I ara comencem un nou programa de Veus a la Parròquia
amb el grup de Justícia i Pau, que els toca un cop al mes,
dintre d'aquests quatre grups que hi ha a Veus a la Parròquia,
avui tenim amb nosaltres el Jesús Castro,
que és el president de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just,
i també l'Abdolors Cardona, Sant Justenca,
i també membre de Justícia i Pau.
Els hi ouro els micròfons. Hola, què tal?
Molt bé, què tal, Núria? Tu també estàs bé?
Has passat un bon dia?
Sí, sí, molt bé.
Endavant.
Ara, doncs, toca parlar, com ja ens va presentar
en el capítol passat de Justícia i Pau al Jesús,
sobre els drets humans.
Dolors, què et sembla aquest tema, no?,
que anirem desenvolupant al llarg de la temporada?
Quan va sortir en el grup el tema aquest,
jo crec que tots vam estar contents d'agafar-lo,
i és que els drets humans és el més actual que hi ha
en quant a relació entre totes les persones del món.
El que passa és que ara estem a la segona etapa
d'aquesta revolta dels drets humans,
que és el moment de la globalització.
Llavors, jo, per començar els meus dos temes,
que és l'article 23 i l'article 24,
que són el dret al treball i el dret al descans
i a la cultura de la gent més desvalguda,
m'hi ha hagut de fer una petita introducció.
Ah, molt bé.
Per contextualitzar tot.
Exacte, per posar-me dintre d'aquest context.
Llavors, jo, per exemple, penso que els drets humans,
que ja va dir molt bé el Jesús, que van sortir a l'any 1948,
va sortir per la necessitat que va haver-hi
després de dues guerres mundials a Europa.
I de tot el gran conflicte que hi havia hagut,
era necessari fer unes normes i valorar la persona humana.
I si t'hi fixes, que el Jesús ja ens va introduir l'altre dia,
sobretot els drets humans és dirigit a la persona.
Totalment.
A la persona, a la seva dignitat, a la seva llibertat
i, no sé, a la seva convivència.
Però sobretot és la persona.
A partir d'aquí s'ha intentat de fer uns drets
per sobre de religions, cultura i tot el que hi hagi.
si algun d'aquests aspectes polítics o religiosos
no tracta la persona amb aquests drets de llibertat,
dignitat i solidaritat amb aquestes persones,
no és correcte.
Hem de tenir molt clar aquest concepte.
La persona, com a eix fonamental d'aquests drets.
A l'eix fonamental.
Jo em va entusiasmar a agafar els drets laborals
perquè vaig tenir la sort de poder treballar
i treballar en una fàbrica.
Quan vaig començar era joveneta
i vaig estar al costat del món obrer
i vibrava per aquestes coses d'aconseguir drets.
Et parlo de l'any 67-68, tenia 14 anys.
I clar, aquest tema sempre l'he portat a sobre
i he tingut la sort de veure una mica l'evolució
dintre del segle XX, la segona part,
com ha anat tot això.
Coses que anaven avançant i coses que han retrocedit.
Dins de l'àmbit laboral, eh?
Dins de l'àmbit laboral.
Per exemple, el tema de les hores de la jornada, no?
Totalment.
Algun dia de descans, també, això suposo que està...
Pensa, Núria, que quan vaig agafar aquest tema,
la primera cosa que vaig veure necessari
és trobar una mica la història.
Hi ha persones que han hagut d'oferir el seu treball
per poder sobreviure.
Això és un moment, i és llarg,
perquè ja tenim un rei, 1.800 anys abans de Cris,
que espera, que ara busco el nom,
perquè aquest nom, que és a Mesopotàmia, a la zona,
aquest rei, espera, que et diré el nom,
es diu Amoravi de Babilònia.
Ells ja comencen la història
perquè van trobar escrit
una sèrie de normes i lleis per conviure.
és un rei que té molt clar que totes les persones
tenen uns drets per ser dintre de la comunitat
i ser lliures, saps?
I això em va cridar molt l'atenció.
I quan agafes aquest fil de la història,
et vas veient que en l'època industrial,
que és la nostra, que ja hi arribarem,
si em permets faré un petit camí,
quan vas veient tot com ha anat,
te n'adones que en el moment que l'home
s'ajunta en grup,
clar, hi ha qui té el poder,
té més facilitat per poder tenir
unes petites ganàncies,
hi ha qui ha de servir,
o ha d'estar al servei d'aquella persona
que li pot facilitar un plat a taula i tot això.
