en cop d'ull a la previsió meteorològica de cara als propers dies.
I continua l'anticicló, que implica també boires i humitats molt altes. Les temperatures continuaran sense canvis importants. Demà la màxima serà de 13 graus i la mínima de 7.
I fins aquí l'edició vespre d'avui del Sant Just Notícies. Tot seguit resumim el més destacat en titulars.
L'equip de govern de Sant Josep ha tancat el pressupost per l'any 2014. Ara s'ha de presentar als partits de l'oposició i aprovar-se al ple el portaveu del PSC, Joan Bassaganyes, abans que prioritza els serveis socials i que invertirà més diners en via pública i equipaments. Comença l'enderrocament dels edificis del carrer Creu amb Bataneu. En concret, entre avui i divendres, estira terra l'antic edifici de Correus i el genès demoliran l'antiga escola i el gimnàs. Són accions que formen part de la remodelació del barri Centre.
Creix la participació de la segona fila d'artesans i artistes de Sant Just, que es celebrarà els propers caps de setmana al Parador. S'inaugura aquest divendres amb més paradetes i amb activitats per tota la família.
I així tanquem el Sant Just Notícies edició vespre d'avui, dimecres, 11 de desembre. La informació tornarà a partir de demà amb els butlletins horaris a partir de les 10 i, com sempre, també la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Amb l'Andrea, recordem, a més, que la informació la trobareu actualitzada al web de la ràdio, www.radiodesvern.com i que també ens podeu seguir a Twitter i Facebook. Res més, tornem demà, més coses a les 7, com sempre.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís, 98.2. La ràdio de Sant Lluís, 98.2.
Veus de la parròquia Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants Just i Pastor a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'Església i finestra de Justícia i Pau.
Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Evangeli del proper diumenge.
En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir que el que feia el Crist i va enviar els seus deixemples per preguntar-li «Sou-vos el que ha de venir o n'hem d'esperar un altre?».
Jesús els va respondre. Aneu a anunciar, Joan, el que veieu i el que heu sentit a dir. Els sexs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sorts hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l'anunci de la bona nova i feliç aquell que no quedarà decebut de mit.
Mentre ells se n'anaven, Jesús es posa a parlar a la gent de Joan. «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit delicadament. Els qui porten vestits delicats viuen als palaus del rei. Doncs, què hi heu sortit a veure?»
Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta. És aquell de qui diu l'escriptura, jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.
Us ho dic amb tota veritat. Entre tots els que les mares han portat al món, no hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista. Tanmateix, el més petit, el regne del cel, és més gran que ell.
Notícies d'Església. Pregària de vespres a l'Advent. Els dies feinets i unida a l'Eucaristia de les 20 hores, fem la pregària de vespres amb els salms.
Recapte d'aliments del rebost de Càritas de Sant Lluís. El proper dissabte, dia 14, a Súpers, Capravo, Helena i Arbolari, Carrer Raval.
Pel pessebre vivent de reis es necessiten voluntaris. Presentar-se als dies de despatx, dimarts o dijous, de 18 a 20 hores.
Equip d'acollidors de promesos. L'acolliment de promesos és un àmbit pastoral que la Delegació de Família i Vida també treballa en reunions periòdiques. Per això convoca els coordinadors dels equips d'acollidors per al proper 14 de desembre de 10 a 12.30 a la Casa de l'Església.
Trobada de Nadal de l'ACO. 15 de desembre a les 9.45 hores a la casa de l'Església. Els militants de la zona Montserrat són convocats per aquesta trobada en la qual s'aprofundirà el tema de la dignitat de les persones amb discapacitat intel·lectual per part de la senyora Immaculada Periques de la Fundació Nou Xanfrà.
Recés d'Advent dels Goa. 14 de desembre, de 10 a 17 hores, a la Casa d'Exercicis Sant Ignasi de Sarrià, carrer Carrasco i Formiguera, 32 Barcelona. Predicarà mossèn Joan Güell, director general dels grups d'Oració i Amistat.
Curs online de diàleg entre ciència i fe. El proper 7 de gener començarà la segona edició del curs online Ciència i fe al diàleg, organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya amb el Pontifici Consell per la Cultura, Vaticà.
