Veus de la parròquia?
Iniciem avui la temporada 2013-2014, que és la vintena des que la parròquia porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants, just i pastor. També comentem temes d'interès humà, social, d'actualitat religiosa. Us estem molt agraïts per la vostra fidelitat al nostre programa al llarg d'aquestes 20 temporades i esperem
que al curs que avui comença també tinguem temes a oferir-vos que mantinguin la vostra atenció. A tots vosaltres, moltes gràcies. Som aquí, a la Sintonia de Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la freqüència modulada, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui podreu escoltar notícies d'Església i finestra de Justícia i Pau. Com sempre comença la nostra audició amb la lectura de l'Evangeli del proper diumenge. Lectura de l'Evangeli segons Sant Lluc. En aquell temps,
Jesús deia als seus dejebles. A un home ric li van denunciar que el seu administrador va que el seu administrador malversava els seus vents. Ell el cridà i li digué. Què és això que sento dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració. D'ara endavant ja no podràs administrar els meus vents sa. Què podré fer ara que el meu amo em despatxa de l'administració? Per acabar,
No tinc prou força. Anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l'administració. I cridar, un per un, als qui tenien deutes amb el seu amo. El primer li diguer, quant deus al meu amo? Ell li contestar, cent bidons d'oli. Li diguer, a qui tens el teu rebut? Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta.
a un altre li diguer, i tu, quan deus? Li contestar, sens sacs de blanc. Li diu, aquí tens el teu reput, escriu-ne un que digui vuitanta. I aquest administrador de riquesa enganyosa, el senyor, el Lluar, així. Ha estat prudent, perquè en el tracte, amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum. I jo us dic,
Enguanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa perquè quan desaparegui trobeu qui us rebi eternament a casa seva. Notícies d'Església
Avui, dintre d'una estona, a les 21.15, tres quarts, no, un quart de deu de la nit, reunió a la parròquia del grup de Justícia i Pau. El passat dia 14 es va celebrar a la parròquia de la Santa Creu de l'Orda la festa de l'exaltació de la Santa Creu
amb una participació molt nombrosa de fidels. Inici del curs al seminari conciliar demà, dijous 19 de setembre a les 19 hores. Tindrà lloc la celebració d'inici de curs en la presència del cardenal
Lluís Martínez Cistac, del bisbe Agostí Cortés i del rector del seminari, mossèn Josep Maria Turull. Iniciarà amb una reunió de presentació del nou curs, continuarà amb l'eucaristia a la capella del seminari i acabarà amb el sopar de germanú. Família viu l'alegria de la fe.
26 i 27 d'octubre pel agrinatge de famílies de tot el món a Roma en motiu de l'any de la fe. Aquest desdeveniment es promou pel Montifici Consell per a la Família.
i vol ser una invitació a les famílies amb fills i avis a testimoniar la seva fe amb alegria i confiança a la tomba del sant de Sant Pere i amb vocació de pregar i reflexionar sobre el valor de la família com a lloc privilegiat de la transmissió de la fe. Per més informació www.familia.bebaixa.a.
Heu escoltat Notícies d'Església. Obrim ara la finestra de Justícia i Pau.
Molt bona tarda Dolors. Molt bona tarda Joana. Avui no tenim el Jesús perquè teníem coses a fer però és igual. Estem les dues i farem el millor que ens surti. Això mateix, aquest curs, doncs el Jesús vindrà totes les vegades que ens toqui venir però avui li ha sortit un imprevist i no ha pogut ser. Aquí estem per suplir-lo. Llavors, com has dit molt bé al començament, comencem un nou curs. Llavors, com a justícia i pau, quan ens vam trobar l'altre dia amb el Jesús per preparar-ho, vam dir
A vegades convé fer una mica de reflexió, quina entitat som, que perseguim, on volem arribar, quines fites tenim, i com a poble com ho treballem. I per això avui veureu que d'alguna manera anirem fent com testets de cosetes, situant-se tots i començar realment a l'octubre amb temes més elaborats i temes més treballats. Perquè nosaltres vam veure la necessitat de fer-se aquesta pregunta. Doncs bé, doncs, justici i pau què és?
