Bona nit.
I want to feel you teach me and I want to hear you sign. You gotta rescue me, rescue me, rescue me. Let me have a good time and I want to feel you moving and I want to feel good. I want to feel your love for sure.
Bona nit.
I can't believe you
Fins demà!
La ràdio de Sant Junts, 38 punts.
Veus de la parròquia
Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants Just i Pastor a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui podem escoltar notícies d'Església. I finestra de... Justícia i pau. No, justícia i pau avui no. No, avui no toca. Fe i actualitat. Fe i actualitat. Veus que no podem fer vacances després. Estem una mica despistats. Estem rovellats després. Bé.
Abans d'oferir-los els temes d'avui, volem dedicar uns segons a recordar el nostre company Joaquim Gomis, que va morir el passat desembre. Va ser col·laborador habitual d'aquest programa al llarg de quatre temporades i al principi de la present van poder gaudir de les seves experiències envers el concili Vaticà II.
Magnífic company, sempre estava disposat a col·laborar, ajudar i aconsellar en aquells temes que ell tenia tan assumits. Estimat Joaquim, descansa en la pau del Senyor i, si des d'allí ens pots escoltar, has de saber que sempre hi seràs en el nostre cor.
Escoltem ara l'Evangeli del proper diumenge. Diu Sant Mateu. En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan vora el Jordà perquè el batejés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia... Sóc jo.
Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu vens a mi? Jesús li respongué Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d'aquesta manera tot el que és bo de fer. Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortia de l'aigua a l'instant. Llavors el cel s'obrí i veia que l'esperit de Déu baixava com un colom
I venia cap a ell, i una veu deia des del cel. Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m'he complegut. Notícies d'Església
En primer lloc, els oferim el text de la salutació de mossèn Joaquim Rius, fet a tots els feligresos des del full informatiu de la parròquia, desitjant-nos un bon any nou. Escoltem-la. Any nou, vida nova.
És un títol amb la total sornegueria de la mateixa dita popular, però voldria que fos veritat des de la força renovadora en el cor de cadascú per l'acció de l'esperit sant, que és portador de vida nova, en tant que ajuda la nostra flaquesa i obre perspectives que ens poden sorprendre. La vida nova és el que cada dia vivim en el lloc i amb les responsabilitats que hem assumit amb el pas del temps.
En la mesura que aprofitem tot el do que tenim de viure i ho fem pel camí d'estimar de les persones i la natura que ens envolta, ho envellem perquè tothom pugui fer el seu recorregut amb la dignitat que li pertoca.
En comprensió, respecte, diàleg, perdó, estimació. Quan afavorim la llibertat, la pau, la germanor solidària. Quan fem costat en el sofriment a qui el pateix i evitem ocasionar-lo en quan depengui de nosaltres.
quan els qui creiem vivim la nostra fe amb profunda alegria i no ens avergonyim de procamar-ho i compartir el goig que la vida té un altre sentit amb l'amistat, amb la fe de Jesucrist. Tot això, entre molts d'altres valors i aspectes, és la vida i esdevé nova si la vivim amb un cor convençut.
A voltes pot semblar que el que fem és monòton i sense sentit, perquè no hi ha eufòries sentimentals ni moviments espectaculars. Però el que fa que la vida tingui un profund sentit nou...
Depèn del que nosaltres hi posem, quan estem en l'acció, i aquesta coincideix amb el que pensem i creiem. Tot és de bé vida nova, si nosaltres volem. Si nosaltres vivim mirant el món amb tot el que hi ha, podem arribar a estimar-ho, doncs, al camí de l'amor fa viure. Crec que no hem de fer comparacions, perquè la vida és la que cadascú té.
Podem observar i fins i tot optar per un estil de vida que hagin vist, però la resposta és el que val en tot el que fem i com ho fem. L'essencial sempre serà el que nosaltres hi infonguem amb cor sincer. L'any nou, vida nova sí, i amb abundó de tot el que passi i des de la fe.
També el sofriment, que forma part de la nostra condició humana, pot ser viscut en positivitat. Any nou, vida nova. És el que desitjo per tothom, i per mi també, per aquest 2014, signat mossèn Joaquim Rius.
