Veus de la parròquia
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
A veus de la parròquia, els temps estan canviant.
I en els temps estan canviant presentem un pla de treball i una enquesta amb en Josep Melero.
En Josep Melero és un exciutadà de Sant Just d'Esvern, bon amic de qui us parla, Lluís Segura,
i graduat en Ciències Teològiques i també de Pedagogia.
Bona tarda, Josep Melero.
Bona tarda, Lluís.
Molt bé.
Agraïm la presència de Josep Melero aquí, encara que sigui a través del fil telefònic,
per comentar temes de veus de la parròquia.
El dia 7 de desembre de l'any passat ja va entrar, ja va participar en Josep
parlant sobre el treball del papa Francesc per a l'actualització de l'Església.
Vam fer una entrevista molt maca, però ens van quedar uns quants temes per tractar.
I voldríem començar l'espai d'avui aclarint ja aquests temes.
Per exemple, hi ha una pregunta que ens podem fer.
El papa ha fet o ha deixat de fer coses a favor del nostre país, a favor de Catalunya.
Tu què et sembla, Josep?
Mira, jo considero que el més important és no haver abordat,
junt amb el govern espanyol, els acords entre Espanya i el Vaticà, de l'any 1979.
Que això fa que es mantingui una previvència de privilegis anacrònics e inacceptables
que remunten al concordat de 1953 entre Franco i Pius XII.
Els bisbes de l'Església Catòlica d'Espanya van ser anomenats notaris
i van immatricular 34.961 béns, segons el llistat elaborat per l'executiu de coalició.
D'aquests béns, 20.014 corresponen a temples o dependències complementares
que tenen a veure amb el culte o la tasca educativa.
Però la resta, que són 14.947, es relacionen amb altres usos,
com a terrenys, finques, rústiques, solars, habitatges, locals, cementiris, places públiques, etc.
que proporcionen beneficis i no paguen impostos.
El gener de l'any 2022, l'any passat, el president del govern, Pedro Sánchez,
va acordar amb la Conferència Episcopal Espanyola
la devolució d'un miler de béns immatriculats per l'Església Catòlica.
Un miler d'aquests 20.000 que no, diríem, responen o són necessàries per al culte.
20.000, doncs només una devolució que per mi sembla que és minúscula.
Ara bé, Josep.
Per no abordar una devolució completa.
A més d'aquesta usurpació dels brossos béns,
els acords de 1979 ofereixen a l'Església tota una sèrie de privilegis tributaris
com no pagar l'IBI ni impostos de patrimoni, societats, obres, etc.
Jo crec que és del tot urgent una modificació substancial,
pot ser una derogació dels acords de 1979
per donar a l'Església espanyola, l'Església catòlica espanyola,
una imatge, que ara no té, una imatge de solidaritat,
desprenent-se dels béns no dedicats al culte.
Cal aclarir que el govern no pretén que l'Església pagui l'IBI dels seus temples
o en activitats relacionades amb el culte,
que són els únics edificis protegits per una llei,
la llei de mecenatge del 2002,
però sí per aquells que tinguin activitats econòmiques,
per senyir-se la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea,
que el juny del 2017 va dictaminar que l'Església
ha de pagar les seves taxes de béns immobles.
En quina situació?
Doncs quan facin activitats econòmiques
i que comportin beneficis fiscals.
En l'entrevista que el papa va tenir amb Jordi Évoli,
va manifestar que el pagament d'impostos per part de l'Església
és un deure, però aquesta bona declaració encara no s'ha portat a terme,
ni per part del papa, ni per part del govern.
Espero que aquest tema, d'alguna manera,
doncs se'n parli i se li doni una solució digna.
Escolta, mare, Josep, aquesta és una feina pendent,
però segurament, segur, vaja,
el papa francès que ha tingut actuacions rellevants en general
en el govern de l'Església,
no tant en la relació aquí al nostre país.
Per tant, quines actuacions rellevants ha realitzat el papa?
Simplement l'enumeració.
L'actuacions rellevants n'ha fet moltes.
Mira, jo diríem, he seleccionat unes quantes.
Número un, ha ordenat publicar els arxius del Vaticà
sobre els llueus en temps de Piu XII,
acusat de convivència amb el nazisme.
Jo crec que és un papa que vol treure situacions
que no són pròpies de l'Església,
les vol treure i vol, d'alguna manera, fer una neteja.
I això jo ho considero molt, molt important.
D'aquesta manera, aclarir si va tenir aquesta convivència
o no la va tenir, però cal fer una investigació.
I aquest és el papa que vol fer aquesta investigació.
Això ho considero molt important.
Segon punt.
Ha condemnat la pena de mort perquè la considera legalment innecessària
i moralment inamdeixible,
ja que el dret a la vida i la necessitat de garantir-la són prioritàries.
