FIRE, FIRE, WHEN WE KISS, I'M ON FIRE, YOU'RE TIN THE NEXT.
FIRE, WHEN WE KISS, I'M ON FIRE, YOU'RE TIN THE NEXT.
FIRE, WHEN WE KISS, I'M ON FIRE, YOU'RE TIN THE NEXT.
FIRE, WHEN WE KISS, I'M ON FIRE, YOU'RE TIN THE NEXT.
FIRE, WHEN WE KISS, I'M ON FIRE, YOU'RE TIN THE NEXT.
30 d'octubre del 2017.
Per això tenim aquí a dos enjustencs que ens parlaran de la seva confessió, de la seva pertinença a l'Església evangèlica.
l'Església evangèlica és la principal hereba de les clàusules i dels pensaments teològics i pràctics de l'UTER.
Són la Victòria, ben trobada, Victòria, hola.
Hola, bona tarda.
I en Víctor.
Hola, bona nit.
Ens acompanya, com sempre, Immaculada Periques, membre de l'equip de Veus de la Parròquia i a les guies de so, en Carles Hernández.
Bona tarda.
Molt bé.
Ja hi haurà temps d'empelmar el programa que vam fer fa quatre setmanes.
Però ja que tenim aquí els amics Víctor i Victòria, seria interessant començar d'on els hi ve la seva inquietud religiosa.
És a dir, quin és el primer record que teniu de la vostra pràctica religiosa, o del concepte religió, o de la pertinença a una església?
Bé, a veure, jo penso que sempre hem tingut inquietud, com que ja anaves a l'església, ja tenies una actitud de lo que és la fe, lo que és el pare, lo que és Déu, lo que és...
I aquesta dinàmica que anaves sempre a l'església i feies el catecisme, i tot això, penso que ja tenies alguna cosa dintre, alguna cosa que buscaves.
I ja quan em va fer gran, i va vindre aquí a Barcelona, doncs aquell contacte ja com que ja ho va perdre una mica, ja no tenia tant...
I bueno, vaig conèixer el meu marit.
Aquí present, per cert.
Sí, sí, aquí a Barcelona, perquè ell ja havia vingut de molt petit, i bueno, em va parlar de la seva feia, perquè per mi era una mica estrany.
Però abans havia tingut algun contacte, però que no era conscient jo d'aquest contacte i aquell que quan no coneix, per això és bo fer això perquè la gent conegui, perquè a vegades la gent té por.
Passem-ho, Víctor. La teva iniciació a la religió, com la recordes?
Sí, yo me acuerdo que tenía un vacío, cuando era más joven, tenía un vacío interior y no podía llenar ese vacío interior.
Y había un compañero de trabajo, gitano, de la iglesia de Filadelfia, que me habló de la iglesia evangélica, me habló de Jesús,
y entonces me invitó a su iglesia y asistí a su iglesia, y entonces me presentaron a Jesús como único y suficiente salvador,
porque yo hasta entonces no iba a la iglesia católica, había dejado de ir de pequeño,
y fue una enseñanza muy práctica, porque mediante ese conocimiento de Jesús, yo me acuerdo de esos momentos de súplica y de conocer a Jesucristo.
No, no, dic en definitiva, em sembla que els dos casos és quan més us necessitàveu vau trobar algú que us va presentar a Jesucrist,
us va dir, per què no veniu a l'església que és evangèlica, com podria ser una altra,
i això us he complert, però segur que heu necessitat d'ajut.
Un company, algú, qui us ha portat, qui us ha acompanyat, qui us ha ajudat en aquesta trajectòria?
A veure, com he dit abans, jo vaig conèixer el meu marit, i el meu marit ja, quan jo ho vaig conèixer, ja feia etiologia.
a la, no en la universitat, però sí en una, no sé si poden dir, acadèmia, una escola,
i a una universitat en Cataldefeld, però aquesta és per interns.
