avui dimecres 2 d'abril. La informació local tornarà d'anar al matí a partir de les 10 al Just a la Fusta, als bulletins horaris de Ràdio d'Esvern i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies Edició Migdia amb la informació més ampliada. Mentrestant, us recordem que també podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com i també a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí, que tingueu una molt bona tarda. Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Ya no necesito un cambio.
Fins demà!
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Junts, 98.1.
Ves de la parròquia.
Com cada dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, som aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, per oferir-vos la informació de la parròquia dels Sants Just i Pastor. I també d'altres temes de caire humà, social i religiós. Sempre a veus de la parròquia. Que s'emet en segona audició els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí.
Avui us oferim als espais notícies d'Església i fe i actualitat.
La lectura d'uns fragments de l'Evangeli del proper diumenge obre la nostra audició. Lectura de l'Evangeli segon Sant Joan
En aquell temps, caigué malalt un home que es deia Llàxer. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui, més endavant, ungiria el senyor en perfum i li ajugar els peus amb els cabells. Llàxer, el malalt, era el seu germà. Les dues germanes enviaren a dir a Jesús, «Senyor, aquell que estimeu està malalt». Jesús en sentia això digué,
Aquesta malaltia no és mortal, és per donar glòria a Déu. El fill de Déu en serà glorificat. Jesús estimava Marta i la seva germana, Illàxer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles. Tornem a Judea. Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortia a rebre'l.
Maria es queda a casa. Marta digué a Jesús, Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s'hauria mort. Però fins i tot, ara jo sé, que Déu us concedirà tot el que li demaneu. Jesús li diu, El teu germà ressuscitarà. Marta li respon, Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti al darrer dia. Li diu Jesús,
Jo sóc la ressurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran. I tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més. Ho creus, això? Ella li diu, sí, senyor. Jo crec que vos sou el Maciès, el fill de Déu que havia de venir al món.
Jesús, conmogut, arribar. On era el sepulcre? Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué, Traieu la llosa. Marta, la germana del difunt, diu a Jesús, Senyor, ja es descompon. Fa quatre dies que és mort. Li respon Jesús, No t'he dit que si creus, veuràs la glòria de Déu.
Llavors van treure'n la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué. Pare, us dono gràcies perquè m'heu escoltat. Ja sé que sempre m'escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vós qui m'heu enviat.
Havent dit això, cridar fort, i la mort, i el mort, van sortir. Tenia els peus i les mans lligades amb les venes d'amortellar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu, deslligueu-lo i deixeu-lo caminar. Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veien el que va fer Jesús, cregueren en ell.
Notícias de la Iglesia
El dia 12 d'abril es farà una trobada als peus de la Moraneta. Voluntaris, tècnics contractats com a treballadors, responsables de direcció i de tots els acompanyants de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat per demanar la intercessió de la Mare de Déu amb l'advocació de Montserrat.
ara que iniciem la nostra etapa d'acció de Càritas en la nostra diòcesi com a entitat autònoma dins de l'organigrama pastoral del bisbe Agustí. Celebrarem tots plegats l'Eucaristia que serà presidida pel nostre bisbe.
En acabar, tothom pot participar en la xerrada que el senyor bisbe ens oferirà i en acabar compartirem un temps de bona companyonia en un dinar de germanor, tot gaudint d'un lloc que sempre ens inspira uns sentiments de profunda espiritualitat com és la muntanya santa de Montserrat.
Diumenge vinent, dia 6 d'abril, farem el Viacrucis al monestir de Montsió d'Esplugues a les 6 de la tarda.
Recordem que demà passat, divendres a les 8 del vespre, a les escoles, l'espai públic de les antigues escoles Montserrat, l'actriu Clara Segura parlarà de les seves vivències quan va participar en el rodatge de la pel·lícula Descals sobre la Terra Vermella.
La producció cinematogràfica que narra les experiències i la difícil tasca que va portar a terme el bisbe Casaldàliga en un lloc profund del Brasil i que ha estat projectada en dos capítols a la televisió de Catalunya amb molt d'èxit d'audiència.