El curs, que es fa via internet, vol ajudar els cristians a donar raó de la seva fe davant les preguntes que poden sorgir envers la ciència. Les inscripcions estan ja obertes a www.cienciabnc.com
Heu escoltat notícies d'Església. Obrim ara la finestra de Justícia i Pau.
Molt bona nit, Dolors. Bona nit, Joana. Ja som aquí una altra vegada. Molt bé, benvinguda. Doncs endavant. Endavant. Què són aquests temes tan interessants que portes? Perquè avui no comptem amb el Jesús. No, el Jesús ha anat a sentir un bon concert de gospel. I tant, amb la seva filleta. Amb la seva filla i suposo que disfrutarà molt. Molt, molt, moltíssim.
Doncs mireu, avui és molt important, jo crec que des de la ràdio podem fer una bona difusió, que Justícia i Pau, a nivell d'educació, ens dona un espai molt important. L'educació no solament s'ha d'entendre a l'edat infantil o a l'edat de jove,
sinó que també l'hem d'entendre diàriament com una manera per estar alerta de les coses que passen al món i per tenir aquest objectiu que treballa tant justícia i pau que són els drets humans. D'alguna manera hem d'estar com activats per poder entendre que som aquell granet de sorra que cada persona és i que en el lloc en què estiguem podem posar en marxa tot el tema dels drets humans. Sí, hi ha aquell refrany que diu...
Un grano no hace granero, pero ayuda al compañero. O sigui que, esclar, entre tots, podem fer-ho tot. No, i com a persona necessites estar activada, perquè si no, l'ambient també et desanima. Oh, també. Llavors, aquesta setmana vaig rebre aquesta relació d'activitats educatives que fa Justícia i Pau, que des de la central, de tant en tant, ens fa arribar. I una de les coses que a mi m'agrada és la quantitat de temes que van tocant.
Per exemple, un dels temes que es toca, que és molt important, és per un consum responsable. Per un consum responsable. Llavors, com ho enfoquen? Es fa una reflexió sobre el consumisme i el seu impacte social i ambiental. Llavors, criteris que cal tenir de consum per ser més responsables.
Entendre el comerç just, que és una altra finestra cap a aquest comerç que ens arriba de l'exterior dels pobles més empobrits, que saben tenir la seva manera de poder entrar en aquest gran mercat, recolzar aquestes iniciatives. Aquesta activitat s'arriben a completar tota aquesta gama de coneixement del consum responsable amb una sèrie de documents, de documentals, amb una sèrie d'informació que ens arriba.
Parlo d'aquest punt en concret perquè fa pocs dies vam realitzar al grup de Justícia i Pau la nostra primera xerrada d'aquest curs i es tractava del parc agrari. Ah, sí, sí, que va ser molt interessant. Va ser molt interessant i es tractava d'aquest tema, no?
Llavors, aquest tema va estar portat per Enri Montroda, gerent del Parc Agrari del Baix Llobregat, i per un pagès que tenim molt propi al nostre poble, que és l'Antoni Ubiols. Ah, sí. Llavors, què és el Parc Agrari del Baix Llobregat?
El parc agrari forma part de la xarxa d'espais naturals protegits i promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. Sí que hi ha una banda que està al voltant del riu, sobretot cap a aquest final de riu, i a banda hi ha tots uns municipis que ja estan de pla, n'hi ha ben bé...
Si no m'equivoco, una catorzena de municipis, que va des de Castelldefels i tenen cap amunt, pesat per Cornellà, Gabau, Hospitalet, Molins de Rei, Pallejar, pum-pum, fins a Sant Vicent dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans.
Això té una capacitat de 730.000 persones que viuen en aquest entorn. Una altra cosa que vaig trobar molt interessant que ens va estar explicant és que hi ha una part que és ecològica i natural i té una vegetació pròpia de la zona aquesta, però hi ha una part que és cultivable.