El curset per catequistes tindrà lloc els propers dijous i divendres des de les 6 de la tarda fins a dos quarts de vuit del vespre a la casa de l'Església de Sant Feliu.
La festa de Sant Antoni Abat la celebrarem diumenge vinent, dia 12, a les 11 hores. Després, a la plaça Verdaguer, benedicció per a tota mena d'animalets.
Heu escoltat notícies d'Església. Obrim ara l'espai, fe i actualitat.
Fins demà!
Amb l'epifania acomiadem les festes nadalenques. L'epifania és una de les celebracions més entranyables per a les famílies, per a la mainadeta, però que alhora commemora l'adoració dels mags al fill de Déu, el nin petit nascut en una establia. Però quin és el significat de la paraula epifania? Diu el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Epifania és manifestació evident d'una divinitat entre els homes. És també la commemoració de la manifestació de Déu entre nosaltres a través de la presència humana del seu fill, el redentor de la humanitat. Sobre aquesta manifestació divina ens parla el missal festiu de publicacions de l'abadia de Montserrat de l'editorial Balmes.
Resulta sumament pedagògic el contingut de la festa de la manifestació del Senyor que vam celebrar el dilluns i que deixa una estela que durarà fins diumenge vinent. El Senyor se'ns hi manifesta Salvador a través de tres epifanies, tres mostres del seu apropament als homes, de la revelació de la seva divinitat,
La comunicació als mags, el baptisme de Jordà, les noces a Canà de Galilea. Si bé la litúrgia privilegiada avui és la primera, són tres manifestacions que es complementen. Són tres miracles, és a dir, no sols signes a fets extraordinaris, sinó esdeveniments dignes d'admirar, de contemplar.
I el que fa que la solemnitat sigui pedagògica, davant d'una visió massa sentimental de la vida de Jesús, és que aquestes epifanies corresponen a tres moments molt diversos del seu currículum. Enclouen des de la infantesa fins als inicis de l'anomenada vida pública. Això sol ja és una invitació a considerar tota la vida de Jesucrist com una epifania.
Si ha estat dit per als cristians, tots els passatges de l'Evangeli són evangelis de la resurrecció, perquè han estat escrits a la llum del fet pasqual, també podem dir que cada pàgina de l'Evangeli és una epifania perquè Jesús se'ns hi mostra com a Salvador, i doncs com a portador únic d'un alliberament que només pot venir de Déu.
Les tres epifanies clàssiques esmentades tenen a més un valor exemplar, mouen a descobrir en la persona de Jesús, en cada gest seu, en cada paraula, una prova de l'amor sobreabundant de Déu. Déu es manifesta, Déu es dona a conèixer en Jesús, a Déu hi arribem per la humanitat del seu fill encarnat a través d'aquelles virtuts humanes que ens mostren que Déu és present en ell.
La litúrgia qualifica de gran misteri el fet que els animals veiessin el Senyor ajegut en una menjadora. Però ja ho sabem, ni tan sols els ulls humans, els únics aptes per reflexionar sobre allò que veuen, són capaços per ells mateixos de copsar el rostre humà de Déu en Jesús de Nazaret.
Només Déu, que és capaç de conèixer el cor humà, pot fer-nos el do de saber conèixer Jesús, i qui coneix Jesús ja mereix en aquesta vida una recompensa de part del Pare, esdevenir semblant a ell. En la mesura que sabem veure Jesús en els altres, ens anem cristificant-nos.
Hauríem de pregar perquè l'epifania del Senyor sigui la nostra pròpia epifania, és a dir, que hauríem de créixer en el reconeixement mutu de la presència de Déu en nosaltres. Si partim del prejudici que els altres tenen engany, vol dir que nosaltres mateixos encara en tenim, i amb engany,
No arribarem ni a tenir Déu en nosaltres, ni a reconèixer-lo en els altres, ni simplement a ser feliços. D'aquí la benhaurança dels nets de cor. Veuran Déu. Però, abans de veure'l, ja experimentaran la immensa alegria de la presència de Déu en si mateixos i en els altres.