Podrem escoltar la Clara Segura que amb la seva senzillesa i la manera oberta de la seva expressió ens oferirà un recull de tot allò que va experimentar l'haver pogut tractar amb un ser tan excepcional i d'un esperit tan profundament cristià com és el bisbe Casaldàliga.
El Mato Grosso, no?, és el lloc on està rodada la pel·lícula en el Brasil Profund, i a més les paraules són impactants. N'hi ha algunes que et deixen ben bé colpit, com una que recordo molt important, és que el contrari de la fe no és el dubte, sinó la por.
Jesús ho diu, no tingueu por. Però és que és una gran veritat, cadascú, quan fem l'examen de consciència, aquest tema que se n'ha parlat tant aquests dies, que és ser conscient del que passa per dintre, i que en parlarem, és de què tenim por, quines són les fòbies que tenim cadascú, i cadascuna. Bé, això és molt difícil de poder controlar. No, no, cadascú s'ho veu. Bé, puja a la música, sisplau.
50 anys del taller de ceràmica de les Venetes de Montserrat. Per celebrar aquest aniversari s'ha organitzat una exposició titulada Art i pregària del 28 de març al 6 d'abril al Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca. En el marc de l'exposició, divendres 4 d'abril a les 8 del vespre, tindrà lloc una conferència sobre Art i transcendència.
Fins aquí, notícies d'Església. Presentem ara fe i actualitat.
Fins demà!
Estem en temps de quaresma. A poc a poc ens anem endinsant pel camí que ens portarà a la joia de la Pasqua de Resurrecció després de travessar els dies dolorosos de la passió i mort de nostre Senyor Jesucrist. Escoltarem les diferents versions que d'aquests temps de meditació ens ofereixen diversos mitjans de comunicació i les reflexions que aquesta espera inspira a tothom qui vulgui aturar-se a pensar sobre aquest tema.
En primer lloc, us oferim la introducció que fa a la Quaresma el missal festiu de publicacions de l'abadia de Montserrat d'editorial Balmis de Barcelona. Diu-hi.
Anem per l'itinerari cueresmal, guiats per l'exemple i la paraula de Jesucrist, que en l'Evangeli ens indica el camí d'una autenticitat que ha d'estimular a la conversió. Perquè la cueresma és, abans que tot, temps de retorn a Déu i de retorn als germans. Tot el que pugui afavorir aquest capgirament de la nostra manera de ser egoista o autosuficient ha de ser benvingut.
Sempre, però, és clar que els mitjans afavoreixin l'objectiu que pretenem, que els mitjans no es converteixin en objectiu, o bé, cosa pitjor, que produeixin, per culpa nostra, efectes contraris a aquest objectiu. Que per la nostra humil confessió obtinguem la remissió dels pecats, demana l'Església.
La relació entre el reconeixement de les faltes i el perdó per part de Déu és essencial per tal que aquest temps de salvació doni fruit. Déu està sempre disposat a perdonar, a acollir, perquè és compassiu i benigne.
Però només perdona aquells que es deixa perdonar. Déu ens vol lliures, responsables, conscients. Ens ofereix els seus dons amb generositat. Ens els ofereix. No els imposa, ni menys encara ens els proporciona sense que ens n'adonem. Per això la cuaresma és tan diferent per cada cristià.
per cada persona, encara que fem camí junts i vers la mateixa direcció. I no seria lícit de contentar-nos amb el nostre suposat progrés espiritual, perquè fàcilment condindria una nota de fariseïsme, d'autocompleença. Més aviat hem de pregar els uns pels altres, hem de desitjar incorporar-nos junts al misteri de la mort i de la ressurrecció de Crist,
I encara, eixamplant els nostres horitzons, no n'hi ha prou que ens sentim solidaris de tots els que fem quaresma. Hi ha molta gent, cristians o no, que per ells tota la vida és quaresma, si per quaresma entenem l'absència de confort, això que considerem indispensable per viure.
Però també hi ha persones tan dòcils a l'acció de Déu que llorbida és igualment quaresma perquè assoleixen contínuament un dels seus aspectes positius, la identificació amb Jesucrist.
