Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Veus de la parròquia.
Música
La parròquia dels Sants Justi Pastor és a les vostres llars
per informar-vos sobre temes de fe, accions parroquials,
assumptes socials i actualitat entorn de l'Església.
Veus de la parròquia s'emet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Música
Avui obrim la finestra de Justícia i Pau.
Música
Bé, bona tarda, Quima.
Bona tarda.
Bona tarda, Jesús.
Hola, hola.
Com estem?
Estem.
Estem disposats a començar aquesta estoneta d'informació
d'aquells temes que són tan interessants
i que cal que els divulguem.
Sí.
Doncs toca una altra que tinc.
I a més és que són retalletius.
Jo crec que no n'acabem cap, eh?
Els deixem tots.
Tots a mitges.
S'acabar de solucionar.
No, no, no hi ha manera.
No, d'allò que dius, va, en tancarem un i direm, bueno, aquest problema o...
No, queden penjats.
Res.
O són més grans que aquest és el problema o s'inquisten i allà es queden, no?
I tant.
Això és el més frustrant.
No ho sé, heu vist la televisió que et misia?
No.
I tu?
No.
Jesús?
Què ha passat?
Doncs us heu estalviat una escena horrorosa.
O sigui, els que volen entrar, els migrants que volen, o els refugiats, que volen entrar
a Turquia, la Guàrdia Fronterissa els atonyina, de quina manera, i fins i tot han ensenyat
un mort.
No sé si és veritat o és mentida, perquè, clar, aquestes preses són fetes amb telèfon,
però hi havia un mort, primer han atonyinat amb un home i després una mare amb els seus
fills, i els han fet, els han, sí, sí, els han espantat fora de la frontera.
Ostres.
Sí.
O sigui, que on és?
O com és desenvolupar aquell tractat i aquella cosa comuna que es té amb Europa?
Bueno, ahir ho dèiem, vam anar a l'Assemblea de Justícia i Pau, que tenim cada any, on es
presenten els números i presentem la memòria, i caminant, bueno, anàvem al cotxe amb
el Jesús i dèiem, no?, que ens fa vergonya dir que som europeus, perquè és que realment
l'Europa amb valors, on és?
Ah, és que quan el sant pare ha rebut el Premi Carlemany, és que les seves paraules han
sigut, han sigut esparverans, és que té tota la raó del món.
És que no estem fent, és que vulnerarem tots els drets que hem signat i que hem signat
els estats i que les persones fem, se suposa que tots seguim uns valors i tots tenim molt
molt clar. És que són els drets que cada persona ha de tenir i resulta que ara mateix
amb el conflicte que tenim no tenim cap tipus de valor ni cap tipus de drets.
Però si és que si cadascú agafés, cada estat agafés el nombre de persones que li pertoca...
És que ni ens enteraríem, en realitat ni ens enteraríem.
Clar que no, clar que no. I a més els mitjans, tothom més o menys, els ha posat en mòrbita
perquè es pugui atendre aquestes persones. I la burocràcia, diguem burocràcia, burrocràcia,
eh?, ho estalvia tot, o sigui, ho evita tot, però com és possible?
Aquesta setmana parlarem d'una altra ràdio, que és Catalunya Ràdio,
en el programa de la tribu que fan les tardes. Van marxar a Idomeni el divendres o dissabte
i van fer... Bueno, van estar dissabte, diumenge i dilluns. I el programa del dilluns
el van fer en directe des del camp d'Idomeni, juntament amb Xerango,
que era la segonada de les vegades que hi anava, no? I estaven molt preocupats perquè deien
que, clar, la policia o les notícies que corren per allà és que volen que els refugiats
vagin a camps militars. I si van a camps militars, això significa que els voluntaris
i les ONGs no poden entrar. El problema és que aquí hi ha una espècie de xantatge, no?
Si tu no vas en aquest camp, jo no et donaré els papers d'assil polític.
Però, clar, això serà real, perquè, clar, aquests papers que tenim d'assil fa molts mesos
que els assentim i no hi ha ningú de moment que els tinguem. Tot sembla com una odissea.
