Smoove Jazz Club, hi esperem.
Smoove Jazz Club, hi esperem.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Cadant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Vius Connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya
Laudage
Playa
Laudage
Cya
Cya
Mang
Cya
Cya
Cya
Cya
Cya
Cya
Cya
Cya
Dia
Cya
Cya
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, amics oïdors de Ràdio d'Esbert.
En tots vostès, veus de la parròquia!
Com un dimecres al mes, estem amb la Montserrat Giró per presentar el seu Paraula Viscuda, un dels nostres programes.
I vostès recordaran que amb la Paraula Viscuda, normalment sempre tenim una persona, invitada, amiga, que ens parlarà de les seves experiències, d'alguna paraula que ha llegit, que ha vist, que ha experimentat.
En aquest cas, avui la cosa està lleugerament diferent, perquè nosaltres tenim un invitat d'honor, que és el bisbe de Boma.
This is correct?
I aquest senyor, és correct?
Aviam!
Aviam!
I aquest senyor ens ha vingut aquí i ara està allotjat a casa de la Lluïssa, una bona amiga, i ells parlaran en francès i nosaltres intentarem preguntar-li algunes cosetes sobre el nostre programa.
Esclar, com la cosa ha estat així molt improvisada, doncs tampoc no hem tingut temps que ell ens digués, perquè esclar, qualsevol lectura, tant de la Bíblia, de l'antic, del Nou Testament, com els Salms, com l'Evangeli, com el que sigui, ell podria contestar.
Aleshores, doncs, aquí tenim el senyor bisbe, es diu Cipriano Ambuca, i viu a Boma, que està a la República Democràtica del Congo.
De moment està visitant l'estat espanyol i ha fet diverses diòcesis.
Boma és una ciutat portuària situada en l'antic Baix Congo.
En l'any 2004, tenia una població estimada de 171.552 habitants.
Va ser la capital de l'estat lliure del Congo des de l'1 de maig de 1886
i va seguir sent la capital del Congo belga fins al 1926,
anys en què la capitalitat va ser traslladada a l'Epolville, actual Kinshasa.
Disposa de port, estació de ferrocarril, railway, aeroport,
i Boma exporta productes de fusta, bananes, cacau i productes de la palma.
I ara la Lluïsa ens presentarà més coses perquè el Monsenyor Bocà s'ha vingut aquí
i quina és la seva missió aquí perquè ha vingut.
Bona nit.
Ell ve cada any, bueno, cada any ve a Roma i també ve a la seva...
Ell no és diocesà.
Ell és d'una ordre religiosa que està encardinada a Bèlgica.
Llavors ell cada any ha de venir a Bèlgica,
està amb la seva congregació i després ha d'anar a Roma com tots els bisbes.
Però a més a més ell té 40 sacerdots repartits per Holanda, Alemanya, Itàlia i Bèlgica
de la seva diòcesis que venen a fer missió a Europa,
a fer costat a les parròquies que estan sense rector.
Quina és la seva feina?
Ell la seva experiència li dona que ha de venir cada dos anys a parlar amb el bisbe
en on està encardinat aquest sacerdot per veure si realment està fent la missió que se li ha complert.
O sigui, no venen aquí i se'ls deixa anar.
Ell cada dos anys ve a veure'ls personalment, a veure com estan
i si estan fent el projecte pel qual han estat cedits.
Cedits i desnonats.
Si ell creu que això no funciona i el bisbe de la diòcesis tampoc, se'ls en torna.
Amb això és molt formal.
És una persona molt formal, és molt treballador,
és molt entès amb les tècniques modernes.
Ell a les sis del matí el primer que fa després de la dutxa és posar-se a l'ordinador,
connectar amb la seva diòcesis i a parlar.
I a la nit, a l'últim moment d'anar a dormir, fa el mateix, està connectat.
Té molts projectes pel món.
Ara tenen uns projectes amb uns italians per fer verdura.
Per fer verdura en allà.
Veig, et veus?
Yes?
It's very interesting, Dad.
Ell ve aquí, primer, per la seva diòcesis, pels seus capellans, per veure com van,
i després per trobar projectes per aplicar en allà.
Sí.
Està molt incardinat.
Una de les coses més importants que fa ell és que cada dissabte se'n va viure, el dissabte i el diumenge, en una parròquia.
Per tant, cada dos anys, volta tota la seva diòcesis.
Cyprien, tu peux raconter pourquoi tu, chaque dimanche, samedi, dimanche, tu partes?