D'aquí ve que la cuaresma l'hem de veure com la marxa de tota la humanitat vers el destí que el Senyor li ha assignat. Ser cristian, fer cuaresma, és prendre consciència d'aquest destí comú vers el qual ens encaminem i que ara ja construïm.
Després d'escoltar aquests fragments del missal festiu, passarem a oferir-vos el missatge quaresmal del papa Francesc. Uns fragments. Va ser publicat al full informatiu de la parròquia.
I diu així, estimats germans i germanes, en ocasió de la quaresma us proposo algunes reflexions per tal que us serveixin per al camí personal i comunitari de conversió. Començo recordant les paraules de Sant Pau. Coneixeu prou bé la generositat de nostre senyor Jesucrist. Ell, és enric, es va fer pobre per vosaltres perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa.
L'apòstol s'adreça als cristians de Corint per encoratjar-los a ser generosos i ajudar els fidels de Jerusalem que passen necessitat. Què ens diuen els cristians d'avui aquestes paraules de Sant Pau? Què ens diu a nosaltres avui la invitació a la pobresa, a una vida pobra en sentit evangèlic?
Primer de tot, ens diu quin és l'estil de Déu. Déu no es revela mitjançant el poder i la riquesa del món, sinó mitjançant la debilitat i la pobresa. És enric, es va fer pobre per vosaltres. Crist, el fill etern de Déu, igual al Pare en poder i glòria, es va fer pobre, va baixant mig nostre.
es va tensar a cada un de nosaltres es va despullar es va buidar per ser en tot semblant a nosaltres quin gran misteri l'encarnació de Déu la raó de tot això és l'amor diví un amor que és gràcia, generositat desig de proximitat i que no dubta adonar-se i sacrificar-se per les criatures que estimen la caritat, la mort
és compartir tota circumstància de l'estimat. L'amor ens fa semblants, crea igualtat, derroca els murs i les distàncies. I Déu va fer això amb nosaltres. Jesús, en efecte, va treballar amb mans d'home, va pensar amb intel·ligència d'home, va obrar amb voluntat d'home, va estimar amb cor d'home.
nascut de la Verge Maria, es va fer veritablement un de nosaltres amb tot menys en el pecat.
La finalitat de Jesús en fer-se pobre no és la pobresa en si mateixa, sinó, dius en Pau, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa. No es tracta d'un joc de paraules ni d'una expressió sensacionalista. Al contrari, és una síntesi de la lògica de Déu, la lògica de la mort, la lògica de l'encarnació i la creu.
Déu no va fer caure sobre nosaltres la salvació des de dalt, com l'almoina de qui dona part d'allò que per ell és superflu amb aparent pietat filantròpica. L'amor de Crist no és això. Quan Jesús entra a les aigües del Jordà i es fa batejar per Joan Baptista, no ho fa perquè necessita penitència o conversió,
Ho fa per estar enmig de la gent, necessitada de perdó, entre nosaltres, pecadors, i carregar-se el pes dels nostres pecats. Aquest és el camí que ha triat per consolar-nos, salvar-nos, alliberar-nos de la nostra misèria.
Ens sorprèn que l'apòstol digui que no vam ser alliberats per mitjà de la riquesa de Crist, sinó per mitjà de la seva pobresa. I no obstant això, Sant Pau coneix bé les insondables riqueses de Crist. A imitació del nostre mestre, els cristians són cridats a mirar les misèries dels germans, a tocar-les, a fer-nos encàrrec i a realitzar obres concretes per alleujar-les.
La misèria no coincideix amb la pobresa. La misèria és la pobresa sense confiança, sense solidaritat, sense esperança. Podem distingir tres tipus de misèria. La misèria material, la misèria moral i la misèria espiritual.
La misèria material és aquella que habitualment anomenem pobresa i toca als que viuen en una condició que no és digna de la persona humana, privats dels drets fonamentals i dels béns de primera necessitat, com el menjar, l'aigua, les condicions higièniques, la feina, la possibilitat de desenvolupament i de creixement cultural.