Aquesta part més cultivable, és a dir, ells diuen que tenen agrupat un paisatge vegetal del territori del Parc Agrari, del Baix Lloberat, en dos grans tipus d'acció. Un és la comunitat vegetal associada i després també té l'espai agrari. Ah, també. Llavors aquí és on nosaltres vam incidir amb l'Antoni Ubiols, que ens va explicar com a pagès el fet d'estar dintre del Parc Agrari, què hi troben ells allà. Hi troben un recolzament
Hi troben una protecció, hi troben una orientació. I un exemple de tot això que estem dient del nostre pagès és que els productes s'han agafat la línia del quilòmetre zero, és a dir, el consumidor.
cada vegada està més sensible ja de comprar coses properes, encara que costi una miqueta més. Encara que no el visualitzis com una cosa magnífica, no és aquella poma tan ben bonica i tot és igual. No, no, una cosa de tipus natural. Natural i que té el gust de poma.
I això només es pot aconseguir intentant menjar el producte, que ja ho vam conèixer de petits, els productes que toquen. Encara me'n recordo l'olor que feia pomes a la carretera des de l'estació de servei fins baix, tota la baixada. Hem de menjar una altra vegada aquell producte propi de la temporada, aquell producte proper, aquell producte, inclús hi ha algun que utilitza una miqueta perquè no hi entrin tant els cucs o les plaques,
però n'hi ha de producte totalment ecològic. Llavors, ells han sigut capaços, al tenir aquesta eina del parc agrari, d'agrupar-se els pagesos que hi ha en tota aquesta zona. Aquesta zona, és gran, eh? Sí, sí, sí. Aquesta zona. I s'han organitzat molt bé...
en què el mes de juny, el dia 9, van inaugurar, dintre del parc de Torreblanca, els diumenges al dematí, el mercat del diumenge al dematí de productes propers. Oh, molt bé. Sí, sí, em sembla que ja ho havien comentat, també, a la nostra audició, la que segueix. I això és molt bonic, perquè...
com deia l'Antoni, potser a vegades el nostre producte és més car que aquell producte que ve de fora però hem d'anar al tanto amb tot això perquè quan aquests mercats tan forts ens esborrin del mapa el producte el pagarem molt car molt car el pagarem
I llavors diu, ara no té aquella qualitat tan bona, aquell gust tan bo, només es pot trobar amb el que tenim a trop. Clar, el consumir el producte proper no passa per càmeres, va directament a la nostra cuina. I esclar, sí que són molt maques aquelles pomes o aquelles bledes o el que vulguis, però...
No tenen aquell gust perquè han passat per una sèrie de conservadors que arriben absolutament... O càmeres, o cullen verd perquè arribin a les condicions i tal maduren amb gas o el que sigui. Llavors, per què vam fer aquest tipus de xerrada?
Doncs hi ha una inquietud. Vull dir, hi ha una inquietud. En el nostre poble, per exemple, ja hi havia el pati dels nois d'escoltes. El divendres, em sembla, els hi arriba, doncs, van demanar permís. Hi ha un pagès que a través d'internet la gent demana els seus productes i allà serveix els divendres a la tarda. La gent que ho ha demanat s'ha quedat allà a buscar la seva cistella ecològica. Una altra cosa que tenim, doncs, aquesta gent, aquests pagèsos que es reuneixen a Torreblanca els diumenges al dematí,
Doncs que t'ofereixen els seus productes. I tu pots anar a comprar allà. Vas el diumenge al dematí i compres allà. I hi ha un moviment de ganes de recuperar i de menjar una altra vegada com ho havien fet antigament. Clar, és que als supermercats a vegades compres més per la vista que no realment per la qualitat del producte. I aleshores, doncs, es nota la diferència.
Clar, fins i tot els meus fills, que tenen una edat però no són tan grans, diu, mare, els préssecs d'ara no tenen el mateix gust que quan a Canyelles anàvem als camps de préssecs a buscar-los a l'arbre. Sí, sí, sí, doncs una mica és recuperar aquest espai.
