Música
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Sintonitzes l'àdio d'Esperg, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Música
Veus de la parròquia
Una vegada més, la parròquia és a les vostres llars per informar-vos sobre temes de fe, accions parroquials, assumptes socials i actualitat entorn de l'Església.
Veus de la parròquia s'anet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Música
Avui podeu escoltar els espais, notícies d'Església i fe i actualitat.
Música
Iniciem l'abodició amb la lectura de l'Evangeli.
Diu Sant Marc.
En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Sabadeu, anaren a trobar Jesús i li digueren.
Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem.
Jesús els preguntà.
Què voleu que faci?
Ells li digueren.
Concediu-nos que el dia que sereu glorificat puguem seure l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra.
Jesús els respongué.
No sabeu què demaneu.
Podeu veure el calze que jo veuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
Ells li digueren.
Sí que podem.
Jesús els respongué.
És cert, vosaltres veureu el calze que jo veuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat.
Però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir.
És per aquells a qui Déu ho ha reservat.
Quan els altres ho sentiren, s'indignaren contra Jaume i Joan.
Jesús els cridà i els digué.
Ja sabeu que en totes les nacions, els que figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos,
i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder.
Entre vosaltres no ha de ser pas així.
Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor.
I qui vulgui ser el primer ha de ser l'esclau de tots, com el fill de l'home,
que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per a tots els homes.
Notícies d'Església
Fa uns dies es va iniciar el curs escolar i a la parròquia ha començat la catequesi per a infants que es preparen per rebre la primera comunió.
Sobre aquest tema escriu mossèn Joaquín Rius les seves reflexions al full informatiu de la parròquia.
Una catequesi per a totes les edats.
Ara que hem iniciat les trobades setmanals amb els infants de la catequesi
i que, com cada inici de temporada, hi ha hagut la reunió amb totes les catequistes de la reciprostat nostra,
m'ha arribat a les mans l'agenda del catequista,
que cada any la delegació de catequesi del bisbat regala a cada catequista.
Extrec el text del present escrit d'un petit dossier editat pel Departament de Formació de Catequistes del Secretariat Interdiocessà de Catequesi de Catalunya,
que s'ha lliurat amb l'agenda als catequistes.
Catequesi sona a infants.
L'hem associat a aquella etapa de la vida com si la fe fos una cosa de criatures.
Malgrat això, hem de reconèixer que en moltes etapes importants de la vida
falta una catequesi sistemàtica ben organitzada.
En la mateixa infància, la catequesi es redueix sovint a la preparació per a la primera comunió.
La catequesi d'adults queda lluny de ser una realitat,
tot i que estem convençuts que una bona catequesi d'adults faria canviar el clima religiós familiar
i la tasca d'iniciació dels fills resultaria més viable i faria un gran bé a la vida de fe de les joves generacions.
La catequesi té com a destinataris la comunitat cristiana en general i cadascun dels seus membres en particular.
L'atenció necessària a les diverses i variades situacions de les persones
impulsa la catequesi a recórrer molts camins per a sortir del seu encontre
i adaptar el missatge cristià i la pedagogia de la fe en les diverses necessitats.
La catequesi ha de portar els catequitzants a conèixer el missatge de Jesús.
La catequesi ha d'ajudar a llegir i interpretar cristianament la vida.
La paraula de Déu en la catequesi és una llum que il·lumina el misteri del ser humà i del món,
que descobreix el sentit profund de la vida i l'ajuda a viure.
La catequesi forma i suscita aptituds cristianes.
Pretén suscitar seguidors de Crist, és a dir, maneres de ser i viure en cristià.
La catequesi ens fa adonar que en ser batejats formem part de l'Església,
una Església entesa com una comunitat de germans, poble de Déu,
reunió viva i activa de germans, com a experiència d'Església.
La catequesi ajuda a iniciar la trobada amb Déu en la pregària i la litúrgia.
No es tracta d'ensenyar només oracions, sinó d'ensenyar i pregar a relacionar-se amb Déu.
La catequesi ha de desembocar en l'oració individual i comunitària
com a resposta del creient a la paraula de Déu.
Signat mossèn Joaquim Rius
El proper diumenge celebrarem, a totes les esglésies del món,
les Jornades Mundials de les Missions, el Dòmono.
