sense etiquetes ni dates de caducitat.
Bona tarda, amics oïdors de ràdio d'Esper. En tots vostès, veus de la parròquia.
A l'espai que tenim avui, junt amb la Montserrat Giró, bona tarda Montserrat. Hola, bona tarda. I una invitada molt estimada, bona tarda Consol. Bona tarda. És paraula viscuda, que com vostès saben, doncs ho fem també un cop al mes, i la Consol ha estat tan amable que ens explicarà, ens dirà, ens comentarà un dels textos que amb ella quan el llegeix sempre doncs se la fa pensar
i li agrada molt. Això ho veurem més tard. I ara passem a la Montserrat, que ens explicarà qui és l'Ercun Sol encara que no fa falta, perquè potser amb la seva veu vostès ja la coneixen.
La Consola Morós i Valls va ser nascuda, va néixer a Vinebra, però la mare era Sant Justenca, el pare també era de Vinebra, i després van venir a viure aquí a Sant Just.
té unes arrels molt profundes de persona de fer, de persona creient, perquè ha estat sempre vinculada a la parròquia d'una manera física, però també ara com a catequista. I aquesta fe que ella té si la transmet als infants. Jo no us diré res més perquè penso que ella té aquestes experiències de vida importants.
Hola, mira, primer que tot, com tu bé has dit, la meva mare era d'aquí, els meus avis per la part materna també, i el meu avi era el sepulturer i l'enterrer i el campaner de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Sant Just. I ell cuidava l'hortet que tenien allà al mossèn.
que en aquell moment hi havia, sempre, molts anys, durant molts anys. I doncs, bueno, tocava les campanes i si hi havia algun enterrament, doncs ho feia ell. I tenien la casa, diguéssim, que era de la parròquia, que estava adosada al que era el campanar de l'església. Allà va viure, va néixer la meva mare i va viure fins a la guerra.
que tenia 14 anys o així quan la van cremar. Van anar a una altra casa i ells sempre han viscut aquí. La meva mare es va enamorar del meu pare que era de Tarragona, d'un poblet de Tarragona de la Ribera d'Ebre. Van anar a Vinebre i per circumstàncies d'aquella època que no hi havia prou per poder subsistir tota la família que eren, a casa dels altres avis meus, doncs van tenir de tornar cap aquí. La meva mare encantada, perquè és clar, feia un sacrifici anar a viure a Vinebre.
allà de Pagès, van vindre aquí i, a partir d'aquí, jo no me'n recordo, tenia dos anys, però, esclar, sempre he estat vinculada, la meva família, doncs, a la parròquia. He anat a l'escola Núria i, a partir d'aquí, ja sempre, ja de joveneta, ja feia catecisme, que dèiem, i ara catequesi.
Bé, un cop ja sabem qui és la Consol, anem a buscar, a preguntar-li el perquè ha triat. Ell ens ha triat un evangeli de Sant Joan molt adient dintre d'aquest període que estem, que és el període després de la Semana Santa i fins que no arribem a la Pentecosta. I és un evangeli que es llegeix el segon diumenge després de Pasqua. Per què l'has triat, Consol?
primer perquè és aquest temps que estem, pasqual.
i perquè fa quatre dies que l'hem llegit i el tinc molt fresc. Que vols dir que la memòria comença a fallar ja? No, no, no. Penso que és l'eix principal de la nostra fe. Jo parlo ara de la meva, de la meva fe. Si jo no cregués en la resurrecció, tot l'altre ja no serviria per re, per re. Com diu Sant Pau. Estimeu i feu el que vulgueu. Doncs això també penso, si creieu en la resurrecció,
Doncs tot l'altre és com molt fàcil, d'entendre tant si és d'una manera com d'una altra, tant si és literalment com diu l'evangeli com no. No m'importa gaire, el que m'importa és que tothom ha de morir però que gràcies al que va dir Jesús tots ressuscitarem i tindrem una altra vida, millor per descomptat.