Tu partes, tu partes a una diòcesis, a una parròs, per être a côté de la femme?
Pourquoi fais-tu ça?
En tant qu'évêque, je suis pasteur.
Et donc, il faut être proche de ses fidèles, les connaître, les écouter, parler avec eux, dialoguer avec eux.
Le week-end, c'est le moment propice.
Les gens ne travaillent pas.
Ça me permet de pouvoir les rencontrer, de pouvoir les écouter, les enfants, les adultes, les hommes, les femmes.
Visiter aussi les malades dans les hôpitaux et aussi profiter du dimanche pour avoir la messe avec toute la communauté chrétienne
et, à travers la messe, leur expliquer la bonne nouvelle et, à partir de cette explication de la bonne nouvelle,
faire avec eux un programme de travail pastoral.
Donc, les objectifs de la visite dans les différentes paroisses, c'est pour connaître les gens,
être proche des gens, les écouter, me faire connaître à eux pour qu'ils me connaissent aussi
et vivre la solidarité en étant proche des fidèles qui sont mes fidèles, mes frères et soeurs.
Voilà, en quelques mots, l'objectif de mes visites chaque week-end dans les différentes paroisses.
Je l'intens, eh?
Vous croyez que c'est nécessaire de traduire?
Sí, crec que sí, pour les soignants.
Així, a grosso modo.
A grosso modo.
Sí.
Hem preguntat per què aquest objectiu.
L'objectiu és que ell creu que el dissabte i el diumenge pot dedicar en aquella comunitat a conèixer les necessitats,
els objectius que tenen com a parròquia.
Ell pot parlar amb els infants, ell pot parlar amb les dones i els homes,
i ell escolta, primer escolta, després parla i després veuen els objectius d'aquella parròquia
i, a més a més, els objectius de la diòcesis.
Per tant, ell té uns objectius com a visitador i, llavors, al cap de dos anys,
perquè això li dona per dos anys, pot veure els objectius per seguir avançant.
Sant complet, però no.
Sant complet i seguir avançant.
I, llavors, també troba les necessitats que tenen i com funcionen les seves comunitats.
Però perquè ell vol estar com a pastor al costat dels seus i els escolta ell.
De fet, els dissabtes els dediquen a la trobada, a la trobada.
I els diumenges fan la gran missa que dura tot el diumenge, tot el diumenge.
Hi ha gent que ha caminat quatre hores per arribar,
a vegades n'hi dinen, i tenen que tornar quatre hores a casa seva.
Per tant, és un esforç, però aquesta celebració és una gran celebració i una gran festa.
I, excuse me, I suppose that in the mass, when you are performing the mass,
when you are giving the caries, yes, there are a lot of joy.
Yes.
Yes? Better than here.
Ara ho has de traducir.
A tant, a tant.
I la de...
No, el que li dic amb les misses, jo suposo que les misses que tenen allà
estan plenes de joia i alegria.
De musica s'importa, no?
Vraiment.
Che nous, la messe, c'est une fête.
Sí.
Hi ha la musique.
Sí.
La danse.
Hi ha des acclamacions.
De glòri.
Des applaudissements.
Yeah.
Yeah.
Et il y a les dialogues entre moi et le peuple.
Yeah.
Je pose des questions, ils répondent, je lance des proverbes, ils réagissent.
Et c'est une véritable fête, de telle manière qu'une messe chez nous dure au moins trois heures.
Trois à quatre heures de mes, de danser, de chanter, de lire, d'écouter.
La gris festivité.
Vraiment, une grande festivité, une grande joie, une grande alegria.
Ja.
Ja, ja.
Voilà ce que je peux dire.
Per ells, la missa del diumenge és una festa, és una gran festa.
Es canta, es dansa, se fan aclamacions, s'aplaudeix, i llavors hi ha un moment de diàleg.
Ell fa preguntes i ells responen.
Això és el més important.
En aquestes preguntes, ell parla directament amb el poble.
Sí.
I la gent pot preguntar.
Les misses tenen una durada de tres a quatre hores, perquè són alegria i són festa.
Es troben per fer festa.
Actualment, que el bisbe de Roma, el Francesc, ens parla tant de la doctrina social de l'Església,
com si ells ho estan vivint, diríem, aquesta renaixença que ens està portant a l'Església,
el bisbe de Roma, aquest sentit més social, més d'encarnar Jesucrist a la vida diària.
Vos avez compris?