Jo, bueno, està molt bé el que ha dit,
però crec que és una declaració terreny,
perquè ja fa temps que aquesta condemna està abolida a Europa
i a altres països, encara que la mantenen 52 països, encara.
També cal recordar que el cinquè manament de la llei de Moisés,
ordena taxativament, no mataràs en cap situació,
no mataràs, és molt clar.
I d'això fa 34 segles.
Per tant, ja és un manament que, per desgràcia,
durant la història, la desiglèsia, ja ho sabem,
no va respectar les guerres de religió,
amb la Inquisició, amb pactes, amb dictadors sanguinaris, etc.
Però, vaja, està bé que hagi donat aquest pas,
encara que fa 34 segles que aquest manament ja existia.
D'acord?
I el 3 seria, que és el primer papa,
el primer que ha pres consciència de la manca de presència
de les dones en la jerarquia i en les esferes de poder.
En conseqüència, vol donar més protagonisme a les dones.
té la intenció d'establir el diaconat de les dones,
però es nega rotundament al sacerdoci.
Però, almenys, mira, vol obrir la porta
cap a aquesta igualtat que demanen molts i molts catòlics.
Demanen aquesta igualtat.
Ara, n'hem parlat en anteriors programes de veus de la parròquia,
de les dificultats que té el papa francès
per tirar endavant certes reformes, no?
Sí.
És a dir, el papa té rivals que obstaculitzen
i impedeixen les seves reformes?
Sí que té rivals.
A veure, un altre tema, a veure, de les actuacions,
que a mi també em sembla molt interessant,
perquè és un papa, a veure,
que no aprecia els privilegis, no vol privilegis.
I, per exemple, i això és molt important,
que l'any XXI va determinar que els bisbes i cardenals
que treballen al Vaticà
siguin jutjats pel mateix tribunal laic
que actua en casos penals
i no pel tribunal de cassació,
que era un tribunal format per cardenals
i altres clersgues.
I no, no, no vol un tribunal privilegiat,
sinó que vol, igual que els laics
que treballen al Vaticà,
siguin jutjats pel mateix tribunal laic.
Bé, i dins de l'església,
si té enemics?
Bé, sí que clar que en té enemics.
I a cal tenir en compte
que el papa francès va rebre l'herència
d'una església molt conservadora
amb els pontificats de Joan Pau II i Benet XVI.
Durant 36 anys,
aquests pontifacs van reforçar
una església allunyada de l'Evangeli,
del Consell Vaticà II
i dels nous valors proclamats pels drets humans.
no van treballar per l'actualització de l'església.
S'han negat.
La conseqüència va ser que gran part de la jerarquia
i de congregacions religioses,
com l'Opus Dei,
van seguir el model implantat per aquests pontífacs.
Benet XVI, per exemple,
era contrari a la teologia de l'alliberament,
a l'avortament, als anticonceptius,
al sacerdòs i femení
i als homosexuals.
En el seu mandat,
i això jo ho considero molt greu,
va expulsar de les seves càtedres
nés de 110 teòlegs i teòlegs.
Però el que més se li va criticar
va ser que prohibís a tots els bisbes
que lliuresin els sacerdots i bisbes pedòfils
als tribunals civils.
Amb aquesta situació tan llestimosa,
s'entén que la feina del papa Francesc
ha estat i segueix estant extremadament laboriosa,
trobant seriosos obstacles
per un aport molt influent de la jerarquia,
estancada en l'època anterior,
i que no descansa en anar contra el francès,
intentant frenar l'abans
en l'actualització de l'Església.
A Espanya, per exemple,
els enemics van des de Vox
als sectors més conservadors del PP
i de la COPE,
que és la ràdio dels bisbes.
Josep,
quines reformes el papa Francesc
encara no ha fet
per adaptar l'Església al món actual?
N'has dit algunes,
però segurament n'hi ha més.
Sí, sí, encara, encara.
A veure,
ja vas dir
a l'altre programa
que la feina que té el papa per davant
és enorme.
Enorme.
Enorme.
Enorme.
I està fent el que ell pot fer
i li deixen fer.
Aleshores,
sempre,
encara li queden reformes.
Jo, per exemple, apunto algunes, no?
Per exemple,
no ha estat ben acceptada
pels sectors més progressistes
la declaració del papa
sobre el preservatiu.
Ell va afirmar
que només es pot utilitzar
anumoralment
quan un dels membres
de la parella
pateixi una malaltia
de transmissió sexual
com el SIDA.
Una mesura
que jo considero
molt restrictiva,
que no contempla
que sigui un mitjà
de control
de la natalitat.
Quan ell mateix va dir
que és una irresponsabilitat
tenir morts fills.
No sé,
potser pensa
que s'han d'evitar
més les relacions sexuals.
