del mes mostrarà com actes subtils poden ser molt útils per canviar la societat i la manera de veure el món. Es projectarà divendres a l'Ateneu i és Five Days to Dance. I en clau esportiva, l'Hockey Club Sant Just fa una crida a tothom per omplir la bona aigua dissabte. Els equips sèniors del club s'enfrontaran a dos grans rivals, el Club d'Hockey Corbera i el Club d'Hockey Palafrugell.
Com us dèiem, aquesta està tota la informació del Sant Just Notícies edició vespre d'avui dimecres 26 de novembre. La informació local tornarà demà al matí a les 10 al Just a la Fusta, també als bolletins d'horaris de Ràdio d'Esvern i a la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com, i també al Twitter i al Facebook. Us ha parlat Andrea Bueno, que acabeu de passar un molt bon dimecres. Fins demà.
Seixanta i més...
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música
Fins demà!
Veus de la parròquia. Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants, Just i Pastor, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada.
Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Finestra de Justícia i Pau.
Bé, bona tarda, Quima. Bona tarda. Bona tarda, Jesús. Hola, bona tarda. Bona tarda, senyors oients. I, novament, estem dintre d'aquest espai que a vegades diem unes coses que són tan fortes. Sí, sí. Algun dia direm alguna notícia bona. Espero. Jo almenys porto un any, un any que no dic res bo, eh? Espero, ja en sortirem.
Mira, no hi havia ni mal que fien anys dures, diuen en castellà. Això és cert. I l'esperança és l'última cosa que s'ha de perdre. No ho han de perdre mai. Mai, mai. Sigui el que passis, no ho has de perdre mai. És el motor. Bé, avui que tenim de què comentar.
A veure, jo, com que la setmana passada, el dijous, va ser els 25 anys dels drets dels infants, em va arribar del casal dels infants unes reflexions que han fet els nens. Oh, que guapos! I n'hi ha una, començo per una, del casal dels infants de Santa Coloma. És una nena de 16 anys que diu... Diuen que el que pensen els infants no té molt sentit. Per què? Què pot pensar un infant...
Però també un infant pot donar moltes idees. I jo crec que hi ha moltes coses que pensen els infants que anirien bé pel món. I tant. I llavors la presidenta, la Roser Rosell, segueix i explica que els nanos han escrit, els joves i els nens. I han fet un petit escrit i els van preguntar als nens què pensaven. I ells diuen...
Volem viure en un món color de verd, de natura i esperança, per arribar als somnis, el propòsit a una vida digna, un món sense corones ni medalles, sense premis, però ple d'oportunitats perquè la justícia no té preu ni classes socials.
Un món en pau, que no genera diferències, construïda a partir dels valors que s'emprenen en una escola, que és per a tothom. Un món obert, sense banderes que aïllin, amb la llibertat d'escollir on i com es vol viure, o la identitat és acceptada. Un món lliure de totes i tots, sense por. Un món bonic, si us plau, un món més fàcil.
Llavors, un altre nen diu...
amb moltes escoles i amb cases per a tothom, on les persones sense llar puguin viure a les cases que estan buides. Volem oportunitats d'emprendre i ser feliços. Utòpics, però utòpics del tot, però escolta, ideals. Que si ho mires, no és massa diferent el que el papa ens està dient contínuament, el nou papa. I això ho han dit nens, nens i joves. Però vols una cosa més maca i neta que el cervell d'un nen?
Sí, clar, és que ells no tenen malícia. No tenen malícia, no estan influenciats. O sigui, realment, allò que expressa'ns és allò que pensa. I que senta. Jo quan ho vaig llegir vaig dir, ostres, ho he de compartir, ho vaig pensar. Són coses que els adults ho pensem i que ens agradaria i que potser més clar no poden dir-ho ells. No, no, ells ho diuen lixo i ja no. I dius, no és res diferent del que nosaltres volem, un món tranquil, però imagina't que hi ha els nens...
