Primer van ser les ones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram,
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Veus de la parròquia.
Espai de formació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
Amics uïdors, avui areus de la parròquia,
l'encíclica ecològica del bisbe de Roma, Francesc.
Deixó caer la lluvia el agua,
trajes de fiesta y caras de felicidad.
El largo invierno ya se acaba,
lluvia del porvenir que el grano hará engordar.
Sobre la tierra soleada,
hoy vuelven a esparcir,
hoy salen a sembrar.
Bé, l'acollita d'esperança
és que el medi ambient sigui preservat.
Per això estem comentant, des de veus de la parròquia,
l'encíclica ecològica del papa Francesc,
que descobrirem avui
que no és un bolet amb una prèdica distinta,
sinó que al llarg de les seves manifestacions,
actituds, comentaris,
doncs ja té present sempre
a la costa del medi ambient.
Com subtitulem l'espai d'avui?
Doncs el direm,
els jamecs de la terra
són també els jamecs del pobres.
L'equip de documentació
de veus de la parròquia
ha buscat
a diverses biblioteques
quina trajectòria,
quina minutatge
i quina pauta,
és a dir,
quin guió
podríem fer en el programa d'avui.
Hem trobat, per descomptat,
l'Albato Si,
del papa Francesc.
Hem trobat també
escrits
de l'anterior papa,
del papa Mèrit,
el Benet XVI,
la Siva Ancílica
Caritas in Veritate.
Hem consultat
les obres del Leonard Wolf,
el de la teoria
de l'alliberament
de Sud-amèrica
i, finalment,
doncs,
el Francesc Torrova
també traiem bona part
de la nostra opinió.
Opinió que comença
dient que el papa
ens exhorta
a prestar-hi atenció
a aquests jamecs de la terra.
És a dir,
la terra es queixa
del tracte que li dóna
l'espècie humana
i s'ha de combatre,
diu el papa,
que s'ha de combatre
la globalització
de la indiferència.
Roger Poll,
ben trobat,
hola.
Hola, Lluís,
hola a tots els oïdors.
Que són miliars,
no?
I tant,
i tant.
Bé,
què podem entendre
per globalització
de la indiferència?
Globalització
de la indiferència,
bueno,
hauríem de partir,
suposo,
del concepte
de globalització,
que és,
per fer-ho així
planer
i una idea
que em ha sorgit
recentment,
seria
expandir
les dinàmiques
nacionals,
és a dir,
de relacions
comercials,
de relacions econòmiques,
de relacions culturals,
evidentment,
doncs,
dels països més potents,
en aquest cas,
doncs,
occidentals
i per extensió
Estats Units
i la Unió Europea,
posem per cas,
a una escala mundial.
És a dir,
allò que passa
als Estats Units
o a Europa
és d'extensió mundial,
val per tot arreu
i se suposa
que tots els éssers humans
han de fer el mateix.
Llavors,
la globalització
de la indiferència
el que
vindria a ser
per relació
d'idees,
doncs,
si en un país
aquest tema
no importa,
doncs,
s'entén
d'una forma cega
totalment
que aquest tema
no importa.
Per tant,
seria el de la pobresa,
el del medi ambient,
el de,
posem per cas,
la violència
contra les dones
o altres temes
d'actualitat
que si en els països
principals
no interessa
o en els llocs
amb més força mediàtica
s'entén
o per pura ignorància
que no importa
enlloc més.
La globalització
és també
el domini del capital
per sobre
de les forces democràtiques?
Doncs,
totes les veus
crítiques
en el procés
de globalització
apunten
en aquesta direcció.