La setmana passada, a Sant Just, vam tenir a les escoles una xerrada sobre els refugiats,
que van parlar dues persones, el Joan Poll de Justícia i Pau
i un company d'Acció i Logística dels Bombeis, que va marxar cap allà i havia tornat.
I, clar, ho deien, no?, que és que eren situacions del més embarossímils.
És a dir, ni menjar, tot el que tenen aquesta gent refugiada és perquè les ONGs,
i a més, petitetes, ho estan fent, amb les aportacions petitetes que reuen,
perquè, a més, els convois no serveixen de res.
No, no, s'ha de fer gairebé de manera particular.
Però és que, a més, jo me n'entenava aquesta setmana, cap de setmana,
que, i crec que també ho van publicitar, es va dir per la ràdio,
que tot el material que tu portes en el cotxe has d'ensenyar la factura del mateix.
Si no, tampoc, no te'l deixen passar.
I dius, anem a veure, escolta'm, si he anat a la farmàcia a comprar quatre sueros i quatre coses,
per favor, acabo de venir de la farmàcia d'aquí al costat.
És a dir, si estàs anant d'haver-hi, d'algun dels poblets d'aquí al costat,
si no em fas ensenyar el tíquet.
I si porto menjar, he anat al súper perquè aquesta gent ha de menjar.
és que no pots deixar morir la gent de gana.
No, no, però és que no pots enviar els convois, per què?
Perquè o es perden o te'ls requisen.
Te'ls requisen, no, fins i tot no hi ha mans per distribuir.
El que és més fàcil, quan arribes allà a comprar,
doncs fins i tot comprant-ho allà, que vas amb material allà,
et demanen la factura.
I dius, perdona, també hi ha uns nivells que dius, bueno, què juguem, no?
Sembla que estiguem fent una pel·lícula de...
No em puc creure que en el segle del que estiguem,
i se suposa que som gent tota racional i una mica formada,
arribant va tenir gent amb aquesta...
I per què es van signar els drets humans a l'any 48?
No han servit de res.
Ara mateix, és que és com si no existissin.
En lloc, en lloc.
Però si és que fa quatre anys,
però no fa quatre anys, fa anys,
potser sense haver signat això la gent estava millor que ara.
Perquè, clar, tampoc els fem servir quan els toquen i els respectem.
Quan els hem de respectar, llavors per què els tenim?
Per què hi ha tanta reunió?
Sí, ens hem reunit amb els...
Sí, sí, però tanta reunió, tanta reunió que no serveix.
A vegades només que per cadascú digui la seva
i no es posi cap ni un d'acord.
No, perquè si no hi ha accions que després es portin a terme,
d'aquests serveis de reuniós són més fàcils.
Fes més accions, que és el que vol la gent,
i no et tanquis en un despatx.
La feina es fa al carrer, no tancat en un despatx.
Oh, i tant, i tant que sí.
Tota la raó tens.
Llavors, és molt, molt frustrant.
També deien l'altre dia un senyor, un sirià,
que va aconseguir, devia ser dels primers,
va aconseguir anar a Alemanya i treballa a Alemanya i tal.
Però té la dona i el fill a un camp de refugiats.
Doncs el senyor cada cap de setmana hi va per veure'ls,
però, clar, torna sense ells, perquè no hi ha reagrupació.
És a dir, on s'ha vist això?
És a dir, si aquella persona ja està ubicada a Alemanya i té feina.
I això de qui és culpa?
D'Alemanya o de...?
No ho sé.
La veritat és que jo, quan vaig sentir aquest cas,
jo suposo que és dels propis camps de refugiats,
que si no hi ha un tècnic o alguna persona
que deu fer els papers corresponents,
segurament no el pots treure d'allà i no te'l pots endur.
Però, clar, si aquella persona ja té feina
i ja té més o menys la seva vida allà
i pot treure les persones, en aquest cas la seva dona i el seu fill,
d'aquest camp, ostres, posa-li les facilitats
i en tens dos menys fora.
I a més que tenen casa i tenen una persona que els pot mantenir.
i dir, són coses que...
No s'entenen.
