L'agenda ens acompanya al final de l'informatiu, quan passen 24 minuts de les 7, encara però tenim temps de fer un resum del més destacat antidulars. La CEAS aviat començarà a preparar els actes de celebració dels 50 anys del seu ressorgiment. De fet, l'entitat té previst crear una comissió que treballarà en aquest aniversari. Se'n va parlar dissabte a la seva assemblea general.
L'Ajuntament ofereix subvencions a empreses que contractin persones aturades del municipi. És una nova convocatòria del programa d'orientació, formació i inserció per a empreses i entitats sense anim de lucre que contractin aturats de Sant Just.
L'Ajuntament engegarà a l'abril un programa formatiu destinat a l'ocupació juvenil. És un pla impulsat conjuntament amb l'Obre Social La Caixa i l'associació DiuMira i s'adreça a joves aturats d'entre 16 i 29 anys o que busquin millorar les seves competències. I ja es pot veure al YouTube el lip-up de la dona. El vídeo es va gravar a l'exterior del casal de joves el 8 de març en el marc del Dia Internacional de la Dona. A Sant Just hi apareixen nenes, noies i dones reivindicant la plena igualtat entre els dos sexes.
Com us dèiem, aquesta ha estat tota la informació del Sant Just Notícies edició vespre d'avui dimecres 19 de març. La informació local tornarà demà al matí a partir de les 10 al Just a la Fusta i també als bolletins horaris de Ràdio d'Esvern i a la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. De moment, això és tot. Ho deixem aquí. La informació, com dèiem, torna demà. Que acabeu de passar un molt bon dimecres. Fins demà.
Fins demà!
One of these stones One of these stones To wash me clean So long So long Just living With these heavy clothes upon
Fins demà!
Oh, yeah.
Sintonitzes la ràdio de Sant Just, 98.1, 98.1, 98.1, 98.1, 98.1, 98.1.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin.
Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Veus de la parròquia.
Aquesta és l'audició de la Parròquia dels Sants, Just i Pastor, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada.
Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'Església i finestra de Justícia i Pau.
Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Evangeli del proper diumenge. Més que la lectura sencera, no, perquè és un Evangeli molt llarg, farem un fragment. Diu Sant Joan. En aquell temps, Jesús arriba a una població samaritana que s'anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob,
Era cap al migdia, quan Jesús, cansat de caminar, s'estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arriba una dona samaritana que venia a treure aigua.
Jesús li diu, dona'm aigua. Li diu la samaritana, com? Vos, un jueu, en demaneu aigua a mi, que sóc una dona samaritana? Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Però Jesús li respongué,
Si sabessis què vol dir donar-te aigua i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva i ell t'hauria donat l'aigua. Ella li diu, senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua, doncs la traureu l'aigua viva.
Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell com els seus fills, com el seu bestiar. Sou-vos més gran que no pas ell? Jesús li respongué, els qui bebeu aigua d'aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré mai més no tindrà set.
L'aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brullarà sempre dintre d'ell per donar-li la vida eterna. Li diu la dona, senyor, doneu-me aigua d'aquesta, que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou.
Notícies d'Església
Sortida xiprestal. Com cada any, farem la sortida xiprestal el 29 d'aquest mes, que ens reunirà a Vic a persones de totes les nou parròquies i del centre de culte de Santa Maria del Pla del Vent, Torreblanca, que el formen. Allà participarem de la visita al Museu Episcopal, a la catedral, on hi celebrarem l'Eucaristia, també es podrà recórrer al Popular Mercat i acabarem amb un dinar de germanor.
Aquesta sortida no té motivacions com d'altres. Serà compartir a germanats un dia amb persones de diferents ambients i poblacions i compartirem celebrar la nostra fe comuna en l'Eucaristia i expressar la nostra comunió amb Jesucrist, també el lleure i la cultura.
Les pràctiques quaresmals. Aquestes que aquí proposem, o d'altres que cadascú alegeixi, són només mitjans que ens poden ajudar en el camí quaresmal que és essencialment de conversió a més fidelitat a l'Evangeli.
