60 i més. Cada dimecres a les vuit del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més. Consells, emanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar als uients de 60 i més.
Recordeu els dimecres a les vuit del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. La audició per a la gent gran. 60 i més. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiu.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. l'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció.
Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho.
Veus de la parròquia.
Programa de formació i informació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern. Ben trobat, amics oients de Ràdio d'Esvern, avui en el nostre programa de veus a la parròquia es dedica a l'Hora del Lai.
Si portes la pau que sigui ben ferma, si portes la llum que sigui l'eterna, si ets l'aterrissa que no estigui ressecat, si vols ser aigua viva, inundam la terra.
Ben trobats, amics i ouvidors de Ràdio Desvern. Estem a la nostra hora habitual, els dimecres de dos quarts d'avui del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts d'ons del matí. Aquesta hora del laic és en la qual convidem persones compromeses amb la seva església, i en aquest cas hem volgut tocar un tema i convidar unes persones que assisteixen directament a l'altar, en companyia, per tant,
dels mateixos celebrants en els actes litúrgics, que bé sigui la missa, bé sigui altes celebracions. Ens referim als escolans. Concretament, la nostra parròquia, de Sant Justes Bern, té, podríem considerar, tres escolans, de les quals tenim aquí una notable representació, formada per dues persones. En Daniel Martínez, bona tarda, Daniel. Bona tarda, Lluís.
I l'Anna Martínez, hola. Bona tarda, Lluís. Ben trobades, ben trobats. Ens acompanyen també els habituals concertulis, en Lluís Maria Domènech. Bona tarda i bona hora. I la Ima Pariques. Bona tarda a tothom. En Marc, a les vies d'Alçó. Molt bé. Ens sembla que hi ha una bateria de preguntes que han preparat els nostres equips de recerca i informació i començarà l'Ima Colada mateix, sisplau, a dirigir-vos a qualsevol d'ells dos.
La primera pregunta seria com vau començar a fer d'escolars? Jo vaig veure que el meu germà va voler fer d'escolar i llavors el vaig seguir amb ell. Quant temps fa d'això? Jo porto des del 2009 més o menys fent d'escolar
i ella va poder integrar l'escola al 2011, al mitjans de 2010. Tu portes 3 anys, posem-ho així, i ella 2. Sí, 3 i mig. Molt bé. Endavant, Lluís Maria. Després, quina és la vostra tasca? Què és el que feu? Nosaltres ajudem el mossèn... Jo ja ho veig, però... ...a que relitzi la missa,
Doncs agafem la col·lecta, m'ajudem a parar la taula i així, sí. Quan parles de taula parles de l'altar, no? Sí. Bé, molt bé. Jo ara, com bé ha dit la meva germana també escolana, s'ha referit que tot això és el que fèiem a l'església, però a part de tot això també, doncs li donem una mica de...
d'empenta, no?, perquè si la gent ens veu a dalt de l'altar, doncs deuen pensar, ostres, si ells poden creure i poden continuar a Déu i a Jesús, doncs la gent també pot fer-ho, no?, i així també ajudem una mica a la gent perquè s'engresqui. Estem parlant de nanos molt joves, dieu-les vostres anys, sisplau. 13 anys, jo, 13 anys, sí. 11 anys. Molt bé. Per arribar a escolar,
Ja és clara. Veu haver de fer algun curset, alguna formació, alguns dies d'orientació o d'assaig? Com va anar això? Doncs... Veritablement no vam fer gaire... gaires cursets, però sí que vam fer algun... Cada... El segon any, que ell ja portava dos anys, ell s'havia integrat i tot, doncs el nostre ex seminarista Sergi,
doncs vam carestar a l'església de Sant Llorenç, a Sant Feliu, doncs ens va fer com uns petits cursets els diumenges, després de missa, doncs una vegada al mes, doncs ens anàvem allà i parlàvem de temes de l'església, de la túnica que portava el mossèn, ens explicava per què portava aquests colors, i ens explicava més o menys el que fèiem,
tinguéssim consciència del que fem, més o menys. Has dit ex seminarista, és seminarista encara que no està residint a la pròpia San Jose. Sí, volíem preguntar també quanta estona suposa la dedicació en aquesta feina o l'escolenia.