Penso.
En fi.
Però no crec
que aquest sigui el camí.
Continuo.
Per tant,
es manté la prohibició
de l'ús lliure
del preservatiu
i dels anticonceptius
en general
amb greus conseqüències
com les que va causar
Teresa de Calcuta
que tot i haver-se dedicat
durant tota la seva vida
als pobres
va estar en contra
del preservatiu
provocant
i això està escrit,
està demostrat,
provocant
un empobriment
de milers de famílies
catòlices
que van tenir
més fills
dels que podien
mantenir.
Això
per a mi
sembla que
va ser
una bestiosa,
una contradicció,
no?
Dedicar-se als pobres
però,
per una altra banda,
empobrir
les famílies
que no deixaven
de tenir fills
perquè
va prohibir
el preservatiu.
i sobre l'homosexualitat
tampoc
aquest tema
està obert
però no del tot
solucionat.
El papa
manté
la desaprovació
de les relacions
entre persones
del mateix sexe.
D'entrada
cal dir
que en els quatre evangelis
no hi apareix
cap referència
a l'homosexualitat
i Jesús
no en parla
i això
vol dir
que per a ell
aquest tema
no li suscitava
interès.
Hi ha una dita
en castellà
que diu
qui en calla
o torga
i és el que va fer
Jesús.
Però pau
sí que en parla.
Jo per això
molta vegada
penso
que l'Església
té més
de pau
que de crisi.
Té més
en molts aspectes.
Però pau
sí que en parla.
En la primera carta
als corintis
6.9.10
diu
No feu il·lusions
ni els que porten
una vida immoral
ni els adulters
ni els que tenen
relacions sexuals
amb altres homes
no posseiran
en herència
el reine de Déu.
Pau
com queda ben clau
participa
no del pensament
de Jesús
sinó del pensament
jueu
radicalment
contrari
a l'homosexualitat.
cal dir
sobre aquest tema
que
l'Organització
Internacional
per la Salut
ja
fa uns anys
que va afirmar
que la tendència
homosexual
no és cap anomalia
ni cap malaltia
simplement
forma part
de la diversitat
de la condició humana.
Jo crec
que
la unió
d'una parella
homosexual
hauria de ser
acollida
per a l'Església
amb una celebració
de pregària
i de benedicció
sense incloure-la
necessàriament
en el sagrament
del patrimoni.
Jo crec
que és el camí
que hauria de seguir
l'Església.
Una benedicció
un reconeixement
ja que Jesús
mai
va estar
en contra.
Tot i així
l'iniciativa
del Papa
per a que
s'aporten
reflexions
sobre aquest
i altres
temes
relacionats
amb la situació
actual
de la família
no deixa
de ser
un reconeixement
que és possible
canviar
una detrera
tradicional
retrógrada
allunyada
de les societats
democràtiques.
És a dir,
hi ha
una oferta
oberta
amb els sínodes.
En l'esfera
eclesial
diríem
Francesc
suposa
els sacerdots
i de dones
quan durant
els primers
secles
del cristianisme
hi van haver
diaconisses
i presbíteres
com veurem
en el tema
següent
dedicat
al paper
de la dona
en l'Església.
Per tant,
Josep...
El Papa
tampoc
s'ha volgut
implicar
en la supressió
del celibat
obligatori
de la jerarquia.
Hi ha la proposta
de l'any
2019
d'ordenar
sacerdots
a homes
casats
en la zona
de l'Amazònia,
part del Brasil,
Bolívia,
Perú,
Ecuador,
Colòmbia,
Venezuela,
on hi ha
una manca
per una manca
considerable
de sacerdots.
Però això
no vol dir
que l'Església
es planteixi
com en altres
confessions
cristianes,
l'abolició
del celibat,
tot i que
no és cap dogma.
Així ho va
confirmar
el Papa
amb una radical
fermesa
dient que
prefereixo
donar la vida
abans que
canviar
la llei del celibat.
El Papa
s'oblida
que en els orígens
del cristianisme
el celibat
mai va ser vist
com una obligació.
Tant els capellans
com els bisbes
es casaven.
La promulgació
de la llei del celibat
obligatori
en el segon
concili
de Letran
1139
tenia
que veure
més
amb la idea
de mantenir
la propietat
material
eclesiàstica
i així evitar
la seva dispersió
a través
d'herències.
Va ser
al segle XV
Martín Lutero
qui va defensar
que l'estat
matrimonial
era superior
al celibat
i a la virginitat.
però el concili
de Trento
segle XI
1545
1563
va determinar
el contrari.
Si algú
afirma
que en matrimoni
s'ha de preferir
la virginitat
o la celibat
i que no és cosa
millor romana
verge
o celibre
que unir-se
al matrimoni
sigui
anatema.