No s'entenen.
Una cosa alentadora, diguéssim,
que omple una miqueta de satisfacció
és aquest nen de nou anys
que té paràlisi infantil
i que els bombers sense fronteres
se l'han pogut portar cap aquí, amb la família.
Avui, avui arribava a València.
Sí, avui, em sembla.
Avui, avui a la tarda, no?, crec que ha arribat o arribava.
Jo crec que, si no ho haig a entendre malament,
em sembla que ja li estaven fent una miqueta
al tractament.
Sí, no?
Sí.
A més, arribava aquí, vull dir que a València
a València ja se l'havien ocupat.
Això també, però és un cas entre tants.
Entre tants.
Entre tants.
I també amb altres tipologies d'enfermetats, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, això dius, un, almenys un.
Que l'han pogut treure i sembla que...
Bueno, i amb la família.
Sí, amb tots.
Amb els dos germanets i el pare i mare.
Sí, aquí sí que hi ha hagut el reagrupament familiar que ha pogut fer-se tots.
Sí, sí, sí, però clar, no sé quins fills s'han mogut, però realment s'ha pogut fer.
Sí, sí.
Però clar, és una cosa molt a tipus individual.
Sí, es veu que ha costat, eh, també.
És a dir, bueno, també va a l'arma molt perquè aquest nen havia perdut en menys d'un mes 4 o 5 quilos.
Sí, sí.
I, bueno, van veure que se'ls escapava.
Diu que pesa 7 quilos.
Pesa 7 quilets.
O sigui, que pobrec.
Un bebè.
Això, i tan bebè.
Hi ha nens que neixen amb 4 quilos, és a dir, que es planten 3 o 4 mesos amb el pescat d'aquest nen, no?
Sí, sí, sí.
A mi no sé que deu fàcil més que nosaltres, pobrec.
Sí, sí, sí.
Bé, també, de fet, el que per part de la població civil, almenys de Sant Jús, que és el que nosaltres vivim, la gent està molt escandalitzada en general i molt deprimida per això, i avergonitza la majoria, no?
Ah, i tant.
Perquè, clar, no ens capa en els nostres principis i humanitaris, ja no parlo d'altres, no ens capa el cas aquesta situació.
Sí, sí.
Sobretot d'indignació, no?
O sigui, estem al segle XXI.
Estem al segle XXI i no hi ha realment una guerra generalitzada.
No.
Generalitzada.
O sigui, per sota mà hi ha 40 guerres i mitja.
Però, esclar, entre tots no podem fer una cosa?
Quin egoisme tenim!
Hi ha nacions que han sortit de coses molt greus i en el seu moment se'ls ha ajudat.
Sí, sí, és que jo no entenc per què no se li posa...
O sigui, les nacions de l'Est jo no les entenc.
Perquè fa dos dies que elles també estaven patint i també se'ls va ajudar en el possible.
No soc capaç d'entendre el per què d'aquesta forma d'actuar.
A més, avui em comentaven que s'estaven bombardejant zones de Síria que fins ara no bombardejava,
que eren poblets que més o menys la gent no s'havia mogut i resulta que per dalt els hi van començant a tirar xopinassos.
Sí, perquè, esclar, a banda és el que jo dic, són guerres soterrades.
Llavors, què vols? Carregar-te tota aquella població i començar un país de zero?
Perquè, esclar, no ho acabo d'entendre.
A més, és que les guerres civils deixen un pòsit de dodis, de rancúnies, que triguen molt i molt a desfer-se.
Jo, ahir també comentava amb el Jesús, jo anava dient-li, però és que, clar, aquests nens, ja no dius els adults, eh?
No, no, mira, els adults tenen els seus mitjans.
Però els nens, el que hauran vist, aquests nens, és que han de quedar tocats, sí o sí.
És a dir, que tu estiguis un bon dia anant a la classe, anant a l'escola, anant a les teves activitats extraescolars, a la teva casa,
i un bon dia hagis de sortir corrents, perquè et cauen coses del cel que no saps per què et cauen,
i que et passis quasi un any, perquè el tunt de la tunt ho portarem un any,
amb camps de refugiats d'un lloc a l'altre, passant gana, fred, pluja, vent, i veient que al teu voltant no va, no?