I l'altre espai que es vol recuperar és que, a veure, d'alguna manera hem de frenar aquesta especulació també dels aliments. És a dir, el pagès s'ha vist ofegat, el pagès petit, perquè no pot oferir aquests preus tan assequibles, perquè ells juguen amb això, que poden fer uns preus assequibles molt baratos,
Però després, quan dominin aquest mercat dels aliments, ja veurem el que arribarem a pagar. Llavors, hi ha un pensament del Jesús, que me l'ha escrit, i si et sembla el llegirem, perquè ell no pot estar aquí, però és un tema que li agrada. Que li agrada molt. Doncs, mira, si tu, Joana, vols... Sí, mira. Ell ho ha titulat així. Crisi i possibilitats de créixer.
El darrer mes de novembre, J.I.P. Sant Just vàrem fer una conferència a debat a les antigues escoles Montserrat sobre el parc agrari del Baix Llobregat. Aquest J.I.P. és Justícia i Pau. A vegades passa amb les lletres així que... Sí, no m'agrada gaire els d'això, les tractades, diguéssim.
En aquest acte, els ponents ens vàrem explicar que dintre el parc disposem de 300 hectàrees de conreu d'hortalisses i fruites que venen als comerciants locals dels pobles, a Mercabarna o bé directament. Tots aquests productes, al ser de proximitat, són consumits amb el màxim de frescor i qualitat.
Els últims 60 anys hem consumit productes agrícoles i fruites vingudes de fora i alguns d'altres continents. I això ha estat possible perquè els preus del petroli ho ha permès. Però actualment els preus del transport s'estan encaminant, s'estan carint, per causa de les dificultats d'extracció dels nous pous de petroli i també pel tancament de jaciments ja esgotats.
Si el preu de cost del litre de petroli augmenta sis vegades, el valor actual, cosa que és possible en els propers anys, el transport per avió i també carretera i vaixells, faria econòmicament inviable les compres a llargues distàncies.
Aquí és on entren en joc els cultius de la terra al rededor de les grans ciutats com subministradors agrícoles. Això ja s'està notant al parc agrari, ja que actualment hi ha demanda de terra pels cultius.
El Parc Agrari del Baix ofereix cursos per a formació d'agricultors que vulguin dedicar-s'hi i també associament tècnic i ja la joventut està movent-se en aquest sentit. El Baix Llobregat disposa de terres a part de les del Parc Agrari, per tant, tot plegat enfoca noves oportunitats de treball per al percent i al futur.
Una altra possibilitat de créixer per l'economia està en mans dels bancs i dels governs. Decididament, si s'aposta per l'economia productiva i es deixa l'especulativa, és en la fabricació de béns de tot tipus on es crearan hores de treball i augment de valor afegit.
Els bancs tenen a les seves mans recolzar a la petita empresa i autònoms a través de la concessió de crèdits a llarg termini i d'interessos tous i amb avals dels governs. De fet, la banca va néixer per la necessitat d'ajudar a crear riquesa a través d'inversions en negocis que surten d'iniciatives individuals en el ple de la pròpia societat.
Ha estat, en les darreres dècades, i sobretot des de la globalització, que la banca ha anat abandonant l'economia de la producció per dedicar-se a l'economia especulativa, altes i ràpides ganàncies, però sense produir béns ni hores de treball, sinó enriquiments a uns pocs i pobresa i misèria per a molts.
De tots, en quan la banca vegi que el negoci està més segur i productiu en la creació i no en l'especulació, ha de tornar als seus orígens. Cal, però, que es posin límits a l'especulació regulats pels governs i avalats pels partits polítics, ja que es veuran obligats per la pressió ciutadana a fer-ho.
Aquesta versió que el Jesús ens vol fer arribar de realment produir més que especular, això cada vegada s'ha d'anar imposant. S'ha d'anar imposant perquè la gent, encara que toqui pagar una mica més, si es pot, ha d'anar cap a un producte agrari bo, aquest producte que sigui proper,
Tu imagina't que aquí a Catalunya eliminem tots els llocs on es cultivava. Si ho anem eliminant, hi ha una desgràcia d'aquestes que no poden arribar aliments com uns ho farem. No, i tant. Però mira, és que hi ha una cosa que és especulativa, és extraordinària i colpidora, en el fons.