Seguint aquest camí que hem començat 18 segles abans de Cris,
ens trobem, per exemple, en el moment de l'imperi egipci,
l'home és esclau,
l'home que no té cap dret,
que no té...
És esclau.
Totalment.
Si agafem Roma,
vaig molt ràpid,
són esclaus tots aquells que perden la guerra
i arriben a Roma com a esclaus.
Els altres, poc o molt,
dintre de la societat romana,
tenien el menjar.
Podien tenir el menjar o tenien...
Depenien, ni biga, que érem molt més rics.
Seguint aquest caminet,
que anàvem dient...
Quan arribem a l'edat mitjana,
faig salts tremendos, eh?
Sí, no, clar, clar, no ens podeu estendre aquí.
Quan arribem a l'edat mitjana,
aquí trobem que hi ha el senyor feudal,
que dintre del seu territori,
per protegir la població,
també s'ho fa pagar.
I tenim la servitud.
És a dir, hi ha el pagès,
que n'hi hauran que seran lliures,
però n'hi hauran que dependran del feudal,
però sent lliures,
com que estan en el seu espai de protecció
per les invasions o el que sigui,
ha de pagar.
Estem parlant del món cristià, eh?
Perquè jo sempre penso que el món àrab,
quan van venir els morros aquí a Espanya,
era una cultura altíssim,
eren gent que vivien d'una altra manera, eh?
Sí, sí, totalment.
I els jueus també vivien d'una altra manera,
perquè els teníem per aquí a la nostra terra.
Però bé, si ens situem en això,
tenim la servitud.
I llavors ja entrem en la dinàmica
de la formació de les ciutats,
que és l'edat moderna.
Què passa a l'edat moderna?
Aquells petits oficis,
que servien per subsistir...
Clar, es van perdent.
No, aquests encara es mantenen,
perquè aquell ferrer, aquell fuster,
aquell que jo què sé,
aquests es mantenen,
estem parlant del segle XV,
perquè fan les catedrals,
els que fan la construcció,
però no acumulen riquesa.
Tenen una gent que treballa per ells,
però no acumulen riquesa.
Més aviat és...
Sí que acumulen,
perquè donen diners al rei feudal,
o encara hi havia feudalisme,
però reparteix més.
Surt una nova classe,
que és l'obrera,
ah, i la burgesa,
que no és burgesia.
Com la classe més mitja, poder, no?
Exacte, una classe mitja
que pot ella mateixa subsistir.
Bueno, aquí tenim el treballador,
que hi ha bastanta pobresa.
I ja quan ens col·loquem
amb el segle XVII,
que hi ha,
a finals del segle XVII,
hi ha la revolució francesa,
aquí ja tenim els tres valors importants,
llibertat,
solidaritat
i dignitat de la persona.
Em sembla que són aquests tres.
Llibertat,
sí,
igualtat,
exacte,
llibertat,
igualtat
i fraternitat.
Aquí és un punt de partida
molt interessant.
Això no és un florero que surt,
sinó que hi ha uns pensaments filosòfics
al darrere d'això.
Oh, i tant.
i d'una banda veiem
molta gent que deixa el camp
i va cap a la ciutat,
va cap a la ciutat
i veiem gent
que té els seus oficis
i pot viure mínimament bé,
però hi ha una gran pobresa
perquè és el moment
en què hi ha el rei,
perquè ja estem parlant
de reis,
el clero,
són les classes,
i la noblesa són les classes fortes,
més altes.
Més altes.
Hi ha una classe
que està naixent nova,
que més tard se li...
i després ja tenim
la classe més pobra,
que és aquest on hem d'anar a parar
perquè els drets humans
defensen aquesta gent.
I entrem en el segle XVIII
en què comença a haver-hi
la industrialització.
I a la industrialització
aquí sí que ja tenim uns moments
molt complicats
perquè sí que realment
al principi
hi ha unes històries
bastant fortes.
Per exemple,
la jornada laboral
acostumava a ser
d'onze i doze hores.
Sí, sí.
Ara impensable, eh?
Ara impensable.
Onze o doze hores.
Ja sé que...
I estaríem inclús parlant
de...
