ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
En tots vostès, veus de la parròquia.
Música
Com un cop que de més, aquí estem, la Montserrat Giró.
Hola, bona tarda.
Una bona amiga que ha sigut tan amable de venir amb nosaltres.
Bona tarda, Anna.
Bona tarda.
I la que us saluda, l'Alina.
A l'espai, paraula viscuda.
I vostès recordarà que amb la paraula viscuda,
doncs Anna, tan amable, ens parlarà d'un llibre, llibres,
jo aquí diria plural, llibres, que ella ha llegit,
que l'han impactat i el per què.
Música
La Montse, encara que vostès coneixen, l'Anna López, no?
La Montse ens explicarà una miqueta qui és, sense entrar en detalles, eh?
L'Anna López de Aguilar és nascuda a Bilbao.
Després, quan la sentiu parlar, segur que moltes persones ja reconeixereu la seva veu.
Ella viu a Torreblanca, però treballa a Sant Jus des de l'any 87, sí?
Ell és psicòloga de professió,
però el seu treball sempre ha sigut dedicat a feina social,
però sobretot posant l'accent en el que és la promoció de la dona.
Aquesta és una convicció que la marca i ha marcat tant el seu treball
com la seva vida personal, o sigui, és mare, àvia i...
És molt jove, eh, per ser àvia?
Sí, sí, sí, no tant, no tant.
Per tant, o sigui, que és una vida viscuda en convicció
per ella mateixa com per les altres persones que estan al seu voltant.
I és una feina que li agraïm moltíssim, promocionar la dona.
Gràcies.
Perquè això ens fa lliures. Gràcies.
I ara, doncs, passarem a l'Anna, ens dirà
el per què ha triat aquests llibres
i la conclusió que ella troba d'ells.
L'autora dels llibres és l'Helena Ferrante,
que fins ara era una incògnita perquè ningú sabia qui era.
Es pensaven que era un home, que era una dona, sempre.
I ella ha volgut guardar, l'Helena Ferrante,
ella, dia amb ella, o podia ser ell, la seva intimitat,
i no ha volgut mai que descobrissin qui és.
Però, últimament, suposo que serien algun hacker,
que diuen ara avui dia, aquesta paraula s'amplea molt,
doncs diu que és una senyora,
precisament l'esposa de l'editor on ella treballa,
perquè ella és traductora.
Però es veu que, pum, de cop i volta ha sortit.
Potser no teníem gaire acostumat a sentir la veu de l'Helena Ferrante
i, en canvi, ara ha sortit, pum, com si fos una flor en primavera,
que ha esclatat i ha sortit així.
Tant és així que l'Helena està entusiasmada amb els llibres, no?
Ah, i l'Helena, que l'Anna està entusiasmada amb els llibres.
Sí, realment fa temps que no trobava uns llibres que m'atrapessin tant, no?
I que realment despertessin emocions, no?
Vaig començar amb el primer llibre de la saga,
que es diu... jo els llegit en castellà.
No, no, en castellà, castellà.
Dos amigues, i em demana immediatament el segon,
que és l'Amiga Estupenda,
i després hi ha altres més que són un mal nombre.
No, perdona, la saga es diu Dos Amigues.
El primer llibre és l'Amiga Estupenda,
el segon un mal nombre,
el tercero Les Deudes del Cuerpo
i el quart La Niña Perdida.
És l'últim que es llegit.
És l'últim que es llegit.
Es va llegir gairebé tot seguit.
No podia parar.
No podia parar, era un espai molt curt de temps, sí.
I les crítiques diuen que tenen la intriga d'un thriller,
la trama d'un fulletó,
el context sociopolític d'una novel·la realista
i alguns passatges propis de la literatura fantàstica.
Diuen que és tot aquest gènere si cap d'ells.
I, a veure, ja no sabria dir-ho així també,
com ho fa la crítica, però opino que és així, no?
