I fins aquí l'edició vespre d'avui del Sant Just Notícies. Resumim el més destacat en titulars. Avui també hem obert l'informatiu amb una mala notícia, que és que ha mort Jordi Figueres, va ser president de l'Ateneu del Corlobom de Flors i regidor a l'Ajuntament durant 16 anys. La Sala de Vella s'ha obert aquesta tarda al Tanatori i el funeral serà demà matí a dos quarts de dotze a l'Església.
Aquesta hora comença el Consell Municipal de Joventut que es fa al Casal de Joves per debatre sobre participació. I demà es farà el ple municipal del mes de novembre. L'ordre del dia compta amb 8 punts, entre altres per debatre el reglament del nou Consell de Seguretat i Prevenció de Sant Just.
Sobre la convocatòria per l'elecció del jutge o jutgessa de Pau de Sant Just. Els jutges de Pau tenen competències en jurisdicció civil, penal i registre civil, entre d'altres. El dia 9 de desembre serà l'últim per presentar candidatura. I dissabte es farà una excursió a Caullxarola per anar a buscar bolets i exposar-los al cim de Can Ginestà. És una activitat que s'organitza des de fa quatre anys i que és oberta a tothom. A més, al cim aquests dies es pot veure una mostra de fotos de bolets.
I aquesta està tota la informació del Sant Just Notícies edició vespre d'avui, dimecres 27 de novembre. La informació torna demà a partir de les 10, amb els butlletins horaris a partir de les 10, com dèiem, i també a la 1, al Sant Just Notícies edició migdia. A més, recordem que trobareu la informació actualitzada al web de la ràdio, www.radiodesen.com. Tornem demà a les 7. Que vagi bé, bona tarda.
Fins demà!
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosa de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema. Seixanta i més...
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contradirecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. A l'escoltes, ràdio d'Esbert. Sintonitzes, ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. 98.1
Veus de la parròquia.
Aquesta és l'audició de la parròquia del Sant Just i Pastor a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Us oferim espai sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí Avui podeu escoltar notícies d'Església i fe i actualitat
Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Evangeli del proper diumenge. Diu Sant Mateu, en aquell temps deia Jesús als seus deixebles. Quan vindrà el fill de l'home, passarà com en temps de Noé.
Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se fins que Noé hagué entrat a l'arca. No s'havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se'ls endugué a tots. Igual passarà en l'adveniment del fill de l'home. Si hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l'un fora pres i l'altre deixat. Si hagués dues dones molent plegades,
Potser l'una fora presa i l'altra deixada. Betlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs. Si el cap de casa hagués previst l'hora de la nit que el lladre vindria, no s'hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres que el fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.
Notícies d'Església Adeu definitiu a l'escola Núria Aquestes són les paraules de mossèn Joaquim Rius tot explicant el tancament final del projecte Casal Núria Escoltem mossèn Joaquim
Ens deia en el darrer full informatiu. Aquesta setmana, Càrit has acabat la seva activitat a la nostra antiga Escola Núria amb el seu projecte com a Casal Núria a favor dels avis.
Durant una colla d'anys s'han dut a terme activitats amb persones voluntàries i en ocasions amb professionals de diverses competències que oferien el seu temps a una formació adaptada a uns exercicis físics de la ment, moments lúdics i festius, dedicació a la costura i tot,
amb la finalitat de trobar-se tots els que hi participaven amb bona convivència, companyia, amistat i ajuda mutua i unes hores més intenses viscudes amb afecte i germanor. Els treballs manuals, els de costura, pintura i d'altres durant aquests anys eren presentats després en exposicions a la sala terrestre de la parròquia o bé a la diada de Sant Just al carrer en les festes de tardor.
es podien adquirir els materials i el resultat de les vendes era invertit en el finançament del mateix projecte.
L'escola Núria, tot i que ja fa temps que és clausurada en la finalitat d'ensenyament, ha prestat com a edifici un servei bo i positiu durant aquests anys. Però donades les circumstàncies que un edifici tan gran del que només se'n fa ús una petita part, l'altre es va deteriorant i per la seva conservació no es disposa de finançament per invertir-lo en reparacions.
Per aquest motiu, ja ho vàrem informar en el seu moment, que en aquest dia s'ha posat ja a la venda.