Si es dongués algun cas,
parlaríem d'esclavitud,
bàsicament.
Exacte.
Que hem de mirar...
Després,
aquí també t'enganxaré
un tema de tecnologia.
Oh, val.
Perquè el treball tecnològic
a vegades no saps ben bé
si la gent està treballant
més del compte
de les vuit hores.
Sí, sí.
Però, bueno,
què passava en aquest moment?
Tenen jornades
d'onze i doze hores,
no hi ha seguretat
en el lloc de treball,
ni hi ha cap tipus
de contracte,
no existeix el dia festiu,
treballen dissabte i diumenge,
existeix el treball infantil
de sis a set anys,
hi ha salaris molt pobres,
a vegades només consistia
en donar un plat a taula
i una roba,
però pràcticament
no tenien salari.
La disciplina laboral
era dura
perquè si tu queies malament
te n'anaves al carrer
i podien pagar-te inclús.
No existia jubilació,
el dret a la maternitat
no era valorada,
te n'anaves al carrer.
Si ja passa a vegades...
Ara també passa
que s'ha d'anar al tanto.
És el que et deia,
que hi ha un moment
que hi ha un retrocés,
però de moment estem avançant
cap a l'opositiu.
Sí, sí.
Llavors,
totes aquestes conseqüències,
tots aquests abusos,
estem parlant del segle XVIII,
porten les seves revoltes.
La gent comença...
Aquí és el...
A mi,
el que em crida molt l'atenció
dels drets
és quan t'adones
que tu ets la força de treball.
I en aquest moment
el que posava la força
del treball
era l'obrer.
I parlo allà de l'obrer.
Sí.
I llavors,
en aquest moment
ell té consciència,
comença a agafar consciència
que la seva força
dona dret
a tenir una economia honesta.
a tenir una economia,
perquè
món obrer,
món industrialitzat,
està molt lligat a l'economia.
Totalment.
I llavors,
els estats,
els estats tenen
que protegir també
aquest obrer
que dona la seva mà d'obra.
Llavors,
arriba un moment
que l'obrer
se n'adona
de la seva,
del seu punt
i agafa tres postures.
O bé,
agafa associacions
que aprenien
la forma de mutualitat,
és a dir,
ajudar-se mutuament.
O bé,
és un moviment
de caràcter radical
i violent,
és a dir,
agafa la lluita
quina sigui
per els seus drets.
O bé,
es dona ja
per primera vegada,
el món obrer
es va començar
a identificar
en noves corrents
de pensament
com ara
el socialisme utòpic.
Sí.
I surten pensadors
com Marc,
Baconin,
surten gent
que hi ha...
Només que s'estudien
després, també.
Després
i que moltes vegades
han sortit
amb molta força
tot el segle XIX.
Bé,
que són referents,
no?
Són uns referents.
Són uns referents
i realment tenen,
vull dir,
va donar
una sèrie de coses,
unes lluites.
Llavors,
hi ha un moment
que el món obrer
inicia com
una mena de reivindicacions,
no?
Amb el món
aquest laboral.
Exacte,
fa les reivindicacions
i per primera vegada
neix la primera internacional.
Que la primera internacional
del món obrer
es dona
entre el 1864
i el 1871
i neix
l'Associació Internacional
dels Treballadors,
l'AIT.
L'AIT.
Sí, sí.
L'AIT, sí.
Llavors,
què passa?
L'obrer comença
a actuar
en assemblea.
comença a reivindicar,
per això deia
que la seva part cultural
vol llegir,
vol,
vol,
la seva opinió
ha de tenir una valua,
els ensenyaments,
el lleure,
tot això.
Ell comença a veure
que no solament
és el treball,
sinó que ha d'haver-hi
una situació
també de descans
i tot això.
I aquí comencen
a sortir uns drets
elaborats
a través de l'assemblea.
La jornada
de 8 hores,
que durant molts anys
encara s'està lluitant
per aquestes,
hi ha alguns llocs
que l'han perduda,
la jornada de 8 hores,
supressió total
del treball infantil,
millores laborals
per a les dones,
és a dir,
pensa que aquest,
a un mil huit cents
i pico,
al cap de pocs anys,
la dona està reivindicant
el seu paper
dintre de la societat.
Moltes dones
ja treballaven
en fàbriques.
Sí.