I ara és una pregunta que se'n va, però tu creus que les persones s'han d'actuar única i exclusivament per esperar aquesta recompensa o no? No, perquè el mateix Evangeli, en altres llocs no aquest precisament, ens diu que el regne de Déu ja és aquí.
Ha de començar per la nostra fe i la nostra vivència, això, per descomptat, per la nostra manera de viure i de sentir i poder transpendre-ho amb la nostra vivència, o sigui, ser testimonis. Molt bé. Com el temps és limitat, aquí a la ràdio, que sempre ho tenim així, començarem a llegir una mica d'aquest epangeli. I diu així.
Lectura de l'Evangeli segon Sant Joan. Al vespre d'aquell mateix diumenge els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrar, es posar al mig i els diguer, la pau sigui amb vosaltres. Després els ensenyar les mans i el costat.
Els deixebles se l'agraden de veure el senyor. Ell els torna a dir, la pau sigui amb vosaltres. Com el pare m'ha enviat a mi, també jo s'envio a vosaltres. Llavors, a l'anar damunt d'ells, jo els hi digui, rebeu l'Esprit Sant. A tots aquells que perdoneu els pecats, els quedaran perdonats. Però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó. Després continuarem l'evangèlic.
Però aquí n'hi ha una cosa que a mi també m'agrada molt, és aquesta manera de saludar, que és la pau sigui amb vosaltres. Què tens que dir d'aquest tros de matgellí?
ens dona serenor. I en algun altre vengeli també diu no tingueu por perquè quan s'hi va presentar un cop ressuscitat naturalment no era la cosa més normal per dir-ho així per ells. I va dir no tingueu por i llavors també aquest manament per dir-ho així que els va donar de dir aneu i dieu a tothom el que heu vist.
i perdoneu els pecats, o sigui, els que vulgueu i que vulguin ser perdonats els hi perdoneu i els que no vulguin els hi seran retinguts. És el que fa.
Després del que ell va demanar, podríem dir que és el començament de l'església. Després ja va enviar l'esperit sant. Vindrà després amb la petacosta. Però d'entrada és molt bonic que aquesta expressió, la pau, sigui amb vosaltres. Jo penso que cada un de nosaltres hauríem de ser portadors de pau.
Aleshores la veritat de les coses que estan passant avui dia potser no passaria. Jo em crido l'atenció al fet que els deixebles estaven amb les portes tancades. I això de vegades també estem amb aquesta actitud de les portes tancades.
llavors hi estem com a persones individualment, de vegades hi estem com a comunitat, i llavors ell fa aquesta expressió de portar la pau, no? I això ho fa, o sigui, ho diu un parell de vegades, no? Què vol dir? Que vol que ens impregnem de, per poguer-ho, aneu i feu, no? Perquè aneu i feu. Tenen por.
Téguem por, per això estan tancats. I per això la solució és que la pau sigui amb vosaltres i que no vol el Jesús que tinguem por. Què els passava amb ells? Tenien por. Tant és que sigui físicament la porta tancada com ells mateixos estiguessin tancats, això perquè tenien por. I llavors ell ens diu, no tingueu por, obriu les portes i comuniqueu-vos amb els altres, no?
Continuem amb l'evangèlia. Diu, quan vingués Jesús, Tomàs, el bessó, un dels 12, no era allà amb els altres. Ells li digueren, hem vist el senyor. Ell els contestà, si no li veig amb les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins de la ferida dels claus i la mà dins del costat, no m'ho creuré pas.
Què et sembla això? Continua? Hi ha molts tomàs en aquest món, no? Perquè és clar, si no ho veus, no ho creus, hi ha moltíssima gent que això de mi ho diuen. Qui ha tornat després de mort? Jo recordo que hi havia un mossèn aquí que a vegades deia, quan us diguin això, digueu, Jesús va tornar.