Bé, i del full dominical del Bisbat de Sant Feliu, del passat 5 de gener,
El papa francès, un bon comunicador, ens diu. En els seus primers mesos de pontificat, amb gestos i paraules, el papa s'ha manifestat com un bon comunicador. Ho diuen els experts. Tant és així que s'ha convertit, sense voler-ho, en la personalitat més influent d'internet l'any 2013.
La clau, segons s'assenyalen els experts, rau en la autenticitat. Proximitat, sinceritat, convicció, espontaneïtat, simpatia, són algunes de les virtuts que l'han catapultat com el millor comunicador de l'any 2013. De la seva exhortació apostòlica, l'alegria de l'Evangeli, hem extret algunes frases.
L'alegria de l'Evangeli omple el cor i la vida dels que es troben amb Jesús. Si es deixen salvar per ell, són alliberats del pecat, de la tristesa, de la buidó interior, de l'aïllament. Més que el temor a equivocar-nos, espero que ens mogui el temor a tancar-nos en les estructures que ens donen una falsa contenció en les normes que ens fan ser jutges implacables.
Agraeixo el formós exemple que em donen tants cristians que ofereixen llort vida i temps amb alegria. Aquest testimoniatge em fa molt de bé i em sosté en el meu propi desig de superar tot egoisme per alliurar-me més.
Hem creat nous ídols. La duració de l'antic vedell d'or ha trobat una versió nova i despietada en el fetichisme del diner i en la dictadura de l'economia sense un rostre i sense un objectiu veritablement humà.
Reconec amb gust com moltes dones comparteixen responsabilitats pastorals amb els sacerdots, contribueixen en l'acompanyament de persones, de famílies o de grups i ofereixen noves aportacions al pensament teològic.
però encara és necessari ampliar els espais per una presència femenina més incisiva en l'Església. Més que com a experts en diagnòstics apocalíptics u oscurs jutges que es olorien en detectar perills o desviacions, és bo que puguin veure'ns com joiosos mitzatgers de propostes superdotades, custodis del bé i de la bellesa que resplendeixen en una vida fidel a l'Evangeli.
El degut respecte a les minories d'agnòstics o no creients no ha d'imposar-se arbitràriament i que silenciï les conviccions de majories creients o que ignori la riquesa de les tradicions religioses. Això, amb el temps, fomentaria més el ressentiment que no pas la tolerància i la pau.
Arran d'aquesta exhortació del Sant Pare, divulguem les reflexions del teòleg Josep Ignasi Saranyana, que va publicar el diari La Vanguardia en les seves pàgines de religió del diumenge. Es titula Per què s'ha ficat el Papa en aquest tema?
L'anuig d'alguna premsa anglosaxona, perquè el papa francès que ha criticat l'economia neoliberal m'ha fet pensar. En la seva exhortació apostòlica del passat novembre ha inclòs una censura ben contundent. Ja no podem confiar en les forces cegues i en la mà invisible del mercat.
El creixement en equitat exigeix quelcom més que el creixement econòmic, encara que el suposa. L'economia ja no pot recórrer a remeis que són un nou verí, com quan es pretén augmentar la rendibilitat reduint el mercat laboral i creant així nous exclosos.
Quanta tinta vessada sobre la mà invisible d'Adam Smith, d'ençà de 1759. Per a Smith, i per a molts que l'han seguit, aquest ordre espontani nascut de la simpatia-empatia, l'egoisme racional,
O la competència no només conforma l'ordre econòmic, sinó que hauria de regular també les relacions socials. D'altres, en canvi, destaquen que aquest pretès equilibri natural manca de qualsevol fonament ètic. I aquí rau el problema i se situa l'exhortació papal.
El nostre país es troba en un context sociopolític que ha facilitat un extraordinari desenvolupament, cosa innegable, un marc que ens imposa, però, unes lleis estrictíssimes i no discutibles. Suposades aquestes normes, com pagar els deutes, tant els públics com els familiars, que devoren el patrimoni nacional i personal amb uns interessos acumulatius que ens escanyen?