El fet de poder
tenir el seu jornal,
que això és
el gran dret
de la dona,
encara que sigui mínim,
elles a casa
se sent col·laborant
econòmicament.
Això és la llibertat
que tenim les dones.
Llavors,
també,
per exemple,
l'oposició
als exèrcits permanents,
per què això?
Doncs es plantegen
que realment
la classe
que amb les revoltes
i amb les guerres
i amb les lluites
més pateix
és la classe obrera.
És la classe
que és aquelles guerres
que tenien,
com ara,
com ara el poble
de Palestina.
Qui està rebent?
El poble
que no té eines,
que no té res
per defensar-se.
L'estan bombardejant
i l'estan eliminant.
És la gent més senzilla
la que sortia
cada dia
a treballar
o fer el que fos
o tenir la seva botiga
o el que sigui.
I s'ho posen
al règim fiscal.
És aquell règim
que els obligaven
a pagar unes coses
i no estan d'acord.
Si no se'n poden beneficiar.
Clar.
Molt bé.
Això la primera
internacional,
hem dit
que corria
el 1864
i 1871.
Però es dona
una segona
internacional
i aquesta segona
internacional
ja la gent
està molt més
el món obrer
està molt més
canalitzat
i es dona
el 1889
més o menys.
Diem dates
però això té
una durada
aproximada.
aproximada.
A partir d'aquesta
primera internacional
ja veiem
que el moviment
obrer
s'ha sindicalitzat.
És a dir,
té el sindicalisme
com una manera
de trobar-se
i una manera
de fer força
i a nivell mundial
va tenir
una capacitat
molt gran.
Després tenim
la creació
de partits polítics.
Hi ha obrers
que van a parar
cap a la política.
Creuen
que han de sortir
aquelles lleis
que els protegeixin.
És allò que dèiem
es va agafant
es va veient ell
com a persona
capaç
d'estar en una societat
i que la seva opinió
i la seva dignitat
és valorada.
Surten els moviments
ja molt més clars.
Sortirà un comunisme
a principi
de finals del 19
a principi del 20.
Surt l'anarquisme.
Aquí a Catalunya
l'anarquisme
va tenir una força
extraordinària.
Per primera vegada
moltes dones
van poder votar.
No solament
a l'època de la república
sinó que ja portaven
el seu rima
anys
preparant-se
per aquest fet.
Aquí tenim
que continuen
reivindicant
les 8 hores.
Els drets laborals
de les dones
és important.
És a dir,
la dona
se l'ha de respectar
en el moment
que té fills
i se li ha de donar
el seu dret laboral.
La llei
de protecció
per als treballadors
és una llei
important
perquè a vegades
es treballaven
d'una manera
que molts
perdien la vida.
Sí,
hi havia molts riscos
laborals, no?
o bé
podies treballar
donant el 90%
però eren
treballs tan forts
que la que quedava
esminvat
ningú
ja no t'agafaven.
Ja.
El sufragi
el dret
al sufragi universal
ser reconeguts
com a classe obrera
a nivell mundial.
És a dir,
això és molt important
aquestes coses.
Bé,
tenir accés
als parlaments.
Vull dir,
poder anar
a fer lleis,
a votar
les lleis
a favor
també d'aquest moviment.
eh?
I, bueno,
i una mica
anar tenint
aquesta democràcia
en tot l'àmbit social.
Eh?
Vull dir,
jo que sé,
conferències
que tinguessin
accés,
que tinguessin
el seu temps
per enriquir-se
culturalment
i poder ser
persones.
denunciaven
les guerres.
Per què
denuncien
les guerres?
Perquè s'han
donat
compte
que era
la classe
obrera
la que més
patia.
La que més
patia,
la que enrabia
sobretot
les conseqüències.
Les conseqüències
i això
embava
tot el moviment.
Ah,
i es dona
un fet
molt important
que és
el colonialisme
africà.
Els grans
imperis
europeus
comencen
alguns
a començar
a perdre
les posicions
privilegiades
a nivell mundial.
Sobretot
França,
estem parlant
d'Espanya
també,
que en aquell moment
tenia les Pelipines
i tenia Cuba
i tenia...
Que aquí,
fixa't,
quan havien d'anar
a Cuba,
al final
les mares,
va ser una revolta
de mares,
es van negar
que els seus fills
marxessin
a aquestes guerres.