com a poc, normalment nosaltres fem una hora a la setmana els diumenges i allà anem a missa amb els nostres pares i tot i anem allà i prevem i tot això. Alguna vegada hem observat que veniu els dos habitualment a missa però només es reverseix i fa d'escolar un dels dos. Que els heu parlat, en un dia prou, els heu tornat
Si els hi he de dir la veritat és una mica perquè a nosaltres ens agrada fer esculans i com ja sabeu els germans sempre, des de tota la vida hi ha hagut problemes amb els germans, que sempre ens hem barallat, tots els germans i tot, doncs perquè no tinguem aquest problema doncs ens anem tornant algunes setmanes perquè tot sigui correcte.
Si a vegades que esteu una mica així es pot preveure algun rossament, puja un. És que barallar-se allà al davant potser no estaria massa correcte. No correcte, per això és millor evitar-ho i mira, doncs ja està. Daniel, concretament per tu, la primera idea va ser teva, va ser dels teus pares que t'hi van apuntar, va ser del mossèn que t'ho va dir,
Doncs jo, com ja saps tu Lluís, el meu pare des de fins als 18 anys va estar fent d'escolar aquí a l'església. I bueno, a ell li agradava molt, s'ho passava molt bé, i disfrutava amb la feina. I jo vaig pensar un dia. Un dia estava a l'església, era una missa d'aquestes que feu per familiars,
I jo llavors vaig voler... em van dir ajuda això, a veure tu que ets el més gran, perquè estaven tots els que estaven fent catequesi i jo que ja havia fet la comunitat i tot. I em van dir ajuda una mica i tal. Jo vaig ajudar, em vaig agradar com vaig fer aquest ajut. I vaig dir, doncs, provem a veure algun dia i a veure com me'n surto.
i se n'ha sortit bé. Digue'm una cosa, ja us he sentit i us expliqueu molt bé, però realment, per què no hi ha més esculants a Sant Just d'Esvern? Doncs... Per què? Jo sincerament, després la meva germana que dic la seva opinió, no? Però jo crec que no hi ha esculants perquè... jo crec
Sincerament, i perdó si estic ofenent algú, jo suposo que no, amb les paraules que diré. Però hi ha molta gent que creu que la comunió només la fa pels regalets i per alegrar la família. Però només van al dia de la comunió i ja està. Hi ha algun cas, alguna excessió, que sí que hi ha gent que ve a missa. Però si no venen a missa no poden...
No poden ser esculants perquè si no venen a missa i no els agrada, tampoc ens podem obligar. Però és veritat que molta gent només fa aquest acte de la comunió per això. Tu ara tens alguna amiga o un amic al qual li hagis pogut dir? Li has dit a algú? Sí, a una amiga meva que viu a Sant Feliu, va fer la comunió a Sant Feliu i dic, i per què no t'animes a fer l'esculana?
No, no, perquè jo vull estudiar, saps?, perquè vull tenir una bona carrera i això, però va a missa. Va molt sovint a missa. No fa d'escolar, però... No he captat la relació que pot tenir fer d'escolar amb no fer una bona carrera.
No, sí, però hi ha alguns diumenges que li pilla que la setmana següent té uns exàmens i no se'ls ha estudiat prou bé. I precisament de 10 o 11 del matí ha d'estudiar. Sí, això és veritat. Però si ha de venir fins aquí dalt i tot això, també perd més temps. Però, escolta, abans hi havia escolants més jovenets, més petits. Començaven...
Tu has dit que fa 3 o 4 anys que t'hi dediques? Sí, més o menys dels 10 o 9 anys. 10 anys. Però jo diria que abans hi havia canalla de 7 i 8 anys que ajudaven. Lluís Maria ens ha confessat fora d'antena que havia estat escolar. Explica una mica la teva trajectòria. On va ser escolar i aquesta qüestió que presenta la Ima Colada. Jo era molt jove, era molt nano.
i va ser a Jesuites de Sarrià. Antes era un col·legi de monxes, també, on vaig fer el por a bolari, que era Nuestra Señora de Loreto, que ara no existeix. Diu Nuestra Señora de Loreto perquè en aquell entonces teníem de parlar castellà. Parlar. El català se'n raona, el castellà es parla. Sí. Sí, perdó, perdó. Llavors, o sigui, jo... va ser vocacional.
El que passa és que llavors no entendríeu el perquè en aquell moment tenien de traspassar el missal d'una banda a l'altra, portàvem les setrilleres perquè el mossèn es posés l'aigua i el vi, si és que se'l posava, perquè de vegades l'havien de posar nosaltres.
I a més contestàvem. I les campanetes? Les campanetes també. Les campanetes que rodolaven. Les campanetes que rodolaven eren fantàstics. Cada genuflexió, cada elevació, es feien les campanes. Sí, ara que he sentit això de les campanes sí que és veritat que per Setmana Santa també ho fèiem i abans sí que s'acostumava a fer a l'hora de posar la taula, com ha dit la meva germana,
doncs entravem a dins, a la Sagristia, i amb les campanes del Campanà, doncs picàvem. Picàvem amb els botons les campanes i les fèiem sonar. Però això ja ha canviat una mica de normativa i ja no es fa. Però fixeu-vos-hi, aquest noi parla amb una edat de 13 anys que ens acaba de confessar,
Parla d'una història que ja ha canviat. Imagineu-vos de quan jo era petit, que tinc 76 anys, lo tremendo que és el canvi que ha fet. És impressionant. Vosaltres quan dieu la meva edat o la nostra edat,
També fareu història, o sigui, mireu enrere i podeu veure la història, com ha canviat les coses, com varien les coses. Torna a ser el mateix, però Nostro Senyor sempre és el mateix i l'ajut que nosaltres a la gent puguem fer és molt bonic, està molt bé. Bé, si parlem d'història,
quan jo era petita, que també fa molts anys de tot això, i anava a un col·legi de monjes i anàvem cada dia a missa i teníem esculants que eren nois, perquè en aquell moment les nenes no podien fer d'esculanes. O sigui que també en aquest terreny les coses han canviat molt i és molt bonic que les nenes puguin pujar a dalt al presbiteri i ajudar al capellà.
Això per una banda i per una altra, tu ens has dit abans, Lluís, i ara no ho dius, que a la missa es deia en llatí i es contestava en llatí. I és d'esquena al públic.
Era d'esquena al públic. Era d'esquena al públic i les gasulles també eren diferents. Moltes coses eren diferents. Era una caballa de gasulles cap allà. Exactament. I tant, i tant. Perquè no t'hi ves. Ah, perquè no s'hi veu. Sí, sí, sí. És curiós això. Que podria ser una gasulla. Una gasulla, perdó. A més, ha d'assequer una mica. Aquelles de guitarra, sí, sí. Però a més, si us hi fixeu, ha d'assequer una mica el cos del nostre senyor.
però és que allavons ho feien exageradíssim com que era d'esquena a la gent ho alçaven per sobre del cap i esclar que tenies d'aixecar la gasulla perquè si no se'ls enganxava realment ara com que estan de cara l'eleven a l'alçada d'aquest micròfon
Hem de dir que l'escolania de Sant Josep Berra actualment està formada per tres membres, però que aquí on és la parròquia té una llarga tradició l'escolania. L'última generació, abans de la vostra, Anna i Daniel, va acabar, diguem-ne, viure junt amb l'anterior rector, mossèn Anton. Però amb anteriors rectors, mossèn Ramon Grané, mossèn Josep Bertorell, etcètera, hi havia nombresos escolans.
tants que s'havien de fer torns. És a dir, com jo, hi havia un cap de setmana que no s'actuava. Perquè n'hi havia masses. En canvi, es feia una rigorosa llista feta per l'escolar major que anava adjudicant unes misses, n'hi havia més que ara de misses, però també n'hi havia molts més escolans. I simplement n'hi anava dos d'escolans per misses.
en els temps més dusos, que jo recordo, la primera missa, toqueu fer-ho, era a dos quarts de set del dematí. Llavors, tots creuaven els dits perquè els toqués aquella hora. Perquè, imagineu-vos, sortir a l'hivern, en dies estampats dits, per ser a un quart de set, i un rector, potser, més exigent que els últims que hem tingut nosaltres.
