Veus de la parròquia. Programa d'informació i història.
Aquesta notícia que us diré ara se'm va quedar al tinter,
perquè al mes de novembre vaig haver d'explicar coses que vaig pensar que eren més rellevants.
Però ara penso que és prou important com que la radiem, encara que hagin passat algunes setmanes.
El dia 24 d'octubre van ordenar a la Universitat de Potsdam, Alemanya,
la primera dona rabina catalana, la barcelonina Irene Muzas Calpe,
membre de la comunitat juebre atit, que en acabar els quatre anys d'estudi de teologia del judaïsme
es converteix en la primera rabina de Catalunya i de l'estat espanyol.
És una de les poques dones rabines d'Europa i és la tercera persona dels països catalans
que rep la més alta ordenació del món jueu.
Fins ara teníem l'olotí Jordi Gendre, que va ser ordenat l'any 2006 a Filadèlfia,
i el mallorquí Nicolau Aguiló, un jueu ortodox, ordenat l'any 1991 a Israel
i que actualment és rabida a la comunitat jueva de les Isles Valerars.
L'Irene, en retornar a Barcelona, s'ha fet càrrec de la comunitat jueva Masortí,
anomenada també conservadora.
Aquesta branca del judaïsme té molts fidels conversos, com ella mateixa,
que es va començar a interessar pel judaïsme quan veia a la seva àvia rentar les fruites i les verdures
d'una manera especial.
La presència jueva a la perínsula ibèrica es remunta al segle II
i arriba a ser molt important durant l'edat mitjana,
però l'any 1492 els jueus són expulsats d'Espanya
i se n'aniran al nord d'Àfrica, on hi ha l'imperi otomà,
i a Grècia, sobretot a Tesalònica,
i més tard als Països Baixos, Anglaterra i Amèrica,
emportant-se tot el seu llegat i conservant l'idioma castellà seferdí.
Tenen de passar segles perquè el judaïsme retorni a Espanya,
primer a Melilla, a final del segle XIX,
i més tard, en l'obertura de les sinagogues de ritus seferdí a Madrid i a Barcelona,
a principis del segle XX.
Arribar a ser rabí és una carrera de fons.
L'Irene, de 48 anys, que hagués pogut estudiar a Londres o a Nova York,
va decidir estudiar a Potsdam,
pel simbolisme que suposa Alemanya per qualsevol jueu.
Va estudiar durant més de 5 anys
i va tenir d'aprendre alemany i hebreu,
fer una llicenciatura i un màster en teologia jueva
a l'escola rabínica de Potsdam
i també estudiar un any a Jerusalem.
El referent de les dones jueves és la rabina alemanya Regina Honás,
ordenada l'any 1935 i assassinada al camp d'extermini d'Ausman.
Però tenim d'esperar fins l'any 1973
quan els Estats Units ordenen a una altra dona,
Sally Prison.
Des de llavors hi ha hagut rabines a moltes comunitats jueves,
tant a Amèrica com a Europa,
però fins ara no n'havíem tingut cap a Espanya.
La presidenta de la comunitat atit de Barcelona,
Silvà Leiva,
confina que l'ordenació d'Irene apropi els jueus a la societat actual
perquè volen que se'ls conegui
i està molt contenta d'aquesta fita
perquè hi ha tota una revolució de dones,
no només en el judaïsme,
sinó també en el cristianisme,
que volen practicar la seva religió sense imposicions
i ho considera un triomf de l'igualtitarisme religiós.
La segona notícia és aprofitar la notícia de la mort
de l'artista Joan Vilagrau
per parlar-vos una mica dels vitralls
de la Basílica de la Sagrada Família.
Per molts de nosaltres,
ara ja no és cap sorpresa entrar a la Sagrada Família,
però encara ens sobta la seva construcció
i la seva lluminositat.
És una església diferent,
perquè a l'interior,
a part de les imatges de Zajús a l'altar major
i de Josep i Maria sobre les portes laterals,
no hi ha cap altra escultura,
ni cap capella, ni cap altar.