És a dir,
no tenen
cap valor
altres
consideracions
que no siguin
el pur guany
econòmic
de puntualitzem
les multinacionals
perquè
no és el mateix
una empresa multinacional
que la persona
que té
el seu negoci
que intenta
prosperar
o les petites empreses
que donen
llocs de feina
i amb els beneficis
que tinguin
intenten fer
i reinvertir
sobre la producció
que els grans
monstres
diguéssim
fora de control
en què
ens trobem
amb l'economia
gran
avui dia.
la cura
del medi ambient
entenc
que està
dins
d'aquest concepte
és a dir
mundialment
no està
tinguda
com un tema
preocupant
molts països
han fet
fins
en quasi
data recent
cas omís
a les advertiments
dels experts
i dels científics
i per això
el papa
ens diu
que
hem de lluitar
contra aquesta
globalització
que ens deixen
diferents
davant la
degradació
de la terra
bé
havíem esmentat
que
el teòleg
Leonardo Boff
havia fet ja
obres
abans
que el papa
Francesc
sobre
la cura
de la terra
quines obres
i en quines edats
en quins anys
van sortir
digues
el teòleg
Leonardo Boff
té
bastantes
obres
que són
de l'últim
segle
diguéssim
al principi
del segle
XXI
que
de les més
conegudes
són
l'opció
tierra
de 2008
el cuidado
essencial
de 2002
virtudes
para otro mundo
posible
de 2006
la dignidad
de la tierra
de l'any 2000
y ecología
grito de la tierra
grito de los pobres
del 2011
en la línia
del que comentaves tu
que és el títol
que és el nostre
leitmotiv
del programa d'avui
aprenent
les paraules
de Leonardo Boff
la terra
gemega
de patiment
però no som
receptius
al seu clam
no estem atents
al seu crit
al seu dolor
a les seves llàgrimes
perquè hem construït
un món a part
ens hem tancat
en una petita
bombolla
tecnològica
i hem arribat
a creure
que podem viure
de manera
autosuficient
allunyats
dels nostres germans
de les altres
criatures
que honoren Déu
passem al papa
el papa
el papa francès
emprunt aquesta expressió
de ressonàncies
bufianes
aquest gemell
de la terra
ens exhorta
a prestar-hi
atenció
i a combatre
com deiem
al cancel·lament
la globalització
de la indiferència
doncs
aquestes situacions
segons
escriu el bisbe
de Roma
provoquen
el jamec
de la germana
terra
que s'uneix
al jamec
dels abandonats
del món
amb un clamor
que ens reclama
un altre rum
mai no hem maltractat
i ferit
la nostra casa
de tots
com els darrers
dos segles
aquí podríem aturar-nos
una mica
efectivament
els darrers dos segles
segles XIX i segle XX
han vist
diverses revolucions
cada una
hi ha hagut
un desplaçament humà
després
de tenir
una formació
diguéssim
agrària
durant
segles i segles
va haver-hi
una revolució
industrial
amb tots els productes
del carbó
la màquina de vapor
etcètera
desplaçament de gent
cap a les ciutats
a les fàbriques
residus
de cendres
abocades
a l'atmosfera
minerals
que no servien
per
per la crema
del carbó
doncs
abocats a la terra
etcètera
posteriorment
hi ha hagut
la revolució
diguéssim
dels mitjans
de comunicació
el que seria
l'automobilisme
amb un motor
d'explosió
però
de benzina
de fuel
també
consum
de fòssils
que la terra
doncs
es va
es va queixant
d'aquesta extracció
i estem
en una revolució
tecnològica
que des dels residus
d'aquests mateixos cotxes
de residus
d'ordinadors
a lluites
pel coltan
que traiem d'Àfrica
pels nostres
tauletes
o els nostres
mòbils
fan
que
aquesta terra
nosaltres
l'exprimim per una banda
per treure'n el que puguem
però per altra
li aboquem al damunt
tot de residus
que no pot
ser
d'una unitat
sostenible
sí sí
entraríem
dins del que és
el que has expressat
Lluís
les contradiccions
d'aquest capitalisme
que
si bé
l'Europa
i el món occidental
que coneixem
doncs
ha donat bons resultats
en el sentit
que ha permès
l'avant científic
en la lluita
contra
contra
malalties
importants
que
al segle XIX
quan just començava
el capitalisme
o l'economia
com l'entenem avui
estava molt present