Trata de la història de Lila i Lenú,
que són dues amigues que estan des de la infantesa juntes
en un barri de Nàpols, que és un barri pobre i bastant degradat.
Lila és molt líder, la descriu molt bé físicament,
prima, tot el model que ara seria el model ideal de dona,
el model meravellós,
lliure, valenta, descarada,
i pot arribar a ser molt cruel.
i Lenú és roseta, té tendència a ser una mica grassoneta,
i és molt intel·ligent, molt aplicada,
i diu que tot el que l'Ina aprèn de la vida,
l'Ina ho aprèn dels llibres.
Perdó, perdó.
Si Anna diu Lina,
és que en realitat la protagonista es diu Lina.
No sóc jo, només feia aquesta aclaració.
Es diu Lina,
i tothom li diu Lina,
menys l'Helena que li diu Lila.
Jo de vegades em confoniré una cosa per l'altra.
No ho dic perquè els oients no se facin una mica de lio, no?
Sí.
És una relació entre elles,
en la que la Lila és la protagonista,
la valenta i tal,
i l'Helena està, l'Helenú,
o l'Helena, l'Helenú està sempre en un segon plànol,
admirant-la i, d'alguna manera, envejant-la.
Hi ha una escena que està en el primer llibre,
que quan són petites,
la Lila tira les dues nines favorites de totes dues
en un soterrani del senyor Don Aquile,
que era el dolent de la pel·lícula.
I la por que passa...
I ho és molt cruel.
Molt cruel, molt cruel.
La Lila és capaç de ser molt cruel en moments determinats.
I a mi el que m'ha fet una mica
tocar emocionalment
són el tema de l'amistat entre les persones
i, en aquest cas, entre dones.
Jo penso que realment el llibre
jo crec que està escrit per una dona.
Jo crec que pels matisos que té,
jo penso que són matisos que normalment
entre la relació entre els homes
normalment no es donen tant.
Perdó, ahir, bueno, un dia d'aquests
vam comentar que, perquè estava a l'avantguàrdia,
a través d'un escrit veus si és una dona i un home.
I es va fer una estadística d'un estudi
de cent mil i pico de textos
i de diferents autors.
I, bueno, a les hores és molt xulo.
Qui pugui llegir-lo, que busqui l'avantguàrdia,
que ho trobarà, que és xulíssim per saber qui és.
Penso que van dir fins i tot
que podria haver-hi algun programa informàtic
que pogués arribar a descobrir això.
No, no, no seria de...
Però, jo, en quant a això
de si és una dona,
jo penso que tal com es comporta
l'escritor o escritora,
doncs diria que seria irrellevant,
perquè ell es vol mantenir al màxim l'anonimat.
Jo també crec que no és el més important.
No, es vol mantenir l'anonimat
en un temps que tot és l'aparador,
una societat que és molt d'aparador
i que es vol figurar en el sentit
sobre tots els escritors i tot.
I, en canvi, això ella o ella
ho manté l'anonimat.
Per tant, jo diria que és irrellevant.
I, a la vegada,
també m'importa veure
que el sexe,
o sigui, definir-ho per sexe,
no fa falta,
no fa falta en coses determinades.
I aquí és l'evolució, també,
de l'home i la dona.
Sí, sí.
Perdó, eh,
que aquí, en aquest estudi,
ens diu que la dona,
normalment,
o sigui, els escrits de la dona
es presen més sentiments
d'ira,
de tendressa,
bla, bla, bla, bla.
I, en canvi, els dels homes,
l'escrit és lleugerament més neutre.
i després ja quan parleu de...
Sí, en general és així.
Sí, la dona usa més les gomes,
l'home usa més el punt.
És a dir,
és interessant de saber.
Continua.
Perquè, en realitat,
a tu el que et crida l'atenció
és aquesta relació
de les dues dones.
Sí, els salts i baixos
de la relació.
Jo no sé si tothom
hem tingut amigues íntimes
des que som petites, no?
I jo penso que
sempre s'estableix,
o en general s'estableix
una relació d'amorodi, no?