Hi ha gent, hi ha coses que una criatura no tindria l'obligació de veure.
Llavors, clar, dius, és que estic maltractant, tal que ens omplim sempre la boca dels maltractaments,
estem maltractant psicològicament a unes...
Tota una generació.
Una generació que segur que queda tocadíssima.
Avui, en la reunió que farem de Justícia Pau, del mes a les 9.15,
un dels punts que tractarem, tenim tres punts, un d'ells,
és organitzar a dins del poble, a la plaça de la Vila,
exactament no sé si farem una manifestació o una cacerolada,
però ja us ho direm, ja us ho direm,
perquè la nostra idea és de manifestar públicament el nostre indignesia i vergonya.
Sí, i desacord amb aquesta estició.
I això pot ser a l'inici que també es pugui fer a altres llocs.
perquè la gent del poble és l'única que ara, avui per avui, pot fer canviar les coses.
Doncs sí, sembla que sí.
Sembla, eh?
Sembla que sí.
Això que ho explica el Jesús, que a més ell hi va anar, no?
Ells van anar a visitar...
Us recordeu que es va fer una recollida de roba a caler, no?
Sí.
Per Nadal.
Doncs després de veure el que es va veure,
es va acordar que es aniria a fer una visita al cònsul
i se li preguntaria què havia passat.
Perquè hi havia un camp, perquè vingut deia res,
perquè estaven allà i com estava la situació.
I el Jesús, el Joan Poll i el president de Justícia i Pau de Catalunya
se'n van anar cap al cònsul, es va rebre, eh?
El cònsul de Barcelona.
El cònsul francès.
Exacte.
I el Jesús us pot explicar el que va dir,
però vaja, tu deixo les teves mans.
Bé, de fet el cònsul es va rebre molt amablement
i molt disposat, escoltant-se.
Llavors, doncs nosaltres li vam explicar
que havíem estat al camp de caler
i portant una dona i mitja de roba recollida
per la gent del poble,
roba d'abric, classificada, ordenada, neta.
Sí, sí.
I llavors no enteníem
que realment el govern francès
tingués allò amb aquelles condicions.
I li vam ensenyar unes fotos que portàvem del camp,
amb la qual era un gran descampat embarrat i això,
amb aigua pertot arreu,
però sense aigua potable, ni latrines,
ni sistema d'alimentació,
ni cobertura de cap tipus,
ni d'ensenyament,
ni d'aquelles persones
que estaven esperant passar a Anglaterra
a través del canal, no?
Però el govern francès
l'únic que tenia era un cordó,
diguem-ne, sanitari de policies
i membres de l'Orde
per evitar que la gent s'escapés,
o sigui, estaven tancats.
Llavors, doncs, resulta que un bon dia
van anar a la gendarmeria francesa
i els va deixar a llotjar.
I van cremar una part del campament,
les tendes i tots els equips que tenien.
Llavors, nosaltres li vam preguntar al cònsul,
bueno, aquesta gent que els heu tret,
on estan?
I ens van dir, oh, estan desperdigats
per tota França,
en campaments de tota França.
Però hi ha una part que no ha volgut ser traslladats.
I què fareu amb aquesta part?
Doncs aquesta part les tornarem,
el seu origen.
Li vam parlar de que
nosaltres enteníem
que una Europa amb una cultura,
una història com aquesta
de l'imperi germànic del Carlomang,
que havia fet una obra cultural, política,
d'unificació d'Europa,
ja en aquella època,
com podia fer això?
Com podia permetre
que el seu continent passés això?
Tenint en compte que és el més ric del planeta, Europa.
Sí, sí.
El que té més riquesa.
I després, també, la qüestió de les armes.
I vam dir, escolta,
com és possible també
la solució de tancar aquest conflicte
és que la guerra de Síria s'acabi.
Això es podria acabar demà.
Però per què no s'acaba?