Nosaltres un cap de setmana vam anar amb una caseta que tenim fora i està a prop de grans camps de pomes i pomers que ara els han renovat. O sigui, han tret tots els grans camps perquè també va haver-hi aquella desgràcia al Baix Empordà que la pedra va trencar totes les pomes i tot això, ho han aprofitat per renovar-ho. Però això va succeir l'any passat.
Vam anar al poble següent, perquè el nostre és un poblet de quatre cases, i a dos quilòmetres, ja diguéssim, al centre, hi ha un supermercat, i vam comprar pomes, unes pomes precioses. I al costat hi havia unes altres que no eren tan maques, però aquelles és que cridaven l'atenció. Preu d'una? Ah, tant, digues, no me'n recordo ara el preu, però hi havia una diferència ben bé d'un euro i mig o dos.
Home, però com pot ser? Mira, portava l'etiqueta, eren d'Austràlia. Eren d'Austràlia. I l'avió, i els ports, i tot. I això és que els grans distribuïdors compren els camps sencers molt més que les que estan allà a prop, que moltes vegades se les han d'empassar i vendre-les per suc perquè no tenen sortida al mercat.
Sí, sí, sí. I ens vam quedar per esparverats. Però què vol dir això? Sí, sí, és això. És tot aquest... Però tu imagina't de l'altra banda de món, de les antípodes. Sí, sí, sí. Jo ara m'hi fixo molt, eh? M'hi fixo molt la fruita que compro, que ara no sigui tan maca, però vull veure... Sí, no, té un altre sabor. Sí, sí, no. Anem tendint a fer com en el nostre temps. Quan jo era petita, al costat de casa, el meu pare cultivava un parell de bancals
grossets, i ho fèiem amb les aigües brutes de... hi havia dos pous morts i amb el temps s'escolaven. Bueno, ell feia una sèrie de traspassos d'un pou a l'altre i amb aquella aigua rebaixada regava les plantes i escolta'm, teníem unes patates i unes salvergínies, una meravella.
I no havies de comprar res químic ni res de totes aquestes coses, que és un perill. Era natural. Sí, sí. Llavors, com ens han posat amb els productes alimentaris, sobretot és per això, perquè no hem de perdre de vista que aquests mercats tan grans, el dia que ells dominin tot allò,
que ja passa amb altres temes, amb altres pisos, no? Llavors, tot s'encarirà molt. Llavors, un altre tema que ja hem encetat moltes converses aquí, és el tema de l'aigua. El tema de l'aigua... De quina manera l'aigua...
L'aigua és or blanc, avui dia. L'aigua es pot utilitzar com a conflicte bèl·lic. És a dir, ara també farem una reflexió, si ens dona temps, sí, no? Sí, encara ens queden sis minuts. Doncs és curtet i farem una reflexió perquè és molt important. Mira, jo començaré. Sí, sí, fes, fes. Diu, espera que et reflex una mica. Diu...
En freqüència es parla que les guerres del futur seran per l'aigua. En rigor, ni l'aigua ni cap dels arguments que tradicionalment s'han emprat per portar els pobles a morir i matar justifiquen cap guerra. És a dir, l'aigua no hauria de ser mai un motiu de guerra.
No obstant això, l'aigua, en la mesura que té fortes vinculacions emocionals, territorials i identitàries, és fàcilment manipulable, tant en la confrontació política partidista com fins i tot a l'hora de justificar la violència entre pobles i comunitats. Però sobretot el control de l'aigua es pot usar i s'acostuma a fer com a eina de poder i domini. I ara veurem uns exemples d'aquests casos que acabem de dir. I tant.
En el cas de Palestina, el control de rius i aquífers per part d'Israel és una forma simbòlica i material de dominar el poble palestí en un context bèl·lic de submetiment. De fet, la gestió d'aigües a Israel forma part de l'estratègia militar imperant i està sota el control de l'exèrcit.
Deixar per als palestins una disponibilitat amb prou feines de 107 metres cúbics habitant any davant el 2.300 metres cúbics habitant any d'Israel representa usar la degradació de les condicions de vida de tot un poble com arma de submissió i desmoralització de l'enemic en un marc bèl·lic en ell mateix profundament immoral.