Jesús va tornar. Però esclar, com que no són ells mateixos que ho han vist, que no és ara, doncs naturalment no s'ho creuen. I això és la fe, aquí entra la fe, la fe personal. Continuem. Diu, vuit dies més tard els Deixebles eren a casa l'altra vegada. I Tomàs també hi era. Estan tancades les portes, Jesús entra i es posa al mig i els hi digui, la pau sigue amb vosaltres. O sigui, torna a remarcar-ho.
i després digui a Tomàs. Porta el dit aquí i mira amb les mans. Porta la mà i posa-me-la dins del costat. No siguis tan incredu. Sigues creient. Tomàs li respongui. Senyor meu i Déu meu, Jesus li diu. Per què m'has vist? Has cregut? Feliços els qui creuen sense haver vist. Continuem. Nosaltres som aquests
Feliços els que sense haver-lo vist creiem. Som aquests. I penso que hem de ser feliços perquè ens ho va dir Jesús. Feliços aquests. Jo quan faig que ataquessis això, que sempre els he dit que és el principal de tot, no? El principal de tot és creure
el que tingui aquest do, que pugui creure, és que nosaltres no l'hem vist mai, i segurament no ho veurem mai físicament aquí, com van tenir la sort els Deixibles a la seva època, però per la fe ho creiem. I hem de veure a Jesús amb els altres. I això ja seria molt llarg d'explicar, no? A mesura que tu vas formant-te, has de veure que on ho veus, Jesús, si no ho pots veure físicament, ho veus amb la comunitat, amb la gent.
amb l'eucaristia, per descomptat. Jo m'agradaria, si te'n recordes, d'alguna anècdota, d'alguna nena que t'aqueixis, que l'explicar a aquest de l'Angeli, quines preguntes t'han fet així que t'han cridat l'atenció? O no tens cap? O es queden parats si no saben què dir? Bueno, a vegades... Ostres, que xulo, tornarem a viure! I no es morirem mai més, no?
Els criden moltes coses, l'atenció. Mira, dies enrere que parlava de que som tots germans. Hòstia, diu, hola, tu ets el meu germà, tu també, tu també, tots som germans. La meva mare també és la meva germana. I ho va dir a casa seva, a la seva mare. Diu, la catequista, la Consol, m'ha dit que tots som germans. O sigui, tu és la meva germana. Però saps què et dic? Que prefereixo que siguis la meva mare.
Perquè ara tenen ja una edat. Ara tenen aquest any, o han fet o faran 9 anys. Aquest any tenen hores de 9 anys. L'any que ve faran el curs que ve. Aquest any és el primer de catequès. Però tenen cada cosa, de veritat, que a vegades et quedes una mica així perquè són les seves sortides. I amb això de la Trinitat i tot el que tu vulguis.
I acabant, l'Evangelia és molt més llarg. La consola diu que té un altre trosset en un lloc que és molt maco, que és la continuació. Però el que llegim a la parròquia s'acaba amb aquest pàrrec que jo llegiré ara.
Diu Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí ha estat escrit perquè cregueu que Jesús és el messies, el fill de Déu, i havent cregut tingueu vida en el seu nom. És el que has dit fa un moment. Aquí és on s'escapa l'abangeli tal com es llegeix la parròfia el dia aquest, el segon diumenge de Pasqua.
Tu deies que aquest continuava i que hi havia un bocinet més que t'agrada molt. El tens per aquí o vols fer algun comentari d'aquest? Que vas dir que hi havia una cosa molt bonica.
Em sembla que no. O que l'havies llegit en un altre lloc que et semblava que parlava. No, que t'havia dit això de no tingueu por que ho diuen algun altre evangelista. Aquesta salutació a Pau o vosaltres, no tingueu por que algun altre evangelista ho diu. Aquest Joan no ho diu.
I abans ens has dit que havies triat... L'eucaristia és el que també voldria remarcar una mica, no? Amb ell on el tenim? La fe et fa creure que quan reps l'eucaristia...
