A drop dead dream, a chosen one A southern dawn, a world unseen A city wall and a trampoline I don't mind if you don't mind Cause I don't shine if you don't shine Before you jump Tell me what you find When you need my life
Put your back on me Put your back on me Put your back on me Put your back on me Put your back on me Put your back on me
Ara escoltes ràdio d'esvent. Sintonitzes ràdio d'esvent. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'esvent. 48.1. Ràdio d'esvent.
Déu de la parràtia!
Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants, just i pastor, a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Us oferim espai sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui podeu escoltar notícies d'Església i finestra de Justícia i Pau. Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'avangeli del proper diumenge.
Diu Sant Lluc. En aquell temps
Alguns parlaven del temple fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digue, això que veieu, vindran dies que tot serà destruït. No quedarà pedra sobre pedra. Llavors li preguntaren, mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir.
Jesu responguer, estigueu alerta. No us deixeu enganyar perquè vindran molts que s'apropiaran del meu nom. Diran, soc jo. I també, ja arriba el moment. Deixeu-los estar. No hi aneu amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però a la fi no vindrà de seguida.
Notícies d'Església Reunions a la parròquia. Avui dintre d'una estona, a dos quarts de nou de la nit, pares del primer curs de catequesi. A les 21.15, grup de Justícia i Pau.
Demà dijous 14 a dos quarts de nou pares del segon curs de catequesi i el divendres dia 15 a les 21 hores 9 de la nit Consell Pastoral.
Jornades de formació i animació pastoral. Fins demà, dia 14 de novembre, de dos quarts de deu a les onze de la nit, a la casa de l'Església a Sant Feliu. Missa familiar. El proper dissabte, a les vintores, vuit de la nit, celebrarem la missa familiar.
Aquestes són les sentides paraules de la Romeria a la Missa Conventual de Montserrat. Som un grup de Romeus de la parròquia dels Sants, just i pastor de Sant Just d'Esvern. Volem manifestar el goig que sentim de pujar un any més a visitar la nostra patrona, tant de Catalunya com de la nostra diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, i pregar-li units per la seva intercessió al Pare del Ser.
Coincidint amb la festa de la Mare de Déu de Montserrat de 2014, seran canonitzats els dos papes a la segona meitat del segle XX. La data coincideix amb el segon diumenge de Pasqua, festa de la Divina Misericòrdia, instituïda per Joan Pau II, que va publicar una encíclica sobre aquest tema, Dives in Misericòrdia.
una raó pràctica per escollir el temps primabral estat la de facilitar el palagrinatge a Roma dels polonesos. El 5 de juliol passat, Francesc va signar els decrets corresponents per procedir a la canonització de Tots dos, de Joan XXIII i Joan Pau II, sants el 27 d'abril.
Presència vocacional a l'arxiprestat del Garraf Demà dijous, dia 14 de novembre, a les 18.30 hores, i en marcat en el mes de la cadena de pregària per les vocacions, la delegació de pastoral vocacional convoca una trobada a la parròquia de Sant Joan Baptista, de Vilanova i les Joltrú, amb els catequistes de l'arxiprestat.
Serà l'ocasió de fer junts un treball al voltant de la cultura vocacional, que després podran traslladar els nens de les catequesis.
Repren l'itinerari de renovació cristiana el proper dissabte 16 de novembre a les 10 hores a l'auditori de la Casa de l'Església. En aquesta reunió preparant la segona etapa de l'itinerari es coneixeran els materials del pla de formació i es realitzarà una explicació i una pràctica de com funcionar en aquesta nova fase.
Són convocats els membres dels equips de cada arxiprestat i els mocens que acompanyen els grups com a conciliaris. Fins aquí Notícies d'Església.
Amb aquesta sintonia obrim la finestra de justícia i pau.
Bona nit. Bona nit, Jesús. Bona nit, Joana. Avui no tenim la Dolors. No, la Dolors està malalta malauradament. I no podrà venir. És a dir, no ha pogut venir. No ha pogut venir. Li farem una abraçada així en plan virtual i que es posi aviat ben bona. Jo crec que sí, que es posarà bona aviat. Sí, i tant que sí. Bé doncs, sabíem aquests temes que tenim a sobre la taula.
