincidir
amb Teresa Jornet
en la que va veure
amb les capacitats ideals
per portar endavant
la seva idea
amb un grup
d'onze noies
van formar
la primera comunitat
de Barbastro
a la casa
Puello
que va ser
el braçol
de la congregació
el maig de 1873
arriben a València
on les ha cridat
l'Associació de Catòlics
de la Ciutat
i funden
la primera casa
d'acollida
que s'inegurà
l'11 de maig
el dia de la Mare de Déu
dels Desemperats
patrona de València
i l'any 1789
es trasladen
a una casa més gran
dita Casa de Santa Mònica
que serà la Casa Mare
de la Congregació
les fundacions
creixen ràpidament
per tota la península
i l'any 1885
funden una llar
a Cuba
actualment
hi ha unes
2.380 religioses
que treballen
en 206 llars
que tenen
escampades
per més de 19
països del món
les últimes
les han fundat
a Mozambique
Filipines
Guatemala
Paraguay
i El Salvador
de la Congregació
de les Germanetes
dels Ancians
Desemperats
han sortit
a part de la santa fundadora
Teresa Jornet
dues beates
Josepa de Sant Josep
i Dolors de Santa Eulàlia
que van ser martiritzades
a Bunyol
l'any 1936
i Nazària
Ignacia Max
que va ser religiosa
de castora
fins al 1925
quan se'n va anar
a Bolívia
i va fundar
l'Ordre
de les Missioneres
Creuades de la Iglesia
Nazària
va ser canonitzada
pel Papa Francesc
l'any 2018
Aquest mes de gener
a totes les cases
de les Germanetes
dels Ancians
Desemperats
s'han celebrat
amb molta joia
i pràcticament
de la mateixa manera
les festes
del 150è aniversari
aquí a Sant Just
també
aquesta celebració
ha consistit
en un tridu
d'acció de gràcies
i què és un tridu?
preguntareu
doncs un tridu
és una paraula
que ve del llatí
que vol dir
període de tres dies
religiosament parlant
són unes oracions
o celebracions
catòliques
que duren tres dies
i normalment
són misses
o rosaris
que celebren
com a preparació
d'una festa important
el més conegut
és el tridu
pasqual
però també hi pot haver
el tridu de Sant Josep
el tridu del Sant Crist
etc.
a la llar de Sant Just
les misses del tridu
van ser celebrades
per mossèn Xavier Sobrevia
el pare Francesc Barola
de l'ordre dels Camils
els Camils
és un ordre
fundada pel sant italià
Camilo Delelis
patró dels malalts
que es dedica
a la cura dels malalts
i els moribons
i mossèn Joan Pere Polido
el dia 27
coincidint amb el dia
de la fundació
va presidir
una missa
concelebrada
per set sacerdots
el bisbe Agustí Cortés
a la que van assistir
les religioses
el senyor alcalde
els residents
i els seus amics
i familiars
així com les persones
que col·laboren
amb la llar
que van rebre
un termòmetre
de ceràmica recordatori
i després van fer
un dinar de celebració
tenim que pensar
que al segle XIX
els ancians
no eren com ara
la gent
envellia
molt abans
que ara
una persona
als 50-55 anys
ja era considerada
poc productiva
i si treballava
en una fàbrica
sobretot de teixits
ja no servia
i l'acomiadaven
sense cap mirament
perquè no hi havia
ni lleis
de protecció
ni seguretat social
ni es cobrava
cap pensió
ni res
et quedaves
sense treball
i sense cap ingrés
i tenies de viure
dels teus estalvis
si és que n'havies
pogut fer
o de l'ajuda
dels teus fills
esclar que llavors
les famílies
eren més patriarcals
que ara
però si no havies
tingut fills
i tenies
que dependre
dels nebots
la cosa
era molt difícil
hi havia realment
persones grans
que es quedaven
desemparades
de tothom
i no tenien
cap recurs
on anar
i si es posaven
malaltes
la cosa
era encara pitjor
ara
pràcticament
tothom cobra
una pensió
encara que sigui
una petita
pensió social
i tenim
la seguretat
social universal
per quan
estem malalts
encara que la vida
ara és molt més llarga
que el segle XIX
hi ha molta gent
de la tercera
i de la quarta edat
que els seus fills
són també molt grans
i no poden cuidar
els seus pares
i a vegades
les persones
necessiten més cures
que el segle XIX
quan la mitjana
