Veus de la parròquia?
L'audició de la parròquia de Sant Just d'Esberll, dels sants Just i Pastó, a través de les zones de ràdio d'Esberll, en el 98.1 de la freqüència modulada. Com tots els dimecres a aquesta hora som aquí amb vosaltres.
I com tots els dimecres, inicien l'audició amb la lectura de l'Evangeli.
Diu Sant Marc. Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles. Passem a l'altra riva. Dissaren, doncs, la gent i se l'andogueren en la mateixa barca on es trobava. Bora d'ell seguien també altres barques. Mentrestant, s'aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s'anava omplint.
Jesús era popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li diuen. Mestre, no veieu que ens enfonsem? Jesús esdevella.
i renyar el vent i diguer a l'aigua. Calla i estigues quieta. El vent amainar i seguir una gran bonança. Després els diguer. Per què sou tan porugs? Encara no teniu fe. Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l'un a l'altre. Qui deu ser aquest que fins al vent i aigua l'obeeixen?
L'estat espanyol ha donat suport a l'estat espanyol i ha donat suport a l'estat espanyol.
Notícies d'església. Dintre de la pastoral de la Salut de la Perròquia, mossèn Joaquim Rius visitarà demà dijous la residència Vitàlia per celebrar l'acte religiós juntament amb els residents que desiguin rebre el sacrament de la onció dels malalts.
El proper dissabte, dia 20, a les 9 de la nit tindrà lloc a la parròquia la representació teatralitzada de textos de Hildegard von Wingen sota el títol Ordo Virtutum. És una extraordinària vetllada artística a la qual s'hi pot assistir pel modest preu de 10 euros.
Laicat XXI, Congrés del Laicat a Catalunya. Un grup de cristians de les diòcesis catalanes i de diverses procedències eclesials impulsa una gran trobada al monestir de Poblet, els dies 2 i 3 d'octubre de l'any 2015. Des de fa un parell d'anys s'està preparant aquest congrés que,
Porta per títol, ser més església, servir més al món. Al voltant de tres eixos.
likes a l'església, cristians en el món. Espiritualitat laical suferirà una vintena d'activitats diferents, tallers, conferències, taules rodones, espais d'experiència conduïts per likes religiosos i preveres darrere de les diòcesis catalanes. Per a més informació i inscripcions a la web, likecat21.cat
arroba laicat21,facebook.com barra laicat21, laicat21, això, el Facebook, aquí hi ha una coma, o sigui, laicat21facebook.com llavors barra, per si voleu escriure, enviar un e-mail, laicat21, també amb números romans, arroba gmail.com.
Més còmode encara és escriure a Google l'ICAN 21 i us sortirà tota la informació.
Semana catequètica, juliol 2015. Serà del 6 al 10 al seminari conciliar de Barcelona, de les 16 hores, 4 de la tarda, a les 20.45 hi haurà dos cursos, un d'iniciació i un altre d'aprofundiment a la pastoral juvenil. Per a més informació, sanfeliu jove arroba bisbat sanfeliu.cat.
Hem escoltat notícies d'Església. Presentem fe i actualitat.
s'acosten les dates finals per fer la declaració obligatòria de la renda. Per a totes aquelles persones que encara no l'heu feta, us recordem que seria molt convenient que marquéssiu la creueta en les caselles corresponents, tant a l'Església Catòlica com a d'altres finalitats socials. Recordem que l'obra social que té al seu càrrec l'Església Catòlica, a través de càrites, és molt gran.
Per això donem a conèixer, a veus de la parròquia, tant l'editorial del full dominical extra del passat dia 7, que signa mossèn Anton Roca, com la informació que ens ofereix el director de càrites dius Cessana de Sant Feliu, el senyor Joan Torrens i Andreu. En primer lloc, escoltarem uns fragments de l'editorial que signa mossèn Anton Roca, delegat episcopal de càrites dius Cessana de Sant Feliu de Llobregat.
Escric aquestes paraules encara impactat per la darrera reunió de coordinadors de càrites de la nostra diòcesi el passat 15 de maig. Feia goig contemplar el treball fet per tants voluntaris, tant a les grans ciutats i viles com en els diversos pobles i pobletes de la diòcesi. Volíem que tots, en les diverses tasques, se'ns encomanés l'esperit de càrites, que no és altre que l'esperit de Jesús de l'Evangeli.
Així, ben conjuntats, ens sentim tots participants d'un treball que no és d'uns quants ni d'un grup particular, sinó de l'Església. Càritas està al servei de la caritat de l'Església.
En l'hora llarga del debat i diàleg, sorgirem preocupacions i problemes. Escoltarem les diverses realitats i iniciatives que pot fer i fa càrites en els pobles i l'anell de coordinar-nos tots molt més va ser molt enriquidor.