La preocupació perquè ningú prengués mal transitant per l'interior de l'edifici era aquesta, que sabent que en l'àmbit del municipi ja hi ha diversos centres de dia, espais de reunió i d'activitats per la tercera edat que estan més ben equipats i que se n'ha anat reduint l'assistència. Càritas, doncs, ha cregut convenient no continuar responsabilitzant-se d'aquest projecte.
Segons els estatuts del patronat que regentava la institució escolar, disposava que en cas de venda, el guany obtingut, s'invertiria en d'altres mitjans el servei de projectes socials necessaris i urgents entre la població del mateix Sant Just. Aquesta decisió porta a agrair sincerament i abundosa a totes les persones voluntàries
que al llarg dels anys han col·laborat amb dedicació i temps al servei de moltes persones grans. Però especialment agrair-ho a la persona que hi ha estat fins a la darrera hora, assumint la responsabilitat i coordinació del que comportava l'acció de Càritas amb molta dedicació i generositat.
A partir d'ara, Càritas només es responsabilitza del projecte, el rebost solidari de Càritas a Sant Just, des d'un grup de voluntaris que continuaran fent el servei de la distribució d'aliments a persones i famílies del nostre poble que ho necessitin.
previ discerniment personal per part dels serveis socials municipals, responsables de fer la primera acollida per poder decidir l'oferta de l'ajuda necessària. La distribució es farà des de la caseta que hi ha darrere de la rectoria, en el carrer Bona Vista, número 113. Allà hi ha el magatzem d'aliments per distribuir els dies i hores que s'estableixin d'acord amb els usuaris d'aquest servei de solidaritat
com a expressió de càritas de part de la comunitat parroquial i també de la molt generosa solidaritat ciutadana de Sant Just, signat mossèn Joaquim Rius.
Demà passat, divendres, a les 20 hores, 8 del vespre, a les escoles, Antiga Escola Montserrat, la parròquia, a proposta de Justícia i Pau, patrocina l'interessant conferència Parc Agrari del Baix Llobregat. Us convidem a assistir-hi per la importància que té el tema sobre els conreus que ens envolten.
Cluenda del centenari de la congregació de Sant Pere en vincula a Sant Feliu de Llobregat. El proper 30 de novembre, a les 20 hores, les 8 del vespre, a la catedral de Sant Llorenç tindrà lloc una Eucaristia d'acció de gràcies per la presència centenària de la congregació de la Vila.
Ha estat un any per aprofundir la identitat de la pròpia escola i al mateix temps per valorar, respectar i compartir tot el que va orientat cap al bé comú i ens serveix en col·laboració amb l'Església sincera i amb la societat.
Presentem fe i actualitat.
El proper diumenge s'inicia un temps d'espera, de preparació de l'esperit per l'arribada del Fill de Déu, un petit nadó que neix amb la missió de redimir els éssers humans de la condemna pels seus pecats.
en temps d'advent i, sobretot, aquest temps d'espera, podent llicir el que diu el missal festiu de publicacions de l'abadia de Montserrat d'editorial Balmes de Barcelona. Temps d'advent. L'Església, en el curs de l'any, commemora tot el misteri de Crist, des de l'encarnació fins al dia de la Pantacosta i fins a l'expectació de la vinguda del Senyor.
El temps d'Advent té una doble indole. És el temps de preparació per al Nadal, solemnitat que commemora el primer adveniment o vinguda del Fill de Déu als homes, i és en Semps el temps que fa que, per aquesta mateixa commemoració o record, els esperits adreçin la seva atenció a esperar el segon adveniment de Crist a la fi del temps.
Per aquestes dues raons, l'Advent se'ns ofereix com un temps d'una expectació pietosa i alegre. El temps d'Advent comença amb les primeres vespres del diumenge que s'escau el 30 de novembre o que és el més pròxim d'aquest dia i fineix abans de les primeres vespres de Nadal.
Les lectures de l'Evangeli tenen una característica pròpia. Es refereixen a l'adveniment del Senyor a la fi del temps, diumenge primer, a Sant Joan Baptista, diumenges segon i tercer, i als esdeveniments que preparen de prop el naixement del Senyor, diumenge quart. Les lectures de l'Antic Testament són profecies sobre el Maciès i el temps messiànic, tretes principalment del llibre d'Isaïes.