Ens va dir el cònsul
que això era perquè
hi havia gent,
nacions com Rússia,
que s'havien situat
en una manera
que era molt difícil l'acord,
però que n'hi havia d'altres, també,
de nacions.
I després hi vam parlar de les armes.
Què passa amb això de les armes, també?
Que allà,
li vam dir,
després de la caiguda del mur de Berlín,
semblava que això s'havia d'acabar.
que els exèrcits i les armes
ja no feien falta
perquè ja no hi havia dos contrincants poderosos.
Diu, sí, és veritat,
nosaltres,
l'exèrcit francesa es va reduir
en un 50%
amb soldats i materials
i pressupostos.
Diu, però al cap de 5 anys
el vam haver d'augmentar.
I ara l'estem augmentant molt més.
I la causa?
Diu, la causa són
els...
com es diu això?
els terroristes.
El terrorisme
diu, és la causa
que es faci tot això.
Però encara que augmentin,
els actes terroristes
es produeixen igual
perquè són uns actes
que fa
una sola persona.
Ja no vas contra
un altre exèrcit.
Sí,
ell ens explica...
Això l'havia de ser una explicació.
Això és un sopar de duro.
Segons penso jo
i perdoneu-me.
El cònsul això ja ho sap.
El que passa
és que ens va dir
una cosa que li havia de dir.
Clar,
home.
Però ens va dir una cosa
al final
que enviaria un informe
a París
als seus superiors
amb els temes
que havien tocat
i li van parlar
de la indignació
que hi havia
a nivell de població
i la vergonya
que hi havia.
Li van dir
la població
està molt indignada
i no comprèn
com Europa
ho permet.
faci tot això.
I sí,
sí,
ho va acceptar
però veia,
o sigui,
ni al sant pare
li fan cas.
Que imagina't
que és,
diguéssim,
un cap vigent
d'una gran,
immensa
massa
de persones.
Sí,
mundial.
O sigui,
que és a nivell mundial
que a tot arreu
hi ha catòlics
i cristians.
Explica'm tu
que li han de fer cas
a qui.
I que el pobre home
se'n va,
se'n va a les Nacions Unides,
se'n va a la Unió Europea,
anar al Consell
a fer els seus discursos
i pobre home.
Estava veritablement
indignat, eh?
Clar,
és que és normal.
Estem a l'any de la misericòrdia,
quina misericòrdia tenim nosaltres
cap als altres?
Ni una.
Ni una.
No ho fem pitjor
perquè no ens entrenem,
perquè si ens entrenéssim,
bueno,
encara ho faríem pitjor.
Aniríem pel màster
o per doctorar,
perquè dius,
és que escolta,
no en fem una
que la liem.
Bé,
és lamentable
però que tenim
de justícia i tal.
tot el que parlem,
de totes maneres,
hi ha una part positiva
en el que parlem,
que és la informació,
això,
això,
avui dia,
avui dia és vital.
Bé,
nosaltres hem fet
una mica d'anàlisi
d'un concepte econòmic
que tenim,
que només
passarem una miqueta
per sobre,
en tot cas,
un altre dia
acabarem de dir-ho,
que ens preocupa
i ens ocupa
fa un temps.
Per exemple,
hi havia un economista
que en aquell temps
era economista
i filòsof,
perquè els economistes
no estan definits del tot,
no?
El principi de l'economia
a l'etapa industrial.
Aquest senyor
és el pare de l'economia,
es diu Adam Smith,
és d'Anglaterra,
i va fer un llibre
que ja era
La riquesa de les nacions
que s'utilitza molt
a les facultats d'economia
com a història.
Aquest senyor
va dir que hi havia,
i aquí és on ve el tema,
en el mercat
ens movia
per una mà invisible.
Aquesta mà invisible
què vol dir?
Que regulava el mercat
i els preus del mercat.
Ah, això mateix.
La llei de l'oferta
era la demanda.
Sí, ho he sentit a dir també,
un dia d'aquests.
Bé, doncs resulta
que nosaltres
hem treballat
una miqueta
sobre aquesta qüestió
i per una sèrie
de motius
ens fan dubtar
que aquesta rèbrica,
regla bàsica
del mercat
del neoliberalisme,
neoliberalisme,
que té com a punt
número 1
no és operant
i que no ajuda
en principi
i per aquests motius.
