Música
Vinga, doncs, comencem un altre programa de Veus de la Parròquia
i avui els toca el grup de Justícia i Pau
i tenim aquí amb nosaltres l'Ester Martra.
Hola, bona tarda, Ester.
Lúria.
Bona tarda.
Doncs bé, avui l'Ester ens portarà al tema
sobre consumir en clau de drets humans.
Consum, època nadalenca, tot va lligat, Ester.
Efectivament, tot va lligat.
I precisament per això volem fer aquesta reflexió amb aquestes dates.
Els drets humans ara es van aprovar el 10 de desembre del 1948,
ja fa 73 anys, per les Nacions Unides
i va haver-hi la proclamació universal dels drets humans.
L'Assemblea va recomanar a tots els seus estats membres
que d'aquesta proclamació d'aquests drets humans
en duguessin difusió a les escoles
i perquè és, a part de fer la declaració,
està clar que és una cosa que es té de generalitzar
i s'ha de divulgar.
A mi m'agradaria llegir, per exemple,
un trosset molt petit del preàmbul i a l'article 1.
En el preàmbul ens diu que la dignitat inherent
dels drets iguals i inalienables
de tots els membres de la família humana
és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món.
I en el seu article 1
ens parla que tots els éssers humans
neixen lliures, iguals, en dignitat i en drets.
Són dotats de raó i de consciència
i els cal mantenir-se entre ells
amb esperit de fraternitat.
I llavors, com que diem, el planeta,
quanta gent...
Quanta gent viu en aquest planeta Terra.
Exacte, quan estem en aquest planeta Terra.
Ara som 7.900 milions de persones.
Diu ràpid, eh?
Exacte, i es preveu que siguem 8.000 milions en el 2023.
És a dir, que hem duplicat la població mundial en 40 anys.
No hi ha problema,
perquè, de fet, produïm aliments per 12 milions de persones.
Però hem fet una distribució
en la qual una part de la població
moren per falta de menjar
i una altra per menjar massa.
Exacte.
Llavors, el món barata el 17% dels aliments,
mentre que hi ha 855 milions de persones
que pateixen gana.
Caram.
I cada dia moren 12.000 persones de fam.
Ostres.
La reducció de la pèrdua i el malbaratament de menjar
ajudaria a aconseguir la seguretat alimentària,
millorar la qualitat dels aliments
i disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
De fet, l'Agència de la ONU per l'alimentació
urgeix a combatre aquesta pràctica
que no és exclusiva dels països rics,
tal com pensen molts.
Efectivament, sí, sí.
Perquè no solament és els països rics que malbaratem.
En els països pobres
també hi ha una mala distribució de la riquesa,
amb la qual cosa hi ha un malbaratament
per una part molt reduïda d'aquesta població.
I amb el del consum,
el que fem als països rics,
una mica ara analitzarem,
o m'agradaria comentar,
el per què consumim.
Per què?
Hi ha com tres raons bàsiques, no?
Perquè ens diuen que ens fa més feliços.
Ens pensem que tenir coses
ens porta èxit i felicitat.
La publicitat ho promou.
Ho promou en tots els col·lectius,
incluent els nens amb les joguines,
que ara començaran tot just a bombardejar-los
amb tota la publicitat de les joguines.
i la publicitat, no?,
ens prometen com un món feliç
si comprem allò que ells ens proposen que comprem.
I, de fet, els pares fan esforços
per no defraudar els fills amb dates claus,
com la que hem dit dels reis,
els seus aniversaris,
i cada vegada hi ha més dates a celebrar, no?
El Nadal, el Papa Noel, els Reis Mags,
el Halloween, el Dia de la Mare, el Dia del Pare,
ara hem passat el Black Friday, el Cyber Monday...
Sí, també t'anava a dir...
Hi ha un dia per tot, eh, gairebé?
Hi ha un dia per tot, en tenim molts,
i cada vegada les celebracions són més festuoses, no?
Sí, sí.
També consumim per emulació, eh?
Per comparació amb altres persones de l'entorn,
que ens creen una necessitat que inicialment no teníem,
sobretot amb menors i adolescents, eh?