Hi ha molts casos, hi ha també el cas, per exemple, que van estar empatint o empatit, en el cas del Kurdistan turc, que és el mateix. Se'ls dominen les aigües, se'ls desvien les aigües dels rius i aquella zona que podia plantar els seus productes i podia viure d'elles es veuen totalment marginats.
Però ara n'explicarem una altra, una miqueta així ràpid, en què la violència extrema és entre comunitats, entre la gent d'una comunitat antiga, d'aquesta gent que vivia a la selva o alguna cosa d'aquestes. Entre els molts casos de violència extrema contra comunitats que defensen el seu dret a viure en pau a les seves terres, un dels més brutals i estremidors va ser el de Chijoi, a Guatemala.
En aquest cas, tornem a trobar una guerra no declarada en el que la simple oposició de les comunitats maïs al seu desplaçament per construir la presa de Xijoi es va assaldar amb la matança de més de 400 persones, majoritàriament dones i nens, en mans d'unitats militars i paramilitars. El pretest de la lluita contra la insurgència esguerrillera es va usar com argument per aixafar per la força
de les armes, les justes reivindicacions de les comunitats indígenes, encara que estiguessin al marge del conflicte armat que va assolir el país. És a dir, que realment... Sí, això no cal que corris gaire. Nosaltres anàvem al poble de la família del meu marit,
hi havia un pou que tota la vida havia abastit perquè era d'una font que venia de la muntanya. I aleshores tothom gaudia només que pagant 5 pessetes l'any. Un, dos, tres, no són pobles, són cortijades, que diuen en allà, però que se sortien, havien d'anar a buscar-la a la font, però és igual, ells amb els animals hi anaven.
Van vendre la finca i va haver-hi el dalt a baix, perquè llavors l'amo de la finca va tancar l'aigua. Això no es pot fer, perquè per llei això era gairebé una cosa centenària. Però, escolta, van haver-hi pallisses, van destrossar la porta d'allà a la Reixa...
Van enverinar l'aigua, les dones no podien anar a rentar. Escolten, va ser una cosa horrorosa. O sigui, veïns que tota la vida havien estat amics, en aquell moment es va crear un conflicte que ja no donava gust d'anar a viure en un lloc que era tranquil, natural i podies deixar les criatures als carrers tan tranquil·lament perquè tot anava amb bèsties encara. Però era naturalíssim.
I noia, es va armar la guerra, però una guerra grandíssima. Doncs l'aigua serà un conflicte del futur. Sí, molt, molt. Perquè el que tingui màquines per obrir pous i el que tingui manera de fer muralles que evitin, la gent no podrà acabar de pagar aquells tributs. Fins que l'aigua, cada vegada, ara ens l'augmenten, se l'han privatitzada, quan era una cosa on ve dels pobles.
Sí, sí, però esclar, com hi ha màquines, hi ha de tot. Bé, doncs esperem que tothom sigui bondadors i tingui una miqueta de... Bé, hem arribat al final d'aquest programa d'avui. Bona nit, Dolors. Bé, moltes gràcies, Marc, per haver posat les sintonies i bé, us esperem a vosaltres, al Jesús i a tu, dintre de quatre setmanes. Doncs hi serem. Molt bé. Bona nit a tothom i bon dia si ens escolteu el dissabte vinent.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Ràdio Despert. Sintonitzes Ràdio Despert per Ràdio de Sant Just. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert.
Fins demà!
Seixanta i mes.
Desembre avança i ens fixem en l'abondor de productes que treuen al nas aquesta època de l'any. Llaminadores com les neules i els torrons, algunes de ben antigues. Es coneix un cens de la població de Gramunt de l'any 1741, on consten ja set famílies torronaires.
I si baixem fins a la vila a la cantina de Xixona, mundialment coneguda per ser el bressol del Torró, descobrim que ja l'antiga saxona musulmana fabricaven dolços amb el fruit dels ametllers. Però el millor de tot, l'esperit solidari que es desvella aquests dies i les campanyes d'ajuda on tots participem. El pitjor, que sigui el Departament de Benestar Social el que estigui més escurat i ens demani ajuda.