estan pensant que ja volen una casa per viure, cosa que jo crec que, a la meva època, jo crec que ningú li deia a la mare. Però és que potser a la teva època tenies una casa per viure. Per això, no? Aquests temes no els senties, els veies molt llunyans, i actualment els nanos ho viuen amb el veí del costat, que el pare està sense feina, i la mare, no? I ells mateixos reflecteixen una part, potser, de les seves inquietuds, no? Que potser no ho saben expressar-nos...
però amb un escrit com el d'aquí ho expressen, no? Sí, sí, és una trista gràcia perquè no hem avançat res, perquè realment a la meva infantesa, a la postguerra, estaves familiaritzat amb aquests temes difícils, perquè hi havia cases enderrocades, hi havia gent pobra, hi havia gent malalta, i les ciutats, clar, sortíem d'una guerra, i una guerra que va ser molt dolorosa i molt cruenta.
I a l'infant aquestes coses les tenia molt assumides. Clar, va passar un temps que era una meravella, que havíem aconseguit coses.
I ara que a la nostra bellesa, ja tirant cap al final, arribis que les criatures diguin aquestes coses, esborrona. Esborrona. De fet, demà es presenta una moció aquí a l'Ajuntament. La moció la presenta a diverses entitats. La porta a terme al campany que va davant és l'Associació de Veïns,
de tot el Baix Dobregat. Després hi ha Justícia i Pau, el Partit Socialista, aquí Sant Just, i Iniciativa. Aquesta moció és per logurar que la pobresa energètica que afecta
amb un 27% de la població, es pugui solventar a través de negociar amb les companyies que subministren aquests serveis o d'alguna manera el permetre que no puguin condonar aquests pagos.
Perquè, esclar, amb 600 euros d'ingrés al mes que hi ha en una família... I qui els tingui, els 600 euros? No es pot pagar el gas. I si no es pot pagar el gas, el tallen i llavors no poden escalfar la llet dels nens. I hem de tornar als infernillos, no? Sí, però l'altre dia deien que els bracers, no sé quina població... No recordo si era aquí a Catalunya o no, eh?
que els bracers havien fet que una parella d'avis, una a l'avi va caure mort a l'acte perquè es va ofegar i l'àvia se la van endur a l'hospital per ofec, no? I dius, bueno, això que ja no passava, perquè bueno, tothom més o menys...
Sí, no, no. No tenia bracers actualment, tornem-hi. Sí, sí, és que ja et dic, això em recorda tristament la meva infantesa, perquè a la meva infantesa hi havia la tarregada per cremar, que era la pols que quedava de l'entrefita, del carbó de pedra, i aleshores hi havia el picó, diguéssim, que era, he fet expressament en coses de tipus vegetal.
Si tenies diners, compraves el vegetal i tenies sota de les faudilles de la mesa camilla, tenies allò i t'anaves calfant almenys les cames. Però si tenies l'atarregada ja podies tenir totes les finestres obertes, que no s'hagués de pitjor.
Perquè a casa meva, darrere d'això, ja no d'això, és de cremar boles d'entrecita a la xamanella, que teníem, el meu pare va fer una cuina que servia per tot, al meu pare quasi se l'emporten també, a mi marejada i també mig desmallada, l'única forta, la meva mare. O sigui que aquestes coses passaven. Doncs ara hi torna, no?
Llavors la convenció ara se celebra, la convenció dels infants se celebra en 30 anys de la seva promulgació, però és important saber que aquesta convenció ha sigut signada per 169 estats al món, també ha sigut signada tot l'articulat que comprèn per part del govern espanyol i també del govern de la Generalitat com a institucions.
Per tant, totalment estan obligats, pel fet d'haver signat aquestes normes, a atendre els casos de pobresa energètica. Però el que és trist és que ja, molt avançat el segle XXI, que estem ja acabant el XIV,
que ja la cosa hauria de ser un progrés, que tens aquests aparellets que ja connectes amb la Lluna, encara que no tingui habitants. Home, s'hagin gastat cèntims en fer aquestes noves tecnologies i que la cosa llana i que ser humà estigui tan poc valorat. A més és que l'electricitat, l'energia elèctrica, és del país de la Unió Europea, aquí és on la paguem més cara. Sí, sí.