Des d'aquí
va haver-hi
un...
No recordo
quin fet és,
però va haver-hi
una reivindicació
de les mares
que jo no vull
que el meu fill
vagi a Cuba
a lluitar allà
amb una gent
que no volia
un territori tan lluny,
saps?
Bé,
no sé,
és...
Aquest moviment
va agafant
molta força.
Ens col·loquem
segona meitat
del segle XX,
tota la primera
del segle XX
han vist
sobretot
moltes revoltes,
han vist
una primera guerra mundial
on van morir
molts obrers,
hi ha molt...
En el cas d'Espanya
tenim la República
que aconsegueixen
moltíssimes coses,
eh?
I a més a més
com a lleis,
perquè la llei
és la cosa
que t'assegures
que el teu dret
també serà protegit.
Està protegit.
Està protegit.
Ha d'haver-hi una llei.
Però, clar,
tot això molesta
a les classes
més poderoses.
A les més benestants.
A les més benestants.
Els que dominen el món,
que en aquell moment
també n'hi havia.
Hi havia un poder econòmic,
hi havia una manera,
sobretot,
amb el tema del comerç,
cap a les colònies americanes,
tot el que arribava,
tot aquest comerç,
tant d'aixòs,
i totes aquestes realeses
comencen a trontollar.
Hem de recordar
que hi ha
el comunisme
a Rússia.
Aquí va ser
interessant
perquè és una revolta
que és el món obrer
que ho agafa,
però aquí comença
el món obrer
a dividir-se molt.
Perquè els líders
d'aquell moment,
tant el Lenin
com l'Estàlin,
tota aquesta gent,
al final acaben,
sobretot l'Estàlin,
acaba de ser una dictadura.
És a dir,
la ideologia marxa...
El que Sàlin va
una mica de les mans,
per dir-ho així,
de forma col·loquia.
Sí, sí,
seria això.
I això perjudica
el món obrer,
perquè sí que se li va
donar coses a Rússia,
però també va perdre
tota la seva iniciativa,
tot el seu potencial
que tenia
per participar
en una societat
més oberta.
Bé,
estem en aquest segle XX
i es pot afirmar
que els drets humans
mai van ser
àmpliament acceptats.
Posem-nos el segle XX,
àmpliament acceptats
o també va tenir moments
en què van ser
totalment trepitjats.
Cal recordar
que al segle XX
tenim tres genocidis.
És a dir,
que el dret a la vida,
que en parla tant
els drets humans,
hi ha tres genocidis,
per exemple,
contra els armenis,
contra els jueus
i contra els tutsis
i d'altres que segurament
estan per aquí,
van esclatar,
degut a les guerres mundials
en van esclatar dues.
Es va produir
la pitjor fam
que es havia produït
en el món
a la Xina.
Va durar,
sembla que uns parells d'ans.
Però hi ha coses positives.
Les coses positives
és que aquells imperialismes europeus
van caient,
es formen els estats africans
a pesar que els van fer fatal,
perquè els van fer en tiralínia,
però per lo menys
ja no és aquella cosa
de ser submesos
com a esclaus
i com a una sèrie de coses.
Hi ha la reivindicació
de treure l'esclavatge.
Que hem de tenir en compte
que estem molt orgullosos
del modernisme,
però Catalunya va ser
dels últims llocs del món
que va treure l'esclau.
Es dedicava a baixar cap a la costa,
allà hi havia una sèrie de gent
que els hi venien,
baixaven els barcos
sense gent,
omplien d'esclaus,
anaven cap a Cuba
i cap a Florida
i allà els venien
a canvi de portar sucre,
cacau i tot.
De productes, sí.
El que portava a aquest negoci
es va enriquir
i algunes d'aquestes...
algunes, eh?
D'aquestes coses
que ara admirem
al darrere hi ha molt de patiment.
És un altre esclavatge,
un altre obrer
que el treuen del seu món
i el fan esclau.
Bé, a pesar de totes aquestes coses,
hi ha un moment
cap als 1970 o així,
que els drets humans
i sobretot el dret del treball
té importància.
Vull dir, sembla que
hem aconseguit una fita important.
Però què passa?
Comença a haver-hi
la crisi del petroli,
comença a haver-hi
tota una sèrie de coses
i aquells treballs,
aquells contractes
que eren fixes
en el món industrial
comencen a fer coses rares, no?
