60 i més.
Cada setmana ens endinsarem
fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Primer van ser les ones.
98.1 FM
Després, internet, radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610 777 015
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
Veus de la parròquia
La parròquia dels Sants, Just i Pastor
és a les vostres llars per informar-vos sobre temes de fe,
accions parroquials, assumptes socials i actualitat entorn de l'Església.
Veus de la parròquia s'emet els dimecres a dos quarts d'avui del vespre
i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui podeu escoltar Finestre de Justícia i Pau.
Bé, bona tarda.
Bona tarda a tots.
Què tal?
Molt constipat.
Ui, ui, ui, ui.
Estem molt divertits.
Estàs com una sopa.
Ai, per l'amor de Déu.
I el Jesús, què li passa al nostre Jesús?
El Jesús també el tenim de baixa, el tenim mal al to.
Mare de Déu, hem començat malament la temporada.
Mare de Déu, el primer dia i comencem a estar tots més fotuts que l'una.
S'adica, però bueno, intentarem.
No, mica, mica.
Esperem que el Lluís també...
Ai, el Jesús amb un parell de dies o tres...
Esperem, esperem.
...estigui bé i agafem la normalitat a tots tres de nou.
Ah, sí.
Però avui estem tu i a Soletes.
Mira, i no de dios, no, tenim el Carles.
El Carles, però el Carles està allà tan quiet.
No, però ell està tranquil·let i ens posa la música i no es contagia dels virus.
Sí, perquè realment...
Afortunadament té la pantalla amb peixera.
Bé, doncs, quantes coses podem explicar?
Bé, doncs, bueno, aquests dies, bueno, aquests dies, no, la parròquia, el dissabte...
El dia 2.
El dia 2 va marxar cap a Montserrat, a la Romeria, s'ho van passar molt bé.
I jo n'hi vaig posar a dinar perquè, com que coincidia amb les cees, doncs, ens fem repartir.
Uns van anar cap a la Romeria i els altres cap a la caminata.
I jo, com que em toca caminar, doncs, no vaig poder anar, tampoc.
Perquè tinc el genoll una mica escatxarrao.
Sí, no, tant la caminata, que per més que el camí...
No, encara que surtis el cremallera, la pujadeta, l'estada en peus, quan hi ha tanta gent, és molt difícil.
És complicat, diu que hi havia moltíssima gent a les altres romeries, eh?
Sí, sí, sí.
Però bé, la xerrada que van tenir amb la bat, super bé, amb el rector, vaja, molt bé, diu que els va fer una explicació...
Quin rector hi havia?
Doncs ara m'has matat, el rector, que no me'n recordo, sé que em van dir el nom, però no me'n recordo ara.
No es diria pas Josep Enric. Sembla que ara no ho és, el Josep Enric.
No, no em sona aquest nom. Ara m'has matat.
Sí, sí, sí.
Però sé que els va fer una explicació superbé de baix de la gruta i tal, superbé, de tots els simbolismes, de cada imatge.
Molt bé.
Els veu que va ser super, super agradable.
Sí, sí, em sembla que ara és historiador el monjo.
Els va agradar molt. La veritat és que, almenys jo, que vaig parlar que en aquest cas hi anaven amb els pares, que són els que van anar a dir que els va...
Va ser una de les visites cada any hi anem, oi, en aquest cas jo no, però ells que hi van cada any també, diuen que aquest any és super, super bé.
Molt bé. Fantàstic.
Veu que el grup també era el de sempre, hi ha alguns més que feia anys que li havien anat i aquest any han tornat i, bueno...
Van quedar molt, molt bé.
Van estar tots molt contents, van venir molt a gust i bé, ha d'esperar l'any que ve una altra vegada.
Oh, i tant.
O sigui, normalment es fa el novembre, però aquest any...
Saps què passa? Això sí que és veritat que el novembre què els hi passava, que quan no agafen pluges, quan no agafen més freds...
Sí, fa mal temps. Ui, i a Montserrat, el mal temps és criminal, eh?
I llavors van decidir intentar-ho davantar i la veritat és que quan van proposar-ho...
Sí, sí, ho van encertar.