Pius XII
més endavant
i l'any
1975
la congregació
per la doctrina
de la fe
va ratificar
la superioritat
del celibat
sobre el matrimoni.
Una doctrina
defensada
per Pau
en el capítol 7
de la primera
carta als corintis
però no per Jesús
que va elegir
a Pere
que estava casat
com a primera
pedra
o primer papa
de l'església.
Sí.
Sí.
Acabem
amb aquest
partat
sobre el papa
i arribes
a alguna
conclusió
quina conclusió
pots
resumir
sobre
el paper
del papa
sobre
l'actualització
de l'església.
Exacte.
Mira,
vull concloure
que el papa
francès
s'ha trobat
amb una
església
contrària
a l'actualització
de l'església
amb un
immobilisme
secular
a tots els nivells.
Això
va fer prendre
consciència
al papa
que era urgent
renovar-la
per acostar-la
a l'evangeli,
a l'església primitiva
i els nous
valors
emanats
dels drets
humans.
És una paradoxa
que l'església
primitiva
va significar
un avanç
considerable
davant
de la societat
d'aquell temps
en reconèixer,
per exemple,
la dignitat
humana
basada
sobretot
en la igualtat
entre homes
i dones,
entre cultures
diferents,
entre ètnies,
mentre que
en ple segle XXI
són les societats
democràtiques
les que estan
donant lliçons
a l'església.
Això és molt cert.
És un gran valor,
penso,
que el papa francès
hagi decidit
actualitzar
l'església
per sortir
de l'immobilisme,
encara que sigui
massa tard.
Ell ha començat
una nova topa
que ha de ser
un punt de partida
perquè ell no ha arribat
a tal punt d'arribada.
I, a més a més,
seria,
diríem,
impossible,
seria demanar-li
una cosa impossible.
Però és un punt de partida
per a que els següents
pontificats
continuïn treballant
en les reformes
que ell ha iniciat.
L'acceptació
i la realització
d'aquestes reformes
depenen
de tot el poble de Déu,
començant
per l'alta jerarquia,
per l'algar
i pels creients.
Si no fos així,
la mentalitat
reformadora
del papa francès
quedaria
en paper
mullat.
I crec que el papa francès
que això no s'ho mereix.
No s'ho mereix
de cap de les maneres.
Fem, amics,
una petita pausa musical
i continuarem
amb el programa
Veus de la parròquia.
Molt bé.
Estem a veure'ns a la parròquia,
a la parròquia de la parròquia.
i estem passant un qüestionàri
amb en Josep Melero,
pedagog i teòleg
que s'ha afegit
a aquest grup
de Veus de la parròquia.
Josep,
tenim poc temps
i, per tant,
a més,
podem una mica avançar
que en la propera sessió
que vinguis,
encara que sigui,
a través del telèfon
a Ràdio d'Esvern,
ens parlaràs
d'un tema
que t'hem demanat,
que és
la dona a l'església,
sobre...
Fes-nos cinc cèntims,
però cinc cèntims exactes,
d'aquest tema.
Què parlarem?
De què parlarem
quan ens toqui?
Ara?
Bé, no,
vull dir així,
l'escaleta
o els temes
que parlarem
sobre la dona,
la dona a l'església,
doncs,
quan es torni a tocar,
programa a tu i a mi.
Ah, clar,
perquè ara no dona temps.
Ara teníem quatre minuts
i no hi ha temps, no?
No hi ha temps, no?
No hi ha temps.
No hi ha temps.
Aleshores,
era propera...
trobada,
era propera, no?
Correcte.
Al març, no?
És a dir,
podríem ressuscitar,
diguéssim,
això de res que has dit,
que la participació
de la dona
als primers segles
de cristianisme
era notable,
eh?
A partir d'aquí,
doncs,
veure quina és
la situació actual
respecte a això.
Ja, ja,
clar,
jo ho tenia aquí preparat
per...
Si s'avança,
no s'avança.
Bé,
no,
de més digue'ns
els títols de la pel·lícula,
diguéssim,
el títol de...
del que és parlar.
Jo tenia aquí,
bueno,
tenia set preguntes
i l'havia exposat,
però vaja,
eh?
Jo havia calculat
vinticin minuts,
ara...
en portem
vinticin minuts.
Bé,
doncs,
ja ho farem tot
el dia que torni a tocar
veus de la parròquia
de l'equip D.
Et sembla,
Josep?
Bé,
doncs ja està.
Moltes gràcies
per la teva participació.
Està bé,
Lluís.
Vinga,
que vagi bé
i ja ho tinc
ja preparat
per la propera,
eh?
Exactament.
Moltes gràcies
i adeu,
amics oïdors
de veus de la parròquia.
Molt bé.
Adeu.
clint i tut
on Solsori n'estat,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!