És l'església de la llum,
la llum que entra pels vitralls
que hi ha als finestrals de les parets
i que va canviant segons les hores del dia,
seguint la intensitat de la llum del sol.
Aquesta lluminositat,
volguda per Gaudí,
li dona color i recolliment.
Gaudí havia deixat les indicacions
per poder fer els vitralls.
Moltes d'aquestes indicacions,
malauradament,
no han arribat als nostres dies,
però sí que sabem els colors que volia utilitzar
i també a qui volia que estiguin dedicats
aquests vitralls.
En Joan Vilagrau,
l'any 1999,
va acceptar el gran repte
de dissenyar aquests vitralls.
Vilagrau ja tenia una experiència
en la projecció i restauració de vitralls
i havia estudiat els vitralls catalans,
gòtics i modernistes.
Però projectar els de la Sagrada Família
era enfrontar-se
en una obra monumental.
Primer de tot,
es va tenir d'acostumar
a les grans dimensions dels espais
i dels mateixos vitralls
i entendre l'arquitectura
i la forma dels finestrals.
Doncs els finestrals de Gaudí
estan formats per obertures
que s'entrecreuen
i formen formes estrellades
que recullen, estenen
i difonen la llum cap a l'interior.
Es va decidir
per fer vitralls no figuratius,
combinant l'ordre i el ritme dels colors
i escrivint a sobre
els noms dels sants
i dels santuaris del món,
ordenats per diòcesis.
I són representades
totes les diòcesis espanyoles
i els diferents països del món
tant com volia gaudir.
Els finestrals del cantó del naixement,
orientats a llevant,
són de colors freds,
blaus, verds,
que ens desperten suaument
a les hores del matí
i els del cantó de la passió,
o sigui els de Ponent,
són de colors vermellosos,
grocs i marrons,
colors càlids
que s'encenen i s'il·luminen
durant les tardes.
Vilagrau
va passar moltes hores
dins de les naus,
contemplant-les
durant els diferents moments del dia,
captant les seves formes,
mirant els diferents punts de vista,
calculant la mida
que tenien de tenir els ploms
i després, al seu estudi,
creant amb les aquarel·les
les futures vidrieres,
fent servir precisament aquarel·les
perquè li donaven més
la sensació de transparència
per on tenia de passar
la llum del sol.
Després,
els artesans
de les vidreries Bonet
van realitzar
en els seus tallers
les vidrieres,
seguint la tècnica clàssica
del vidre emplomat,
una tècnica
que es fa servir
des de fa més de 600 anys,
on,
després de preparar
els esbossos a escala real,
es fan les plantilles
i es tallen
els diferents vidres
i s'uneixen en plom,
material que facilita
el moviment
i la dilatació.
Les vidreries Bonet
ja havien treballat
l'any 1930
construint
les vidrieres
de la cripta
que van tenir
de refer
en part
després de la Guerra Civil
i són qui,
a partir de 1999,
estan treballant
fent els vitralls
de la Basílica.
Doncs consideren
que és l'empresa
més ben preparada
i amb més experiència
del ram
del vidre emplomat.
Els artesans
de l'empresa Bonet
continuaran,
malgrat la mort
de l'altista
Joan Vilagrau,
fent els vitralls,
perquè ha deixat
els dibuixos
en aquarel·la
dels vitralls
de la façana
de la Glòria,
on hi haurà
el vitrall
més gran de tots
dedicat
a l'Esperit Sant.
Mossèn Lluís Bonet
i Armengol,
rector emèrit
de la Sagrada Família,
ha sigut qui,
intentant seguir
les indicacions
de Gaudí,
ha decidit
quins sants
i quins santuaris
es posarien
als vitralls.
Va ser un treball
immens
i no gens fàcil,
que ja va començar
amb vida
del seu pare,
l'arquitecte Jordi Bonet
Garí,
que va conèixer
Gaudí en persona
i qui li va suggerir
que comencés
a pensar
en aquesta idea
i, com diu ell,
el seu pare li deia
comença a apuntar
noms de sants.