Llavors hem posat uns motius.
Aviam, diguem.
Aquests dies
hem vist
que els preus
de la llet
s'està pagant
els remeders
en el mercat
de 10 cèntims d'euro
quan el seu cost
de producció
és de 20 cèntims
d'euro,
és a dir,
per sota
del seu preu
de producció.
Al mateix temps
que ni tampoc
en aquest preu
les lleteres
no els compren
la totalitat
de la seva producció
i que hagin de llençar
a la bassa
la llet
que no puguin vendre
o matar
les vaques obreres.
També hem vist
manifestacions
a Lleida
dels productors
de fruita dolça
que protesten
pels preus baixos
amb la qual,
igual que en el cas anterior,
abocant
a l'igual
que els productors
de la llet
abandonar
les seves explotacions
a curt
o mig termini.
Considerem
des d'una visió global
la realitat
de l'economia
en el nostre planeta.
Tan sols 62 persones
poseeixen
tanta riquesa
com 3.600 milions
de persones,
és a dir,
la meitat
de la població mundial.
Organismes decisoris
en economia
i política internacional
com són
el Banc Mundial
i el Fons Monetari
Internacional
no són
de funcionaments
democràtics
i es mouen
per interessos privats
i minoritaris.
És curiós
que en el Fòrum de Davos,
quan es reuneixen
els anomenats
el G8,
el G10
o el G15,
dicten les regles
de funcionament econòmics,
socials i polítics
al món.
I una de les decisions
adoptades,
darrerament,
és la de continuar
ocultant
les adreces
i operacions
en els paraïsos fiscals.
Us sona,
no?
El tema
dels papers de Panamá.
Que és una de les causes
més inquietants
que afavoreixen
la bretxa
entre persones riques
i persones pobres.
Aquests territoris
que permeten
l'evasió
i l'el·lusió fiscal
i això
resta a grans quantitats
de recursos
que s'haurien de destinar
al benestar general
i a la millora
de les oportunitats
a milions de persones.
El Consell Permanent
de Seguretat
de Nacions Unides,
format
per cinc estats,
disposen
del dret
de vetar
qualsevol resolució
de l'Assemblea General
de l'Organisme Mundial.
Ens genera
dubtes seriosos
l'existència
de la mà
invisible
del mercat.
Segurament,
en l'etapa industrial,
va funcionar,
però,
en l'era
de la globalització
actual,
els mercats
es mouen
per camins diferents.
Llavors,
on està la solució
per canviar
i millorar
en benefici
de la gran majoria
de la gent
i dels seus habitants?
Possiblement,
n'hi ha molts pensaments
econòmics,
socials i polítics.
Una podria ser
la de passar
de l'economia especulativa
a l'economia productiva,
que consisteix
en afegir riquesa
als pobles
i en eliminar
l'especulació
que fa
empobrir els treballadors
en benefici
d'una minoria
que ha trobat
en el capitalisme
salvatge
la forma
d'utilitzar
i optimitzar
les riqueses
del planeta
amb el seu
exclusiu
i particular
benefici.
Per a nivell
del sistema,
es pot començar
per crear
bancs públics
al servei
de l'economia
productiva
i desterrant
l'especulació
i paradisos
fiscals.
En això,
l'estat espanyol
es podria
transformar
bànquia,
que està
nacionalitzada
després
de la seva fallida
en la primera banca pública
de l'estat
que a més
ha estat rescatada
en diners
de tots els espanyols
a canvi
de les retallades
en salaris,
llocs de treball,
pensions,
sanitat,
ensenyament,
llei de dependència
i la meitat
dels fons
de la caixa
de la seguretat social
dels treballadors.
A més,
exigir
als polítics
que ocupen
els governs
i els llocs
de decisió
de les administracions
públiques
que treballin
per al benestar
de la gent
i que,
quan és evident
que no ho fan
que marxin
i deixin el pas
a altres
que puguin
exercir
la seva tasca
de noble
art de la política
en benefici
del seu poble
per a ells
que representen.