la tuberculosi
el tifus
totes aquestes malalties
que ens semblen
tan llunyanes
i que només les sentim
quan sentim
parlar de l'Àfrica
o de l'Àsia
més pobre
el sistema
mateix
doncs
ha permès
a través
de la
motivació
de la gent
a través de l'economia
la inversió
tot això
bé
però clar
també hi ha
el que se'n diu
en llenguatge econòmic
les externalitats
negatives
quina forma
més
planera
i més
despreocupada
com si no hi hagués
tal problema
com si no fos
un problema greu
bé
els problemes
mediambientals
per no citar els altres
que també
se'n podríem parlar
una externalitat
clar
amb aquest llenguatge tan fred
jo crec que
no s'arriba a copsar
el drama
o l'extrem
de la tragèdia
dius
externalitats
i com que és
amb llenguatge tècnic
dius
ah mira
em sembla que no sigui
tal cosa
la paraula no és pas lletja
el papa no s'està
d'exterralitats
i de llenguatges
complicats
sinó que diu
que enfront d'aquesta situació
cal fer una crida
a tots els homes i dones
del món
a despertar
la seva consciència
planetària
a transcendir
els interessos particulars
les visions
particularistes
la consciència individual
i la nacional
per créixer
en la consciència global
és a dir
hem de superar
el nostre egoisme
el jo ja vaig bé
jo i el meu petit cercle
familiar
o social
o nacional
per veure
que
des de l'exterior
el planeta
està patint
i també diu
que vivim
en una mena
d'aldea global
en un poble global
on calen
ciutadans
amb sentit global
amb visió global
homes i dones
que se sentin realment
membres i partícips
actius del món
nòduls
d'una gran xarxa
en la qual
tot és interdependent
i tot està interaccionant
llegirem textualment
del papa Francesc
necessitem enfortir
la consciència
que som una sola
família humana
és important aquest concepte
tots els homes
la mateixa família
no hi ha fronteres
ni barreres polítiques
o socials
que ens permetin
aïllar-nos
i per això mateix
tampoc no hi ha espai
per la globalització
de la indiferència
en certa manera
suposo que al llarg
d'aquests programes
que fem cada quatre setmanes
anirà sortint
el papa
considera
pels creients
pels militants catòlics
un pecat
això
oblidar-se
de la terra
que agonitza
per tant
és un pas més
davant de tot el món
a la crida
a la preservació
del medi ambient
i sí, sí
en aquest sentit
doncs
podríem reprendre
més
més paraules
del mateix papa
per il·lustrar-ho
que crida l'atenció
a la feblesa
de la reacció
política internacional
retenguem aquest concepte
Lluís
el sotmetiment
de la política
davant la tecnologia
i les finances
es mostra
en el fracàs
de les cimeres
mundials
sobre medi ambient
B.A.C.
a Kioto
i les que han
succeït
en la realitat
qualsevol intent
de les organitzacions
socials
per modificar
les coses
serà vist
com una molèstia
provocada
per il·lusions
per il·lusos
disculpeu
romàntics
o com un obstacle
esquivar
fem una petita pausa
aquí
perquè això
de la cimera
és el seu interès
necessitem carregar
una mica
de forces
escoltem
una pausa musical
Loco, Loco, Loco, Loco
Loco, Loco, Loco
Loco, Loco, Loco
Loco, Loco
Loco, Loco, Loco
Loco, Loco, Loco
Loco, Loco
auxants
del amor
exclusively
El mongolotta
Loco, Loco, Loco
off.
Lacussion
des capturada
la terapés
Bona nit
Bé, parlàvem de les cimeres mundials sobre el clima. Jo recordo la primera, l'any 1992, a Rio de Janeiro, quan els països per fi, com el cas per la ONU, es van reunir per atendre els problemes mediambientals.
Llavors encara el canvi climàtic i l'escalfament global no estaven molt present. D'allà va sortir un programa molt voluntariós en què estats, nacions, municipis, fins i tot centres socials, es proposaven el que se'n deia l'Agenda XXI.
per al segle XXI fer al seu nivell accions a favor de la salvaguarda del planeta. Això ha sigut més voluntarista, com deia d'altres, però, curiosament, ha resultat més fins i tot efectiu per baix que per dalt.