Nosaltres avui tenim dos temes. El primer fa referència al treball al llarg del temps, que vam encetar el mes anterior parlant del treball des del principi del paleolític, l'etapa de la tècnica de la pell. Llavors vam explicar una miqueta com vivia la gent en aquella època, com s'alimentaven
quin temps de lleure tenien, quanta gent hi vivia en aquella època. I avui parlarem amb una segona part de les societats basades en el descobriment de l'agricultura, que va ser quan van començar a veure que les llevors
per dir-ho en uns fruits que es podien plantar, recollir a les èpoques que tocava i amb això es podien alimentar. Això va d'una lloc que es creixin poblats, ciutats i tota l'organització que comporta
els vents que s'acumulaven per les collites i l'intercanvi pel comerç, es van fer assentaments sedentaris, creació d'organitzacions interiors, creació del dret, no com el tenim ara, però unes normes que servien per als pobles. Segurament sempre el portava el més vell de la tribu.
Després es va crear també la policia, l'exèrcit, per poder defensar-se a unes tribes de les altres. I així es va anar fent. Aquesta etapa dura fins avui, també. Pràcticament. L'agricultura també és una base important. Si no correm, no mengem. Exacte.
Ara, hi ha un truc característic d'aquesta època i és que amb l'escolliment de la agricultura es va aplicar la propietat de les persones a través de l'esclavitud. És a dir, l'esclavitud
Les societats basades en l'agricultura i l'armaderia basaren llor desenvolupament en l'esclavitud com a forma bàsica de treball i eix fonamental del sistema.
Els esclaus eren els que treballaven i feien les labors dures, fet que permetia que els homes o dones lliures, ciutadans, es dediquessin a les feines de governar, legislar, estudiar, practicar, practicar els llocs de tot tipus, barrejar, acumular riquesa, entre d'altres activitats.
És una bona part dels darrers vuit mil anys. L'esclavitud i l'explotació dels homes i les dones ha estat una característica constant present a la majoria dels pobles, ènies o nacions. En l'actualitat encara subsisteixen formes d'esclavitud tal com la trata de blanques,
els treballs de subsistència pura de baixos salaris i jornades amb horaris de 12 o més hores en llocs mancats d'espais adequats i perillosos com les maquilles a Centremèrica o les fàbriques tèxtils a Brangladeix i d'altres.
El comerç o compra-venta de persones tractades com una mercaderia sempre va representar un bon negoci mercantil. Aquí recordem fins i tot d'una estàtua a Barcelona, el marquès de comilles.
que aquest senyor Marquès feia el negoci de tracte de gent de color. Es va fer l'esclavatge fins molt avançat al segle XIX. Era un negre i va fer la seva fortuna a través del tràfic d'esclavs. Per veure com em perduraven les coses. Els nebiliers guanyaven força diners o bé transportant o bé captant la gent i després venent-la.
Les portaven a Amèrica, a les plantacions de sucre i de cotó. Espanya va ser un dels últims països europeus que va volir les plantes. I llavors les portaven a Centramèrica, a Cuba, a Amèrica del Nord, a la part del sud, etc.
De fet, la compraventa de persones sempre va representar un bon negoci mercantil. Evidentment, els inputs d'explotació dels esclaus són pràcticament nuls a nivell de cost, per l'absència de salaris. És a dir, des del punt de vista de la propietat i del capital, clar, la madobra gratuïta
donava un marge de benefici magnífic per als seus negocis. Imaginem que tots tinguéssim que treballar sense salaris. Només cap al menjar. Els propietaris serien riquíssims. A més, les famílies que tenien criatures també s'unien a aquest número d'esclaus que realment era terrible, sobretot com veiem a les pel·lícules o llegim a la història d'aquell temps.
O sigui que el treball en aquella època era d'aquesta forma. I vols dir que avui dia no hi ha una altra mena d'esclavatge?