Als vitralls
de la Sagrada Família
hi ha representats
700 sants,
santuaris
i ciutats santes,
organitzats
per diòcesis
i països.
Jo,
que hi vaig sovint
amb grups
de qualsevol nacionalitat,
sempre trobo el vitrall
on hi ha el santuari
del seu país
i fins i tot
els seus sants.
I si són
visitants espanyols,
en troben
quasi bé
una vidriera
sencera.
A la zona
de les rosasses
estan representats
els santuaris
i a les parts
de les columnes
els sants.
Jo ja tenia
localitzats
una bona colla
de sants
i santuaris,
però a vegades
em feia difícil
de desxifrar
les lletres.
Ara ho tinc
més fàcil.
Doncs,
mossèn Bonet
ha editat
aquest any
un llibre,
La iconografia
dels vitralls
de la Sagrada Família,
on hi ha detallats
amb la seva
corresponent explicació
tots els vitralls.
Així que ara
només tinc,
si treballo
amb un grup de país
no massa habitual,
que llegia el dia abans
on hi ha el seu vitrall.
No sabeu
com es posa
de contenta
la gent.
Ja us he dit
en altres ocasions
que a Sant Just i Sant Pastor
hi tenen dedicat
un vitrall
que és
de color groc
i que es troba
a la primera vidriera
a l'esquerra
al costat dret
de la porta
de la façana
del naixement,
on hi ha
les diòcesis
d'Aragó.
I l'explicació
que dona
dels nostres sants
mossèn Bonet
és,
i ara llegeixo
textualment
del seu llibre,
se'n celebra
la festivitat
el 6 d'agost.
Eren dos germans
nascuts
al Calà de Nares
al segle IV
i a l'escola
se'ls explicà
el decret
de Decià.
Amb el senyal
de la creu
es presentaren
al governador
per recriminar-li
l'acció
i als 7 i 9 anys
d'edat
foren martiritzats
i degullats.
Sant Urbeth
venerà
les seves restes
i durant la dominació
musulmana
foren trasladades
a Òsca,
a l'església
de Sant Pedro,
en una urna,
l'any 1499.
Al Calà de Nares,
des de 1668,
també s'hi veneren
unes relíquies
i a Barcelona
hi tenen dedicada
una parròquia.
I ara afegeixo jo
i a Sant Just
d'Esvern també.
La diòcesis
de Sant Feliu
de Llobregat
no té cap vitrall
a la Sagrada Família.
És una diòcesis
massa jove.
Però sí que hi ha
un vitrall
dedicat a la Mar de Déu
de Montserrat,
el finestral sud
entrant per la porta
del naixement
a l'esquerra
i entre les diòcesis
de Lleida
i Tortosa
hi ha el vitrall
dedicat a Sant Llorenç.
A l'entrar
per la porta
de la passió
tenim a l'esquerra
el vitrall
dedicat a la
Arxidiòcesis
de Barcelona.
O sigui
que aquí estem
englobats nosaltres.
I a la russassa central
hi tenim el nom
de Dolors.
Hi ha els pètals
Mare de Déu
de la Sisa
Mare de Déu
de Puig Graciós
Mare de Déu
del Vinyet
Mare de Déu
del Remei
de Caldes
Mare de Déu
de la Fonsanta
i Mare de Déu
del Corredor.
També hi ha
la Mare de Déu
de la Salut
però per mossèn Bonet
està considerada
un santuari.
És el santuari
de la Salut de Sabadell
però com que el vitrall
només posa salut
si ho mirem
amb bons ulls
també pot ser
la salut de Papiol
o la salut
de Sant Feliu
de Llobregat.
I com a santuaris
Sant Josep
de la Muntanya
i Sagrat Cor
del Tibidabo.