I clar, ell ja no m'apressionava, això sí que no, perquè jo tenia una mica així de, com que només coneixia una religió,
tenia una mica així de, però vaig anar, i va estar un temps sense anar, i vaig tornar,
i ja em recordo d'una predica, un sermó, d'un pastor,
i aquest sermó no ho oblidaré mai, a la meva vida, mai.
Sí, en certa manera, us heu acompanyat mútuament, en moments importants,
com és aquest discurs, aquest sermó, aquesta plàctica que vas escoltar,
tu has continuat els estudis de teologia, i tens un grau...
No, jo estuve set anys estudiant teologia, perquè tenia aquestes inquietudes,
i no se saciava les inquietudes, i mediante els estudis de teologia,
empecé a entendre les doctrinas cristianes, que m'ensenyaron a l'escola de teologia.
i, bé, i fue un continuo aprendizaje, ir aprendiendo,
luego leyendo las escrituras cada día,
y, bueno, y mediante ese conocimiento, pues, luego se aplica a la vida práctica,
porque todo es aplicable a la vida práctica.
El conocimiento de la escritura, pues, a mí me ha enseñado muchas cosas,
y he aprendido mucho.
I seguiu, no?, amb aquesta flama inicial de conèixer Jesucrist,
de conèixer la escritura, la manteniu,
o hi ha hagut als i baixos i ara esteu en un altre moment?
A veure, el cristià sempre té baixos i alts,
però el goig, que només t'ho puc donar Déu,
aquell sempre permanet.
I el permanecer, ell sap, en l'oració,
nosaltres sempre estem en contacte a Déu,
i demaneu, demanem per la nostra salut,
perquè no falti la nostra fe,
i ho diu el Senyor,
el que demana jo li donaré.
I això es fa en la lectura de la Bíblia
i es fa en l'oració.
L'oració és diària, diària,
i en qualsevol moment, pues, caminam,
en el pensament, col·lectiva,
però entra en tus aposentos
i li hablas al Padre,
que està en lo alto, en lo secreto,
y en lo público te...
y en lo público te recompensará.
No, la vostra...
No, la vostra...
No, la vostra creença
i el vostre convenciment és encomiable.
Ens sembla que esteu molt ben preparats,
és a dir que continueu amb aquesta pràctica
i amb aquesta convicció,
demanant coses al pare,
anant a l'església, etcètera.
Aquí sí que jo voldria ara dir allò que havia promès,
de lligar-ho amb el programa que vam fer
fa quatre setmanes
respecte a quan va començar el protestantisme.
Vam parlar de Luterte, un jove alemany
que un dia tempestada es va decidir
ser frara Agustí,
que pel seu caràcter inquedi apassionat
no trobava la pau,
però era molt intel·ligent
i es va constituir,
va com fabricar,
com determinar una teoria religiosa
perquè la seva ànima
tingués calma,
tingués tranquil·litat
i perdés la inquietud que tenia fins
en aquell moment.
La seva idea fonamental
és, encara,
per salvar-se
n'hi ha prou
en la fe
en Jesucrist.
El pecat és inevitable,
imborrable,
però si tenim fe
en Jesús,
ell ens cobreix
com un mantell
per raó dels seus mèrits.
Són aquestes les principals
característiques,
algunes diferencials,
per tant,
amb l'Església catòlica?
Bé, a veure,
jo crec que el catòlic
creient de debò,
que llegeix la Bíblia,
jo crec que també
té coneixement
que el pecat
és una de les coses
que separa de Déu
i que és l'amor eterna,
per excel·lència,
però quan tu reconeix el pecat,
que el pecat és
la separació de Déu,
comences a tenir
aquesta relació,
ja és el mateix,
igual que siguis catòlic,
igual que siguis evangèlic,
és el principi,
és la base,
la base és l'arrepentiment
del pecat,
perquè és només per això
que Jesucrist va morir,
no tenia una altra raó
de ser,
que puguin acercar-nos a Déu,
perquè a Déu
no poden apropar-nos.