Incrementant els ingressos, diuen, que provoquen o provenen de les exportacions, també el turisme ho és, la qual cosa exigeix reduir els costos. I com que no es pot devaluar la moneda, la recepta d'abans, només es pensa a disminuir els salaris o a encongir les plantilles, mentre s'espera que aquesta mà invisible ens doni un cop de mà.
L'últim diàleg de Pedralbes entre Argandona, Lozano i Torralba va superar totes les previsions d'assistència. Es va debatre sobre espiritualitat i empresa, un tema potser nou aquí, encara que no tant a altres indrets, com ara Harvard, on té carta de natura.
No va, doncs, tant desencaminat el papa, quan demana polítics als quals els dolgui de debò la societat, el poble i la vida dels pobres. No és hora d'interessos de cortabolada. Cal implicar-se seriosament en el rearmament moral de la societat.
Això ja ho recomanava en els temps de Smith. Ah, imagina't, en 1759. Però Saint-Simon, el socialista utòpic Saint-Simon, el comte de Saint-Simon, que va deixar de part l'aristocràcia per involucrar-se en el reglament moral de la societat, imagina't, 200 anys abans ja ens advertien del que podia passar, però com que som uns pellusos no els hi hem fet cas. Bé, recordem que aquest article era signat per Josep Ignasi Saranyana, teòleg.
També de les pàgines de religió de la Vanguardia fem esment d'alguns paràgrafs de l'article de Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, sobre la inclusió social dels pobres, un repte de la societat d'avui.
Un problema global demana una solució global, tot i que ens implica a tots perquè exigeix actituds personals. Tanmateix, l'angoixa i la impotència en què viuen moltes famílies i individus fa que s'arribi al punt de la desesperació perquè el remei no arriba allà on ha d'arribar.
Ho constatem a càritas i en tants altres organismes dedicats a afrontar una crisi que cada dia genera més pobres. La copdícia, l'avarícia, l'abús de consum i l'acaparament injust enverinen les relacions humanes i impedeixen solucions dignes. Per això, cal adoptar un estil de vida més senzill, juntament amb més voluntat de compartir i una irrenunciable acció caritativa i solidària.
Ara ja no tan sols és la hipoteca, sinó allò més bàsic, com la llum o l'aigua. A més de l'ajut quotidià que aporti recursos de primera necessitat, hi ha l'urgència d'atenció psicològica i espiritual. El fet és que tots estem en situació de risc, perquè en qualsevol moment podem quedar totalment desprotegits. D'aquí, els programes de prevenció.
D'altra banda, ens anima a veure com està augmentant el voluntariat social i la generositat dels qui han entès que l'Evangeli de Jesús ens convida a tenir les mateixes preferències i sentiments que ell. Una mostra d'aquesta solidaritat que se'ns demana és el projecte que Càritas va presentar recentment.
feina amb cor i també un nou servei d'acompanyament a l'ocupació. El servei s'adreça a persones que estan a l'atur des de fa més d'un any i que tenen càrregues familiars. Des de Càritas Diocesana de Barcelona fem un pas més en l'àmbit de l'ocupació mitjançant el projecte Feina amb Cor,
que es basa en un treball en xarxa amb empreses i entitats. L'objectiu és arribar a més persones, millorar l'acompanyament que reben en el seu procés laboral i ajudar-les a recuperar l'autoestima. Més enllà de les xifres que parlen de l'atur al nostre país, ens preocupa el patiment humà de les persones, va afirmar el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Ruglar,
en una roda de premsa de presentació. Per la seva banda, el delegat episcopal, mossèn Salvador Bacardit, va assegurar que l'Església s'ha de sentir interpel·lada per la situació actual i ha d'intentar donar resposta al drama de l'atur, ja que es tracta d'una qüestió de justícia social. Concert institucional al Teatre Victòria
Després de la roda de premsa va tenir lloc un acte presidit pel cardenal arcabisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistac, per explicar amb més detall l'esforç adicional de Càritas a favor de l'ocupació. 800 persones es van reunir al Teatre Victòria, incluent uns 200 empresaris, per conèixer de primera mà el nou projecte de feina amb cor i obrir noves vies de col·laboració.
En el seu Parlament, Martínez Sistach va recordar el missatge del Papa Francesc, on no hi ha feina, falta dignitat, i va explicar com el fet de perdre la feina i no tenir perspectives laborals aboca les persones i famílies senceres a l'exclusió social. Així, els assistents van poder conèixer la realitat de Càritas, que cada cop ajuda més persones que no tenen feina ni recursos.
De les persones ateses en edat laboral, 7 de cada 10 no treballen. Aquest acte, a més, va comptar amb el testimoni de persones vinculades a càritas i actuacions musicals per transmetre un missatge d'esperança malgrat les dificultats que planteja el mercat de treball actualment.
En què consisteix el nou servei? Més enllà de la formació i l'orientació, Caritas vol oferir un assessorament personalitzat perquè la cerca de feina sigui exitosa. Aquest és un dels motius pel qual es posa en marxa el servei d'acompanyament a l'ocupació, dins del marc del projecte Feina amb Cor. En dos anys, la finalitat és atendre entre 1.000 i 2.000 persones.
Amb aquest servei, un professional guiarà i assessorarà les persones en situació d'atur de llarga durada, de forma personalitzada, perquè puguin aconseguir un contracte de feina i perquè puguin mantenir-lo, perquè, si mai han de tornar a cercar feina, puguin fer-ho de forma autònoma.
El servei s'adreça tant a les persones que atenem a Càritas com a les que es trobin en la situació següent. Fa més d'un any que estan a l'atur, tenen familiars al seu càrrec i han esgotat o estan a punt de fer-ho la prestació per desocupació.
Primer, aquest assessor del SAU valorarà quin és el perfil de cada persona, tenint en compte la seva trajectòria professional i vital i, posteriorment, se li proposarà un pla de treball per fer possible la seva inserció laboral. Les persones interessades a ser ateses per aquest servei poden adreçar-s'hi trucant al telèfon 931 149 047, signat per Lourdes Ortiz Floriac, àrea de comunicació.
Bona nit.
I per acabar, meditarem amb els salms. Déu meu, dona al rei el teu dret. Salvarà els pobles que reclamen, els desvalguts que no tenen defensor. S'apiedarà dels pobres i dels febles. Els salvarà de la mort. Els rescatarà d'enganys i violències, estimant com un tresor la seva vida.
que els camps de blat abundin el país i pels cims uneixin les espigues com el Líban, que les ciutats floreixin com l'herba del camp. Beneït sigui el Senyor Déu d'Israel, l'únic que fa meravelles. Beneït sigui per sempre el seu nom gloriós, que la seva glòria ompli la terra. Amén, amén. Amén, amén.
Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. Avui amb les veus de Joan Algarra i Pere Oliver. Ha controlat el so i les músiques en Marc Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia a Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adéu-siau. A reveure.
Gràcies.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
... ... ... ... ... ... ...
Seixanta i més...
Ja tenim el nou any en marxa, des de fa uns quants dies, no gaires. Comencem, doncs, el primer programa de 60 i més de l'any 2014 amb nous desitjos i propòsits. Amb ganes de retrobar-nos i tirar endavant. Som, això sí, un any més grans.
Però tenim molt clar que passem per la vida aprenent. Ens equivoquem, ensopeguem, caiem i ens tornem a aixecar, corregim les errades i seguim caminant i així anem fent via. Tant se val qui som i d'on venim. El que compta és ser-hi i per això som aquí, per renovar el goig de viure i donar un cop d'ull al que ens envolta per veure quin serà avui el tema del dia.
Benvinguts, oients desvernians! Passen 3 minuts de les 8 del vespre. Avui, dia 8 de gener, és evidentment el 8è dia de l'any. Avui sí que ens està en senzill de comptar. El 8è dia de l'any del calendari gregorià. I tenim per endavant, també molt senzill, 357 dies per viure intensament aquest any nou.
Ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada, on ja sabeu que podeu dir la vostra trucant aquí, al programa 60 i més. Tan senzill com marcar el 93 3 7 2 3 6 6 1, des d'ara mateix i fins a les 9 del vespre. I sabeu que també ens podeu trobar a Facebook Ràdio d'Esvern.
I això sí, amb moltes ganes de compartir aquesta hora amb vosaltres en companyia de l'harmoniosa veu de Joan Algarra. Que amable. El saber fer d'en Marc Pere Arnau i qui us parla, Pere Oliver, sempre a punt de navegar per les zones. I què he de dir jo ara de la teva veu amb aquest adjectiu que m'has posat? El que vulguis. No, doncs amable veu. Doncs endavant.
I no oblidem els creatius pioners d'aquest programa, Lluís Domènech, hola Lluís, la Càndida, Candy, aviam que en véns, i l'Antoni Jordà, que sempre està a la Guaid i sempre ens proporciona coses que ens poden enviar, suggeriments i paraules plenes de saviesa. Saviesa perquè també són una mica més grans que nosaltres.
Més o menys, més o menys. Si fa o no fa, ara no anirem a veure qui té un any més, qui té un any menys. Sí, a la nostra edat, compta, eh? Sí, i tant que compta, i tant. I ara és el moment de felicitar a tots els que celebreu el vostre sant o aniversari. Avui festivitat, entre d'altres, de Sant Llucià, Sant Saberí i Sant Pere Tomàs. Demà dijous, Sant Adrià i Sant Eulogi. Divendres, Sant Gonzal.
I dissabte, que sortim en segona audició, el festegen les hortències. No cal dir que hortència ve del llatí i és el nom d'una flor, com també és d'origen llatí el nom del soldat Adrià, que vol dir originari d'Àdria, i a més és el patró dels missatgers.
En canvi, el nom de Gonzal, en castellà Gonzalo, és d'origen germànic i significa geni del combat. Ja, és potent el nom. És potent el nom, sí, sí. Ah, i el sant d'avui, Llucià, aquest sí que és d'origen llatí i vol dir que pertany a la família d'en Lluci. Molt bé, ara posarem música, sisplau.
Bona nit
Fins demà!
Bé, ara ens aniríem a Venècia amb aquesta barcarola de los cuentos de Hoffman, però com és de nit i estem aquí, continuarem amb el programa. Jo ja em veia passejant en gòndola, que és una meravella. Jo no vaig voler, em feia por. No, però és molt maco. Si caus a l'aigua anedes una mica i tornes a pujar a la gòndola i ja està. Qui sap nedar, jo com no ho sé. Bé, i ara esdeveniments que van tenir lloc un 8 de gener.
Tal dia com avui, de l'any 1892, té lloc una revolta de camperols a Jerez de la Frontera. Amb el crit de Viva la revolució social, és la primera vegada que s'enervora la bandera negra a Espanya. La bandera negra, com sabeu, és l'ensenya dels moviments de tendència anarquista.
També era un 8 de gener, però de l'any 1918, quan el president dels Estats Units, Woodrow Wilson, fa públic el missatge en el punt 14 del qual hi ha el germen de la Societat de Nacions.
Un altre 8 de gener de l'any 1941 s'estrena a tot l'estat espanyol la pel·lícula Rafa, de José Luis Sáenz de Heredia, amb guió de Jaime de Andrade, que no era altre que el mateix Francisco Franco, convertit en autor i propagandista del règim que encapçalava. Ja, ja, per això va escriure, per fer aquesta propaganda.
Amb tot, la pel·lícula, per ser molt ben interpretada per Alfredo Mayo, José Nieto, Anna Mariscal i Blanca de Silos, va rebre nombrosos elogis de crítica i públic en el seu moment. I quin era el crític que es podia atrevir en els anys 40 a posar de volta i mitja una pel·lícula d'en Blanca? Segons els crítics de l'època, no estava mal.
la ment del tot. No, jo l'he vist fa poc. Sí que l'has fet a la Filmoteca. La Filmoteca l'han fet diverses vegades i realment la interpretació és formidable, una mica teatral, perquè és com es feia al cinema de l'època.