I ens veiem el cas, doncs, famílies
que tenen dificultat per pagar l'escola,
que envien els seus fills amb roba de marca,
sobretot esportiva.
O sigui, actualment l'austeritat no es porta.
No.
Es porta a conduir bons cotxes,
anar a bons restaurants,
marcar un estatus social,
viatges a llocs exòtics,
i les primeres sortides dels nens
són a Euro Disney.
Sí.
Després també fem aquest consum, no?,
a vegades per compensació.
Allò que no hem tingut els pares,
volem que els fills ho tinguin
i els omplim de regals i capricis diversos.
I també compensem allò un mal dia amb una compra.
Cosa que ja s'ha vist,
que aquest consum no ens porta,
la felicitat no és real.
El psiquiatre Rojas Marcos comenta
que la felicitat l'obtenim
de les connexions afectives,
del pensament positiu,
de parlar,
de diversificar les nostres fonts de satisfacció,
del perdó i el sentit de l'humor.
El benestar és subjectiu i psicològic.
I, a més,
s'ha de mostrar que és diferent
per diferents tipus de societat.
Hem vist que el consum,
doncs això no dona la felicitat,
que pot ser depredador
amb el medi ambient també,
insolidari perquè, per exemple,
l'acaparament és a costa
de violar els drets humans
de moltes persones.
Llavors, com ha de ser el nostre consum?
Bé, el nostre consum,
per intentar rebatre una mica tot això,
hauria de ser just,
sobirà, ètic i responsable.
I ara, una miqueta,
m'agradaria explicar o comentar
què volem dir en cada una d'aquestes paraules.
El comerç just.
Doncs just és, presentament això,
és una alternativa al comerç convencional.
És amb l'objectiu de lluitar contra la pobresa
i facilitar el desenvolupament dels pobles,
sobretot del sud.
Les organitzacions que pertanyen al comerç just
han de complir una sèrie de característiques.
també afavoreix la creació d'oportunitats.
Hi ha una lluita contra la pobresa.
La seva forma comercial
té d'impregnar-se d'una transparència
i rendició de comptes.
Les relacions comercials han de ser justes.
El pagament d'un preu just, també.
Han de respectar les normes de treball infantil,
l'absència d'explotació laboral,
un compromís també amb l'equitat de gènere,
amb les condicions de treball,
el desenvolupament de les capacitats,
que hi hagi una certa formació
de les persones que intervenen
en aquest comerç just
i un respecte per al medi ambient.
Clar.
Podem identificar, per això, Esther,
els productes o allò que comprem
si ve del comerç just?
Sí, de fet, ara hi ha molts productes
que estan etiquetats
amb un logo identificatiu de comerç just.
N'hi ha diversos.
N'hi ha una unitat total,
però n'hi ha un que és Fairtrade,
o Fairtrade,
que té un dibuix com un yin i yang,
però amb blau i verd, els colors,
i aquest identifica que és un producte
que ha seguit totes aquestes característiques
que hem comentat abans.
Llavors, tant si anem al supermercat,
com si anem a botigues especialitzades,
hi haurà aquest logo identificatiu
que marca aquests productes,
amb la qual cosa ens dona garanties
que no hi ha hagut aquí saltar-se normes
sobre el treball infantil o el medi ambient.
Per una altra banda,
hem comentat que hi havia també el sobirà,
el consum ha de ser sobirà,
i és la sobirania alimentària
que tenen dret els pobles,
els països,
a definir les seves pròpies polítiques,
agrícoles, pastorals, laborals,
de pesca alimentàries i agràries,
que siguin ecològiques, socials, econòmiques,
i culturalment apropiades en aquell entorn,
en les seves circumstàncies d'aquell país.
És un concepte també que va introduir la FAO,
i l'objectiu...
La FAO és l'Agència de l'Alimentació, no?
Exacte, de l'Organització, exacte, de l'Alimentació.
I és per promoure, a nivell tant local com nacional,
com internacional,
polítiques a favor de sistemes alimentaris
que defenguin tant el dret de l'alimentació
com també la cura per al medi ambient
i prohibeix l'acaparament de recursos.