T'estimes molt amiga,
però també segons quines coses.
I quan la Lenú
que va explicant
els sentiments d'frustració
o d'enveja
que li podia produir
i d'admiració
que li produïa Lila
en molts moments,
però se'n recorda
els sentiments de la...
I a mi el que m'hi va cridar l'atenció
és la facilitat
amb què la Lenú
s'expressava en el llibre, no?
Amb tota la tranquil·litat
podia expressar
és que no la suporto,
és que no sé què...
O sigui, ara m'allunyo d'ella
perquè no puc,
i em va agradar molt
perquè d'alguna manera
em reconfortava
amb els meus sentiments
que en un moment determinat
et fan sentir culpable
perquè amb aquella amiga
que te n'estimes
està sentint gèl·los
o enveja, no?
O crea inseguretats o...
aquí tu ens portes un trosset remarcat
de les coses que més o menys
poden clarificar
o poden posar en evidència
al canó.
Dice, desde octubre de 1976 hasta 1979,
cuando regresé a Nápoles para vivir,
evité reanudar relaciones estables con Lila.
No fue fácil.
Casi de inmediato ella intentó volver a entrar en mi vida por la fuerza.
Y yo la ignoré, la toleré y la soporté.
Aunque se comportara como si no desease otra cosa
que estar a mi lado en un momento difícil,
yo no lograba olvidar el desprecio con el que me había tratado.
O sigui, aquí és la manera que tu deies.
I més endavant, una miqueta de res, diu,
les veces en que contaba por teléfono alguna ocurrencia inteligente de mis hijas,
ella cortaba por los años y cambiaba de tema.
Aquesta sí que és una relació molt personal.
Perquè moltes vegades, jo no sé si us heu fixat,
però si tu li expliques una mica de desgràcia a alguna cosa,
la gent està sempre ajudant-te i te se senten més cordioses, no?
Però, en canvi, si expliques una alegria o expliques alguna cosa
que és satisfacció teva,
doncs, bueno, vale, va, i passa-me un altre tema, no?
Sí, crec que és bastant definitori de moltes relacions humanes.
Sí, sí.
Que jo, si puc ajudar, em sento superior i si...
I si no, pues claro, no, claro.
Entonces, sí, sí, sí.
Bueno, pues dient.
I què?
Que més sense estiu?
Bueno, després, mira, Lila deixa els estudis
i es casa els 16 anys amb un home ric del barri,
el qual odiava, que li havia fet la vida impossible
des que eren petites.
Eren els rics del barri, que a més eren mafiosos,
i eren de tots.
I, en canvi, Lenú, que era una família també molt humil,
continuava estudiant i treballant
i volia sortir d'allà, no?
I era una noia intel·ligent.
Aleshores, Lila continuava llegint d'amagat
i s'aprenia molt més ràpid les coses que no...
Perquè era viva.
Que no...
Era viva, era viva.
El dir viva, viva, perdó, eh?
En ingles, a vegades, diuen, és witty.
I, clar, a les hores, és llest.
Podríem dir viu.
Allò que dius, aquest nano, tu, és més viu que...
No s'entella.
A més, ella explicava les coses de tal manera
que, encara que li passés una desgràcia,
aconseguia semblar que estava perfecta
i que la seva vida era tot un triomf.
I, en canvi, Lenú se sentia molt insegura
i se sentia fatal
perquè ella estava aconseguint estudiar,
treure-ho unes notes,
entrant, escriure, entrant, no sé què...
I la Lila res.
I, en canvi, la Lila era molt capaç
de dissenyar unes sabates
que, a principi, su pare era sabater,
van dissenyar unes sabates
que van marcar tot tendència d'home
i va ser capaç de fer un cartell meravellós
per la botiga de les sabates
amb quatre gargots que li va posar a sobre
i va tenir un èxit impressionant.