Una altra anècdota, de llavors, és que en dies de gran solemnitat, festa major, corpus, Pasqua, etcètera, els escolans no simplement vestien una alba, sinó que llavors era un roquet, una mica més curt, amb una capelina de color vermell avallotat o blau.
Tenien com tres vestimentes, l'ordinària, el roquet blanc, la de blau, roquet blanc amb capalina blava i una faixa blava sobre, o roquet blanc, la tercera, amb això, aquest mantell i aquesta faixa vermella. Hi ha històries molt interessants i fotografies.
Ara que havies comentat aquesta història, jo també volia comentar una que em va explicar el meu pare, que sí que era veritat que quan érem molts escolants, quan ell feia d'escolar aquí l'església i tot, el Lluís Segura diu que creuaven els dits perquè no els hi toqués aquella missa tan d'hora, no? Però resulta que els casaments ells també volien anar a la missa, perquè és veritat
que després els hi donaven diners, els que es casaven, els nubis i tot, els hi donaven diners i per això es barallaven una mica entre ells, diguéssim, hi havia una mica de competència per anar als casaments. I els batejos? I els batejos, i els batejos. Els confits, els confits que es tiraven, els 10 cèntims... Bé, concretament, ho satisfà fer d'escolans i trobeu una satisfacció o...
Diguéssim, ho feu una mica perquè toca, d'una mica rutinàriament. Sí, quan diu que el mossèn diu que demanem perdó, si ho demanes, saps? Notes que et trobes un pes de sobre i que ajudes a poder, amb la col·lecta, pots ajudar el mossèn i coses així. I està molt bé. A tu, Daniel, hi trobes sentit? Hi trobes... Sí, hi ha satisfacció, perquè no només és el que ha dit ella,
També és perquè quan sortim per Sant Antoni a Bat o quan sortim per diumenge de rams o quan fem per Setmana Santa, que donem una volta per aquí per les places de Sant Just, aquí un recorregut molt curtet, doncs també fa una mica de gràcia i il·lusió que la gent també se'ns adereja a nosaltres i dius, re noi, això sí que val la pena,
perquè la gent, també quan et veu allà amb l'Alba i tot, diuen, si aquests ho segueixen, doncs potser jo... Un testimoni, un testimoni local. Escolteu, quina continuïtat preveieu? És a dir, us veieu fent d'escolans d'aquí cinc anys, per exemple, d'aquí deu anys, fins a quina edat, o no us heu plantejat un límit?
Doncs mira, la veritat jo de moment no m'havia plantejat cap límit, però sí que és veritat que jo primer, bueno jo ara faig segon d'ESO i de moment no hi ha cap problema perquè puc anar estudiant en temps lliure i tal, però això sí que és veritat que quan arribi a la universitat o a una carrera que hagi d'estudiar doncs poder no tingui tant de temps per anar a missa. Però jo crec que algun temps de...
del meu horari, jo crec que sí que podria treure almenys una hora o mitja horeta, perquè les misses de cada dia són de mitja horeta i tal, sí que podria intentar treure un trosset del meu horari per anar, jo suposo que sí. No sé, no m'he plantejat gaire. No sé, potser un temps o un any o dos, perquè així jo, com que faig un esport, el bolígol,
Com que faig aquest esport i després també faig un curs al Casal de Joves, doncs no tinc gaire temps i llavors, per exemple, jo els diums ho tinc lliure, puc fer deures i tot, però l'endemà si ens fiquen, justament, deures pel mateix o un examen pel dia següent, llavors és molt difícil de poder estudiar. Jo penso que és més...
