Veus de la Parròquia. Aquesta és l'audició de la Parròquia dels Sants, just i pastor,
a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui podeu escoltar Notícies d'Església i Finestra de Justícia i Pau.
Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Evangeli del proper diumenge. El vespre d'aquell mateix, diumenge, els Deixetbles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrar, es posar al mig i els diguer. Pau a vosaltres. Després els ensenyar les mans i al costat. Els Deixetbles se'l agraren de veure el senyor. Ell els tornar a dir
Pau a vosaltres. Com el pare m'ha enviat a mi, jo també us envio a vosaltres. Llavors, a l'anar damunt d'ells i els diré, rebeu l'esperit sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats. Però, mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó. Jesús va fer en presència dels degebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre.
Els que heu llegit d'aquí han estat escrits perquè que greu que Jesús és el messies, el fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom. Notícies d'Església
Us desitgem a tots que hagueu tingut gaudi d'uns dies sants, tant espiritualment com d'estones d'esbarjo, malgrat que el temps atmosfèric no ens hagi acompanyat. I encara que el diumenge de ressurrecció comença a ser un record, portem aquí la sentida pregària a Jesús ressuscitat, feta a la parròquia a la setmana santa passada.
La nit de la creu s'ha il·luminat per sempre. Jesús, germà, amic, senyor, la nostra feble història de dones i homes, sovint desconcertats, s'ha omplert de llum. Ens has estimat, Jesús, fins a morir en una mort indigna, però aquest amor teu, ple, total, definitiu, ha obert les portes de la vida per sempre. A tot arreu, Jesús,
en tantes persones i en tants fets i podem descobrir la força lluminosa de la teva vida. I per això ara, en celebrar la teva ressurrecció, refermem la nostra fe en tu. Tu ets fill de Déu, tu ets l'enviat del Pare per salvar-nos, tu ens omples del teu mateix esperit a nosaltres, a tota l'Església i a tots els homes i dones del món sencer.
És Pasqua, Jesús, germà, amic, senyor. És Pasqua i la teva vida és vida per a tota la humanitat.
Arran de la renúncia del papa Benet XVI, la Vall d'Avers, revista de l'Ateneu de Sant Just des Bern, en el passat número corresponent a Mars, va fer una entrevista al nostre rector mossèn Joaquín Rius, perquè donés la seva visió sobre el tema. És molt interessant l'opinió que sobre aquest tema té el mossèn. Per la seva llarga durada del reportatge, solament reflectirem la resposta a l'última pregunta,
i que li va fer l'entrevistador. Diu així. Què espera del proper papa? Imagino que serà més jove tal com va orientar el papa durant la seva renúncia, respon mossèn Joaquim. A mi m'agradaria que fos més reformista, amb una dinàmica més evangèlica, mirada des fer de tot allò que els tenen lligats i que no els deixi actuar amb aquella llibertat que caldria per fer
un bon servei com a cap i pastor de tota l'Església. A escoltar més l'opinió de la base, tenia en compte el sentit colegial dels bisbes, perquè al cap i a la fi, els bisbes són els successors dels apòstols. Els bisbes haurien de ser més consultats perquè s'establiria connexió amb la base. I finalment, també li demanaria que la curia de govern no fossin grups determinats
que tenen la capacitat d'absorbir aquell poder perquè després puguin dominar des de dins, sinó que sabessin triar gent que tinguessin mirades més obertes i no pas aquell encarcarament terrible i esclavitzat. Fins aquí Notícies d'Església.
Obrim ara la finestra de justícia i pau.
Molt bona tarda, Dolors. Bona tarda, Joana. Molt bona tarda, Jesús. Hola, bona tarda. I molt bon sol aquesta tarda, que ara ja és de dia. Encara és de dia. Això de canviar l'hora és un truc. El canvi de l'hora i també que ha avançat. Avui de sobte m'he adonat que al meu carrer tots els perers ja estan tots florits. De cop i volta.
Els que? Els arbres que tenim, que són parers, estan tots plens de flor. La primavera està preciosa. A més, com ha plogut tant. M'imagina. Doncs mira, amb el Jesús, farem una mica d'introducció, com fem sempre, de temes que van sortint, que es va fent una feineta important.
I després agafarem un tema d'aigua o si ens dona temps. Nosaltres sempre ens agrada tocar el tema de l'aigua com una riquesa. Realment és que és molt important. I cada cop més. Una de les coses que ens ha sorprès és que ahir es va firmar el primer acord sobre comerç d'armes.