De Jerusalem ens surt l'ensenyament, l'oracle del Senyor, exclama Isaías. Però cal esperar l'apocalixi de Joan perquè se'ns descrigui quina és, com serà, la Jerusalem definitiva, aquella en què aprendrem que qualcom és perdurable, aquella en què Déu serà en tots, tot en tots.
Han passat dos mil anys d'ençà de la mort dels apòstols i encara cerquem la ciutat dels nostres somnis. Esperem veure el dia en què els pobles forjaran relles de les seves espases i fals de les seves llances.
I és que, com a creients, vivim, per gràcia de Déu, en una contínua insatisfacció. En definir la nostra existència en referència a Déu, no podem donar per adquirir els nostres drets de ciutadania fins que la tinguem al cel.
a la Jerusalem de dalt. Aquest fet, lluny de constituir-nos en éssers estranys, ens fa penetrar a l'entranya de l'home d'avui, que comparteix també amb nosaltres una insatisfacció. És que el nostre món té molt a desitjar.
I dintre d'aquest món, per més que haguessin resolt totes les dificultats de convivència humana, tan difícil, encara quedaria un buit a cobrir, el de la nostra resposta de creients. Molt més, doncs, hem de treballar, si en algun aspecte a altre, o segurament en molts al mateix temps, no estem contents del món en què vivim,
del món que ajudem a construir. El creient no és dona per satisfet, perquè reconeix la pròpia limitació i la dels altres. No s'hi dona perquè sap que el món no ha arribat a la plenitud de la seva perfecció, del seu alliberament.
I és que el cristià no viu només del passat, no parla d'un Jesús de Nazaret que recorregué unes contrades concretes i morir en una ciutat significativa. El cristià sap que si alguna importància té aquest Jesús és perquè és present, present i absent, ja que tot allò que encara desconeixem d'ell és el que ens fa anhelar la seva presència.
No sabem ni quan acabarà el món ni com, però sabem que cadascun de nosaltres s'acosta cada dia una mica més al terme. Si es trasté només de definir, definir-nos, aquesta hora de temença seria realment fatal. Sortosament, l'Evangeli no ens parla del nostre acabament, sinó de la vinguda del Senyor, i això és molt diferent.
No és descriure la història del món en funció de la nostra finitud, sinó de la plenitud de Déu.
Bé, i ara seguim amb l'actualitat en el món de la fe. Escoltem, com moltes vegades en aquesta audició, les paraules de l'arcabisbe Lluís Martínez Sistach escrites en l'espai de religió de la vanguardia sota el títol Paraula i vida.
i també en el full dominical de tot el bisbat de Barcelona. Jo ho vaig dir l'altre dia. Sí, sí. Diu així, el passat diumenge acomiadava l'any de la fe amb un comentari que cal destacar. Si l'Església es proposa ser una comunitat de misericòrdia i perdó, ha d'acogir i dialogar. Així s'expressava Monsenyor Martínez Sistac.
Aquest diumenge, festa de Jesucrist, rei de l'univers, acaba l'any de la fe que promulgar i iniciar Benet XVI l'11 d'octubre de 2012, tot recordant l'inici del concili Vaticà II i que es clausura amb el papa francès. Acaba l'any de la fe, però continua el compromís de la fe i de viure com a cristians enmig del món d'avui.
Com a continuació de la carta pastoral, Homes de fe, que vaig publicar el curs passat, aquest any he dedicat una nova carta de fe, però amb una relació especial amb l'Església i la comunitat cristiana. Viure la fe i edificar la comunitat cristiana.
Avui més que mai, per tal de viure la fe, és imprescindible el suport i el clima que pot aportar una veritable comunitat cristiana. I la primera i més gran comunitat cristiana és l'Església. Ella és la mare de la nostra fe.
Què significa creure eclesialment? Vol dir que el crec és, de fet, un creiem. El jo de la confessió de fe cristiana no és el jo aïllat de la persona, sinó el jo comunitari de l'Església. Quan dic jo crec, això vol dir que supero les fronteres de la meva subjectivitat aïllada i m'integro en el subjecte comú que és l'Església.
L'acte de fe cristiana és sempre un acte que faig a l'Església i que em situa en la comunió de l'Església.
Per això, l'acte de fe implica un estar en l'Església, un viure en ella, un sintonitzar o sentir amb ella. L'encíclica del Papa Francesc, publicada amb motiu de l'any de la fe, l'Humen Fidei, la llum de la fe, afirma clarament que la vida de fe es dona en un àmbit comunitari i té un fonament comunitari.