Jo he viscut a Anglaterra i us puc assegurar que les factures de llum que tenia Anglaterra, per molt que les converteixi de lliures a euros, no em pujaven el que em pugen aquí. Tenia igual, eh? Tenia radiadors elèctrics i tot em anava elèctric. I aquí m'ha passat el mateix. I les factures us puc assegurar d'aquí que em tripliquen, eh? Horribles. I allà, a Londres, jo posava...
els calefactors a primera hora del matí i no s'apagaven. És a dir, jo des del mes de setembre els tenia encesos i sí, els podia pujar més o menys, però no s'apagaven. I en dos mesos pagava 130 lliures. Imagina't. Aquí faig això i potser em deixo la meitat del meu sou, 600 o 700 euros més que menys. Sí, sí, sí. Clar, dius, com pot ser que l'energia sigui un bé tan preuat? És a dir, resulta que...
No hauria de ser un bé de luxe, i s'està convertint en això. I tots els impostos que hi ha sobre l'energia? Tots els que vulguis. I sobre el petroli? I ara el gas, no? El que us vaig dir ara, jo no ho vaig sentir i em vaig indignar, perquè deien que amb tot això que ha passat ara de Tarragona... El dipòsit de gas. Que clar, s'havia de pagar a la constructora o a l'empresa, que sabem tots de qui és. I és que...
I a la televisió, no recordo la cadena, deia que, clar, això passava factura perquè s'incrementarien el rebut del gas. I dius, anem a veure, jo en aquesta empresa no li he signat cap contracte. Jo no he dit que facin perforacions. Però el govern li va blindar el contracte.
contrasta. Sí, però el govern no paga, ho estic pagant jo, que ara el meu gas serà més cald. No, no, i fins dintre de 30 anys. I no serà el còmput aquest dels 1.300 i escaig milions. Ni de més. Sortirà per més de sobre de 5.000 milions. I dius, home...
Això del preu de l'energia és important perquè tot el que s'abrica a l'estat espanyol, inclou Catalunya, en matèria de productes que fan servir l'electricitat, del tipus que sigui, tots necessiten electricitat o potència, esclar, d'entrada, la seva línia de cossos ja tenen un cos superior a la competència d'un 30%. O sigui, com les empreses que treballen aquí posessin una motxilla amb pedres...
posades al darrere, que per fer després el que han de fer, el producte final va carregat amb aquestes pedres. Per això el resultat és tan car. Llavors el que no s'entén és com l'Estat, que se suposa que ha de vetllar pels nostres productes i per les nostres indústries, parteixin d'aquesta motxilla amb pedres. Home...
No té sentit No, no Malgrat que hem de tenir esperança És que està muntat O sigui, una estructura social Impossible Impossible de vestir No es pot vestir, no
és que no tenim un problema conjuntural, és ser estructural. Jo insisteixo, som repetitiva amb aquest tema, però segueixo pensant que és d'estructurar de tot, la societat i el país. Però ja no només aquí, en general, el món en si, té que fer un canvi estructural de tot. Perquè s'ha fet cas, diguéssim, allò que sempre deies tu ja fa un temps, el capitalisme salvatge. Sí, sí. El capitalisme salvatge. Quan un...
tenia el capital que el capital és realment necessari perquè qui té ha de donar manera de funcionar a les persones que treballen i produir una sèrie d'avantatges de les quals també es beneficia però ara no, el capital vol
Emplear avui, demà, obtenir resultats extraordinaris. Doncs, escolta'm, però... Què hem de fer amb això? Jo llegia l'altre dia de diversos articles d'això, posava, diu, el capitalisme actual prescindeix del treball. Diu, existeix un gran desenvolupament sense treball. És a dir, el treball productiu, informatitzat i robotitzat. Produeix més i millor, amb quasi cap treball i cos. La conseqüència quina és? Una atura estructural que no hi ha manera de baixar-lo.
Llavors dius, clar, hem creat una societat que és per pagar deutes als bancs i al sistema financer. És a dir, fixa't que tot el que ens movem és arreglem el sistema financer
Però, clar, i les demandes de les persones, és a dir, el factor humà no hi és. Perquè no cal. La font de riquesa general no és el treballador, sinó que és la màquina o el robotet X, no? Dius, bueno, clar, però si la muntes així, també has de tenir alguna manera perquè les persones...