Sí,
jo,
parlant de Lutero,
Lutero tenia
una inquietud interior
de que
hacía muchas obras,
pero él nunca
llegaba a Déu
con las obras,
nunca se encontraba
lleno con las obras,
y fue una vez
leyendo la Escritura
en Romanos 1.17
que leyó
que el justo
por la fe vivirá,
y entonces
se dio cuenta
de que
por muchas obras
que hiciera,
nunca podría agradar
a Déu,
la única forma
de agradar a Déu
es mediante la fe
en Jesucristo,
y entonces
depositó su fe
en Jesucristo
y ya cambió
Lutero,
ya hizo un cambio
y entonces se dio cuenta
de que
de que podía
agradar a Dios
y acercarse a Dios
solo mediante la fe
en Jesucristo.
Va tenir
topades
importantíssimes
en el Vaticà,
Lleó XIII
concedía
indulgències
a aquellos
a aquellos que
que donaban
el Moines
per a les obres
de la Basílica
Vaticana.
Aquí se'n van
fer accessos
i això
va propiciar
un terreny
abonat
a que
Luther
pogués
tenir motius
de queixa
respecte
a l'acció
del Vaticà.
Per tant,
les seves doctrines
les va
decidir
publicar
i ho va fer
d'una manera
bastant curiosa,
va fixar
les seves
95
tesis
a la porta
de l'església
del castell
de Wittenberg
que era
on ell
vivia.
Això
segur que té
un punt
d'anècdota
i potser
d'impossibilitat
física
que fos així,
però
va
ser
una
sortida
a l'exterior
de les seves
creences.
Tant el papa
el va escomunicar,
Carles V
també el va treure
del país,
Carles V
era l'emperador,
però
les seves teories
s'havien escampat ja
i l'església
que volia
ell
reformar
el va
escomunicar.
En canvi,
la reforma
d'ell
va
escampar-se
per tota
l'Europa
central.
Luter,
però,
va morir
amargat
el 1546.
Les seves
doctrines
estaven
tan esteses
que Carles V
d'Alemanya
i I
d'Espanya
va reconèixer
la llibertat
religiosa
igual per
protestants
que per
catòlics.
Llavors,
aquests
500 anys
que fa
d'aquesta
programació
d'en Luter
de les seves
tesis
provoquen,
almenys
a l'església
catòlica,
un gir
cap a ell.
Vosaltres,
com a
església
evangèlica,
celebreu
què
en aquests
500 anys?
Sí,
nosaltres,
en les
iglesias
ahora
se predica,
les
iglesias
evangèlicas,
las 5
solas,
sola
gracia,
sola fe,
sola
escritura,
solo
Cristo
y sola
Dios
gloria.
es una
predicación
que
se recuerda
a la reforma,
lo que hizo
Lutero
y
predicando
sobre
la doctrina
de los
reformadores
se da a
conocer
ese
acontecimiento
porque
tuvo
éxito
Lutero
por dos
hechos
concretos
que fue
la traducción
de la escritura
al lenguaje
popular
que hasta
entonces
solo estaba
traducido
al latín
y el pueblo
pues no entendía
la escritura
y luego
la invención
de la imprenta
que hizo
que se imprimiera
la Biblia
y pudo llegar
al pueblo
la Biblia
y el pueblo
entonces
empezó a leer
la Biblia
y a conocer
la escritura
y eso fue
lo grande
el logro
de la reforma
bueno
perdón
yo puntualizaría
también
la escuela
la escuela
era muy importante
las universidades
sí
también
es una de las cosas
que Lutero
a nivel de creencias
hemos visto que no hay
muchas diferencias
es decir
reconozcement
del pecat
potser sí
la fe salva
la iglesia católica
fa potser
más esment
en las obras
en las obras
en fin
de todo tipo
de caridad
por ejemplo
pero
bueno
y en otros puntos
una mica
de diferencias
tampoco
que siguin
insalvables
per ejemplo
a nivel de sacraments
quins sacraments
practica
l'església evangélica
bueno
es eso
lo que ha dicho
el marido
el varej
y la san supa
la que son
importan
pero también
volví a decir
una cosa
con respecto
a las obras
nos altas
también
hacen obras
pero
como dijo
Efesios
2.8
dijo
soy salvo
lo digo en castellano
porque
lo tengo grabado
en castellano
soy salvo
por gracia
no por obras
para que nadie
se gloríe
pero claro
la fe
la fe sin obras
es morta
que es lo que
dijo Santiago
por lo tanto
no las obras
son frutos
de la fe
sino la fe
la fe te mueve
hacer estas obras
porque si no
sería la fe
morta
y es eso
anem a fer un descans
en aquesta conversa
amb Víctor, Victòria
i l'Immaculada
i escoltem
la música
que ens punxa
en el ser tècnic
la música
y es
una temporada
de todavía
es
con
les
años
Fins demà!
