Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, bona tarda, estimats oïdors, veus a la parròquia, aquesta tarda sentireu la meva veu.
La Quima està ocupada, la nostra companya està ocupada i no pot venir, i de manera que només estaré jo, o sigui que faré el que podré.
Bé, escolteu una cosa. Avui tenim dos temes. Un primer tema que parla de la crisi i dignitat en el treball.
Un tema que és molt important en el moment d'avui, que està basat en un treball fet per un economista, professor de la Universitat de Lleida,
de Justícia i Pau, que és de Justícia i Pau de Lleida, que es diu Rafael Llepuz, cap de Vila.
Llavors, la crisi i dignitat del treball és un tema que avui en dia ens està passant, factura, i que tots el patim.
Llavors, potser convé analitzar una miqueta i pensar una miqueta el per què d'aquesta qüestió i com pot evolucionar.
Mireu, el món de treball està en crisi, això tots ho sabem.
Tenim un model econòmic basat en una economia de mercat orientada al creixement econòmic sense límits.
Hem trigat, hem tingut crisis econòmiques cícliques als anys 70-90-2007 i actualment en una crisi continuada
perquè es mantenen els paràmetres d'atur, atur temporal, salaris baixos i falta d'elements productius, empreses productives
i es mantenen les empreses especulatives, cosa que resta capacitat de qualitat de vida a l'apropiar-se d'uns diners de tots.
Mireu, la idea, la precarietat laboral i la vulnerabilitat social va unida per no permet considerar un estatus a nivell de vida.
És a dir, que quan no tenim un contracte indefinit i un salari suficient que són descents
no es permet l'autocontrol de les vides i presa de decisions.
Les persones no podem planificar ni el present ni el futur.
És imprescindible, llavors, una estabilitat en l'ocupació per aportar un estil de vida digne, personal i familiar
en consonància a nivell de desenvolupament del país.
El primer que ens hi troben, sobretot les parelles joves, i no tan joves perquè també hi ha altres casos,
és que per poder establir una vivenda digna ho tenen molt complicat tota vegada que els preus de les vivendes
són tan desproporcionats, diferenciats en relació als ingressos de treball que no es poden adquirir
ni a nivell de lloguer ni a nivell de compra, cosa que és molt important aquest tema que es resolgui.
Fixeu-vos-hi una cosa, el 2007 al país ens van fer 58.000 eres que van afectar a treballadors
per motiu de la crisi.
El 2008 eres 148.000.
El 2009 eres 549.000 treballadors.
El 2010, 302.000.
El 2011, 451.000.
I actualment, després d'uns anys, dos o tres anys més estables,
tornen a sortir de nou eres.
El qual vol dir que estem encara en aquesta qüestió que no s'ha resolt i que queda pendent.
Llavors, els contractes de duració determinada són els primers a quedar-se sense treball
en una situació com l'actual.
En les diferents reformes legislatives que fan el govern, els sindicats, les patronals,
no es fomenta la protecció de l'ocupació.
Això és una afirmació terrible, no?
Perquè vol dir que no s'apunta a la solució definitiva del problema.
Després, el mercat de treball és dual.
És a dir, persones que treballen amb bons contractes, que són estables i bons sous,
aquí podem situar els funcionaris i els càrrecs de confiança.
I, a més a més, aquests són els que imposen els seus interessos
amb les negociacions de treball durant la crisi.
Els treballs de salari baix, la teoria dominant estableix que la principal causa de l'atur
és la falta de flexibilitat en els salaris.
Tassa de risc de pobresa és més alta en els treballadors a temps parcial.
És a dir, els que tenen contractes temporals són els primers que surten perjudicats en temps de crisi.
I, llavors, també com a conseqüència dels contractes temporals i treballadors a temps parcials,
hi ha hagut un empobriment de les persones que tenen salaris baixos.
Per lluitar contra la inflació, com a objectiu macroeconòmic, hi ha una moderació salarial.
Aquesta fórmula de combatre la inflació ha sigut l'enemic a batre en totes les reformes laborals
i, per tant, s'ha inclòs sempre la moderació salarial.
Això és un principi que no es pot considerar com una cosa, com un remei únic al problema,
sinó que està englobat amb la manera que funciona el nostre sistema econòmic global.
Mideu, hi ha una cosa que és interessant de dir sobre el treball amb la doctrina social de l'Iglésia,
de l'Iglésia més progressista i al costat de la gent de peu.