Més que la quantitat, perquè tothom fet escolar és anar a la missa que us toqui o que us agonaris. Més que això, que de més és concreta simplement amb els diumenges, és una mica, potser, potser si us hi trobeu bé, i també si algú darrere, si vosaltres poguéssiu aconseguir, i tots poguéssiu aconseguir, que hi haguessin altres incorporacions,
infantils i juvenils, segurament és més fàcil treballar amb colla i sentir-se bé que no si la colla va quedant molt reduïda. Perquè abans, aquestes escolenies que eren més grans, tenien alguna activitat conjunta a part d'ajudar a les misses o a les celebracions? Abans de la missa, la feina de l'escola o la vida de l'escola era molt dura.
perquè, a més del que hem dit, l'emissar que et toqués i no podies gaire protestar, eren unes etapes
bastant estrictes de formació, unes reunions com havíeu començat vosaltres, mensuals, que llavors feia personalment el rector d'ensinistrament i d'explicació litúrgica i de contestació en llatí, etc. I en quant a coses més esbarjos, a mi em sembla que es feia una excursió anual de sortida, doncs per aquí a la Mora, a la Colònia Güell, per si em passaria el lloc típic.
Aquí també sí que és veritat que a vegades, d'excursions i tot, ja hem fet alguna trobada d'aquestes d'escolans, ja vam anar a una, a Sant Llorenç de Munt, vam anar a una trobada d'escolans, vam veure més escolans i tal, i va estar molt entretingut, vam fer unes preguntes, i jo fa dues setmanes vaig anar a una excursió a Sant Esteve de Sarrovires, a la...
Era una excursió a confirmació, que se'n diu. Es trobava amb tots els nois entre la meva dada una mica més, que estaven fent la catequesi o estaven fent la confirmació, i llavors ens reuníem allà, vam fer moltes activitats, vam anar a missa, havíem de pintar una estrella molt maca, que s'havia de fer unes vàries proves, que tractaven d'això de l'església,
de preguntes del beat Pere Tarrés, perquè com que està allà Pere Tarrés i tot, doncs va ser mogut, o sigui que va estar entretingut. Jo suposo que aquest tipus de trobades que feu, que ja no és a nivell paroquial, perquè aquí són tres, sinó a nivell, diu César pràcticament, sembla que era tot el bisbat de Sant Feliu, van encaminades
precisament a superar aquest perill que hi ha, que els nens es preparin per la comunió, facin la comunió i després oblidin no solament la pràctica religiosa, sinó la formació i la reunió i l'acuació del grup. Per tant, actualment les parròquies estan una mica fent aquest esforç de donar possibilitats al jovent de continuar unes formacions catàctiques posteriors i també unes trobades.
que això seria el pas al que se'n diu la qualitat. És a dir, és, en certa manera, preparar per la confirmació, el pas següent seria la confirmació, però també desenganyem-nos que l'escolenia, almenys històricament, ha sigut germen i llavor de possibles vocacions sacerdotals i religioses. I l'església això no ho descarta, doncs d'anar sembrant en aquest sentit.
No, jo el que pensava és que... Clar, avui dia la canalla surten més amb els pares els caps de setmana i abans doncs els nens era més fàcil de reunir-los per fer activitats de lleure, d'esbarjo. Bé, Anna i Daniel, us agraïm molt. Hi ha alguna cosa que no us hagin preguntat en mig minut i que vulgueu dir-ho? Us ha quedat alguna cosa del tinter? Doncs mira, doncs jo crec que una...
Una pregunta que hauria sigut una mica interessant és... Quina és la nostra... Per dir-ho alguna manera, la nostra celebració favorita. La nostra missa favorita. Quina és? La meva és la festa major, perquè és molt maca. Reunim tots molts dels... La festa major. I la teva? La dels tres toms, diguem.
Aquesta. Moltes gràcies Daniel, moltes gràcies Anna, i a les contres tuvis. Serà, fins la setmana que ve, a veus de la paròdia. Adéu-siau.