L'immaculada, insistentment, us vol fer una pregunta.
Bé, no una. En tinc un parell.
Però bé, una que sí que hi ha una diferència entre vosaltres i els catòlics
és que nosaltres, en els nostres llocs de culte, l'Església,
tenim imatges de Jesús, de la Creu, de la Mare de Déu, dels sants
i em sembla que a vosaltres aquestes representacions
no us agraden, no les rebutgeu, no les teniu.
Per què això?
No és que les rebutgin.
Bé, potser la paraula ha sigut una mica massa dura.
No, no. Es poden tenir.
El que no podem és adorar-les.
perquè només Déu és l'únic.
A los déu mandament, ja ho diu.
Amaraça Déu sobre totes les coses.
Ni sobre la terra, ni sobre el ser, ni...
Només Déu.
I res més.
Tot el que hi ha...
Si adores una altra cosa, ja li estàs treuint a Déu tota la glòria.
I és per això, no és per res més.
I a més a més, ja tenim la Bíblia que tenim a la Virgen Maria,
a la Vergen Maria, tenim tot.
I per nosaltres la Vergen Maria és molt important
perquè és la dona que patimés en tota la història.
És la dona que Déu no sé què faria en el seu lloc.
Des que va néixer Jesús,
bé, des que li van dir que seria la mare de Jesús,
aquesta noia, com 15 anys,
a mi em passa això,
és que aquesta noia la podrien haver apedreat.
Bé, lapidat.
En Víctor ens parlava de la interpretació...
Em sembla que volies anar cap a la interpretació de la Bíblia
com un dels aconteixements,
de les insistències i possibilitats
que es tenen a partir de l'Uter,
perquè abans era molt més difícil d'accedir a la Bíblia, no?
Sí, sí.
Bé, a part d'això,
hi ha alguna qüestió més.
Com és la negació del papat?
Em sembla que no us reconeixeu, no, el sant pare?
No, nosaltres només...
perquè nostres igleses són independents.
Tens un pastor que és elegit democràticament
i no reconeixeu a ningú...
a ninguna burocràia, no?
Perquè només tenim a Jesús,
que és el nostre suprem i insuficient és Salvador.
I llavors no reconeixem a ningú més.
Llavors, clar, en nostres igleses
elegim a los diáconos, el pastor,
però tot mediante votació.
I és la única jerarquía que tenim.
No tenim altra.
Els pastors són escollits
per la base de les eglésies.
Sí, sí.
Hi ha unes votacions i s'elige un pastor.
Però entra la gent preparada
o es prepara a posteriori?
No, són...
Els pastors són persones
que a la iglesia les reconoce
ese ministerio pastoral
i després es preparen en acadèmia
per aprendre a ensenyar l'escritura
perquè l'ofici del pastor
és ensenyar l'escritura al poble
perquè el poble...
perquè, bueno, totes les igleses...
no tota la persona està preparada
per entendre l'escritura.