Un servidor, segueix dient mossèn Anton Roca, com a delegat episcopal, vaig voler remarcar que al costat de la feina i de la realitat dura dels moments presents, els voluntaris hem de cultivar una sòlida espiritualitat que doni consistència i sentit al nostre compromís social. L'ajuda a càrites i el treball a favor de la causa dels pobres no està contraposada a la vida espiritual i a la celebració litúrgica,
Potser havíem caigut a considerar la lluita per la justícia social i la vida espiritual com dues realitats independents i fins i tot contràries, quan de fet són complementàries i es necessiten.
I l'amor que celebrem amb la bucaristia constantment ens porta a preguntar-nos allò que diu el lema de Càritas d'enguany. Què fas amb el teu germà? I no podem respondre, com caïn, que potser soc el guardià del meu germà. Això seria aquella indiferència que tant blasma el papa Francesc. I és que, continuant amb el relat bíblic,
Déu continuament ens pregunta on és el teu germà. Els nostres bisbes, en la darrera assemblea plenària de la Conferència Episcopal, en la construcció pastoral. Església, servidor dels pobres, ens diuen on són, com es troben, què viuen els nostres germans. Diuen, la família es veu immersa actualment en serioses dificultats econòmiques
que s'agreugen per la carència d'una política de decidit recolzament a les famílies. Un bon nombre d'elles ha vist disminuir de la seva capacitat adquisitiva, cosa que ha generat un increment de desigualtats i noves pobreses en no tenir la protecció social que necessiten i mereixen. Un 43,2% segons la Fundació Fuesa.
Aquesta situació és més greu encara en aquelles llars que han de cuidar alguna persona discapacitada o pateixen la pèrdua de treball d'algun dels seus membres o de baris o de tots. Després, el document fa un sobrellat sobre la situació de l'atur que afecta a tants joves. Denuncia la situació dolorosa de la infància que viu en la pobresa, sofrint en privacions bàsiques.
Parla de l'increment del nombre de dones afectades per la pecúnia econòmica parlant-se de la feminització de la pobresa després de la situació dels ancians, la violència domèstica, de la qual en són les dones les principals víctimes.
finalment denuncia la situació de molts immigrants com una nova forma de pobresa. Els més pobres entre nosaltres són els estrangers sense papers, els quals no se'ls facilita serveis socials bàsics. Una descripció que demana per part nostra una serena reflexió.
Potser canviar el xip sobre tòpics i un compromís generós. Què faig amb el meu germà? Càritas vol canalitzar el nostre suport, la nostra acció i la nostra ajuda al servei d'una església servidora dels pobres. Signat mossèn Anton Roca, delegat episcopal de Càritas Tio Sassana de Sant Feliu de Llobregat.
Després d'escoltar el que escrivia mossèn Anton Roca, passem a allò que diu el director de càrites Tiu Sassana de Sant Feliu de Llobregat, el senyor Joan Torrents.
Les xifres que presentem són aclaparadores. Han augmentat el nombre de persones i famílies ateses per càrites respecte a anys anteriors. Des de càrites diossessana i des de les diferents càrites parroquials i interparroquials, s'ha hagut de fer un esforç per poder donar resposta a aquest augment de les demandes i, per tant, de situacions de manca de cobertura de les necessitats bàsiques.
El mes de febrer se'ns presentava també el contingut de l'informe FOESA sobre el que ja parlava mossèn Anton sobre l'exclusió i és el de l'envolupament social a Catalunya. Aquestes dades són reveladores també que el risc d'exclusió social és cada vegada més elevat
i que malgrat es parli d'una recuperació econòmica no s'ha produït amb persones que viuen al llindar de la pobresa o en aquesta situació d'exclusió i tampoc sembla que es pugui produir a curt termini. Les xarxes de suport familiar i informal són les que han ajudat a les famílies a pavegar les conseqüències terribles d'aquesta crisi.
però també les entitats del tercer sector i càrites entre elles. Cal destacar aquest punt perquè és una de les potencialitats que ens han de permetre canviar aquesta situació. Les persones tenen moltes capacitats i cal potenciar-les. Tal i com ens defineix la nostra missió hem de treballar perquè les persones siguin les veritables protagonistes del seu procés i en això seguirem treballant des de càrites.
Però tot això no ho podem fer sols. Durant l'any 2014, des de Càritas es van gestionar 2,1 milions d'euros destinats a l'acció social i al servei de la caritat a la nostra diòcesi.
L'acció que desenvolupem des de les diferents càrites parruquials i interparruquials, des de càrites, diu Cessana, no podria ser realitat sense el suport de la resta de la comunitat, des de l'acció dels voluntaris fins al suport econòmic dels socis i donants.