Justícia i Pau és una entitat cristiana que actua a Catalunya des de l'any 1968. Té com a finalitat la promoció dels drets humans, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i el respecte del medi ambient. Fixa't quin pantall de coses que amb el temps actual tot controlla i tot ha d'estar alerta. Llavors l'altra pregunta que ens vam fer és
a què es dedica l'entitat, com ho fa i quina manera persegueix aquests objectius. Amb aquesta finalitat que acabem de dir, Justícia i Pau es dedica a la sensibilització i informació de la ciutadania i a la pressió política sobre institucions governamentals i els partits polítics, minxant-se a activitats diverses com campanyes, campanyes públiques, informes, edicions i coses d'aquestes, és a dir, el que pretenem
D'alguna manera, a part de ser un treball de formació personal, que ens va bé que alguns vagi parlant, ens vagi ajudant a entendre aquestes coses, en què ens apartem d'aquests drets humans a la justícia social, o els veiem molt lluny, perquè passa a l'Àfrica, passa no sé on... Sí, sembla que no el tinguis a la mà. Ens va molt bé, doncs, que nosaltres a les reunions semanals, doncs mira, escolta, la guerra de Síria,
i ens la comentem, i ens la parlem, algú llegit alguna cosa que l'altre no ha pogut aprofundir, i aquestes coses ens ajuden a situar-nos. Sí, sí, perquè a la llarga, a la llarga jo sempre li dic al Jesús que és un gran otòpic.
però realment les realitats són la solució o la conseqüència d'una utopia. Sí, és que a vegades has de creure-hi una mica per avançar. Ja hem dit que la feina de Justícia i Pau és primer cap a la persona,
formació i sensibilització pel que ens envolta, aquests temes tan complicats. Després també anar a pressionar una mica els nostres representants polítics, les nostres institucions. D'alguna manera hem de ser al reclam des de baix de coses que creiem que, ja que democràticament els hem elegit, ho podem fer d'una altra manera.
Doncs això també és una de les coses que d'alguna manera Justícia i Pau va treballant. Sí, aquesta és una de les seves. Denunciar coses, demanar coses, per exemple, si te'n recordes, Joana, tens en darrere amb el tema del menjador escolat. Sí. Que aquest estiu se n'ha parlat moltíssim. Sí, sí, sí. No, però és que jo me'n recordo al principi, quan el Jesús va iniciar aquesta campanya, parlo de molts anys, de molts anys. Sí, sí, sí, estem parlant de sis o set anys. Sí, sí, sí. I jo sempre li deia, sí, sí, és que anirem
el defensor del poble, que no es creia, no sé quant. Però, no, no, és que ho aconseguirem. Mira el procés, va ser un procés molt interessant, perquè el que semblava molt nou, i que caia en un sac buit, ja va anar passant els anys i els partits polítics també se'l van fer seu, això de les beques del menjador escolar, i realment ara se'n parla molt.
i s'ha aconseguit diners perquè semblava que aquest any no tindríem diners i em preferia. Vaig sentir-ho, no sé si és veritat o no, perquè ara ja quan sents els mitjans segons quins no sé si creure'ls o no. Però vaig sentir a dir en una entrevista que vam fer amb un responsable que havien prescindit de fer escoles que preferien
que els nanos continuessin anant a barracons però que havien augmentat diners per les beques. Aquest estiu ha sigut un dels temes que ens ha posat la pill de gallina quan hem vist la malnutrició. Hi ha nens que mengen però estan malnutrits perquè aquells productes que són més cars no es poden comprar a les cases. Llavors són necessaris per a l'alimentació de les criatures.