En la ciutat
o estats
d'Atenes,
el governador
Pericles
va dir,
o ho va deixar
escrit
i ho ha dit,
per un poble
estigui ben governat
calen dues coses,
la primera
no robar
i la segona
no faltar al respecte
crec que aquestes dues
actualment
no es compleixen
ni una, eh?
Aquí hi ha una...
No, només
després el pròxim dia
ho podem detallar
que val la pena.
Aquesta part
falta una cosa.
Hi ha un...
El pape francès
va anar a les Nacions Unides
i els hi va dir
el següent.
Això us ho explicaré
el pròxim dia
perquè lliga totalment
amb el que ara
hem comentat.
Això ho deixem
per la pròxima vegada.
Per la pròxima vegada
ho comentem.
Bé, ara
hi ha un altre acte
molt important.
Expliquem-ho.
Cap a una ecologia
integral.
Això serà
una jornada catalana
o balear
de justícia i pau.
A Sant Just
d'Esverra
el 28 de maig
d'aquest any
el Centre Cultural
de Lleure
de la Vagoneta
oferirà
un acte
que expliqueu-me
una miqueta
per sobre
com ha d'anar-hi.
A veure, aquest acte
començarà
a les 10 del matí
i acabarà
a les 5
de la tarda.
Però no ens espantem
perquè hi haurà
entre mig
diverses coses.
res, no?
Hi ha una...
Bé, a part que ve
l'alcalde,
ve el president
de justícia
de Barcelona,
ve el nostre
bisbe,
també ve.
Molt bé.
I que ens donaran
el mossèn
de l'evidentment
de Sant Just.
Doncs ens vindran a...
L'Arcadi Oliveras.
L'Arcadi Oliveras
també ve.
El que explicarem
una mica
és basant-nos
en laudato si
que com sabeu
laudato si
és com la doctrina
del Papa Nou
que dic jo.
Una de les parts
és parlar de l'ecologia
i del medi ambient.
Doncs aquesta trobada
ens explicarà una mica
què podem fer
per no malbaratar
els recursos de la Terra
i com les persones
estem inclosos
dins d'aquests recursos
de la Terra.
És a dir,
persones i medi ambient
hem d'anar lligats
perquè si no
ens carreguem el planeta.
I una mica
en diferents actors
com és el Josep Maria Fisa,
com és el doctor
Albert Florença,
la Isabel Cuenca
o el Joan Major
o el Salvador Clarós
entre altres
i gent d'aquí al poble
també ens comentaran
una mica
com podem fer
una ecologia
i a la vegada
jo crec que
una economia social
i llavors
anirà d'aquesta cluenda
i els que vulgueu també
anirem a dinar tots
a la cuina de la Miracle.
Ah, sí, molt bé.
Així doncs
farem una mica
de germanú.
Molt bé.
O sigui que realment
si respectem
l'ecologia
ens respectem
a nosaltres mateixos.
O sigui que això
cal tenir-ho en compte.
Bé, doncs
ens queda
tres setmanes
quatre setmanes
més per endavant
per acabar-ho
de desenvolupar.
Sí.
Aviam,
què dius?
Que havíem de dir
que per favor
quan fem la declaració
de la renta
Això és veritat.
Sisplau, eh?
Sí, sí.
Que marquin
les dues creuetes
la d'ajuts socials
i la de l'Església
catòlica.
No ens treuen res.
O sigui,
continuarem també
fins al juny
dient-lo.
O sigui,
perquè més que res
hem arribat
gairebé
al final
del programa.
Sempre anem
a 100 per hora.
Moltes gràcies,
Quima.
A vosaltres.
Moltes gràcies,
Jesús.
A tu.
I bé,
recordeu que el proper dimecres
veus de la parròquia
estarà amb vosaltres
a dos quarts
de vuit del vespre
i en segona audició
a dos quarts
d'onze del matí.
Fins aleshores,
a tothom,
o molt bona nit
o molt bon dia.
Ara bé,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.
Música
sense etiquetes
ni dates de caducitat.