És la qüestió anual, la coestació, de les obres missionals pontifícies
per al recolzament als missioners i missioneres
que arreu del món porten l'Evangeli de Jesucrist
i, a més a més, ajuden a la promoció humana, social i sanitària
allà on hi ha éssers humans,
a qui els manquen totes les oportunitats
per al desenvolupament a que tenen dret.
La coestació del proper diumenge
és destinada a aquesta tasca.
El col·laborar ja sabem que és una manera,
la més cristiana,
de complir aquest deure que tenim els creients
segons paraules del Sant Pare Francesc,
d'evangelitzar en el nostre entorn
mostrant la nostra solidaritat amb el proisme.
Com podem col·laborar?
Resant per ells,
perquè Déu fecundi amb la seva gràcia
el treball que realitzen.
Econòmicament,
per mitjà de les obres missionals pontifícies.
És l'organisme de l'Església
que, per encàrrec del Papa,
distribueix equitativament
els donatius dels fidels
entre tots els territoris de missió.
Sense aquestes ajudes,
seria impossible l'activitat missionera i pastoral.
Aquestes esglésies naixents
constitueixen el 38% de l'Església catòlica.
Podeu col·laborar a través de la parròquia
o bé al compte d'obres missionals pontifícies
a la caixa.
Allà, com el número d'aquest compte
és molt llarg,
val més que ho pregunteu
i de seguida sereu atesos.
Demà passat
tindrà lloc a la casa de l'Església de Sant Feliu
una reunió de delegats de Família i Vida
presidida pel bisbe Agustí,
que és el responsable
de la Conferència Episcopal de Raconense
per a la pastoral familiar.
Ja podeu inscriure-vos al despatx parroquial
si desitgeu participar
a la Romeria Montserrat de la parròquia.
Serà, si Déu vol,
el poper el 23 de novembre,
potser el 22.
El preu, tot inclòs,
transport i restaurant,
és de 40 euros.
També us volem recordar
que ja teniu a la vostra disposició
els talonaris i participacions
de la Loteria de Nadal,
perquè de vegades fins i tot toca
que almenys no us quedi la recança
de no haver participat.
Heu escoltat
Notícies d'Església
Notícies d'Església
a l'Espai, Fe i Actualitat.
Els delegats de Família i Vida,
en Josep Maria Guardiola
i la Dolors Ripollès,
signen una ressenya publicada
al full setmanal del Bisbat
sobre el Sínode dels Bisbes al Vaticà.
La titulen
La vocació i la missió de la família
en l'Església
i en el món contemporani.
Del 4 al 25 d'aquest mes
s'està desenvolupant al Vaticà
l'Assemblea General Ordinària
del Sínode dels Bisbes
per abordar el món de la família.
En realitat,
és la segona part
d'aquest esdeveniment eclesial,
ja que del 5 al 19 d'octubre
de l'any passat
va tenir lloc
la Tercera Assemblea General
Extraordinària dels Bisbes
amb el títol
Els reptes pastorals
sobre la família
en el context de l'evangelització.
Entre aquestes dues cites
al Vaticà
hi ha hagut un treball
realitzat a cada diòcesi.
A la nostra,
a partir de febrer d'aquest any,
ens hem anat reunint
els dissabtes a la tarda
durant cinc setmanes
un grup de set matrimonis
i el bisbe Agustí
portant a terme
un treball engrescador
de reflexió i diàleg
a partir del qüestionari
que la secretaria del Sínode
va fer arribar a les diòcesis.
Vam tractar temes
tan interessants
com la possibilitat
de despertar la presència de Déu
a la vida de les famílies,
educar i fixar
relacions interpersonals sòlides,
afavorir polítiques socials
i econòmiques
útils per la família
entre d'altres temes.
Van estar parlant
algunes situacions
més extremes
i absència
dels pares a la llar,
la desestructuració
de la família
i la discriminació
de la maternitat.
Van proposar
algunes estratègies
prevertives
en aquests terrenys.
Afloraven el debat
els valors propis
de la família catòlica
i en l'anàlisi
escrotaven
si algun d'aquests
estava en les diferents
unions entre home i dona
que es donen
a la societat actual,
plantejant-nos
la possibilitat real
de promoure
el diàleg
amb aquestes famílies
i preguntant-nos
com fer-ho
des d'aquest espai comú
en la perspectiva
de la nova evangelització
que ens proposa
el papa francès.