i realment hi ha hagut una sensibilitat, hi ha hagut escoles que se m'han tingut obertes fent un berenar social o han fet el dinar. A banda d'això, també és que s'ha de conscienciar a les famílies també el tipus de menjar que fan les criatures. Perquè si tu veus les criatures, sí, estan malnutrits. No és que es digui malnutrits, perquè a vegades els hi falta alimentació,
estan mal aconsellats en la seva alimentació. Perquè el problema de l'obesitat infantil és un gran problema. I és clar, llavors, el millor és més còmode enviar la criatura a l'escola amb bulleria industrial que no fer-li com a mi em deia el pediatre dels meus. Vostè re de porqueries, eh? Vostè, el Martí Busquets pobre el seu sigui. Vostè re, un bon mantrapà de pan tomàquet i pernil. Que això és bo per tothom.
o sigui que hi ha totes les vertents. Jo crec que també les ampes haurien de fer uns corsets per dintre que les persones tenen els mitjans justos
també fessin una mica com la famosa dieta mediterrània, però realment és el que ens va treure la gana als nens de la postguerra. Aquí a les Ampes jo entenc que han fet un bon treball en aquest aspecte de formació de menjar.
però la cosa anava més aviat dirigida, perquè hi ha molta ajuda d'aliments, però els aliments frescos no es poden, no arriben. Aquest espai l'ha ocupat una associació de veïns que ha pogut fer unes hores de menjar durant tot l'estiu, perquè el tancar les escoles ha quedat un buit.
i llavors hi ha hagut tota una sensibilització de gent que s'ha compromès a fer aquesta tasca durant l'estiu. Realment hi ha famílies que la menja més important la fan a l'escola. Jo veig que aquestes coses és el que convé, estar sensibles, demanar a les nostres organitzacions que s'impliquin, els partits polítics han d'estar molt en contacte amb el poble i les publicacions que es fan també són molt interessants, que la gent es vagi agafant aquesta idea avanci, que es doni a conèixer el màxim de gent.
Les activitats que normalment ha fet justícia i pau de denúncia, ha fet activitats sobretot de denúncia de casos de tortura, quan parlem dels drets humans s'impliquen molt amb aquest tema. Violacions també dintre dels drets humans. Desenvolupa accions i promou l'ajuda oficial al desenvolupament de zones que falta desenvolupar. L'abolició del deute extern.
Tenir present aquests països pobres, la justícia de les relacions comercials internacionals,
s'ha denunciat el militarisme, aquest tan bèstia que ara ho hem viscut amb el tema de Síria. Sí, i tant. Això convé. Els grans lòbis són dels fabricants d'armes. Això no pararà mai. I saps què passa? Que necessitem aquesta cultura, aquesta visió, perquè dius, ostres, ara resulta que els Estats Units apreten per l'armament químic. I resulta que almenys un dels que els hi han promocionat o els hi han vengut. Vull dir que hi ha tota una mentida, tota una falsetat.
Tot el tema de l'emergidació social n'està molt pendent, els drets infantils dels nens... La línia aquesta de justícia i pau abarca un espai molt interessant. Temes que són denunciables.