Davant aquesta misèria, l'Església ofereix el seu servei, la seva diaconia, per respondre a les necessitats i curar aquestes ferides que desfiguren la cara de la humanitat. En els pobres i en els últims veiem el rostre de Crist. Estimant i ajudant els pobres, estimem i servim Crist.
Els nostres esforços s'orienten també a trobar la manera que cessin al món les violacions de la dignitat humana, les discriminacions i els abusos, que en tants casos són l'origen de la misèria. Quan el poder, el luxe i els diners es converteixen en ídols, es posen per davant l'exigència d'una distribució justa de les riqueses.
Per tant, cal que les consciències es converteixin a la justícia, a la igualtat, a la sobrietat i en compartir. Estimars germans i germanes, que aquest temps de quaresma trobi a tota l'Església
Disposada i sol·lícita a l'hora de testimoniar als qui viuen en la misèria material, moral i espiritual, el missatge evangèlic que es resumeix en l'anunci de la mort del Pare misericordiós llest per abraçar en el Crist a cada persona.
Podrem fer-ho en la mesura que ens conformem al Crist, que es va fer pobre i es va enriquir amb la seva pobresa. La Quaresma és un temps adequat per desposseir-se i ens farà bé demanar-nos de quines coses podem privar-nos per ajudar i enriquir els altres amb la nostra pobresa. No oblidem que la veritable pobresa fa mal. No seria vàlid desposseir-se sense aquesta dimensió penitencial.
Desconfio de l'almoina que no costa i no fa mal. Us hem llegit uns fragments del missatge quarts mal del papa francès que va publicar el full informatiu de la parròquia de fa dos diumenges.
Després d'escoltar aquests fragments del missatge quaresmal del Sant Pare, passem a divulgar les reflexions de mossèn Joaquim Rius, publicades al full informatiu de la parròquia del passat diumenge. Celebració del Segment de la Reconciliació.
Potser ara que és el temps de quaresma i la preparació per la celebració del misteri central de la nostra fe cristiana, que és la Pasqua, és el temps més adequat per celebrar el sagrament de la confessió amb el que ens reconciliem amb Déu i amb els germans.
Davant de Déu, i tenint en compte les paraules de Jesús, sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare del Cel, sempre ens hem de considerar pecadors. Ho som. No perquè siguem causa de mal en el món que ens envolta, sinó perquè deixem de fer per culpa de la nostra manera del com decidim viure i que peguem d'omissió. Diu mossèn Joaquim.
Us ofereixo un petit examen de consciència en forma de constatacions que cadascú es pot formular com preguntes a respondre i que us pot servir de preparació pel sagrament de la confessió que serà bo celebrar els que ho vulguin i puguin el proper dia 11 d'abril a dos quarts de nou de la nit a la nostra església parroquial. Aquí us oferim l'examen de consciència proposat per a mossèn Joaquim.
Visc una vida pràcticament sense Déu. El tinc oblidat. No el prego gaire. No escolto amb prou atenció la seva paraula ni la llegeixo. No aprofito massa la celebració de l'Eucaristia. No cerco, o no accepto, la voluntat de Déu sobre la meva persona. La meva vida, com a cristià, s'ha tornat dèbil, rutinària, sense vigor. No cultivo la meva vida espiritual.
No dedico temps a formar-me cristianament, a fer més sòlida la meva fe.
Evidentment, això és perquè cadascú pot ser aquests i pot ser unes altres, perquè em va dir, mossèn, això és perquè cadascú ens ho preguntem interiorment. Però aquest és un programa que ell ha fet, una proposta. Sí, sí, sí, llavors és aquesta proposta que poden ser pecats d'omissió, d'acció, que cadascú us miri els seus. Cadascú consideri els seus. Aquí l'altra proposta que fa diu, em costa saber veure la part bona del que passa o els aspectes positius que totes les persones tenen i subratllumar-se la part negativa.