Perquè hi ha empreses multinacionals i països
que estan fent pràctiques
de comprar grans extensions de territoris
en països del sud o d'Àfrica,
acaparant totes aquestes terres
per fer un cultiu que és el mateix per tot.
Per això trobem els mateixos tomàquets,
anem al supermercat que anem.
I també estan fent un acaparament de l'aigua potable.
Llavors, aquestes pràctiques
que les fan entre països
s'han de combatre
per tindre aquesta sobirania més local.
S'han de defendre els béns comuns
de l'aigua i de la terra,
les llavors,
potenciar el comerç local
que posin fre aquestes grans empreses agroalimentàries
quan el seu ús,
fan un ús que no sigui coherent
o amb vies dintre de la mateixa política
d'aquella localitat.
S'ha de garantir la diversitat
i les llavors,
les llavors actòctones.
Productes també de quilòmetre zero.
Exacte.
Que a vegades hi ha supermercats
o hi ha fruites
que tenen una etiqueteta
que posa quilòmetre zero.
Exactament.
Que no és una fruita que ve del Perú o de...
Naturalment, exacte.
Primer hem vist el comerç junts,
que aquest sí que hi ha un moviment internacional
i aquest és precisament això,
de producte de quilòmetre zero.
Fer una política pròpia
que et serveixi
per cuidar tant els teus productors
com els teus consumidors
i el medi ambient.
L'altre ha de ser un consum ètic.
ètic en el sentit de no posar
els diners als bancs
que financien o recorden
indústries implicades en accions
insolidàries.
Com, per exemple,
els fons d'inversió
que siguin ètics,
que no incloguin
empreses armamentístiques,
de pornografia,
jocs d'atzar,
que no siguin respectuoses
al mig ambient
o l'explotació
de treballadors.
Fons d'inversió solidaris.
Una part d'aquests beneficis
es destinen a microcrèdits
tant a països pobres
com...
Bàsicament és per països pobres.
Com a empreses positives
per la comunitat,
que també poden ser locals.
La banca ètica,
que està basada
en una informació transparent
i que es regeix
per uns criteris ètics
i també de sostenibilitat
mediambiental i cultural.
I, finalment,
tenim el consum responsable,
que és escollir els productes
no sols per la seva qualitat
i preu,
sinó tenint en compte també
els criteris
de l'impacte mediambiental
i la conducta
de les empreses
que l'elaboren.
Aquí també
hi ha un segell ambiental
que podem identificar
que és l'Ecolabel,
que és de la Unió Europea.
N'hi ha diversos
perquè hi ha diversos països
que en tenen diferents,
però aquí n'hi ha un de propi
que es va crear el 92
que té aquesta forma
com de girassol, no?
Sí,
és un girassol amb la E,
suposo que d'Eco
o d'Unió Europea,
no ho sé.
Exacte,
o d'euro, no,
però d'Eco,
deu ser.
D'Eco.
serveix per les dues,
no?
I la forma del girassol
són les estrelletes
dels diferents països.
Amb lo de responsable
també hauríem d'afegir
lo de l'austeritat
i la llibertat,
que no ens influeixi tant
tota aquesta publicitat
i protegir el comerç local,
que abans ho hem parlat.
De fet,
aquí vull fer una esmena
a Benet XVI
que ja va comentar
en el seu moment
que la interrelació mundial
ha fet sorgir
un nou poder polític,
que és els consumidors
i les seves associacions.
És un fenomen
que s'ha de tenir en compte
perquè la importància
que té el consumidor
i sobretot
si hi ha una associació
a darrere
que pot actuar
en nom
d'aquests consumidors.
És bo que les persones
es donin en compte
que comprar sempre
un acte moral
i no sols econòmic.
El consumidor
té la responsabilitat
social específica
que s'afegeix
a la responsabilitat
social de l'empresa.
De fet,
als consumidors
ens va dir
que estem constantment
educats
per el paper
que exercim cada dia
perquè cada dia
estem fent
aquesta elecció
i si el fem
respectant
alguns principis
de morals
que l'empresa
no es dediqui
a
embrutir
el medi ambient
sense disminuir
la racionalitat
econòmica
de comprar
podem fer
un canvi
en el nostre consum.