Aquí esmentem la pràctica del dia crucis, que comunitàriament farem al monestir de Montsió, Esplugues, el diumenge dia 6 d'abril a les 18 hores, 6 de la tarda. El 13 d'abril a les 6 de la tarda a la residència Nostra Senyora de Lourdes, a Sant Just. I el divendres Sant a les 17 hores, 5 de la tarda, pel redor de la nostra església parroquial.
Hem de fer present els dies de dejuni i abstinència, el dimecres de cendre i el divendres sant, que són dies d'extinència tots els divendres de quaresma.
Reunions. Aquesta nit, a les 21.15, un quart de deu de la nit, el grup de Justícia i Pau a la parròquia. I el divendres, dia 21, a les 12 hores, els preveres de l'Arcí Prestat a la Casa de l'Església a Sant Feliu.
Ordenació diaconal. El diumenge vinent, dia 23, a les 19 hores, i a la catedral de Sant Llorenç, a Sant Feliu, serà ordenat de diaca en Sergi Sicília Sanzi, del nostre poble, de mans del bisbe Agustí. Fins aquí, notícies d'Església.
Obrim ara la finestra de justícia i pau.
Molt bona nit. Bona nit. Molt bona nit. Jesús. I bé, doncs ja comencem a tenir una miqueta de bon temps. De bon temps, i tant. Demà comença la primavera, em fa l'efecte, oi? Sí, sí, aquest any sí. Bé, doncs, mira, perfecte, ja estarem en primavera.
Bé, i sabíem si la primavera es porta més bons aires, no? Perquè de moment sembla que corren uns aires una mica especials. Mira, nosaltres, Joana, quan molt bé has anunciat, sempre comencem les reunions fent un repàs de notícies que ens afecten des d'aquest cairo, des d'aquest punt de vista de justícia i pau. Hi ha hagut una notícia molt important per nosaltres que a nivell de parlaments ha parlat de la pobresa a Catalunya.
i s'ha fet només a nivell de partits o així. L'ideal hauria sigut que hi hagués hagut aquest tercer sector, que són totes aquestes entitats que estan organitzades a fer un servei davant de qualsevol necessitat. No sé, tenim un ICEF que tracta els nanos, per dir-ne algunes, càritas, que agafa un caire més de família...
Tenim, jo que sé, sense sostre, doncs també hi ha alguna entitat que es dediquen a tota aquesta gent que viu ja sense cap tipus de diner i viuen al carrer. Llavors, ha sigut molt interessant que el Parlament agafés aquest tema.
A pesar que faltaven les entitats, que ha de ser una verdallera reivindicació. I havien d'exposar els problemes i les necessitats que tenia cadascú del seu grup. El que passa és que a nivell de partit és molt fàcil discutir, parlar, tot és utòpic i tot és eufemílic.
místic. La realitat és l'altra. La que expressen realment les persones que saben el problema per on va. Estan a peu de carrer, no? Naturalment. Ja fa bastants anys les entitats no sé, al començament de la crisi totes aquestes entitats del tercer sector varen presentar també ja un...
Elles demanaven... Van fer una sèrie de propostes als partits prioritzant la inversió social. Això va ser com van ser les últimes eleccions. Doncs elles ja d'alguna manera van fer arribar a tots els partits una sèrie de propostes, sobretot prioritzant el tema aquest de coses socials per evitar aquesta pobresa que ja fa molt temps que està per aquí, vull dir que està fluctuant. El pas que ara ja ha explotat, no?
Llavors, les entitats en el seu moment, en aquell moment, ja demanaven una sèrie de canvis estructurals, que passava per una sèrie de punts. Primer, combatre el frau fiscal. És a dir, si no tenim diners a Catalunya, han fet les retallades en les coses que són socials. L'educació... Pràcticament el que teníem. El tercer sector i totes aquestes coses. O sigui, el que ens havia transferit el govern. Si no tenim els cèntims d'això, d'algun lloc els hem de treure. Ja en aquests moments,
ja ho demanen les diferents entitats, això parlem de fa dos anys, ja ho demanen. També van demanar definir un nou sistema impositiu, és a dir, una nova manera d'entendre la riquesa d'un país cap on ha d'estar repartida, el repartiment d'aquests diners.
Després també fer una sèrie de formes concretes, és a dir, s'han de fer unes reformes de base, que això ens servirà inclús si fem una Catalunya que es pot separar d'Espanya, doncs hem de tenir molt clar que la cosa social ha de partir d'un altre punt, perquè si no, no hi haurà manera. Redissenyar la llei de la renda mínima, aquesta famosa renda que en un moment determinada va desaparèixer i era una quantitat de diners X que per la gent que no, que estava tothom en l'atur,
De moment, mentre estava en l'atur, tenia un mínim per poder comprar menjar, un mínim per poder arribar-se a les seves coses bàsiques. Llavors, també es demanava aprovar la llei catalana de l'autonomia personal. Totes aquelles entitats que estan fent un servei amb aquelles famílies que, des de la minusvalència, des de qualsevol tipus de cosa que ajudaven les famílies davant d'un problema greu a poder tirar endavant. Tot això ha quedat parat perquè no hi són aquests diners.
Llavors, aquestes entitats que no van poder estar en aquesta trobada al Parlament, hi havia una sèrie de coses que les entitats tenien clares. Les propostes que feien en aquest moment, el d'aquesta setmana, era, sobretot, garantir l'accés a la renda mínima d'inserció.
Que hi ha tot un col·lectiu de gent que està lluitant i està reivindicant això. Crear llocs de treball per als més desfavorits. És a dir, en el moment que ara perds el treball, tinguis l'edat que tinguis, ja no tens ocasió de poder-te tornar. I no tenir treball és escloure, és estar esclos. I sobretot cobrir totes aquelles necessitats d'alimentació, d'educació i d'habitatge.
Tot això és el que en bloc totes aquestes entitats d'alguna manera estan al darrere. I sort de la resposta social d'aquest país que... La solidaritat. Exacte. La solidaritat ha salvat un esclat d'ira i d'enfadament. Sí, sí, sí. Perquè, mira, o el veí o la família...
o tothom procura col·laborar els jubilats, els pares estan ajudant molt a tots aquests nanos que haurien d'estar treballant i que no tenen l'ocasió de poder treballar perquè no se'ls presenta treball estable o pràcticament ni treball ni treball perquè el que no té treball es conforma a fer 4 hores el preu que sigui és que n'hi és jo
Això ha de ser prioritari aquest tema junt, en paral·lel, el que estem intentant demanar, que ens donin aquests diners que ens fan falta i sobretot anar a trobar l'empresari, anar a trobar aquella gent que també estan molt agotats econòmicament, que puguin crear llocs de treball. Sí, sobretot la petita i mitjana empresa. Sí, i jo penso que a la llarga serà el treball compartit perquè tothom tingui aquest mínim garantitzat.
De fet, la pobresa que ara es tracta, afortunadament, és de fer aquest ple, desafortunadament, sense les entitats, cosa que no té justificació. No té cap justificació, però almenys és la fi del mínim. Ara, el que és evident és que la pobresa,
Ara la tenim amb un 20%, més o menys, en tendència a augmentar i molt generalitzada, 20% de la població, però en tendència a augmentar i amb un repartiment de la riquesa cada vegada més curt per a la gent de treball. Al treball, al treballador, cada dia se li rebaixen els ingressos perquè es disminueix el preu del treball.
De fet, fa 30 anys, i abans de 30 anys, ja la pobresa, l'índia de pobresa a Catalunya i a Espanya estava en un 14%. Després van venir els últims 10 anys, abans de la crisi, que hi havia més diner en circulació, més activitats especulativa, econòmica, una mica de tot...
i la pobresa va pujar d'un 14 a un 16, amb un 17. Tot i havent l'augment de diners, se suposa. En aquell temps ja hi havia institucions com Càritas i altres locals... Home, amb aquesta audició parlem amb Càritas de fa moltíssims anys, i de la seva tasca, que és immensa.
Però en aquesta societat nostra sembla que la cultura del reparto dels béns no ha relat encara. No ha relat perquè la pobresa ha anat augmentant tant en període de riquesa com en període de pobresa.
És a dir, jo recordo que fa 10 anys vàrem fer una demanda al síndic justicipal de Sant Just per demanar que es donguessin beques de menjador, que faltaven moltes beques concretament al Baix Llobregat.
El síndic va fer un informe molt ampli i executiu. També és veritat que es van sumar moltes ampes d'escoles que tenien aquest problema i ajuntaments també que es van sumar amb aquesta demanda. Ara, amb aquesta última intervenció del govern en el Parlament parlant de la pobresa,
El que han dit és que complementaran les beques de menjador hasta el 100%, perquè fins ara només els dinaven una part de les beques, només els dinaven una part dels que la demanaven. I ells havien de posar a les famílies la part que faltava. Doncs ara, al cap de no sé quants anys, de 10 anys d'haver fet aquestes demandes, diuen que donaran totes les beques.
No hi ha cultura, no hi ha cultura de solidaritat, malgrat que el país català sigui solidari. És la gent, eh, la que és. I l'espanyol m'atreveix a dir que també, però no hi ha cultura, no hi ha cultura. O sigui, els governs i els partits polítics no han assimilat encara
que la solidaritat i la defensa del tercer sector és primordial per aixecar els països i per evitar, entre altres coses, per exemple, una cosa que es pot evitar amb una justícia social més clara és que el fracàs escolar no sigui tan elevat, que aquí Catalunya és un dels més elevats d'Europa, com l'espanyol.
I això per què passa? Home, doncs si un nano no té més que un menjar diari i a vegades ni això, un infant ja m'explicaràs com pot aprendre les matemàtiques o la gramàtica. Com pot estar atent, atent a tot allò que ha d'aprendre. Això només és un exemple, però bueno, podríem dir-ne més.
Sí, sí, aquí es parla, els diferents diaris van dient res, un parell d'estadístiques que et posa la pell de gallina. Una és que 88 catalans cauen cada dia a la pobresa. 88 catalans diaris. Això ho vaig sentir a la ràdio i la televisió. I després també diu que hi ha 200.000 famílies que no tenen feina cap dels seus membres.
200.000 famílies catalanes que cap dels seus membres poden treballar llavors això et fa pensar moltíssim perquè vull dir, si no hi ha treball no poden, no poden em va fer molta ràbia que vaig sentir no me'n recordo quin polític era que al final tots es confonen però deia, no, no, és que la feina dels aturats és buscar feina anar
No siguem incongruents? A on està la feina? O sigui, promoveu algú? Mira, els nois que comencen, que intenten montar un negoci, tots són paperassa i diners. Encara que tinguin la bona voluntat de fer-ho...
Tots són entrebancs. És que, de fet, hem tingut sort dintre de tot el que parlem respecte a la pobresa i d'altres temes, que els ajuntaments, que són les entitats demòcrates que hi ha en els pobles i les ciutats... I que estan més a prop del veí. Aquestos han escoltat molts problemes i a la seva mida,
han fet coses, han posat fil a l'agulla. En el cas de les beques de menjador, al Baix de Borgat, tots els pobles han aportat molta part de la finançació de les beques. Tots els ajuntaments han ajudat la seva gent. I concretament l'Ajuntament de Sant Just, em sembla que en la revista d'aquest mes, parla que ells destinen
a fons perdut uns euros, que poden ser de 1.200 o 1.600, segons el temps, a les empreses que acullen un treballador temporalment durant sis anys. Sí, aquesta política l'han tingut a vegades. I que molts d'aquests seus treballadors després s'han quedat fixos. Doncs,
Poques competències, però s'han trencat el cap per treure els resultats. No, no he tingut ganes de buscar maneres diferents. Aquí el que sorprèn davant d'aquesta crisi, per mi, des d'aquest punt de vista, són dos aspectes. Tres aspectes. Un, com ha respost la gent de baix, la gent del poble, que és el que acabem de parlar.