No pas els estats, no pas fins i tot la ONU, sinó les escoles, els nens, els nens han fet petites accions a través de les escoles verdes, agendes XXI, escoles més sostenibles,
de la qual cosa aquí a Sant Just en tenim un bon reguitzell, i han après a classificar, a no evolucionar, a reutilitzar, etcètera, etcètera.
Després de la cimera de Rio, n'han vingut d'altres, tu esmentaves la de Tòquio.
La de Kyoto, que està allà mateix, al Japó.
Sí, allà, doncs, potser els anells, la idea era reduir les emissions de CO2, encara que hi ha hagut després una lògica perversa que ha estat el de la venda de drets dels països emisos,
que vindria a ser una cosa semblant a, o a la pràctica, dels països que tenen més dret a pol·lucionar, com que acostumen a ser els països menys industrialitzats,
per tant, per allò de la pa per avui i gana per demà, doncs, venen aquests drets als països més poderosos,
amb una indústria molt més desenvolupada i, per tant, més pol·lucionant, venen aquests drets i els països rics i els països més industrialitzats
poden seguir tirant de veta, com se sol dir, i vinga, aquí no ha passat res, i seguim, i el que pretenia aquest propòsit ben intencionat, com molts,
acaba sent, doncs, acaba quedant enrerellats.
I això, sense comptar que qualsevol d'aquests acords s'ha de ratificar després pels respectius governs.
Hi ha governs que ratifiquen, altres que no, altres que ho porten als seus parlaments,
perquè, doncs, no tenen majoria, etcètera.
Hi ha una acció molt variada per saltar-se una mica i no afrontar el problema d'una forma global i amb força.
després ha vingut l'Assemblea del Clima, la Conferència del Clima de París,
i a Marrakeix, recentment, també, hi ha hagut una trobada mundial que havia de precisar una sèrie d'accions.
Totes aquestes cimeres han estat contestades per la base,
és a dir, els grups ecologistes han volgut fer sentir la seva veu simultàniament a la discussió que es feien en assemblees.
Però no era una postura rupturista d'anar contra tot perquè sí,
sinó que aquests mateixos grups ecologistes o partits verds feien propostes
i aportaven tècnics qualificats que han sigut considerats amb poca acceptació final.
I, a més a més, volia fer un apunt amb això, Lluís, dels partits ecologistes.
Sí, centrem-me més en l'àmbit polític.
No sé si ho sabies o no havia sentit parlar,
que els partits ecologistes que, diguéssim, al nostre entorn més pròxim,
s'associen a opcions polítiques més progressistes d'esquerres,
curiosament, o no tant, a l'Europa de l'est,
doncs són partits més aviats de dreta o fins i tot de l'extrema dreta.
Per allò que el desenvolupament soviètic va ser molt industrial,
potser una mica per contraposició a la...
Doncs escolta'm, nosaltres ens desmarquem de l'esquerra
i som més conservacionistes del medi ambient.
Això ho vaig sentir dir.
És un fet que aquí moltes vegades se'ns escapa
i pensem que...
I també entretenint el joc polític.
Correcte.
Efectivament, cal que els països més poderosos,
o bé, tots els països,
superin aquests interessos nacionals i corporatius
i s'hi posin de ferm.
Cal una reacció més contundent, més sàvia, més global,
perquè les mesures fins ara adoptades han estat ineficients.
què ens espera, Roger, davant la situació actual,
però centrada en un aspecte que també va tocar fa quatre setmanes,
però que ara voldríem entretenir-vos-hi una mica més.
L'elecció d'aquest nou president als Estats Units,
Donald Trump,
que pot representar per temes ambientals.
Per temes ambientals.
Està a punt de nombrar secretari d'Estat...
Un negacionista.
Un negacionista, cap d'una petrolera, etcètera.
Doncs em sembla que aquí tenim bastant poc a dir, diguéssim,
perquè tu poses el cap davant d'un departament,
d'un ministeri o d'una secretaria,
un negacionista d'un problema
que la majoria del món científic en la matèria
dona dades i realment referma
amb tots els mitjans que pot
i amb tota la prèdica de què és capaç de gaudir,
que realment és un problema existent i en augment.