Vivim. Llavors, molt utòpicament, deia que s'havia de fer, sobretot els partits d'esquerra, ho deien, que era una manera d'aconseguir per l'ésser humà un espai de lleure i de gaudi de la natura.
I ara de què gaudim? De res. Perquè, entre cometes, anem de casa a la feina i de feina a la casa, perquè és que el transport públic és car i dius... Clar, clar. Almenys en el temps de la meva infantesa, la gent podia treballar en diferents llocs.
es mataven humanament, no era irresistible. Però podien aconseguir una miqueta d'aquí, una miqueta d'allà i una miqueta de més enllà. I almenys fèiem bullir l'olla, qui podia treballar. Perquè després va venir una d'això de molta gent de fora que, pobres, a casa seva seves morien de fam. I aquí s'havien d'agafar el que trobaven i no trobaven tot el que podrien abastir per la seva família.
però amb tot i amb això sabies que, escolta, molt menys, encara que no dormissis, treballaves. Veies un resultat. Sí, no és, no era humà. Però és que ara ni això, ara ni això, què fem? De fet, hi ha algun autor economista, hi ha un senyor que es diu Paul Krugman, que és un economista nord-americà que va tenir el Premi Nobel d'Economia fa 3 anys. Aquest senyor diu...
Mireu, com que les hores de feina es diminueixen pel pogrés de la robòtica i l'informàtica, resulta que el fabricant té doble benefici. Un benefici del propi producte i un benefici que li dona el fet d'eliminar hores de treball. Per tant, el que proposa aquest senyor és una part d'aquesta quantitat de benefici que vagi a parar el fabricant o l'inversor, per una altra part que vagi a l'estat.
I llavors a l'Estat o a la Seguritat Social, per compensar les aportacions que no fan els obrers que s'han quedat sense feina. I a partir d'aquí, el que han de fer és, a veure, jubilar la gent no als 67 ni als 70, sinó als 60. I aquestes hores de feina que queden lliures pels jubilats, emplear-les amb la gent que està aturada.
D'aquesta manera tindríem... A França ho havien intentat quan van fer les 35 hores setmanals. O sigui que, de fet, ja hi ha veus que proposen alternatives i jo estic convençut que el rendiment productiu d'aquestes noves generacions no seria inferior al que hi ha ara.
Perquè la gent jove està molt preparada i tenen ganes de tirar endavant. Per tant, i després els que tenen 60 anys gaudirien d'un descans que també els toca. Dentre d'aquell mateix gaudi, si realment hi ha una manera d'invertir el temps...
També seria una manera d'aconseguir diners, perquè es podien fer centres amb uns treballs, no sé, jo crec que sí, que també seria una manera d'engegar una miqueta de...
de feina dintre d'aquest estat de benestar. Sí, però fixeu-vos, jo no sé, jo parlo ara pel que conec, però hi ha moltes empreses que s'està jubilant la gent i tampoc estan agafant nova gent. És a dir, el que fan és reparteixer aquesta feina amb tots els altres. Llavors, què passa? Que el treballador...
acostuma a tenir, a no tenir descans, o tenir poc descans, o ja no sap quina hora hi fa, va regalant hores extres, perquè a més té por, que clar, si protesta... Aquí, aquí Navalló, no ho facis. Clar, i com que n'hi ha darrere 50.000, i a més segurament els contratenien per més baix cost que el teu, per tant dius, bueno, doncs va, no? I dius, home, clar, llavors no s'entén com anem, és a dir, jubilem, però tampoc contractem, llavors què, la feina que abans feien 10, ara la fan 5, home, sí que la que pots fer, però és que l'estàs matxacant els altres 5,
I jo crec que això no és repartir el treball, no? Ni la riquesa d'aquest treball. Fins i tot el papa, avui ho comentàvem, que ha estat a l'Eurocambra, no? I parlava de la dignitat. Diu, quina dignitat pot tenir algú que li manca la feina?