Diu, solució al problema, canvi de plantejament, promoure un enfoc diferent,
basat en la justícia i la solidaritat, per garantir a cada un la possibilitat de desenvolupar un treball digne.
L'ésser humà ha de treballar per respecte al pròxim, especial a la família,
però també a la societat a la que pertany.
Treball decent amb salari just, treball lliurement escollit,
que associï els treballadors al desenvolupament de la comunitat.
Això és molt important perquè el desenvolupament de la comunitat sempre hi és,
perquè en els períodos de crisi una part de la comunitat s'emporta a la part més alta,
és a dir, encara creixen en renta, mentre la part més gran perden poder aquisitiu.
Per tant, aquí hi ha una discriminació.
Però la renta continua existint.
Llavors, el que s'ha d'evitar és tota discriminació.
Per tant, aquest és un punt a millorar.
Tenir un treball que permeti satisfer les necessitats de les famílies,
escolarització, organització i que tinguin veu que asseguri una jubilació.
Això és un dret inalienable.
Dels tres factors que tenim, recursos naturals, treball i capital,
per poder fer qualsevol activitat de producció que creï riquesa i treball,
fan falta aquests recursos naturals,
que vol dir tenir una ubicació, tenir un espai,
tenir unes condicions naturals,
tenir els béns naturals de l'aigua, de l'aire,
i després un altre és el treball.
El treball és molt important.
I després un capital.
El capital fa falta per adquirir uns béns inicialment,
per muntar qualsevol empresa,
o bé per anar millorant el treball de l'empresa.
Llavors, de tots aquests tres elements,
el treball és el més important.
I, a més a més,
més important, sobretot, respecte al capital.
Per què?
Perquè els drets a la persona que treballa han de ser respectats.
També el dret a subsidi d'esempleu,
pensió, malaltia, maternitat, associació, etc.
Es necessita al mateix temps un temps de repòs i de descans
suficient per cultivar la vida familiar,
cultural, social i religiosa.
Fins aquí el tema que volíem parlar sobre el treball decent
i el dret al treball.
Ara entrem en l'altre tema que tenim preparat,
que és un tema que ens afecta a tots,
i sobretot afecta a continents sencers,
com és el tema de l'Àfrica.
Àfrica és un continent molt gran
que tenim tan lluny i tan a prop d'Europa al mateix temps.
L'altre programa anterior vam fer una introducció
a la situació antropològica i històrica
de la necessitat que té l'home,
els pobles, de la migració.
Vam explicar que fa 250 millors d'anys
un grup d'humanoides salten dels arbres,
perquè vivien els arbres,
com ara viuen actualment el grup d'humanoides,
que encara hi són, com per exemple són els monos,
i es van posar, van saltar dels arbres aquests humanoides,
i es van posar en posició vertical
per cercar els aliments des de terra
i des de llavors són coneguts com a erectus.
Escolteu, nosaltres som els descendants
d'aquests homos erectus,
perquè a arribar als 40.000 anys abans de Crist,
l'homo erectus som nosaltres,
tal com som físicament actualment.
tenim un cervell de 1.250 centímetres cúbics,
i vam començar en l'homo sapiens
amb un cervell de 750 centímetres cúbics.
Aquest desenvolupament ens permet
arribar a la capacitat de decisions
i d'intel·ligència que actualment tenim.
Llavors, aquí hi ha una cosa que succeeix.
La migració, des del principi,
ha sigut una forma actualment de viure els pobles,
que per cobrir les necessitats bàsiques d'alimentació,
sanitàries, ensenyament, treball,
han hagut de moure's cercant geografies
i territoris diferents.
Molt bé, l'Àfrica és un continent molt gran
que actualment té 1.250 milions d'habitants,
però aquest continent, tots aquests habitants,
es troben en una situació bastant límit
per poder recollir i tenir aliments i treball.
És a dir, estan molt precaris i molt en perill.
Nosaltres aquí explicàvem una miqueta la necessitat
de trobar solucions definitives
per poder ajudar aquests països.
I des de Justícia i Pau, en tota humilitat,
hem pensat en una alternativa.
És a dir, què podem fer
per poder remediar la situació
de la migració dels pobles de l'Àfrica
cap a altres indrets.