Hi ha moltes que no estan preparades
i l'ofici del pastor
és ensenyar.
És sufició.
Jo aquí
volia preguntar una altra cosa.
Ara hem parlat
de l'església
com a lloc
on es reuneix
un grup de persones
que pensa
i creu
d'aquesta manera, no?
I aleshores teniu un pastor
teniu uns diakes
tot això.
Però
la resta de les persones
a part de les
de les estones
que aneu a pregar
o a celebrar el Sant Sopar
o això
teniu...
Quina altra vida té
aquesta...
aquest grup de persones
que us trobeu?
Hi ha una vida comunitària?
En què consisteix?
Com funciona?
Això penso que és molt interessant
per nosaltres.
Sí, sí.
I hi ha una vida
en comú
com a poble
de Déu
molt gran
molt estesa
molt important
és la família
és la família
de la fe
a vegades
està més important
que la família
que no és de la fe
perquè a vegades
la família de la fe
rebuixa
el que no fem nosaltres
fan ells
nosaltres no rebuixem
a ningú
sigui o no sigui
no podem fer això
per la hora de Déu
ja ho diu
amaraçar el pròxim
com a ti mateix
com a tu mateix
no podem fer això
i a vegades
trobem que la família
de la fe
és la família
és la família
que tindrem en el cel
saps?
tots els creients
que creuen en Jesús
estarem en el cel
quan vingui Jesús
Jesús no vindrà a agafar
la iglesia catòlica
la iglesia evangélica
la iglesia ortodosa
vindrà a agafar
la seva iglesia
és la seva iglesia
i ell és
la nòvia
hem de estar preparats
per quan el torni
segons el nostre servei
de documentació
a Barcelona
hi ha
187
esglésies
evangèliques
a quina pertanyeu?
on podeu pertanyar
a vàries?
anar a l'iglesia
que vulguis
de visita
sempre
són els germans
són els germans
el que passa
que a vegades
anem a una mateixa iglesia
perquè els coneixem
i no només per això
sinó perquè fem coses
jo
per exemple
em dedico
a la porta
a vegades
quan toca
a visitar
alguns ancians
a anar al rober
a donar roba
perquè vingui
el que ho necessiti
i
es fan moltes coses
el dia
que es dedica
als matrimonis
a vegades
fan
sopars
per un matrimoni
i s'emporten
psicòlegs
o s'emporten
porten
algun conferencià
perquè el matrimoni
pugui tenir
una eina
a vegades
en aquestes dificultats
i per la gent jove
també
la gent jove
fan també
moltes coses
per exemple
ara
l'han transposat
em sembla que es diu així
l'han
sí
que ho feien
el 6 d'octubre
a l'olimpiades evangèliques
l'has passat
potser
sí
i l'han passat
al mes següent
a novembre
sí
sí
però
i aquí
el que fem
és
que des del nen
que té 3 anys
fa les olimpiades
i ahir
compartim el sopar
i compartim
el menjar
compartim tot
si anava
per si alguna persona
dels que ens escolten
que són
gent de Sant Just
i dels pobles
del costat
etc
volen
tenir curiositat
de venir a una església
evangèlica
etc
on han d'anar
ets
doneu una adreça
o preferiu no fer-ho
té aquí a Sant Feliu
una
a la Rambla
té a Sant Joan
d'Espírit
a la Plana
una altra
però
la nostra
per exemple
és molt gran
és a Barcelona
si a lo millor
no vol una iglesia petita
perquè es troba
que la mira tothom
a vegades
una iglesia gran
no te trobes
que t'estan mirant
tots els ulls
a vegades
passa això
no obstant
si arribés
a Ràdio 2R
alguna petició
els posaríem
en contacte
amb vosaltres
però va bé
conèixer també
jo quería añadir
una cosa
que
nosotros
los evangélicos
nos reunimos
porque
una cosa
muy importante
es la comunión
tener comunión
unos con otros
y como dice
la Escritura