I a part que quan els van proposar també és veritat que Montserrat els va dir que podien inquirir-los, és a dir que no hi havia problema tampoc per fer-ho que ells.
No hi havia tant en excés de romaní.
I llavors va ser quan ho van fer-ho, però bueno, convidem el rest dels oients perquè l'any que ve, si es volen apuntar, que s'apuntin.
Sí, sí, tant que sí.
Perquè val la pena. A més, com que també et deixen una mica lliure, si algú no vol fer totes les activitats, se'n pot anar al museu.
Que per cert, aquest any hi havia una exposició molt bona, que jo vaig pensar, si hi pujo, potser hi vaig a veure, perquè quan hi vaig m'agrada anar al museu que hi ha.
I és bo que hi havia una exposició, el que passa que, bueno, per temps sé que no hi vam poder anar, però vaja, que si algú s'hi vol anar, és l'aportunitat per anar-hi.
Has de passar molta estona, eh, al museu, de tot el que t'ofereix.
Home, jo l'any passat que hi vaig anar-hi em vaig tirar tres hores i perquè ens van avisar dient, escolteu-me, és l'hora de dinar, heu de començar a sortir del museu sí o sí, llavors vam haver de marxar.
Sí, sí, sí.
L'última part, que és la de fusta i tot això que està a baix, vam haver-la de fer una mica carrera, però bueno.
És una meravella.
Doncs sí, i a la caminata amb la seva, vam anar estupenda ben bé. Vam anar amb la Dolors Cardona, entre altra gent, però com que la Dolors Cardona també està amb Justícia i Pau, doncs també hi ha el Jesús, no el Jesús Castro, perquè el Jesús Castro se'n va a la Montserrat, hi havia l'altre Jesús, que també és de Justícia i Pau, i vam anar a passejar i vam fer la caminata superbé, cantant.
Molt bé, on també ho heu anat-hi?
Vam fer fins a la plaça Mireia i després vam començar a baixar trencant per anar a trobar totes les fontes, les fontes de les bisbes, la de la beca, etcètera, etcètera, totes les rondalles.
I la veritat és que potser hi va haver molts grups que van anar molt ràpids, van arribar molt d'hora a la Teneu, però vosaltres com que no teníem pressa perquè era una caminata, doncs bé, vam cantar, bueno, vam fer així una mica...
S'ho veu passar molt bé.
Sí, sí, vam fer una mica de tot.
Molt bé, molt bé. Sí, tens raó perquè quan jo venia cap a missa vaig veure moltes persones amb els pertrejos d'anar a caminar.
Que l'havia pujat.
Sí, sí, sí, molt bé.
I a més el temps també va acompanyar.
Va acompanyar molt.
No feia molta calor, per tant, es podia fer...
Ni el sol molestava molt.
Ni el sol tampoc.
S'estava bé, s'estava bé.
I res, i a la tarda vaig aprofitar per anar al teatre a veure Xapa i pintura, massa allà de la manxa, que és una obra de teatre que fa el centre cabida.
Sí.
I realment que és Xapó.
A quin teatre?
Vam anar a l'Atrion de Viladecans.
Ah, sí.
Ho vam fer perfecte.
És una obra de teatre per treure's al barrer, tant per als nanos que ho fan, com per als monitors que també fan que l'obra de teatre sigui una realitat i que faci que tot surti a la perfecció.
És a dir, a més, involucra el públic, al qual...
Ah, això, sí.
Va ser una obra de teatre que a mi se'n va fer supercurtes.
Quan vaig anar a comptes, ho havia acabat i vaig dir, ostres, i seria bo intentar portar aquesta de teatre aquí al poble.
Bueno, ara també fan escola de teatre els nanos a l'Ateneu, no?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, seria qüestió de proposar-lo, no?
I el 16 d'octubre també fan teatre als 50, al grup de 50, no?
Sí, sí, sí.
Però no hi haurà teatre que no sé quin és, però sí que el 16 d'octubre tenim teatre aquí a l'Ateneu.
El que passa és que és una pena, però el públic que a vegades no respon.
No, això, bueno, és la llàstima que et fa.
Aquí és injust o bé és que s'assolar per les seccions una sobre l'altra.