Aquestes han estat
algunes
de les reflexions
i aportacions
que hem realitzat
des de la delegació
de Família i Vida
per al Sínode
que es desenvolupa
aquests dies.
Signat,
Josep Maria Guardiola
i Dolors Ripollers,
delegats
de Família i Vida
i El Papa Francesc
ha estat predicant
al llarg de molts dimarts,
de molts dimecres,
de l'any, una catequesi sobre la família,
tot preparant el sinodà dels bisbes,
que, com ja hem comentat, s'està celebrant el Vaticà.
Està dividit en diferents capítols
basats en els membres que composen la família.
El dimecres 7 de gener va estar dedicat a la mare.
Bé, farem lectura d'aquest catequesi, d'aquesta catequesi.
Evidentment que va sortir publicat en el full dominical
tant del bisbat de Sant Feliu
com de la nostra veïna, Barcelona.
I suposo que també el de Terrassa.
El que passa és que el de Terrassa no el tinc.
No, suposo que a tots tres bisbats.
Mare. L'Església és mare.
La nostra Santa Mare, Església.
Qualsevol persona humana deu la vida a una mare
i gairebé sempre li deu molt de l'existència successiva
pròpia de la formació humana i espiritual.
Les mares són l'antídot més fort
davant la difusió de l'individualisme egoista.
Les mares es divideixen a partir del moment
en què acullen un fill per donar-lo al món i criar-lo.
Sí, ser mare no significa només portar un fill al món,
sinó que és també una opció de vida.
Una societat sense mares seria una societat inhumana
perquè les mares saben testimoniar sempre,
fins i tot en els pitjors moments,
la tendresa, enlliurement, la força moral.
Les mares transmeten sovint també
el sentit més profund de la pràctica religiosa.
Sense les mares no sols no hi hauria nous fidels,
sinó que la fe perdria bona part
de la seva calor senzilla i profunda.
I l'Església és mare.
Amb tot això és la nostra mare.
Nosaltres no som orfes.
Tenim una mare, la mare de Déu,
la mare Església i la mare nostra.
No som orfes.
Som fills de l'Església.
Som fills de la mare de Déu
i som fills de les nostres mares.
No cal dir que, a més, l'Església és mare i mestra,
madre et magistra.
O sigui que els seus ensenyaments
són, per a tots, vitals i importantíssims.
Bé, ara, a la segona vegada,
ja va fer una catequesi sobre el pare.
I diu així,
avui ens deixem guiar per la paraula pare.
Una paraula més que cap altra
amb valor especial per a nosaltres, els cristians,
perquè és el nom
amb què Jesús ens va ensenyar a anomenar Déu.
Pare.
El significat d'aquest nom
va rebre una nova profunditat
precisament a partir de la manera
com Jesús utilitzava
per adreçar-se a Déu
i manifestar la seva relació especial amb ell.
El misteri beneït
de la intimitat de Déu,
pare, fill i esperit,
revelat per Jesús,
és el cor de la nostra fe cristiana.
Pare és una paraula coneguda per tots,
una paraula universal.
El problema dels nostres dies
no sembla ser ja tant
la presència manefra dels pares,
sinó més aviat la seva absència,
el fet de que de vegades
no hi són presents.
Ara, vull dir
a totes les comunitats cristianes
que hem d'estar amatents
amb l'absència de la figura paterna
en la vida dels petits
i dels joves
que produeix llacunes i ferides
que poden ser fins i tot molt greus.
El sentiment d'orfanesa
que viuen avui molts joves
és més profund que no ens pensem.
A vegades,
sembla que els pares
no sapiguem gairebé
quin és el lloc que ocupen en la família
i com educar els fills.
Cada família necessita el pare.
Voldria partir d'algunes expressions
que es troben en el llibre dels Proverbis,
paraules que un pare adreça al seu fill
i diu així.
Fill meu,
si el teu cor es fa savi,
també el meu cor se n'alegra.
Tot jo ho celebraré
quan parlaràs
i et portaràs honradament
i això és el que diu
un pare savi,
un pare madur.
La primera necessitat
és que el pare estigui present en la família,
que sigui proper a l'esposa
per compartir-ho tot,
alegries i dolors,
cansaments i esperances
i que sigui proper als fills
en el seu creixement.
Pare present sempre.
L'Evangeli ens parla
de l'exemplaritat del pare
que està en el cel.