Un peu, mais si vous pouvez precisar encore, oui.
Ell dit que, avec le papa francès,
il dit beaucoup de parler de la doctrina social de l'Església.
Comme vous vivions dans votre diocésis, la doctrina sociale,
dans un moment très difficile dans tous les pays.
Pardon?
C'est difficile ici.
Ici?
Ici.
A tout.
Ici?
Ici.
A tout le monde, non?
A tout le monde.
Et je crois que le pape François, dans ses différents messages, il nous a beaucoup touchés
et nous nous sentons vraiment encouragés par lui.
Tout à l'heure, j'ai parlé d'aller vers les gens, la proximité, la joie.
Ça fait partie de l'action sociale.
L'évêque doit sentir l'odeur des brebis.
C'est-à-dire, il doit vivre avec les brebis, souffrir avec les fidèles, sentir et vivre
leurs souffrances.
Qu'est-ce que nous faisons?
Surtout, les visites des malades, pour que les malades sachent qu'ils ne sont pas abandonnés.
Les prisonniers, c'est aussi une action très importante dans notre approche pastorale.
Mais aussi, la solidarité entre les gens à travers les actions des mutuelles de santé.
Parce que quand quelqu'un est malade, chez nous, c'est chacun qui doit se débrouiller.
Mais avec la mutuelle que nous créons, les diocèses créent des mutuelles de santé.
Je crois que ça existe ici aussi.
C'est la motua.
Oui, la motua de santé.
Nous encourageons ça parce que c'est un lieu de solidarité.
Pour que celui qui tombe plus malade, il peut être aidé par celui qui tombe moins.
Donc, en nous mettant ensemble.
Alors, il y a aussi la solidarité dans la dernière encyclique du pape, Laudato Si,
où il considère le monde comme notre maison.
Nous parlons beaucoup de l'hygiène.
Il faut soigner le monde.
Ça nous empêche, ça nous évite les maladies.
Ça crée la propriété là où nous vivons.
Et ça permet aussi à l'environnement d'être sain.
Donc, voilà comment nous essayons de mettre en pratique le message du pape.
D'abord, la joie de l'évangile par la proximité.
Les fidèles, sentir l'odeur des fidèles parce que nous les ramassons.
Laudato Si, l'environnement en soignant l'hygiène de la vie où nous vivons.
Et la solidarité avec les malades, les prisonniers, les enfants, les femmes qui sont abandonnées,
surtout les veuves, les femmes qui sont en situation de divorce renvoyées par leur mari.
Les enfants de la rue sont tous des signes de la miséricorde.
Comme vous savez, l'année de la miséricorde qui nous invite d'être attentifs à tous ces signes-là
pour que nous puissions ouvrir les mains et les aider.
Voilà un peu comment nous essayons de vivre le message social du pape François.
Non, non.
Il, le pape, dit que la charge doit être d'ouvrir les portes.
Oui.
Oui, et peut-être c'est le meilleur message.
Oui.
Et puis, tout le monde entra.
Et nous devons...
Bueno, quan li hem fet la primera pregunta de què creu el missatge del papa,
ell diu que a la seva diòcesi és la voluntat d'aquest missatge, ho fan a través de ser pròxim a les persones,
viure amb joia i estar al costat, sobretot de la salut, perquè tenen problemes de salut.
Llavors, creen, han creat una cooperativa per poder atendre els malalts.
Sí.
Estan al costat dels malalts, que és una de les primeres coses.
Si la gent té sanitat i té higiene, tot millora més.
Després també tenen...
Bé, ells fan unes coses molt concretes.
Les visites a malalts i l'atesa a malalts.
L'atesa a les presons, perquè les presons estan abandonades i la gent allà els hi ha de portar el menjar.
i després la solidaritat.
I la solidaritat també passa pel cor de les persones i estan al costat de les dones abandonades, dels nens orfes,
de les dones divorciades, que queden sense la tutela familiar, perquè l'home l'ha abandonat i els pares ja no la volen.
I llavors, ells estan molt a la pràctica de l'última cíclica del papa, que és el Laudato Si,
que per nosaltres és la casa comú, respectar i tenir en compte la casa comú, que és la naturalesa, el medi ambient, tot això.
I això, ells, és com ho posen en pràctica.
I treballen ja el signe de la misericòrdia, que serà el tema de l'any que ve.
Justament, el diari d'avui, de l'Ara, el diari Ara, ens parla de Candi Atzuba,
que és una periodista, advocada i activista dels drets humans, que és del Congo, de la República del Congo.