Llavors,
ens hauríem d'obrir
i ja ho deia
noves vies
d'acquisició
com per exemple
formes de cooperació
en les adquisicions
o ara hi ha
aquestes formes
que no s'adquireix
sinó que es lloga
el tema
de les motos
o de les bicicletes
o aquests sistemes
nous
d'adquisició
que pots tindre
al servei
sense adquirir
el bé
per exemple
el bícic de Barcelona
o qualsevol empresa
de lloguer
de motos
que s'aparquen
que es lloguen
i que
per estonetes
sí
o sigui
que sí
que hi ha alternatives
i s'han de buscar
aquestes noves alternatives
de consum
que no tots són
de productes
sinó també
de cervell
i per una altra
part
també està bé
que
aquestes associacions
és desitjable
un paper
més incisiu
dels consumidors
com a factor
de democràcia
econòmica
no són
les empreses
i els estats
amb les seves polítiques
sinó també
els consumidors
el consum
responsable
vol millorar
en definitiva
les condicions
de vida
dels éssers humans
dels animals
i del medi ambient
mitjançant
un canvi
dels nostres
hàbits
de compra
i utilitzant
i la utilització
dels recursos
naturals
tenint en compte
aquests tipus
de consum
que hem comentat
Esther
com podem ajustar
el nostre
consum
a les nostres
necessitats
reals
en el moment
de triar
un producte
d'escollir
entre
les opcions
que hi ha disponibles
al mercat
aquelles que afavoreixin
la conservació
per exemple
del medi ambient
i de la igualtat social
tenim
diverses
possibilitats
hem de ser conscients
això
que el nostre
acte de compra
i consum
que fem cada dia
tenen repercussions
ambientals
i socials
ja que
la fabricació
d'alguns productes
no es tenen en compte
les condicions
de treball
per tant
hem de ser conscients
i després
hi ha informació
no
hem de fer
d'anar
reconduir
reduir
aquest impacte
hem de posar
en pràctica
un nou estil
de vida
amb hàbits
de consum
que s'ajustin
a les nostres
necessitats
reals
optant
per les alternatives
disponibles
que
contribueixin
a la igualtat
social
i a la preservació
del medi ambient
no
amb això
ens hem de
preguntar
si realment
abans de comprar
realment ho necessito
quin impacte
ambiental
i social
acompanya
en aquest producte
si hi ha alguna
alternativa
en el mercat
més responsable
i respectuosa
amb el medi ambient
i
per exemple
decidir
quin producte
ens ofereix
les millors
condicions
ambientals
i socials
tenim eines
de decisió
aquesta etiqueta
energètica
no sé si
hi ha alguna
mena
per identificar-la
o com
la podem
interpretar
perquè a vegades
aquestes etiquetes
són una mica
difícils
de llegir-les
sí
amb tots
els
electrodomèstics
amb tots
els aparells
que consumeixen
energia
trobem
aquella etiqueta
que és de
diversos colors
que inicialment
anava de la A
a la D
i ens marcaven
on estava
el nostre
el nostre
producte
que estàvem
comprant
ara
com que totes
quan van
començar
a implementar
l'etiqueta
sí que hi havia
un escalat
i estaven
els aparells
en diferents
posicions
però ara
hi ha hagut
una acumulació
dels aparells
i estaven
tots
en l'A
i tenien
d'inventar
l'A
més
més
i llavors
el que han fet
ha sigut
rascalar-ho
amb la qual
ara
cap aparell
amb l'escala nova
que va
de l'A
a la G
no està
en l'A
per donar
espai
per aquesta
millora
tecnològica
i mediambiental
llavors
ara aquí
ens indiquen
han rascalat
aquesta
ens indica
tant l'energia
que consumeix
com altres
altre tipus
d'informació
quant a quin
consum d'aigua
el consum
d'aigua
el soro
i camet
al tenir
més informació
podrem
fer
una economia
més
més
ecològica
una compra
més
ecològica
i com
podem saber
com és
el nostre
comportament
ambiental
bé
nosaltres
ens hem
de preguntar
si
separem
correctament
els residus
que generem
fem
un consum
sostenible
som
conscients
de l'energia
que utilitzem
fas un bon
ús
de l'aigua