Em poses un individu que és negacionista d'aquest problema
i a més a més a la principal cancelleria del món.
Amb la seva competència.
Exacte.
Com no ens hi posem els ciutadans des de la base,
com deies, amb els projectes a les escoles
i que ha estat total moviment ecologista,
doncs jo crec que aquesta cosa la podem esperar.
És curiós el que diu, és curiós el que diu Pau Francesc,
diu, si algú observés des de fora la societat planetària,
s'estranyaria davant semblant comportament
que a vegades sembla suïcida.
És a dir, no ho diu així, no?
Però l'ET, des de L'Oni Casa,
què veu a la Terra?
Veu aquest infam dipòsit i dipòsit de material sobrer,
de gent que contamina,
de males pràctiques personals,
de males pràctiques corporatives des del punt de vista ambiental.
això, la paraula és certa,
porta al suïcidi, és a dir,
pot portar a l'eliminació de tota vida humana,
tant vegetal com animal,
i per la sobretot l'home,
sobre la capa de la Terra.
Sí.
En efecte, molts han advertit del perill del col·lapse,
de la possibilitat del no-res,
de l'autodestrucció,
fins i tot de l'extinció de la vida humana i animal
sobre el planeta, com tu deies, Lluís,
però persistim en el mode de producció
i en el mode de consum,
persistim sense inmutar-nos,
a fer prevaldre un sistema econòmic neoliberal,
globalitzat,
una economia que mata,
tot això en paraules del papa Francesc,
en la seva exhortació,
Evangeli Gaudium.
Perdoneu-me el meu pobre lletí, Lluís.
Sí, l'alegria de l'Evangeli.
La degradació ambiental
i la degradació humana i ètica
estan força unides.
Un altre concepte.
També la degradació del medi ambient
és una falta ètica.
Ja n'hem parlat d'això abans.
Bé, acabem de passar una crisi.
La crisi podia haver estat una oportunitat
perquè era una invitació per parar-se,
per pensar,
per dialogar,
per tenir audàcia de fer autocrítica,
de fer esmena,
per mirar el que era malament
i tenir a la vegada el vigor,
la força per canviar,
per transformar dinàmiques de producció i de consum.
Inèrcies que solament beneficien
els més rics del planeta.
No sé si la recent crisi econòmica
encara no ha acabat, eh?
Però ha servit per això
o estem tornant els mateixos vicis anteriors.
És difícil canviar uns ritmes,
unes inèrcies
que no afecten directament el teu negoci, Lluís.
És a dir,
quan tu canviaràs dins d'una empresa
allò que veus que, òbviament,
no funcionen els teus guanys,
les teves formes de treballar el teu personal
i la teva cotització en el mercat.
I moltes vegades ja costa
que les empreses canvin dinàmiques
com per ara voler canviar, diguéssim,
unes que no afecten directament.
Oh, que avui,
què estem,
el 15 de desembre
faci 5 graus més de lo normal,
va, mentre la meva empresa
pugui seguir venent cada dia
i pugui seguir produint,
doncs encara no em preocupa.
Vé a ser una mica
la crítica que se'ls pot fer.
És això que diu, papa?
Aquests comportaments
evasiu
ens serveix per continuar
en els altres estils de vida,
de producció i de consum.
És la manera
de l'ésser humà
s'espavila
per alimentar tots els vicis autodestructius,
intentant no veure'ls,
això que dèiem ara,
lluitant per no reconèixer'ls,
postergant les decisions importants,
actuant com si no passés res.
Hi ha molta gent
que intenta abadir-se d'això,
girar el cap cap a una altra banda.
Fins i tot hi ha els negacionistes,
entre els quals
esmentem
el nou secretari d'Estat
d'Estats Units.
Però
aquesta negació
és també
un deure moral,
és a dir,
negar una evidència
davant dels diagnòstics
dels ecòlegs
i tillar
amb aquesta gent,
els científics,
d'apocalíptics
i de catastrofistes,
és,
per poc papa,
una evasió
intolerable
i exhorta
a prendre
un compromís global
i unes decisions valentes.
entén que l'Església,
en aquesta conjuntura,
no pot restar muda,
tancada en la sagristia,
com si la terra i el destí
de les criatures
li fos indiferent.