Això seria la idea general, i hem dit que es va fundar Catalunya al 1968, que és un moviment que surt del Concil i Vaticà segon. Aquí es regla bastant bé, a Barcelona hi ha la seu principal i en diferents pobles actuen al grup petit. En el cas de Sant Just, nosaltres també ens trobem un cop al mes, acostuma a ser el tercer dimecres de cada mes,
d'un quart de deu del vespre fins a les onze, no ho allarguem més. No ho allarguem perquè la gent va molt cansada. Bàsicament estem preparant algunes conferències a l'any, dues o tres, relacionades amb alguna cosa que ens inquieta. Per exemple, un tema que farem al primer trimestre és aquest comerç
d'aquest producte proper, saps? El comerç just, parlarem del comerç que ens ve d'altres països, però també aquest comerç que s'està desenvolupant en el nostre país. El que passa és que ara gairebé conreus ja no n'hi ha, però jo me'n recordo quan em vaig casar que els pagesos tenien parades al mercat i tothom venia els productes de casa seva. D'alguna manera, jo no dic que hagi triomfat ni molt perquè és un camí llarg que fer
Però hi ha un reneixement de tot això, perquè molts joves han aprofitat terrenys que eren dels pares i s'han començat a cultivar. Un cas és, per exemple, que aquí els escoltes, i no sé si eren els divendres, això era el curs passat aquest any, no sé si funcionarà igual,
hi havia una cooperativa de joves que tenien productes propers i que aquí a través d'internet la gent ho demanava i els divendres ho facilitaven a la gent portant-ho aquí al caudí. Aquest nou moviment, aquesta nova manera de pensar que es recuperem
doncs dona sentit davant d'aquesta crisi mundial en la que cada vegada es va empobrint més gent i enriquin uns quants. Llavors ha d'haver-hi tot un canvi de mentalitat. Aquest tipus de grups de Justícia i Pau ajuda a poder fer això, ajuda que parlem d'aquestes coses,
Ens intentem anar canviant el nostre estil de vida, perquè tots hem caigut en un consumisme. Anar canviant aquest estil de viure d'una altra manera. És una cosa que aquest any farem dues conferències que aniran amb aquesta direcció i l'altra volem tenir molt en compte tots aquells col·lectius que queden d'emarginació social. I segurament ja buscarem algun tipus de cosa.
doncs estem parlant de les conferències que es farà de cara a la gent de fora, oberta a tothom, però també nosaltres, com a grup petit, alguna vegada a la reunió d'aquesta hora de tres quarts, introduïm algun tema petitó. Per exemple, temps enrere es va fer una xerrada aquí al Can Genestà, que va venir, perquè hi ha molts moviments aquí a Catalunya reivindicatius.
Aquest moviment es diu, a veure si tu sabré dispre, que ho tinc apuntat en un lloc.
Perquè com que van per sigles, la sigla és ILP, que és Iniciativa Legislativa Popular. És això, és la renda garantida ciutadana. És a dir, tornar a intentar aconseguir uns euros mínims per totes aquelles famílies que no treballen, perquè no tenen res ni cobren res. És a dir, hi ha un moviment que s'està movent per dir, escoltem, hem de tornar a recuperar, mentre no trobi ningú treball d'aquesta família, doncs donar-los una ajuda.
Sí, perquè tot això que comenten dels emprenedors i tot això és una falàcia. Perquè jo sentia l'altre dia un noi que volia muntar una empresa pel seu compte, com fèiem els nostres pares, que de lo millor, com no hi havia prou cèntims, quan acabaven la jornada buscaven alguna cosa més. Aquesta criatura explicava un noi de 28 anys que va començar per fer-se autònom,
per demanar uns cèntims, no em facis dir, perquè em sembla que va dir això. Tu saps la de papers, cèntims? D'on trec jo els gairebé 3.000 euros que em costaria la posada en marxa de l'empresa? Això no és manera de dir que... Tenint en compte una cosa, que si a l'ICO, que ja et dic, a lo millor ho estic dient malament, però no sembla que se sigui a l'institut de... És igual.
allà on s'ha de demanar diners per fer aquestes coses. I llavors diu, però és que jo els haig de tornar. I a més a més els haig de tornar amb interessos. Almenys aquesta persona ho explicava així. Per què diuen emprenedors? Els emprenedors és aquell que té una idea i té totes les facilitats del món per portar-la a terme.
i la cosa està així. Aquest és el problema, que hi ha gent que té idees però es troben que no poden tirar-la endavant. Hi pot haver una patent de bicicletes preciosa d'una gent d'aquí.