de fet
el consum
responsable
és sempre
totes les nostres
decisions
quan sortim
de casa
per anar
a la feina
i estem
triant
quin tipus
de transport
utilitzarem
i la repercussió
és diferent
si anem a peu
que si anem
amb cotxe
únicament
és molt diferent
anar a peu
seria molt més
ecològic
i a més a més
ens va bé
per la salut
o sigui que
comprar equips eficients
el que hem vist
també és important
evitar l'ús
d'aquest equipament
dels equips
quan no és necessari
quan
tenim calor
o tenim fred
controlar la temperatura
de l'aire condicionat
o de la calefacció
que assegura'ns
que no queda res
engegat
quan deixem un espai
o marxem
són hàbits
mínims
però són necessaris
per minimitzar
el consum energètic
als edificis
reduïm
el consum
d'aigua
si tanquem
les aixetes
quan acabem d'usar
si no utilitzem
els vàters
com a paperera
quan bevem
hem d'evitar
els vasos
d'un sol ús
hi ha un consum
ocult
en gairebé
tots els productes
que consumim
com ara
els aliments
o la roba
i a les feines
el paper
el paper
l'hauríem de reduir
i de fet
aprofitar
les dues cares
de paper
i anem cap a una
digitalització
que ja hem fet
un gran salt
en tota l'època
de confinament
però que s'ha d'acabar
consolidant
a les empreses
hem de
reduir
el consum
de paper
i anar
cap a la signatura
electrònica
certificats digitals
una digitalització
i Esther
el consum responsable
també està
estretament
relacionat
amb el tema
dels residus
sí
sí
efectivament
perquè la manera
en què consumim
determina la quantitat
i la perillositat
dels residus
que generem
perquè
si fem un consum
responsable
afavoreix
que els residus
esdeviguin
recursos
el màxim
exponent
d'això
és l'estil
de vida
residu zero
és una mica
difícil de complir
però no impossible
i hem d'anar
cap a aquesta tendència
que posa
la prevenció
dels residus
per davant
del reciclatge
i aplica
mesures
com ara
reparar el que ja tenim
abans de comprar-ne
un de nou
utilitzar sistemes
per compartir
que els hem comentat
llogar un producte
que només utilitzarem
de manera puntual
i no comprar-lo
un vestit de poda
per exemple
estaria un cas
perquè jo m'hi vaig trobar
fa poc i vaig pensar
què faig
el llogo
no el llogo
perquè no
efectivament
hi ha compres
que és que s'utilitzen
un cop
amb la qual cosa
no té
tampoc
aquesta llògica
és perfecte
optar per productes
de segona mà
o mercats d'intercanvi
evitar els productes
d'un sol ús
escollir productes
que siguin
de llarga durada
o reutilitzables
productes fabricats
amb materials reciclats
o materials
que siguin reciclables
comprar productes
que generin
pocs residus
i evitar
aquests embalatges
necessaris
que ens trobem
a vegades
i comprar també
les quantitats
que realment necessitem
Esther
m'agradaria també
preguntar-te
perquè hem parlat
que el consum
una d'aquestes
condicions
del consum
hem dit que havia de ser just
sobirà
responsable i ètic
i per exemple
dins del tema
d'un consum ètic
l'altre dia
va sortir
en una tertúlia
que ens plantejàvem
fer compres
a nivell
a través d'internet
o a domicili
per exemple
que surten
aquests riders
de gent
amb les bicicletes
amb les marques
de Globo
fins a quin punt
per exemple
si hi ha
un temporal
si hi ha
condicions
climàtiques
externes
fins a quin punt
seria ètic
fer un consum
demanar-se
un producte
online
és el que hem comentat
abans
també de la responsabilitat
social
de les empreses
a part de la nostra
com a consumidor
si consumim
en empreses
que no es tenen
en dret
que no es tenen
en compte
els drets
de les persones
contractades
o no es tenen
suficientment
en compte
estem contribuint
en un tipus
de consum
llavors
tots els drets
van molt lligats
com
un altre exemple
seria
el dret
de l'aigua potable
va directament
associat