No, el 16 tenim xou, perquè tenim les sardanes que, com sabeu, fan els 30 anys i fan el dinar,
i a la tarda tenint teatre.
Per això que una cosa sobre l'altra és difícil, l'has d'escollir.
O has de córrer tot arreu, que a vegades tampoc és bo.
Doncs bé, doncs mira, avui volíem parlar d'un tema que jo crec que és el que comentàvem
abans que estiguéssim a l'antena, ho comentàvem la Joana, que ens ha frustrat una mica, no?
Oh, i tant, i tant.
El no a Colòmbia, no? A la pau de Colòmbia.
És que és incomprensible. 50 anys de guerra, i diguin que continuï la guerra.
Que continuï, que continuï.
És que és absolutament...
A qui han demanat l'opinió?
Qui ha anat a dir el seu parer?
No ho sé, perquè jo realment intentàvem esbrinar els motius,
perquè tu llegies l'acord, i l'acord per mi era favorable.
És correctíssim.
Portaven 54 anys lluitant amb guerres, amb gent morta, que s'han mort una mortardat,
gent que ha marxat desplaçats per tot el que ha passat, no?
I dius, bueno, després de 4 anys...
Bueno, 4 anys de diàleg per arribar a aquest acord, vull dir que no ha sigut un acord fet en un any,
sinó que han sigut 4 anys de negociar, de parlar-ne, i quan semblava que tot estigués fet,
resulta que a l'hora de votar, suposadament el poble, diuen no al...
Potser és que no estan molt acostumats a votar els colombians.
No ho sé, no ho sé, perquè realment semblava...
O, com tu deies abans, també, que em semblava tot tant dat i benit...
Sí, perquè si llegies l'acord de pau, segons...
Bueno, es basaven 6 punts, no?
Un era el reconeixement del patiment de totes les víctimes del conflicte,
per tal d'acabar amb la impunitat, és a dir, establir la veritat,
és a dir, fer justícia a tots aquells que van fer aquesta barbaritat, no?
I que, evidentment, aquests fets no es torneixin a repetir al llarg del temps,
perquè, clar, pot ser que durant un temps estiguis parat
i al cap d'un temps tornin, no?
S'han ajut totes les violacions que s'havien fet,
perquè s'han violat molts drets humans, no?
Molts.
S'han tret...
Gent dels seus pobles.
Dels seus pobles, a l'estat de les persones.
I tant, els hi han pres les terres, els han mort.
Escolta'm, és que ha sigut una cosa horrorosa.
I de cop i volta que vegis que diuen que no.
I això és el que no he acabat d'entendre, no?
Em sembla que...
Bueno, sí, buscant així informacions, perquè dius, bueno, a veure què busquem, no?
Per què hem dit que no, perquè, clar, també...
I motiu tenen.
Bueno, segons alguns dels diaris, el periòdico, per exemple,
ens donava que hi havia hagut una elevada abstenció,
és a dir, jo crec que es refiaven molt, possiblement, el CIC.
Sí, sí, que ho dèiem, que sí, mira, està ben fet.
I, bueno, un 62,57% no van a votar, lo qual és moltíssim.
I, a més, amb una cosa tan seria com acabar amb unes guerres,
vull dir, i uns conflictes, vull dir, ostres, t'hauria també...
Bueno, les enquestes donaven un sí tan tan assegurat
que, bueno, una vegada més les enquestes van fallat, no?
Han fallat, han fallat les enquestes.
I ens agafem cregudes, al qual cosa suposo que la gent també ha dit,
bueno, com que els enquestes diuen no cal fer-ho, no?
És igual, no cal anar-hi.
Bueno, i a més, em fa l'efecte que l'altre president
no li interessava pas gaire, al Borí, bé?
No, jo crec que no, eh?
També estic amb tu, eh?
No volia pas arreglar-ho, jo crec, l'altra part.
Perquè, a més, és que també s'havien parlat de polítiques
de la reforma tributària.
És a dir, i cada cop hi plegat,
com que és veritat que el president, el Juan Manuel Santos,
és veritat que deia que s'havia de fer una reforma tributària
i s'havien de fer unes reformes.
I que no fos per aquí que la gent agafés por i també no votessin.
No ho sé, perquè...
O que li toqués el crustó, segons qui.
A segons qui no els hi ha res,
perquè, clar, una de les coses que havien de fer
és que volia el narcotràfic.
I siguem realistes, però en aquestes parts
el narcotràfic...
O sigui...
Dóna bastanta.
Dóna molta vida, sí.
Llavors, bé...
Segons aquí.
Segons aquí, evidentment, perquè, clar, no tothom, no?
Vull dir, però, a més, semblava tot molt bo,
perquè hi havia un desenvolupament agrari,
i, per tant, la gent tornava a tenir les seves terres,
tornava a tenir crèdits,
podien tornar a...
A fer una vida normal.
A fer una vida més o menys normal i tranquil,
sense garrilles,
que, evidentment, no seria un procés d'avui per demà,
sinó que portava...
Ah, trigarà el seu temps,
però les arrels estaven posades.
No, però, a més, el simple fet d'hi ha de dir,
doncs, et dono un termini X per retornar-me les armes,
ostres, ja era una tranquil·litat.
I que ells havien assegurat que les tornavien.
Sí, sí.
És veritat que l'Alfant el que va fer
era que volien estar,
durant un temps,
volien estar dins del govern,
però això no se'ls va dir pas que no,
vull dir que podien estar dintre de la política.
Per tenir una mica de dret a sobre
de com es desenvolupava.
No hi havia cap problema,
l'únic que sí és veritat
és que es condemnaven els assassinats
que s'havien fet d'aquesta manera tan barruera.
Però hi ha molts de les FARC
que havien anat poble per poble
a demanar perdó
de totes les maleses que havien arribat a fer.
Sí, el que passa és que
per arribar a estar 54 anys
o 52 o 50 d'aquesta manera...
Però i és que s'havien acostumat, ja.
És que dóna la sensació...
Bé, és el que a vegades diem, no?
Quan veiem segons quines imatges,
a vegades diem que els nostres ulls
s'acostumen a veure certes imatges, no?
Sí, sí.
Que abans ens produïen molt l'efecte
i ara les veiem i diem
una imatge més, no?
És a dir, jo recordo
quan venien tots els...
la gent amb les pateres
i diem, uh, però al final
en veiem...
Ara ja...
I dius, ah, mira,
se'ls ha esmaiat una altra,
doncs, bueno, mira.
Mira, ma, que ella s'ha mort.
Mira, pobreta,
estava embarassada, però s'ha mort.
Vull dir, clar,
potser és que ens acostumem
a veure imatges doloroses
o fins i tot el dolor
que llavors hi ha coses
que no les han de fer.
Sí, eh?
Fem com una...
És com una mica de defensa, eh?
Home, jo penso que sí,
que això és una defensa
perquè si tot...
Per no fer-nos contínuament.
Tot allò que és tan horrible
et fareix contínuament,
com tu dius,
llavors és terrible, eh?
O sigui, acabaries morint de pena.
És que jo, de veritat,
és que dius,
no entenem com algú
pot regeçar la pau, no?
Com és possible?
Com a Justícia i Pau,
com bé diu el nom,
ens és molt complicat
perquè a més vam fer una nota de premsa,
vam fer...
Bé, i vam dedicar el nostre temps.
A més, estàvem tots molt contents.
A més, havíem...
O sigui, ho sabeu,
tenim la taula per Colòmbia,
és a dir, que ja estàvem a dintre,
hem treballat molt de temps
amb la taula per Colòmbia,
bé, que hem estat treballant
amb diferents organitzacions
i clar, de cop i volta
estàvem molt contents
i és veritat que algú de la casa,
com dic jo,
era una mica absèptic
i va dir
ui, ens poden sorprens els resultats
i la veritat és que ningú...
No se'l creia.
Perquè dius,
qui pot renunciar a viure amb tranquil·litat,
no?,
o viure en pau.
Doncs bueno,
una vegada més,
el ser humà ens ha sorprès...
Ui, amb un altre aspecte,
amb un altre tema,
que també ens toca de...
en va a prop.
Un dels tertulians deia
que, normalment,
que els...
com es diu,
les votacions,
tot això,
qui les promou,
les perd.
Diu,
fitzeu-vos.
I ha donat tota una sèrie.
Una sèrie de llistat, no?
Sí, sí, sí.
Diu, sí,
sempre afavoreix a la banda contrària.
El que no diu res,
el que està quiet i està esperant, no?
Sí, sí, sí.
Doncs en aquest cas...
Però com és possible
que la mentalitat de la gent
pugui ser manipulada d'aquesta manera?
Perquè a més és que
en aquests actes violents,
en aquests anys,
s'han mort fins i tot nens.
Oh, i tant!
És a dir,
el fet que tu puguis anar tranquil pel carrer
sense tenir la por
de que et poden agredir
o que poden agafar el teu nen...
I a les dones
que han segrestat
i tenen família dintre de...
I aquells crios han nascut
en aquest ambient de guerra.
Que tu puguis aixecar-te un matí
i no sentir soroll
i anar per els carrers
sense la por de que algú
et sorti amb una batalleta
avui per demà...
És complicat d'entendre.
Jo crec que...
Sí, sí, sí.
Aquí la pau no ha servit per res.
No, jo crec que
s'haurà de fer una lectura
més profunda
i saber el...
A part que no hi hagi
alguna cosa que se'ns escapa...
Potser sí,
que no ens hem de explicar.
Que surt el referèndum així.
Exacte,
o que hi hagi algun...
Tinguem en compte que
aquí l'hem resumit molt, no?
Però clar,
eren 296 pàgines.
És a dir,
que potser hi ha algú per aquí
que no...
Que no se'ns ha escapat
i que no era bo
per la població,
però havia de ser molt dolent
perquè sorti un nou.
Ai, no ho sé.
Però bueno,
ens ha passat igual
que amb allò d'Anglaterra,
que també dèiem
que no marxaríem
al famós Brexit
i al final també
ens va sorprendre molt
dient que marxaves, no?
Sí, bueno,
això deia
que qui ho havia promogut,
que li semblava
que guanyaria el referèndum,
que l'ha perdut.
Doncs mira,
també ens ha sorprès
de la mateixa manera
que la Colòmbia, no?
És diferent
perquè ells encara
mantenen
les seves avantatges,
perquè no oblidem
que la City
està al control
del diner
de tot el món.
Agradi o no agradi.
Ells han permès
el luxe
de no entrar
dintre de l'euro.
Bueno,
sempre ho havien dit
que mentre no hi hagués
una política econòmica
comuna
a tots els estats,
ells no canviarien.
Com?
Com?
Sabien perfectament
que això no s'agradaria.
Que això és impossible
perquè cada país
és soberan
vol tenir el mateix.
Era molt difícil.
O sigui,
que era molt difícil.
Què passa?
Que és veritat
que era una dels...
Jo recordo l'any 86
quan van entrar
i quan estudiaves
el tema de l'Unió Europea
una de les primícies
era fer una política
econòmica única,
i deies.
Sí, fiscal.
I com?
I dius,
bueno,
d'entrada els sous
són totalment,
de tots els països
que estem dins
de la Unió Europea,
estan clar
que estan en desequilibri
totalment.
Absolutament.
Llavors ja,
els que cobrem menys
ens hem d'equilibrar
amb els que cobrem més.
Digues això
amb un empresari
i et diràs
sí, corrents.
Sí, sí, sí.
Impossible.
Els impostos
són més elevats,
a la qual cosa
jo estic d'acord,
sí,
si jo tinc uns impostos
elevats
he de tenir un sou
que correspongui.
Perquè clar,
si m'ins pujés
uns impostos
però el salari
el tinc com el tinc,
estic clar
que jo cada dia
se l'he més pobra
que és en definitiva
el que ha passat.
És el que passa.
Jo he estat vivint
fora del país
i sí,
he viscut a Anglaterra,
sí, clar,
igual que he estat
a Noruega,
però sí, clar,
traien un 40%
del teu sou.
Sí, però què estaves?
Amb això
com estaves
de cobert?
Super,
no pagaves escoles,
la universitat
en molts casos
és gratuïta,
alguns transports,
bueno,
tenies una infinitat
de coses
al teu voltant.
però clar,
el sou també anava
en proporció
a totes aquestes coses.
Si a mi m'imposes
una política
d'impostos
com la que està
el rest d'Europa
me la poses aquí
és que la gent
no arribem ni a pagar
la llumetja.
Pobresa,
pobresa,
encara que treballis.
Tenim pobresa,
doncs imaginen,
llavors Anglaterra
va tenir molt clar
mentre no hi hagi
una política única
fiscal i econòmica
jo no canvio la moneda
perquè per ells
era molt còmode
agafi-me'n vaig.
Tenien el poder de la CIT
i que ells
pujen i baixen els interessos
quan volen i com volen.
Ningú els hi
qüestiona
la seva política
bancària,
ningú?
No, no, ningú, ningú.
Per brutal, clar,
ells no canvia res.
Ells tenen allà
el control
de tot el món, eh?
Sí, sí.
A veure,
ells també és veritat
que tenen la Commonwealth.
És a dir,
ells poden jugar
a diverses bases.
Estan a l'Europa
i Commonwealth.
Bueno,
quan m'interessa una cosa
me'n vaig fer un cantor
i quan m'interessa
me'n vaig cap a l'altra.
No hi ha com ser
mig dominador
de mig món.
De mig món.
vull dir,
a Anglaterra
amb això
perdia molt poc
en el fet de marxar
perquè a la seva moneda
li queda igual.
Vull dir,
si va tenir els principis,
fixeu-vos que l'entremat
era molt bo
perquè és veritat
que els hi va baixar
la moneda
i van haver-hi
uns moviments bancaris
i es van espantar
però ells ja tenien
la reserva feta
per posar tots aquells diners
que podien marxar.
És a dir,
ho tenien tot planejat.
Clar que sí.
No van tenir cap problema.
Bueno,
em desapareixen tants saldos?
Cap problema.
Agafo
que tots els dipòsits
que han sortit
els bancs van estabilitzar
al moment
que aquí passa
i això és una catàstres.
Una catàstres.
Però allà
ho tenien tot
molt, molt a pa mare.
És a dir,
durant tots aquests mesos
o anys que havien estat
si no,
ens anem o ens quedem,
ells havien fet
les seves bossetes.
Havien fet.
Llavors,
clar,
ens anem.
Què passa?
Els bancs
s'estabilitzen
o els mercats baixen?
Agafo-los,
trec-los de la caixa
i els poso sobre la taula.
Ja està,
ho tinc estabilitzat de nou.
Bé,
potser també hem d'aprendre
a ser previsors.
Sí,
que no ho som.
Que aquí no tenim
aquesta política.
Ni, ni,
no,
és que a banda
de no tenir la probabilitat
tampoc no tenim diners.
No,
ara no.
Ara hi és impossible.
I quan n'hi ha hagut
la bombolla,
què?
Què feies amb la bombolla?
I espera't,
eh,
aquesta bombolla.
Perquè aquesta es puja
d'una altra vegada
tan,
tan gran
de pis,
de compra de pisos
i tal.
Ai,
ai,
ai.
Sí,
que no tornem...
Es teme una altra bombolla.
Que no tornem a fer
el mateix desastre
que fa
des del 2009
que va començar.
Que no la tornem a liar,
eh.
Perquè tenim un desavantatge
envers d'aquella època.
Els sous són més baixos
que en aquella època.
És a dir,
els sous...
Ara tampoc la gent
no es tirarà més
el braç que la mànina.
Jo penso que no,
però aquí també hi ha una part
que són els bancs.
Els bancs han de dir
a veure,
vostè quin salari té?
Aquest.
Doncs més de...
Però eren els bancs
els que enredaven a la gent
també,
si mal no ve.
Sí, sí,
perquè et deixaven posar
tot i més.
Tot,
no, no,
i posi vostè el cotxe
i posi vostè
si vol canviar la novera,
posi...
Clar,
l'augment
d'ingressos,
diguéssim,
de feina feta
semblava que...
Sí, sí.
I no.
I a més hem de vigilar
perquè ara tenim uns interessos
molt, molt baixets.
Quasi no en tenim interessos.
Però vull dir que són...
Bueno,
segons en quines operacions,
eh?
Vull dir que són baixets,
però clar,
només que hi hagi en algun moment
alguna pujada,
l'eulí ure se't puja
i segons com tinguis tu
l'hipoteca amb renta variable
ja estàs, eh?
Pots estar pagant
500 euros o 600
i d'avui per demà
si fa una pujada molt bèstia
passar-te mil i pico.
Sí.
Ojo,
com organitzem això
dins de les famílies?
És a dir,
que el banc,
ara aquí jo crec que hauria de fer
un paper molt d'educador
i educador.
És a dir,
miri,
vostè té un sou de mil
però vostè no pot pagar
una hipoteca
que sigui el 70%
del seu salari.
Però hi havia la picaresca també.
Llavors,
molta gent,
clar,
cadascú mira
les seves avantatges.
Venien
dos o tres
o quatre,
feien un fons comú,
posaven tres o quatre persones
al pis
al nom d'aquestes persones
i llavors,
doncs,
havien anat pagant
perquè tots treballaven.
Ara,
en el moment que van deixar de treballar,
aquí va venir
la catomba.
Sí,
sí,
no,
vull dir que
hem de vigilar molt amb compte
el que fem
i no pensar que tot és...
El meu pare,
a casa meva,
van estar fent,
perdona,
per personalitzar,
vam estar fent una casa
durant 17 o 18 anys.
Vam anar a viure
que el terra encara
estava fet amb ciment només.
El quarto de bany
ha acabat de posar
el més imprescindible,
però ell deia
que sac de ciment
que necessités
el volia pagar.
Exacte.
Clar.
I la meva mare s'enfadava
de me'n podies demanar un crèdit
perquè,
escolta'm,
tu tens un bon treball
i tal que qual
i tens ingressos
i això.
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
jo no vull,
sempre havia estat així.
Bé,
posar-se al llit
i no deure res.
Sí,
sí,
ell això dels préstecs
i això el posava
i les hipoteques,
això el posava,
no,
no,
de cap de les maneres
i potser és la manera
de funcionar.
Sí,
bé,
és que a veure,
tot el que compres
pagues.
Clar,
el que passa és que
els americans
ens han ensenyat
que,
que mira,
els terminis
es poden,
amb terminis
es poden fer moltes coses.
Sí,
sí,
això també és veritat
però ojo
perquè els terminis
tard o d'hora
els has de pagar igual.
Els has de pagar
i a més amb interessos.
Vull dir que ha dit
que els perdona.
No,
no,
no,
com diuen,
no regalen
dues o quatre pessetes
impossibles.
Llavors
hem d'anar
molt amb compte
per no tornar
a entrar
en una vorágine
que ojo
que les hem passades
xungues
i les estem passant.
I les estem passant.
I hi ha gent que,
ja et dic,
treballant i tot
són pobres
perquè no hi arriben.
No,
clar,
és que ara
amb sous de 1.000 euros...
Perquè els sous han baixat.
Home,
amb un sous de menys de 1.000 euros
o 900 euros
ja em diràs tu bé.
Comences a repartir
i llavors què?
No,
no,
és que no t'arriba.
On menjar el dia,
no?
Aquest és el més forçat.
Bueno,
aquest any
hem tornat a tenir
augment de beques menjadors
llegir l'altre dia.
no sé si en un informe
de Càritas
o no vaig llegir-ho.
I aquí va ser
que estaven cobertes
almenys.
Sí,
no?
Vaig sentir un informe
de la Generalitat
que va dir que sí,
l'antiga
consellera
d'ensenyament
va dir que
les beques menjador,
les criatures
almenys a migdia
tenien un plat
en condicions
ben equilibrat.
I que el que no podia,
clar,
va ser difícil
a l'estiu.
A l'estiu
no hi ha escola,
clar,
també es feien
unes beques,
també.
Sí,
es van fent
les beques
l'estiu,
per menjar.
La Creu Roja
també en va fer unes.
Sí,
sí,
sí,
però,
esclar.
Però m'agradaria saber
quants nens
algun dia
no han fet cap àpat,
perquè estic convençuda
que aquí ens ha passat.
Sí,
que algú
ha passat
amb un trosset de pas
i l'ha pogut
aconseguir.
Jo penso que sí,
vull dir que no...
I abans et comentava
això del poble aquell
que està tan destrossat
del terremot,
del terremot aquell
tan espantós
que estava tot
per terra.
I la figura
del sant pare,
la càmera,
el va enfocar
tan remenut,
tan petit,
envers
a tota la destrucció.
I ell
ressant allà,
és l'únic
que podem fer
per ells
de moment,
perquè ja no es tracta
a vegades de diners,
eh?
Es tracta
de totes les mans
que han de contribuir.
és que s'ha aixecat
el de zero,
és treure tota la runa.
És que ja no és allò
que arribo i faig
una parcela,
no,
he de netejar
per poder començar
a treballar.
Sí, sí, sí.
I on poses
tota aquella runa,
entre altres coses.
Sí, sí, sí, sí.
I a més,
que falten mans
i que hi ha gent
que aquestes mans
se les ha de pagar
també.
Sí, sí,
no tinc de ningú.
O sigui que el problema
és...
És gros.
Molt gros.
És fàcil, eh?
No,
no estem preparats
per aquestes coses
tan horroroses.
No,
perquè penses que
a mi mai ja em tocarà.
Saps?
Sí.
Saps?
Això no em passarà a mi.
I ostres,
però mira.
I passen coses
perquè...
Perquè passen coses.
Pensa que van ser
un de molt gran
i després molts...
Moltes,
moltes,
moltes rèpliques.
Les rèpliques van ser,
jo crec que també
van fer més mal
perquè les poques cases
que s'havien mantingut
al cap d'un parell
van caure.
Van caure.
Encara va destruir més
del que potser
inicialment es via.
penses el que ha costat
fer els camins,
les carreteres,
les conduccions d'aigua,
més o menys
una certa estabilitat
en un poble
i en un moment donat
la natura
és que és dolenta a vegades.
Bueno,
és que a veure,
a vegades també
ens preguntem una cosa,
podem mirar-ho aquí
al poble,
potser no passa tant,
però és veritat
que aquí
ens passaven rieres
i hem construït
sobre les rieres.
sobre les rieres.
A veure,
esperem
que s'hagi fet
amb la conducció
i el desviament
d'aquesta aigua
amb prou seny
i amb prou força.
Sempre diuen,
no?,
que l'aigua torna
al seu origen.
És a dir,
bueno,
aquí hi ha construcció.
Mira,
a una de les fonts,
sembla que és,
bueno,
la que està a la plaça Mireia,
sí,
tenia un cabal
molt gran
extraordinari
i ara no hi ha cabal.
Què passa?
Per on ha marxat
aquesta déu?
Aviam.
Sí, sí.
Jo l'altre dia
ho comentava
que fèiem una mica
d'ecologia
d'això,
ajustant la fusta.
On s'ha anat
aquesta aigua?
No ho sé,
però per algun lloc
hi és.
Per molt,
per menys,
per molta poca,
per poc que plou,
aigua n'hi ha.
No,
hi ha moments
que cauen
molts militres
per metro quadrat.
s'està canalitzant
d'una altra manera,
però ojo,
ull amb això.
Sí, sí,
bueno,
hem arribat una miqueta
a la fi
del programa d'avui.
El programa se'n fa molt cura
perquè com veieu
ens aquí xerrem.
Sí,
xerrem molt i molt.
Bé,
sobretot saludar
el Jesús
i a tu també
aviam
si el tractament
que t'han donat
ens resulta.
Respotingues
que m'han posat allà.
És antipàtic
però mira,
és a fi de bé.
Sí,
esperem,
esperem.
Bé,
doncs Carles,
ja pots posar
la sintonia final
i mira,
ens acomiadarem.
Espero que el dissabte
sortim en temps
segona audició.
Aleshores,
molt bona nit
per avui dimecres
i molt bon dia
pel dissabte.
Fins a la propera.
adeus.
Adéu.
Adéu.

Gràcies.