En segon lloc, seria la capacitat de buscar recursos sense tenir-los, la capacitat d'entrar en una entesa, jo sé aquest cas de l'Ajuntament amb les empreses del poble, una entesa que va donant els seus fruits. Són petits, però donen els seus fruits. I per mi la tercera cosa és, sobretot, no perdre el nord que polítiques socials, sigui de poble, sigui de país, s'han de fer. I els pobles ho tenen molt assimilats. Els pressupostos generals de l'Ajuntament
Prioritar-hi les coses socials. Hi ha ganes de donar prioritat a resoldre aquestes coses. Tenim un problema greu. Si el diner que aquí se recull se'ns en va tot i no ens retornen pràcticament res...
És el que l'altre dia pensava. És veritat que aquests últims anys hem vist les retallades que han afectat molts funcionaris i això és gravíssim. Però, per exemple, el món industrial, des de l'any 92, la gran COE no ha parat fins que ha aconseguit el que volia. És a dir, uns salaris baixíssims
llocs de treball que estan destruïts, aquells llocs de treball que tenien tot un valor, que al redar hi havia els drets d'aquell treballador, el respecte al seu horari, tot això ha quedat destruït. Estem al servei, que és el que volien, del producte, i molt barat. Jo accepto que l'empresa petita necessiti un tracte diferent. Jo ho accepto perquè costa més, però les grans empreses que...
A mi això m'ha impressionat, perquè s'ha destruït quantitat de llocs de treball que ja no es tornaran a formar amb aquelles característiques que hem tingut nosaltres. De drets, de justícia, que havíem aconseguit coses, doncs tot això ha desaparegut.
De fet, nosaltres ja fa temps que hem denunciat a través de la ràdio i d'altres medis que la política bancària, la política de l'estat, dels ministres de l'indústria, de comerç, d'agricultura, tots aquests, doncs han estat fent una política favorint l'especulació del diner. I fins i tot en aquests últims deu anys d'una manera vergonzosa.
I com l'han fet, aquesta? Home, doncs l'han fet no donant diners al mercat dels bancs, a les empreses petites, mitjanes i autònomes, per poder tirar endavant les seves empreses i crear-ne de nous. Això és la base... És que la petita i la mitjana empresa és la nostra.
No ja de Catalunya, de la resta del país. Les petites i mitjanes, perquè venen les grans multinacionals, sí, sí, fan un gran dispendi. El dia que no raja, tal com elles, els hi va bé, tanquen-se'n van i ahir te quedes.
Llavors, amb aquesta política, diguem-ne, del govern, perquè és el govern el que no ha estat posant els punts sobre les llis i demanant als bancs que facin la seva funció social, perquè els bancs també tenen una funció social, no només la tenen econòmica, també la tenen social. Bé, és que...
Com guanyen els diners els bancs avui en dia? Home, doncs mira, especulant. Ara, a matricis, també especulant. I com especula el govern? Si et deixen un petit préstec, compte que és el 20%, eh? Com especula la banca? A veure, tots aquests beneficis... Si no mireu la lletra petita, si teniu un préstec del que sigui, mireu la lletra petita, el que pagueu i el que reverteix aquest tant per cent sobre el que t'han deixat.
Com obtenen els beneficis aquests anys? La banca, que en tenen, hi ha molts. Doncs el tenen a base de recollir els diners de la banca europea
La banca europea ofereix diners a la banca espanyola el 0,5% i la banca espanyola, en lloc de repercutir aquests diners sobre les necessitats socials de la indústria, la química i la tèxtil, que són les bases de la riquesa d'aquest país, el que fan és comprar bonos a l'Estat... Que els hi renten molt més. Que els hi renta un 5%. Però llavors això...
Però per què ho permeten? Com és possible? L'única explicació, o una de les explicacions que hi ha... I el governador del banc d'Espanya, per què serveix? L'única explicació que hi trobem, o algunes de les explicacions, és que en realitat el govern no mana. Els que manen són les empreses i entitats i banca especulativa. O sigui, totes. Estan sequestrats del govern. I això és una cosa que sembla que sigui molt fort, però és la impressió que dóna. És la impressió. Aquest és el gran problema que es viu.