Ho deia de tal qual, eh? És a dir, hi ha exigit al Parlament Europeu que una de les coses sigui que mirin quina dignitat pot tenir una persona que no té feina. Aquella persona no pot mantenir la seva família, ni pot tenir una estructura familiar... No, i a més a més no té la satisfacció de sentir-se útil a la societat.
Perquè treballar, a part que et dona una plenitud interna, doncs et fa relacionar amb altra gent, et fa moure't, et fa conèixer altres coses. I et satisfà, perquè realment, home, sempre hi ha algú que treballa amb una cosa que no... Ara ja és igual, eh? Ara ja és igual treballar del que sigui. Perquè abans la deia, oh, és que aquesta feina no m'agrada, és de buscar una altra perquè no em satisfà. Molt bé. Però és que ara no, ara...
I això me'n recorda un conte que vas llegir ja fa moltíssims anys d'aquest problema de la feina, d'un conte a la Xina, que estava esperant un company perquè em sembla que era... no sé si... era molt petit, allò, però...
collien arròs i estava esperant que el de davant de decansament morís per posar-se ell en el lloc de l'altre jo em va copsar molt però és que fill meu roda el món i torna el bord doncs el papa deia una cosa molt bona que de
ella diu, promoure la dignitat de la persona vol dir reconèixer que té drets inaliniables, que ningú li pot treure arbitràriament i encara menys per ser interessos econòmics. És a dir, és veritat, li ha de ser la dignitat de la persona per interessos totalment econòmics, que pot ser la banca o pot ser el que vulguis, no?
No, no, ha dit, realment, ha fet unes declaracions... També és veritat que s'ha carregat a la Unió Europea dient-li que ja no és fèrtil. Diu, Europa ja no és fèrtil ni vibrant. Diu, les idees que veu que es van crear... Sí, perquè era el centre de la cultura. El seu atractiu ja no hi són, no?
I llavors també ha dit una cosa, perquè ha dit tantes coses que intentar escollir en tan poc temps l'adequada. Ha fet el comentari que la Unió Europea és com una família. La Unió Europea havia de ser la gran família, la família dels pobles. Tots entenem que una família està més unida quan cadascú dels seus membres és lliure de ser ell mateix.
Diu, doncs veig Europa com una família de pobles. Defensar la centralitat de la persona humana significa, per damunt de tot, permetre que expressi lliurement la seva individualitat i creativitat, ja sigui com a persona o com a poble. Imagina't. És a dir, que un senyor hagi hagut d'anar a parlar de dignitat i de valors humans, dius, home...
que estiguem en el segle, com tu has dit, 2014, i que hagin perdut tots aquests valors que, com hem llegit els nens fa un moment, són els bàsics, i resulta que els grans poderosos...
que tenen a les seves mans, de portar a terme això. Es poden crear, aquests valors. Però és que l'economicisme ho espatlla tot, absolutament tot. Bé, de fet, ha sigut molt interessant aquesta visita, molt curteta, per cert, quatre hores al Parlament Europeu.
perquè, evidentment, el Parlament en peu té un problema gran i és que la majoria del que han dit abans, els inversors, els capitals, estan invertint en projectes especulatius puri, simplement, amb la qual la persona no deseja fer una mercaderia. I, clar, això és el que no pot ser. I llavors aquest, el president del Parlament, el Chulz,
li ha anat molt bé que li fessin recordar una miqueta els principis que genera el fet de tenir el principi que és el treball, és un dret sagrat. I llavors també la impressió que tenim nosaltres és que això ho han oblidat molt, perquè aquest al Juncker, que és el que està al front de la comissió, resulta que havia assessorat en els multinacionals que paguessin els impostos dels seus guanys
a Luxemburg o a Islanda o a les illes del canal per pagar un 2% dels seus beneficis i en lloc de pagar el 30% o el 25% que haurien de pagar, per exemple, en el cas del nostre país, aquí.
Vosaltres imagineu la Coca-Cola, els diners que arriben a tenir de beneficis amb la Coca-Cola, que fins i tot als països africans més pobres, a les tribus més allunyades hi ha Coca-Cola. Doncs imagineu els beneficis que té. Ara ens paguen un 2% a Luxemburgo.