Sí que a vegades aquestes coses porten a la desconfiança, que els grans estats del món, que són els que tenen l'armament, facin aquests acords, però hi hem d'anar cap aquí, perquè ells són qui ho tenen i ells han d'entendre d'alguna manera que allò no es pot utilitzar de la manera que s'utilitza. Perquè en aquest primer tractat internacional sobre el comerç d'armes,
Hem de tenir en compte que hi ha 62.000 milions d'euros anuals al diner que mouen totes aquestes empreses. Què es podria fer amb aquests diners? 62.000 milions d'euros. És una cosa impressionant. Aquest acord es pot considerar històric per diverses raons. En primer lloc perquè és un acord vinculant sobre l'exportació, sobre la importació i el tràfic de l'armament convencional. I en segon lloc
perquè intenta ser el primer text de desarmament de gran escala. Intenta ser. Tenint en compte que hi va haver un control, l'any 1996 es va intentar fer un tractat sobre la prohibició de les proves nuclears. Nosaltres al llarg d'aquests anys hem anat veient que algú continua fent proves però està més controlat que no pas a mitja del segle passat. Suposo que aquestes proves deuen anar enlairat
mig boig de la Correia del Nord. Precisament, tenim els Estats Units, que és el màxim esportador d'armes. Estats Units, de moment, hi està d'acord.
No està tan clar quan arribi el Congrés si això seguirà en aquesta línia. Els fabricants d'armes fan una força molt enorme. Rússia, que és el segon esportador, s'ha abstingut. Tenim tres nacions del món, una és Síria, que en aquest moment està en guerra, l'altra és Corea del Nord i l'altra és l'Iran, que aquests han dit que no.
I bueno, estem en aquest punt, però 154 països han intentat estar d'acord, sobretot amb el tema de controlar el comerç d'armes. Aquest comerç d'armes clandestí que no permet a vegades fer arribar ajudes humanitàries en països que estan en una situació ecolòtica. Perquè els interessa que hi hagi guerres i conflictes, si no, com vendrien les armes? Exacte, doncs s'intentarà, d'alguna manera, controlar tot això.
que surti bé o malament no ho sabem. Almenys ha intentat. Almenys sembla que s'emparra d'aquests temes. I lligat amb això crec que és important tenir en compte
El grup de Fundipau, he trobat un escrit avui al diari Vull, per Ignasi Riera, que els fa com un reconeixement, que és l'antiga Fundació per la Pau, que ara es diu Fundipau, que celebren 30 anys, 30 anys de la seva existència o de la seva fundació. Han treballat i treballen sobre temàtiques, per exemple, com els estrells que provoquen les mines de dispersió, el negoci d'armes, de la fabricació i venda d'armament,
de tota mena. Ells estan fent també la cultura de la pau. És aquell treball formigueta de diferents fundacions que fan possible que aquests tractats puguin ser viables. Perquè sembla mentida que cadascú en el seu lloc només treballant un tema
realment tant possible que la població es vagi agafant consciència de l'important per la pau i tenir aquesta cultura com el nostre proper participació al mes de maig que se celebra Sant Just sobre el dia de la pau. A vegades sembla que no fem res però són coses que el poble es pot anar formant en aquest tema. Aquella cosa de tipus subliminal, encara que no ho diguis directament, però és la goteta que va fer. Que va fer un caminet.
Després també m'ha cridat l'atenció que la ciutat de Tunís, ja que Tunís ja va ser el primer país d'aquest món àrab, que la primavera àrab, que encara no han lograt la meitat de les coses que s'havien proposat i que se'ls havia promès,
però sí que han fet la trobada de tota aquesta alternativa de grups alternatius del món. Llavors s'han trobat aquí per també fer un reconeixement d'aquest fet tan important que es va donar tot al nord d'Àfrica. Llavors la gent de Tunísia ha gaudit moltíssim de xerrades, des de xerrades feministes, xerrades d'alternatives mundials, xerrades per l'armament, per anar en contra de l'armament,
doncs és bo que també aquests grups que de tant en tant es van trobant i van fent la seva reivindicació, que jo penso que això era una taqueta de l'hi petitó i com es va fent gran, sobretot la gent jove valora molt aquests moviments. Doncs també és una bona notícia que se segueixin trobant, que vagin fent un altre camí que no tingui res a veure amb aquest capitalisme tan salvatge que vivim. I per últim,
També en el diari Avui amb Francesc Torralba, que és un gran mestre teòleg i sensible a moltes coses. Ell ens comunica que el 28 de febrer del 2013 es va fer públic el Manifest contra la criminalització de la solidaritat. Això ha sigut signat per la plataforma d'entitats cristianes amb els immigrants, que està formada entre molts grups
per associacions d'església, però també hi ha Càritas, un dels que coneixem, hi ha també la Fundació Pere Terrés, hi ha la comunitat de Sant Egidi. El perquè d'aquesta plataforma? Resulta que es vol fer un nou codi penal, en què particularment en l'article 318 bis s'estableix que és un delicte ajudar persones d'altres països que estan en situació irregular.