Jo penso que a nivell de Parlament està bé que s'hagi parlat. En algun moment s'ha vist una mica de política d'aquesta... Sí, perquè ara s'acosten les eleccions de la Unió Europea. Però està bé que se'n parli. Però aquí no es tracta de parlar, Dolors. Es tracta de fer. A la persona que li falta l'aliment per al seu fill en aquest moment, no li parlis.
No, no, però llavors només queda una acció. Però llavors què? Què és, caritat? És una vergonya. De caritat, res. Per què caritat? Persones que fins ara treballaven i vivien. Jo penso que la societat ha parlat. Fins que cada vegada hi ha més grups. Grups que han lluitat pel dret a la vivenda. Sí, quant de temps ha trigat? Un any i mig, eh?
però han fet una feinassa que era impensable fa 3 anys enrere perquè el gran poder dels bancs ho ensorrava tot i s'ho menjaven i inclús estaven il·legals han lograt com a mínim saben que allò no ho poden fer tant a la tumtum no, hi ha ajuntaments que multen les entitats bancàries que tenen pisos i que no els lloguen o no els venen a un preu adequat
O sigui que ja s'està fent una mica de feina, però...
Bé, nosaltres voldríem invitar els oients, tots els oients que esteu a casa, aquesta nit a les 9 i quart fins a les 11, a la reunió que fem a la parròquia justicipal. Llavors una mica us direm els temes, però si algun us interessa, lliurement podeu venir a escoltar. Tenim un company que està malalt i llavors parlarem de la seva citació.
Un altre tema, Mans Unides, projecte de Colòmbia i anàlisi, execució, activitat. Això és un projecte que hi ha de Mans Unides a Colòmbia per ajudar a les dones que viuen allà. Serveis municipals en perill per la reforma del govern central. Aquí venia jo. Aquest és un tema que ens interessa a tots molt perquè el govern central ha fet una llei, la va fer al desembre i ara l'aplicarà,
que volen treure als ajuntaments de menys de 20.000 habitants aproximadament el 100% de l'atenció social del tercer sector que fan i moltes altres. Després, parlem del debat al Parlament català sobre el tema de la pobresa. Després hi ha informacions generals. I després una altra cosa que parlarem serà la manera d'intentar que vinguin a ampliar el grup amb més persones els que som.
Això serà difícil, em sembla molt. Això és el que hi ha. És que ja acabem perquè hem arribat a la fi de l'audició de Bebes de la Parròquia d'aquesta nit. Avui en les veus, de la Dolors, del... Jesús. I qui us parla? La Joana. Bé, ens han posat les músiques el Carles Hernández, Rius.
I bé, us esperem el proper dimecres, i si ens voleu tornar a sentir, el proper dissabte hi serem a dos quarts d'onze. Fins aleshores, a tothom, molt bona nit i molt bones gràcies per haver-nos escoltat.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'Iva. Està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cap optimisme no n'hi ha. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth.
T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Durant la 8.1. En poema, Radio TASFEM. Durant la 8.1. Seixanta i més...
Doncs sí, ja som a les portes de la primavera. Avui, Diada de Sant Josep, festa del Father's Day, o Dia del Pare. I demà, quan faltin només 3 minuts per les 6 de la tarda, encetarem l'estació més bonica de l'any.
Avui és tradició menjar crema catalana, que també s'anomena crema de Sant Josep. I si teniu ocasió de visitar la ciutat de València... Veus, tu pensaves que jo podia no parlar de València, avui. No, ja m'ho he pensat, ja m'ho he pensat. Per això li he dit al Carles que preparés musiqueta de València. Descendis de valencians, i avui amb molt de goig parla de València. Podeu gaudir de les falles, autèntics monuments satírics que reflexen l'actualitat.