que dice
no dejéis de congregaros
como algunos
tienen costumbre
decía Pablo
Pablo
le gustaba
que la iglesia
subiera esa comunión
ese compartir
ese amor
entre unos y otros
entonces eso
es muy importante
que
luego
que los domingos
nos reunamos
que cada uno
comparte
cómo ha ido
la semana
las inquietudes
que tiene
es muy importante
perquè
l'himne
jo
i
radioescoltes
es facin
una idea
nosotras
tenim una mica
assumida
l'ordre
de celebración
litúrgica
pero vosaltres
un ordre
de culte
en qué consisteix
la bienvenida
la bienvenida
la bienvenida
el recibimiento
de la gente
a la puerta
del temple
del temple
al porta
de la iglesia
a la puerta
pero también
dentro
cuando está el pastor
y está
el presbiterio
y una oración
se saluda
la gente
que no
que no
que no ve por costum
o algún visitant
y el que es
y el que no es
después
es cantar
un hizna
o sea
un hizna
que tenemos
nuestros libros
de hiznario
en catalán
y en castellano
una vez en catalán
una vez en castellano
y después
los anuncios
las cosas que se hacen
y todo eso
y después
hacemos
un grupo de alabanza
siempre
en la iglesia evangélica
y hay mucha alabanza
y hay mucha música
cristiana
y después
ya
la lectura bíblica
la lectura bíblica
se lee
una porción
de la Biblia
que la puede leer
cualquier persona
que surti
o
cuando no hay
un requisito
y
la exposición bíblica
y nosotros
seguimos
esta exposición
¿haben notas?
Sí
también
agafen notas
y al que vol
al que vol
puede agafar
un áudio
o puede mirarlo
por internet
o por
y si
tiene alguna pregunta
que le queda
alguna duda
la puede preguntar
después a la sortida
eso no me queda claro
yo pienso
eso
yo pienso
después de explicar
después
también
bueno
canté
una otra hizna
mira
aquí está
la santa cena
la santa cena
es una cosa curiosa
que no hay un orden
un orden en el sentido
de que
cada iglesia
puede hacer
cada semana
puede hacer
una vez al mes
o puede hacer
como quieras
no hay una
en la biblia
no hay que hacer
cada día
o cuantas veces
no
simplemente que cada vez que lo haces
en memoria de Jesús
y el ritmo
y una oración
de preludir
quant dura
esta cerimonia
esta cerimonia
a las 10 del matí
comienza
oración
un grupper
que es posa
a orar
y dura
una hora
a las 10 del matí
estamos a punto
de acabar
los programas
porque estaría
más estona
hablando con vosotros
pero además
si nos hemos dejado
alguna cosa
para preguntar
que vosotros
vogueu decir
teniu ara oportunitat
yo quería decir
que la vida
del cristiano
es una vida
difícil
porque
tenemos que intentar
agradar a Dios
en nuestro comportamiento
y
nosotros
nuestra
vida cristiana
básica
se basa
en
la lectura
de la escritura
cada día
leemos la escritura
a ver lo que nos dice Dios
y es
un continuo aprendizaje
y luego
la oración
la comunicación
con Dios
bueno
mediante Jesucristo
su hijo
y mediante esa comunicación
pues
Dios es como un padre
para nosotros
y
exponemos
todas nuestras inquietudes
también
hay intercesión
oramos por los enfermos
y eso
básicamente
mis minutos
Victoria
si
pienso que es lo mate
la oración
es
la eina
que tenemos
para comunicarnos
con Dios
y tener
esta comunión
de estar
a gusto
y estar
de
es el padre
es el padre
demaneu
todo lo que
demaneu
al padre
en el meu nom
el padre
lo da
y lo da
y es
eso
y es eso
que
estigui
como estigui
es esta
relación

la rádio
la rádio
la rádio
de San Dios
98.0
de San Dios