De fet, avui en dia hi ha una altra mena d'esclavatge, clar que hi és. Els salaris aquests, els minijobs que hi ha a Alemanya que s'han posat de moda perquè diuen que això dona lloc al treball a molta gent però que són de 400 euros al mes. Això és una mica l'herència d'aquella època. Després hi ha una mena de...
una cosa rara, que els compensen amb no sé què i amb no sé quants, però el dia que hagin de cobrar aquesta gent la bellesa, com estarà catalogat tot això?
Bueno, és una de les conseqüències de tractar la gent com a mercaderies. La globalització, que podia ser una cosa com totes les coses, com tots els mètodes, sistemes positius... Ben portada, fabulós. Doncs, realment, està decantant-se molt de cara en aquest sentit. Però a la senyora Merkel, ahir o avui ja li han cridat una mica a l'alto.
Home, és que el senyor Merkel és un líder de l'economia liberal supercapitalista. I a més a més, ella prové d'una formació d'un estat que era comunista.
El papa ha estat, els protegia, però ells tenien treball i podien viure, si no esplèndidament, però tenien una feina segura, una casa segura i un ensenyament per les seves famílies.
Criatura segura. I ara què? Ja et dic que és un contrasentit. Sí, sí. Possiblement la senyora Merkel va poder estudiar física perquè l'Estat li va pagar la carrera. Naturalment. Naturalment. I ara, doncs, ella està com la senyora Tatxin, defensant el capitalisme saumatge, perquè diguem-ho clar.
Potser està una mica venuda també, com tu dius, al capital salvatge. Sí, sí, totalment. De fet, el que és evident és que tot aquest sistema d'esclavatge d'antic, com el que tenim ara disfressat, permet l'acumulació de riquesa als seus propietaris. La finalitat és aquesta, acumular riquesa en els que ja són rics.
Els xinesos, el que s'enriqueix és l'estat en aquest cas, no? O algú que també ja comença a haver-hi gent millonària que té fàbriques i també explota els seus compatriotes. S'està creant una classe rica i també una classe mitjana.
Ara, Xina havia estat molt maltractada d'allà a la història, molt maltractada i a més Europa també va fer el seu col·lidionalisme allà i s'emportava la riquesa d'aquells països a través del comerç i del domini també.
Però em feia falta que la Xina també tingués... Sí, i això em sembla molt bé, que tingués un floriment natural. Ara, que l'aconsegueixin explotant els seus propis ciutadans, em sembla molt malament.
Això no es compadeix amb la cosa de tipus comunista que representa, que és el seu ideari. Sí, el seu ideari comunista està una miqueta alterat per la qüestió també del capital, perquè les tècniques que utilitzen comercials per col·locar els seus productes
A tot el món és purament capitalista. Clar, perquè volen uns productes amb molt baix cost per poder-los vendre i competir amb altres nacions que realment tenen una altra mena de societat.
A l'altra banda, també el sistema financer que estan aplicant és purament del més estil capitalista. Ara, el que és evident és que aquest país, aquest gran país, evolucionarà cada vegada més, amb els anys, per una institució de riquesa més igualitària.
Home, la industrialització... Tu tens esperances que passi això? Sí, és que no tens merda mai que passi, perquè la industrialització a Europa, fins que va començar fins a l'actualitat, va necessitar 150 anys. A la Xina s'ha fet amb 20 anys, els últims 10 anys, pràcticament. S'han cremat unes etapes que no corresponen amb un temps raonable de creixement normal.
És que no es pot assimilar aquest enriquiment tan absurd. I per això ara es troben amb una polució atmosfèrica impressionant. Pobrets van amb mascareta pels carrers i no veuen ni el sol. Problemes de contaminació al lavadíssim, amb unes taxes de natalitat que no saben com sortir-se'n. No, no, estan molt controlades perquè es volia un sol fill per família.
Per una banda la controlen els ciutats però no la controlen el camp. Les coses no són senzilles ni fàcils amb aquestes coses. A més és un país immens amb multitud de persones. Clar que sí.