Això és una cosa bastant habitual. Tenim la tendència a dir, ostres, el que m'ha dit aquest o com és aquest o l'altre. No m'esforço en crear pau, reconciliació, diàleg, tolerància. Sovint, en les relacions amb els altres, poso nerviosisme, discrepància, agressivitat, tensió. Això real, com a la vida misma, ens assurro fora de pell. Creix la meva insensibilitat. Això no tant, perquè a vegades la sensibilitat també... També és perniciosa. També és tremenda.
O pot créixer la meva indiferència davant el sofriment dels altres. Això seria gravíssim. Fàcilment em justifico de no fer res o no gaire per ells. Visc molt pendent de la meva comoditat, del meu benestar material, només em preocupa el meu futur material i no gaire l'espiritual i molt menys el dels altres.
Vist molt pendent del que a mi m'interessa i em convé, intento que els altres estiguin al meu servei. No qüestiono el meu comportament en tots els aspectes de la vida ni les meves idees. Ho considero intocable. No accepto les indicacions que els altres em fan pel meu bé. No em deixo ajudar ni estimar quan això em demana una resposta més generosa envers els que m'envolten.
Sóc orgullós i tancat en mi mateix. Creix en mi una certa desesperança i tristesa interior. No m'adono del molt que he rebut de Déu i dels altres i no ho agraeixo. Sóc benitós i estic molt pendent de la consideració dels altres. Aquestes són unes de les moltes propostes per fer examen de consciència que ens proposa mossèn Joaquim Rius. Evidentment, com a Laisen, hi ha moltes més que també ens podem fer, perquè una vegada es pot caure cap avall
a les pitjors males inclinacions i a vegades pot caure cap amunt. Les al·lucinacions aquestes que ens fan sentir coses que no són les que toquen. O sigui, és la paraula i és l'Evangeli el que ens ha de guiar. Tot es pot centrar en que en un moment donat quedis tranquil, seguis i facis aquest examen de consciència.
Has de ser prou equilistant per saber el que realment està bé o el que consideres que està malament. Evidentment que sí. O sigui, les visites al Santíssim, si són molt de tard en tard, es difuminen. Si són properes, hi ha més sensació de pau a dins de cada cristià, de cada creient. Bé, doncs, posem una miqueta de sintonia.
L'interior de l'illa Baller a l'Eixample portarà el nom de Rosa de Ulofeu. Informació publicada a La Vanguardia el passat diumenge. Rosa de Ulofeu, qui va ser delegada de pastoral de joventut de l'Arxidiosi de Barcelona i que va morir l'any 2004, donarà nom a un interior...
de l'illa de l'esquerra de l'Eixample de Barcelona, concretament la que es coneix popularment com l'illa Bayer i que està delimitada pels carrers París, Calàbria, Viladomat i Còrsega. La decisió de dedicar aquest espai a Rosa d'Olofeu, la causa de beatificació de la qual està en marxa, es va prendre a l'últim ple del districte de l'Eixample.
A partir d'aquesta iniciativa, la comissió de nomenclàtors de l'Ajuntament de Barcelona serà la que tindrà l'última paraula i validarà el pas que ha fet el districte, per bé que tot sembla indicar que, com que es tracta d'un espai que actualment no té cap nom, no hi haurà problemes perquè Rosa de Ulofeu i González donin nom a l'interior d'aquesta illa.
La memòria de Rosa d'Aulofeu és molt percent en l'arcabisbat i en els àmbits laics i religiosos on va treballar com a seglar en tasques socials i apostolat. Aquesta dona, nascuda a Barcelona l'any 1959, es va dedicar sobretot a la joventut i va treballar en la integració de joves discapacitats, així com en l'organització de grans trobades, com la de TSEC, que es va celebrar a la capital catalana l'any 2000.
En paraules del regidor popular Xavier Molleres, que va impulsar la iniciativa perquè Rosa de Olofeu tingués un espai públic a la ciutat, la delegada pastoral va ser durant tota la vida una cristiana exemplar i una referència per tothom. Una figura que, segons Molleres, és necessària en moments com ara en què els valors fan tanta falta. Bé, hem arribat als moments finals d'aquesta audició d'avui de Veus de la Parròquia.