que al final se la va quedar a Dinamarca per fer les bicicletes, no sé si de Dinamarca o Holanda, totes les bicicletes, però era una bicicleta que va guanyar el concurs aquest. Diu, ojalà ho haguéssim pogut fer nosaltres perquè haguéssim donat feina a la millor 15 persones. Clar que sí. Però no van tenir aquest suport. A més a més, seria una patent espanyola. Clar, espanyola, perquè encara no tenim cara d'això catalana, no?
però seria una patent d'aquí que ens donaria uns royalties. No hi ha manera. Fem temes interns nostres de coses que ens agraden i que val la pena tenir en compte. He dit això de la renda, també el tema de l'Ada Colau.
de la Plataforma dels Afectats per l'Hipoteca. El millor parlaríem també de l'Assemblea del Procés Constituent que porta l'Arcadi Oliveres. Això són coses que ens agrada que abans d'allò... Comentar-les i cadascú aporta la seva idea. També com a grup participem en coses de la parròquia, hi ha la pregària per la pau. No estem obligats, però sí que hi participem.
Normalment gairebé tots som cristians que anem a la parròquia. No som practicants, però no és forçosament... No, és obert. Quants sou? Ara devem ser sis o set persones, no som gaires. També participem en el projecte de mans unides de cada any. També participem a nivell de poble amb el tema de la Festa de la Pau.
També estem molt en contacte amb l'Ajuntament, amb tot el tema de serveis socials, també estem bastant en contacte d'activitats de solidaritat i coses d'aquestes. Vull dir que realment... Porteu una bona tasca. Que ens va enriquint i posem el granet de sorra on te faci falta. Sí, sí, com que sí. Doncs mira, bàsicament és això el que volia expressar una mica.
que la gent s'animi si algú escolta aquest programa i pot venir. No és pesat, som gent amb ganes de...
Per exemple, ara hi ha un comunicat de Justícia i Pau contra la guerra de Síria, això també serà una cosa que llegirem. No, i desgracialment em sembla que hi haurà per temps. Sí, és una institució que s'implica molt, denuncia i és el que dèiem al principi. I penso que és bo, és bo de... Clar que sí, totes aquestes idees són bones de desenvolupar-les. Per exemple, i també tenim un altre tema que també hem fet un escrit a la Vall de Vers, que és el tema de la jubilació actual i futura.
Ho hem escrit que a la Vall de Berja sabeu, la gent que ens escolteu, que és la revista que he dit a la Teneu i que té una bona tirada a Sant Just. A més, a mesura que passa el temps, cada cop està més ben editada i maquetada. Està perfecte. Si vas sabent tantes coses del poble, és una mica el tarannà i l'inquietud que tenim quan aquesta cosa de la jubilació dia amb la nostra i hem fet un escrit. Participem en la ràdio, que també és molt interessant.
I això és les coses que anem fent. Sé que durant el curs anirem llegint aquell tema que ja portem un any o així que ho anem fent, que és el tema de la importància que té l'aigua. Som el planeta blau, com diu molt bé un llibre que tenim.
Un planeta blau que hem de cuidar molt el tema de l'aigua. Cada cop el tractem més malament. Perquè el ser humà és bàsicament depèn d'aquesta aigua dolça per poder viure-la. I cada vegada sentim més com els pobles, sobretot de la selva amazònica,
doncs cada vegada és més maltractat, aquests pobles que tota la vida han respectat la natura i que viuen allà dintre, són realment a vegades inclús eliminats. Eliminats, el que passa és que no ens n'assabentem. Però eliminats o els fan anar a viure ja cap a la civilització de cop i volta i realment queden descol·locats, simplement per poder explotar aquella aigua. Si ara últimament, em sembla que el govern brasilell també
va donar permís per fer un tros de bosc importantíssim.