El papa vindica
l'Església
com un interlocutor vàlid
en el món
que des de la seva
saviesa mil·lenària
aporta idees,
criteris i principis
perquè els homes i dones
que governen el món
prenguin les decisions oportunes
en afavorir
el bé dels presents
i el bé
de les generacions futures,
que moltes vegades
se'ns oblida.
Sí que el papa
no agafa
respostes concretes
sobre temes tècnics.
Diu,
són els científics,
són els estudiosos
que han de portar
solució
que apliquin
els governs,
els estats,
les mateixes Nacions Unides.
Però,
exhorta
a tothom
a treballar,
a escoltar
i a promoure
aquest debat honest
entre científics
respectant
les diverses opinions.
És com
davant d'unes eleccions.
l'Església
no diu
a qui s'ha de votar,
no es recomana
un partit concret,
però potser
posa unes pautes
de reflexió
sobre els temes
a considerar
alhora
que els ciutadans
han de
emetre el seu vot
o manifestar-se
políticament.
Molt bé.
Sobre aquest moda
d'entendre
el paper de l'Església
en el món,
hi ha grups de poder,
corporacions,
universitats,
intel·lectuals i polítics
que discrepen fermament.
perquè la voldrien
enclosa en si mateixa,
ocupada en discussions
bizantines
de caràcter endogàmic.
Aquest papa
veiem
que ens exhorta
a mirar en el món,
a sortir fora
de nosaltres mateixos
i diria
l'Església mateixa,
a pronunciar
una paraula
amb sentit
i comprometre's
en el món
per millorar-lo.
No vol una Església
tancada
sobre si mateixa
i autorreferencial.
Això és incòmode
per tots aquells
que la voldrien
muda
i quieta,
que és el que estan
acostumats
i en un discurs
que va
en una altra línia.
Ocupada
en rituals litúrgics
i en solemnes
grandiloquències
a nivell de celebració.
Diguéssim,
el papa actual
veiem que està fent
en aquest tema
del medi ambient
i també en altres.
Un paper,
està fent,
està duent a terme
un rol
que no se l'esperava,
però hi és.
No hi és
però ni se l'espera.
Hi és
però no se l'esperava.
I això
trobo que
descol·loca
tant
els que estan a favor
diria
del medi ambient
perquè
els ha sortit competència
diguéssim,
m'atreviria a dir.
I en canvi
els que
deien
no, no,
aquest no s'hi posarà
per tant
podem estar tranquils
que no s'hi posarà
també hem quedat
també hem quedat
futurs.
És un acte de valentia
del papa sortir
i adreçar-se
no solament als catòlics
sinó
a l'opinió pública
i als ciutadans del món
amb aquesta visió planetària
que aquest és un programa
i és
un programa
pels cristians
ètic
i moral.
Acabarem,
com no,
amb unes paraules
de Mario
Bergoglio
quan diu
viure i entendre
la nostra vida
com a do,
com a regal.
Aquest do
ens obliga
a tenir-ne cura
i tenir-ne cura
també de la vida
dels altres,
sobretot d'aquells
que són més vulnerables.
el que hem rebut gratuïtament
també ho hem
de gratuïtament
donar als altres.
Donar
vol dir
ajudar a crear
les condicions
perquè la vida
es pugui desenvolupar
plenament.
a més d'entendre
la vida
com a do,
cal que tinguem
en compte
que també
la natura
és regal
que ens ajuda
a viure.
És l'entorn
que fa possible
la nostra vida
i per això
hem de cuidar-la
i no reduir-la
a simple cosa
o objecte
de la nostra
manipulació.
Amb aquestes
paraules
del Papa Francesc
acabant el programa
d'avui
que
davant la demanda
serà repetit
el dissabte
a dos quarts onze
del matí
per aquesta mateixa
ona
de ràdio
d'Esvern.
Us deixarem
en la música
del programa
fins al final
de l'emissió.
Moltes gràcies
i adeu-siau.
i adeu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!