Així es pot comprendre la gran importància d'edificar avui i de poder disposar d'unes comunitats cristianes que ho siguin veritablement. Aquesta visió ens pot ajudar molt a viure més conscientment la nostra fe.
Avui predomina també en l'àmbit de la creença una visió individualista, però aquest plantejament ens tanca a la riquesa i fins i tot al consol de la visió més comunitària, en la qual assoleixen el seu veritable sentit la litúrgia i els sagraments, sobretot el baptisme i la eucaristia.
Una sentència clàssica en teologia diu que la llei o la norma de la pregària és la llei o norma recta de la fe. A la litúrgia de la missa hi ha una pregària bellíssima al Senyor. Diu així, no mireu els nostres pecats, sinó la fe de l'Església.
L'Església es proposa ser una comunitat que acull, dialoga i acompanya els qui confia en trobar-hi Jesucrist. No es considera una comunitat de selectes o perfectes, sinó de pecadors redimits i perdonats per Crist. Com en el Papa Francesc, l'Església ha de ser sempre i abans que tot una comunitat de perdó i misericòrdia. Signat Lluís Martínez Sistac, cardenal-arquebisbe de Barcelona.
Llegim avui el poema Davant el Déu Nú de Pier Paolo Pasolini. Ens ha semblat que l'autor de La religione del mio tempo segueix plenament vigent en aquestes paraules dirigides al poble que espera en Crist, Déu de l'univers.
Perdut en la pau d'or d'un interminable dimenge, permeteu-me somniar amb la victòria. Aquells de vosaltres que teniu el cor pur i innocent, aneu a parlar enmig dels barris baixos. Mireu si tenen habitatge les famílies pobres, que darrere els seus murs i carrerons s'hi amaga la vergonyosa plaga, la passivitat dels que viuen lliurats a convertir en malesa el benestar futur.
Aquells de vosaltres que teniu un cor disposat a ajudar el que és maleït i aneu per les fàbriques i escoles per ajudar la gent que en aquests anys ha perdut l'oportunitat de saber per quin esboran ha fugit la veritat.
Aquells de vosaltres que heu sabut trobar una manera honesta d'entendre la religió i vetlleu per la pau dels nens que creixen, aquells que per damunt de la passió us recordeu del vell mal que segueix sent la divisió entre rics i pobres. Fatalment, aquells que un accident de naixement els ha deixat en mans de criminals, veuran la miserable crueltat dels poderosos.
Però aquells de vosaltres, que en la serena pietat heu tingut misericòrdia i estimeu com a fills i abraceu com a germans la dissort humana i teixiu amistat per on passeu, seguireu trepitjant les fulles seques d'una tardor infinita que travessa pobles i ciutats com si us trobéssiu perduts en la pau d'or d'un diumenge interminable,
on al fons de la tenebre us espera el Crist, perquè avui és un dia de victòria.
El passat 17 de novembre vam celebrar la jornada de Germanó 2013 amb la clàssica coestació anual. Sobre aquesta coestació, el full dominical extra del bisbat, en s'exposava tota la tasca que porta a terme l'Església amb els diners que portem els creients.
De tots els temes expressats, destaquem els que podem considerar que tracten més a fons les necessitats de la societat actual, que passa la pitjor crisi des de fa dècades. Diu, en això invertim els nostres recursos.
L'atenció als més pobres i als marginats és una de les tasques prioritàries amb càritas de la nostra església. Durant aquest any 2013 s'ha produït la Constitució Formal de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat.
Amb una estructura que es va reforçant a través de Càritas, s'han dut a terme els programes següents d'ajuda i promoció dels més necessitats. Assistència primària, tercera edat, drogodependents, formació per assistents socials i voluntariat, estudis de sensibilització i estudis socials, prevenció de la infància marginada, acollida d'estrangers, immigrat, etcètera.
A les diòcesis catalanes hi ha nombroses residències de gent gran que acullen a molts centres de dia. S'atén també a casa seva les persones que ho necessiten. Els malalts. El món dels malalts és un dels més importants per a la nostra església. Per això, a cada parròquia s'organitzen visites als malalts i s'atén als professionals de la salut. Hi col·laboren moltes persones voluntàries.