El contracte eventual,
el contracte per hores...
Vull dir, allò
ja produeix
tota una quantitat d'obrers
que queden molt empobrits.
Hi ha una classe mitja, eh?
Funcionaris,
gent que ha pogut,
tecnològicament,
ha pogut posar-se al dia,
perquè la tecnologia
també forma part
del món industrial.
Sí.
I, bueno,
s'han pogut posar al dia,
però realment
cada vegada
que la ciència
i la tecnologia...
Jo sóc una amant, eh?
Però no facilita
que baixin
la quantitat
d'hores setmanals.
No ho facilita.
I mentre no baixem
les hores
que la tecnologia
i la ciència
ha favorit
el treball,
perquè així
no sigui tan pesat,
no sé,
carregar coses i així,
però d'una altra banda,
el no baixar les hores
ha tret llocs de treball.
Sí.
Hi ha molt de paro
i condicions de treball
que s'han anat a parar.
Treballs per hores.
i ara només tenim
treballs de serveis
com a cosa fort,
o treballs de turisme,
o treball...
Però no...
El món industrial
es va...
va...
La seva evolució
va cap a la intel·ligència
artificial.
Sí.
I mira,
t'explicaré una anècdota.
Jo vaig treballar
al laboratori
45 anys.
Bueno,
és allò
que ara ja no es dona,
però vam entrar
amb 14 anys
i pensa que,
per exemple,
quan...
Durant molts anys
nosaltres hi havia
la secció
que feia,
per exemple,
el comprimit.
per arribar a fer el comprimit
hi havia un altre departament
que facilitava
les matèries primes.
Per tant,
era un grup
de treballadors
que si hi havia
el lloc
on hi havia
aquelles matèries,
les portava comprimits,
allà hi havia
dos o tres nois,
si hi havia
dos o tres màquines
que comprimien,
el comprimit
quedava envasat
en condicions
perquè no agafés humitat
i ràpidament
ja passava
a la màquina
que els havia
d'envasar,
els havia de posar
en blisters
i coses d'aquestes.
Ara,
jo el meu últim any
quan vaig anar a parar
a l'Almirall
perquè ens va comprar
als laboratoris
d'Almirall,
vaig quedar al·lucinada.
És a dir,
hi havia tot un sistema robòtic
que ja agafava
la matèria prima,
és a dir...
Totes les persones
substituïtes
per la màquina.
Sí,
tot aquest procés
abans reunia
20 obrers
o 10 obrers,
ara en dos obrers
o tres,
ho feia tot.
Ja hi havia una cosa
que anava a buscar
el producte,
se l'emportava
sense barrejar-lo,
ja el posava en un lloc,
el barrejava,
d'aquest lloc
ja passava
a ser comprimit
i del comprimit
ja passava
a les màquines.
Et deuries quedar...
I a més a més,
les caixes
que sortien,
les caixes
que sortien
ja sortien
d'una manera
que hi havia
un altre robot
que l'agafava,
se'ls posava
en una cinta
i ja el posava
en un pali,
tot això
ho movíem abans,
tota aquesta línia
de comprimits
com podien ser xarobs,
eren ben bé
un grup de 7 o 8 treballadors.
Sí, sí.
Doncs bueno,
suposo que cada vegada
n'hi hauran menys.
Sí.
La industrialització,
l'abans de les tecnologies...
Jo reivindico,
i crec que hauríem
d'anar per aquí,
baixar les hores
de treball,
donar lloc
de treball
a tothom
i que els pares,
sobretot pares,
pares i...
puguin estar més
amb els seus fills,
horaris ben posats
que puguin estar
amb els fills,
no aquests horaris
de ara vine a tal hora,
des de casa,
mira,
escolta,
ni les vacances descansen,
eh?
Escolta,
vine,
s'ha espatllat això,
digue'ns que hem de fer...
No ho sé,
jo veig que tornem
a caure
en una història rara.
I aquí acabo.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies,
Dolors per al capítol d'avui,
el Jesús ha estat aquí
també fent de suport,
ja va fer la introducció,
i bé,
deixem el programa
en aquest punt.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
I fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
不管 de la ciudad
de los años,
llorando de porcú.
I wish that I could fly
into the sky
so very high
just like a dragonfly.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!