I com a sants
Passià
Sabé
Eulàlia
Madí
Cugat
Juliana
i Sempruniana
Ramon
de Penyafort
Paulí de Nola
Maria de Cervelló
Lluís
Aixarc
Domènec Castellet
i Isabel
d'Aragó
més coneguda
com
Isabel de Portugal.
Si teniu un nom
clàssic
de connotacions
religioses
segur que hi trobareu
el vostre vitrall
i si no el trobeu
és que ben segur
hi teniu
una escultura
una columna
o una torre.
Estem tots
representats.
Ara la tercera notícia
és una miqueta
petiteta
és que
durant el cap
de setmana
del 12 i 13
de novembre
va tenir lloc
a les instal·lacions
de les Domíniques
de Vallirana
i els locals
perruquials
de l'Església
de Sant Mateu
la trobada
d'esplais
perruquials
que va organitzar
l'esplai
de Vallirana
en la que van participar
300 joves i nens
dels diferents
esplais
perruquials
del Baix Llobregat
que venien
de les parròquies
de Sant Feliu
de Corbera
de Molins de Rei
de Sant Vicenç
dels Horts
i d'Esparreguera
Els infants
hi van ser
durant tot el dissabte
i els monitors
van allargar
la seva estada
fins al diumenge
al migdia
mossèn Daniel Palau
conciliari
dels esplais
de la zona
va ser qui va dirigir
la trobada
on tots
s'ho van passar
d'allò més bé
i a la part de història
com que estem
a punt de celebrar
el Nadal
vaig explicar-vos
com celebràvem
el Nadal
a Sant Just d'Esvern
s'estan acostant
les festes de Nadal
i tots
anem fent
més o menys
el mateix ritual
de sempre
perquè ens pensem
que és el que s'ha fet
tota la vida
i que és el que hem de fer
però vaig pensar
que potser
podria ser
interessant
de pensar
i saber
com es celebrava
el Nadal
fa 100 anys
a l'arxiu parroquial
hi ha molt ben
enquadernats
tots els fulls parroquials
que va redactar
i editar
amb molta cura
diumenge
darrere diumenge
mossèn Antonino
des de 1926
quan feia 10 anys
que era rector
de la parròquia
fins al juliol
de 1936
són documents
senzills
però de gran
relevància
d'on es pot treure
tantíssima informació
he repassat
tots els fulls
de la setmana
de Nadal
i he comprovat
que pràcticament
no hi va haver cap variació
durant aquests anys
així doncs
ara veureu
com es celebrava
el Nadal
des del punt de vista religiós
a la nostra parròquia
i em suposo
que a totes les parròquies
el dia abans de Nadal
o sigui
el dia 24
després de la missa
de set
del matí
es portava
la comunió
a les persones
malaltes
o impedides
que no podien anar
a l'església
aquestes persones
ho tenien de sol·licitar
i el mossèn
acudia
el dia abans
a casa seva
a confessar-les
a la tarda del dia 24
es guarnien els altars
i es preparaven
les coses necessàries
per a les celebracions
cera
encens
albes
casulles
estovalles
la gent
el dia 24
a les 6 de la tarda
es podia anar a confessar
i si no
hi podia anar
a partir de les 4
de la matinada
del dia 25
llavors
no s'anava a combregar
si no s'havia confessat
i no es repartia
la comunió
a totes les misses
es donava la comunió
general
en algunes misses
i per això
la gent que ja ho sabia
anava a confessar
abans
mossèn Antonino
aconsellava
d'anar a confessar
el dia abans
a la tarda
per poder-ho fer
amb més felicitat
el dia 25
a les 5 de la matinada
es feia
la missa del gall
era una missa
solemne
cantada
per les dues
seccions
del cor parroquial
amb l'adoració
de l'enfant Jesús
i el ves a pau
el cor parroquial
cantava les parts
de la missa
que podien ser
en Gregorià
algunes
i també
havien estrenat
alguna peça nova
que no tenien
en el repertori
cosa que mossèn Antonino
anota perfectament
mossèn Antonino
va tenir molt interès