Al llibre dels fets trobem que la paraula falla ve de les torxes enceses que duien les tropes del rei Jaume el Conqueridor, aquella llunyana nit de 1213 quan creuaven el País Valencià. O sigui, mira tu si tenen anys les falles. I tant. L'altre dia vaig sentir un senyor que parla del llatí i no sé quantes explicacions va dir sobre la paraula de falla.
Primitivament eren simplement unes fogueres que feien amb trastos vells, com aquí, a la nit de Sant Joan. Però després la cosa es va anar refinant. València té una gran tradició de ninotaires, d'artistes, de dibuixants, de pintors, i aleshores van dir, en un moment determinat, i per què no fem escultures? I aleshores la falla, d'alguna manera, conté l'efímera que és la vida, no? Perquè
I la crítica, en el seu moment, va ser una crítica política, que s'atrevien a fer-ho, i ningú no s'atrevia a dir que no, a la postguerra. Jo me'n recordo, el primer llibre de Falles estava la publicitat que fa de les Falles, uns amics nostres eren valencians, i cada any ens ho ensenyaven.
i, escolta'm, dibuixat, però molt ben dibuixat, però sí, simplement un paper molt vast, perquè llavors no gaudíem de gaire paper maco, però, escolta'm, no sé quantíssimes falles hi estaven llavors. Actuament hi ha molts il·lustradors i dibuixants de còmics que fan també dissenys per les falles, i escultors que després, amb paper maixer i amb altres materials, fan la falla. O sigui que els orígens són molt remots de la nit de la cremà,
I avui, com cada any, omplirà de llum i foc els carrers i places de la ciutat d'Altúria, enmig de la Gatsara, el Xibarri, el Soroll i el Xordidó... Això ja m'empiba més, eh? De les masclatats. Això ja m'empipa més. Però... Perquè hi ha masclatats per tot arreu. Però va ser... I queden les orelles fetes pols.
Però ha servit amb la manera de ser i sentir de la real valenciana. No, no, sí, no puc dir res, perquè a casa meva el jefe, escolta'm, li agraden els petards i els cuets com més que els pastissos, que no es pot menjar. I, en canvi, per nosaltres avui és un dia feiner, un dia que vivim amb tota tranquil·litat. Fa uns anys, abans també era molta festa, el dia de Sant Josep. I tant, i tant.
Bé, benvinguts, oients d'Esvernians. Ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més, dedicat com sempre a la gent gran i a tothom qui ens vulgui escoltar, sempre oberts a les vostres propostes.
Ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93 372 3661 i també seguir-nos per internet on cercant Ràdio d'Esvern i clicant Ràdio a la carta trobareu tots els programes d'aquesta emissora. Però això sí, si truqueu ara sentireu la veu del Carles i el Carles es posarà amb nosaltres o ell mateix us contestarà, que també s'explica molt bé. I tant!
I com que la webcam funciona la mar de bé, ens podeu veure a més d'escoltar-nos. Com cada setmana, una servidora, la Joana Algarra, amb els meus companys Carles Hernández Rius i Pere Oliver, sempre a punt per navegar per les zones.
Passen 8 minuts de les 8 del vespre. Gairebé és un polindre amb això, no? Un cap i cua. Avui dimecres, com hem dit, dia 19 de març, és el 78è dia de l'any del calendari gregorià. Ens queden encara 287 dies per finalitzar l'any.
Ara és el moment de felicitar a tots els qui celebreu, com cal, el vostre sant o aniversari. Avui, festivitat, com hem dit, de Sant Josep. Demà dijous, Sant Víctor i Sant Ambrós. Divendres, Santa Fabiola. I dissabte, que sortim en segona audició, Sant Sacaries. És, a més a més, el Dia Mundial de l'Aigua.
Recordem només que el nom de Josep ve de l'Abreu. O sigui, no ve del valencià, eh, Josep? No, no. Lo tío Pep sí que ve del valencià. Ah, lo tío Pep sí. Però el nom Josep ve de l'Abreu i significa Déu afegirà. Nom idoni per al fuster de Nazaret, espòs de Maria i pare de Jesús. I ara, en honor a aquesta festa, ara sí, del tío Pep, podríem posar música de València. Això mateix.