amb el dret
de la salut
que a la vegada
va relacionat
amb el dret
al treball
o el dret
a l'educació
i sens dubte
que té a veure
amb el dret
al medi ambient
saludable
component essencial
per al dret
a una vida digna
i
comprant
empreses
que no tenen
en compte
els drets
o no tenen
en compte
tots els drets
laborals
de la seva
de la gent
que hi treballa
doncs
estem contribuint
a fomentar
aquest tipus
de persona
aquest tipus
d'empresa
llavors
tot això
jo crec
que ho hauríem
de tenir en compte
s'ha de fer
un conjunt
que no vol dir
ni ser-ho
ni no
i s'ha d'analitzar
cada una
de les empreses
però
efectivament
això
té una repercussió
directa
encara que
amb els drets
humans
no és únicament
el consum
el que
tenim una incidència
però no és
únicament
aquest factor
el que
s'ha de
vigilar
per aconseguir
que els drets
humans
siguin
respectats
a nivell
general
hem de
ser una
ciutadania
conscienciada
i informada
i
els aspectes
que hem parlat
del consum
és important
però també
hem de tenir
i és molt important
hi ha com
tres potes
la ciutadania
informada
un estat
respectuós
i complidor
de les seves
obligacions
en matèria
de drets
humans
que les seves
normatives
i legislació
ho hagi
reglamentat
a la seva
constitució
i en les
seves lleis
de tal manera
que intenti
protegir
els drets
humans
respectar
no
obstaculitzar-los
i a més
promoure
que aquells
col·lectius
que no els
tenen
prou
reconeguts
o respectats
els hi siguin
respectats
o reconeguts
i per una altra
banda
també
trobaríem
que
l'existència
d'un marc
internacional
de vigilància
dels estats
en quant
a la seva
aplicació
i això
també
és important
tots aquells
estats
que s'han
adherit
al reconeixement
dels drets
humans
després
han de
fer
els seus
informes
quan
el seu
funcionament
intern
de cada
un dels
països
hi ha uns
organismes
uns comitès
internacionals
que vigilen
que es
compleixin
efectivament
o sigui
de fet
és el
moment
no
per la
situació
per la
situació
de
amb aquest
marc
internacional
hi ha hagut
últimament
aquesta
cumbre
de Glasgow
que s'ha vist
que és un
marc propici
per poder
portar
polítiques
generals
endavant
per la gent
i pel
planeta
hem de
canviar
el sistema
alimentari
i hem de
canviar
el nostre
consum
molt bé
doncs
Esther
ha estat
un plaer
tenir-te aquí
en un programa
de veus
de la parròquia
no sé si
hi ha
alguna
última frase
que vulguis
afegir
important
solament
que en la mesura
de les nostres
forces
i en el cas
que hem parlat
és el del canvi
del consum
que ens ha de dur
aquest món
de llibertat
justícia
i pau
que proclamava
els drets humans
moltes gràcies
adeu
adeu
t'he dit que no
em venia de gust
ja
ja
però mira com estic
ara no em pots
demanar
que pari
carinyo
qui t'estima
et farà
plorar
mira
la nova
cap de màrqueting
ui
ja et diré jo
com ha arribat
el càrrec
aquesta
deixa'm estar
pesat
ui ui ui
mira que
exagerada
tia
que només
t'he fet
una broma
tampoc
has d'estar
bona
ni biologia
ni cultura
ni prejudici
ni broma
ni hòsties
prou violències
masclistes
les violències
vers les dones
s'amaguen
rere actituds
quotidianes
que semblen
inofensives
no ho són
no hi contribueixis
25N
dia internacional
per l'eliminació
de la violència
vers les dones
Departament d'Igualtat
i Feminismes
Generalitat de Catalunya
Mireia Belmonte
Laia Palau
Laia Sanz
Maria Vicente
i Alexia Putellas
juntes
sumen més de 140
títols esportius
i tu estàs perdent
no saps
a què t'estàs perdent
i tu perds
des de fa molt
de veritat
tu vols seguir perdent
si no veus
esport femení
t'estàs perdent
la meitat de l'espectacle
una campanya
del Consell de l'Audiovisual
de Catalunya
la Generalitat de Catalunya
i la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals
Col·labora
Ràdio d'Esvern