en crear uns cors
parroquials
de qualitat
i per Nadal
animava els feligresos
que la sabessin
que s'afegissin al cor
a cantar
les Nadales
mossèn Antonino
aconsellava
a les persones
que s'acostessin
a venerar
l'enfant Jesús
i a combregar
de dues en dues
sinó els escolans
no tenien temps
de comptar-les
mossèn Antonino
duia una estadística
de totes les persones
que participaven
a les misses
després de la missa
del gall
hi havia dues misses
seguides
una a les vuit
i una altra
a dos quarts de nou
la missa de les vuit
era una missa resada
i a la de les nou
que també era resada
s'hi feia
l'adoració
de l'enfant Jesús
a les deu
es celebrava l'ofici
del dia de Nadal
amb la participació
de les dues seccions
del cor
l'adoració
de l'enfant Jesús
i el ves a pau
el ves a pau
era la manera
que es donava la pau
abans del concili
Vaticà II
hi havia unes tauletes
que acostumaven
a ser de metall
com una mena
d'icones
amb un gravat religiós
com ara un naixement
i que tenien un mànec
a la cara posterior
el rector
l'aguantava
per aquest mànec
la besava
i després
anava passant
la tauleta
a la gent
perquè també
la besés
i així els desitjava
la pau
hi ha tauletes
ves a pau
fetes de plata
amb incrustacions
d'ivori
o d'esmals
que són
vertaderes
obres d'art
el dia 25
a les 4 de la tarda
hi havia el res
del Sant Rosari
el dia 26
festivitat
de Sant Esteve
es feien les misses
com els dies
de festa
i a més a més
hi havia
l'adoració
de l'imatge
de l'infant Jesús
i es cantaven
cançons
de Nadal
no hi ha pràcticament
comentaris
del que es feia
el primer de gener
o de la festa
dels reis
sí que parla
en canvi
de la festa
del baptisme
de Jesús
i llegint
en deteniment
els fulls
perruquials
de la darrera
setmana
de desembre
hi ha tots els escrits
adients a l'època
com
explicacions
de l'origen
del pessebre
descripcions
de la ciutat
de Nazaret
o d'altres
llocs
de Terra Santa
i una de molt
curiosa
explicant
el que significa
el pessebre
i l'arbre
de Nadal
l'any 1933
i 1934
explica
que els nois
grans
de la catequesi
als baixos
de la rectoria
van fer un pessebre
que va anomenar
pessebre del casal
popular
i que es podia visitar
durant totes
les festes
a mi m'ha cridat
molt l'atenció
les dues tandes
de confessions
instaurades
i l'horari
de la missa
del gall
que no es feia
a mitjanit
sinó a punta de dia
quan cantava el gall
i la quantitat
de misses
que es feien
el dia de Nadal
quatre misses
dues de solemnes
i després
el rei del Sant Rosari
en un sant just
que potser
només tenia
3.000 habitants
i ara
podem parlar
com celebrem
el Nadal
ara
a la nostra parròquia
doncs una mica
diferent
de fa 100 anys
ara faré
un resum
de tot
el que farem
diumenge passat
dia 11
va començar
el cicle
de les celebracions
nadalenques
amb un concert
de Nadales
que va oferir
entre missa i missa
la casa d'Extremadura
amb la participació
de la coral
Vieja Raíces
i del cor d'Arge
de l'associació
de veïns
del barri sud
el dia 24
tindrem a les 18 hores
la missa de Nadal
familiar
adreçada als nens
i a les seves famílies
i a les 20 hores
la missa del gall
una mica anticipada
després d'aquestes misses
als locals
perruquials
hi haurà
restolines
i la possibilitat
de felicitar-nos
per totes les festes
el dia 25
dia de Nadal
hi haurà
les misses
a les 11
i a la 1
com tots els dies festius
i si algú ha de matinar
a les 9 i mitja
o sigui
dos quarts de 10
hi haurà la missa habitual
de cada festiu
a la residència
de Nostra Senyora de l'Urdes