El sistema capitalista és hereu, sense dubte, d'aquestes tradicions transformades en el temps, i així hem arribat a la darrera década del segle XX, en què el 25% de la població mundial del planeta, els denominats països rics, industrial del nord, disposen del 75%,
de la renda mundial, mentre que el 25%, que és una quarta part de la resta de la renda que queda, per tant, hi ha el 75% dels països anomenats el Terce Mono, siguin els països pobres. I que, a més a més d'aquesta desigualtat, que a finals del segle XX era tal com expliquem ara, l'any 2013 encara és més gran. Sí, oi? Sí, perquè imaginem els problemes que hi ha d'endeutament.
El deutament és un al·lacre per a la societat, és horrible.
parlàvem dels països del tercer món, parlàvem d'Àfrica, parlàvem de Sudamèrica, d'Àsia... Sí, però ara també som del primer món. Aquí hem arribat, no? És que aquí és on hem arribat, reconèixer que els problemes de dèficits i deutes que tenim ja són propis del tercer món, també. Els països sur de la Mediterrània, és a dir, Europa, ja estem entrant en aquesta dinàmica. Ara en primer lloc, perquè allà d'on ens proveíem,
aquests països també estan emergents i ja el primer món no pot extraure aquells guanys d'aquells llocs on els treuen.
Llavors, valoradament, ens trobem en que la tendència és la mateixa que el capital salvatge es va fer més ric cada vegada i la classe mitjana està desapareixent. Està desapareixent, però precisament la classe mitjana és la que fa moure els països, la que gasta, la que treballa, la que produeix... La que crea la intel·ligència. Clar, però és que les intel·ligències es veu que tothom està disposat a anular-les.
El capitalisme més extrem va sorgir dels països del nord d'Europa, a Holanda, amb la religió calvinista que creu que els seus seguidors se salvaran i aniran a l'altra vida si abandonen aquests enriquits per les seves activitats, ja que, així, demostren que han estat escollits, pels resultats obtinguts, en llurs activitats mercantilistes.
O sigui que, de fet, el calvinisme, que és una regió cristiana de la branca dels protestants, que va sorgir cap allà al 1800, 1700, 1800... Sí, 1700. Al nord d'Europa, tenen aquesta convicció que com més rics siguin, vol dir que són els escollits, i aquests són els que se salven, clar. Això portat a un extrem és capitalisme. La base. És la base.
És la base del capitalisme. I què passa amb aquesta base? Que els països d'aquesta mateixa latitud, els Estats Units, l'Anglaterra, una mica França, Suïssa, Alemanya, tots aquests països han agafat coherència a aquest sistema. No així els països del sud d'Europa, mediterrànics, que aquest han sigut diferents amb el concepte de la literatura. Són una altra manera de veure la vida.
Sí, i llavors ens trobem això, que una religió de tipus cristià que s'al·lumena prou, com diríem, una religió que s'al·lumena rica amb coneixements, amb aspectes religiosos molt pròxims al cristianisme en alguns aspectes. No, és que el cristianisme és una branca, com tu has dit.
doncs realment ha estat la font del capitalisme. I aquest capitalisme ha arribat a transformar-se en capitalisme salvatge i triomfar al món actual. La seva dèria és aconseguir beneficis màxims a curt termini sense importar el dany social als treballadors i a la natura i tampoc l'empobriment dels pobles.
És un error gran, ja que el sistema podria ser sostenible a base de calcular els guanys a llarg termini, el qual implica respectar les produccions agrícoles i minerals del tercer món a preus justos i evitar la competència deslleial dels estats del nord, establint polítiques de preus a la baixa amb l'ajut de l'Organització Mundial del Comerç.
Una altra manera d'administrar els vents al planeta és possible, més justa i sostenible, però per això cal que la verícia deixi d'existir. Aquest és el problema, que cada vegada els rics volen ser més rics i es calcula... Volen enriquir-se ràpidament. Ràpidament. O sigui, avui inverteixen i demà, màxim demà passat, ja en deu tenir guants. I això
És contra natura perquè tu, mira la natura, ha de seguir el seu curs. Una llavor es planta, surt la planteta petitona, creix, la regues, però hi arriba a donar el seu fruit. Ells no, ells volen d'avui per demà.
De fet, aquest sistema de capitalisme salvatge és un error fins i tot acadèmic, perquè el capitalisme amb limitacions i sostinguts i creació de productivitat seria sostenible amb el temps i donaria més beneficis als propietaris al llarg dels anys que aquesta especulació. Per què? Perquè permetria que la riquesa mundial augmentés a tots els nivells.