I aquest mateix diari ens ha parlat de la guerra dels minerals maleïts, de diferents situacions de les dones, també.
Llavors, pensem que això és una cosa que ens està situant molt en aquesta situació del planeta.
però, sobretot, del Congo.
Llavors, jo el que li volia preguntar és si aquesta, la guerra dels minerals, està al Colta,
i tot està, ells ho viuen de prop, o és una cosa que, tot i està en el mateix Congo,
ells hi tenen, no ho viuen directament.
Ell demana que aquest any, aquest dimarts passés, aquest samedi passés,
i aujourd'hui maintenant, en un periòdico,
ells ha parlat del Congo, surtout dels minerals maleïts.
Alors, ells se demana si Boma, il est en mi de cette situació,
o us est un peu distanciés de totes les problemàtiques qu'il hi ha a cause de les minerals.
i après s'hi coneixent una periodista, una jornalista,
qui treballa per les droits, per les droits humains,
qui s'appelle...
il s'appelle Kandi Azupa, si vous la connaissez.
Il demana Boma en quelle situació n'est davant aquest problema.
Boma, par rapport aux minérêts,
nous ne sommes pas tout à fait au cœur du débat
et des guerres provoquées par les minérêts.
Ce qu'il y a chez nous, c'est des questions
qui sont suscitées par la pollution,
avec l'exploitation du pétrole.
Parce que nous autres, nous avons le pétrole
avec l'océan.
C'est là qu'on exploite le pétrole
et il y a toutes les questions
de la pollution de l'environnement.
C'est pourquoi l'encyclique du pape François
est très importante pour nous.
L'immobilité?
La pollution qui est provoquée par l'environnement,
par l'exploitation des centres.
Maintenant, dernier point,
je ne connais pas cette dame
et probablement que...
Il est assez loin de là où j'habite.
D'acord.
Ell diu que ells no estan dintre de la mele,
que diríem, de la guerra pels minerals.
El problema que ells tenen
és la polució del petroli.
Deut al petroli.
I el medi ambient que està contaminat
per la polució.
Ells no tenen guerres.
Ells estan a l'altra punteta
i mig abandonats del govern.
Estan abandonats del govern
perquè, com que ells no tenen riqueses,
que ells no connaissent aquesta dona.
I hear the time.
The time is exact.
So we must finish
and we give you thanks.
Thanks very much.
But before ending our programme,
we must read the evangelist
whose will be read, charged,
this Sunday.
So I must read
and we have just only two minutes.
Excuse me.
Ho has de traduir per la gent.
No, que tenim molt...
Només que ens queda dos minuts
i el temps aquí a la ràdio
està tan curt
que ara llegirem l'Evangeli
que ja ho saben els nostres soients
que sempre ho fem
i és l'Evangeli d'aquest diumenge.
Que és l'últim diumenge de l'any B.
Perquè ja entrarem en l'any C.
Diu
Lectura de l'Evangeli segons Sant Joan.
En aquell temps,
Pilat digués a Jesús.
Ets tu el rei dels jueus?
Jesús contestà.
Surt de vos això que em pregunteu
o són els altres
els que us han dit de mi?
Respongué Pilat.
Jo no sóc pas jueu.
És el teu poble
dels mateixos grans sacerdots
els que t'han entregat a les meves mans.
He de saber què has fet.
Jesús respongué.
La meva realesa no és cosa d'aquest món.
Si fos d'aquest món,
els meus homes s'haurien lluitat
perquè jo no fos entregat als jueus.
I és que la meva realesa no és d'aquí.
Pilat digué.
Per tant,
vols dir que ets rei?
Jesús contestà.
Teniu raó.
Jo sóc rei.
La meva missió
és la de ser testimoni de la veritat.
Per això he nascut.
I per això he vingut al món.
tots els que són de la veritat
escolten la meva veu.
I això és el que escoltaran els nostres oients
el diumenge
amb l'eucaristia
que farem a l'església.
Donem les gràcies
al bisbe
Monsenyor
Bucà.
És un plaer haver-lo tingut aquí.
És molt interessant
tot el que ens han explicat.
I si els que ens escolten
voleu tornar a sentir aquest programa,
això es tornarà a fer
el dissabte
a dos quarts d'onze.
Fins a la propera.
Hem acabat el temps.
Bona nit.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Merci beaucoup.
A vosaltres.
I gràcies.