a les 9 del vespre
l'Orfeó Enric Morera
ens oferirà
el tradicional concert
de Nadal
a l'església
perruquial
el dia 26
festivitat de Sant Esteve
com que no és festa
de precepte
hi haurà missa
a les 8 del vespre
com tots els dies feiners
aquest any
la festa de la Sagrada Família
es celebrarà
el divendres
dia 30
i a la missa
de les 8 del vespre
es convida
especialment
a les parelles
que aquest any
2022
celebrin
els 25
o els 50 anys
de matrimoni
a que participin
en aquesta celebració
per recordar
i renovar
les promeses
que es van fer
el dia del seu casament
potser fins i tot
celebrat
en aquesta mateixa església
els matrimonis
que hi vulguin participar
es tindrien
de posar en contacte
abans del dia 27
de desembre
al telèfon
628
019
078
el dissabte
dia 31
es farà la missa
de vigília
a les 19 hores
com habitual
en les vigílies
de diumenges
i festes
el dia 1 de gener
festa de la maternitat
divina de Maria
i jornada mundial
de la pau
celebrarem
la missa
a les 11
amb la participació
del grup de justícia
i pau
de la nostra població
que ens faran
unes reflexions
i unes lectures
sobre els problemes
socials
i la pau
que tanta falta
li fa
al nostre món
i a les 13
hi haurà
la segona missa
el dia 5 de gener
no hi haurà
missa de vigília
de la festa
de l'epifania
perquè com ja deveu saber
a Sant Just d'Esvern
es realitza
una de les més famoses
cavalcades de reis
de Catalunya
bé
ja sé que no és la més famosa
però pels nens i nenes
de Sant Just
sí que és la més
entranyable
aquest any
ja sense les restriccions
de la pandèmia
a la passeta
de l'església
es tornarà a fer
el petit pessebre vivent
on pujaran els reis
a adorar l'infant Jesús
abans de començar
el seu recorregut
pels carrers
del poble
tots i totes
sou convidats
a participar
a aquestes celebracions
i si no podeu venir
des d'aquí
us desitjo
que tingueu
unes bones festes
de Nadal
i ja sabeu
si ens voleu tornar a escoltar
podeu connectar
Ràdio d'Esvern
el proper dissabte
a dos quarts d'onze
del migdia
a les potes
Ràdio d'Esvern
sintonitzes
Ràdio d'Esvern
pel Ràdio de Sant Lluís
no haurem tan ben fort
1, 2, 3, 4
Oh, you get me ready
in your 56 Chevy
why don't we
go sit down
in the shade
take shelter
on my front porch
the dandelion
sun scorching
like a glass
of gold
I need
I will do
the laundry
if you pay
all the bills
where is my
John Wayne
where is
my fairy son
where is
my happiness
and take it
where are
all the cowboys
go
why don't you
stay the evening
get back and watch
the TV
and I'll fix a little
something to eat
oh
oh
I know
I know your
back hurts
from working
on the tractor
how do you
take your coffee
my sweet
I will raise
the children
if you pay
you pay all the bills
where is
my job
where is
my
prairie son
where is
my happy ending
where have
all the cowboys
gone
I am
wearing
my new dress
tonight
but you don't
but you don't
even notice
me
we finally
sold a shitty
when we had
another baby
and you took
the job
in Tennessee
you made
friends at the farm
you joined
them at the bar
almost every
single day
of the week
I will wash
the dishes
while you
go have
a beer
where is
my
john
where is
my
prairie son
where is
my
happy ending
where have
all the
cowboys
gone
where is
my
normal man
where is
shiny
shiny
gone
where is
my lonely
ranger
where have
all the
cowboys
gone
where have
all the
cowboys
gone
where have
all the
cowboys
gone
who
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah
Yeah, yeah, yeah, yeah
Yeah, yeah, yeah, yeah