Hem estat amb vosaltres, en Pere Oliver, i qui us parla, la Joana Algarra. Ha controlat el so i les músiques, en Carles Hernández Rius. Us esperem aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, moltes gràcies i adeu-siau. A reveure.
Gràcies.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Estan d'èxit de públic que estan omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar crucificat de per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Ara escoltes ràdio d'Esfern. Sintonitzes ràdio d'Esfern. La ràdio de Sant Junts. 98.1.
Seixanta i més...
Fins a 70 d'abril no et llevis el fil. Un fil. Això és una traducció conceptual. Des del 40 de mai no t'he dit l'ensanya. O sigui que ho has traduït directament. Fins a 70 d'abril no et llevis un fil. No, no, però també es diu això. Jo ho havia sentit a dir. Que no t'espullis.
deien les nostres àvies ben abrigadetes tant les que eren senzilles i molt de poble com aquelles senyorasses empolainades que anaven de 21 botors a l'abril cada gota val per mil també ens ha recordat la primavera d'enguany a tots els enamorats del sol que ja ens havien banyat a la piscina descoberta i de cop, fixa't amb la falera estiuenca de pellús engrescat comporta per això no t'hi pots confiar gens ni mica
Aquí també pots dir la teva, eh, Carles? Que el Carles a mi m'agrada molt que tant participi i ens digui alguna cosa. Oh, ell pot parlar del servei meteorològic, no? Del que pot fer... I tant que sí, és una experta en meteorologia, el Carles. Per tant, tranquil·litat i bons aliments. Això, que el bon temps sempre torna, com les paraules amables de totes i tots, els que creiem en la llibertat i en la vida.
Benvinguts, oients desvernians. Ens trobem a la sintonia de Ràdio Desvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més. Dedicat, com sempre, a la gent gran i a tothom qui ens vulgui escoltar, sempre oberts a les vostres propostes.
Ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93-372-3661. Sempre us repetim aquest número, a veure si us l'apunteu i ens truca algun ciutadà o ciutadana gran de Sant Just i fem el programa entre tots.
perquè diuen, oh, és que xerreu molt vosaltres. Coi, truqueu, truqueu i fem una mica de debat sobre els temes que tractem. Doncs ja sé que ens seguiu molt per internet. El que veig és que cada vegada hi ha més gent que ens diu coses per la xarxa, contestem per la xarxa, però la ràdio és ràdio. Per tant, clicant ràdio a desvern i ràdio a la carta, sabem que trobeu tots els programes d'aquesta emissora, però que volem sentir la vostra veu també. Com cada setmana.
Qui us parla la Joana Algarra, junt amb els meus companys Carles Hernández Rius i Pere Oliver, compartim aquesta hora de ràdio que passa volant en companyia vostra. I passen també 5 minuts de les 8 del vespre. Avui dimecres, dia 2 d'abril, és la festivitat de Sant Francesc de Paula, Hermità i Santa Maria Egipciaca, entre d'altres. I dissabte, dia 5, que sortim en segona audició, festivitat de Sant Vicenç Ferrer Dominic, patró de València, un dels patrons de València.
Només recordar que Francesc de Paula era una ermità que va néixer l'any 1416 i va morir el 1507, i que Santa Maria egipciaca sempre ha estat venerada com una autèntica penitent. El nom de Maria ve de l'hebreu i significa estimada de Déu, en llengües pretèrites gota d'aigua de mar, Maria.
Vicent ve del llatí i significa guanyador, vencedor. Això de la gota d'aigua de mar m'ha agradat molt perquè jo no sabia aquest origen. En religions primitives, en religions pretèrites, o sigui, anteriors al cristianisme, nosaltres tenim com a història... Hi ha també molta mitologia en el nostre...
Hi ha una part doctrinal i una part que és mitològica, que té orígens des d'altres religions. Clar, pagans. Exacte. O sigui que el cristianisme va aprofitar moltes festes paganes per adaptar-les al cristianisme. I noms que venen de l'Abreu o de l'Amer.