L'únic,
diu Jesús,
que pot ser anomenat veritablement
pare bo.
Tothom coneix la paràbola
anomenada del fill pròdic
o millor,
del pare misericordiós.
Els pares han de ser pacients.
Moltes vegades
no hi ha altra cosa a fer
més que esperar.
Resar i esperar amb paciència.
Dolor,
dolçor,
magnanimitat
i misericòrdia.
Un bon pare sap esperar
i sap perdonar
des del fons del cor.
És cert,
sap també corregir
amb fermesa.
No és un pare dèbil,
completament.
Serà compleent,
sentimental,
però fort.
Si hi ha algú
que pugui explicar
amb profunditat,
la pregària
del pare nostre
és precisament
qui viu
en primera persona
la paternitat.
Sense la gràcia
que ve del pare
que està en el cel,
els pares
perden valentia
i abandonen el camp.
el llibre
dels bisbes del Vaticà
i el llibre
i el llibre
de la família.
El sinode dels bisbes
del Vaticà
ha donat lloc
a que es facin
xerrades sobre el tema,
es publiquin articles
i llibres.
Per exemple,
un que es titula així.
El llibre
de la família.
És un humil projecte
que enguany
es fa realitat.
El podreu adquirir
a la casa de l'Església
i pretén ser
un recull
de les dades
pròpies
de la família
des del casament
al naixement
dels fills,
recopilant
els esdeveniments
més importants
de la família catòlica,
el Sagrament.
És alhora
un breu recordatori
de les principals
pregàries
i un recull
de textos
del Magisteri
i l'Evangeli
sobre la família.
Incorpora
alguns rituals
com ara
la consegració
de la família
o la benedicció
del fill
al ventre
de la mare.
És un projecte
desenvolupat
amb molt d'amor
a la família
i amb el desig
que serveixi
els agents
de pastoral
i mossens
per tal
de favorir
un itinerari
de contactes
periòdics
amb els nous matrimonis
que es formen
a les nostres
parròquies.
i ara
llegirem
aquelles glosses
que assignava
Enric Puig
Xofra
de la companyia
de Jesús
que sempre
ens han agradat tant.
Ens agraden
i ens ensenyen
molt
a tirar endavant
que és molt important.
Diu aquesta
que Déu
ens guardi
fins demà.
Rebo un correu electrònic
d'un religió sirià.
Un diumenge terrible.
Dues explosions
han tanellat la ciutat.
He celebrat
la missa dominical.
Normalment
hi assisteixen
entre 400
i 500 persones.
Avui n'èrem
només 80.
La gent té por.
Durant la missa
els murs
de la catedral
vibraven.
la gent tremolava
i l'Evangeli
parlava
del bon pastor
que no abandona
el seu ramat.
Què dir?
Mantinguem-nos
units en el Senyor
perquè ell ens sosté
davant els nostres
temors.
La persecució
ha acompanyat
sempre el pelegrinatge
dels cristians
per la terra.
Jesús
el nostre referent.
La seva pobresa
i el seu abaixement
a la creu
també són actuals
en aquestes situacions
en què les tenebres
es volen imposar
a la llum.
De nit
els combats
s'intensifiquen.
Aquesta nit
és terrible.
Les mombes
cauen
molt a prop nostre.
La gent
experimenta
uns trencaments
dolorosos.
Sobtadament
s'enfonsen
als edificis
i desapareix
tota la història
personal
i tots els records.
Resten
només
les runes
i les persones
que tremolen
espantades
desproveïdes
materialment
i psicològicament
de tots els objectes
que estimen
quan no han perdut
també
les persones
estimades.
Por,
pànic
i inquietud
davant
el que pugui
passar
demà.
Els rumors
diuen
que hi haurà
combats
ferotges.
Pessimisme
general.
L'èxode
dels cristians
ha començat.
Molts
diuen
tenim por
de les nits
on podem dormir.
Una vegada més
la comunitat
cristiana
mostra un esperit
solidari.
Tothom
comença
a acollir
els desplaçats.
Avui
he vist
en aquests
barris
Job
l'home
aprovat.
Ara Déu
m'ha deixat
abatut,
m'ha pres
els qui
m'envoltaven
i el cos
aflequit
m'acusa.
Així
parla Job
en el capítol
16
versicle 7.
Difícil
tasca
la d'encoraixar
els altres
quan s'experimenta
la pròpia
flaquesa.