Per totes les consideracions que acabem d'escoltar, no us sembla que ara més que mai és necessari marcar les dues creuetes en les caselles corresponents que representen l'1,4% de la vostra declaració de la renda? Això no significa cap mena de dispendi extra.
i alhora també en demanem que tingueu en consideració ser possible col·laborador de Càritas com soci donant. Per això cal que us acosteu a la casa on us informaran de com podeu fer-ho. Aquesta pot ser la resposta a la pregunta que ha servit de l'Emma en la passada jornada de Càritas. Què fas amb el teu germà?
No, no, no.
Diumenge passat vam escoltar a l'Evangeli la paràbola de la llavor que creix sola, la petita llavor de mostassa. El pare claretíà Ignasi Ricard escrivia un comentari sobre aquesta paràbola que ens recomana molta paciència, ja que la solució de tots els problemes és en mans de Déu. La llavor que creix tota sola.
Parla del regne de Déu en paràboles, i nosaltres no podem donar per descomptat que les entenem tot seguit. Per entendre-les no cal un talent especial, sinó una fe profunda. Jesús no diu res que no sapiguem.
Parla d'allò que és nou, inesperat. Hem d'entendre que Déu és tot altre i que actua d'una manera diferent que els éssers humans. Però alhora és tan humà que, malgrat que no l'entenguem, hem de dir, sí, és així, així ha de ser, m'ho diu a mi i ho he d'aprendre.
Amb la paràbola de la llavor que creix sola, Jesús ens vol dir que no tenim cap motiu per al descoratjament quan nosaltres no podem veure gairebé res del creixement amagat i misteriós del regne de Déu.
Es manifestarà el dia de la collita. La llavor que creix sola donarà unes espigues ufanoses en la collita. La imatge del Gra de Mustassa parla també de la poderosa actuació de Déu que es manifesta a través de la Paraula i de l'Evangeli.
És la narració d'un creixement en contrast, una llavor petitíssima, que és la imatge del regne de Déu. La llavor de Mustassa és una realitat quasi invisible, sovint envoltada d'incomprensió i de fracàs. Però l'antítesi és l'esplendor de l'èxit final.
La planta de mostassa a prop del llac de Tibaríades pot créixer fins a tres metres d'alçada, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra. Totes aquestes paraules són la narració d'un creixement. El text posa a la llum el misteriós dinamisme que hi ha entre els dos pols, el de la llabureta i el de l'arbre, el del gravablat i el de l'espiga.
El pagès ha sembrat tirant la llavor i s'ha anat a reposar i tant mateix aquella llavor està carregada d'energia i continua tota soleta al seu itinerari automàticament, automater com diu l'original grec.
Déu ja ha plantat el seu regne. Aquest arriba inesperadament, amagat, paradoxal. Jesús diu com l'acció meravellosa de Déu fa créixer una gran planta d'una llavoreta de mostassa. Així seguirà el magnífic compliment del regne.
L'evangèl·li sugereix una actitud. Ens cal esperar. Sí? La realització del regne no depèn de nosaltres, sinó de Déu. Per part nostra, cal que estiguem disponibles al do de Déu, confiant en la seva paraula que creix en la interioritat del nostre cor. Ens cal conrear la interioritat. Signat Ignasi Ricard, sacerdot claratià.
No, no, no.
Aquesta és l'última audició de veus de la parròquia del curs 2014-2015. En molts dels nostres programes hem divulgat les glosses que escriu el pare jesuïta Enric Puig Joffre al full domínical del bisbat de Sant Feliu. Concretament, la del passat diumenge és particularment emotiva i tendra. A la taula de Jesús. En Miquel, un infant de 9 anys afectat per una discapacitat intel·lectual greu
Amb retard sicomotriu, ha fet la primera comunió acompanyat de familiars i amics. Una mare catequista, experta i lliurada d'aquest servei de la comunitat l'ha preparat. Arribat el dia, en Miquel ens comunicava la seva joia mitjançant el llenguatge gestual amb què es relaciona.
Moment especial el del pare nostre, quan va veure que la majoria dels presents el resaven amb aquest llenguatge que ell emprà, gràcies a la projecció en una pantalla dels gestos corresponents. Moment jullós per ell, emotiu per a tots els qui l'acompanyàvem, com va ser el moment de rebre la comunió, viscut amb seriositat i emoció.
En l'estona d'acció de gràcies, els seus pares van fer aquesta pregària. Para, passes per les nostres vides una vegada i una altra, esperant que et sapiguem veure, que ens reconeguem, estimant-nos i convidant-nos a seure a taula amb Jesús. Sabem de la teva capacitat infinita d'estimar i perdonar.