Reps de Jesús és un aliment. Com físicament ens alimentem amb el menjar, si tens fe creus que l'aliment que ell va dir que prenguéssim ens ajuda a ser potser millors o a menjar tantar-ho.
és l'aliment espiritual. És que de fet és el moment de la Resurrecció. Nosaltres, el Jesus resucitat és a través de l'Eucaristia. Per tant, aquest Evangeli hi està íntimament lligat, no? Que sí, que sí. O sigui, la Resurrecció, l'Eucaristia... Perquè allà està viu, no és un record. Com molts es pensen, eh? Molts encara són catòlics i creuen que estem fent un record.
Agafem allò perquè Jesús ho va fer i és un record, no. A vegades, vull dir, perquè jo he parlat a vegades amb persones, i vols dir, doncs sí, jo crec, perquè ens ho han ensenyat així, que l'eucaristia es fa present, no com algunes altres religions, que és un record. Llavors això, si tu creus que és un element espiritual,
és com les lectures, les lectures també t'ajuden espiritualment, són els aliments de la nostra fe, penso jo. La lectura de l'evangeli, bones lectures espirituals, de sants o de qui sigui, o del sant pare o de bones lectures que t'ajudin,
i l'eucaristia, per descomptat, i els sagraments, naturalment, els sagraments. És la manera que fa el present Jesús. I la Trinitat. El sant pare actualment ens ho expressa molt, amb què ens adonem,
que Jesús és el germà, és la persona que tenim al costat, és el que estan passant tantes misèries, no? És el que ens ho està fent més present, aquest lligam de fe i vida, diguéssim. Per això, és que això és molt compromès i és molt difícil de portar a terme, perquè això d'estimar els que ens cauen bé i els que estimem, no ens costa gens.
Ara estimar els que no ens cauen tan bé, ja no cal dir, aquests que fan aquests desastres, no trobem explicació i llavors això ens costa moltíssim més. Jo crec que una de les coses que potser ens és més difícil d'explicar és quan veiem totes aquestes desgràcies que estem passant i aleshores dieu, potser n'hi ha persones a mi mateix, si n'hi ha 10, com és que ho permet?
A les hores moltes vegades et veus impotent. Per què no tens les paraules adients per poder dir això? Jo crec que Déu és Déu.
i que tot lo de més no és que sigui perquè ell ho vulgui, no és aquell déu de l'Antic Testament que aleshores diu com no surten portant bé tot això. La terra, nosaltres, els animals, les plantes, tots formem un conjunt. La gent no s'ha adonat que tots formem un conjunt. No és l'espècie humana, som tots. I aleshores, el que passa, en part potser és l'home que té la culpa.
En molts casos, sí. En altres casos és la naturalesa com avui ha passat, amb el terratrèmol aquest. A veure, aquí dones la culpa. Tampoc pots donar la culpa a Déu. Molta gent la dona a Déu. Si Déu existís, no permetria això. La meva resposta, avui mateix he parlat jo amb dues persones que han parlat d'això.
I no és que exactament m'hagin dit això, però quasi. Llavors jo dic, mira, l'home és lliure. Ens van fer lliures a tots. I com sabem, hi ha persones que aquesta llibertat la usen en fer bé o en fer mal.
No podem ser titelles, que Déu ens mené... Ens porta així amb els fills. Però clar, hi ha coses que ens sobrepassen. És un misteri. Per tant, com que és un misteri, doncs... és això. Llavors entra aquí la fe. Algun dia ho entendrem.
Una altra de les coses que també hem comentat abans, doncs seré això, la fe. En aquest d'allò diu, home, és de poc a fer, també en un altre passatge que diu, eh, que no us adoneu de tot això.
O, si no ho veus, no t'ho creus. Feliços aquells que sense haver vist creuen. La fe que abans estaven comentant fora de micro és un do. Un do que moltes vegades, moltes persones, i jo crec que avui dia moltes i sobretot molta gent jove busca aquesta fe. Però no la fe tal com nosaltres la sentim o la vivim. Però si no, sí que busquen una transcendència a la vida.
Jo penso que Déu es manifesta de moltes maneres. I es manifesta amb una claretat de la llum, de la natura, com es manifesta amb una verdor d'uns arbres, com es manifesta amb uns d'allò. Aleshores jo crec que la persona ha de trobar aquí. Que Déu es pot trobar sempre. I es pot sentir sempre, si les orelles estan obertes, o si els ulls estan oberts. Però a vegades si el que diu és que jo no tinc fe,
Obre les orelles, obre el teu cor i potser tindràs aquest efecte que és com una... Te infunde, saps? Ara no sé dir-ho jo en català, però te infunde. I que sents aquesta cosa.
És que aquesta d'Angeli ens mostra un procés. Un procés perquè la primera vegada hi va i tenen les portes tancades. I la segona vegada encara tenen les portes tancades. Potser l'ha impactat això de les portes tancades. Perquè és un procés personal. O sigui, de anar fent pòsit. Jo t'entenc perquè aquí és el que dèiem. Les orelles tancades, els ulls tancats, tenim por i fem una barrera.
I després amb en Tomàs també. I penses que a dintre de la comunitat n'hi ha molts. La primera, que en Tomàs en som molts que ho veiem, ho volem tocar i fer aquest pas a l'exterior per trobar el germà.
és el que ens costa més. I és aquesta vida i aquesta ressurrecció. I per això la comunió la necessitem per alimentar-nos, com deia la Consol, per tenir aquesta força. Exacte, perquè l'esprit actui i puguem.
No ens quedem. Ha passat aquestes desgràcies i ens quedem. No, esperen que actuem. Esperen que actuem. I tota la Vangeli va amb aquesta línia. Va amb aquesta línia. El que deia, que és un misteri.
És com allò que aquell referent que hi ha, no hi mal que provient no venga. Que a vegades vés a saber. És que nosaltres no ho sabem. És un misteri. Per què se m'ha mort el fill, per exemple? Per què se m'ha mort la mare? Jo que sé, no ho sé. No tocava, que no tocava. Els nostres ulls no tocava.
Algunes vegades, sí. Potser és millor per ells. I nosaltres estem aquí aguantant. Ja no he de pagar l'IVA. No fa broma, eh? No sé qui m'ho va dir. Si em dono, diu jo, a 100, ja no he de pagar.
És molt, molt millor per donar el punt de comicitat, aquesta cosa. Ara, independentment d'això, jo em fa l'efecte que el cel, el que deies tu abans i ho has comentat, que el cel està aquí.
O sigui, el reina de Déu és d'aquí. Es pot començar a viure aquí. No, entenc. Com es pot començar a viure aquí? Tu, encara que hi hagi moltes desgràcies i tot allò, com dèiem l'altre dia, que els cristians o catòlics sembla que tothom sigui molt trist, no? Ens costa. De totes maneres, clar, amb totes les coses que passen és difícil mantenir una alegria, almenys exterior.
perquè, clar, has de ser solidari amb les coses que passen. I els problemes que passa a molta gent. Però no hem de confondre l'alegria amb les rialles. Perquè un somriure a vegades és més bo que una rialla. És molt bo riure i tenir... No, però la cara aquesta que a vegades anem amb una mica un cara de pomes àgores, no? Sembla que estiguem ensorradíssims per les penes o per allò que sé. Molta gent que només sembla que senti la seva pena, la seva pena i ja està. Tothom...