Clar, perquè la classe mitja o aquella persona que treballa i guanya cèntims amb el seu treball, llavors tindria diners per comprar i al comerç evolucionar-lo. Exacte. Aumentar-lo. Exacte. I seria també un guany per aquesta gent del capitalisme. Però aquesta idea no els hi entra al cap.
i al mateix temps també els propis consumidors que actualment estan arruïnats perquè no tenen diners, els països del tercer món, la gent, els soples, estan morts com a consumidors, quan en realitat el que fora bo pel sistema just del capital seria que estiguessin en possessió
de poder acquisitiu per consumir els productes que ells produeixen. Aquells països són molt rics. El que passa és que com que el capitalisme no vol més que les primeres matèries per explotar-les, ells no tenen un duro.
Llavors, l'Organització Mundial del Comerç, aquesta organització que regula els preus de les matèries primeres i de les matèries agrícoles i minerals dels països del tercer món, s'encarrega o bé de posar aduanes, sistemes de control, o bé posar uns preus per sota del preu de cost
del que tenen el cos de producció dels països productors d'Amèrica. Per exemple, un productor de cafè Amèrica del Sud i de Centroamèrica, que són els millors cafès del món, doncs resulta que li paguen el cafè a un preu inferior al que li costa a ell produir-lo.
Això també passa a molts dels feixesos de casa nostra. És la mateixa política. El que passa és que aquella gent d'allà, els altres semons, són monocultius. No tenen altra manera de guanyar-se la vida. Per tant, si això no els hi funciona, igual com el preu del cultor,
o com l'arròs, que també està subvencionat pels agricultors dels Estats Units. El Govern dels Estats Units subvenciona la producció de l'arròs i el preu de vent a països del Terce Món. Això està controlat i qui té el guany als Estats Units? Això és una economia salvatge i, en certa manera, una manera d'esclavitud.
O sigui que la globalització desgraciatament s'ha decantat per aquest cantor. Ja parlàvem que era molt adequada, ja fa anys quan començàvem a parlar de globalització, i jo també trobava unes pegues perquè no tots som igual ni en consumir, ni en produir, ni en saber gastar els guanys de la nostra feina.
Si hi ha hagut uns anys de consum salvatge, però de què serveix? I ara què fem ara amb aquesta crisi?
De fet, el que fem i el que hem de fer a partir d'aquesta crisi, primer coneixem perfectament del ben i els mals. Sapiguem com s'ha originat, al llarg de la història també ens explica una miqueta com ha evolucionat aquest procés, tota la població del planeta en aquest sentit, per preveure una miqueta que en el futur això continuï existint. Hi ha formes de canviar les coses.
Ara, evidentment, aquí també jugarà un paper important la ètica i la moral. La ètica i la moral, que segurament estan molt desfastijats, són més necessaris que mai per eliminar l'avarícia i la especulació.
Bé, el temps se'ns ha tirat a sobre parlant d'aquest tema tan interessant i realment saludem la Dolors. Moltes gràcies, Jesús. Moltes gràcies al Jordi Domènech, que avui ens posa les músiques i ens acomiadarem fins dimecres vinent. Si voleu tornar a sentir aquest programa, el tornarem a passar el dissabte a dos quarts d'ons. Fins aleshores, a tothom, molt bona nit o molt bon dia.
Bona tarda, us parlem Maria Josep Guitart i Joan Catà. Els agents rurals sostenen que la hipòtesi d'un foc intencionat és la que pren més força per explicar l'incendi del Baix Empordà. Les farmàcies i els hospitals concertats hauran cobrat els deutes dimecres vinent segons el govern central. La FAPAC denuncia que de moment s'han denegat més d'un 40% de les beques menjador.
Esports, a aquesta hora comença el Cerdanyola Prat de la Copa Catalunya de futbol. Fa mitja hora que s'està jugant l'Escor Castelldefels, on es manté l'empat a 0. I el Barça femení empat a 1 al descans del partit al camp del Zurich a la Lliga de Campeoners.