En francès fa una reflexió de l'església del Pi, que hi ha aquell mossèn arús, que està fent una tasca tan bonica amb la gent d'aquests països que no tenen papers i que els acull.
Si en el Codi Penal surt aquest canvi de considerar delicte al fet d'acollir persones així, tindrem el nostre replante delicte. Fa una comparança que les coses no han d'anar per aquí, les lleis. Anem a solucionar aquests problemes, posem-hi mitjans, mirem a veure què es pot fer, però no penalitzem gent bona que arribi buscant una sortida de la seva gran misèria.
Aquesta reforma que pretenen d'aquest Codi Penal xoca frontalment en l'esperit de la lletra de la declaració dels drets humans del 1948. També xoca contra la nostra Constitució espanyola, la que tenim actualment del 1978 i també del nostre estatut. És a dir, no podem passar de llarg i no fer ens a nostre problemes d'aquest tipus, sinó que hem de ser solidaris.
perquè és un deure acollir i atendre les altres persones.
Són coses que ens van colant davant d'aquesta crisi tan gran, d'aquestes preocupacions que tenen totes les famílies. Hi ha un interès en canviar coses, coses que no són capa favorables cap a fer una cosa més humana, sinó que algunes tenen amagat alguna cosa inclús anti humana. Per què? Perquè és que volen eliminar aquesta entrada de gent, però això no és.
amb la llei a la mà i mirant les necessitats de cadascú, aleshores també es podria solucionar. Durant uns anys han vingut, han entrat, ningú els hi ha preguntat res. I quan els hi ha mancat, perquè ara per molta gent no hi ha manera de sobreviure,
Se'ls ha de tirar o maltractar. No hi ha manera que s'ha de fer amb aquestes persones. Jo penso que a la crisi ja ho hem notat, tots els grups de cooperació,
i d'ajuda i de Tercer Món i coses d'aquestes, perquè estan patint la crisi moltíssim. No reben ni un duro. Les subvencions les han reduït o les han eliminat. I això no pot ser. I aquest és el problema que estem vivint, doncs, que hem d'estar alerta. Clar que no hi ha cèntims. No hi ha cèntims per moltes coses, però hi ha cèntims per altres coses que són superfues. Home, l'armament mateix a Espanya, no sé si és el cinquè país del món amb armament que es porta.
Jo, si no tinc mal entès, és el cinquè país del món. N'estem tan enrere. Nosaltres som un gran fabricant d'armes. I la indústria fabricant d'armes no ha tingut, així com les altres indústries aquí potser estan en crisi, aquesta no està en crisi, sinó que ha augmentat la capacitat de... La UNESCO ja fa cosa de 20 anys, ja denunciava en la seva revista, que ara ja no es publica també per falta de pressupost,
que el cos d'un portaavions i el manteniment d'un portaavions equivalia a mantenir totes les escoles de Barcelona en un any. I un exèrcit que si vas a mirar tampoc no serveix per res. És en plan humanitari que anem allà a ajudar,
També això se m'ha quedat una mica difós darrere d'aquelles fotografies que es van publicar. Fixa't el que ha passat al Paquistan, la veritat marxen i no han solucionat res. A l'Irak? A l'Irak sí, va servir per destrossar tot un país d'una cultura mil·lenària que malament estaven amb el Sedan.
perquè realment era un tirano i tot el que vulguis, però ara estan pitjor. Ara es maten com a xinesos, per dir alguna cosa. La guerra de l'Irak, els grans guanyadors d'aquesta guerra s'han dut a vencer les empreses armamentxístiques. Aquests són els que van guanyar.
i són els que després han guanyat també el domini de la energia, com és el cas dels pols de petroli, que s'han quedat en mans... el control està en mans dels que van fer la guerra als Estats Units, a Anglaterra i bàsicament...