Tothom té problemes, tothom passa penes, tothom tard o d'hora els toca el rebre en aquest món. No existeix la felicitat en aquest món, en el sentit que molts es creuen. En el sentit, sí, clar. Una vegada vaig anar a una reunió de catequistes i un capellà va dir
Jesús no és cap aspirina, fa passar el mal de cap, ho que em dic, no, ajuda a que tu allò ho portis d'una altra manera. No és el mateix que se't mori un fill, per exemple, o una mare o una mort, i tu tinguis fe en que aquella persona està en una altra dimensió, està ressuscitat i està en Déu,
I que tu la tornes a veure, que no creguis això. Ho acceptis. I que ho acceptis. Una cosa que a mi em va funcionar va ser quan em vaig diagnosticar, que estava completament sola. Ara la gent està acostumada a sentir-ho, però sempre impressiona que et diguin que té un càncer i que és gros.
Tens moltes reaccions, però una de les reaccions que hauríem de tenir tots em fa l'efecte més, aquesta de... i per què jo? Per què jo, per què tu, per què l'altre? Ens toca a tots.
Jo us ho prometo, eh. Vaig pensar, bueno, doncs, m'ha tocat, intentaré que els altres no pateixin. I a més a més, donem-me força per estar normals. I això potser és el que tu deies abans de la fe o no fe. Què és que la fe m'ha donat aquesta força? Què és que soc millor que un altre ni molt menys? Al contrari. Però sí que tens aquella cosa que deies tu de les pirines.
Jo sé que algú m'ajudarà a poder passar aquest tràngol. La meva mare va passar càncer i al final va veure que jo...
Mai va perdre la fe. Mai. Tothom ha de morir més d'hora o més tard. A mi m'ha tocat que em digui ja. Mira, amb 61 anys, ni el que en tenen 90, ni el que en tenen 30. Ens agafem molt a la vida. No estem preparats per la mort. Això també passa. Sense dramatitzar, tu demà a la tarda aniràs amb una cosa que t'afectarà.
Som humans i és normal. Som humans i t'afectarà perquè tampoc no tindríem sentiments. Encara així tot, sense aquesta sensació de dir les portes no estan tancades i no necessito tocar per creure.
El que passa és que a vegades costa molt... I quan tu vius això t'agradaria que els altres ho visquessin igual. Perquè a vegades, esclar, sense alguna persona no que es queixi, i per què m'ha passat a mi, o el meu marit, o no sé qui, o el meu fill, per què, si era tan bo, si era tan d'allò... Doncs mira, perquè en aquesta vida és un misteri.
Ja veieu que tard o d'hora tots hem d'anar marxant i uns més aviat, uns més tard, uns patint, uns altres sense patir. És la vida, podríem dir. Una cosina meva que no és religiosa ni cosa que li sembli, se li va morir el marit i jove.
i diu-nos si a vegades pensant pensant penso que la mort d'ella ha servit perquè tots els tres fills i ella creixíssim una mica i pensar també és una manera de poder entendre coses que a vegades dius ostres però bueno, si ja partim d'allò que dèiem al principi que la mort és per nosaltres aquell desconegut aquell avuidor que no sabem d'acabar i no sabem com s'ha d'omplir però bueno hem nascut
Un tiempo para nacer, un tiempo para morir. Yo no sé, pero me parece que nos queda muy poquito, no? Carlos. Sí?
Un minut? Ah, doncs si només ens queda un minut. Consol, moltíssimes gràcies. Gràcies per parlar d'aquest tema. Jo estic molt contenta de poder parlar amb vosaltres. I a tots els uients que fins al mes que ve, nosaltres, ells la setmana que ve tornaran a tenir veus de la parròquia, però d'una altra manera.
I una cosa que podem dir és que val la pena que llegim textos que ens ajudin, textos que ens facin entendre una mica més tota aquesta bondat de Déu que ens vol ajudar.
Gràcies a vosaltres. I obriu les portes. I deixeu entrar a les mitjanes. Sereu més feliços. Gràcies per tot. Adéu-siau.
Carave, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. Informatiucomarcal.com. Ràdio t'espera. 48.1. Què fa, Emma? Ràdio t'espera.