Acollida a totes les institucions de l'Església es fa una gran tasca d'acollida, atenció i assessorament de totes les persones que ho necessiten. En els darrers anys s'incrementa la dedicació als immigrants estrangers i a les famílies afectades per la crisi, proporcionant-los pisos de renda social.
Crec que aquest és un tema que realment no es valora prou per al públic en general, que sempre pregunta i per què volen el dia de Germanó l'Església, que no té cèntims. Doncs...
Hem de fer propaganda de tota aquesta bona tasca social que és immensa. Evidentment que sí. No es podia imaginar Pasolini que tants anys després seguiria sent un drama la qüestió social. Ell la denunciava i avui segueix més vigent que mai. Sí, sí, i tant. Bé, hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. Avui amb les veus de Joan Algarra... I Pere Uribe. I el control del so i les músiques en Marc Pere Arnau.
Us esperem en aquesta sintonia, Ràdio d'Esvern, el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts onze del matí. Fins aleshores a tothom, molt bona nit o molt bon dia. Adeu-siau.
You'll be a woman soon I love you so much Can't count all the ways I've died for you girl And all I can say is He's not your kind They'll never get tired of putting me down And I never know when I come around That I'm gonna find Don't let them break up your mouth Don't you look good
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Ara escoltes l'àviu d'Esbert, sintonitzes l'àviu d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Seixanta i més.
I com ens agrada a les persones grans veure la lleugeresa i agilitat dels joves, veient els cars de coixinets lliscant carrer freixes avall, ens venia a la memòria els tips de saltar i córrer, nedar i fer carrera en bici, quan tenien pocs anys. Això s'ho eres tu. I el cos mai no en tenia prou i ens demanava marxa, perquè jo no he anat mai en bici, ni he nedat mai tampoc.
Alça, però no ho diguis, que els oients no ho saben. Però devies saltar corda i córrer com una d'aina. Això sí, pujar els arbres. Això em refereixo. I tirar piedres i tot el que vulguis. I saltar la xerranca. Bueno, mira, tot. El que es feia al meu barri.
Exacte. El que passa és que aquí cal dir que el saltar i córrer no ho fem amb la mateixa velocitat, però al nedar i anar en bici hi ha moltíssima gent de la nostra edat que ho s'ha fet fent. A mi ara anar en bici em fa molta por perquè no tinc reflexes i m'atropellarien de seguida o em tiraria damunt d'algú. Home, jo sí que faig bici ara. Ara, a mi no em tira ningú. Estàtica. Ah, però jo no ho he dit, clar.
Home, és igual, l'exercici el faig igual, eh? Ah, no, jo estàtica també en faig, també en faig a la piscina i al gimnàs, i nedar, sí, nedar cada dia. Tu has nedat tota la vida. Nedar cada dia, i així tinc la veu, no?, que entre el cloro de l'aigua i els miniclimes que hi ha a totes les piscines, passes per un passadís i ja correm d'aire, per un altre fa calor, per l'altre fa fred. Això mateix, i després de la calor intensa que hem tingut la primera quinzena del mes,
El dia 15, concretament el dia 15, ens banyàvem a la platja i feia calor. Calor, calor. I el dia 16 feia fred. I tant. Que està tothom fet una cafetera turca. Hem passat d'estiu a hivern sense tardor. Sense tardor. Però bé, no ens podem aturar, la gent gran. Mentre hi ha vida, cal ser-hi amb la màxima intensitat. Si la natura és plena de vida i coneixement, què no farem als avis amb la nostra experiència?
sempre que aquesta sigui amb la reflexió que l'acompanya. Això fa falta, la reflexió, l'enteniment. Perquè l'experiència, per si sola, no serveix de res. No, no, no. Ara, la reflexió que acompanya aquesta experiència... El raonament, clar. El raonament, clar, potser sí.
Mentre caminem i nedem i ens movem a la mesura de les nostres forces i seguim fent tot allò que ens agrada, és perquè el cor encara batega amb ganes. Som joves, desperit, i anem a cent per hora com un car de coixinets. Encara me'n recordo la primera vegada que vam fer la baixada del carrer Freixas.
Fa un món d'anys. Aquest cap de setmana ha sigut la 37a vegada que s'han fet els cars. I tant. Malauradament, com que el temps no va acompanyar la setmana anterior, aquesta no és que hi hagués un bé de deu de públic, per dir-ho d'alguna forma.