Déu dona,
però,
fortalesa
els perseguits
per causa
del seu nom,
la fortalesa
dels qui
afronten
l'avui
segurs
de la
fidelitat
de Déu
Pare.
Acabar el correu
amb aquesta
petició
confiada.
Que Déu
ens ho guardi
fins demà.
Que l'Esperit Sant
em sostingui
i em doni valor
perquè sento
una gran debilitat
en el més profund
de mi mateix.
A tot aquell
qui em reconegui
davant els homes,
també jo
el reconeixeré
davant
el meu
pare del cel.
Mateu,
versicle 10,
capítol 32.
Quan es defensa
una causa justa,
convé no
defugir
les dificultats,
afrontar
la pròpia
i vèncer
la por.
Donar
testimoni
d'aquell
de qui
es confia.
Signat
Enric Puig
Jofre
de la
companyia
de Jesús.
I continuem
amb una altra
glossa
que també
és
molt,
molt
entendridora.
I que porta
per títol
Servir
la comunitat.
Diumenge
al matí
arribo a la
parròquia
d'un barri.
Em disposo
a substituir-ne
el rector
pendent
de passar
pel quiròfan
en la missa
de les 9 del matí.
Feia anys
que no entrava
en aquella església.
Sorprèn
la netedat
i l'ordre
dominant
amb totes
les dependències.
Les cartelleres
abunden
en informació
actualitzada.
Un grup
de seclars
i una religiosa
que tenen cura
d'aquesta celebració
em posen
al corrent.
Cadascú
m'exposa
la seva responsabilitat.
Direcció
de cants,
interpretació
de la música
a l'orga,
recerca
de lectors,
control
de megafonia,
elaboració
i gestió
del powerpoint,
organització
de la recapta,
seglistia
i preparació
de l'altar.
Comença
la celebració
amb una assistència
notable.
El ritme
és àgil.
Tothom sap
quan ha d'intervenir
i ho fa
amb un cert domini
del servei
encomanat.
La participació
en els cants
és nodrida.
Tot i ser
alier
a la comunitat
parroquial,
em sento
acollit
i esperonat.
Convocats
per Jesús,
estem celebrant
el diumenge
i ho fem
en joia,
sense perdre
el sentit
profund
de la trobada.
És una comunitat
que celebra
la fe
i que implica
els seus membres.
Després
m'assabento
que entorn
d'un actiu
consell
parroquial
funciona un grup
de càritas,
de litúrgia,
de formació
i d'economia.
Aquesta comunitat
parroquial
no és única.
Són moltes més,
situades arreu,
les que han aconseguit
una implicació
dels laics
i les laiques
que les integren.
Bona tasca,
la dels seus pastors,
promovent
i animant
aquesta participació.
Bona resposta,
la del laicat,
que se sent cridat
a col·laborar
amb els pastors
per servir
la comunitat,
per donar-li
vitalitat
i fer-la
créixer,
aportant
el bon fe
de cadascú
segons les necessitats
i crides
del moment,
la pròpia vocació
i les aptituds
i els dons
personals.
Un testimoni
de fe,
de resposta
a les exigències
de la fe
i de lliurament
a la comunitat
que esdevé
treball pel regne.
Un acte
d'amor
que té
el centre
i l'ànima
a l'Eucaristia
que depèn
de la unió
personal
i comunitària
amb Crist.
Més aviat,
mantenint-nos
en la veritat
i en l'amor,
creixerem
en tot
vers el Crist,
que és el cap.
Per ell,
tot el cos
es manté unit
harmoniosament
gràcies
a tota mena
de juntures
que el sostenen.
Així,
d'acord amb l'energia
distribuïda
segons la mesura
de cada membre,
tot el cos
va creixent
i edificant-se
en l'amor.
Signat,
Enric Puig-Jofre.
Hem arribat
als moments finals
de Veus de la Parròquia.
Avui us hem parlat
Joan Algarra
i Pere Oliver.
Ha controlat el so
i ha posat les músiques
en Carles Hernández Ríos.
Us esperem aquí
a Ràdio d'Esvern
el proper dimecres
a dos quarts de vuit
del vespre.
Recordeu
que el proper dissabte
repetirem
aquesta audició
si Déu vol
a dos quarts
d'onze del matí.
Fins a les hores
a tothom.
Adéu-siau.
Carabé,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.
Música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat.
Música