I Lenú era incapaç de tenir aquesta creativitat
i aquest risc, arriscar-se,
ho havia de fer tot d'una manera
com a molt acadèmica, no?
Diguem-ne, tot molt controlat
i això li creava una inseguretat bestial, no?
Quan aparentment sembla que hagi de ser al revés, no?
O sigui, aquesta formació que té la...
La Lenú.
La Lenú, doncs, que li hauria de proporcionar més seguretat
i, en canvi, doncs, la seguretat
la té més l'altra, no?
Jo penso que la Lenú sempre esmeria molt amb els altres
i, en canvi, l'Ina era més lliure
per poder ser ella mateixa sense...
No havia de comparar-se.
No havia de comparar-se.
I la Lenú era una persona
que sempre s'havia de comparar amb tot.
Vosaltres no se'n recordeu d'aquella pel·lícula
que segur que l'heu vista
que parla de Medeus?
Sí.
Quan el Salgari aquell mira la partitura
que l'altre li dona
i, aleshores, se sent la música
del que està llegint
i, aleshores, la cara
que se li transforma
per dir aquest xicharelo,
en aquest cas, la Lila,
aquest xicharelo
que no està tan conscient
i tan estudiós
i tant d'allò com jo,
ha fet una cosa
que te puja al cel
només escoltant-la, no?
És aquesta sensació que dona.
Segurament a la Lenú
li passa una mica això.
Veu-ho a l'amiga,
se l'estima molt,
però pensa,
mira, aquesta xicharela
doncs està tenint coses
que jo no arribo a agafar, no?
Fins i tot fa una descripció
que la fa més en el primer llibre
de com és Lila,
que és morena, prima
i que fins i tot de petita no té pit
i que és un esquema que agradaria
però que llavors potser no estava...
En canvi, la Lenú era
Rosetta...
La Clàssica, el dipòsit.
I Lila,
amb aquest estil,
tenia molt de canxo amb els homes
i sempre, d'alguna manera,
era la primera de la qual
s'enamoraven abans de la Lenú
i això també li creava
molta inseguretat.
I això és,
al llarg de tota la història,
això continua passant
perquè també hi ha una història
molt important
en temes que té a veure
amb el sexe i amb els homes.
A la Lila el sexe
no li importa,
en canvi, a la Lenú
sí,
de fet té una experiència
bastant...
Que potser és l'únic punt
que jo no acabo de veure clar
en el llibre, no?
És el que ella té...
Un home gran
que és el pare del seu posterior amant
abusa d'ella,
abusa entre cometes
perquè ella té una edat
que...
Però sí que és d'alguna manera un abús
i ella aquest abús
ho viu d'una manera...
No ho viu molt malament
i aleshores
és l'única cosa
que em resulta una mica confosa.
En canvi,
després té una visió...
O sigui,
viu la sexualitat
d'una manera molt natural
dintre dels cànons de l'època
amb el seu primer novi
i després té
diverses parelles
fins que s'enamora
bojament
d'un intel·lectual,
diria un pseudo-intel·lectual,
però potser podíem dir
que és un intel·lectual
que és molt poc consistent
com a persona, no?
I que és el fill
d'aquell home
que havia tingut
una relació amb ella
i està molts anys
deixant el seu marit
i està molts anys
pendent d'aquest home
i amb una dependència emocional
prebent d'aquest home.
La Lila?
No,
la Lenú.
No, la Lenú.
En canvi,
Lila,
d'alguna manera,
el que fa és
servir-se dels homes
pels seus interessos.
Pels seus interessos.
Bé,
l'una és una mica vividora
i l'altra és
més passiva
en aquest aspecte
i va acceptant les coses
i...
Però a tu,
dels dos personatges,
què més t'agrada?
A veure...
Totes dues?
És que és difícil
definir-se, no?
L'atractiu de Lila
és impressionant, no?
Perquè al mateix temps
és molt dura,
molt dura i molt cruel.
Ara poder ser més
identificada
amb els dubtes
de la Lenú, no?