I el que direm a continuació
és l'alternativa que estem pensant
que podria funcionar.
De migracions,
no solsament les migracions que es fan a Europa,
en realitat, cada any es mouen 30 milions d'africans
dintre del territori de l'Àfrica,
migrant cada any de territori en territori
per cercar els territoris
on hi ha hagut el creixement de l'herba
i els pous han incrementat el seu nivell d'aigua potable.
Aquesta migració és molt important
i només una part petita
és la que arriba a Europa
a través de les pateres.
Per tant, aclarit això,
que també és molt important,
continuem.
Mireu,
per poder solucionar
la qüestió de les migracions
a tots els pobles d'art i del futur,
perquè és important pensar en el futur,
perquè la població de l'Àfrica
augmentarà en pocs anys
uns quants milers de milions de persones
a les que hi ha ara.
Estem parlant que podria tenir
1.500 o 1.800 milions de persones
d'aquí a 20 anys.
Es tracta de
poder fer
canvis estructurals
a l'Àfrica
i per fer-ho
caldria posar a disposició
dels països africans
grans quantitats de capital.
A veure,
capital
també de mà d'obra
i ja que
mà d'obra i treball
això ja ho tenen en abundància,
per tant,
s'hauria de posar capital.
Els inversionistes,
que són els que disposen dels diners
per fer-ho,
parlem de bancs particulars,
rics,
Banc Mundial,
Fons Monetari,
Banc Central Europeu,
estats
del primer món,
instituts privats,
rics,
etc.
Aquestes
entitats
podrien
subministrar
els diners necessaris
per invertir
a l'Àfrica,
per muntar
tota una cadena
a l'allar
de la costa
africana
de fons
d'energia
renovable,
partint de l'energia solar
i l'energia eòlica.
si tots aquests països
que tenen
costa
del mar,
costa
en els oceans,
en els seus territoris,
poguessin disposar
d'energia solar
i Òlica,
energia del vent,
disposarien
de quilowatts.
Aquests quilowatts
d'electricitat
servirien
per poder
muntar
centrals
de saladores
d'aigua
i obtenir
aigua potable.
També
podrien
disposar
de quilowatts
per poder
obtenir
aigua
per a l'agricultura
i aigua
per a
consum local.
L'agricultura
en aquests països
es podria
desenvolupar
a través
de disposar
de fons d'aigua
i aquests
fons d'aigua
podrien
posar en marxa
tot un perímetre
de terres
que són
enormes
les quantitats
que hi ha
i treballar
l'agricultura.
És a dir,
l'agricultura
equival
a
aliments.
aliments
equival
a treball.
Treball
equival
a formació.
Formació
equival
a eines,
fabricació
d'eines.
Això
equival
a comerç,
equival
a transport,
equival
a formació
tècnics,
etc.
Consequències.
Ningú
hauria
de marxar
d'aquests
llocs
per falta
de menjar,
per falta
d'aliments,
per falta
de futurs,
per falta
de treball.
Llavors,
és evident
que aquest
principi,
que és el sector
primari,
el sector primari
és el més important
per començar
tot el desenvolupament.
I això
portaria
milers i milers
de llocs de treball
i l'assentament
i arrelament
de pobles
i ciutats.
Aquest
projecte
d'inversions
s'hauria
de fer
en col·laboració
a part
de les inversions
amb Nacions Unides
per la cooperació
i l'enviament
de tècnics
per
poder
treballar
i formar
la gent
sobre el terreny.
A més a més,
hi hauria
d'haver
pel desenvolupament
en aquesta tasca
un control
de la corrupció
a fons
en els governs
i les empreses
locals
on s'inventaix
aquesta activitat
inversionista.
S'haurien de posar
controls
així
que també
seria molt important
controlar
la política
de preus
perquè els preus
que surtin
dels productes
agrícols
fix
siguin
fixats
per un mercat
d'economia
moderna
és a dir
que no
perjudiquin
que no
perjudiquin
l'agricultor
bàsicament
és a dir
que li doni
suficients
ingressos
que renomerin
el seu treball
i que renomerin
i que li doni
projecte
de futur.
bé
de fet
hi ha
hi ha una cosa
que és molt clara
que és molt clara
que haurien de tenir
els inversionistes
com a compensació
per fer
aquesta feina
perquè actualment
l'inversionista
els bancs
la gent rica
etcètera
que fan

inverteixen
amb armes
sigui a través
de fàbriques
als Estats Units
o a Europa
o sigui
a través de comerç
d'intermediaris
aquesta activitat
és la que dona
els interessos
més alts
de les activitats
d'inversió
bé
evidentment
fer inversions
a l'Àfrica
estructurals
no
és detectiu
des d'un punt de vista
de rentabilitat
però
aquí hi ha una cosa
a veure
una inversió
a llarg termini
posem 10 anys
d'una estructura
per desenvolupar
l'agricultura
el comerç
la indústria
permanent
durant tota la vida
amb interessos
de devolució
molt més alts
molt més alts
que la inversió
amb armes
podria ser
atractiu
pels inversionistes
perquè a més a més
aquests
aquests
interessos
serien per sempre
no serien per un any
i en el temps
anirien augmentant
en via que augmentés
la renta
del rendiment
de la riquesa
d'aquests països
per tant
pot ser atractiu
pot ser atractiu
i pot ser interessant
i per què
això
ho haurien de fer
i posar-se
en temes
d'aquest tipus
doncs veieu
avui en dia
ja tenim altres
informacions
que han de fer pensar
en la societat
rica
i en la societat
financera
i en la societat
capitalista
perquè el capital
és necessari
el capital
és important
per poder
tirar endavant
tots els projectes
però un capital
equilibrat
no un capital
salvatge
com aquest
de fabricar armes
que en la vida
dels casos
serveix
per fer guerres
i crear
morts
i fam
llavors
mireu
què diu
en aquest cas
què deia
i també
el que diu
actualment
el papa
francès
el que deia
el papa
Pau VI
ell deia
davant de la FAO
la FAO
és una institució
de les Nacions Unides
que vol dir
Organització
d'Ajuda
per l'Alimentació
la FAO
deia
la possibilitat
d'una catàstrofe
ecològica
sota l'efecte
de l'explosió
de la civilització
industrial
subratllava
l'urgència
i la necessitat
d'un canvi
radical
en el comportament
de la humanitat
per tant
aquí
apunta
que no és
solament
una qüestió
de tipus tècnic
si em donen
més o menys
interessos
les inversions
o els projectes
que faig
o que fan
són els més
extraordinaris
adequats
pel meu
creixement
de capital
aquí va més lluny
ja que
els progressos
científics
més extraordinaris
les proeses
tècniques
més sorprenents
el creixement
econòmic
més prodigiós
si no va
acompanyat
per un autèntic
poder social
i moral
es ginen
en definitiva
contra l'home
per altra banda
tots sabem
i ja comencem
a sofrir
els problemes
derivats
de l'alteració
del cicle
natural
què està passant
amb la naturalesa
els excessos
del consum
de les matèries
primeres
els excessos
de l'augment
de tot
el que es llença
els excessos
d'utilitzar
l'aire
a base de
contaminar-lo
contínuament
a través de la indústria
per és
l'automoció
del transport
de la indústria
a través
de tot
el procés
químic
i petroquímic
que
existeix
que ens trobem
amb partícules
a l'aire
que porten
diòxid
de nitrogen
o anidric
carbònic
a l'aire
que respirem
i que produeixen
moltes morts anuals
que tenim
a la zona
templada
a Europa
que mai havien tingut
aquest problema
dels huracans
ni els problemes
dels ciclons
i ara cada vegada
n'hi ha més
i cada vegada
són més sovins
aquestes
situacions
de calor
excessiva
o de falta
o de falta
de pluges
que temporalment
habitualment
ja podem
accedir
a tenir
de la fusió
del gel
de l'àrtic
l'augment
del nivell
de l'aigua
que ja està
sempre ocupant
en determinats
illes
del Pacífic
i zones
costeres
també
de continents
la contaminació
del Mediterrà
tot això
ja ho veiem
que aquí
hi ha uns límits
que no es poden
sobrepassar
el problema
que tenim
també
en la costa
del treball
també
ve donat
una mica
per aquests
excessos
que parlem
bé
amics
suposo
que dispensareu
que hagi sigut
una miqueta
pesat
però
hi ha possibilitat
d'alguna manera
que això funcioni bé
perquè no
som pas
nosaltres
les persones
capaços
de resoldre
els problemes
això s'ha demostrat
que ho som
bé
doncs
bona nit
i bona setmana
música
música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!