Bé, però les coses són com són. I esperem que després dels set anys de vaques magres, perquè ja en fa set, no, Joana? Si no en fa set, en fa sis. Reconeguts, no tants. Reconeguts, no tants. No, perquè el senyor Zapatero ha entrevistat avui al diari i diu que no en fa tants. No, no, no. Que no fa gaire, anàvem molt bé, però hi ha molts polítics que sempre ens diuen que van molt bé. Vam anar molt bé fins un dia que, el dia següent, ja ens van tallar les ales per tot.
Evidentment que sí. Doncs esperem que vinguin temps millors. I si ens voleu parlar de com veieu vosaltres el present i el futur, ho podeu fer avui, aquí i en directe. Benvinguts, oients desvernians. Passen quatre o cinc minutets.
5 minuts de les 8 del vespre. Avui, dia 11 de desembre, és el 345è dia de l'any del calendari gregorià i queden, per tant, només 20 dies per finalitzar l'any. Un dimecres més ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, on podeu dir-hi la vostra, trucant aquí, al programa 60 i més.
Tan senzill com marcar el 93 372
36-61, des d'ara mateix i fins a les 9 del vespre. I aquí ens teniu, a la vostra disposició, una servidora, la Joana Algarra, amb moltes ganes de compartir aquesta hora amb vosaltres, al costat dels meus companys, Mar Pere Arnau i en Pere Oliver, sempre a punt de navegar per les zones. I si voleu trucar, recordeu que, si no ho fem avui, ja no ens podreu trucar fins l'any que ve. Això mateix. Perquè el proper programa el farem en diferit.
Sí, perquè, clar, com són festes... La Joana se'n va a Montserrat i jo me'n vaig a Madrid. Molt ben fet. Què te parece? A més, una cosa en comú tenen Montserrat i Madrid, no? Que la verge, que és morena, no? Clar, clar, clar. Són morenetes les dues. Les dues, les dues. La una diu... I l'altra no cal dir que diu...
Rosa d'Abril, Morena de la Serra, de Montserrat Estel. Ilumineu la catalana terra, guieu-nos cap al cel. Molt bé, doncs ja hem pregat així espontàniament a la verge. I tant, a les verges. A les verges. Bueno, les dues advocacions, que és el mateix. Les dues advocacions, perquè la verge és la mateixa tanto si vas al Rocío como si vas al Santuario de la Consolación, la que vulguis. Totes són ella.
Ai, no oblidem, doncs no oblidem d'ells, que el dia passat, no sé si les vaig dir, els pioners d'aquest programa, Lluís Domènech, Càndida Nevado i Antoni Jordà, no sé si hi ha algú més de pioner que encara estigui per aquests mons. No sé, no me n'acordo. En actiu. Però ells sempre que poden ens envien sugeriments i paraules plenes de saviesa. Algunes d'elles, com el secret d'un bon pollastre farcit.
Un àpat com el de Nadal demana preparació i unes quantes hores de bona cuina. Ja ens podem començar a entrenar escudella amb carn d'olla i després el capó del Prat. Em dic que s'acosta la fira de Vilafranca, precisament.
També, també, sí, sí. Allà hi trobes de tota mena, de potes blaves del Prat, d'allà, autòctons de Vilafranca, que també són molt bons, gall dindis, hornills i un fred capella. Ho recordarem al proper programa, encara que sigui endiferit, que hi ha la fila de Vilafranca. I tant que sí. I ens diuen que el secret d'un bon farciment del gall és que porti uns pinyons ben exquisits
amb meloses prunes i que quedi la pell ben torradeta. Les prunes, sobretot, s'han de posar en remull una estona abans, un parell d'hores, amb conyac. Molt bé, no? Ja ho sabeu. Bé, doncs posem una mica de música.
I ara, esdeveniments que van tenir lloc un dia 11 de decembre. Tal dia com avui de l'any 1576, fray Luis de León quedava en llibertat després de 5 anys empresonat per ordre de la Santa Inquisició. Mhm, mhm.
Bé, no és aquell senyor que va dir, decíamos ayer? Sí, però es veu que devia dir altres coses perquè els molestés. No, no, però vull dir, quan va sortir de la presó i va tornar un altre cop a la...