de vida
era molt més baixa
i ara suposo
que ve
el que tot
esteu esperant
com és que tenim
aquí a Sant Just
aquesta magnífica
residència
de les germanetes
dels ancians
desemparats
que porta el nom
de llar
Nostra Senyora
de l'Urdes
amb aquests magnífics jardins
i la gruta
on tenim
aquella imatge
tan bonica
de la Mare de Déu
de l'Urdes
aquesta residència
ocupa els terrenys
de la magnífica finca
coneguda
com a Cal Meliton
o Cal Cònsul
la finca de Cal Meliton
a part d'uns jardins
esplendorosos
era una magnífica torre
situada al punt
més alt
del centre
de Sant Just
des d'on es dominava
tot el Baix Lloragat
la casa
la va fer construir
l'any 1875
en Meliton
Reniu
ciutadat de Barcelona
suposem que
per venir
a estiuejar
l'antic habitatge
fou ampliat
l'any 1927
per encàrrec
del nou propietari
Josep
Modolell
Garriga
i l'any 1936
va ser incautada
va ser seu
d'estat català
durant aquesta ocupació
concretament
el dia 3 de maig
de 1937
es va produir
un seriós
enfrontament armat
entre els membres
d'estat català
i d'esquerra republicana
contra els elements
de la CNT local
que recolzats
per gent
dels pobles veïns
envoltaren l'edifici
i va haver-hi
un intens
tiroteig
però
aquest enfrontament
va acabar
en taules
després
el Modolell
es va vendre
a la finca
i des de 1952
fins 1957
va ser la residència
de mister
Richard Ford
cònsul
dels Estats Units
a Barcelona
període
durant el qual
es van celebrar
moltes festes
i molta gent important
va passar
per Sant Just
Richard Ford
va permutar
aquests terrenys
passant a ser
propietat
de la comunitat religiosa
Hermanita
de los Ancianos
Desemparados
amb les condicions
que no es podien
enderrocar
els edificis
i els jardins
tenien de ser
d'ús municipal
i que la llar
portés el nom
de la seva filla
Lourdes
encara que això
no ho he pogut constatar
podria ser que no fos veritat
però
podria ser que sí
doncs la Mare de Déu
de Lourdes
no té res a veure
amb aquesta
congregació religiosa
això va passar
l'any 1964
i segons ens explica
en el seu llibre
Comiat a Sant Just
amb Pere Brull
escriu que aquesta zona
era una zona
enjardinada
no edificable
i que tenia que ser
una finca
oberta al poble
conservant
l'edifici
la comunitat religiosa
construïda
per cinc germanes
Madre Victòria
Sor Esmeralda
Sor Milagros
Sor Vicenta
i Sor Mari Àngels
van inaugurar
la Casa Asil
el dia 4 de juny
de 1964
amb un acte
senzill
i familiar
les germanetes
van trobar
aquesta casa
gràcies a la col·laboració
del germà Antonio
fundador
dels germans
missioners
dels malalts pobres
que les va ajudar molt
a buscar un lloc adient
per obrir
una nova residència
jo recordo
que passaven
per les cases
un cop al mes
a recollir el moina
i et donaven
un rebut
el meu pare
quan venien
sempre deia
que venien
a cobrar
el coponet
i així
ell tindria
preferència
quan hi tingués
d'entrar
pobre
no hi va poder
anar mai
va morir
massa jove
un dels primers
residents
va ser un home
que li deien
l'Òscar
o l'Òscar
que havia sortit
de la presó
i no tenia ningú
llavors
encara hi havia
molta gent
que malgrat
haver treballat
no cobrava
cap mena
de jubilació
després
quan els ancians
ja van anar
tenint la seva pensió
la donaven
a les monges
i elles van deixar
d'anar
a demanar
diners
per les cases
les monges
per poder
reinstal·lar aquí
un cop
comprada
la propietat
van tenir
sèries dificultats
doncs
eren uns terrenys
no edificables
en dues
construccions
que no es podien
enderrocar
l'alcalde
Sorroca
i la mare
superior
a Virginia
van fer
innumerables
visites
al cap d'urbanisme
de Barcelona
el senyor
Martorell
al Zet
i no hi havia manera
no es podia fer
ni una compraventa
ni una permuta
ni res
i l'ambaixador
d'Espanya
a Inglaterra
Fèlix de l'Equerica
que feia
acostat al cònsul
va denunciar
a l'alcalde
Sorroca
dient
que l'alcalde
rojo
i separatista
de Sant Just
d'Esvern
José Luis
Sorroca
ponen dificultades
al cònsul
de los Estados Unidos
per hacer
modificaciones
en su finca
una mica
fort
això
però al final
van modificar
la requalificació
dels terrenys
les dues cases
que hi havia
a la finca
es feien servir
una com a capella
i l'altra
com a residència
d'una vintena
d'ancians
no n'hi cabien més
malgrat totes
les sol·licituds
que tenien
elles sempre
donaven preferència
a la gent
de Sant Just
van passar dos anys
i aquests xalets
sense tenir
cap permís
es van enderrocar
i es va començar
la construcció
d'una minúscula
residència
amb dos pavellons
de poca altura
conservant
la zona
jardinada
oberta al públic
el dia 30 de gener
de 1966
es va beneir
i posar
la primera pedra
d'aquesta nova
residència
amb l'assistència
del doctor
Modrego
i la presència
del senyor
Lluís Esmerats
en representació
de l'alcalde
de Barcelona
el governador militar
Serrano Artiz
el president
de l'audiència
i altres personalitats
tot el consistori
local
i l'alcalde
rojo
i separatista
Josep Lluís
Sorroca
Patresava
es van començar
a construir
els pavellons
molt més grans
del que estava previst
i el dia 11 de febrer
de 1968
festa de la mare
de Déu de Lourdes
el bisbe Modrego
va tornar
a venir a Sant Just
per beneir
i inaugurar
el pavelló
de la Sagrada Família
per a matrimonis
i celebrar
una missa
de campanya
el dia 24 de setembre
de 1969
es va beneir
el pavelló
de Santa Rita
per a dones
benedició donada
aquest cop
per mossèn Ramon Graner
rector
de la parròquia
ara
aquesta finca
té tres pavellons
d'altura
molt més gran
que la pactada
i els edificis originals
han desaparegut
completament
l'any 1971
la superiora
insistia molt
a l'Ajuntament
per poder fer
una capillita
una capillita
i al final
se li va donar permís
perquè com que tot
estava fora de normativa
no passaria res
perquè fes una capelleta
aquesta capelleta
construïda
sobre una sala
d'actes
es va inaugurar
l'11 de febrer
de l'any 1979
i no és una capelleta
no
és una gran església
moderna
que sobrepassa
qualsevol expectativa
fent broma
en paret brull
li deia el rector
que si tenia dificultats
econòmiques
a la parròquia
podia vendre
l'església
i els locals
parroquials
a l'Ajuntament
perquè els convertissin
en oficines
i convertir
aquesta capillita
en iglésia
parroquiada
actualment
la residència
de Nostra Senyora
de Lourdes
té una capacitat
per acollir
157 persones
50 de les quals
són dependents
i 107 vàlides
la congregació
està formada
per 7 religioses
que estan
auxiliades
per 62
empleats
entre
fisioterapeutes
persones que fan
teràpia ocupacional
geocultores
cuineres
personal de neteja
i metge
ofereixen
serveis de podologia
perruqueria
i serveis religiosos
els habitants
de Sant Just
suposo que estan
orgullosos
de tenir aquesta residència
però a mi
hi ha dues coses
que no em quadren
per què aquestes
monges
que van ser
fundades
per una santa
catalana
no parlen
mai català
i per què
treballant
com han de treballar
amb les persones
grans
no han modificat
el seu hàbit
un hàbit
per un hàbit
molt més pràctic
i higiènic
i higiènic
amb aquelles enormes
toques
que porten
penso que
deuen estar
molt incòmodes
també m'agradaria
saber
per què la gent
de Sant Just
no va mai
a passejar
pels jardins
de totes maneres
germanetes
dels ancians
desemparats
moltes felicitats
pel vostre aniversari
i que pugueu estar
amb nosaltres
molts i molts anys
ara
voldria agrair
a totes les persones
que m'han ajudat
amb les seves informacions
en primer lloc
amb paret brull
encara que ell
ja no em pot sentir
a la Josefina Modolet
al Josep Maria Romagosa
a la Maria Teresa Cots
i a Sor Àngels Piqué
i si ens voleu tornar a escoltar
ja ho sabeu
podeu sintonitzar
Ràdio d'Esvern
el dissabte
a dos quarts d'onze
del matí
Cara B
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
de la música
i
die joc Seguim
cı
i
la musica
es
funciona
ì
el