I aquí no paguen un duro. En canvi, el treballador i l'empresa petita i l'empresa mitjana ha de cotitzar el cèntim, eh? I és la que fa bullir l'olla, eh? I que no s'atracin un mes perquè els hi claven un 20% o un 10% de recàrrec. Ja, ja. El Juncker pot ser que estigui molt detent, però ara ja sap que el papa l'ha censurat. Sí, però vols dir que no pot més la cosa de tipus pràctic que no la cosa de tipus morals?
Bé, això em sembla que és una cosa que s'anirà corregida en el futur perquè la gent cada vegada està més informada i el que finalment vota aquestes institucions és la gent, eh?
Sí, els seus representants. No, no, però la gent cada vegada vol decidir més, eh? Sí, sí. I a última hora, quan el poble diu això ha d'anar així, els que ens representen o van així o fora. Com estimo el Jesús. Jo sóc més... Per tota l'ànima, sempre he dit, és l'utopia personificada.
Jo soc més radical, eh? Que és maco, sempre, sempre ho dius tot la part bona. Però jo en aquest cas soc més dolenta, perquè jo penso que aquesta gent que no veuen perquè ells no pateixen, jo no t'estic dient que passi en gana ni molt menys, eh? No, però que treballi. Però dius, si jo visc amb un sou de 1.400 euros, si pago una hipoteca, lloguerga, tot el que sigui, molt bé.
Posem, que oi que en unes empreses a tu et demanen idiomes, et demanen unes carreres, et demanen XXX? Molt bé, doncs tots els que estan governant qualsevol país, si no compleixen, se'n van al carrer com si jo faig malament la meva feina, em diuen, senyora, aquí tiene la cartita i se va el paro.
i un sou regulat com un directiu no de targetes opaques no t'estic dient de 1.400 euros perquè si estàs 24 hores que és com estan ells normalment a full time dius va doncs potser 3.000 però apren a viure així què és això de que perquè soc Pepito estan fent lleis sobre un tema que no el pateixen llavors no pot ser i dolent el que l'ha patit i puja l'ha patit
No pides a qui en pidió, ni sirves a qui en sirvió. Que això, jo soc una mica curta de lèxit, potser, perquè me'n recordo de totes aquestes dites. Però són les bones, eh? Però, clar, era la matèria gris del poble, eh? Jo crec que hauríem d'anar així, eh? Que tinguessin un sou com tothom, i el que no funciona se'n va al carrer com qualsevol treballador. I tant, amb una empresa ho passa.
I això que les targetes opaques no sabem que s'han de retenir l'IRPF, perdoneu. No, això és una mentida. Perquè tothom que porta el departament comptable sap que si tu li dones a un treballador una targeta per acabar de justificar les seves despeses, si consideres que són retribucions en espècies, tu saps que allò s'ha de cotitzar i s'ha de fer la retenció pertinent. I això té per tothom. Això de que, ui, no ho sabíem, no em corre. No, res.
Bé, doncs, ens queda un minutet clavadíssim i bé, ens sembla que ja gairebé ens podríem acomiadar. Què et sembla? Perquè un tema molt llarg, no?, que ens allargaríem massa. No, només, a veure, recordar-vos que divendres a les 7 de la tarda a les escoles hi ha una conferència que parla sobre educació.
La Janine Kunci ens vindrà a veure i ens parlarà de la visió d'una altra forma de veure el món, que va molt lligat amb el que acabem de parlar avui. A dos quarts d'avui, tots aquells que vulgueu, esteu convidats.
Molt bé, doncs hem arribat als minuts finals, als segons finals de Veus de la parròquia. Avui amb la Quima Jiménez i amb el Jesús Castro. Bé, ha posat les músiques i ha controlat el so el Carles Hernández i Rius. Us recordem que el proper dissabte, si voleu, ens podreu tornar a escoltar. Bé, fins aleshores, fins al proper dimecres i adeu plau. Bona nit. Adéu.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Són molt belissos.