Sí, això el dir que se sàpiga la veritat ha sigut vergonyós. O sigui que ja tenen motiu pel que es fa. El que passa és que ells donen altres pretexts, que ja no se'ls creu ningú. O sigui que arriben a mentir pel fet de tirar endavant els seus projectes. Però mentir a nivell de les Nacions Unides. No els importa. Sí, és veritat.
De fet, és molt interessant. La qüestió és que estem immersos en un sistema capitalista, que allò que és un capitalisme equilibrat és bàsicament un capitalisme salvatge, o sigui, sense límits. I ens està passant a nosaltres el que els ha passat fa 20 anys als països del tercer món, que el deute extern
no els deixa sobreviure. I que els diners que han de pagar en concepte d'interèsos, els préstecs, el fons monetari que ja està aquí, siguem protagonista de nosaltres també mateix amb la troica europea, doncs aquestes entitats s'emporten els diners dels països del tercer món i de nosaltres també, ara ho hem d'afegir, dels diners que rebaixen el pressupost de l'ensenyament, de la sanitat,
del tercer sector, o sigui el sector social, i d'altres coses que rebaixen. Però no del de defensa. A defensa no li han tocat ni un sentit. Exacte, aquesta és la qüestió que han de tenir clar totes les persones que vivim, no a Espanya i a Catalunya, sinó a Europa, que no hi ha necessitat que hi hagin aquestes despeses i també, bueno, una mica el domini aquest del sistema que ensorra els països
amb benefici d'una minoria. Amb benefici sobretot dels bancs. Sí, d'una minoria, amb la qual els governs no hi governen. Els governen el capital a través dels bancs. I si els bancs tenen una pega i estan de cap a caiguda, ajudar els bancs i no ajudar la gent que no té habitatge, que no pot alimentar la seva família, les escoles que tornen a haver-hi 40 nanos en una classe,
I coses d'aquestes? No, s'ha demostrat que el sistema no té sostre. Quan ha arribat amb un sostre, que tots ho dèiem fa temps, encara ho fan més greu. Encara s'ha greujat més. Perquè ara volen treure els diners dels clients dels bancs, com han fet a Xipe, que volien treure les imposicions de sota 100.000 euros.
per al final han deixat només els de 100.000 en amunt, però que també és una manera ja d'entrar dintre d'aquesta línia, no? Clar que sí. Sí que no tenen límits. De totes maneres, el que està clar és que el sistema no dona per mantenir 7.000 milions d'habitants a la Terra ni 25.000 com n'hi haurà d'aquí 30 anys. O sigui que això que s'ho treguin del cap. Si no canvien el sistema, el mateix sistema ens sorrarà tot el planeta. O sigui que d'una de dues ho es posen a la baralla i són més ètics,
o el planeta se'ls menjarà vius amb ells. S'hauran de menjar els billets. La qüestió de l'aigua és molt interessant perquè, a més a més de servir de denúncia en el poble de l'importància que té per la vida del planeta, hem de saber que cada dia, per manca d'aigua potable i per a enfermetats derivades de l'aigua contaminada,
es moren 20.000 persones en el planeta. 20.000 persones. Diàriament. I això per què és? Això és perquè s'han embrutat els rius, s'han especulat amb l'aigua a base de privatitzar-la, i s'ha arribat a un punt en què estan passant coses molt greus. Per exemple, una de les coses que volem comentar una mica, encara no tindrem massa temps, però una miqueta, és la mort d'un llac, precisament perquè s'ha esmalifet. El llac del xat.
El llac del Txat és un llac que hi ha a l'Àfrica, és un llac subsaharià que està en un àrea molt seca, però que donava la vida a través del cultiu que hi havia en aquests països milenàriament en els pobles de la zona, que és molt més gran del que els països d'un país, sinó els països que l'entornen, a través dels rius dels peixos que hi havia i de l'agricultura de vivència normal, o sigui, no els monocultius,
com per exemple del cotó, que s'han implantat allà pels francesos per poder produir cotó a gran escala. I això què feia? La cultiu quotidià s'ha anat en orris.