per fer construccions, explotar-ho. Això és l'altre gran problema. La salva amazònica és el pulmó del món. Si comencen a fer el que estan fent, que cada dia sembla que arribin a tallar el que seria l'espai d'un camp de futbol gran, potser en pocs dies, en poc temps, acabarà tot això. De totes maneres, es va llegir ja fa molts anys, molts, molts anys.
que de Brésilia a no sé quina ciutat havíem fet una carretera que es va acostar moltíssim. Però com no era un camí, una carretera de molt trànsit, el que va passar és que la selva es va tornar a menjar. O sigui, la natura a vegades també, i si no mira aquestes pedregades, aquestes inundacions,
Tot això, la mare naturalesa està molt enfadada. I jo crec que la llarga no deixa de ser Déu també amb aquestes coses. Déu és a tot, és a tot arreu. I Déu ho és tot. I jo crec que arriba un moment també que ens castigarà una mica per tota aquesta manera de maltractar la natura. És un equilibri, tot és un equilibri. Si no sabem respectar-ho, les coses es desbocen. És que no hi ha manera de controlar-ho.
Què hi farem? Anirem passant tot aquest temps i anirem denunciant el que sigui necessari i convillem els nostres oïdors que s'acostin perquè jo crec que trobaran moments que tindran la seva dir. Jo penso que és aquell espai que a algú que a tots aquests temes li agradi compartir i ampliar més els coneixements o el que sigui és un espai
Per trobar-ho, no? Clar que sí. I a més a més, això que et dic, el millor tema és que tu en aquell moment no hi penses, l'altre sí que hi pensa. I llavors diu, un grano no hace granero, pero ayuda al compañero. I escolta'm les coses. Ja em dites que realment toca. No, no. Jo sempre dic, és la gramàtica part del poble. I mira, va en relació amb això.
Doncs jo estic molt contenta de tornar-te a trobar aquí. Al Jesús ja li vaig fer una abraçada l'altre dia. I bé, doncs, aviam si durant aquest any, almenys una d'aquestes utopies...
Les poden portar a tema. Jo crec que l'autopia tingui el moment que el mateix ritme de la vida ho forçarà. Sí, naturalment. Perquè no serà blanc o negre, però haurem d'anar cap a una banda. Clar que sí. Perquè la natura ja ha dit prou i no respectem. Està molt enfadada. Els homes ens estem matxacant massa i la pau ha de ser el nostre estandard, perquè si no... Si no hi ha pau no hi ha vida. I va ser un exemple molt bonic l'altre dia l'11 de setembre a Catalunya.
Com una societat tan ben preparada va saber fer un acte... Que diguin el que vulguin fora d'aquí. Que diguin el que vulguin. I allà, no sé, hi havia gent de tot arreu. De tot arreu. De tota condició. I tots estaven per demanar que ens deixin fer aquesta consulta. Escolta'm una cosa, quina tonteria. Però veus això, aquestes coses? Joana, es van fent a poquet a poquet. És aquests petits espais de trobada.
I llavors vas agafant consciència. Jo penso que ens ajuda molt com a persones. Doncs continuarem durant aquesta temporada. Un cop cada quatre setmanes venim, parlem d'aquestes coses i jo crec que als nostres ullents el pot interessar. Espero que sí. I sobretot, que hi vagin a Justícia i Pau, que trobaran un ambient fabulós i moltes coses a fer. Bé, doncs hem arribat a la fi del programa d'avui de Veus de la parròquia.
El primer d'aquesta temporada que es fa, 20 anys que ja hi som en entena. Bé, el proper dimecres, si Déu vol, tornarem a estar amb vosaltres. O sigui que avui ha parlat la Dolors, la servidora la Joana i el Marc. Moltes gràcies, maquíssim. Bé, doncs, us esperem el proper dimecres i recordeu que tornarem a ser amb vosaltres el dissabte a dos quarts d'ondre del matí. Molt bé, Joan. Fins aleshores. Moltes gràcies. A reveure. A reveure.
No! No!