Perquè el personatge
de Lila
és molt impressionant.
Encara que fins i tot
té una temporada...
Arrolladora.
Arrolladora.
Fins i tot té una temporada
que està treballant
en una fàbrica
que es destrossa les mans
i vivint molt malament
i no hi ha una protesta
i hi ha una duresa
impressionant, no?
Aquí hi ha un pàrraf
que tu també l'has
sobrallat molt maco
que jo, com és clar,
no he pogut llegir-ho,
no ho sé exactament,
no sé si ho diu
la Lila o la...
la Lenú.
I diu...
Què derroche seria,
me dije,
dañar nuestra historia
dejando demasiado espacio
a los malos sentimientos?
Això ho diu la Lenú.
Diu...
Los malos sentimientos
son inevitables.
Lo esencial
es contenerlos.
Así es.
Perquè diu...
Volví a acercarme a Lila


ara que ha vingut aquesta
que ha destrossat-me
les meves coses
i ha fet-me estar malament, no?
Sí.
La Lenú,
el fill,
és del seu amant,
ella se para del marit
i la filla,
l'última que té
és del seu amant,
del Nino,
del que ha estat enamorada
temps i temps
i que al mateix temps
té un fill
amb la seva dona
que mai deixarà la seva dona.
Estes històries
que passen sovint,
no?
I ella,
en canvi,
havia tingut
les dues primeres nenes
normals,
dintre del matrimoni.
En canvi,
amb aquesta nena,
el seu cos
és com...
Estava plena d'amor,
no?
Sí.
I, en canvi,
la Lila no pot.
I en el primer fill
també ha fet
un rebuig
de la criatura.
En el primer fill
que havia tingut
que era amb el seu marit
que era el Dolent,
no l'estimava.
Sí.
Aquell d'enric.
Enric.
Tu creus,
perdó,
perdó Montse,
que és que volia fer
una cosa
a la psicòloga,
ara.
No a Anna,
a la psicòloga.
Tu creus que és veritat
moltes vegades
que diu
que un fill
no desitjat
després
ho passa malament?
O esta cosa
de la trastet
no ha llegat a tot?
A veure,
jo penso
que té possibilitats,
però sempre...
Encara que després
se l'estima,
eh?
Jo crec que si
després se l'estima,
això...
Aquesta fatalitat
no és.
Queda subsanat.
Sí.
Pot quedar subsanat
o pot no quedar,
però en general
no és tan predestinat.
Vull dir,
sí que...
O sigui,
sinó d'entrada
no ho volien.
Continua,
continua,
diga-se.
Potser això
lliga una miqueta
amb el fet
que la filla
de la Lila,
o sigui,
no la...
Que seria
aquesta...
El que preguntava
la Lina,
que no necessàriament
pot ser després
un problema,
perquè la filla
de la Lila
és oberta,
és més exerida
que l'altra
que té,
diu,
té uns mesos menys
i en canvi
és més exerida
que la meva.
aquesta frase
m'ha cridat l'atenció.
Diu,
els malos sentiments
són inevitables,
l'essencial
és esconder-los.
Aquí,
dius,
això grinyola
una miqueta,
no?
Sí, grinyola, grinyola.
Perquè si realment
hi ha una amistat,
o sigui,
han d'amagar
els sentiments
o han de poder
parlar com amigues
i fer una altra mena
de relació.
Jo crec que
la Lenú
és més,
a veure,
la Lila
és pura sinceritat
i de vegades
una sinceritat
cruel i exagerada.
Sí,
en canvi,
la Lenú
és en aquest sentit
més prudent,
amb les conseqüències
que pot tenir això.
Jo crec que també
la veritat
en plan cruel
i quan no te l'han demanat
no cal.
I en canvi,
igual en un moment
determinat
sí que és bo
no poder amagar-los
però sí contenir-los
i poder expressar-los
en un moment
que no facin tant de mal.
Jo penso que
la sinceritat
és bàsica,
el que passa
que jo crec
que la sinceritat
sempre té
un límit,
perquè de moment
hi ha gent
que diu
mira,
soc tan sincera
que no t'ho he preguntat,
no cal que em diguis
una cosa
que no vull saber.
I jo penso
que també has de mirar
si aquesta sinceritat
et fa més bé
a tu que a l'altra persona
perquè si tu
ho descarregues
però li fas
pols a l'altra persona
doncs igual
no cal
en aquest moment
amb tanta sinceritat
tan exagerada.
Crec,
no tampoc.
És seguríssim.
Que com amigues
doncs trobar aquell espai
i aquell moment
perquè si no
representa que van
carregant la motxilla
aquestes dues persones.
Sí,
el que passa
és que al llarg
de tota la vida
jo penso
que hi ha moments
que es carrega
i les relacions
passen
per aquests alts
i baixos
que totes les relacions
a la vida
quan són constants
i la relació
de parella
passen
per alts i baixos
i hi ha moments determinats
que
oi,
si tot
et passa amb els fills
les estimes molt
i en algun moment
determinat diries
vale,
vete.
Vale,
no sé,
són coses que
que
que som humans
i en un moment
i en un moment determinat
dius
mira que
estic sola
que se'n vagin
canviat
els estimes molt
i jo penso
que amb els amics
i amb les amigues
et passa molt
i sobretot penso
que amb les amigues
que hi ha
la gent que tenim
una edat
que el tema
de l'amistat
bueno,
era difícil,
bueno,
suposo que és igual
que ara
d'una manera així
però que es creaven
moltes complicitats
i de fet
elles continuen
mantenint la complicitat
al llarg de tota
la seva vida
encara que hi hagi
moments que s'allunyin
i continuen sempre
estimant-se
i odiant-se
amb aquesta
ajudant-se
i reproixant
jo penso que
la vida és així
aquí també
he surrat una cosa
però torno a dir
el mateix
diu
hoy mientras escribo
me avergüenzo
de como la suerte
me ha favorecido
sempre
el libro
despertó
enseguida interés
algunos entusiasmaban
por el placer
que sentían
al leerlo
otros
elogiaban
la habilidad
con el que había sido
ideada
la protagonista
algunos
hablaban
de un realismo
brutal
otros
exaltaban
mi imaginación
barroca
algunos
admiraban
el estilo
femenino
suave
y acogedor
en una palabra
y hubieron
comentarios positivos
¿só que
diu la leno?
la leno
l'aleno
continua a ser
l'intel·lectual
sí, sí
l'aleno
triomfarà
a la vida
i podrà sortir
del barri
i es casarà
amb un senyor
ric
i tindrà
una man
intel·lectual
i també
d'un origen
quan dius
això
d'una man
intel·lectual
me'n recordo
de també
la Marilyn Monroe
que es va
casar
amb l'escritor
sí
jo crec que es va
casar
perquè com ella
no crec que fos
tonta
ni molt menys
ni molt menys
ni molt menys
sinó que se'l pregunten
a los Kennedy's
era molt maca
però vull dir
que es va casar
segurament
per empaltar-se
una mica
de la intel·lectualitat
i aleshores
doncs
aquesta sí
i tens
continua
dient
diu
quan me llegaron
els ejemplars
que me correspondien
per contràt
me puse tan contenta
que decidí
darle uno a Lila
nunca l'havia hecho
con els llibres anteriores
i dava por descontat
que almenys
per el moment
ella
ni
lo habría ogeat
però
no sé
així continua
però sentia próxima
la única persona
con la que podia contar
de veritat
i quería demostrar
mi gratitud
no reaccionó bien
evidentemente
ese día
estaba muy ocupada
y con su talante
pendenciero de siempre
se hallaba inmersa
en los conflictos
del barrio
para las próximas elecciones
del 26 de junio
o algo
la había contrariado
no lo sé
la cuestión
es que le tendí el libro
y ella
ni lo tocó
dijo que no debía
de malgastar
mis ejemplares
sí califa
como una mica
de despreci
total
sí
y es queda
tan pacha
es queda
la Lila
es queda tan pacha
li diu això
i no
dic jo
i l'altra
es queda decepcionada
sí
en canvi
està al costat d'ella
sempre que li fa falta
això
és aquesta contradicció
per mi és el que
assenyal
a part que
descriu molt bé
Nàpols
que
parli
de tots els
esdeveniments
polítics
i socials
perquè
l'ENU
comença
el Nino Serratore
és
relativament
d'esquerra
és una mica
com la gos divina
aquesta
que tenim
a tot arreu
i
bueno
comparteix
molt amb ell
de tot això
i això està
en el llibre
i la descrició
de Nàpols
és preciosa
però per mi
la part més així
la que em va cridar
des de l'inici
era
com evoluciona
aquesta relació
i aquest continu
estira i arronça
entre les dues amigues
perquè m'has comparat
a la vida real
en la vida real
sí
que trobes això
amb una cosa
que pot ser
un amistat molt bona
però
i fins i tot
ja
jo per mi
a l'extrem
i que jo penso
que això
la gent que són mares
a les dones
que són mares
no sé si
els hi passa tant
als homes
però allò de les comparacions
entre les criatures
amb els fills
que els gelos
arriben
en un moment
determinat
i aquí hi ha un text
en el que
ara
em sembla
aquesta aquí
ah no
ho tinc aquí
diu
l'Helenú
torna al barri
després d'estar vivint fora
separar-se
no sé
que ella encara
estava
amb la man
aquest que al final
va aconseguir
deixar-lo
diu
por qué
estoy aquí
por qué
malgasto el tiempo
de esta manera
mis hijas
y Nápoles
me han comido
viva
no estudio
no escribo
he perdido
toda disciplina
y continúa
para colmo
desde hacía un tiempo
Inma me tenía preocupada
Inma es la hija pequeña
cada vez que la comparaba
con Tina
me convencía
que parecía un retraso
en el desarrollo
la hija de Leila
que tenía tres semanas
menos
era muy despierta
daba la impresión
de tener más de un año
mientras que mi hija parecía poco reactiva
tenía un aire al helado
sí
que tiene una filla
que tiene un aire al helado
ella es fuerte
es fuerte
es fuerte
yo
es que no
diu que nos queda un minutero
Anna
pero hay alguna cosa
concreta
que
t'agradaria
comunicar
als
els oídors
i les oïdores
de
de
lo que ha representat
per tu
o
d'alguna manera
m'ha
m'ha
m'ha
m'ha evidenciat
que allò
que ens passa a tots
i a totes
vull dir
en aquest tipus de coses
a sentir més ambivalents
que tens
són la vida mateixa
i d'alguna manera
tranquilitza
pensar que alguna persona
és capaç de reflectir-lo en un llibre
i després aquest tipus
d'inseguretats
això és el que
penso que
hi ha una cosa
que ens fem vulnerables
i
acceptar que som vulnerables
és fer-se gran i madurar
molt bé
a mi m'agrada molt
com has acabat
si donar-se
adonar-se
de tot això
ens fa grans
continuem joves tots
per això
madurs
madurs
bé
per necessitats
de
bueno
per necessitats
per control
de programa
això s'ha acabat
si vostès
volen tornar-ho
a
sí
molt bé
bueno
vostès
si volen tornar
a escoltar
això
es resta
de esmetar
el dia
i sabta
diferit des de l'ego
li donem les gràcies
a Anna
per haver vingut
per haver parlat
d'aquesta
encantada
d'aquesta contradicció
no de contradicció
d'aquests sentiments
que poden portar
les relacions humanes
i a tots vostès
molt bona tarda
bona tarda
gràcies Anna
i gràcies a tots els
oïdors i oïdores
ràdiu
ràdiu
ràdiu
ràdiu
ràdiu