I llavors què passa? Que el poder polític ha consentit que el cultiu tradicional s'eliminés en benefici del cultiu del cotó, favorint que els agricultors passessin amb aquest cultiu del cotó. Per la qual es van construir assequies, dics i cursos fluvials a partir del riu que desembocava el llac xac i dels afluents,
i, a partir d'això, l'aigua s'ha desviat, el país s'ha quedat sense els seus aliments bàsics i sense el peix que donava al llac. Una mica us explicarem una mica de la història que han denunciat els habitants del llac i que volen que nosaltres us ho expliquem a vosaltres, oients, per saber de què va això. Començo aquí, no? Encara queda una taca verda. Un llac que va desapareixent inexorablement
l'avenç amenaçador del desert circundant, l'absència de pluges, els rius secs que ja no desemboquen enlloc perquè el seu cavall sempre fins a la última gota. No ens ha d'estranyar l'afirmació que el llac Txat és el mar d'aral africà. Desgraciadament, en dos casos, mostren moltes similituds i un resultat catastròfic.
l'extrema reducció de dues masses d'aigua continental que estaven entre les més importants del món. Sí, el mar d'Aral és un mar que està al sud de Rússia i a l'oest de l'Àsia, del sud de l'Àsia, que era enorme, i s'ha desacat precisament per el mateix colxac, per cultius de cotó.
Se sol dir que el llac Txat desapareix per culpa del canvi climàtic i que serà una de les seves primeres víctimes, però no solament hem de tenir en compte aquest factor. Una vegada més, la mà de l'home, en forma de mala gestió de les aigües,
i dels sistemes aquàtics és darrere d'aquesta catàstrofe. La falta de visió a l'hora d'actuar sobre els rius, sense acabar d'entendre que una actuació aigües amunt sempre té repercussions aigües avall. Genera greus problemes que es carreguen, com sempre, sobre les espatlles dels més pobres. El llapxat és un oasi mig del Sahel, al sud del desert del Sahara.
Alimentat en un 90% pel riu Xari i els seus afluents, el llac depèn, en gran manera, dels cycles monsònics. Tant els rius com les pluges estacionals s'han debilitat en extrem al mateix temps que creixen els períodes de sequera. La recessió del llac posa en perill la suprivència de centenars de milers de persones. L'explotació colonial dels recursos
va representar un trauma en l'economia de les comunitats riverenques. La seva producció agrícola tradicional va ser substituïda pel cultiu del cotó per l'esportació, la comercialització del qual quedava en mans franceses. Com a conseqüència, van faltar els aliments bàsics i va arribar la fam. Però va ser després de la independència al 1960
I mentre el xat es desegnava en guerres internes, quan Nigèria va posar en marxa els grans projectes d'arregadiu que havien de significar la verdadera sobresplotació dels rius que alimenten el llac xat. El projecte principal va ser el South Shad Irrigation Project, que va afectar diversos rius de la conca, retinguts i sagnats amb canals per regar extenses àrees de cultius d'arròs.
Bé, doncs fem un minutet al proper paràgraf.
i ja ens haurem de dir adeu, fins dintre d'un mes. En els anys 60, el llac Txac cobria més de 25.000 km². En l'actualitat, amb prou feines, en té mil. La seva escassa profunditat, tan sols un metre i mig de mitjana, el fa molt vulnerable a qualsevol alteració del règim de precipitacions. Però la detractació de cavalls a la conca
per projectes de regadiu és responsable delmenys la meitat d'aquesta recessió. És horrorós i esperem que a poc a poc podem donar bones notícies que es puguin recobrar aquests grans dipòsits d'aigua que és la vida de la gent que viu a l'entorn. Sí, els sedients ja ara ho estan intentant. Bé, doncs hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui en les veus de la Dolors Cardona,
i del Jesús Castro, bé, i de la Joana Algarra que us parla, ha controlat el so i les músiques en Marc Perarnau. Us esperem en aquesta Sintonia Ràdio d'Esvern al proper divendres.
El dia 24 d'abril, que és dimecres, fem una reunió normal, mensual, a Justícia i Pau, a les 9.15 de la parròquia, als locals de la parròquia. Els que esteu interessats a assistir-hi com a oïdors, sereu molt benvinguts. Tractarem temes com els d'avui i pot ser molt adequat la vostra portació per millorar
la nostra acció que estem fent de denúncia. Doncs sem de dir adeu, molt bona nit a tothom i fins la propera. Fins la propera.