Amb en Miquel, tinguis també ben a punt la teva capacitat infinita d'emocionar-te, perquè és un nen que emociona. Per les seves sortides úniques i extraordinàries, per la capacitat d'encomanar les rialles, per la seva capacitat de sorprendre i de sorprendre'ns, per la seva capacitat de tacar els nervis, per la seva capacitat de no rendir-se i trobar recursos allà on sembla que no n'hi ha.
per la seva capacitat d'entendre i de fer-se entendre, per la seva capacitat de fer-nos a tots una mica millors, per la seva immensa capacitat d'estimar. Si vols que l'àpat vagi bé, tinguis també molt a mà la teva paciència infinita, t'encandrà molta i molt sovint.
I si, malgrat tot, la situació es desborda una mica, el nostre de reconsell és que et fixis en les seves germanes, com l'estimen i es deixen estimar. Observa com el busquen, com es deixen trobar per ell, mira bé, com l'animen i com l'admiren. Són autèntiques mestres a passar una vegada i una altra, i encara una altra i una altra, i totes les que convingui per la vida d'en Miquel.
i ell les veu, les reconeix, les estima i se seu a taula amb elles. Gràcies, pare, pels nostres fills i per anar-los acollint a la taula de Jesús. Com diu el salm que us faci créixer el senyor a vosaltres i als vostres fills, signat Enric Puig Joffre Jesuïta.
No! No! No!
La nostra parròquia ens prepara per gaudir de moments d'espiritualitat al llarg de l'estiu, temps que devia ser una mica més relaxat que la resta de l'any. Són pregàries, pensaments, reflexions, benaurances que ara nosaltres us llegirem en els últims minuts del programa.
No, no, no, no.
Estiu, vacances, descans. Senyor, fes que rebem les vacances amb agraïment. Són fruit del nostre esforç i també ho són del treball dels altres. Fes que les visquem amb solidaritat, perquè quan ens ho passem bé hem de recordar aquells que no poden descansar ni gaudir com nosaltres. Ajuda'ns a ocupar-les sàviament. Ens cal pensar en qui les compartirem.
sense oblidar els espais per a la lectura i per a la prerària. Fes que recuperem forces i que tornem a la vida de cada dia millor de quan vam marxar.
perquè si no és així, haurà estat un temps absurd i perdut. Ajuda'ns a aprofitar les vacances per obrir-nos al món de l'imprevist, del gratuït i, sobretot, per obrir-nos a Déu i als nostres germans i germanes. Que dialoguem amb la parella, els fills, els amics, que gaudim de la bellesa de la natura, sense oblidar que és un regal valuós i gratuït que ens fas i que cal preservar.
Com ser instrument de pau. Senyor, quan malgrat tot seguim caminant amb il·lusió apostem per la pau. Quan obrim debat a debat el cor al germà que se'ns acosta edifiquem la pau. Quan vivim eficientment la solidaritat som constructors de pau.
Quan ens comprometem en una responsabilitat, fem tasca de pau. Quan anem amb el cor a la mà, som sembradors de pau. Quan dediquem el nostre temps als altres, fem possible la pau.
les meravelles de cada dia. Senyor, gràcies per la bellesa del meu país, pel lloc concret on visc i per les persones que m'envolten. Gràcies per la naturalesa, per cada sortida i cada posta de sol. Gràcies per la lluna i els estels.
Ajuda'm a no cansar-me mai del pas de les estacions, de les olors de la primavera, dels sons de l'estiu, dels colors de la tardor i del fred de l'hivern. Deixa'm gaudir de cada albada, de sentir-me viva encara, de respirar, de caminar i de pensar del teu amor i de la teva misericòrdia. Senyor, fes-me el do de valorar i d'estimar-te a tu i tot el que fas a favor de tota la humanitat.
No, no, no, no.
Hem arribat als moments finals d'aquest últim programa de la temporada 2014-2015. Us estem molt agraïts per la vostra atenció al llarg d'aquests mesos. En nom dels quatre grups que composem veus de la parròquia, us desitgem un bon estiu i us esperem la propera tardor en aquesta sintonia, ràdio d'Esvern,
en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui amb vosaltres Joan Algarra i Pere Oliver hem posat la veu i moltes gràcies també al nostre company Carles Hernández Rius que ens ha acompanyat amb la seva bona feina amb les músiques i la part tècnica. Amics audience, recordeu que podeu tornar a escoltar aquesta audició el proper dissabte a les 11 del matí.
Fins aleshores, a rebeure. Adéu-siau. No, a les 11 del matí no. A dos quarts d'11 del matí. Molt bé. Perfecte, perfecte. Clar, hem de rectificar perquè si no ens escoltarien tard. Gràcies. Gràcies.
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer.